L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Poquet i bo

2026-06-18T18:48:38Z

Lluísm:

'''Poquet i bo''', [[Refrany|refrà valencià]] que vol dir que qui té la ment desperta és capaç d’interpretar la menor insinuació, les miges paraules, les figures retòriques o poètiques i inclús els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.

== Equivalències ==
* [[Al bon entenedor, poques paraules basten]]
* A buen entendedor, pocas palabras bastan, (en [[castellà]])

== Vore també ==
* [[Anex:Refranys valencians]]

[[Categoria:Refranys]]
[[Categoria:Refranys valencians]]

Mesonfrío

2026-06-18T18:48:30Z

Lluísm:

[[File:Meixonfrio.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Marinya de Meixonfrío]]

'''Mesonfrío''', (oficialment '''Santa Marinya de Meixonfrío'''), és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Taboada]], situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia está formada per 5 [[pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], la parròquia conta en una població de 57 habitants i la pedania conta en 15 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Taboada (Municipi)|Taboada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/taboada/ Ajuntament de Taboada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Meixonfrío INE. Població de Mesonfrío]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Meixonfrío, Taboada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Uhorská Ves

2026-06-18T18:48:18Z

Lluísm:

'''Uhorská Ves''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Žilina]], al centre del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 488 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1230]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Cooperativa

2026-06-18T18:48:12Z

Lluísm:

Una '''cooperativa''' és una [[societat mercantil|associació]] [[autarquia|autònoma]] de [[persona|persones]] [[associació voluntària|unides voluntàriament]] per a formar una [[organisació]] [[democràtica]] que la seua [[administració]] i gestió deu portar-se a terme de la forma que [[acort|acorden]] els [[soci]]s, generalment en el context de la [[economia de mercat]] o la [[economia mixta]], encara que les cooperatives s'han donat també com a part complementària de l'[[economia planificada]]. La seua intenció és fer front a les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes a tots els socis per mig d'una empresa. La diversitat de necessitats i aspiracions (treball, consum, comercialisació conjunta, ensenyança, crèdit, etc.) dels socis, que conformen l'objecte social o activitat corporativisada d'estes empreses, definix una tipologia molt variada de cooperatives.

L'[[Aliança Cooperativa Internacional]] (ACI) en [[1995]] adoptà una Declaració d'Identitat Cooperativa durant la seua II Assamblea General realisada en la ciutat de [[Manchester]], a on s'inclou com a definició de cooperativa la que diu que "Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per a fer front a les seues necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes per mig d'una empresa de propietat conjunta i democràticament controlada."<ref>{{Cita web |url=http://www.aciamericas.coop/Principios-y-Valores-Cooperativos-4456 |título=Cooperativas de las Américas - Principios y Valores Cooperativos |fechaacceso=30 de septiembre de 2016 |sitioweb=www.aciamericas.coop}}</ref>

Els ''[[principis cooperatius]]'' constituïxen les regles bàsiques de funcionament d'estes organisacions. La Llei Andalusa de Cooperatives de l'any 2011 suma dos nous principis<ref>{{Cita web |url=http://www.faecta.coop/index.php?id=28&MP=28-220 |título=FAECTA: Principios y valores cooperativos |fechaacceso=30 de septiembre de 2016 |sitioweb=www.faecta.coop}}</ref> cooperatius. L'[[Aliança Cooperativa Internacional]] (ACI) és l'organisació internacional que des de l'any [[1895]] aglutina i promou el [[moviment cooperatiu]] en el món. La cooperativa constituïx la forma més difosa d'entitat d'[[economia social]].

El principal identificador de les cooperatives i el [[cooperativisme]] en internet és el domini ".coop".

En l'any [[2016]], la [[Unesco]] va declarar a les cooperatives i al moviment cooperatiu com a [[Patrimoni cultural immaterial de l'Humanitat|Patrimoni Immaterial de l'Humanitat]].

== Cooperatives valencianes destacades ==
* [[Consum]] – Una de les majors cooperatives de consum d'[[Espanya]], en mils de treballadors i forta presència en supermercats.
* [[Caixa Popular]] – Entitat financera cooperativa integrada en el teixit de l'economia social valenciana.
* Anecoop – Gran exportadora hortofrutícola formada per numeroses cooperatives agrícoles.
* Benihort – Especialisada en cítrics i hortalices.
* Coviñas – Productora de vins en [[La Plana d'Utiel-Requena]].
* La Viña – Cooperativa del sector del vi en Valéncia.
* Cooperativa de Viver – Producció agrícola i servicis rurals.
* Cooperativa Agrícola de Callosa d'en Sarrià – Forta presència en producció de nyispros i cítrics.
* Cooperativa Valenciana del Camp (Unió Cristiana) – Producció i comercialisació agrícola.
* Ruralnostra – Ret de caixes rurals en la Comunitat Valenciana.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Moviment cooperatiu]]
[[Categoria:Treball]]
[[Categoria:Administració]]
[[Categoria:Economia social]]

Explotació agrària

2026-06-18T18:48:01Z

Lluísm:

L''''explotació de l'agricultura''' és l'unitat tècnic-econòmica pròpia de la base del [[sector primari]], equivalent a l'[[empresa]] en uns atres [[sectors econòmics]], i que la seua [[producció (economia)|producció]] són els [[Sector agropecuari|productes agropecuaris]] ([[agricultura|agrícola]]s o [[Ganaderia|ganaders]]).

== Atres empreses en el sector primari ==
Existixen atres empreses en l'àmbit del sector primari, pero la seua activitat sol ser la [[comercie|comercialisació]] o l'[[agroindustria]], a voltes per mig de l'associació d'explotacions per a eixos fins ([[cooperativa]]s agràries). Per un atre costat, també existixen atres activitats no agràries en el sector primari ([[Peixca comercial|peixca]] i [[silvicultura]]), en les que deu parlar-se d'[[explotació peixquera]] i [[explotació forestal]].

== Conceptes en relación a lo explicat ==
Com a concepte, el d'''explotació agrària'' es relaciona i opon al concepte de [[propietat]] agrària i al concepte de [[parcela]]: una explotació pot englobar una o vàries parceles, contínues o no, pertanyents al mateix propietari o a propietaris distints, per mig d''''explotació directa''' (en les que el propietari coincidix en el responsable de l'explotació) o '''explotació indirecta''' ([[arrendament]] o figures similars de cessió de l'us de la [[terra (economia)|terra]]).

