L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Categoria:Ingeniers

2008-10-02T16:25:23Z

Lizondiste: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Biografies».

[[Categoria:Biografies]]

Juli Cervera i Baviera

2008-10-02T16:24:39Z

Lizondiste:

'''Julio Cervera i Baviera''' ([[Sogorb]] 1854-?) fon un ingenier valencià, pioner de les telecomunicacions.

== Biografia ==

Estudià Ciències Físiques i Naturals en [[Valéncia]] i es fiu cadet de Caballería en Valladolid. En 1878 entrà a formar part de la Escola d'Ingeniers Militars de Guadalajara. Agregat Militar en la embaixada espanyola en Tánger entre 1888 i 1890, participà en la defensa de Guamaní, en Puerto Rico durant la guerra Hispano-Americana de 1898, guanyant l'atac de les tropes nortamericanes. Al finalisar la guerra, se fiu famós al publicar un follet propagandístic, ''La defensa de Puerto Rico'', en el que arremetia contra els voluntaris portorriquenys.

Fon el dissenyador de l'antic tramvía de Tenerife, i en 1903 creà la Escola lliure d'Ingeniers en Valéncia, un dels primers intents de crear una institució d'educació a distància (lliure) de tot lo món. Entre 1901 i 1902 fiu emisions regulars entre Tarifa i Ceuta durant tres mesos consecutius, i entre [[Xàbia]] (Cap de la Nau) i Eivissa (Cap Pelat). D'esta forma, establí el segón i tercer servicis regulars de l'història radiotelegráfica mundial, després del que Marconi ficà en marcha entre la Illa de Wight i Bournemouht en giner de 1898.

Segons el professor de la Universitat de Navarra, Ángel Faus, fon Cervera (i no Marconi) l'inventor de la ràdio. Marconi inventà la telegrafia sense fils i demostrà sa eficàcia en decembre de 1901, pero no treballà en la ràdio fins 1913, tal i com indica el propi Marconi en un document coetàneu. Segons Faus: "Fon el comandant Cervera, qui colaborà én Marconi i son ajudant George Kemp en 1899, qui resolgué les dificultats de la telefonía sense fils i obtingué ses primeres patents ans de que terminara tal any. El 22 de març de 1902 constituí la ''Sociedad Anónima Española de Telegrafía y Telefonía sin Hilos'' davant el notari de Madrit Don Antonio Turón y Boscá".

Faus, destaca que Julio Cervera patentà la radiotelefonia sense fils en Espanya, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra: "Les angleses són significatives puix se conseguiren sense oposició de Marconi i son entorn empresarial, lo que indica que es un sistema distint".

== Inventor pioner ==

En març de 1902 cap científic o tècnic en el món parlava encara de telefonía sense fils. Les patents de Cervera són quatre anys anteriors als primers disenys del "audión" de Lee de Forest i al funcionament del robot teledirigit de Leonardo Torres Quevedo en París. Segons Faus: "Sos estudis són aplicables a l'explosió de mines i torpedos a distància, al movimient de máquines terrestres o marines, etc." Segons este professor, "en agost de 1899 Cervera presentà, ademés, la patent del teleinterruptor d'equips i sistemes, el teleinterruptor a distància tan comú en aplicacions civils i militars. Marconi investigà estos aspectes anys després de Cervera".

[[Categoria:Ingeniers]]

Mocadorà

2008-09-30T21:14:08Z

Lizondiste: Pàgina nova, en el contingut: «La '''''mocaorà''''' (mocadorada) es una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaum...».

La '''''mocaorà''''' (mocadorada) es una festa tradicional valenciana celebrada cada [[9 d'Octubre]] que commemora que en la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] de la [[Ciutat de Valéncia]], les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a ses novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Ball dels Cavallets (Ontinyent)

2008-09-30T20:52:46Z

Lizondiste:

'''El Ball de Cavallets d’Ontinyent''' és una festa tradicional d'[[Ontinyent]] ([[Comunitat Valenciana]]) responsabilitat de la Colla de Campaners d’Ontinyent (Associació Campanera i Cultural) que manté la tradició gremial.

