L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Piràmide de Kheops

2026-04-26T11:31:31Z

Lluísm:

{{destacat}}
[[File:Kheops-Pyramid.jpg|thumb|290px|La Gran Piràmide]]
La '''Gran Piràmide de Guiza''' (també coneguda com a '''Piràmide de Kheops o de Khufu''') és, ademés de la major de les [[piràmides d'Egipte]], la més antiga de les [[sèt maravelles del món antic]] i l'única que encara perdura.
Va ser ordenada construir pel [[faraó]] [[Keops]] de la [[Dinastia IV|quarta dinastia]] de l'[[Antic Egipte]]. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a [[Hemiunu]], pero no està comprovat.
La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de [[El Caire]]. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, <ref>{{Cita libro |año=2013 |título=Guiness World Records 2013 |traductores=Alberto Delgado; Olga Marín; Daniel Montsech; Nioelia Palacios y Roser Soms |fechaacceso=19 de febrero de 2017 |página=3|capítulo=Introducción. Hasta el límite. |ubicación=España|apellido-editor=Glenday |apellido-editor2=Fall |nombre-editor=Craig |nombre-editor2=Stephen|isbn=9788408008651}}</ref> anys, fins que en el [[sigle XIV]] va ser superat pel chapitel de la [[catedral de Lincoln]], en [[Anglaterra]], que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.

== La piràmide ==
[[File:Cheops_pyramid_02.jpg|thumb|250px|En primer pla recobriment de calcàrea de [[Tura]]
]]
La necròpolis piramidal de Kheops va ser erigida en la secció norest del replanell de [[Guiza]]. És possible que la falta d'espai per a la gran construcció planejada, la falta de pedreres locals de pedra calcàrea i el terreny solt de Dahshur obligara a Kheops a traslladar-se cap al nort, llunt de la necròpolis del seu predecessor [[Snefru]]. Kheops va elegir l'extrem superior d'un replanell natural per a que la seua futura piràmide fora àmpliament visible. Va decidir cridar al seu complex funerari ''Akhet Khufu'' (L'Horisó de Khufu).
S'estima que va ser construïda en uns 2,3 millons de blocs de pedra i el seu pes mig és de dos tonellades i mija per bloc, encara que hi ha alguns d'ells que apleguen a pesar fins a xixanta tonellades. Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcàrea blanca, poliments, de vàries tonellades cada u. Va mantindre este aspecte fins a principis del [[sigle|XIV]], quan un [[terratremol]] va desprendre part del revestiment. Posteriorment, els turcs [[Imperi otomà|otomans]] varen utilisar dit revestiment per a la construcció de diverses edificacions en El Caire.

====== Arquitecte ======
Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó Snefru, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua [[mastaba]] estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en [[Alemanya]].

====== Datació ======
Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de [[Heròdot]], coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any [[2013]] es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos [[Papir|papirs]] contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir nomenat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

=== L'interior de la pirámide ===
[[File:PyramidDatePalms.jpg|thumb|250px|Tarjeta postal del sigle |Tarjeta postal del sigle XIX en la piràmide de Guiza]]
[[File:Pyramide Kheops.JPG|thumb|250px|Gran piràmide de Guiza]]
La piràmide es compon de tres cambres principals, dos situades en l'interior de la piràmide, actualment denominades cambra del rei i cambra de la reina, i una en el subsol, la cambra subterrànea. <ref name="AmigosEgiptología1">[http://www.egiptologia.com/content/view/645/110/1/1/ Artículo sobre los ''Conductos de ventilación, puertas y cámaras'']</ref>
A les cambres s'accedia des del costat nort, per un passage descendent, obstruït al final per grans blocs de granit, que comunicava en dos passeres, un ascendent, que desemboca en la ''Gran Galeria'', i un atre descendent, que aplega fins a la ''cambra subterrànea''. <ref name="AmigosEgiptología1" />

==== La Gran Galeria ====
La Gran Galeria és un gran passage d'uns 47 metros de llongitut i 8 metros d'altura. Les parets de la ''Gran Galeria'' són verticals des del sol fins a una altura de dos metros i, des d'ahí cap a dalt, per mig d'aproximació de les filades en les pedres escalonades, conformant una [[falsa volta]]. <ref name="AmigosEgiptología1" />

==== La Cambra del Rei ====
La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un [[sarcòfec]] buit de [[granit]], sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades ''cambres de descàrrega'', i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la ''cambra real''. S'accedix a ella per un passage horisontal nomenat antecámara que partix de l'extrem superior de la ''Gran Galeria''.

==== La Cambra de la Reina ====
La denominada ''cambra de la reina'' pels àraps, encara que segons [[Mark Lehner]]<ref>{{Cita web |url=http://egyptopia.com/The+Plan+Of+Cheops+Pyramid_30_100_28_11492_2246__en.html |título=Egyptopia.com - The Plan Of Cheops Pyramid |fechaacceso=8 de marzo de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090325111852/http://egyptopia.com/The+Plan+Of+Cheops+Pyramid_30_100_28_11492_2246__en.html |fechaarchivo=25 de marzo de 2009 }}</ref> i la gran majoria d’egiptòlecs,<ref name="Oakes & Gahlin">Oakes & Gahlin (2002) p.67</ref> no se destina a l'esposa del rei sino a una estatua Ka del mateix<ref>{{Cita web |url=http://www.egiptomania.com/piramides/jafra/ |título=Egiptomania.com - Pirámide Jafra (Kefrén, Khafre) |autor=Juan de la Torre Suárez - Asociación Andaluza de Egiptología |fechaacceso=8 de marzo de 2009}}</ref> (''[[Serdab]], habitàcul destinat a contindre la representació espiritual del difunt: estàtua Ka''), està situada casi en l'eix de la piràmide. Té accés per mig d'un passage horisontal, que comunica en la zona inferior de la ''Gran Galeria'', inicialment amagat per les lloses del paviment. És de planta rectangular, parets planes, sense decoració, en una caseta, i sostre inclinat, a dos aigües.

==== La Cambra Subterrànea ====
La cambra subterrànea, excavada en el subsol, és de planta rectangular, en sol irregular, parets i sostre plans; conté dos habitàculs, a modo de [[sarcòfec]]s, un pou i una chicoteta galeria. S'accedix a ella per un passage descendent, prolongació del primer passage de la piràmide. També està comunicada en la ''Gran Galeria'' per mig d'un angost túnel, casi vertical, perforat en els blocs.

==== Els Canals de Ventilació ====
De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]] 
1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït 
2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l'any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m del sol en palanques 
3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior 
4. Passage que comunica en la cambra subterrànea 
5. Cambra subterrànea 
6. Passage d’accés a la Gran Galeria 
7. Cambra de la reina 
8. Passage que comunica en la cambra de la reina 
9. Gran Galeria 
10. Cambra del rei i cambres de descarrega 
11. Antecambra 
12. Passage perforat que comunica en la Gran Galeria i la cambra subterrànea 
7-10 Canals de ventilació de les cambres del rei i de la reina

=== Cambres i passages interiors ===
# Accés original, en la cara nort, actualment obstruït
# Accés actual, ordenat obrir per [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]]
# Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior
# Passage que comunica en la ''cambra subterrànea''
# ''Cambra subterrànea''
# Passage d’accés a la ''Gran Galeria''
# ''Cambra de la reina''
# Passage que comunica en la ''cambra de la reina''
# ''Gran galeria''
# ''Cambra del rei'' i ''cambres de descarrega''
# ''Antecambra''
# Passage perforat que comunica en la ''Gran Galeria'' i la ''cambra subterrànea''
:7-10 ''Canals de ventilació''

=== Imàgens de l'interior ===
<gallery mode="packed" heights="200">
File:Bloc-bouchon-grande-pyramide.jpg| Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina
File:Grande-galerie.jpg|''Gran Galeria''
File:Cheops grote galerij.jpg|''Gran Galeria''
 
File:grande-galerie-description-egypte.jpg| La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a l'any [[1799]], segons ilustració en ''Description de l'Égypte''
File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei''
 
File:Herses-grande-pyramide.jpg|Accés a l'''Antecambra''
File:Chambre-reine-kheops-es.png|''Cambra de la Reina''
File:Kheops-chambre-roi.jpg|''Cambra del rei'' i ''Cambres de descarrega''
</gallery>

=== Les huit cares de la Gran Piràmide ===
[[File:Concavité-kheops.jpg|thumb|250px| Les huit cares laterals de la Gran Piràmide]]
[[Flinders Petrie]] ya va observar, entre atres aspectes morfològics, que la secció horisontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrela de quatre puntes, puix cada una de les cares està composta per dos plans, en llaugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència casi total del revestiment, puix solament s'han conservat alguns blocs de pedra calcàrea, procedents de les pedreres de [[Tura (Egipte)|Tura]], en la primera filada de la cara septentrional. Esta característica i la seua orientació cap al Nort geogràfic genera en les cares nort i sur un fenomen de proyecció d'ombres durant els equinoccis: cap a l'amanecer, durant uns minuts, la mitat oest de les cares nort i sur és allumenada pels rajos del Sol, mentres la mitat este permaneix en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari, quedant allumenada la mitat este de les cares nort i sur, mentres la mitat oest queda en ombres. És el denominat ''efecte llampada''.

