L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Pilota de badana

2017-04-07T23:13:15Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: « Detall d'una pilota de badana. La '''pilota de badana''' o '''pilota de badana''' és un dels...»

[[Archiu:Pilota badana.jpg|thumb|150px|right| Detall d'una pilota de badana.]]
La '''pilota de badana''' o '''pilota de badana''' és un dels tipos de pilota utilisades en el joc de la [[pilota valenciana]]. Com indica el seu nom són unes pilotes que el seu exterior és de pell de [[corder]]; el seu interior és una pastat apretat que pot portar un menut centre de goma encara que açò afecta el moviment de la pilota per la qual cosa s'ha anat eliminant paulatinament este tipo de centre. Varen ser usades tradicionalment en el joc de carrer per tindre un preu més econòmic que la més apreciada [[pilota de vaqueta]], i actualment són les indicades per a l'entrenament i la competència de jóvens, com també per a la formació inicial en les escoles de pilota valenciana. Tenen com a màxim un pes de 26 [[g]] i un diàmetro de 38 [[mm]].<ref>Universitat de Valéncia. [http://www.uv.es/fbarcelo/pilota/esp/materials/materials/badana.htm La pilota de badana]. Consultat el 16 d'abril de 2010.</ref>

== Vore també ==
* [[Pilota de vaqueta]]
* [[Pilota de drap]]
== Referències ==
{{Listaref}}

== Bibliografia ==
* Llopis i Bauset, Frederic (1999). ''El Joc de Pilota Valenciana''. Carena Editors, Valéncia. ISBN 84-87398-26-X
* Soldado, Alberto (1998). ''Joc de Pilota. Història d'un Deport Valencià''. PubliTrade Grup de comunicació, Valéncia. ISBN 84-923378-1-8

[[Categoria:Pilota valenciana]]
[[Categoria:Deport a la Comunitat Valenciana]]

Pilota de vaqueta

2017-04-07T23:08:23Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: « Detall d'una pilota de vaqueta usada. La '''pilota de vaqueta''' és un dels tipos de ...»

[[Archiu:Pilota vaqueta icon.png|thumb|150px|right| Detall d'una pilota de vaqueta usada.]]

La '''pilota de vaqueta''' és un dels tipos de pilota en la qual es juga a la [[pilota valenciana]]. Es denomina d'esta manera per estar construïda en pell de cuiro de [[vaca]] i «vaqueta» és el diminutivo de vaca en [[Idioma valencià|valencià]].

La pilota de vaqueta està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre sí i replena de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults de la pilota valenciana (entre 40 i 42 [[g]]) i un diàmetro de 42 [[mm]]. Es fabriquen de manera artesanal i per tant tenen un preu molt elevat. S'utilisa en la modalitat d'''escala i corda'', ''raspall'' i ''galocha''.<ref>Federació de pilota valenciana. [http://web.archive.org/web/http://www.fedpival.es/cas/noticias.php Pàgina web oficial]. Consultat el 16 d'abril de 2010.</ref>

Les pilotes reben el nom del poble de procedència, com per eixemple, "la de Carcaixent", "la de Casinos", "la de Gandia", entre unes atres. Una de les més acreditades és la fabricada per la família Álvarez de [[Carcaixent]]. Llevat de la [[Comunitat Valenciana]] no es fabriquen en cap atre lloc del món. De fet, són realisades per artesans i es parla d'una tradició heretada de pares a fills, de secrets professionals celosament guardats. Es diu que els ''piloters'' en l'operació de fabricar una pilota, quan aplega la part més difícil i compromesa que és la del cosit, es tanquen a soles per a que ningú puga vore com ho fan.<ref>Universitat de Valéncia. [http://www.uv.es/fbarcelo/pilota/esp/materials/materials/vaqueta.htm La pilota de vaqueta]. Consultat el 16 d'abril de 2010.</ref>

== Vore també ==
* [[Pilota de badana]]
* [[Pilota de drap]]
== Referències ==
{{Listaref}}

== Bibliografia ==
* Llopis i Bauset, Frederic (1999). ''El Joc de Pilota Valenciana''. Carena Editors, Valéncia. ISBN 84-87398-26-X
* Soldado, Alberto (1998). ''Joc de Pilota. Història d'un Deport Valencià''. PubliTrade Grup de Comunicació, Valéncia. ISBN 84-923378-1-8

[[Categoria:Pilota valenciana]]
[[Categoria:Deport a la Comunitat Valenciana]]

Raspall

2017-04-07T22:58:00Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «partida de Raspall en [[Llosa de Ranes.]] El '''raspall''' és una modalitat de [[pilota valenci...»

[[Archiu:Llosa de Ranes-Raspall.JPG|thumb|partida de Raspall en [[Llosa de Ranes]].]]

El '''raspall''' és una modalitat de [[pilota valenciana]] d'estil directe que es caracterisa sobretot pel fet de que no es juga a l'alt, és dir, no importa el número de bots que efectue la pilota.

Esta modalitat és l'única junt en la d'[[escala i corda]] que conta en jugadors professionals. És molt disputada en les comarques situades al sur del riu [[Xúquer]] com poden ser la [[Safor]], la [[Costera]], la [[Canal de Navarrés]], la [[Marina Alta]] o la [[Marina Baixa]] encara que també és popular en la [[Ribera Baixa]].

Rep este nom, ademés del de ''raspot'' o ''raspallot'' pel fet que els jugadors han de raspar el sol en els dits per a tornar la pilota ya que és prou corrent que esta vaja rodant per terra.

El lloc a on es juga és en el trinquet

== Regles ==

Si la pilota toca el tamborí (bisell existent en la part inferior de la paret frontal del trinquet) o si s'està jugant en el carrer que sobrepassa la ralla que delimita el final del camp. En este cas és tant de l'equip que ha colpejat la pilota.

Si un jugador colpeja la pilota pero este retrocedix comet falta , conseguint un tant a l'equipe rival.

Si un jugador colpeja la pilota en una atra part del cos distinta de la mà fa una falta.

Si jugant en el trinquet un equip ha encalat la pilota en les galeries situades en la part superior comet una falta.

== Cancha ==

Les partides de ''raspall'' se solen disputar en un trinquet, pero també és possible disputar-les en un carrer ya siga natural o [[Carrer de la pilota artificial]].

== Pilota ==
En general es juga a ''raspall'' en [[pilota de vaqueta]] encara que si es juga entre aficionats també és comú l'us de [[pilota de badana]].

== Competicions ==
La competició mes important sense dubtes és l'[[individual de raspall]].
Per equips, el trofeu més important és, a nivell professional, la Lliga Professional de Raspall.
A nivell aficionat, la competició en més participants i més solera és el Fundació Ruralcaixa, en prop del centenar d'equips, dividits en vàries categories, i que tenen un nivell altíssim en la seua primera categoria, com la participació de jugadors com Lluiset, Roberto, Juan Cabanes, Carlos d'Oliva o El Moro d'Alcàntera, tots ells ex-jugadors professionals de primer nivell.

== Enllaços externs ==

* [http://www.pilotavalenciana.com Pilota Valenciana]
* [http://www.fed-pilotavalenciana.com Federació de Pilota Valenciana]

[[Categoria:Deport de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pilota valenciana]]

Trinquet

2017-04-07T22:45:11Z

Maso:

[[Archiu:trinquete.jpg|thumb|250px|Trinquet valencià.]]

El '''trinquet''' és la [[cancha]] o lloc de joc habitual per a les modalitats d'[[escala i corda]] i [[raspall]] de [[pilota valenciana]] És una cancha tancada de forma rectangular i tamany variable, encara que este oscila aproximadament entre els 9 i 11 metros d'ample i de 40 a 60 de llarc. Les parets més llargues són denominades muralles, mentres que les més curtes es diuen rebots. Depenent del trinquet poden existir una série de galeries o llonges en la part superior de les muralles i frontons en les quals s'acomoda el públic.

Pero el fet que singularisa al trinquet és l'existència de l'escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que el restant, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

Ademés és de destacar la presència del ''tamborí''. Este és un bisell de vinticinc centímetros d'ample per vinticinc d'alt (en un àngul de 45º per tant) situat entre la part inferior dels rebots, tant en el restant com en el ''dau''. L'objectiu és matar el bot de la pilota oferint una major varietat de colps.

Existixen numerosos trinquets a lo llarc de la geografia [[Comunitat Valenciana|valenciana]] pero els dos més destacats són el de [[Trinquet de Pelayo]] en [[Valéncia]] a on es disputen les partides més importants d'''escala i corda'' i el [[Zurdo (trinquet)|Zurdo]] de [[Gandia]] ya que és conegut com la ''Catedral del raspall''. També són dignes de destacar el de Benidorm, per les seues grans dimensions, el de Vila-real i el de Borriana.

[[Categoria:Instalacions deportives de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pilota valenciana]]
[[Categoria:Instalacions deportives]]

Trinquet

2017-04-07T22:40:20Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «Trinquet valencià. El '''trinquet''' és la cancha o lloc de joc habitual per a les modalitats d'[[...»

[[Archiu:trinquete.jpg|thumb|250px|Trinquet valencià.]]

El '''trinquet''' és la [[cancha]] o lloc de joc habitual per a les modalitats d'[[escala i corda]] i [[raspall]] de [[pilota valenciana]] És una cancha tancada de forma rectangular i tamany variable, encara que este oscila aproximadament entre els 9 i 11 metros d'ample i de 40 a 60 de llarc. Les parets més llargues són denominades muralles, mentres que les més curtes es diuen rebots. Depenent del trinquet poden existir una série de galeries o llonges en la part superior de les muralles i frontons en les quals s'acomoda el públic.