==Història==
[[Image:Ball_copia.jpg|right|thumb|Cavallets d'Ontinyent]]
La dansa dels Cavallets, representa el recort de les antigues milícies efectives, l'eixèrcit de la belicosa Vila Reial d'Ontinyent que no dubtava en defendre la comarca dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates.

En Ontinyent són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varios motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.

Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó Corpus Christi, i son interpretades, habitualment, en els següents llocs:

*Plaça de la Vila.
*Plaça de Sant Pere de Verona.
*Plaça de Baix.
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
*Carrer de Mayans (creuament ab el Trinquet i el Delme).
*Carrer de Mayans (vora l'església de sant Carles Borromeu).
*Placeta Latonda.
*Plaça Major.
*Plaça de la Vila.

== Enllaços externs ==

*[http://www.competic.es/colladecampaners/ Colla de Campaners]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Colectiu Fullana

2008-09-30T20:50:14Z

Lizondiste:

[[Image:COFU.jpg|right|thumb|Colectiu Fullana]]El '''Colectiu Fullana''' és un colectiu [[valencianisme|valencianiste]] format en 2004 per Professors Universitaris, Catedràtics i Doctors, màxim títul que dona l'Universitat, com a experts i usuaris del mètodo científic.

El fi primordial del Colectiu Fullana és defendre la llengua, cultura i història valencianes, pròpies, independents i diferenciades de qualsevol atra, i en especial en l'àmbit universitari. Atre objectiu fonamental és valencianisar l'Universitat i fer vore, als alumnes i a la societat en general, que no tots els professors pensen de la mateixa manera en l'àmbit universitari valencià.

== Enllaços externs ==

*http://www.cfullana.org

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Antoni Canals

2008-09-30T20:47:01Z

Lizondiste:

'''Antoni Canals''' fon un flare i teòlec valencià naixcut (provablement en [[Canals]]) vora 1352. En 1395 substituí a Sent Vicent Ferrer en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de Valéncia.

== Obra de Canals ==

La major part de la que perdura hui és de tema religiós, o traduccions de clàssics greco-llatins. Aixina puix, escrigué dos originals, ''Scala de contemplació'' i ''Tractat de confessió'', i traduí el ''Valerio Maximo'', ''De providentia'', ''Pater Noster'', ''Salve Regina'', ''Exposició del Ave Maria'', ''Carta de Sanct Bernat a sa germana'', ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal'', i ''De arrha animae''. Atres títuls s'han perdut.

== Cita del Valeri Màxim ==

En el pròlec diferència el valencià del català: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga maternavalenciana, axi breu com he pogut, jatssessia que altres lagen tret en lenga catalana".''

[[Categoria:Biografies]]

Bonifaci Ferrer

2008-09-30T20:45:54Z

Lizondiste:

'''Bonifaci Ferrer''' fon un flare valencià ([[Valéncia]] 1355- ?), germà de Sent Vicent Ferrer i autor de la primera Bíblia traduïda del llatí (1478) ad una llengua romanç, el valencià; raó per la qual molts dels eixemplars foren cremats per l'Inquisició (esta pensava que les traduccions podien desvirtuar el mensage original i ser causa d'heregia) excepte unes quantes fulles que es guardaren en la Cartoixa de [[Porta Coeli]] fins a 1835, i després d'aplegar a les Alqueríes de Bellver ([[Benicalap]]) se vengueren a la [[Hispanic Society]] de Nova York aon hui se conserven i exhibixen.

== Cita de la Bíblia de Bonifaci Ferrer ==

La Bíblia de Bonifaci Ferrer constituïx una de les primeres mencions de la llengua valenciana com a tal, puix en el epílec que es conserva en la Hipanic Society, Bonifaci escrigué: ''"fon arromançada en lo monasteri de portaceli de llengua llatina en la nostra valenciana".''