== Les tres piràmides de les reines ==
[[File:Pyramides reines Khéops.JPG|thumb|250px|Restants de les tres piràmides de les reines]]
Les tres piràmides nomenades de les reines es troben pròximes a la cara est de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

== La barca funerària de Kheops ==
[[File:Gizeh Sonnenbarke BW 2.jpg|thumb|250px|La barca funerària de Keops]]
En l'any [[1954]] es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una ''[[Barco funerari|barca funerària]]''. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Keops en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

== Dimensions de la Gran Piràmide ==
L'egiptòlec britànic [[Flinders Petrie|William Matthew Flinders Petrie]] va fer l'estudi més detallat realisat fins a l'any [[1984]] sobre el monument. En l'actualitat es donen com a vàlides les següents dimensions, frut del treball de Mark Lehner i Jon Goodman en 1984:
* Altura original = 146,50 m.
* Altura actual = 136,86 m.
* Pendent: 51|º 50' 39"
La llongitut dels costats de la base, segons Mark Lehner, David Goodman i Glen Dash (''AERA: The Great Pyramid’s Footprint: Results from Our Survey by Glen Dash (2015)'') és:
* Costat N: 230,329 m
* Costat E: 230,334 m
* Costat S: 230,384 m
* Costat O: 230,407 m
* Mija: 230,363 m

== Teories sobre la seua construcció ==
La Gran piràmide s'erigix en el periodo de major apogeu del poder faraònic durant l'Imperi Antic, i mostra la gran capacitat organisativa i el coneiximent adquirit pels artesans i tècnics egipcíacs per a erigir tals monuments, encara que en mijos aparentment simples. És el millor exponent de totes les piràmides realisades en Egipte, la culminació d'un procés de millorament de tècniques constructives que va començar en l'época de [[Djoser]] i va proseguir en la de [[Snefru]].
[[File:Machine-herodote.jpg|thumb|250px|Interpretació de la maquinaria descrita per Heròdot. Antoine-Yves Goguet. 1820.]]
[[File:09 khafre cutting.jpg|thumb|250px| Pedreres del replanell de Guiza, en restants d'extracció de blocs. Al fondo, la Gran Piràmide]]
Existixen diverses teories que tracten d'explicar cóm es varen construir les piràmides, pero no se sap en certea cóm es varen erigir, al no haver perdurat cap document de l'época descrivint-ho.
Possiblement, puguen aportar senyes significatives les excavacions arqueològiques que es realisen en el [[replanell de Guiza]] en els restants del poblat d'artesans, del cementeri, els almagasens o en les pedreres.
El text més antic que indica el modo de construir-la prové de l'historiador [[Heròdot]], reflectint lo que li varen relatar els sacerdots egipcíacs.
Heròdot, qui va contemplar la piràmide cap a l'any [[450 a. C.]], va comentar que «el seu temps de construcció va ser de vint anys», i que pujaven les pedres llaurades, de grada en grada, per mig d'artefactes conformats de fusta.
{{cita| Sobre la piràmide, es varen gastar en la seua construcció vint anys: és una fàbrica quadrada de huit pletros de llarc en cada u dels seus costats, i sengles d'altura, de pedra llaurada i ajustada perfectament, i construïda de peces tan grans, que cap baixa de trenta peus. 
La piràmide va anar edificant-se de modo que en ella quedaren unes grades o poyos que alguns criden escales i atres altars.
Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà.
En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}
Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l'arqueologia i l'egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.
En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.
L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»
{{cita| Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, [[Kheops]] es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent del riu Nil– en una illa.|Heròdot, ''Historia, Libro II, 124''.}}
El cap del ''Consell Superior d'Antiguetats'' egipcíac, [[Zahi Hawass]], va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide.

=== Excavacions en el replanell de Guiza ===
[[Flinders Petrie]], en les seues campanyes d'excavacions en Guiza, va trobar restants d'almagasens que varen ser utilisats per a guardar bens de gran volum i per a realisar diverses llabors artesanals. Saleh va trobar restants d'una escombrera. En l'any [[1988]], es varen trobar restants d'un assentament oficial, un complex real d'almagasenament i producció, relacionat en la construcció de les piràmides de Guiza, que posseïx tres carrers pavimentats d'uns cent metros i vàries estructures de gran tamany (uns 35 m d'amplària) que està sent excavat per [[Mark Lehner]].<ref> [https://web.archive.org/web/20120606024447/http://www.egiptologia.com/todo-sobre-las-piramides/88-articulos-sobre-las-piramides-de-egipto-en-general/644-los-constructores-de-las-piramides-de-guiza.html Parra Ortiz, José M: ''Los constructores de las Pirámides de Guiza'', en egiptologia.com]</ref>

== Testimonis històrics ==
La Gran Piràmide de Guiza per la seua antiguetat, magnitut i singular geometria ha enlluernat a molts célebres visitants. Estos són alguns dels seus testimonis:

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l'any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.

• [[Athanasius Kircher]], en l'any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat.

• Gemelli Careri, en l'any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref>

• Paul Lucas, mege londinenc, en l'any [[1714]] va propondre que la piràmide era un gran [[rellonge solar]] que indicava els [[solsticis]].

• Thomas Shaw, en [[1721]], pensava que era un temple d'iniciació als misteris d’[[Osiris]].

• Nathaniel Davison, entre els anys [[1763]]-[[1765]], va descobrir la primera cambra de descàrrega, la que despuix duria el seu nom.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. pp. 154-156.</ref>

• [[Napoleó]] invadix Egipte en l'any [[1798]]. Va desijar quedar-se a soelsen la Cambra del Rei i quan va eixir, commocionat, en preguntar-li, va dir que no tenia res que comentar. Va guardar sempre en secret lo que va ocórrer.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 31.</ref>

• Thomas Yeates, teòlec anglés, escriu en l'any [[1833]] que la Gran Piràmide podria ser una còpia de la [[Torre de Babel]], erigida poc temps abans.

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l'any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==
La construcció de la gran piràmide i les supostes relacions mètriques que presenta han segut objecte en els últims temps de numeroses hipòtesis, generalment sense excessiu rigor científic. Una de les més conegudes —i esgrimides pel món [[esotèric]]— és l'associació de l'altura original de la piràmide com a fracció de la distància de la Terra al Sol<ref>Mediciones de [[Flinders Petrie]] [http://www.ronaldbirdsall.com/gizeh/petrie/c21.html#144 ''Height of the Great Pyramid''.]</ref> Dita construcció ha segut atribuïda a extraterrestres, atlantes, egipcíacs anteriors a Kheops o a atres cultures o civilisacions desconegudes.
Dites teories han tingut repercussió en internet, en revistes, llibres i en el món del cine, en películes com ''[[Stargate]]'' o ''[[10 000 a. C.]]'', a on s'atribuïx la construcció a extraterrestres o a una civilisació desconeguda de fa 12.000 anys, respectivament.

== Vore també ==
* [[Antic Egipte]]
* [[Kheops]]

== Referències ==
{{Listaref|2}}

== Bibliografia ==
=== Fonts primaries ===
* {{Cita libro |autor=[[Budge, E. A. Wallis]] |título=El libro egipcio de los muertos |año=2007 |editorial=Málaga: Editorial Sirio |isbn = 978-84-7808-532-3}}
* {{Cita libro |autor='''[[Heròdot]]''' |título=[[Historias (Heródoto)|Encuestas]]. Volumen I: Libros I-II |año=1992 |editorial=Trad. y notas de C. Schrader. Intr. de F. Rodríguez Adrados. Rev.: M. Jufresa Muñoz, 1992 [1ª edición, 4ª impresión]. Obra completa. Madrid: [[Editorial Gredos]] |isbn = 978-84-249-3482-8}}
* {{Cita libro |autor=Lara Peinado, Federico |título=Libro de los Muertos |año=2009 |editorial=Quinta edición. Madrid: Editorial Tecnos |isbn = 978-84-309-4804-8}}
* {{Cita libro |autor=Paíno, Iván |título=Geometría Sagrada de la Gran Pirámide |año=2013 |editorial=Primera edición. Madrid: Editorial Isthar Luna Sol |isbn = 978-84-940-6580-4}}

=== Fonts secundaries ===
* {{Cita libro |autor=Baines, John & Málek, Jaromir |título=Egipto. Dioses, templos y faraones. Tomo II |año=1988 |editorial=Barcelona: Ediciones Folio |isbn = 84-7583-137-0}}
* {{Cita libro |autor=VV. AA. |título=Historia Universal |año=2005 |editorial=Lima: Salvat Editores |isbn = 99727520}}
* {{Cita libro |autor=Wirsching, Armin |título=Die Pyramiden von Giza - Mathematik in Stein gebaut |año=2009 |editorial=Norderstedt: Books on Demand, 2nd ed |isbn = 978-3-8370-2355-8}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Great Pyramid of Giza}}

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Egipte]]

Kheops

2026-04-26T11:30:52Z

Lluísm:

[[File:Kheops-Pyramid.jpg|thumb|250px|Piràmide de Kheops]]

'''Kheops''' o '''Keops''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia IV]] de l'[[antic Egipte]], que va governar des de l'any 2490 a. C. fins a l'any 2470 a. C. es dir uns 23 anys.