Pero el fet que singularisa al trinquet és l'existència de l'escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que el restant, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

Ademés és de destacar la presència del ''tamborí''. Este és un bisell de vinticinc centímetros d'ample per vinticinc d'alt (en un àngul de 45º per tant) situat entre la part inferior dels rebots, tant en el restant com en el ''dau''. L'objectiu és matar el bot de la pilota oferint una major varietat de colps.

Existixen numerosos trinquets a lo llarc de la geografia [[Comunitat Valenciana|valenciana]] pero els dos més destacats són el de [[Trinquet de Pelayo]] en [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]] a on es disputen les partides més importants d'''escala i corda'' i el [[Zurdo (trinquet)|Zurdo]] de [[Gandia]] ya que és conegut com ''la ''Catedral del raspall''. També són dignes de destacar el de Benidorm, per les seues grans dimensions, el de Vila-real i el de Borriana.

[[Categoria:Instalacions deportives de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pilota valenciana]]
[[Categoria:Instalacions deportives]]

Tombatossals

2017-04-04T21:49:58Z

Maso:

'''Tombatossals''' és el títul de la novela de l'autor [[Castelló de la Plana|castellonenc]] [[Josep Pasqual Tirado]] que té com a protagoniste a un jagant mític cridat [[Tombatossals (personage de ficció)|Tombatossals]]. Entorn a dit personage giren cert número de llegendes, les quals s'han convertit en un referent popular de la mitologia castellonenca, fins al punt que està present en multitut d'ocasions durant les seues [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]] i fins i tot té dedicada una escultura jaganta en l'[[Avinguda Mare de Deu del Lledó (Castelló)|Avinguda Lledó]] de la capital de [[Plana Alta|la Plana]].

'''Tombatossals''' és un jagant bo que en l'ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Naix frut de l'amor entre la [[Penyeta Roja]] i el [[Tossal Gros]] durant una forta tempestat produïda per [[Bufanúvols]] a petició del segon. En aquella tempestat, tots els vents llevat la [[Tramuntana]] per destarifada i perillosa varen ser convocats, i es varen arremolinar en el cel descarregant una tempestat que va arrastrar una gran cantitat de pedres montanya avall, cap a la vall que els separava. Del montó de pedres s'alça, en els primers rajos de sol, el seu volgut fill Tombatossals, que com el seu nom indica, tenia la força suficient per a alçar o tombar les montanyes.

En el temps farà un cabaç d'amics també jagants, establint-se tots en [[La Cova de les Maravelles]]. Aixina Tombatossals, el seu gran amic [[Cagueme]], [[Bufanúvols]] i l'[[Arrancapins (personage de ficció)|Arrancapins]] varen viure com a bons germans dins de la cova fins que els fills del [[Rei Barbut]] varen solicitar la seua ajuda per a arreglar els assunts agraris del regne, pero la cosa es va complicar i tots es varen vore envolts en una gran aventura.

En honor de Tombatossals es convoca anualment en Castelló un premi de lliteratura infantil ilustrada, del que se celebra l'octava edició en [[2007]].

En [[2013]] es va estrenar la película d'animació Jagants. La Llegenda de Tombatossals, de producció valenciana i dirigida per Manuel J. García. La película, basada en les aventures del jagant Tombatossals recollides en el llibre de Pascual Tirado, va rebre 5 nominacions als [[Premis Goya]].

En [[2014]], [[Pasqual Mas]] publica ''Tombatossals segle XXI'', una obra de crítica ficció en la qual s'analisa la realitat social a partir dels personages de José Pascual Tirado.

En [[2016]], [[Pablo Almiñana Bas]] estrena una obra musical, del gènero poema simfònic, cridada [[Tombatossals]]. Esta obra va ser un encàrrec de la Diputació de Castelló per al 39 certamen de bandes de música de la província de Castelló.

== Enllaços externs ==
* [http://revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=608&itemid=50 Octava edició del premi Tombatossals]
* [http://www.carlesbellver.com/album/html/tombatossals.html Artícul de Carles Bellver]
* [http://servidora.blogspot.com/2006/03/tombatossals.html Artícul de Servidora]
* Lligga unes pàgines de Tombatossals segle XXI de Pasqual Mas [http://www.unariaediciones.com/u/wp-content/uploads/2014/08/tsxxi_sample.pdf]
[[Categoria:Noveles valencianes]]
[[Categoria:Noveles ambientades en la Comunitat Valenciana]]

Tombatossals

2017-04-04T21:45:53Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «'''Tombatossals''' és el títul de la novela de l'autor castellonenc Josep Pasqual Tirado que té com a protagoni...»

Hipólito Rovira

2017-04-02T17:19:16Z

Maso:

[[Archiu:Dosaigues porta6.jpg|thumb|right|200px|Detall de la Portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]], dissenyat per '''Hipólito Rovira'''.]]
'''Hipólito Rovira Marí''' ([[Valéncia]], [[1695]] - [[7 de maig]] de [[1765]]) va ser un [[pintor]] i [[gravador]] [[Comunitat valenciana|valencià]].

== Biografia ==
Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]].

Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en [[1707]] en els tallers de [[Jaume Bordázar]]). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del ''Museu Pictòric'' d'[[Antonio Palomino]]. En [[1716]] va gravar el retrat del venerable dominic fra [[Domingo Anadon]] per a la vida escrita pel pare [[Serafín Tomás Miguel]]. Posteriorment gravaria el capçal de les ''Patents de sanitat de Valéncia'', encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de [[Francisco de Regis]]. Hipólito Rovira també realisa retrats: del [[Marqués de Dosaigües]] (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'[[Hugo de Moncada]], general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona).

Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán).

En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En [[1736]] rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la [[catedral de Valéncia]], per a la qual també va pintar dos quadros: ''La conversació de Sant Pau'' i ''Santiago Matamoros''. Per al [[monasteri de Saidïa]] va pintar un ''Naiximent del Chiquet Deu'' i una [[Mare de Deu del Rosari]]. En la casa d'[[Ignacio Vergara]] hi havia atres pintures seues, com ''un ''Sacrifici d'Isaac'', segons indica Orellana.

El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de [[1740]]. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la ''Carrossa de les Nimfes'', conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara.

L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765.

A banda de les seues facetes com a pintor i gravador, Rovira va destacar pels seus dots per al [[dibuix]]. Es conserven eixemplars que mostren les seues aptituts en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], diverses acadèmies de nuets, temes religiosos com L'Inmaculada'', ''Sant Antoni Abad'' o ''La mort de la Verge'', ademés d'una figura d'un pastor (firmat l'11 de març de 1757) i dos dibuixos curiosos que representen esquelets, que guardarien relació en un atre dibuix paregut que guarda el [[Museu del Prado]].

==Bibliografia de referència==
* Catàlec de l'exposició ''Cinc segles de pintura valenciana'', ISBN 84-920722-6-1.

{{NF|1695|1765|Rovira, Hipolito}}

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Gravadors valencians]]

Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)

2017-04-02T17:17:04Z

Maso: Maso pàgina traslladada Iglésia de Sant Esteban (Valéncia) a Iglésia de Sant Esteve (Valéncia) sense deixar una redirecció

{{Ficha d'edifici religiós
| nom = Iglésia de Sant Esteban
| nom_local =
| image = Església de Sant Esteve de València País Valencià.JPG
| tamany_image = 
| peu_image = Interior del temple
| catalogació = 
| catalogació2 =
| catalogació3 =
| catalogació4 =


| país = [[Espanya]]
| divisió = [[Comunitat Valenciana]]
| subdivisió = [[Província de Valéncia]]
| municipi = [[Valéncia]]
| ubicació = Plaça de Sant Esteve, 2
| còdic_postal = 46003


| cult = catòlic
| nom_divisió_eclesiàstica =
| divisió_eclesiàstica =
| nom_subdivisió_eclesiàstica = Valéncia
| subdivisió_eclesiàstica =
| orde =
| número d'orde =
| accés =
| lloc web =
| abadia mare =
| abadia primigènia =
| abadies filles =
| us =
| estatus =
| advocació =
| patró =
| dedicació =


| administrador_eclesiàstic =
| nom_administrador_eclesiàstic =
| administrador_eclesiàstic2 =
| nom_administrador_eclesiàstic2 =
| administrador_eclesiàstic3 =
| nom_administrador_eclesiàstic3 =
| administrador_eclesiàstic4 =
| nom_administrador_eclesiàstic4 =
| administrador_eclesiàstic5 =
| nom_administrador_eclesiàstic5 =
| uns atres =


| fundador =
| primera_pedra =
| construcció =
| derrocament =
| incendi =
| reconstrucció =

| estil = [[barroc]]
| arquitecte =
| artiste =

| event =
| persones_relacionades =
| obra_artística =
| relíquia =



| tipo =
| aforament =
| superfície =
| orientació =
| materials =



| torre =
| altura_torre =
| agulla =
| altura_agulla =
| campanar =
| altura_campanar =
| minaret =
| altura_minaret =
| campana =

| llongitut =
| llongitut_total =
| llongitut_exterior =
| llongitut_interior =

| amplària =
| amplària_total =
| amplària_exterior =
| amplària_interior =

| altura =
| altura_màxima =
| altura_exterior =
| altura_interior =

| nau =
| llongitut_nau =
| amplària_nau =
| altura_nau =
| diàmetro_exterior =
| diàmetro_interior =