El [[treball (economia)|treball]] en l'explotació pot ser realisat per mig d'asalariats ([[jornaler]]s) contractats pel seu responsable, o per este mateix i la seua família ('''explotació familiar'''); i depenent del tamany de l'explotació i de la necessitat de continuïtat en el seu conte, poden existir explotacions a [[temps parcial]] (en les que el responsable de l'explotació passa temporades treballant en un atre sector i torna a la seua explotació per a la [[collita]] o una atra época de major intensitat de treball).

== Tamany: latifundi i minifundi ==

Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]).

Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-).

== Explotacions agràries en el món ==
En el món hi ha 525 millons d'explotacions agràries (una per cada 12 habitants). De totes elles a soles 79 millons (el 15%) supera les dos hectàrees. Dels 446 millons restants, 388 millons estan en Àsia i 36 millons en Àfrica. La possibilitat de gestionar explotacions tan chicotetes es reduïx pràcticament a un [[autoabasteciment]] molt precari propi de la [[agricultura de subsistència]], sent molt difícil la seua introducció en una [[agricultura de mercat]] o tecnificar (mecanisació, irrigació, productes fitosanitaris, selecció de llavors, comercialisació, especialisació, canvi de cultius d'acort a la demanda, etc.); i inclús, paradòxicament, sol ser incompatible en les més recents tècniques de la [[agricultura ecològica]] ([[agricultura sense labransa]], [[agricultura extensiva]], ampliació del [[guaret]], [[associació de cultius]]), a pesar de que solen estar inspirades en la recuperació de tècniques pròpies de l'[[agricultura tradicional]]..<ref>Huggins y Reganold ''Agricultura sin labranza'' [[Investigación y Ciencia]], septiembre de 2008, pgs. 67 a 73</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Economia agrícola]]
{{Traduït de|es|Explotación agraria}}

Berzosa de Bureba

2026-06-18T18:47:52Z

Lluísm:

[[File:Berzosa de bureba01.jpg|thumb|250px|Berzosa de Bureba]]

'''Berzosa de Bureba''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de La Bureba]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 29 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Eugenio Montes

2026-06-18T18:47:37Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Eugenio Montes Domínguez
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor, periodiste i polític.
| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1900]]
| lloc_naix = [[Vigo]], [[Galícia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[28 d'octubre]] de [[1982]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Eugenio Montes Domínguez''' ([[Vigo]], [[23 de novembre]] de [[1900]] - † [[Madrit]], [[28 d'octubre]] de [[1982]]), fon un escritor, periodiste i polític espanyol de marcada significació catòlica que escrigué en gallec i en castellà. En els anys de la [[II República espanyola|Segona República]] es mogué políticament entre el grup d'[[Acció Espanyola]] i la [[Falange]]. Posteriorment fon un dels intelectuals més destacats en el seu adheriment al [[Franquisme|règim franquiste]].

== Biografia ==

Naixqué en la ciutat gallega de Vigo, molt pronte la seua família es va traslladar a [[Bande]], en [[Orense]], per la qual cosa l'escritor es va considerar sempre bandés i orensà.

Estudià el bachillerat en [[Orense]] i més tart va iniciar en [[Barcelona]] Filosofia i Lletres i Dret, carreres que va acabar, respectivament, en [[Madrit]] i en [[Oviedo]]. Es va doctorar en Filosofia i Lletres en una tesis que fon dirigida per [[José Ortega i Gasset]] en l'[[Universitat Central de Madrit]].

En Madrit freqüentà la tertúlia [[Ultraisme|ultraista]] del café Colonial, animada per [[Cansinos Assens]], lo que li permetria publicar en revistes ultraistes com ''Cervantes'', ''Grecia'', ''Ultra'', ''Perseo'', ''Cosmópolis'' i ''Horizonte''. També va colaborar en la revista en [[llengua gallega]] ''Nós'', dirigida per [[Vicente Risco]], en la que va publicar poemes en gallec, llengua materna en la que Montes va publicar tres llibres: un poemari, ''Versos a tres cás o neto'' ([[1930]]); un llibre de relats, ''O vello mariñeiro toma o sol, e outros contos'' ([[1922]]), i un ensaig, ''Estética da muñeira'' ([[1922]]). També va publicar en atres diaris i revistes gallegues.

A principis de la [[Anys 1930|década de 1930]], començà a dedicar-se exclusivament al periodisme. Colaborà en ''[[La Gaceta Literaria]]'' i va alcançar notorietat com a corresponsal dels periòdics ''[[ABC]]'' i ''[[El Debate]]'' en vàries capitals europees.

Durant la [[II República espanyola|Segona República]], va colaborar en els seus artículs en la revista monàrquica ''[[Acción Española (revista)|Acció Espanyola]]'', inspirada en el tradicionalisme catòlic espanyol, l'integralisme lusità i les idees nacionalistes de [[Charles Maurras]]. En l'any [[1933]] fon un dels fundadors de la [[Falange Espanyola]], encara que les seues idees polítiques estaven més prop del [[tradicionalisme monàrquic]] que del [[fascisme]]. Acompanyà a [[José Antonio Primo de Rivera]] en els seus viages a l'[[Alemània]] i a l'[[Itàlia]] nacionalistes ([[1934]]-[[1935]]). També colaborà en els seus artículs i conferències a la difusió de l'ideologia falangista, que diagnosticava una crítica feroç contra el [[lliberalisme polític]], tant en anterioritat a la guerra com durant el desenroll de la mateixa. Fon colaborador del diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]].

Despuix de la guerra Montes va continuar eixercint com a periodiste, sent corresponsal dels periòdics ''ABC'' i ''[[Arriba (periòdic)|Arriba]]''. Fon, aixina mateix, director de l'Institut d'Espanya en Lisboa. També realisà freqüents gires per [[Hispanoamèrica]] com a conferenciant. Publicà varis llibres d'artículs i ensajos breus: ''El viager i la seua ombra'' ([[1940]]); ''Federico II de Sicília i Alfonso X de Castella'' ([[1943]]); ''Elegies europees'' ([[1949]]), ''L'estrela i l'estela'' ([[1953]]) i ''Discurs a la catolicitat espanyola'' ([[1954]]).

Ademés, escrigué el guió sobre el que es basarien [[José Antonio Nieves Conde]] i [[Gonzalo Torrente Ballester]] per a realisar la película ''Surcos'', una de les obres cinematogràfiques més representatives del neorealisme espanyol.

Estigué casat en Natividad Zaro, titular de la productora de cine Atenea, qui va intervindre també en el guió de ''Surcos''.

Fallí el 28 d'octubre de l'any [[1982]] en el seu domicili del número 16 del madrileny carrer de Gènova, víctima d'una necrosis medular.