[[Categoria:Biografies]]

Moviment Estudiantil Valencianiste

2008-09-30T20:43:08Z

Lizondiste:

El '''Moviment Estudiantil Valencianiste''' (MEV) és un grup d'estudiants valencianistes que lluita en les aules d'educació secundària per la calitat de l'educació i les senyes d'identitat valencianes. El MEV comprén des de l'ESO, fins al bachillerat i el seu principal pilar es la documentació i l'informació. Es va crear en Giner del 2008 com a grup, en l'intenció de formar un sindicat estudiantil.

== Enllaços externs ==

*http://mevalencianiste.wordpress.com

[[Categoria:Sindicats d'Espanya]]

Colectiu Fullana

2008-09-30T20:41:08Z

Lizondiste:

El '''Colectiu Fullana''' és un colectiu [[valencianisme|valencianiste]] format en 2004 per Professors Universitaris, Catedràtics i Doctors, màxim títul que dona l'Universitat, com a experts i usuaris del mètodo científic. El fi primordial del Colectiu Fullana és defendre la llengua, cultura i història valencianes, pròpies, independents i diferenciades de qualsevol atra, i en especial en l'àmbit universitari. Atre objectiu fonamental és valencianisar l'Universitat i fer vore, als alumnes i a la societat en general, que no tots els professors pensen de la mateixa manera en l'àmbit universitari valencià.

== Enllaços externs ==

*http://www.cfullana.org

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Colectiu Fullana

2008-09-30T20:39:46Z

Lizondiste:

Valencianiste

2008-09-30T20:37:33Z

Lizondiste: S'està redirigint a Valencianisme

#REDIRECT [[Valencianisme]]

Vicent Doménech

2008-08-14T12:28:54Z

Lizondiste: /* La guerrilla contra el francés */

[[Image:Memoria del Palleter.JPG|300px|right|thumb|Plaça de les Panses]]
'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un hortolà naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage d'hortolà, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

== Els precedents ==

[[Espanya]] invadida per [[Napoleó]] En 1807, [[Napoleó]] i [[Manuel Godoy]], ministre del rei [[Carles IV d'Espanya]], firmen el [[Tractat de Fontainebleau]], a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per [[Espanya]] per a invadir [[Portugal]]. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El [[2 de maig de 1808]] es produïx una sublevació popular en [[Madrit]] i més tart en unes atres zones. En [[Valéncia]] seria el dia 23.

== Valéncia i la guerra en els francesos ==
La invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

== La Junta Suprema de Govern ==
El [[25 de maig]] de [[1808]] es crec la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el [[Regne de Valéncia]] , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el [[Comte de la Conquesta]], estava integrada per militars, i alguns notables de [[Valéncia]].

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la [[Real Senyera]] segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

== El 23 de maig de 1808 ==
[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|Vicent Doménech en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les Portes de Quart]]
En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

{{cita|La valenciana arrogància 
Sempre ha tingut per punt 
No oblidar-se de Sagunt 
I recordar-se de Numancia. 
Francesos aneu a França, 
deixeunos en la nostra llei, 
Que en tocant Dèu i al Rei, 
A les nostres cases i llars, 
Tots som militars, 
I formem una germanor .}}

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú Deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA FERRAN VII", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de Ferran VII.

Pels carrers una enorme multitut proclamava, '''"Vixca Ferran VII muiga Napoleó"'''. La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la [[Real Senyera]] (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, Ferran VII.

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora Vicent Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que Deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del poble valencià, simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de [[Madrit]] de reconéixer per rei d'Espanya a [[José Bonaparte]], i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a Napoleó el mateix 23 de maig del 2008 i, va proclamar en bando, [[rei d'Espanya]] i [[Índies]] a [[Ferran VII]], aixina com l'allistament.