| cúpula =
| cúpula_altura_exterior =
| cúpula_altura_interior =
| cúpula_diàmetro_exterior =
| cúpula_diàmetro_interior =


| camp1_nom =
| camp1 =
| camp2_nom =
| camp2 =
| camp3_nom =
| camp3 =
| camp4_nom =
| camp4 =


| mapa1 =
| tamany_mapa1 = 
| peu_mapa1 =
| locator_x_mapa1 =
| locator_i_mapa1 =

| mapa2 =
| tamany_mapa2 = 
| peu_mapa2 =
| locator_x_mapa2 =
| locator_i_mapa2 =

| mapa3 =
| tamany_mapa3 = 
| peu_mapa3 =
| locator_x_mapa3 =
| locator_i_mapa3 =


| mapa_loc =
| mapa_alternatiu = 
| pos_etiqueta_mapa_loc =
| tam_mapa_loc = 
| peu_mapa_loc =

| mapa_loc_1 = 
| mapa_alternatiu_1 = 
| pos_etiqueta_mapa_loc_1 =
| tam_mapa_loc_1 = 
| peu_mapa_loc_1 =


| coordenades = {{coord|gra|min|seg|N|gra|min|seg|O|type:landmark|display=inline,title}}
| lat = 39.476174 | lon = -0.373223

| latd = | latm = | lats = | latNS =
| longd = | longm = | longs = | longEW =
}}L''''iglésia de Sant Esteve''', localisada en la Plaça de Sant Esteve de la ciutat de [[Valéncia]], és un temple [[arquitectura gòtica|gòtic]] edificat sobre una antiga mesquita que en el sigle XVII va ser profundament alterat en estil [[barroc]].

== Descripció ==
El temple té la planta típica de les iglésies parroquials valencianes d'época gòtica, en una sola nau i capelles entre els contraforts. El seu aspecte extern és molt sobri, destacant els contraforts arrematats per gàrgoles que descollen per damunt de la paret plana, la senzilla porta que dona a la plaça de Sant Esteve, i el campanar que s'alça als peus. [[Archiu:Església de Sant Esteve voltes.JPG|thumb|250px|Interior de l'iglésia de Sant Esteve.|esquerra]]En l'interior sorprén la seua recarregada decoració d'algeps i esgrafiats. A diferència d'atres iglésies barroques valencianes en la de Sant Esteve no es varen recobrir les voltes de creueria, que es varen alçar de nou en el sigle XVII entre arcs de mig punt. La decoració s'organisa per mig de pilastres d'algeps entre els arcs de les capelles que sostenen un entaulament, tot recobert de formes vegetals i d'angelots. El fondo en canvi es va pintar de colors, sobretot de blau, dibuixant-se sobre ell un esgrafiat blanc en ondulants formes vegetals.

Sant Esteve era l'iglésia dels notaris, i la seua confraria va patrocinar en 1682 la construcció de les capelles dels peus, en la pila batismal de [[Sant Vicent Ferrer]] i [[Sant Lluís Bertran]] en el centre, lloc preferit dels valencians per a batejar als seus fills, i a on es representa cada any el 22 de giner el batisme del sant.

== Referències ==
{{FVMP}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.canalpatrimonio.com/es/noticias/?iddoc=53823 Descobrixen pintures murals d'àngels músics s. XVIII en iglésia Sant Esteve de Valéncia]

{{Commonscat|Church of Sant Esteve de Valéncia}}

[[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia|Valéncia, Iglésia Sant Esteve]]
[[Categoria:Iglésias de Valéncia|Esteve, de Sant]]
[[Categoria:Ciutat Vella (Valéncia)]]

Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)

2017-04-02T17:13:57Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha d'edifici religiós | nom = Iglésia de Sant Esteban | nom_local = | image = Església de Sant Esteve de València País Valencià.JPG | ...»

Hipólito Rovira

2017-03-31T22:44:52Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «Detall de la Portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües, dissenyat per '''Hipólito Rovir...»

[[Archiu:Dosaigues porta6.jpg|thumb|right|200px|Detall de la Portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]], dissenyat per '''Hipólito Rovira'''.]]
'''Hipólito Rovira Marí''' ([[Valéncia]], [[1695]] - [[7 de maig]] de [[1765]]) va ser un [[pintor]] i [[gravador]] valencià.

== Biografia ==
Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]].

Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en [[1707]] en els tallers de [[Jaume Bordázar]]). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del ''Museu Pictòric'' d'[[Antonio Palomino]]. En [[1716]] va gravar el retrat del venerable dominic fra [[Domingo Anadon]] per a la vida escrita pel pare [[Serafín Tomás Miguel]]. Posteriorment gravaria el capçal de les ''Patents de sanitat de Valéncia'', encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de [[Francisco de Regis]]. Hipólito Rovira també realisa retrats: del [[Marqués de Dosaigües]] (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'[[Hugo de Moncada]], general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona).

Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán).

En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En [[1736]] rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la [[catedral de Valéncia]], per a la qual també va pintar dos quadros: ''La conversació de Sant Pau'' i ''Santiago Matamoros''. Per al [[monasteri de Saidïa]] va pintar un ''Naiximent del Chiquet Deu'' i una [[Mare de Deu del Rosari]]. En la casa d'[[Ignacio Vergara]] hi havia atres pintures seues, com ''un ''Sacrifici d'Isaac'', segons indica Orellana.

El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de 1740. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la ''Carrossa de les Nimfes'', conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara.

L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765.

A banda de les seues facetes com a pintor i gravador, Rovira va destacar pels seus dots per al [[dibuix]]. Es conserven eixemplars que mostren les seues aptituts en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], diverses acadèmies de nuets, temes religiosos com L'Inmaculada'', ''Sant Antoni Abad'' o ''La mort de la Verge'', ademés d'una figura d'un pastor (firmat l'11 de març de 1757) i dos dibuixos curiosos que representen esquelets, que guardarien relació en un atre dibuix paregut que guarda el [[Museu del Prado]].

==Bibliografia de referència==
* Catàlec de l'exposició ''Cinc segles de pintura valenciana'', ISBN 84-920722-6-1.

{{NF|1695|1765|Rovira, Hipolito}}

[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Gravadors valencians]]

Cristóbal Pascual i Genís

2017-03-31T21:59:04Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «c. 1869.]] '''Cristóbal Pascual i Genís'''...»

[[Archiu:Cristóbal Pascual y Genís, 1869 (cropped).jpg|thumb|Retrat de Pascual i Genís, [[Circa|c.]] 1869.]]
'''Cristóbal Pascual i Genís''' ([[Valéncia]], 1823-1881) va ser un [[advocat]], [[polític]] i [[periodiste]] valencià, diputat a Corts durant el [[Sexeni Democràtic]].

== Biografia ==
Naixcut en [[Valéncia]] el 27 de febrer de 1823, va eixercir els càrrecs de [[Congrés dels Diputats|diputat]] a Corts,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}}{{refn|group=lower-alpha|Va obtindre escan en les eleccions de [[Eleccions generals d'Espanya de 1869|giner de 1869]] i [[Eleccions generals d'Espanya d'agost de 1872|agost de 1872]], pels districtes [[Província de Valéncia|valencians]] de [[Xàtiva]]<ref>{{cita web|obra=Buscador històric de diputats 1810-1977|editorial=[[Congrés dels Diputats]]|títul=Pascual i Genis, Cristóbal. 27. Eleccions 15.1.1869|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/congreso/congreso/sdocum/archcon/sdhistodipu/sdbuschisdip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorcgi&cmd=verlst&base=diph&fmt=diphxdsp.fmt&docs=1-1&docorder=fifo&opdef=y&query=%28CRISTOBAL+PASCUAL+GENIS%29.ALL.}}</ref> i [[Albaida (Valéncia)|Albaida]],<ref>{{cita web|obra=Buscador històric de diputats 1810-1977|editorial=[[Congrés dels Diputats]]|títul=Pascual i Genis, Cristóbal. 30. Eleccions 24.8.1872|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/congreso/congreso/sdocum/archcon/sdhistodipu/sdbuschisdip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorcgi&cmd=verlst&base=diph&fmt=diphxdsp.fmt&docs=2-2&docorder=fifo&opdef=y&query=%28CRISTOBAL+PASCUAL+GENIS%29.ALL.}}</ref> respectivament.}} [[Senat d'Espanya|senador]], fiscal del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]]{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}} i president de l'[[Ateneu Científic, Artístic i Lliterari de Valéncia|Ateneu Científic, Lliterari i Artístic de Valéncia]].{{sfn|Roig Condomina|1995|p=114}}{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}} Va formar part del [[Partit Progressiste (Espanya)|Partit Progressiste]]{{sfn|Tarrazona Bueno|2002|p=33}}{{sfn|Martínez Roda|1998|p=160}} i, més avant, ya durant el [[Sexeni Democràtic|Sexeni]], del [[Partit Demòcrata-Radical|Partit Radical Progressiste]].{{sfn|Martí Fernández|2003|p=141}} Va colaborar en periòdics valencians com "La Esmeralda'' (1844),{{ sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}}{{sfn|Tarrazona Bueno|2002|p=33}} ''El Valenciano'', ''El Radical'',{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}} ''El Eco Literario'' (1848),{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}}{{sfn|Tarrazona Bueno|2002|p=33}} ''El Fénix'',{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}} ''El Libre Comercio'' (1849),{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}}{{sfn|Tarrazona Bueno|2002|p=33}} o ''La Nación'', aixina com del Porvenir de Sevilla'' (1850) i ''El Justicia'' (1855).{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}} Va fallir el 17 de decembre de 1881.{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=332}}