== Obra ==

=== En gallec ===

* ''O vello mariñeiro toma o sol, e outros contos'' (Ed. Céltiga, Ferrol, 1922)
* ''Versos a tres cás o neto'' (Ed. Nós, La Coruña, 1930)

=== En castellà ===

* ''El viajero y su sombra, ''Madrid, Cultura Española, 1940
* ''Discurso a la catolicidad española, ''1940
* ''Melodía italiana, ''1943
* ''Federico II de Sicilia y Alfonso X de Castilla, ''1943
* ''Elegías europeas, ''Madrid, Afrodisio Aguado, 1949
* ''La estrella y la estela, ''Ediciones del Movimiento, Madrid, 1953

== Reconeiximents ==

En l'any [[1963]] fon nomenat director de l'Institut d'Espanya en [[Roma]]. En [[1978]] va llegir el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sobre «El romanticisme dels clàssics». El 29 de juny de [[1980]] va llegir el seu discurs de recepció en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] titulat «Miguel Angel en el Jardí dels Medicis».

== Guardons ==

* Gran Creu de l'Orde Imperial de les Fleches Roges (1939).

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_Montes Eugenio Montes en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Leucèmia

2026-06-18T18:47:02Z

Lluísm: /* Referències */

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al [[cromosoma]] Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* [[Anèmia]]: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: [[Febra]], pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i [[esplenomegàlia]]

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, [[trombopènia]] i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==

* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucèmia

2026-06-18T18:46:47Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al [[cromosoma]] Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* [[Anèmia]]: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: [[Febra]], pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i [[esplenomegàlia]]

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, [[trombopènia]] i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucèmia

2026-06-18T18:46:16Z

Lluísm: /* Leucèmia crònica */

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al [[cromosoma]] Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* [[Anèmia]]: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: [[Febra]], pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i [[esplenomegàlia]]

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, [[trombopènia]] i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucèmia

2026-06-18T18:46:00Z

Lluísm: /* Diagnòstic */

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al cromosoma Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* [[Anèmia]]: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: [[Febra]], pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i [[esplenomegàlia]]

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, [[trombopènia]] i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucèmia

2026-06-18T18:45:33Z

Lluísm: /* Síntomes */

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al cromosoma Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* [[Anèmia]]: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: [[Febra]], pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i [[esplenomegàlia]]

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, trombopènia i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucèmia

2026-06-18T18:43:57Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la sanc i de la medula òssea que es caracterisen per la proliferació incontrolada de leucocits o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de hemat…»

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

La '''leucèmia''' és un grup de malalties malignes de la [[sanc]] i de la [[medula òssea]] que es caracterisen per la proliferació incontrolada de [[leucocit|leucocits]] o glòbuls blancs anormals. Estes cèlules canceroses impedixen la producció normal de [[hematie|hematies]], [[plaqueta|plaquetes]] i leucocits sans.

== Tipos principals ==
Segons la velocitat d'evolució i el tipo de cèlula afectada:

=== Leucèmia aguda ===
De progressió ràpida i pot ser:
* Leucèmia linfoblàstica aguda (LLA): Més freqüent en chiquets
* Leucèmia mieloide aguda (LMA): Més freqüent en adults

=== Leucèmia crònica ===
De progressió llarga i pot ser:
* Leucèmia linfocítica crònica (LLC): Afecta a persones majors
* Leucèmia mieloide crònica (LMC): Associada al cromosoma Filadèlfia

== Causes i factors de risc ==
L'orige exacte és desconegut, pero s'han identificat factors que aumenten el risc:
* Radiacions ionisants: Accidents nuclears, radioteràpia prèvia
* Exposició a tòxics: Benzé, quimioteràpia prèvia
* Alteracions genètiques: Síndrome de Down, antecedents familiars
* Virus: Virus linfotrópic T humà tipo I.

== Síntomes ==
Són conseqüència de l'insuficiència medular i de l'infiltració d'òrguens:
* Anèmia: Cansament, palidea, disnea per falta de hematíes
* Infeccions freqüents: Per falta de leucòcits normals
* Hemorràgies: Gingivorràgia, petequies, hematomes per falta de plaquetes
* Atres: Febra, pèrdua de pes, dolors osseu, adenopaties i esplenomegàlia

== Diagnòstic ==
* Anàlisis de sanc: Mostra anèmia, trombopènia i presència de blasts o cèlules inmadures
* Aspirat de medula òssea: Prova definitiva. Confirma l'invasió de la medula per cèlules leucèmiques
* Estudis citogenètics: Detecten alteracions cromosòmiques com el cromosoma Filadèlfia en la LMC

== Tractament ==
Depén del tipo i edat del pacient:
* Quimioteràpia: Base del tractament en les leucèmies agudes
* Teràpia dirigida: Fàrmacs com imatinib per a la LMC
* Trasplant de medula òssea: Curatiu en molts casos
* Immunoteràpia: Anticossos monoclonals i teràpia CAR-T

== Vore també ==
* [[Leucocit]]
* [[Medula òssea]]
* [[Anèmia]]
* [[Càncer]]

== Referències ==

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.Associació Espanyola Contra el Càncer. Leucèmia.

== Bibliografia ==
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucèmia"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Josep Nebot i Pérez

2026-06-18T18:23:02Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Josep Nebot i Pérez
| image = [[Archiu:JoseNebot.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Llingüiste, farmacèutic i bibliotecari
| data_naix = [[1853]]
| lloc_naix = [[Vilarreal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1914]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Nebot Pérez''' ([[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]], [[1853]] - † [[Valéncia]], [[1914]]). Fon un llingüiste [[Valencians|valencià]], farmacèutic de professió.

== Biografia ==

Josep Nebot naixqué en la ciutat de [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]], en la comarca de la [[Plana Baixa]]. Fon llicenciat en [[Farmàcia]], membre del cos d'archivers, bibliotecaris i antiquaris es feu càrrec de la biblioteca de la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]], també fon vicepresident de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]]. Nebot era tot un intelectual en una preparació i activitat universitària ben important.

En temes filològics és autodidacte, com [[Constantí Llombart]], en qui tenía depositades grans esperances per a solucionar el problema que generava l'anarquia ortogràfica en la qual es movien els escritors valencians del moment.