El seu nom d'Horus fon Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom Nebti fon Khufu o Mediunebti; el seu nom d'Horus d'or fon Bikuinebu; el seu nom Nesut-biti fon Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fon Knumkhufu o Khufu que vol dir 'Protegit pel déu Knum'.

[[Manethó]] el nomena Sufis i [[Heròdot]] Kheops. Atres transcripcions del seu nom són: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu, Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid, i Cheops.

Va succeir al seu pare [[Snefru]], probablement ben jove, quan tenia poc més de 20 anys. La seua mare era la reina [[Hetepheres I]]. Es va casar almenys en [[Meritates I]], en Henutsen, i en atra princesa de la qual no se sap el nom, potser líbia.

Va tindre molts fills: Kauab o Kawab (possiblement, de la reina principal Meritates, i que seria l'hereu designat, pero que segurament va morir abans que [[Khufu]]); Djedefhor (probablement, fill també de Meritates); Baefra o Baufre (probable fill de Meritates); Djedefra o [[Djedefre]] o Radjedef (fill segurament de la reina secundària líbia, de la qual es desconeix el nom); Khafre ([[Khefren]] (fill de la reina secundària Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va fer fer la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh (la [[piràmide de Kheops]]). Va tindre com a visir a Hemiunu (probablement, el seu nebot), que va ser l'arquitecte de la gran piràmide. Les seues tres dones foren enterrades en tres chicotetes piràmides al sur de la gran piràmide.

Va enviar expedicions al Sinaí i va fer mines de diorita en [[Núbia]], en la regió d'[[Abu Simbel]], a on s'ha trobat el seu nom en Toshka. Una inscripció en Elefantina fa pensar que va fer traure granit d'Assuan i pedra fina de Tura. El nom de kheops està gravat en la pedrera d'alabastre d'Hatnub, en Bubastis, i en un temple de Biblos (Líban). Probablement, va fer portar de Biblos la [[fusta]] de la barca sagrada que es va trobar en l'any [[1945]] al costat de la piràmide.

[[File:Khufu statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Kheops (Museu de [[El Caire]])]]

El seu nom també està en l'estatueta del faraó trobada en Abidos, i en les gerres del temple d'Horus en Nekhen. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que nomena que Khufu va fer un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinge.

Manethó diu que el faraó va escriure un llibre sagrat del qual va obtindre una còpia, pero que va fer tancar temples i no va ser respectuós en la religió. Heròdot, que va escriure la seua història cal a l'any 450 a. C., el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va fer tancar temples, va prohibir als seus súbdits fer sacrificis, i els va obligar a treballar per a ell. Heròdot diu que el faraó va ser odiat pels egipcis.

El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar als morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar al pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un [[ànec]].

Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuïx el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu [[Ra]], lo que els egipcis veien com un pecat.

Va ser deïficat durant la [[dinastia XXVI]], i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu cult.

Va morir en 50 anys, i el va succeir el seu fill major, [[Djedefre]].

== Vore també ==
* [[Piràmide de Keops]]

== Referències ==
* Cronologia según Von Beckerath
* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingkheops.html Digital Egypt for Universities]
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. p. 100-104. ISBN 3-491-96053-3

== Bibliografia ==
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/12/ciencia/1365756699.html Carrión, Francisco. ''Los papiros del faraón Keops en el puerto más antiguo''. El Mundo, Arqueología. 12/04/2013]
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/antigua_historia_y_arqueologia/textos_egipto/#poa3 Heródoto, El reinado de Keops, en cervantesvirtual]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia IV]]

Tezcatlipoca

2026-04-26T11:30:28Z

Lluísm:

[[File:Black_Tezcatlipoca.jpg|thumb|250px|Representació de Tezcatlipoca en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Tezcatlipoca''' (AFI: [etːskat͡ɬiːˈpoːkaˀ]) (del [[nàhuatl]]: eskatlipoka ‘espill humeant, lluent o relluent’‘teskatl, espill; i-, la seua; poktli, fum’),en la mitologia olteca i [[Mitologia asteca|asteca]] (i d'atres pobles mesoamericans), és la deitat més important del cult nahua en el Posclàsic. En la mitologia nahua de la Huasteca se li coneix en el nom de '''Tlacatecólotl''' (del nàhuatl: Tlakatekolotl ‘home muçol’‘tlakatl, home; tekolotl, [[Muçol (animal)|muçol]]’).

És una deitat omnipotent, omnipresent, omniscient, viril i sempre jove, en una personalitat conflictiva i complexa, caprichosa i voluble, poc predible; sent el deu de la providència, lo invisible, l'obscuritat, creador del cel i la terra i senyor de totes les coses.

Se li atribuïx l'otorgament de coses bones i males a l'home a la seua mercé, per lo que en temps prehispànics va ser temut i reverenciat. Segons el mit, [[Quetzalcóatl]] i Tezcatlipoca són dualitat i antagonia cosmogónica. Quetzalcóatl és nomenat també Tezcatlipoca [[blanc]], mentres que el color de Tezcatlipoca és el [[negre]].

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Heyden, Doris (1989). «Tezcatlipoca en el mundo nàhuatl». Estudios de cultura nàhuatl (19): 83-93. ISSN 0071-1675
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Olivier, Guilhem (2005). Tezcatlipoca. Burlas y metamorfosis de un dios azteca. México: Fondo de Cultura Económica. ISBN 968-16-7336-0

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Tezcatlipoca}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Aqüeducte de Segòvia

2026-04-26T11:29:56Z

Lluísm:

[[Archiu:Aqueduct of Segovia 08.jpg|thumb|250px|<center>Aqüeducte de Segòvia.</center>]]

L''''aqüeducte de Segòvia''' és una construcció [[Imperi Romà|romana]] de la segona mitat del [[sigle I]] i principis del [[sigle II]] d.C., en l'época dels Flavis; mentres eren emperadors [[Vespasià]] i [[Trajà]]. Transporta l'[[aigua]] del ''río Frío'' en la ciutat de [[Segòvia]]. En l'any [[1985]] fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, [[Patrimoni de l'Humanitat]] per part de la [[UNESCO]].

L'aqüeducte comença prop del [[Palau de la Granja]] en [[Arc (arquitectura)|arcs]] senzills de mig punt que conduent l'aigua fins a la cisterna coneguda en el nom d'''El Caserón'', a on s'almagasenava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts.

Consta d'una llongitut de 728 [[metros]] i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, ademés, s'han de sumar prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte.

En la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden l'importància estètica que ha de tindre un element de característiques tan ciclòpics com en este cas.

Este magnífic monument s'ha mantengut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el [[sigle XX]] continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels [[Reis Catòlics]], quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.

En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha segut tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo per mig d'un minuciós procés de restauració.

== Referències ==
* [https://elpais.com/cultura/2016/10/31/actualidad/1477929489_402129.html «Nuevos estudios arqueológicos sitúan la construcción del Acueducto de Segovia en el siglo II en lugar del I». El País]
* [https://whc.unesco.org/es/list/311 UNESCO. Acueducto de Segovia]

== Bibliografia ==
* Contreras y López de Ayala, Juan de (1973). Noguer S. A., ed. Segovia
* [https://www.abc.es/local-castilla-leon/20141101/abci-leyenda-acueducto-segovia-201410311040.html La Leyenda del Acueducto de Segovia]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Aqueduct of Segovia}}

[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
[[Categoria:Arquitectura d'Espanya]]
[[Categoria:Arquitectura romana]]
[[Categoria:Província de Segòvia]]
[[Categoria:Aqüeductes romans|Segòvia]]

Palau Real de Riofrío

2026-04-26T11:28:57Z

Lluísm:

[[File:Gamos 2.jpg|thumb|250px|Bosc de Riofrío]]

[[File:Riofrio - Palacio Real 01.JPG|thumb|250px|Frontera principal del palau]]

El '''Palau Real de Riofrío''', situat en la [[província de Segòvia]], ([[Espanya]]), és una de les residències de la Família Real Espanyola que és gestionada per l'organisme Patrimoni Nacional, que administra els bens de l'Estat al servici de la Corona.
Es troba en un enclavament del terme municipal de [[Sant Ildefons]], en la provincia de Segòvia, en el denominat “ Bosc de Riofrío” que és un espai natural d'extraordinari valor ecològic a 9 quilómetros de la ciutat de Segóvia i a 15 quilómetros de [[Sant Ildefons]], terme municipal al que pertany encara que es troba entre les localitats de [[Madrona]], [[Hontoria]], [[Revenga]], [[Navas de Riofrío]] i [[La Losa]]. Té una superfície de 640 hectàrees.