== Notes ==
{{listaref|group=lower-alpha}}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* {{cita libro|apellidos={{versalita|Martí Fernández}}|nombre=Laura Isabel|capítulo=La Academia Valenciana de Legislación y Jurisprudencia desde su creación hasta su decadencia|páginas=125-144|título=Aulas y saberes: 6 Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas, Valencia, 1999|editorial=[[Universidad de Valencia|Universitat de València]]|año=2003|isbn=84-370-5685-3}}
* {{cita libro|apellidos={{versalita|Martínez Roda}}|nombre=Federico|título=Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)|editorial=Fundación Universitaria San Pablo C.E.U.|año=1998|isbn=9788486792893|url=https://books.google.es/books/ucm?id=j34IfEBtTLMC&pg=PA160}}
* {{cita libro|capítulo=Pascual y Genis (Cristóbal)|título=Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX|nombre=Manuel|apellidos={{versalita|Ossorio y Bernard}}|enlaceautor=Manuel Ossorio y Bernard|año=1903|editorial=Imprenta y litografía de J. Palacios|ubicación=Madrid|url=https://archive.org/stream/ensayodeuncatlo00berngoog#page/n343/mode/1up|página=}}
* {{cita publicación|apellidos={{versalita|Roig Condomina}}|nombre=Vicente María|título=El ateneo científico, literario y artístico de Valencia y su aportación a las artes en el último tercio del siglo XIX|publicación=Ars longa: cuadernos de arte|issn=1130-7099|número=6|año=1995|páginas=107-114|editorial=[[Universidad de Valencia|Universitat de València]]|url=http://www.uv.es/dep230/revista/PDF258.pdf}}
* {{cita libro|apellidos={{versalita|Tarrazona Bueno}}|nombre=Carolina|título= La utopía de un liberalismo postrevolucionario: El conservadurismo conciliador valenciano, 1843-1854|editorial=[[Universidad de Valencia|Universitat de València]]|año=2002|isbn=84-370-5400-1}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{ECPE1903}}

{{NF|1823|1881|Pascual Genis, Cristobal}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Diputats d'Espanya del Sexeni Democràtic]]
[[Categoria:Senadors d'Espanya]]
[[Categoria:Diputats per la província de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics del Partit Progressiste durant el regnat d'Isabel II]]
[[Categoria:Diputats pel districte electoral de Xàtiva]]
[[Categoria:Diputats pel districte electoral d'Albaida]]
__NOTOC__

Lluís Martí Alegre

2017-03-31T21:34:52Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «'''Luis Martí Alegre''' (1890 - 1972) Músic, escritor, comerciant, filàntrop i membre d'importants organisacions en Valéncia. Era ti...»

'''Luis Martí Alegre''' ([[1890]] - [[1972]]) Músic, escritor, comerciant, filàntrop i membre d'importants organisacions en Valéncia. Era tio matern de [[Luis García Berlanga|Luis García-Berlanga Martí]].

Despuix de la Guerra Civil espanyola, el [[Círcul de Belles Arts de Valéncia]] va ser reobert baix la presidència del [[Marqués de Montortal]] i la presidència d'honor de Luis Martí Alegre. També va estar al front de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], la [[Societat d'Autors Valencians|Societat d’Autors Valencians]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia|Ateneu de Valéncia]] i la [[Caixa d'Aforros de Valéncia|Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia]].
Soci de la [[Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports]].<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1parte_4.pdf La Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports a través dels seus presidents, pàgina 43]</ref> Se li va concedir la Medalla d'Or de Valéncia.

== Obra ==
* [[El fava de Ramonet]] (1933), basada en el seu sainet del mateix títul, primera película sonora en valencià. Es va tornar a proyectar en la primera edició de la [[Mostra de Valéncia]]<ref>http://hemeroteca.abc.es/nav/navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/11/07/080.html http://hemeroteca.abc.es/nav/navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1980/11/07/081.html
Notícia en l'ABC sobre la primera edició de la Mostra de Valéncia</ref> de [[1980]].
* El passodoble [[La Valencianeta]]<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=q03ivb_wmvq Passodoble La Valencianeta en YouTube]</ref>

== Enllaços externs ==

*[http://obrasocial.bancaja.es/cultura/coleccion/obras.aspx?recid=5&ids=6&idc=1 Retrat de Luis Martí Alegre pintat per [[Genaro Lahuerta López]]]

== Referències ==
{{listaref}}

{{NF|1890|1972|Marti Alegre, Luis}}

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cine valencià]]
[[Categoria:Música valenciana]]

Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931

2017-03-26T20:01:21Z

Maso:

L''''Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931''' va ser un anteproyecte d'[[Estatut d'Autonomia|Estatut d'autonomia]] per a la [[Comunitat Valenciana]] publicat en juliol de [[1931]],<ref>[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2672348 Les institucions polítiques del País Valencià segons l'avant-projecte d'Estatut d'Autonomia d'onze de juliol del 1931], Isidre Molas, ''Primer Congrés d'Història del País Valencià'', 1974, Vol. 4, ISBN 84-600-5660-0, pàgs. 691-700.</ref><ref>[https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/download/6120/5877 Anteproyecte de l'Estatut valencià en la Constitució de 1931 i reacció dels partits polítics valencians davant el fet estatutari], Mancebo Alonso, 2000.</ref> moment en el qual es va intentar dotar per primera volta en l'història recent al poble valencià d'autonomia.

== Desenroll ==
[[Archiu:Alzira 1932 Manifestació pro estatut autonomia Valencià País Valencià.jpg|thumb|Manifestació en Alzira en 1932 en apoyo de l'Estatut d'autonomia.]]

L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia. L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]].

El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.

== Vore també ==

* [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià (1981)]]

== Referències ==

{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==

{{wikisource|Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana (1931)}}

[[Categoria:Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Institucions i lleis de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Política en 1931]]

Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931

2017-03-26T19:57:42Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «L''''Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931''' va ser un anteproyecte d'[[Estatut d'Autonomia|Estatut d'autonomia...»

L''''Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931''' va ser un anteproyecte d'[[Estatut d'Autonomia|Estatut d'autonomia]] per a la [[Comunitat Valenciana]] publicat en juliol de [[1931]],<ref>[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2672348 Les institucions polítiques del País Valencià segons l'avant-projecte d'Estatut d'Autonomia d'onze de juliol del 1931], Isidre Molas, ''Primer Congrés d'Història del País Valencià'', 1974, Vol. 4, ISBN 84-600-5660-0, pàgs. 691-700.</ref><ref>[https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/download/6120/5877 Anteproyecte de l'Estatut valencià en la Constitució de 1931 i reacció dels partits polítics valencians davant el fet estatutari], Mancebo Alonso, 2000.</ref> moment en el qual es va intentar dotar per primera volta en l'història recent al poble valencià d'autonomia.

== Desenroll ==
[[Archiu:Alzira 1932 Manifestació pro estatut autonomia Valencià País Valencià.jpg|thumb|Manifestació en Alzira en 1932 en apoyo de l'Estatut d'autonomia.]]

L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia.<ref name="tcat"/> L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]].

El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.

== Vore també ==

* [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià (1981)]]

== Referències ==

{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==

{{wikisource|Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana (1931)}}

[[Categoria:Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Institucions i lleis de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Política en 1931]]

Francisco Roig Ballester

2017-03-25T23:56:37Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de persona | nom = Francisco Roig Ballester | image = | nom de naiximent = | data de naiximent = | lloc de naiximent = | data de...»

{{Ficha de persona
| nom = Francisco Roig Ballester
| image =
| nom de naiximent =
| data de naiximent =
| lloc de naiximent =
| data de decés =
| lloc de decés =
| nacionalitat =
| ocupació =
| conegut per =
| cònjuge = Trinidad Alfonso Mocholí
}}

'''Francisco Roig Ballester''' ([[Poble Nou (Valéncia)|Poble Nou]], [[Valéncia]], [[15 de febrer]] de [[1912]] - [[Puçol]], [[14 de març]] de [[2003]]) va ser un empresari [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de [[Mercadona]] i [[Pamesa Cerámica]]. Estava casat en Trinidad Alfonso Mocholí, i va tindre sèt fills: [[Francisco Roig Alfonso|Francisco]], Amparo, Vicente, Trinidad, [[Fernando Roig Alfonso|Fernando]], [[Juan Roig Alfonso|Juan]] i Alfonso.<ref>{{Cita notícia|llinages=|nom=|títul=Francisco Roig Ballester, empresari, agricultor i ganader|url=http://elpais.com/diario/2003/03/15/agenda/1047682807_850215.html|data=15 de març de 2003|fechaacceso=20 de febrer de 2017|periòdic=[[El País (Espanya)|El País]]|editorial=Edicions El País|pàgina=|idioma=es}}</ref>

==Biografia==
Francisco Roig Ballester va nàixer en la pedania de [[Poble Nou (Valéncia)|Poble Nou]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Va quedar orfe a molt curta edat i son tio Vicente es va fer càrrec de la seua educació. Dedicat al sector agropecuari, va fundar [[Cárnicas Roig]], a la qual va convertir en una gran companyia, de les poques de la seua época que comprenien tot el procés productiu fins a la venda directa. Entre les firmes que va fundar es troben Cooperativa Ganadera Valenciana, Agropecuària del Saladar, [[Pamesa Cerámica]] i [[Mercadona]].