== Obra ==

Despuix de la mort de Constantí Llombart publicà els ''Apuntes para una gramática valenciana popular'' (1894) en l'objecte de contribuir a posar solució a l'anarquia ortogràfica que considerava ben negativa per al progrés de la [[llengua valenciana]]. Abans de publicar esta ''Gramática'' ya demostrà la preocupació que sentia per la falta d'un criteri ortogràfic en un artícul titulat ''¿Quousque tandem?'', publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1887]] i reproduit precisament en l'obra citada. En ell comentava que demanar una solució per tal de conseguir un únic criteri ortogràfic era com una veu que clama en el desert, a soles escoltada en aquell moment per Llombart.

Josep Nebot escrigué dos noveles i [[Apuntes para una Gramática Valenciana Popular]] en [[1894]]. Al final de tota una vida d'estudi sobre la [[llengua valenciana]] i, alvançant-se a tots, publicà el ''[[Tratado de Ortografía Valenciana Clásica]] '' en [[1910]], obra en la que escrigué el seu preàmbul [[Teodor Llorente]].

* ''Apuntes para una Gramática Valenciana Popular'' (Valéncia, 1894)
* ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' (Valéncia, 1910), en el preàmbul de [[Teodor Llorente]].

Si en la ''Gramática'' presenta unes dubitatives sugerències, serà en el ''Tratado de Ortografia clásica valenciana clásica'', prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.

Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes [[Normes d'El Puig]], també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'[[idioma valencià]] i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors més populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.

Josep Nebot també confeccionà el ''[[Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultad de Medicina de Valencia]]'' en l'any [[1898]].

== Premis ==

Nebot fon premiat en els [[Jocs Florals]] de l'any [[1885]], rebé el Premi de l'[[Institut Mèdic Valencià]] en [[1896]] per la memòria ''Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el Reino de Valencia'' ([[1897]]), Josep Nebot era el bibliotecari de la Facultat de Medicina.

== Defensa de la llengua valenciana ==
[[Archiu:Nebot7.jpg|thumb|250px|Artícul en Valénciahui]]

{{Cita|''... los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.''|''[[Tratado de Ortografía Valenciana Clásica]]'' (Valéncia, 1910) per Josep Nebot i Pérez, obra prologada per [[Teodor Llorente]]}}

{{Cita|Josep Nebot, considera que la llengua culta s'ha de construir, a no ser que es pretenga seguir escrivint i parlant com es feya quatre sigles arrere, o be adoptar directament el catala lliterari com pretenen uns atres.|[[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

{{Cita|Josep Nebot defengué l'independència de la Llengua Valenciana en 1910.|Manolo Matas (''[[Valéncia Hui]]'', 04.06.2008)}}

== Denúncia al pancatalanisme ==

Nebot fon el primer que denuncià, des de les pàgines del periòdic ''[[Las Províncias]]'' en [[1887]], l'introducció del catalanisme llingüístic en [[Valéncia]] de mà d'alguns escritors en estes paraules:

{{Cita|''... los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la literatura valenciana y la catalana deben ser una sola.''}}

Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de [[1910]] a on diu:

{{Cita|''... los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.''}}

{{Cita|Nebot proclama la nostra independència llingüística, i califica de tan greu heregia el catalanisar el valencià com el castellanisar-lo|[[Teodor Llorente]], en el pròlec del llibre ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' ([[1910]]) de [[Josep Nebot i Pérez]]}}

== Primeres normes del valencià ==
{{AP|Tratado de Ortografía Valenciana Clásica}}
El seu llibre titulat ''[[Tratado de Ortografía Valenciana Clásica]]'', foren les primeres normes ortogràfiques de la llengua valenciana publicades en l'any 1910 per '''Josep Nebot i Pérez'''.

Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la ''[[Gramática Elemental de la Llengua Valenciana]]'' de [[1915]], que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]].

El preàmbul del llibre fon escrit per [[Teodor Llorente]], que entre atres coses, diu:

{{Cita|Nebot proclama la nostra independència llingüística, i califica de tan greu heregia el catalanisar el valencià com el castellanisar-lo|[[Teodor Llorente]], en el pròlec del llibre ''Tratado de Ortografía Valenciana Clásica'' ([[1910]]) de [[Josep Nebot i Pérez]]}}

== Referències ==

* [https://clubjaimeprimero.org/content/nebot-i-perez-i-la-seua-obra-gramatical ''Nebot i Pérez i la seua obra gramatical'' - [[Juli Moreno]] - Club de Opinión Jaime I]

== Enllaços externs ==

* [https://www.bvfe.es/component/mtree/autor/10314-nebot-perez-jose.html Registre de Josep Nebot i Pérez en la web Biblioteca Virtual de la Filología Española]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/01/sabies-que-en-lany-1910-es-feren-unes-normes-per-al-valencia-i-que-eren-independents-del-catala/ ¿Sabies que en l'any 1910 es feren unes normes per al valencià i que eren independents del català? - Cultura Valenciana]
* [http://www.accionacionalistavalenciana.com/el-context-de-les-normes-del-14-i-j-masia El context de les normes del 14 (I) / J. Masia - Accio Nacionalista Valenciana]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

1853

2026-06-18T18:22:13Z

Lluísm:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
* [[Antonio Maura]] i Montaner, polític [[Espanya|espanyol]], ministre i president del Govern en vàries ocasions (f. [[1925]])
* [[Josep Nebot Pérez]], escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] (f.[[1914]])

== Decesos ==
* [[Adrien-Henri de Jussieu]], botànic i mege francés (n. [[1797]])

[[Categoria:Sigle XIX]]

Cuínya

2026-06-18T18:22:06Z

Lluísm:

{{desambiguació}}

* [[Cuínya (Cervo)]] .....................................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Cuínya (Vivero)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Cent quarantaú

2026-06-18T18:21:55Z

Lluísm:

{{atres usos|141|este=el número 141}}
El '''cent quarantaú''' (140) és el [[número natural]] que seguix al [[cent quaranta]] i precedix al [[cent quarantadós]].<ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Airexa (Sarria)

2026-06-18T18:21:49Z

Lluísm:

[[Archiu:Panorámica Sarria 2.jpg|thumb|300px|Sarria]]

'''Airexa''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sarria (Municipi)|Sarria]], (parròquia de [[San Sadurniño de Ferreiros]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sarria (Municipi)|Sarria]]

== Referències ==
* [https://sarria.gal/gl/ Ajuntament de Sarriá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sarria}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Cal (San Vicente de Deade)

2026-06-18T18:20:10Z

Lluísm:

[[File:Igrexa parroquial de Deade.JPG|thumb|300px|Iglésia de San Vicente de Deade]]

'''Cal''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Pantón]], (parròquia de [[San Vicente de Deade]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 8 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Pantón]]

== Referències ==

* [https://concellodepanton.es/ Ajuntament de Pantón]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cal INE. Població de Cal]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Deade, Pantón}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Antoni Badia i Margarit

2026-06-18T18:19:59Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Antoni Maria Badia i Margarit
| image = [[Archiu:43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Roda de premsa de presentació (5594423573) (cropped).jpg|center]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, llingüiste i escritor
| data_naix = 30 de maig de [[1920]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = 16 de novembre de [[2014]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Antoni Maria Badia i Margarit''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1920]] - † [[16 de novembre]] de [[2014]]) fon un filòlec, llingüiste i escritor català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.