El palau és d'estil italià en planta quadrada i tres pisos d'altura, i va ser dissenyat per l'arquitecte italià Virgilio Rabaglio a image i semblança del [[Palau Real de Madrit]].

Resulten d'interés el Museu de Caça, el pati interior, l'escala d'honor, la capella, i la colecció de pintures, tapissos i mobles, trobant-se ademés rodejat per un extens bosc de 640 hectàrees en el que habiten gamos i cervos, entre uns atres.

Va ser utilisat pels reis exclusivament per a la caça, i únicament va ser habitat com a residència habitual, i en caràcter temporal, pels reis Francisco d'Assís de Borbón i el seu fill, el rei [[Alfons XII]] d'[[Espanya]].

== Història ==
[[File:Elisabeth Farnese, Queen of Philippe V of Spain held at Caserta.jpg|thumb|235px|La reina Isabel de Farnesio en l’any [[1714]], pintura del palau de Riofrío]]

[[File:Felipe V e Isabel de Farnesio.jpg|thumb|250px|Isabel de Farnesio i Felip V en l’any [[1743]]]]

La reina [[Isabel de Farnesio]], segona esposa de [[Felip V]], desijava en fervor que el seu fill Carlos aplegara a ser Rei d'Espanya, pero, seguint l'orde dinàstic, abans els corresponia el tro als dos fills majors del rei, Lluís i Ferran, abdós fills de la seua primera esposa, de la que enviudà.

No obstant la reina no es va resignar a perdre la seua influència política i la seua ingerència en els assunts d'Estat va ser molt gran.

[[Lluís I]] va pujar al tro en l'any [[1724]] despuix de l'abdicació del rei, pero va morir de [[pigota]] als 7 mesos de començar el seu regnat, en [[agost]] d'eixe any, per lo que Felip V va haver de reasumir un atra volta la Corona, que cenyiria fins a la seua mort en [[juliol]] de l'any [[1746]].

Al morir Felip V va assumir la corona [[Ferran VI]], qui, cansat de les contínues interferències de la regna mare Isabel de Farnesio en els assunts d'Estat, li va permetre construir un palau per a mantindre-la alluntada de la Cort (que en este moment permaneixia casi de manera permanent en [[La Granja de Sant Ildefons]]).

Va ser aixina com, seguint els desijos de Ferran VI, Isabel de Farnesio va manar construir el palau en l'any [[1751]] en un antic vedat de caça en la província de Segòvia.

Els terrenys de Riofrío pertanyien a principis del [[sigle XVIII]] al Marqués de Parets i varen ser arrendats per Felipe V com a vedat de caça. En l’any [[1751]] i sent ya reina viuda, Isabel de Farnesio els va adquirir en l'objectiu d'alçar l'actual Palau.

Posteriorment, la Reina va incrementar l'extensió de la finca per mig de l'adquisició de terrenys confrontants a pur de compres i permutes. Atres incorporacions es varen portar a terme durant els regnats de [[Carlos IV]] i [[Isabel II]], resultant un bosc que no va ser afectat per les vendes de propietats del Real Patrimoni en el [[sigle XIX]].

Abans de finalisar les obres, el rei Ferran VI va morir sense descendència, per lo que Isabel de Farnesio va vore complit el seu desig i el seu fill [[Carlos III]], llavors rei de [[Nàpols]] va ser cridat per a assumir el tro d'Espanya.

Va desaparéixer, per tant, la necessitat de traslladar-se a Ríofrío. El palau no es va finalisar totalment i la reina mai va residir en ell.

[[File:Don Francisco de Asís.jpg|thumb|235px|El rei consorte Francisco de Asís]]

Aixina, del proyecte inicial, que incloïa jardins i fonts, cases d'ofici, caballerises, un convent franciscà e inclús un teatre, varen quedar solament el palau i una gran plaça, sense terminar també.

El Palau va ser utilisat pels successius sobirans espanyols quan anaven de caça als boscs de Riofrío.

Varen habitar el palau de forma habitual [[Francisco d'Assís de Borbón]], rei consorte i marit d'[[Isabel II]], que es va retirar a Riofrío cansat de les infidelitats de la seua esposa, i [[Alfons XII]], durant el dol per la mort de la seua esposa [[Maria de las Mercedes d’Orleans|María de les Mercedes]] en l’any [[1878]].
Va ser en temps d'Isabel II quan es varen decorar alguns dels seus salons, destacant el dormitori utilisat per Alfons XII i el menjador, aixina com l'original sistema de llamadors per a la servitut.
El Palau Real del Riofrío es va obrir per primera volta al públic el [[14 de juliol]] de l'any [[1965]]
== Descripció ==
El palau és un edifici de llínees senzilles i elegants, auster, sobri, alluntat de les formes del Barroc, en una arquitectura deutora del gust italià que li convertixen en el més romà de tots els palaus espanyols.

No obstant en el seu interior nos trobem en un dels eixemples més importants de l'arquitectura barroca de tota Espanya, la seua escala principal, que es compon a la seua volta de dos escales que arranquen d'un vestíbul en trayectòries opostes, oferint un preciós espectàcul.

== Sales ==
[[File:Oratorio del Palacio Real de Riofrío (Navas de Riofrío).jpg|thumb|200px|Oratori]]
[[File:Patio del Palacio Real de Riofrío.jpg|thumb|200px|Pati interior del palau]]
[[File:Riofrio76.jpg|thumb|200px|Escalinata principal]]
[[File:Comedor del Palacio Real de Riofrío (Navas de Riofrío, Segovia).jpg|thumb|200px|Menjador]]

Les principals sales del palau són:
* Capella Real, l'única estància acabada, a on baix l'altar es troba la primera pedra de la construcció. Posseïx unes finestres interiors del pis superior que permetien a la cort assistir a missa sense juntar-se en el servici, que permaneixia avall. És el típic cas de capella de transició entre el barroc al neoclàssic.
* Pati interior
* Escalinata
* Passadiç d'entrada
* Primera Sala en pintures de la "Vida de Crist"
* Segona Sala en pintures de la "Vida de Crist"
* Cambra o Sala de Snyders
* Saló de Billar
* Saleta de pas o "tramvia"
* Menjador
* Tramvia dels llamadors
* Saló
* Cambra Oficial
* Despaig d'Alfonso XII
* Saleta de Música
* Anteoratori
* Oratori
* Dormitori d'Alfons XII
* Saleta de Recorts
* Saló de Tapissos
* Cambra i Dormitori nomenats "de Don Francisco d'Assís".

Aixina mateix l'ala este alberga el Museu de la Caça, instalat en l'edifici en els [[anys 60]] com a exponent de l'història de l'art cinegétic.

De tindre que existir un museu dedicat a esta ancestral activitat, este serà provablement el lloc apropiat per a això, per la gran afició d'Isabel de Farnesio, impulsora de la construcció del palau i del seu fill l'infant Don Luis i la cantitat de fauna venatoria que conté el bosc que el circunda.

Este Museu de la Caça, és un complet repàs a tot el procés històric de la caça, des dels temps primitius fins als moderns, i presenta multitut d'animals frut d'una perfecta llabor taxidermista.

== Visita al Palau ==

La visita, que es realisa sempre guiada, dona començ en la capella, el lloc en el que també varen escomençar les obres. Despuix de travessar el pati principal s'accedix a les escales imperials. Estan formades per 44 escalons de granit d'una sola peça i presenten un disseny d'escala doble, únic en el seu gènero en Espanya.

Durant la visita vos explicaran l'història, cóm i perque este palau està on està i vos ensenyaran les habitacions que s'havien destinat per a la reina Isabel i l'infant Fernando.

En el pis superior queden les estàncies del palau ubicades en les dos ales més solejades i habitables. Entre les particularitats que presenten està la de que cada una de les 18 habitacions que es visiten apareix decorada en un estil diferent. L'únic nexe en comú són les enlluernants llànties de cristal i els espills realisats en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.

Per últim es visita el Museu de la Caça.

El Palau de Riofrío va ser declarat Monument Històric-Artístic en l’any [[1931]], lo que inclou també el bosc.