No va abandonar els seus negocis fins que la salut s'ho va impedir, en més de huitanta anys.

En l'actualitat, sos fills [[Francisco Roig Alfonso|Francisco]] (Grup Corporatiu Roig), [[Fernando Roig Alfonso|Fernando Roig]] ([[Pamesa Cerámica]]) i [[Juan Roig Alfonso|Juan]] ([[Mercadona]]) es troben al front dels negocis familiars. [[Mercadona]] s'ha convertit en la cadena de supermercats més important d'[[Espanya]] i [[Pamesa Cerámica]] és una de les firmes líders del seu sector en [[Europa]].

Despuix de llarga malaltia, Francisco Roig Ballester va morir en [[Puçol]] el 14 de març de 2003.

==Referències==
{{Listaref}}
==Bibliografia==
* {{Cita lliure|llinages={{versaletes|Romaniello López}}|nom=Adriana|enlaceautor=|títul=Casos d'empreses espanyoles: disseny, estratègia i competència|url=|fechaacceso=|any=2006|editorial=Dykinson|isbn=84-9772-934-X|editor=Servici de Publicacions Univesidad Rey Juan Carlos|ubicació=Madrit|pàgina=39|idioma=|capítul=|llinages2={{versaletes|Jiménez Partearroyo}}|nom2=Montserrat}}
{{NF|1912|2003|Roig Ballester, Francisco}}
[[Categoria:Empresaris de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencians]]

Poder llegislatiu

2017-03-25T16:45:40Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unic...»

[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]]

El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.

Les figures presents més importants són el senat i els diputats.
[[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]].

== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic ==
Durant l'Edad Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.

La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.

== Vore també ==
* [[Llegislatura]]
* [[Poder judicial]]
* [[Poder eixecutiu]]
* [[Poder electoral]]
* [[Separació de poders]]
* [[Sobirania parlamentària]]

[[Categoria:Poders de l'estat]]
[[Categoria:Poder llegislatiu| ]]

Potestat reglamentària

2017-03-25T11:41:35Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «La '''potestat reglamentària''' és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes en ranc reglamentari, és dir...»

La '''potestat reglamentària''' és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes en ranc reglamentari, és dir, normes subordinades a les [[Llei|lleis]], ya siguen reglaments, [[decrets]] o instruccions.

No és privativa del [[Poder Eixecutiu]], atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les [[Poder Llegislatiu|Cambres del Parlament]], o [[Poder Judicial|Tribunals Superiors de Justícia]]. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu.

Consistix a dictar normes que regulen les activitats administratives públiques.

==Vore també==
*[[Reglament]]

[[Categoria:Dret administratiu]]
[[Categoria:Fonts del dret]]
{{Traduït de|es|Potestad reglamentaria}}

Real cèdula

2017-03-25T11:31:55Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «Real Cèdula de 17 de juny de 1738 que va aprovar els [[estatuts de la [[Real Acadèmia...»

[[Archiu:Real Cédula (17 de junio de 1738).png|thumb|Real Cèdula de 17 de juny de 1738 que va aprovar els [[estatut]]s de la [[Real Acadèmia de l'Història]].]]

Una '''real cèdula''' era una orde expedida pel [[rei d'Espanya]] entre els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XIX|XIX]]. El seu contingut resolia algun conflicte de rellevància jurídica, establia alguna pauta de conducta llegal, creava alguna institució, nomenava algun càrrec real, otorgava un dret personal o colectiu o ordenava alguna acció concreta.

Existixen dos variants fonamentals: Les ''reals cèdules d'ofici'' que es deriven de la pròpia funció administrativa, que inicien en el nom -si és personalisada- o en els càrrecs o títuls de les persones a les quals es dirigix. Les atres reals cèdules són otorgades, igualment pel Rei, pero a petició de part i comencen mencionant l'assunt de la solicitut i al solicitant.

S'usava principalment en els dominis espanyols d'ultramar (Amèrica i Filipines), en assessorament en la majoria dels casos del [[Consell d'Índies]].

Un clar eixemple d'açò és la real cèdula emesa en 1608 pel rei [[Felip III d'Espanya|Felip III]], que autorisava l'esclavitut dels indígenes rebels a l'imperi espanyol, o l'emesa per [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] en l'any 1500, ordenant la devolució als seus orígens d'aquells esclaus indígenes que havien segut capturats per alguns conquistadors.

== Vore també ==
* [[Pragmàtica Sanció]]
* [[Real orde]]
* [[Real decret]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.ensayistas.org/antologia/xixe/castelar/esclavitud/cedula.htm Real Cèdula de 1789 "per al comerç de Negres"]
* [http://web.archive.org/web/http://www.icp.gobierno.pr/galeria/archivogeneral/documentos/index.htm Documents en l'Archiu General de Puerto Rico]
* [http://web.archive.org/web/http://www.analitica.com/bitblio/venezuela/real_cedula_1777.asp Real Cèdula del 8 de setembre de 1777] ([[Ajuda:Cóm recuperar un enllaç trencat|enllaç trencat]] disponible en [[Internet Archive]]; vejau el [https://web.archive.org/web/*/http://www.analitica.com/bitblio/venezuela/real_cedula_1777.asp historial] i l'[https://web.archive.org/web/20120421153650/http://www.analitica.com/bitblio/venezuela/real_cedula_1777.asp última versió activa]).

[[Categoria:Reals cèdules]]
{{Traduït de|es|Real cédula}}

Orde ministerial

2017-03-25T11:20:03Z

Maso: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''Orde Ministerial''' és una norma de ranc reglamentari que emana de qualsevol dels Ministres del ...»

Una '''Orde Ministerial''' és una norma de ranc [[reglament|reglamentari]] que emana de qualsevol dels [[Ministre d'Espanya|Ministres]] del [[Govern d'Espanya]].

Jeràrquicament se situen per baix del Real Decret del President del Govern, i del Real Decret del Consell de Ministres.

No solament les dicten els ministres en els assunts propis del seu departament, sino que també revestiran la forma d'Orde Ministerial els acorts de les Comissions Delegades del Govern.

[[Categoria:Dret administratiu d'Espanya]]
[[Categoria:Fonts del dret]]
{{Traduït de|es|Orden ministerial}}

RedIRIS

2017-03-24T22:53:05Z

Maso: (Pàgina nova, en el contingut: «'''RedIRIS''' és la ret espanyola per a '''I'''nterconexió dels '''R'''ecursos '''I'''nformàtic'''S''' de les universitats i cen...»)

'''RedIRIS''' és la ret [[Espanya|espanyola]] per a '''I'''nterconexió dels '''R'''ecursos '''I'''nformàtic'''S''' de les universitats i centres d'investigació. Com tal proveïx de servicis de conexió a [[Internet]] a dites institucions. Va ser fundada en l'any [[1988]] com un proyecte del llavors Pla Nacional d'I+D del [[Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya|Ministeri d'Educació i Ciència]] en colaboració en [[Telefónica]] a través de la fundació [[Fundesco]] i actualment està gestionada per l'Entitat Pública empresarial [[Red.es]] i finançada pel [[Pla Nacional d'I+D+i]].

== Innovació: RedIRIS-NOVA==
[[Archiu:Huella de fibra de RedIRIS-NOVA.png|150px|dcha|thumb|Mapa de la ret de la fibra obscura.]]
[[Archiu:Nomenclatura de enlaces de RedIRIS-NOVA.png|150px|dcha|thumb|Nom dels enllaços de la fibra obscura.]]
RedIRIS-NOVA és la ret òptica d'alta capacitat de RedIRIS, que conecta les rets regionals de totes les comunitats autònomes i els principals centres d'investigació d'Espanya en el restant de rets acadèmiques internacionals i en especial les rets acadèmiques i d'investigació portuguesa FCCN i la ret d'investigació europea GÉANT. La fibra òptica permet desplegar fàcilment circuits de 10G o 40G i pronte de 100G, per un cost molt inferior al model de ret basat en estage de capacitat. Popularment esta fibra òptica es coneix com [[fibra obscura]].

RedIRIS-NOVA conecta més de 50 punts de presència entre sí, component una ret mallada sobre la qual es desplega la Ret Troncal IP de RedIRIS i les rets autonòmiques, per a permetre la colaboració entre els investigadors i el desplegament de servicis d'última generació.

El proyecte està finançat per la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenroll i Innovació del Ministeri d'Economia i Competitivitat, cofinançat pel Programa Operatiu Societat del Coneiximent FEDER 2007-2013 (POEC) de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de l'Informació, i eixecutat per l'Entitat Pública Empresarial red.es, organisme encarregat de la gestió operativa de RedIRIS.