== Biografia ==

Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en [[juny]] de l'any [[1943]], a on fon a partir de [[1948]] catedràtic de Gramàtica històrica de la [[Castellà|llengua espanyola]], i a partir de [[1987]], de la [[Llengua Catalana|catalana]]. Fon també rector d'eixa universitat des de l'any [[1978]] a [[1986]].

Fon professor visitant en [[Munich]], [[Heidelberg]], [[Georgetown]], [[Wisconsin]] i en la Sorbona de [[París]]. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de [[Salzburc]], [[Toulouse]], [[Valéncia]], [[Universitat Rovira i Virgili]] i la pròpia Sorbona.

També va ostentar la presidència de la [[Société de linguistique romane]], president de la secció filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en [[Àmsterdam]] en l'any [[1970]], de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en [[1986]], i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en [[1953]] celebrat en Barcelona.

{{Cita|... la reconquista ya es va trobar en les realitats dialectals fetes.|Antoni Badia i Margarit, discrepant de l'opinió d'Antoni Griera sobre la "Teoria de la Reconquista"}}

Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.

En l'any [[1995]] rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en [[1996]] el de la Fundació Catalana de la Recerca, en [[1999]] la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en [[2003]] el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.

== Obra ==

La seua obra inclou més de siscents títuls, en més de cinquanta llibres entre els que figuren:

* ''Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en la Península Ibérica''. Madrid: CSIC, 1947
* ''Gramática histórica catalana'' (1951, trad. al català en 1981)
* ''Gramática catalana'' (1962)
* ''Llengua i cultura als Països Catalans'' (1964)
* ''La llengua dels barcelonins'' (1969)
* ''La llengua catalana ahir i avui'' (1973)
* ''Ciencia y pasión en la lingüística catalana moderna'', Barcelona: Universitat de Barcelona, 1976.
* ''La formació de la llengua catalana'' (1981)
* ''Gramàtica de la llengua catalana'' (1994)
* ''Ciència i humanitat en el món dels romanistes''. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1995.
* ''Les regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua»'' (1999)
* ''Apologia i vindicació de la llengua catalana'', Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
* ''Diccionari d'antroponimia catalana'', Institut d'Estudis Catalans Publicacions

== Biblioteca Badia-Cardús ==

En l'any [[1975]] durant l'inici de les activitats del Congrés de Cultura Catalana, el Dr. Badia i la seua esposa Maria Cardús varen donar a conéixer la notícia de la donació de la seua biblioteca i de l'archiu documental a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d'un fondo especialisat en llingüística, filologia i gramàtica de les llengües romàniques, fonamentalment del català i del castellà, que conté llibres, revistes i numerosos fullets, molts dels quals són eixemplars únics o molt rars.

== Cites ==

* Antoni Badia i Margarit, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):

{{Cita|Una llengua s'impon no perque siga millor, sino perque té l'hegemonia del poder.|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}

{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''|''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951)}}

* El filòlec castellonenc, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), lo següent:

{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]]}}

* També, [[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot]], comenta en el seu llibre ''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), lo següent:

{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

== Vore també ==

* [[Llengua catalana]]
* [[Dialecte barceloní]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Badia_i_Margarit Antoni Badia i Margarit en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Os Casás (Santa María de Vilacampa)

2026-06-18T18:19:32Z

Lluísm:

[[File:Capela de Santa Filomena do Cadramón, O Cadramón, O Valadouro.jpg|thumb|250px|Capella de Santa Filomena (Valle de Oro)]]

'''Os Casás''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Valle de Oro]], situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 2 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.valadouro.gal/ Ajuntament de Valle de Oro]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Casás INE. Població d'Os Casás]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Valadouro}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Rincón de Ballesteros

2026-06-18T18:19:24Z

Lluísm:

[[File:Rincon de ballesteros.JPG|thumb|250px|Rincón de Ballesteros]]

'''Rincón de Ballesteros''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Càceres]], en la ([[Mancomunitat de Los Baldíos]]), en la [[província de Badajoz]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Extremadura]], entre el llimit entre les [[Província de Càceres|províncies de Càceres]] i Badajoz..

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 109 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Badajoz]]
* [[Càceres]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Tierra de Badajoz}}

[[Categoria:Municipis de la província de Badajoz]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:19:15Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:19:09Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:19:01Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:18:55Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:18:47Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Glòbul blanc

2026-06-18T18:18:21Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc]] El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de cèlula sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes. == Característiques == ===…»

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''Glòbul blanc''', també nomenat '''leucocit''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

744 a. C.

2026-06-18T18:17:30Z

Lluísm:

{{any|744|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle VIII a. C.]]

Gerlachov (Poprad)

2026-06-18T18:17:14Z

Lluísm:

[[File:Slovakia High Tatras Gerlachov 0526.jpg|thumb|250px|Gerlachov (Poprad)]]

'''Gerlachov (Poprad)''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Prešov]], al norest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 848 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1326]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

A Barreira (Vicedo)

2026-06-18T18:17:05Z

Lluísm:

[[Archiu:4626- O Vicedo (Lugo) (20331340194).jpg|thumb|250px|Vicedo]]

'''A Barreira''' o simplement '''Barreira''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Vicedo (Municipi)|Vicedo]], (parròquia de [[San Miguel de Negradas]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 1 habitant.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Vicedo (Municipi)|Vicedo]]

== Referències ==
* [https://concellodovicedo.org/ Ajuntament de Vicedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Barreira INE. Població d'A Barreira]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Vicedo}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Dia d'Europa

2026-06-18T18:16:53Z

Lluísm:

[[File:Flag of Europe.svg|thumb|Bandera d'Europa]]

El '''Dia d'Europa''' és una celebració que té lloc cada [[9 de maig]] en l'[[Unió Europea]], en recort de la denominada Declaració Schuman, en la que el ministre francés d'exteriors, Robert Schuman, donà el primer pas per a l'integració dels estats europeus en propondre que el carbó i l'acer d'[[Alemanya]] (llavors República Federal Alemana) i [[França]] (i els demés països que s'adheriren) se someteren a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera [[Comunitat Europea]]: la del Carbó i l'Acer, sent per tant l'orige de l'actual Unió Europea. L'importància d'esta proposta realisada en l'any [[1950]], cinc anys despuix de la rendició del [[Nazisme|règim nazi]] i davant una [[Europa]] devastada per l'[[II Guerra Mundial]], radica ademés en que en sometre les dos produccions indispensables de l'indústria d'armament a una única autoritat, els països que participaren en esta organisació, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells.