== Vore també ==
* [[Palau de La Granja]]

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20160707103208/http://www.patrimonionacional.es/noticias/detalle/8555 «Actuaciones para la mejora de la visita pública en el Palacio Real de Riofrío». Patrimonio Nacional]
* [https://www.elnortedecastilla.es/segovia/201509/16/palacio-riofrio-aumenta-fondos-20150916122841.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elnortedecastilla.es%2Fsegovia%2F201509%2F16%2Fpalacio-riofrio-aumenta-fondos-20150916122841.html «El Palacio de Riofrío aumenta los fondos para reforzar su identidad histórica». El Norte de Castilla]
* [https://www.patrimonionacional.es/actualidad/noticias/reapertura-al-publico-del-palacio-real-de-riofrio Reapertura del Palacio de Riofrío. Patrimonio Nacional]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Royal Palace of Riofrío}}

* [https://web.archive.org/web/20160710203321/http://www.patrimonionacional.es/real-sitio/palacios/6253 El Palau de Riofrío en la web del Patrimoni Nacional]
* [https://entradas.patrimonionacional.es/es-ES/informacion-recinto/12/palacio-riofrio Horaris de visita i venda d’entrades ]
* [http://maps.google.com/maps?ll=40.873318,-4.151330&spn=0.003430,0.007308&t=k&hl=en El Palau de Riofrío en Google Maps] (en [[anglés]])
*[https://web.archive.org/web/20070210163551/http://www.conocersegovia.com/guia/que_visitar/provincia/reales_sitios/palacio_real_de_riofrio/details.html Datos i horaris de visita] en Conocersegovia.com
* [https://web.archive.org/web/20090504081203/http://www.webdelagranja.com/monumentos/riofrio.php Página en informació sobre el municipi de Real Sitio de San Ildefonso]

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Província de Segòvia]]
[[Categoria:Segòvia]]

Palau de la Granja

2026-04-26T11:28:34Z

Lluísm:

[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja]]

[[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja des dels jardins]]

[[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG|thumb|250px|Pati de la Ferradura]]

[[File:Salón del Palacio Real de la Granja de San Ildefonso.jpg|thumb|250px|Saló interior del Palau]]

[[File:San Ildefonso - Palacio Real de la Granja 1.jpg|thumb|250px|Llantia en l'interior del Palau]]

El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.

El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]].

El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del [[monasteri del Parral]] de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.

El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).

En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.

Un atre dels edificis del complex palatí és la nomenada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².

L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.

== Jardins ==
[[File:La Granja de San Ildefonso 011.jpg|thumb|250px|Jardins del Palau]]

En una extensió de cent quarantassís hectàrees, els jardins rodegen el palau i són un dels millors eixemples del disseny de jardins de l'[[Europa]] del [[sigle XVIII]].

Varen ser dissenyats pel jardiner francés René Carlier, que va usar les pendents naturals dels tossals que circunden el palau com a ajuda per a la perspectiva visual i com a font d'energia per a fer brotar l'aigua de cada una de les vintiuna fonts monumentals que decoren el parc.

Carlier va fallir en l'any [[1722]], i el seu treball va ser continuat pel seu compatriota Esteban Boutelou I (en [[francés]] Étienne Boutelou). Al contrari que en [[Versalles]], a on tenien molts problemes per a conseguir la pressió de l'aigua per a les fonts, en el Palau de la Granja es va utilisar la pròpia pendent natural del terreny per a conseguir una pressió no vista fins a llavors en l'época lo que permet que algunes fonts superen els 40 metros d'altura.

== Les fonts monumentals ==

[[File:San Ildefonso de la Granja-PM 16736.jpg|thumb|250px|Font dels bayns de Diana, una de les 21 fonts del jardí]]

[[File:La Granja de San Ildefonso 015.jpg|thumb|250px|Font de la cascada, front a l'entrada principal del Palau]]

[[File:Park La Granja Kaskade2.jpg|thumb|250px|Font de la cascada des de l'atra banda]]

[[File:El Mar (The Sea), Royal Palace of La granja de San Ildefonso, Segovia (Spain).jpg|thumb|250px|Estany conegut com La Mar, per a l'abastiment de l'aigua a les fonts]]

És, sense lloc a dubtes, la part més coneguda del Palau segovià. L'abastiment d'aigua de tot el sistema procedix de les rieres Morete, Moltons i Cacera de Peñalara o Chorranca que per mig de encanyat i caceres omplin l'estany conegut com La Mar, que es troba situat en la cota més alta del jardí i la capacitat del qual és de 216.000 m³, abastint-se d'ell la major part del sistema.

Per a suministrar l'aigua a les diverses fonts existixen atres huit estanys i depòsits més, El Chato, El Quadrat, Les Granotes, El Mig Celemín, Les Llagues, Els Huit Carrers, depòsit El Nou i depòsit d'Us Comú, que es troben situats a diferents cotes, en lo que es conseguixen les diferents pressions adequades per a les fonts, aixina estes poden conseguir chorros de diferents altures i s'evita que la pressió d'unes es veja afectada en encendre el restant.

Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros.

Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a ennoblir-les, de la mateixa manera que en Versalles.

En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis).

== Vore també ==
* [[Palau Real de Riofrío]]

== Referències ==
* [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990]
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19180103-7.html Palacio Real de La Granja]
* [https://www.elnortedecastilla.es/pg060514/prensa/noticias/Segovia/200605/14/VAL-SEG-101.html Palacio Real de La Granaja de San Ildefonso]

== Bibliografia ==
* Digard, Jeanne. Les jardins de la Granja et la sculpture décorative. París, 1934
* Juárez Valero, E. "La cripta olvidada de Felipe V"
* Llaguno, Eugenio de. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su Restauración. Tomo IV, pp. 110-14. Imprenta Real, 1829

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Royal Site of La Granja de San Ildefonso}}

* [http://www.lagranja-valsain.com/ Web del Ajuntamernt del Real Sitio de San Ildefonso]

* [https://web.archive.org/web/20100908052301/http://www.patrimonionacional.es/Home/Palacios-Reales/Palacio-Real-de-La-Granja-de-San-Ildefonso.aspx La Granja de San Ildefonso en Patrimoni Nacional]
* [https://web.archive.org/web/20090518094427/http://www.educa.madrid.org/web/ies.garciamorato.madrid/Dep_Griego/paseos.html Passeig pels jardins de La Granja]

* [https://web.archive.org/web/20070830133149/http://www.realsitio.com/ www.realsitio.com]

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Província de Segòvia]]
[[Categoria:Segòvia]]

Hortichuela

2026-04-26T11:27:57Z

Lluísm:

[[File:Alcalá la Real, en Jaén (España).jpg|thumb|250px|Alcalá la Real]]

'''Hortichuela''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Alcalá la Real]], situada en la [[Comarca de Serra Sur (Jaén)|Comarca de Serra Sur]]‎, en la [[província de Jaén]], ([[Espanya]]), en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 152 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Jaén]]
* [[Alcalá la Real]]

== Referències ==
* [https://alcalalareal.es/ Ajuntament d'Alcalá la Real]
* [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Hortichuela INE. Població d'Hortichuela]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23002 Alcalá la Real. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://www.juntadeandalucia.es/organismos/turismoculturaydeporte/areas/cultura/bienes-culturales/catalogo-pha/consulta.html?estado=All&items_per_page=10&items_per_page=10&items_per_page=10&municipio=ALCALA%20LA%20REAL&provincia=JAEN&sort_by=bien&sort_by=bien&sort_by=bien&text=&tipo_patrimonio=All&tipologia=All Alcalá la Real. Catalogo General del Patrimonio Histórico Andaluz]

== Bibliografia ==
* Cano Ávila, Pedro. Alcalá la Real en los autores musulmanes, Jaén 1990
* Cano Ávila, Pedro. Actividad y vida en la Alcalá árabe; II Estudios de Frontera, Jaén, 1998, págs., 157-177
* Cano Ávila, Pedro. Historia musulmana de Alcalá la Real; Alcalá la Real, historia de una ciudad fronteriza y abacial, Alcalá la Real, 1999, vol. I, págs., 315-357
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alcalá la Real}}

{{Comarca de Serra Sur (Jaén)}}

[[Categoria:Municipis de la província de Jaén]]

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:27:39Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Lamas de Abaixo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Bulso]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 2 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lamas INE. Població de Lamas de Abaixo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:27:34Z

Lluísm:

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:27:31Z

Lluísm:

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:27:24Z

Lluísm:

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:26:50Z

Lluísm:

Lamas de Abaixo

2026-04-26T11:25:57Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Lamas de Abaixo''' (oficialment '''San Pedro de Bulso'''), és una parròquia del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). La parròquia conta en 11 pedanies. Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 2 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Lamas de Abaixo''' (oficialment '''San Pedro de Bulso'''), és una parròquia del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 11 [[pedanies]].

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 2 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Lamas INE. Població de Lamas de Abaixo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

260

2026-04-26T11:24:38Z

Lluísm:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle III]]

Fútbol Club Barcelona

2026-04-26T11:23:42Z

Lluísm:

[[Archiu:Campnou 1.jpg|miniaturadeimagen|300px|Estadi del FC Barcelona]]
El '''Fútbol Club Barcelona''' (Fútbol Club Barcelona, en [[valencià]]) és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Barcelona]] ([[Catalunya]]), ([[Espanya]]), que milita en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. L'entitat va ser fundada el [[29 de novembre]] de [[1899]] i registrada oficialment el [[5 de giner]] de [[1903]].