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En Valéncia, com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les províncies valencianes, va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de Vicente Simó Santonja en València Vaig fugir]
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de València]

[[Categoria:Militars de la Guerra de la Independència Espanyola]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Vicent Doménech

2008-08-14T12:27:46Z

Lizondiste:

[[Image:Memoria del Palleter.JPG|300px|right|thumb|Plaça de les Panses]]
'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un hortolà naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage d'hortolà, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

== Els precedents ==

[[Espanya]] invadida per [[Napoleó]] En 1807, [[Napoleó]] i [[Manuel Godoy]], ministre del rei [[Carles IV d'Espanya]], firmen el [[Tractat de Fontainebleau]], a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per [[Espanya]] per a invadir [[Portugal]]. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El [[2 de maig de 1808]] es produïx una sublevació popular en [[Madrit]] i més tart en unes atres zones. En [[Valéncia]] seria el dia 23.

== Valéncia i la guerra en els francesos ==
La invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

== La Junta Suprema de Govern ==
El [[25 de maig]] de [[1808]] es crec la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el [[Regne de Valéncia]] , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el [[Comte de la Conquesta]], estava integrada per militars, i alguns notables de [[Valéncia]].

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la [[Real Senyera]] segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

== El 23 de maig de 1808 ==
[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|Vicent Doménech en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les Portes de Quart]]
En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de Madrit, allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

{{cita|La valenciana arrogància 
Sempre ha tingut per punt 
No oblidar-se de Sagunt 
I recordar-se de Numancia. 
Francesos aneu a França, 
deixeunos en la nostra llei, 
Que en tocant Dèu i al Rei, 
A les nostres cases i llars, 
Tots som militars, 
I formem una germanor .}}

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú Deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA FERRAN VII", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de Ferran VII.

Pels carrers una enorme multitut proclamava, '''"Vixca Ferran VII muiga Napoleó"'''. La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la [[Real Senyera]] (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, Ferran VII.

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "Mare de Dèu dels Desamparats" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de Ferran VII que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora Vicent Doménech la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que Deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del poble valencià, simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de [[Madrit]] de reconéixer per rei d'Espanya a [[José Bonaparte]], i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a Napoleó el mateix 23 de maig del 2008 i, va proclamar en bando, [[rei d'Espanya]] i [[Índies]] a [[Ferran VII]], aixina com l'allistament.

La ciutat de Valéncia va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat Valéncia i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els valencians s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

Vicent Doménech segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les províncies valencianes, va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de Vicente Simó Santonja en València Vaig fugir]
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de València]

[[Categoria:Militars de la Guerra de la Independència Espanyola]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Vicent Doménech

2008-08-14T09:06:50Z

Lizondiste:

[[Image:Memoria del Palleter.JPG|200px|right|thumb|Plaça de les Panses]]
'''Vicent Doménech''', conegut en el sobrenom de '''El Palleter''', és un personage històric i popular valencià destacat en la Guerra de l'Independència Espanyola (1808), en la que se va alçar contra Napoleó. Segons la tradició, va ser el primer valencià en alçar el seu crit de revolta contra els francesos.

== Història ==

L'invasió napoleònica va produir una guerra en terres valencianes, en totes les conseqüències: matances, fam, epidèmies, destrucció per tots els llocs, furts de collites i imposts dels eixercits en lluita en els pobles.

La [[Junta Suprema de Govern]], Organisme creat per tot lo [[Regne de Valéncia]] el [[25 de Maig]] de [[1808]], en totes les atribucions i independents de tota atra autoritat. Se va crear després de l'alçament del poble valencià contra l'orde danada pel govern de [[Madrit]] per a reconéixer per [[rei d'Espanya]] a [[José Bonapart]], també conegut com [[Pepe Botella]].