La commemoració d'esta data té lloc des de l'any [[1985]], despuix de la seua aprovació pels Caps d'Estat i de govern reunits en el [[Consell d'Europa|Consell Europeu]]. A pesar de ser l'únic dia de celebració oficial en l'Unió Europea, es considera un dia faener i les celebracions organisades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es realisen en motiu de les festes nacionals de cada estat.

== Vore també ==

* [[Europa]]
* [[Unió Europea]]
* [[Bandera d'Europa]]
* [[Himne d'Europa]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_Europa Dia d'Europa en Wikipedia]
* [https://europa.eu/european-union/about-eu/symbols/europe-day_es Día de Europa 2018 - Unión Europea]

{{UE}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Europa]]
[[Categoria:Celebracions]]

310 a. C.

2026-06-18T18:16:45Z

Lluísm:

{{any|310|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle IV a. C.]]

Poloni

2026-06-18T18:16:30Z

Lluísm:

[[File:Electron shell 084 polonium2.png|thumb|250px|Poloni]]

El '''poloni''' és un element químic, poc freqüent, metal, radioactiu. És troba en minerals d'[[urani]] de gran radiotoxicitat. És de molt perillosa utilisació inclús en micrograms per l'alta toxicitat i radioactivitat.

Va ser el primer element descobert pel matrimoni [[Marie Curie|Curie]] mentres investigaven les causes de la radioactivitat de la [[pechblenda]].

Es tracta d'un rar metal altament radiactiu, químicament similar al [[teluri]] i al [[bismut]], present en minerals d'[[urani]].

El seu símbol és Po i el seu número atòmic és 84.

== Aplicacions ==
És utilisat en l'indústria aeronàutica i fotogràfica.

Mesclat o aleat en [[berili]], el poloni pot ser una font de neutrons, i va ser utilisat com a tal en la bomba atòmica llançada en [[Nagasaki]], per a produir en el breu lapsus de l'implosió (produïda per l'explosiu convencional TNT) un número suficient de neutrons per a desencadenar la reacció en cadena del plutoni, i la consegüent explosió atòmica.

S'utilisa també en dispositius destinats a l'eliminació de càrrega estàtica, en raspalls especials per a eliminar la pols acumulada en películes fotogràfiques i també en fonts de calor per a satèlits artificials o sondes espacials.

== Referències ==
* Carvalho, F.; Fernandes, S.; Fesenko, S.; Holm, E.; Howard, B.; Martin, P.; Phaneuf, P.; Porcelli, D.; Pröhl, G.; Twining, J. (2017). «The Environmental Behavior of Polonium». En Agencia Internacional de Energía Atómica, ed. Technical Reports Series - International Atomic Energy Agency. Technical serie de informes 484 (Viena). p. 1. ISBN 978-92-0-112116-5. ISSN 0074-1914
* Kelley TF (1965). «Polonium 210 content of mainstream cigarette smoke». Science 149 (3683): 537. Bibcode:1965Sci...149..537K. doi:10.1126/science.149.3683.537
* Radford EP Jr, Hunt VR (1964). «Polonium 210: a volatile radioelement in cigarettes». Science 143 (3603): 247-9. Bibcode:1964Sci...143..247R. PMID 14078362. doi:10.1126/science.143.3603.247

== Bibliografia ==
* Adloff, J. P.; MacCordick, H. J. (1995). «The Dawn of Radiochemistry». Radiochimica Acta. 70/71: 13-22. S2CID 99790464. doi:10.1524/ract.1995.7071.special-issue.13., reprinted in Adloff, J. P. (1996). One hundred years after the discovery of radioactivity. p. 17. ISBN 978-3-486-64252-0
* Atterling, H.; Forsling, W. (1959). «Isótopos ligeros de polonio de los bombardeos de platino con iones de carbono». Arkiv för Fysik 15 (1): 81-88. OSTI 4238755PMID 8056596. doi:10.1097/00004032-199409000-00010
* Schulz, Wallace W.; Schiefelbein, Gary F.; Bruns, Lester E. (1969). «Extracción piroquímica de polonio a partir de metal de bismuto irradiado». Ing. Ind. Chem. Proceso Des. Dev. 8 (4): 508-515. doi:10.1021/i260032a013

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Polonium}}

{{DGLV|Poloni}}

[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Indústria]]

Vilapedre (Sarria)

2026-06-18T18:16:19Z

Lluísm:

[[File:Casa grande en San Miguel de Vilapedre, Sarria.jpg|thumb|300px|San Miguel de Vilapedre]]

'''Vilapedre''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sarria (Municipi)|Sarria]], (parròquia de [[San Miguel de Vilapedre]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 33 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sarria (Municipi)|Sarria]]

== Referències ==
* [https://sarria.gal/gl/ Ajuntament de Sarriá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilapedre INE. Població de Vilapedre]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|San Miguel de Vilapedre, Sarria}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

488 a. C.

2026-06-18T18:16:05Z

Lluísm:

{{any|488|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle V a. C.]]

Torrepalma

2026-06-18T18:15:58Z

Lluísm:

'''Torrepalma''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Carmona]], situada en la [[Comarca de Campinya de Carmona]]‎, en la [[província de Sevilla]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 459 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
* [[Carmona]]

== Referències ==
* [http://www.carmona.org/ Ajuntament de Carmona]
* [https://www.dipusevilla.es/ Diputació Provincial de Sevilla]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torrepalma INE. Població de Torrepalma]
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=41024 Carmona. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/6079/carmona Carmona. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]

== Bibliografia ==
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
* Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845
* Serrano Ortega, Manuel (2006). Monumentos de los pueblos de la provincia de Sevilla. Universidad de Sevilla

{{Comarca de Campinya de Carmona}}

[[Categoria:Municipis de la província de Sevilla]]

Heather Armitage

2026-06-18T18:15:47Z

Lluísm:

{{Biografia|
| nom = Heather Armitage
| image = [[File:Heather Armitage, 1956 Olympics.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Regne Unit]]
| ocupació = Deportista
| data_naix = [[17 de març]] de [[1933]]
| lloc_naix = [[Colombo]], ([[Sri Lanka]])
| data_mort =
| lloc_mort =
}}

'''Heather Armitage''' (Colombo, [[Sri Lanka]], [[17 de març]] de [[1933]]), també nomenada '''Heather Young''', va ser una atleta [[Regne Unit|britànica]], especialisada en la prova de 4 x 100 m en la que va aplegar a ser subcampeona olímpica en l'any [[1956]]

== Carrera deportiva==
En els [[JJ. OO.]] d'[[Helsinki]] [[1952]] va guanyar la medalla de [[bronze]] en els relleus 4 x 100 metros, en un temps de 46.2 segons, despuix d'[[Estats Units]] ([[or]]) i [[Alemanya]], sent les seues companyeres d'equip [[June Paul|June Foulds]], [[Jean Desforges]] i [[Sylvia Cheeseman]].