Tant el club com els seus seguidors reben l'apelatiu de «blaugranes» o «blaugranas», en referència als seus colors. També se'ls coneix com «culés».

== Palmarés ==
=== Tornejos nacionals ===
{|border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" class="article-table sortable"
|- align=center
! style="background:silver" | '''Títul'''
! style="background:silver" | '''Campeó'''
! style="background:silver" | '''Subcampeó'''
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Liga_trophy_(adjusted).png|30px]] [[Primera Divisió d'Espanya]]
|26
|26
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:RFEF_-_Copa_del_Rey.svg|30px]] [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]
|31
|11
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:SupercopaEspaña.png|30px]] [[Supercopa d'Espanya de fútbol|Supercopa d'Espanya]]
|13
|11
|- style="background: #F5B7B1;"
|[[File:Copa_de_Liga_de_España.svg|30px]]Copa de la Lliga
|2
|0
|- style="background: #F5B7B1;"
|[[File:Copa_Eva_Duarte.png|30px]] Copa Eva Duarte
|3
|2
|}

=== Tornejos internacionals ===
{|border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" class="article-table sortable"
|- align=center
! style="background:silver" | '''Títul'''
! style="background:silver" | '''Campeó'''
! style="background:silver" | '''Subcampeó'''
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Coppacampioni.png|30px]] [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]
|5
|3
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Supercoppa_UEFA.svg|30px]] [[Supercopa d'Europa|Supercopa d'Europa]]
|5
|4
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[Copa Mundial de Clubs]]
|3
|1
|}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|FC Barcelona}}
* [https://www.fcbarcelona.com/ FC Barcelona] {{es}}{{ca}}{{en}}

[[Categoria:Fútbol]]
[[Categoria:Equips de fútbol d'Espanya]]

O Cortiñeiro

2026-04-26T11:22:02Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de Toirán (fachada), Láncara.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Salvador de Toirán]]

'''O Cortiñeiro''' o també '''Curtiñeiro''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Láncara (Municipi)|Láncara]], (parròquia de [[San Salvador de Toirán]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Láncara (Municipi)|Láncara]]

== Referències ==
* [https://www.concellodelancara.com/gl Ajuntament de Láncara]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cortiñeiro INE. Població d'O Cortiñeiro]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Toirán, Láncara}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

O Campo

2026-04-26T11:21:56Z

Lluísm:

{{desambiguació}}

* [[O Campo (Castroverde)]] ..............................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[O Campo (Chantada)]] ..................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santo André de Ribeiras de Miño)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Paradela)]] ...................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Cibrao de Vilamelle)]] ...........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño da Torre)]] ................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño de Bascós)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño de Piñeira)]] .............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Salvador de Ferreiros)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Salvador de Reigada)]] ........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Xoán de Tor)]] ......................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santa Comba de Fornelas)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santa María Madanela de Moscán)]] ..........................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santo Estevo das Nocedas)]] ......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Sober)]] ........................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Quiroga)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Trabada)]] ....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Valle de Oro)]] ..............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Vicedo)]] .......................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Villaframil)]] ..................................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

O Campo

2026-04-26T11:21:44Z

Lluísm:

{{desambiguació}}

* [[O Campo (Castroverde)]] ..............................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[O Campo (Chantada)]] ..................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santo André de Ribeiras de Miño)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Paradela)]] ...................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Cibrao de Vilamelle)]] ...........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño da Torre)]] ................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño de Bascós)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Martiño de Piñeira)]] .............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Salvador de Ferreiros)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Salvador de Reigada)]] ........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (San Xoán de Tor)]] ......................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santa Comba de Fornelas)]] .......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santa María Madanela de Moscán)]] ..........................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Santo Estevo das Nocedas)]] ......................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Sober)]] .......................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Quiroga)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Trabada)]] ....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Valle de Oro)]] ..............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Vicedo)]] .......................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[O Campo (Villaframil)]] ..................................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:31Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''O Campo''' o simplement '''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Bulso]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:27Z

Lluísm:

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:23Z

Lluísm:

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:19Z

Lluísm:

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:13Z

Lluísm:

O Campo (Sober)

2026-04-26T11:20:05Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''O Campo''' o simplement '''Campo''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Pedro de Bulso), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo…»

Cinccents norantacinc

2026-04-26T11:18:56Z

Lluísm:

El '''cinccents norantacinc''' (595) és el [[número natural]] que seguix al [[cinccents norantaquatre]] i precedix al [[cinccents norantassís]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Max Aub

2026-04-26T11:18:49Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Max Aub Mohrenwitz
| image =[[File:Max Aub Mohrenwitz al mural al col·legi Max Aub de València.JPG|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor i periodiste.
| data_naix = 2 de juny de [[1903]]
| lloc_naix = [[París]], [[França]]
| data_mort = 22 de juliol de [[1972]]
| lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]]
}}
'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], [[França]], [[2 de juny]] de [[1903]] - † [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], [[Mèxic]], [[22 de juliol]] de [[1972]]). Escritor [[Espanya|espanyol]] d'orige [[França|francés]]. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

== Biografia ==

Sent un chiquet, la seua família -pare [[Alemanya|alemà]] i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], a on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'a on es fa el bachillerat''.

En els [[anys 20]] és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.

D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a [[París]], pero preparant la seua marcha a [[Mèxic]] li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En l'any [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.

Des de mitan dels 50 viaja pels [[Estats Units]] i [[Europa]] pero sense poder entrar en [[Espanya]], desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En [[1969]] per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'[[Universitat de Valéncia]].

Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de [[Luis Buñuel]]; posteriorment participa com a jurat en el festival de [[Cannes]], dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en [[1972]] en Mèxic.

Des de l'any [[1987]] s'entreguen els ''Premis Internacionals de Conte Max Aub'', otorgats per la [[Fundació Max Aub|Fundació]] que porta el seu nom.

== Quatre nacionalitats ==

Max Aub fon un destacat escritor hispà-mexicà que va mantindre a lo llarc de la seua vida quatre nacionalitats: alemana, heretada dels seus pares; francesa, per naiximent; espanyola, en establir-se son pare en Valéncia l'any [[1914]], sent Max menor d'edat, i, finalment, mexicana, per elecció pròpia, en exiliar-se despuix de la [[Guerra Civil espanyola]].

== Obra ==
[[Archiu:Saladeespe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

* ''Los poemas cotidianos'' (1925). Edición privada de 50 ejemplares. Imprenta Omega. Barcelona (vers)
* ''Narciso'' (1928). Altés. Barcelona (teatre)
* ''Geografía'' (1929). Cuadernos Literarios de la Lectura. Madrid (novela)
* ''Teatro incompleto'' (1931). Sociedad General Española de Librerías. Madrid (teatre)
* ''Fábula Verde'' (1933). Edición de autor. Valencia (novela).
* ''Luis Álvarez Petreña'' (1934). Miracle. Barcelona (novela). Edició incompleta.
* ''A'' (1934). Edición privada de 35 ejemplares. (vers).
* ''Espejo de avaricia'' (1935). Cruz y Raya. Madrid (teatre).
* ''Proyecto de un Teatro Nacional'' (1936). Edición de autor. Valencia (ensayo)
* ''San Juan'' (1943). Fondo de Cultura Económica. México. (novela). Es tracta de la primera obra publicada per Max Aub en Mèxic al poc de temps d'haverse exiliat.
* ''Campo cerrado'' (1943). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
* ''Diario de Djelfa'' (1944). Unión Distribuidora de Ediciones. México (vers).
* ''No son cuentos'' (1944). Fondo de Cultura Económica. México (vers).
* ''Morir por cerrar los ojos'' (1945). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
* ''La vida conyugal''(1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
* ''Campo de sangre'' (1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
* ''El Rapto de Europa'' (1946). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
* ''Discurso de la novela española contemporánea'' (1946). El Colegio de México. Jornadas Núm. 50. México (ensaig).
* ''Cara y cruz'' (1948). Sociedad General de Autores Mexicanos. México (teatre).
* ''De algún tiempo a esta parte'' (1949). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
* ''Sala de espera'' (1949). Tomo I. Números 1 al 10. Fondo de Cultura Económica. México (miscelànea)
* ''Sala de espera'' (1950). Tomo II. Números 11 al 20. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
* ''Deseada'' (1950). Fondo de Cultura Económica. México. (teatre)
* ''Sala de espera'' (1951) Tomo III. Números 21 al 30. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
* ''Campo abierto'' (1951). FCE. México. (Novela)
* ''No'' (1952). FCE. México. teatre
* ''Canciones a la esposa ausente'' (1953). Edición privada. México. (vers)
* ''Yo vivo'' (1953). FCE. México. (novela)
* ''Antología de la prosa española del siglo XIX'' (1953). Tomo I (Neoclásicos y Liberales). Antigua Librería Robredo. México.
* ''Las buenas intenciones'' (1954). FCE. México. (novela)
* ''La poesía española contemporánea'' (1954). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
* ''Algunas prosas'' (1954). Los presentes. México. (miscelànea)
* ''Cuentos ciertos'' (1955). Antigua Librería Robredo. México (novela)
* ''Ciertos cuentos'' (1955). Antigua Librería Robredo. México. (novela)
* ''Tres monólogos y uno solo verdadero'' (1956). FCE. México. (teatre)
* ''Una nueva poesía española'' (1957). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
* ''Crímenes ejemplares'' (1957). Antigua Librería Robredo. México. (miscelànea)
* ''Heine'' (1957). Edición privada. México. (ensayo)
* ''Algunos nuevos poetas españoles'' (1957). Números 15 i 16 complets en “Ideas de México.” (ensaig)
* ''La calle de Valverde'' (1961)