== Forja de Coneiximent Lliure ==

Entre els servicis que oferix està la Forja de Coneiximent Lliure de la Comunitat RedIRIS, que oferix a tota la comunitat un repositori per a desenrollar iniciatives lliures en l'entorn acadèmic-científic universitari.<ref>[https://forja.rediris.es/ Forja Lliure de RedIRIS]</ref> Esta Forja s'usa, per eixemple, com forja oficial en el [[Concurs Universitari de Software Lliure]].<ref> "Primer Concurs Universitari de Software Lliure", per P. Neira, A. Rei Botello, F.J. Jordà i R. Tovar. Actes de FLOSSIC 2007. Págs. 159-169 [http://www.uca.es/softwarelibre/publicaciones/actas_flossic PDF on-line]
</ref>

== Referències ==

{{listaref}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.rediris.es RedIRIS]
**[http://www.rediris.es/gt/iris-libre IRIS-Lliure]
*[http://web.archive.org/web/http://sociedaddelainformacion.telefonica.es/jsp/articulos/detalle.jsp?elem=3890 Les rets acadèmiques en Espanya], artícul de Tomás P. de Miguel, director de RedIRIS, en el [http://www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/ Bolletí de la Societat de l'Informació del Grup Telefónica].
*[http://www.redirisnova.es RedIRIS-NOVA Ret Alvançada de Comunicacions per a l'Investigació Espanyola]
**[http://www.geant.net/pages/default.aspx Proyecte GÉANT]
*[https://www.fccn.pt/pt/ Rets acadèmiques i d'investigació portuguesa FCCN]

[[Categoria:Rets informàtiques]]
[[Categoria:Grans instalacions científiques d'Espanya]]
[[Categoria:Software lliure]]
{{Traduït de|es|RedIRIS}}

IETF

2017-03-24T22:40:08Z

Maso: Pàgina redirigida a Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet

#REDIRECT [[Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet]]

IETF

2017-03-24T22:34:32Z

Maso:

#REDIRECCIÓ [[Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet]]

Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet

2017-03-24T22:31:30Z

Maso: (Pàgina nova, en el contingut: «'''Internet Engineering Task Force''' ('''IETF''') (en valencià, '''Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet'''<ref>{{cit...»)

'''Internet Engineering Task Force''' ('''IETF''') (en [[idioma valencià|valencià]], '''Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet'''<ref>{{cita web|url=http://www.rfc-es.org/guia/glosario-siglas.txt|autor=Grup de Traducció al castellà de RFC|títul=Glossari de Sigles en els RFC}}</ref>) és una organisació internacional oberta de [[normalisació]], que té com a objectius el contribuir a l'ingenieria d'[[Internet]], actuant en diverses àrees, com a transport, enrutament, seguritat. Es va crear en els [[Estats Units]], en [[1986]]. És mundialment conegut perque es tracta de l'entitat que regula les propostes i els estàndarts d'Internet, coneguts com [[Request_For_Comments|RFC]].

És una institució sense fins de lucre i oberta a la participació de qualsevol persona, l'objectiu de la qual és velar per a que l'arquitectura d'Internet i els protocols que la conformen funcionen correctament. Se li considera com l'organisació en més autoritat per a establir modificacions dels paràmetros tècnics baix els quals funciona la ret. El IETF es compon de tècnics i professionals en l'àrea de rets, tals com investigadors, integradors, dissenyadors de ret, administradors, venedors, entre uns atres.

Ya que l'organisació comprén vàries àrees, s'utilisa una metodologia de divisió en grups de treball, cada u dels quals treballa sobre un tema concret en l'objectiu de concentrar els esforços.

== Operacions ==
Els detalls de les operacions de la IETF han canviat considerablement a mesura que ha creixcut, pero els mecanismes bàsics seguixen sent la publicació d'especificacions propostes, desenroll de propostes, proves independents dels participants, i la republicació com a contingut propost, proposta de borrador, o eventualment com un Standard d'Internet. Els estàndarts de la IETF són desenrollats en un entorn obert en el qual cada individu interessat pot participar. Tots els documents de la IETF estan lliurement oberts a través d'internet i poden ser reproduïts a discreció. Solament les implementacions interoperables, múltiples, i útils poden tornar-se un estàndart. La majoria de les especificacions estan enfocades en protocols simples i no en sistemes tancats. Açò permet que els protocols siguen utilisats en varis sistemes diferents, i els seus estàndarts són rutinàriament reutilisats per cossos que desigen crear arquitectura completes.

== Vore també ==
* [[Internet Research Task Force]]
* [[Normalisació]]
* [[Request For Comments]] Ya que la IETF és la que regula els estàndarts, no comprén uns específics.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.ietf.org/ Lloc web oficial IETF]
* [http://www.ietf.org/rfc/rfc3160.txt The Tao of the IETF (en anglés)]: Detalls sobre l'organisació del IETF

[[Categoria:Ingenieria de software]]
[[Categoria:Organisacions d'Internet]]
[[Categoria:Sigles d'informàtica]]
[[Categoria:Organisacions d'estàndarts]]
[[Categoria:Organisacions informàtiques]]
{{Traduït de|es|Grupo de Trabajo de Ingeniería de Internet}}

IETF

2017-03-24T22:16:35Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

#REDIRECCIÓ [[Grup de Treball d'Ingenieria d'Internet]]
{{Traduït de|es|IETF}}

Orde de Montesa

2017-03-23T00:43:47Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

{{Ficha d'unitat militar
|nom= Orde de Montesa
|image=Cross montessa.svg
|tamany image =200px
|peu image=Creu de l'Orde de Montesa.
|dates= [[1317]] - actualitat
|país= {{ESP}}
|fidelitat=
|branca=
|tipo= Orde [[religió|religiosa]] i [[milícia|militar]]
|funció=
|especialisació=
|tamany=
|estructura=
|aquarterament=
|equip=
|comandant_actual=
|cap_cerimonial=
|coronel_de_el_regiment=
|comandants_notables=
|símbol=
|símbol2=
|malnom=
|patró=
|lema=
|colors=
|marcha=
|mascota=
|batalles=
|aniversaris=
|medalles=
|honorar=
|image2 = [[Archiu:ESP Order of Montesa BAR.svg|100px]]}}
L''''Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama''' és una [[Orde religiosa catòlica|orde religiosa]] i [[orde militar|militar]] fundada pel rei [[Jaume II d'Aragó]] en el [[sigle XIV]] (1317).

En l'actualitat sobreviu com una corporació de caràcter honorífic i nobiliari.

== Fundació ==
[[Archiu:Chaime II d'Aragón.jpg|thumb|200px|Retrat imaginari del rei [[Jaume II d'Aragó]], de [[Manuel Aguirre i Monsalbe]]. Ca. 1851-1854. ([[Diputació Provincial de Saragossa]]).]]
El rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia|valencià]], frontera en els [[sarraí|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel Papa [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge 22 de juliol de 1319, en la capella real del palau de Barcelona, sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)|Montesa]] de [[Província de Valéncia|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.

Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)|Clement VII]] el 5 d'agost de 1397. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en 1399 la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], otorgada en 1400 i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.

L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries (1592-1700)''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.

L'arquebisbe de Valéncia va enviar finalment fins a Castella a l'abat del Monasteri de Nostra Senyora de Benifassà, pertanyent a l'[[Orde del Císter]]. El Mestre de Calatrava es va negar a acodir a Valéncia, alegant que les seues obligacions custodiant la frontera li ho impedien, encara que la raó real sembla ser que era la poca disposició per part de l'Orde de Calatrava a cedir les possessions d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] a una atra orde. Finalment, va cedir i va enviar a Valéncia a un procurador per a que obrara en el seu nom.

== Evolució ==
Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

El regne de Valéncia es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

== Decliu ==
[[Archiu:Castell de Montesa 03.JPG|270px|thumb|Ruïnes del castell de Montesa, que va ser la sèu de l'Orde fins al sigle XVIII.]]
No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En 1572, un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre|autor = Bruquetas de Castro, Fernando| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro|títul = Reyes que amaron como reinas|any = 2002| editorial = La Esfera de los Libros S.L.|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en 1574 en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Argèlia)|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits. [[Felip II d'Espanya|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en 1583, Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de 1587, gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en 1591 el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en 1592.<ref name="Bruquetas"/>

El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en 1748 va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

== Mestres de l'Orde ==
* [[Guillerm d'Eril]] (1317-1319)
* [[Arnaldo de Ferriol]] (1319-1327)
* [[Pere de Thous]] (1327-1374)
* [[Albert de Thous]] (1374-1382)
* [[Berenguer March]] (1382-1409)
* [[Romeu de Corbera|Romero de Corbera]] (1410-1445)
* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)
* [[Luis Despuig]] (1453-1482)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)
* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)
* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1488-1492)
* [[Francisco Sanz]] (1493-1506)
* [[Francisco Bernardo Despuig]] (1506-1537)
* [[Francisco Llansol de Romaní]] (1537-1544)
* [[Pedro Luis Garcerán de Borja]] (1545-1587)
* '''Reis d'Espanya''' (1587-...)

== Vore també ==
*[[Orde de Santiago]]
*[[Orde de Calatrava]]
*[[Orde d'Alcántara]]
*[[Orde de Malta|Orde de Sant Joan]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* {{commonscat|Order of Montesa}}
* [http://www.ordenesmilitares.es Pàgina web Oficial de les Órdens Militars Espanyoles]
* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa, en Heraldaria.com]
* [http://web.archive.org/web/http://www.castillosnet.org/valencia/v-cas-010.shtml El castell de Montesa]

{{control d'autoritats}}

[[Categoria:Orde de Montesa]]
{{Traduït de|es|Orden de Montesa}}

Afluent

2017-03-21T23:48:10Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Werre in Weser.jpg|thumbnail|280px|[[Confluència]] del riu [[Werra]] en el [[riu Fulda]]: abdós formen el riu [[Weser]] a partir de dita confluència.]]
En [[hidrologia]], un '''afluent''' correspon a un curs d'aigua, també nomenat '''tributari''',<ref>Afluent. F. J. Monkhouse. ''Diccionari de térmens geogràfics''. Barcelona: Oikos-Tau Editors, 1978</ref> que no desemboca en la [[mar]], sino en un atre [[riu]] més important en el qual s'unix en un lloc nomenat [[confluència]].

== Característiques generals ==

En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Misisipi]], l'afluent del qual (el [[riu Misuri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.

Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño|Miño]] i [[Riu Narcea|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

«Afluent dret» o «afluent esquerre»; o «afluent per la marge dreta» o «afluent per la marge esquerra», són térmens que indiquen la situació de l'afluent en relació al fluix del riu principal. Estos térmens es definixen des de la perspectiva de les aigües d'este últim en busca de la seua pendent inferior, és dir, en relació a la direcció en que està corrent el curs fluvial.

== Modos d'ordenar-los ==

En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més menut en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.

Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.

Finalment, una manera aplicable a abdós métodos és també dividir-los per costat: esquerre o dret, sempre des del seu capçal o font cap a la boca.

== Efluent ==
Lo contrari d'un afluent és un [[efluent]] o distributari, és dir, una derivació (natural o artificial) que es desprén fòra de la corrent principal d'un riu major a través d'un atre menor. Els d'orige natural es troben en la seua majoria en els [[deltes fluvials]]; encara que hi ha casos en que ocorre en atres trams dels rius, com succeïx en el [[Casiquiare]] sobre l'[[Conca de l'Orinoco|Orinoco]]. Són més freqüents els efluents d'orige artificial, és dir, d'una derivació, séquia o canal que s'utilisa en fins de regadiu o d'abastiment d'aigua en regions relativament alluntades del caixer del riu principal.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{wikcionario}}

[[Categoria:Hidrologia]]
[[Categoria:Cursos d'aigua]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Rius]]
[[Categoria:Cossos d'aigua]]
{{Traduït de|es|Afluente}}

Estuari

2017-03-21T23:34:03Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Klamath river estuary.jpg|thumb|250px|Estuari del [[riu Klamath]], [[Califòrnia]].]]

En [[geografia]], un '''estuari''' és la desembocadura, en la mar, d'un riu ampli i profunt, i intercanvia en esta aigua salada i aigua dolça, per les marees. La desembocadura de l'estuari està formada per un sol braç ample en forma d'embut eixamplat. Sol tindre plages a banda i banda, en les quals la retirada de les aigües permet el creiximent d'algunes espècies vegetal que soporten aigües salines. En resum, és l'accident geogràfic que es genera quan l'aigua dolça es mescla en l'aigua salada.

[[Archiu:Oued massa.JPG|thumb|left|250px|Estuari del riu [[Riu Massa|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, la qual cosa contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.

Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, fins i tot en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.

Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Estuaries}}


[[Categoria:Estuaris| ]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
{{Traduït de|es|Estuario}}

Confluència

2017-03-21T23:21:42Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[File:Koblenz im Buga-Jahr 2011 - Deutsches Eck 01.jpg|thumb|Confluència del [[Rin]] en el [[Riu Mosela|Mosela]], dos rius de dimensions semblants]]
[[Archiu:Confluence.JPG|thumb|Confluència dels rius [[Riu Bhagirathi|Bhagirathi]] i [[Riu Alaknanda|Alaknanda]] per a produir el [[Riu Ganges|Ganges]] en [[Devprayag]], [[Índia]]. Note els [[sediment]]s de l'Alaknanda.]]

En [[hidrologia]], una confluència és la reunió en un sol de dos o més [[riu|cursos d'aigua]], [[glaciar]]s, o [[corrents marines]], aixina com el punt a on açò ocorre.{{#tag:ref|Els conceptes de "confluència" i "desembocadura" són molt semblants, i algunes voltes intercanviables, no obstant, generalment es parla de confluència quan els dos cursos d'aigua són de dimensions semblants, i de desembocadura quan les dimensions són molt diferents.|group=nota}}

En poques paraules Confluència és a on aigües d'atres llocs es junten i el conformen.

Aigües avall d'una confluència, el llit del riu sol ser més estret que la suma de l'amplària que tenen els dos [[riu]]s aigües amunt. Eixa estretor queda compensada per una major profunditat del llit pel qual la [[corrent fluvial|corrent]] és també més ràpida.

== Referències ==
{{listaref}}

=== Notes ===
{{listaref|grupo=nota}}

== Vejau també ==
* [[Afluent]]
* [[Desembocadura]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Confluences}}
* [http://www.confluence.org Confluence.org] (lloc del Proyecte de Confluència de Graus, majorment en anglés).

{{coord|41|0|0|N|74|0|0|W}}

[[Categoria:Geomorfología fluvial]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
{{Traduït de|es|Confluencia}}

Desembocadura

2017-03-21T23:10:56Z

Maso:

[[File:Ejemplos de desembocaduras.png|thumb|400px|Desembocadura dels rius [[Parana (riu)|Parana]] i [[Uruguay (riu)|Uruguay]] en el [[Riu de la Plata]], i d'este en l'Oceà Atlàntic]]
[[File:Desembocadura del Ebro.jpg|thumb|Fotografia aérea de l'[[Ebre]] en el seu tram final desembocant a la [[mar Mediterrànea]] pel [[delta de l'Ebre]]]]
[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|right|350px|<center>Desmbocadura del [[Riu Tajo|Tajo]] en [[Lisboa]].</center>]]
La '''desembocadura''' és la part més baixa d'un fluix d'[[aigua]], com un [[riu]], [[riera]], o canal de rec, és dir, aquella secció del curs d'aigua a on aboca les aigües a la [[mar]], a un atre riu, riera o a un [[llac]].{{#tag:ref|Els conceptes de "confluència" i "desembocadura" són molt semblants, i algunes voltes intercanviables, no obstant, generalment es parla de confluència quan els dos cursos d'aigua són de dimensions semblants, i de desembocadura quan les dimensions són molt diferents.|group=nota}}

Pot tindre les següents formes:
* [[Estuari]]
* [[Ria]]
* [[Delta fluvial|Delta]]

Les desembocadures de cursos d'aigua a la mar són, generalment, llocs d'alta [[diversitat biològica]], per tractar-se del lloc on l'[[aigua dolça]] i la [[aigua salada|salada]] es combinen per a formar aigües més o menys [[aigua salobre|salobres]], i a on els [[nutrient]]s i [[sediment]]s transportats pel riu es diluïxen i precipiten. Una desembocadura a sovint es prolonga baix l'aigua per mig d'una zona de [[sedimentació]] o per mig d'un [[canó submarí]].

==Referències==
{{listaref}}

=== Notes ===
{{listaref|grup=nota}}

== Vore també ==
* [[Afluent]]
* [[Confluència]]

== Fonts ==
* [http://es.thefreedictionary.com/desembocadura The Free Dictionary]

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geomorfologia fluvial]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
{{Traduït de|es|Desembocadura}}

Desembocadura

2017-03-21T11:04:15Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[File:Ejemplos de desembocaduras.png|thumb|400px|Desembocadura dels rius [[Parana (riu)|Parana]] i [[Uruguay (riu)|Uruguay]] en el [[Riu de la Plata]], i d'este en l'Oceà Atlàntic]]
[[File:Desembocadura del Ebro.jpg|thumb|Fotografia aérea de l'[[Ebre]] en el seu tram final desembocant a la [[mar Mediterrànea]] pel [[delta de l'Ebre]]]]
[[Archiu:Estuário do Tajo.jpg|thumb|right|350px|<center>Desmbocadura del [[Riu Tajo|Tajo]] en [[Lisboa]].</center>]]
La '''desembocadura''' és la part més baixa d'un fluix d'aigua, com un [[riu]], [[riera]], o canal de rec, és dir, aquella secció del curs d'aigua a on aboca les aigües a la [[mar]], a un atre riu, riera o a un [[llac]].{{#tag:ref|Els conceptes de "confluència" i "desembocadura" són molt semblants, i algunes voltes intercanviables, no obstant, generalment es parla de confluència quan els dos cursos d'aigua són de dimensions semblants, i de desembocadura quan les dimensions són molt diferents.|group=nota}}

Pot tindre les següents formes:
* [[Estuari]]
* [[Ria]]
* [[Delta fluvial|Delta]]

Les desembocadures de cursos d'aigua a la mar són, generalment, llocs d'alta [[diversitat biològica]], per tractar-se del lloc on l'[[aigua dolça]] i la [[aigua salada|salada]] es combinen per a formar aigües més o menys [[aigua salobre|salobres]], i a on els [[nutrient]]s i [[sediment]]s transportats pel riu es diluïxen i precipiten. Una desembocadura a sovint es prolonga baix l'aigua per mig d'una zona de [[sedimentació]] o per mig d'un [[canó submarí]].

==Referències==
{{listaref}}

=== Notes ===
{{listaref|grup=nota}}

== Vejau també ==
* [[Afluent]]
* [[Confluència]]

== Fonts ==
* [http://es.thefreedictionary.com/desembocadura The Free Dictionary]

[[Categoria:Geomorfologia fluvial]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
{{Traduït de|es|Desembocadura}}

Camp de batalla

2017-03-19T23:33:45Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Bachelder Gettysburg Battlefield.jpg|thumb|350px|Camp de [[batalla de Gettysburg]].]]
Un '''camp de batalla''' és una porció de terreny en que combaten o lliuren [[batalla]] dos [[eixèrcit]]s.

L'eixèrcit que pren l'[[defensiva i ofensiva|ofensiva]] no dispon generalment de la facultat de triar-lo, ya que ha de subordinar els seus plans a la necessitat de batre a l'[[enemic]] onsevullga que ho trobe; pero no té per qué ser aixina si es manté a la [[defensiva i ofensiva|defensiva]], procurant que el choc s'efectue en condicions favorables, per la qual cosa sol a sovint triar les posicions que considera més convenients per ad això, encara que en molts casos les maniobres de l'adversari i la seua manera de conduir l'atac neutralisaran en part les ventages que pense conseguir en la seua elecció.