En els JJ. OO. de [[Melbourne]] 1956 va guanyar la medalla d'[[argent]] en els relleus 4 x 100 metros, en un temps de 44.7 segons, aplegant a meta despuix d'[[Austràlia]], que en 44.5 segons va batre el récort del món, i per davant d'[[Estats Units]] ([[bronze]]), sent les seues companyeres d'equip: [[Anne Pashley]], [[June Paul]] i [[Jean Scrivens]].

== Referències ==
* [https://olympics.com/en/athletes/heather-joy-armitage «Heather Armitage». International Olympic Committee (en [[anglés]])]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|brezo armitage}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Atletisme]]

Ceranzos

2026-06-18T18:15:32Z

Lluísm:

[[File:278. Xuances church.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Pedro de Xuances]]

'''Ceranzos''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Jove (Municipi)|Jove]], (parròquia de [[San Pedro de Xuances]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 40 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.xove.es/ Ajuntament de Jove]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ceranzos INE. Població de Ceranzos]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Xuances, Xove}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Leucocit

2026-06-18T18:14:20Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucocit

2026-06-18T18:14:13Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucocit

2026-06-18T18:14:04Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucocit

2026-06-18T18:13:57Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucocit

2026-06-18T18:13:30Z

Lluísm:

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Leucocit

2026-06-18T18:12:54Z

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una [[plaqueta i un glòbul blanc]] El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de cèlula sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes. == Característiques == === Morf…»

[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''leucocit''', també nomenat '''glòbul blanc''', és un tipo de [[cèlula]] sanguínea que forma part del sistema immunitari. La seua funció principal és la defensa de l'organisme contra agents infecciosos i substàncies estranyes.

== Característiques ==
=== Morfologia ===
A diferència dels [[hematie|hematies]], els leucocits són cèlules nucleades i tenen forma esfèrica quan circulen per la [[sanc]]. El seu tamany oscila entre 7 i 20 micròmetres.

=== Mobilitat ===
Tenen capacitat de moviment ameboide i poden eixir dels vasos sanguineus per diapèdesis per aplegar als teixits infectats o inflamats.

=== Cantitat ===
Són molt menys numerosos que els hematíes. Els valors normals en un adult són de 4.000 a 11.000 leucocits per microlitre de sanc.

=== Tipos de leucocits ===
Segons la presència de grànuls en el seu citoplasma, es classifiquen en:
* Granulocits Neutròfils: 50-70% del total. Són la primera línia de defensa. Fagociten bactèries i foncs.
* Granulocits Eosinòfils: 1-4%. Intervenen en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.
* Granulocits Basòfils: <1%. Lliberen histamina en processos inflamatoris i alèrgics.
* Agranulocits Limfocits: 20-40%. Responsables de l'immunitat específica. Inclouen els limfocits B, T i NK.
* Agranulocits Monòcits: 2-8%. En els teixits es transformen en macròfags. Són grans fagocitadors.

=== Funció ===
La funció general dels leucocits és la defensa. Participen en la fagocitosis, la producció d'anticossos, la lliberació de mediadors de l'inflamació i la vigilància immunològica contra cèlules tumorals.

== Alteracions ==
=== Leucocitosis ===
Aument del número de leucocits. Sol indicar infecció, inflamació o estrés.

=== Leucopènia ===
Disminució del número de leucocits. Pot ser causada per fàrmacs, infeccions víriques o malalties de la medula òssea.

=== Leucèmia ===
Proliferació maligna de leucocits en la medula òssea.

== Vore també ==
* [[Hematie]]
* [[Plaqueta]]
* [[Fagocitosis]]
* [[Medula òssea]]

== Referències ==
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
* Farreras-Rozman. Medicina Interna

== Bibliografia ==
* * Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Leucocit"
* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood cells}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]

Torre de Sant Vicent (Benicàssim)

2026-06-18T18:12:16Z

Lluísm:

[[File:Torre de Sant Vicent, Benicàssim.JPG|thumb|Torre de Sant Vicent, Benicàssim]]

La '''torre de Sant Vicent''' està situada en el terme municipal de [[Benicàssim]], en la comarca de la [[Plana Alta]]. És una torre del [[sigle XVI]].

La torre de Sant Vicent situada en l'Avinguda Ferrandis Salvador de Benicàssim, en la costa, construïda en el sigle XVI en estil del renaiximent, constituïa una de les díhuit torres de vigilància en que contava a lo llarc de la costa lo que és hui la [[província de Castelló]], i que tenien com a missió la vigilància i defensa de les seues costes.

[[Gaspar Juan Escolano|Escolano]] quan efectua el recorregut per totes elles diu d'esta:

{{Cita|''En el Grao de Castellón que es una casa donde se recogen los pescadores y sus jarcias hay una torre a una legua y media de la de Mijares (actualmente desaparecida), por la costa guardada con dos de a pie y dos a caballo. Desta se toma la vereda cosa de una legua a la torre de la Olla de Benicasim, a quien precede un poco antes la punta del Marjal. Guardan esta torre, dos soldados de a pie y dos de a caballo y desde ella se camina a la de San Julián una legua; y de esta a la de las Colomeras, un cuarto donde se cuela en la mar el cabo que llaman de las Colomeras los marineros''}}

Tota esta zona vivia moments d'autèntica inseguritat, com a conseqüència dels continus atacs corsaris. Precisament, l'anomenat Gorc de Benicàssim, lloc resguardat per al calat d'embarcacions, constituïa un dels llocs preferits per al desembarc de [[Corsari|corsaris]] i [[Barberesc|barberescs]]. D'ahí que, a mitan sigle XVI es construïra la Torre de Sant Vicent, per decisió presa en les [[Corts de Monsó]].