El [[23 de maig]] de [[1808]] en la [[placeta de les Panses]], lloc a on se venien els periòdics, se va formar un escarot. El Palleter, un venedor de palletes inflamables (ofici que donaria el seu malnom), va trencar la seua faixa d'estam en chicotets retalls per a fer-la servir d'escarapela, va posar un tros en l'extrem d'una canya, en una estampa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i un retrat del rei, i enarbolant-la en l'estandart va cridar:

''"Un pobre palleter li declara guerra a Napoleó".
¡Vixca Ferrando VII i muiguen els traïdors!''

[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Juan García Sentandreu

2008-08-14T09:04:31Z

Lizondiste:

'''Juan García Sentandreu''' és un polític espanyol, va nàixer en [[Valéncia]] en [[1960]]. Llicenciat en dret, va realisar els cursos de Doctorat en Ciència Política i Dret Constitucional. És autor de diversos llibres: ''Fronteres per estendre'', ''Els claus del pacte de la llengua'', ''Breu Història de Valéncia'', ''La gran estafa de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVLl]]'', estes tres últims en edició bilingüe castellà-[[llengua valenciana]]. Ha escrit també diversos manuals sobre temes de discapacitat: ''Dret pera la discapacitat; els CEE'' i ''Directori de CEE i llegislació aplicable''. Està en possessió del Premi Nacional d'Integració per la seua dedicació a l'ocupació de persones en discapacitat síquica.<ref>[http://www.lawyerpress.com/news/13112006_013.html Lawyerpress.com]</ref>. És president fundador de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació de Persones en Discapacitat FEVALCEE..

Va militar en la seua joventut en el [[Sindicat Espanyol Universitari]], adscrit a [[Falange Espanyola]]. En 1983 fundà [[Alternativa Universitària]], associació estudiantil que va impugnar davant dels tribunals diversos acorts de la Junta de Govern i Claustre de la Universitat presidida per [[Ramón Lapiedra]], arribant a guanyar davant del [[Tribunal Suprem]] una sentència que declarava nula la imposició llingüística per part de la Universitat, conseguint en això notorietat social a causa del debat llingüístic valencià-[[català]] que encara existix en la societat i en la política valenciana.<ref>[http://www.coaliciovalenciana.com/curricu/index2.html Coalició Valenciana]</ref>

Funda l'[[Associació Valenciana de Professionals Universitaris]] i en juny de 1994 fon triat president del [[Grup d'Acció Valencianista]] fins a l'any 2002 que abandona voluntàriament el càrrec per a fundar el partit polític [[Coalició Valenciana]] que es presenta com a defensor del "foralisme constitucional" de tendència "conservadora". Des de Coalició Valenciana s'han promogut diverses campanyes de boicot als productes catalans i s'ha encorajat el debat llingüístic del valencià com a llengua independent del català.

Juan García és president Foral de Coalició Valenciana i va ser el candidat a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions autonòmiques de maig del 2007 i al [[Senat]] de [[març]] del [[2008]].

Des de determinats círculs polítics i periodístics se li ha acusat de mantindre posicions "extremistes" i de promoure un discurs "xenòfop" enfront de Catalunya. També se li acusa d'haver participat en diversos atacs a entitats i partits contraris a la seua ideologia. El 17 de juny del 2008 fon detingut a causa d'un altercat que va mantindre en el carrer en Elena Muñoz Carpi, número 2 del partit en la ciutat de Valéncia. Davant del Jujat de violència sobre la dona abdós van negar que fora violència dins d'una relació de parella sino una discussió relacionada en el partit. Per això, el Jujat de violència de genere així com el d'Instrucció van archivar la causa i va ser posat en llibertat sense càrrecs <ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080708/local/politica/archivan-causa-contra-juan-200807081623.html Las Provincias]</ref>

== Referències ==

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

*http://www.sentandreu.es

[[Categoria:Polítics d'Espanya]]

Valencianisme

2008-02-27T20:38:24Z

Lizondiste:

{{esbos}}
[[Image:Senyera_en_llibertat.jpg|right||thumb|220px|Senyera valencianista, símbol de llibertat]]
El '''Valencianisme''' és un sentiment d'amor i defensa de la [[Llengua Valenciana]], la [[cultura valenciana]], el poble valencià i a la [[Comunitat Valenciana|terra valenciana]].