* ''La calle Valverde'' és una novela costumista publicada en l'exili en [[1961]]. Descriu la vida i l'ambient d'un barri castiç de [[Madrit]] durant la [[Dictadura de Primo de Rivera]] i a través dels veïns del número 32 d'eixe carrer.

* En l'any [[1959]] es va prohibir en [[Espanya]] la publicació de la seua obra, censurada per l'Inspecció de llibres. Es va publicar íntegrament l'original per primera volta en [[Veracruz]] en l'any [[1961]]. En [[1967]], es va publicar en Espanya una versió censurada, en paràgrafs suprimits en alguns dels seus capítuls, predecessora de la versió íntegra publicada en [[1970]].

* ''La gallina ciega'' ([[1971]]). El motiu pel que Max Aub retorna a Espanya despuix de trenta anys, contradient la paraula donada de que no ho faria mentres continuara el [[Franquisme|règim de Franco]], és un encàrrec per a confeccionar un llibre sobre [[Luis Buñuel|Buñuel]]:

{{Cita|''Me lancé a la tarea con la idea preconcebida de no hacer uno sino dos libros: el Buñuel, novela, y estas notas acerca de la tierra vuelta a pisar treinta años después de mi marcha forzada (...)''}}

== Vore també ==

* [[Exili republicà espanyol]]
* [[Exili republicà espanyol en Mèxic]]
* [[Lliteratura espanyola de l'exili]]

== Referències ==

* [http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/argel_max_aub.htm Biografia de Max Aub - Instituto Cervantes]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Aub Max Aub en Wikipedia]
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/aub.htm Biografia de Max Aub - Biografías y Vidas]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:32Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Bulso]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:28Z

Lluísm:

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:25Z

Lluísm:

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:21Z

Lluísm:

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:15Z

Lluísm:

Campo (Sober)

2026-04-26T11:18:09Z

Lluísm:

Campo (Sober)

2026-04-26T11:17:02Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Campo''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Pedro de Bulso), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 6 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Campo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Pedro de Bulso]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 6 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Campo INE. Població de Campo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Campo

2026-04-26T11:15:22Z

Lluísm:

{{desambiguació}}

* [[Campo (Burgos)]] ...........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Burgos]]
* [[Campo (San Cibrao de Vilamelle)]] ................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Martiño de Bascós)]] .................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Martiño de Piñeira)]] ..................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Ribas Altas)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Pedro de Sindrán)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Reigada)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Xoán de Tor)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Santa Comba de Fornelas)]] .............................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Santo André de Ribeiras de Miño)]] ..................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Santo Estevo das Nocedas)]] ...........................................Pedania de la [[província de Lugo]]
* [[Campo (Páramo)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (San Salvador de Ferreiros)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Sober)]] .............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Taboada)]] .........................................................................Parròquia de la província de Lugo
* [[Campo (Trabada)]] ..........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Vicedo)]] ............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Campo (Villaframil)]] ........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Tesserarius

2026-04-26T11:13:20Z

Lluísm:

El '''tesserarius''' era un soldat de l'[[Antiga Roma|eixèrcit romà]], en la categoria de ''mills principalis'', que s'encarregava, en cada [[centúria]] d'una [[Legió romana|legió]] o d'una unitat auxiliar, de les tasques de seguritat, especialment de conéixer i fixar la [[Tèssera|''tessera'']] o contrasenya de cada dia. Depenia del [[centurió]] de la seua centúria a través del seu lloctinent, el ''[[optio]]''.

== Vore també ==
* [[Tèssera]]

== Bibliografia ==
* Y. Le Bohec, ''El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio'', Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
* A. Goldsworthy, ''El ejército romano'', Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6

[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Tropes auxiliars romanes]]

Pajarón

2026-04-26T11:13:14Z

Lluísm:

'''Pajarón''' és un [[municipi]] situat en la [[província de Conca]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella-La Mancha]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 82 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Conca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pajarón}}

[[Categoria:Municipis de la província de Conca]]

Josep Pasqual Tirado

2026-04-26T11:12:47Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Josep Pasqual Tirado
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor
| data_naix = [[12 de maig]] de [[1884]]
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1 de giner]] de [[1937]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Pasqual Tirado''' ([[Castelló de la Plana]], [[12 de maig]] de [[1884]] - † [[1 de giner]] de [[1937]]), fon un llaurador, escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. És el creador de la mitologia castellonenca.

== Biografia ==

Fill i net de llauradors acomodats, com se diu: "castelloner de soca". Josep Pasqual Tirado naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, el 12 de maig de l'any 1884. Els seus pares foren Manuel Pasqual i Matilde Tirado. Tingueren tres fills: el mateix Josep, Matilde i Maria Dolors. La família tingué propietats rústiques en casi totes les partides del terme municipal de Castelló: Taxida, La Plana, Ramell, Canet, Rafalafena, Gumbau, Coscollosa, Soterrany, Almalafa, Bovalar i La Magdalena. De malnom eren els Mirona i aixina se li conegué a Josep com "Pepe de Mirona" i també aixina firmà algunes de les seues obres costumistes.

Estudià en l'institut vell de Santa Clara, ya desaparegut, i també compaginà el seu treball en l'horta de les propietats familiars. Mentres estudiava el bachillerat colaborà en un periòdic estudiantil nomenat ''El Bombo'' i en un pseudònim graciós: "P. Pito". D'eixa época són les seues obres, ''Mahomet el Llandero'' i la poesia ''A la bota''.

A l'acabar el bachillerat Pasqual Tirado és dedicà a l'agricultura en les propietats familiars. En l'horta i el camp descobrí les expressions pròpies dels llauradors, les [[Faula|faules]] i els [[Conte|contes]] transmesos de pares a fills.

En la ''Hoja literaria'' que es publicava semanalment en el periòdic ''La Provincia'', Pasqual Tirado publicà dos texts: ''Cosas del amor'' i ''Dolor de padre'', escrits en castellà pero en expressions en [[llengua valenciana]].

El dia [[11 de maig]] de [[1912]] se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), fundada en l'any [[1919]].

És a partir de [[1920]] i fins a [[1930]] quan Pasqual Tirado començà a colaborar en el Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en el diari ''Libertad''. El director del Bolletí de la SCC, [[Ricard Carreras i Balado|Ricart Carreras]] l'introduí en el coneiximent de les obres de la lliteratura clàssica valenciana com el [[Tirant lo Blanch]] que despertarien en Josep Pasqual l'interés i l'imaginació en contalles i aventures, creant un món a cavall entre la realitat i la ficció. Un conjunt de les seues narracions s'editaren baix el títul ''De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana'', obra que fon publicada per la Societat Castellonenca de Cultura en l'any [[1935]].

De [[1922]] a [[1924]] se publicaren en el Bolletí de la SCC diversos capítuls de la seua obra ''Tombatossals'' i que se recopilarien en un llibre en l'any [[1930]] i que és l'obra més coneguda.

En les eleccions municipals del [[21 d'abril]] de [[1931]] per a formar el primer ajuntament de la [[I República espanyola|República]], fon elegit regidor-síndic sent l'alcalde, Manuel Peláez Edo. Fon elegit pels conservadors i lliberals. Seguí en la política fins a l'any [[1936]] junt a Vicente Tirado Gimeno i segons les actes municipals, defengué els drets dels llauradors, el món agrícola en general, les tradicions culturals, el patrimoni castellonenc i de manera especial, els principis morals i els interessos religiosos de l'Iglésia catòlica.

== Tombatossals ==
[[Image:Tombato.jpg|thumb|300px|Escultura de ferro de [[Melchor Zapata]] dedicada a Tombatossals, en Castelló]]
{{AP|Tombatossals}}
[[Tombatossals]], la seua millor aportació a la lliteratura valenciana, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del [[sigle XX]]. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, ya que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix de si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les [[Illes Columbretes]] es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.