[[Cavanilles]] diu:

{{Cita|''El mar hace aquí un arco que se apoya al norte de la punta, donde está la torre Colomer y al mediodía en la de Almazora y abrigan las embarcaciones pequeñas. Las galeotas y xabeques de los moros se han valido de ella para ocultarse y hacer sus piraterías''}}

== Descripció ==

La torre, que tenia situat al seu costat un antic Quarter primer de [[Carabiner|Carabiners]] i des de l'any [[1939]] de la [[Guàrdia Civil]] que fon derruït en l'any [[2011]], constituïx un fort bastió. És de planta quadrada, construït de mamposteria i angulars de sellar. Té un matacà aspillarat i en els cantons de la part posterior que dona a la mar, dos torretes circulares a l'altura del terrat.

S'accedix a l'interior per una sola porta que es troba a un metro huitanta del nivell del sol. La planta està dividida per dos parets en forma de creu en accés a les quatre sales, per mig de quatre chicotetes portes. En una de les sales hi ha un fumeral i una estreta escala que dona accés al terrat de la torre. Dit terrat es recolza en una gran volta situada a cinc metros del pis del saló.

En l'any [[2012]] i gràcies a un proyecte d'accessibilitat i ordenació de l'us públic de la Torre de Sant Vicent, el seu entorn és intervingut, creant espais ajardinats en el lloc en el que anteriorment s'ubicara el Quarter de la Guàrdia Civil i conectant la Torre en el centre urbà de Benicàssim per mig del Passeig de les Arts.

== Vore també ==

* [[Benicàssim]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_San_Vicente_(Benicasim) Torre de Sant Vicent en Wikipedia]
* [http://turismo.benicassim.es/lugares/352/64712-torre-sant-vicent Torre de Sant Vicent - Benicàssim - Turisme]
* [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2018/05/09/5af347abca47413c4b8b458c.html La Torre de Sant Vicent de Benicàssim recupera su estado original y se abrirá al público - ''El Mundo'']

[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Castells]]
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Torres defensives]]

130 a. C.

2026-06-18T18:12:07Z

Lluísm:

{{any|130|a. C.}}
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle II a. C.]]

Procés biològic

2026-06-18T18:11:58Z

Lluísm:

Un '''procés biològic''' és un procés d'un [[ser viu]]. Los processos biològics estan compostos per un número de [[remacció química|reaccions químiques]] o atres events que resulten en una transformació.

La regulació dels processos biològics ocorre quan algun procés és modulat en la seua frecuència, velocidat o alcanç. Los processos biològics estan regulats per molts mijos; entre els eixemples figuren el control de l'[[expressió genètica]], la modificació proteica o la interacció en una [[molècula]] de [[proteïna]] o sustrat.

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Fisiologia]]

Dia Internacional del Voluntariat

2026-06-18T18:11:52Z

Lluísm:

El '''Dia Internacional del Voluntariat''' o '''Dia Internacional dels Voluntaris''' és una celebració anual que té lloc el [[5 de decembre]] des de [[1986]], proclamat per l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]] en [[1985]].

== Història ==

El Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenroll Econòmic i Social, més comunament conegut com a Dia Internacional dels Voluntaris, fon proclamat per l'Assamblea General de les Nacions Unides el 17 de decembre de 1985. Esta jornada fon establida en l'objectiu de reconéixer i promoure la contribució significativa dels voluntaris a nivell global, encorajant als governs a adoptar mides per a aumentar la consciència sobre l'importància del voluntariat i estimulant a més persones a oferir els seus servicis tant dins com fòra dels seus països.

En l'any [[1997]], l'Assamblea General proclamà [[2001]] com l'Any Internacional dels Voluntaris, en la finalitat de millorar el reconeiximent dels voluntaris, facilitar la seua llabor, crear rets de comunicació i promoure els beneficis del servici voluntari. En resposta a experiències i recomanacions, en [[2012]] el programa de Voluntaris de les Nacions Unides (VNU) va impulsar una estratègia quinquenal per a fer el Dia Internacional dels Voluntaris més reconegut a nivell global i de propietat comunitària.

== Objectius ==

Se celebra cada 5 de decembre i se celebra anualment des de [[1986]]. Esta celebració oferix una oportunitat per a que les organisacions involucrades en el voluntariat i els voluntaris individuals promoguen el voluntariat, encoragen als governs a recolzar els esforços voluntaris i reconeguen les contribucions dels voluntaris al guany dels Objectius de Desenroll Sostenible (ODS) a nivell local, nacional i internacional.

== Activitats ==

Les activitats d'este dia inclouen events organisats pel Programa dels Voluntaris de les Nacions Unides (VNU), governs, ONG i atres associats per a destacar les contribucions dels voluntaris, cap a metes com la lluita contra la pobrea, la fam, la malaltia, la degradació migambiental i la discriminació de gènero.

== Premi ==

La celebració també inclou la convocatòria i llançament del Premi de Voluntariat en Llínea per part del VNU, que reconeix les contribucions dels voluntaris en llínea cap als ODS, demostrant cóm el voluntariat pot enfortir la capacitat de les organisacions i contribuir al desenroll i la pau. Este premi inclou una votació global per a elegir als guanyadors destacats, resaltant l'impacte del voluntariat digital.

== Temes ==

Els temes dels últims anys han segut els següents:

* 2020: En voluntariat és possible
* 2021: Per les generacions del Matí, devem treballar ara per a construir un futur millor
* 2022: La solidaritat a través del voluntariat
* 2023: Si tot lo món actuara

== Enllaços externs ==

* [https://www.un.org/es/observances/volunteer-day Día Internacional de los Voluntarios 5 de diciembre - Nacions Unides]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_Internacional_de_los_Voluntarios Dia Internacional del Voluntariat en Wikipedia]
* [https://noticiasciudadanas.com/5-diciembre-dia-internacional-voluntarios/ 5 de diciembre, Día Internacional de los Voluntarios 2024 - Noticias Ciudadanas]

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:ONU]]
[[Categoria:Aniversaris]]

Vilameá (San Vicente de Argozón)

2026-06-18T18:11:35Z

Lluísm:

[[File:Igrexa de San Vicente de Argozón, Chantada.jpg|thumb|Iglésia de San Vicente de Argozón]]

'''Vilameá''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Chantada]], (parròquia de [[San Vicente de Argozón]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia está formada per 11 pedanies.

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 23 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vilameá INE. Població de Vilameá]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Argozón, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]