== Història ==

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des de els inicis d'esta. Pero durant la democràcia espanyola, ha estat representat per algunes associacions culturals com el [[Grup d'Acció Valencianista]] i per alguns partits polítics tras la desaparició de [[UCD]], entre ells destaca [[Unió Valenciana]], fundat en 1982, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentaria en [[Vicent Gonzàlez Lizondo]].

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, de esquerres, republicans...) existixen grups que evolucionaren cap a posicionaments [[nacionalisme|nacionalistes]] o [[independentisme|independentistes]] com la [[Plataforma Jovenil Valencianista]].

No obstant, per la intromissió del [[pancatalanisme]] minoritari, actualment alguns vinculen al valencianisme en el [[antipancatalanisme]], corrent que vol destrossar les senyes que defenen els valencianistes.

== Defensa de la Llengua ==

La defensa de la independència llingüística de la [[Llengua valenciana]] és la seua caracterisació per excelència.
La corrent valencianista està en contra de la imposició llinguística rebujant les catalanistes [[Normes de Castelló]] de 1932 per a optar per les [[Normes del Puig]], propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

== Valencianisme Polític==
{{AP|Regionalisme valencià}}
El valencianisme polític està representat històricament per [[Unió Valenciana]] i té diferents concepcions sobre Valéncia com a [[nacionalisme|nació]] o [[regionalisme|regió]]. En l'actualitat, els partits valencianistes regionalistes son: [[Coalició Valenciana]], Unió Valenciana i [[Identitat Regne de Valéncia]], d'atra banda, els partits valencianistes nacionalistes son [[Acció Nacionalista Valenciana]] i [[Opció Nacionalista Valenciana]], que se solen presentar en la coalició [[Unit x Valéncia]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.uniovalenciana.com Unió Valenciana]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Regionalisme valencià

2008-02-27T20:37:05Z

Lizondiste: esbos

{{esbos}}
El '''regionalisme valencià''' (més com [[valencianisme]]) és una corrent política que defén la distinció del Regne de Valéncia, pàtria valenciana o de la Nació valenciana dins d'un estat espanyol, ya siga com un estat federat o autonòmic.

== Ideologia ==
Té els seus fonaments en la realitat històrica del Regne de Valéncia com a nacionalitat històrica, en la història de la llengua valenciana i en els drets històrics valencians.

=== Defensa dels drets històrics ===
Històricament, lo Regne de Valéncia ha tingut una llegislació que la capacitava d'una total autodeterminació, els [[Furs de Valéncia]] foren els drets concedits per [[Jaume I]] i foren abolits en el [[Decret de Nova Planta]] per [[Felip V]].
Existixen dos tipos de regionalisme valencià, el nacionaliste, que reivindica la formació d'un estat espanyol federat, i el foraliste, que reivindica els drets històrics del Regne de Valéncia llevats en el [[Decret de Nova Planta]] sense eixir del marc constitucional.

=== Defensa de la [[Llengua Valenciana]] ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
El valencianisme polític defén la promoció i la utilisació de la llengua valenciana en tots els àmbits socials. Ademés, reivindica la normativa d'escritura del valencià de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], les [[Normes del Puig]].

=== Defensa de la [[Real Senyera Coronada]] ===

==Història==
Esta corrent de pensament es conformà ideològicament en la segona mitat del [[segle XX]] per el falsejament de la [[Història de Valéncia]] i de la [[Llengua Valenciana]] i la manipulació ans de la transició democràtica, en defensa de les senyes d'identitat valencianes.

Partits polítics d'orientació regionalista valenciana son, en les seues diferències ideológiques, [[Coalició Valenciana]], [[Unió Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]] i [[Identitat Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Política]]