Josep Pasqual Tirado a soles pogué vore una edició de la seua popular obra ''Tombatossals'' ya que faltà el 1 de giner de l'any 1937, als 53 anys.

En l'any [[1966]] la [[Fundació Huguet]] feu una segona edició de 5.000 eixemplars en dibuixos del pintor castellonenc [[Joan Batiste Porcar]] i que fon revisada pels professors [[José Sánchez Adell]], [[Manuel Calduch Almela]] i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], que també participà en la revisió de la primera edició.

La compositora d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Matilde Salvador]] va compondre en l'any [[1943]] l'òpera ''La filla del rei Barbut'', basada en l'obra de Pasqual Tirado, ''Tombatossals''.

== Obres ==

*''Fruita de Repom'' (Valéncia, [[1921]]), novela escrita en l'any [[1920]] que aparegué en la publicació ''[[El Cuento del Dumenche]]''.
*''[[Tombatossals]]'' ([[1930]]). ISBN 84-95881-71-3, ISBN 84-7502-211-1, ISBN 84-923940-0-5, ISBN 84-9789-218-6, ISBN 84-95881-69-1.
*''[[De la meua garbera]]'' ([[1935]]). ISBN 84-85104-15-3, ISBN 84-7580-269-9, ISBN 84-7822-181-6.

== Notes ==

En la primera edició del llibre de Josep Pascual Tirado, escritor castellonenc, titulat ''De la meua garbera'' de l'any [[1935]], eixe llibre s'edità tres anys despuix de les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques de Castelló o del 32]], son contalles castellonenques molt boniques i tractades en un llenguage d'aquell temps.

En quan al llenguage, Josep Pasqual Tirado utilisa molt a sovint, l'autèntic artícul neutre 'Lo', prohibit per la suplantació de la llengua valenciana pel català; les interrogants i les exclamacions s'obrin i es tanquen com el valencià baix les [[Normes d'El Puig]]; també utilisa paraules típiques valencianes com: 'puix', 'ab' -hui en dia canviat per 'en'-, etc...; noms tant valencians com: Nelo/a, Micalet, Vicenteta/Senteta, Lledó, etc... En canvi, n'hi han grafies que han patit 'les bases del 32' canviant-se l'auténtica 'Ch' valenciana, per la X, com 'Xe', 'Xiquet', etc...

== Vore també ==

* [[Tombatossals]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Pasqual_Tirado Josep Pasqual Tirado en Wikipedia]
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Josep%20Pascual%20Tirado.pdf Josep Pasqual Tirado, creador de la mitología castellonense - Salvador Bellés]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:25Z

Lluísm:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''San Pedro de Bulso''' o simplement '''Bulso''', és una parròquia del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 11 [[pedanies]].

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 26 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bulso INE. Població de San Pedro de Bulso]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:21Z

Lluísm:

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:17Z

Lluísm:

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:13Z

Lluísm:

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:09Z

Lluísm:

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:12:02Z

Lluísm:

San Pedro de Bulso

2026-04-26T11:11:57Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''San Pedro de Bulso''' o simplement '''Bulso''', és una parròquia del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). La parròquia conta en 11 pedanies. Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 26 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la pro…»

Clavell

2026-04-26T11:11:10Z

Lluísm:

[[File:Gartennelke 1.jpg|thumb|250px|Clavell en planta]]

El '''clavell''' és la flor de la [[Clavellinera|clavellinera]], (Dianthus caryophyllus) que són un gènero de plantes en flor de la família de les cariofilàcies. Poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada i les seues flors són molt vistoses.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet.

== Distribució i hábitat ==

Són originaries principalment d'[[Euràsia]] i tota la conca del [[Mediterràneu]]. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'[[Amèrica]] subàrtica.

== Característiques ==
Generalment, són plantes herbàcees perennes. Les fulles són de disposició oposta i simples. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors. El frut és una càpsula.

En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta [[aigua]] i [[sol]].

Les flors tenen una fragància molt olorosa i són usades en perfumeria.

Les formes obtingudes per a jardineria tenen les flors molt més grosses i vistoses que les silvestres.

== Galeria fotogràfica ==
Diferents tipos de clavells:
<gallery>
<center>
File:Carnation flower.jpg
File:BBC Gardeners World - 2017-06-15 - Andy Mabbett - 23.jpg
File:BBC Gardeners World - 2017-06-15 - Andy Mabbett - 19.jpg
File:康乃馨(香石竹) Dianthus caryophyllus -香港花展 Hong Kong Flower Show- (9229875484).jpg
File:Гвоздика en face (Dianthus caryophyllus).jpg
File:康乃馨 Dianthus caryophyllus Marie Chabaud -香港花展 Hong Kong Flower Show- (9216082536).jpg

</center>
</gallery>

== Referències ==
* Bianchini, Francesco slatan ibraimivich; Carrara Pantano, Azzurra (1975). Guía de Planta y Flores (4ª edición). Barcelona, España: Grijalbo. pp. 333-334. ISBN 84-253-0558-6
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
* [http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=101378&PTRefFk=7200000 The Euro+Med Plantbase Project]

== Bibliografia ==
* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Dianthus caryophyllus}}
{{Wikispecies|Dianthus caryophyllus}}
{{DGLV|Clavell}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Flors]]

Clavellinera

2026-04-26T11:10:52Z

Lluísm:

[[File:Dianthus caryophyllus Mondrian.JPG|thumb|200px|Clavellinera]]
[[File:Longotoma, La Ligua, 2019 (3).jpg|thumb|200px|Clavel]]

La '''clavellinera''', paraula derivada de [[Clavell|clavell]], és una planta herbàcea perenne de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, que poden aplegar a tindre fins a 80-90 cm. d'alçada en fulles llargues i estretes, de disposició oposta i simples, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors i són molt vistoses.

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la [[península ibèrica]]. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades. Les flors tenen cinc pétals i poden ser de diferents colors i tenen una fragància molt olorosa. El frut és una càpsula.

La majoria de les flors de les espècies de clavellineres es coneixen en els noms comuns de clavell, clavellina o clavellet. Són originaries principalment d'Euràsia i tota la conca del Mediterràneu. També hi ha algunes espècies africanes i una espècies (Dianthus repens) en l'Amèrica subàrtica.

En principi, el clavell silvestre florix en la [[primavera]] i l'[[estiu]]. Pero el clavell cultivat, se pot fer florir de manera artificial inclús en l'[[hivern]]. L'únic que requerix pel seu creiximent és una bona terra i molta aigua i sol.

== Vore també ==
* [[Clavell]]

== Referències ==
* Bianchini, Francesco slatan ibraimivich; Carrara Pantano, Azzurra (1975). Guía de Planta y Flores (4ª edición). Barcelona, España: Grijalbo. pp. 333-334. ISBN 84-253-0558-6
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
* [http://legacy.tropicos.org/Name/100322411 Dianthus lusitanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
* [http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=101378&PTRefFk=7200000 The Euro+Med Plantbase Project]

== Bibliografia ==
* Conabio. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, México City.
* Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Río de Janeiro.
* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
* Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistán Univ. of Karachi, Karachi.
* Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
* Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Dianthus caryophyllus}}
{{Wikispecies|Dianthus caryophyllus}}
{{DGLV|Clavellinera}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dianthus_caryophyllus Clavellinera en Wikipedia]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Flors]]

Llano de la Corona

2026-04-26T11:10:33Z

Lluísm:

'''Llano de la Corona''', és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Iznalloz]], [[Comarca de Los Montes]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2016]], conta en una població de 566 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]
* [[Iznalloz]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Los Montes}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

Percorvo

2026-04-26T11:10:27Z

Lluísm:

[[File:Igrexa parroquial de Santa María de Rúa, Cervo, Lugo.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa María de Rúa]]

'''Percorvo''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Cervo (Municipi)|Cervo]], (parròquia de [[Santa María de Rúa]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 7 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.concellodecervo.com/gl#editCookieSettings Ajuntament de Cervo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Percorvo INE. Població de Percorvo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rúa, Cervo}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Vilanova (Páramo)

2026-04-26T11:10:21Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de San Xoán de Friolfe, O Páramo, Galiza.jpg|thumb|300px|San Xoán de Friolfe]]

'''Vilanova''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Páramo (Sarria)|Páramo]], (parròquia de [[San Xoán de Friolfe]]), situada en la [[comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Páramo (Sarria)|Páramo]]

== Referències ==
* [https://concellotriacastela.com/ Ajuntament de Páramo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilanova INE. Població de Vilanova]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Friolfe, O Páramo}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Cañada del Hoyo

2026-04-26T11:10:15Z

Lluísm:

'''Cañada del Hoyo''' és un [[municipi]] situat en la [[província de Conca]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella-La Mancha]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 243 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Conca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cañada del Hoyo}}

[[Categoria:Municipis de la província de Conca]]