== Forma ==
[[Archiu:Legenda miejsce bitwy.svg|thumb|160px|Signe del lloc d'una batalla en la llegenda dels mapes.]]
A lo llarc de l'història ha tingut la seua importància la forma del [[paisage|terreny]] en el caràcter i desenroll del [[combat terrestre|combat]]. En atres époques solia supeditar-se ad ella el curs de les [[operació militar|operacions]], com va succeir en els sigles [[sigle XVII|XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], en els quals va predominar l'anomenada guerra de posicions. En l'actualitat, el fi primordial de la [[guerra]] és la destrucció immediata de l'enemic. En conseqüència, l'agressor deu tendir a alcançar-ho sense preocupar-se massa de les condicions, més o menys favorables, del camp de batalla, encara que procurant traure d'elles el millor partit possible.

== Requisits ==
No són fàcils de determinar ''[[a priori]]'', puix depenen de factors molt complexos: el número i calitat dels elements en que conta l'eixèrcit, el valor del seu [[armament]], l'objectiu que es propon alcançar, etc.

Quan siga possible triar el camp de batalla, deu procurar-se que permeta alcançar el màxim rendiment dels mijos ofensius en que conta l'eixèrcit i compensar en les seues condicions naturals les deficiències que este tinga. Aixina, per a traure el millor rendiment d'una numerosa i bona [[artilleria]] convindrà un terreny obert que oferixca a la seua acció extens [[camp de tir]].

Si la superioritat correspon a la [[cavalleria]], el terreny més favorable serà el que es presente pel seu front pla, igual i clar; i si, per contra, la superioritat està de part de la cavalleria enemiga, serà preferible que aquell siga quebrat o estiga cobert d'obstàculs que dificulten l'acció de dita arma.

A voltes, qui està a la defensiva no es conforma en triar el camp de batalla més favorable, sino que busca ademés en la [[fortificació]] un aument de força que el pose en condicions d'igualtat, fins i tot de superioritat, en relació a l'enemic.

== Tamany ==
El caràcter més notable que oferixen els camps de batalla en les guerres modernes és la desmesurada extensió del seu [[front (terme militar)|front]]. Esta extensió és conseqüència, primer, de l'aument dels efectius, i segon, en fer molt sanguinós i difícil l'[[assalt frontal|atac de front]], obliga a estendre este per a desbordar el de l'adversari i atacar-ho de [[flanc (eixèrcit)|flanc]], o impedir que ho faça ell. Esta extensió i l'absència de fum de les [[Arma de fòc#Armes modernes|modernes armes de fòc]], que en atres temps podia donar indicis de la marcha del combat, fan impossible comprendre des d'un punt totes les [[peripècia|peripècies]] del mateix i impedixen l'unitat d'acció de tot l'eixèrcit, fent aparéixer el camp de batalla com un conjunt de [[teatre d'operacions|teatres]] de diverses lluites parcials, els variats incidents de les quals escapen a la direcció del [[general|general en cap]]. Este es veu precisat a delegar esta missió en els caps divisionaris, deixant-los al mateix temps àmplia iniciativa, dins del pla general, i es llimita a harmonisar els esforços de tots per a la consecució del fi propost, abstenint-se d'intervindre directament fins al moment decisiu, l'apreciació del qual passa pel contacte en els caps de les [[unitat militar|unitats]] superiors i de rebre detallada informació del curs del combat per tots els mijos de que dispon.

== Vejau també ==
*[[Espai de batalla]]

== Referències ==
* {{Espasa|Tom=10}}

[[Categoria:Ciència militar]]
{{Traduït de|es|Campo de batalla}}

Rei d'armes

2017-03-19T23:15:37Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Thomas Hawley Clarenceux King of Arms.jpg|thumb|250px|Thomas Hawley, Rei d'Armes Clarenceux.]]
En el nom de '''Rei d'Armes''' es distinguix al [[funcionari]] públic a qui estava encomanat el registre dels [[blasó|blasons]], la formació dels nous que s'anaren concedint i l'observança de les lleis heràldiques.

El rei d'armes era un títul de dignitat i honor que donaven els reis als cavallers més esforçats, al càrrec dels quals estava advertir els ardits dels demés militars testificant d'elles per a la seua remuneració i premi, decidir en causes dubtoses de fets d'armes, denunciar les guerres, assentar paus, assistir als consells de guerra i interpretar les lletres escrites en lletra pelegrina als reis. Les seues insígnies eren les armes i blasó de l'emperador o rei, sense cap ofensiva, puix no barallaven.<ref>Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)</ref>

Este càrrec va tindre moltes prerrogatives i gran importància en els últims sigles de l'[[Edat Mija]], especialment en l'organisació dels [[torneig migeval|tornejos]] i en la formació de les seues lleis.

Ad ells es deuen els primers llibres d'[[Heràldica]], entre els quals varen ser célebres el llibre del ''Heralt Berry'', primer [[heralt]] de [[Carles VII de França]], i el del ''Heralt Sicília'' que ho va ser d'[[Alfons V d'Aragó]], abdós de la primera mitat del [[sigle XV]].

== Vejau també ==
* [[College of Arms|Colege d'Armes]]

== Referències ==
<references />

[[Categoria:Reis d'armes]]
{{Traduït de|es|Rey de armas}}

Símbol nacional

2017-03-19T23:05:06Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

Els '''símbols nacionals''' o '''símbols patris''' són aquells que representen a estats, nacions i països i aixina són reconeguts per atres estats i països.....

Generalment estos símbols es formulen a partir de representacions visuals o verbals que pretenen difondre els valors de l'història o dels personages célebres del país.

Encara que en la seua majoria els més usats són la bandera nacional i l'escut, els símbols nacionals poden ser:<ref>[http://mitosleyendascortas.com/simbolos-patrios/ Els símbols patris de Mèxic.]</ref>

* La [[Anex:Banderes d'Estats sobirans|bandera nacional]]
* L'[[Anex:Animals emblemàtics de cada país|animal nacional]]
* L'[[Anex:Escuts d'estats sobirans|escut d'armes]] del país o la dinastia regnant en el cas dels països en sistemes monàrquics
* L'[[himne nacional]]
* La [[Anex:Flors_nacionals|flor nacional]]
*[[L'arbre nacional]]
*[[El personage nacional]]

==Referències==
{{listaref}}

[[Categoria:Símbols nacionals| ]]
{{Traduït de|es|Símbolo nacional}}

Vexilologia

2017-03-19T22:43:47Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Monet-montorgueil.JPG|thumb|''[[El carrer Montorgueil]]'' de [[Claude Monet]].]]
La '''vexilologia''' és l'estudi de les [[bandera|banderes]] en el seu més ampli sentit.<ref name="WSbook">Smith, Whitney. ''Flags Through the Ages and Across the World'' New York: McGraw-Hill, 1975. Print.</ref> És una [[Disciplines auxiliars de l'Història|disciplina auxiliar de l'història]], encara que hui dia s'entén també la seua rellevància com a part de la [[semiòtica]]. A la persona dedicada a esta activitat se li denomina '''vexilòlec'''.

El terme '''vexilologia''' prové del [[llatí]] ''[[vexillum]]'' (bandera) i del [[Idioma grec|grec]] ''[[logos]]'' (coneiximent).<ref>[http://www.fiav.org/ International Federation of Vexillological Associations]</ref>

== Història ==
[[Archiu:Flag of FIAV.svg|150px|left|thumb|Bandera de la [[FIAV]].]]
Es tracta d'una ciència jove, principalment desenrollada a partir de la segona mitat del [[sigle XX]], quan l'[[Alemània|alemà]] [[Ottfried Neubecker]] va començar a denominar-la '''''Flaggenkunde'''''. No obstant, va ser el nortamericà [[Whitney Smith]], professor de Ciències Polítiques de l'[[Universitat de Boston]], qui li va donar l'impuls definitiu, en acunyar el terme en [[idioma anglés|anglés]] '''''vexillology''''' en 1957 i publicar-ho en paper per primera volta en 1958, en la revista ''The Arab World'' (vol 5, n.º 10, octubre de 1958, pp. 12-13). El terme va ser posteriorment acceptat per la [[Real Acadèmia Espanyola]] gràcies a la gestió de la [[Societat Espanyola de Vexilologia]].

Els vexilòlecs s'agrupen en vàries associacions baix la [[Federació Internacional d'Associacions Vexilològiques|Federació Internacional d'Associacions Vexilològiques (FIAV)]]. La FIAV organisa un congrés internacional de vexilologia cada dos anys.<ref>{{cita web |url=http://www.nfc2013.com |títul=Netherlands Flag Congress 2013 |idioma=anglés}}</ref>

En el passat, l'estudi de les banderes es considerava part de l'[[heràldica]] («l'estudi dels escuts d'armes o blasons»). En esta disciplina també existixen societats nacionals i s'han celebrat congressos internacionals, pero no existix, fins al dia de hui, un organisme internacional similar a la Federació Vexilològica.

== Vejau també ==
* [[Vocabulari vexilològic]]
* [[Còdic d'Informació de Banderes]]
* [[Federació Internacional d'Associacions Vexilològiques]]

== Referències ==
{{Listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Vexillology}}
*[http://web.archive.org/web/http://www.fotw.net Flags of the World] ''(en anglés)''
*[http://www.vexilologia.org Societat Espanyola de Vexilologia]

[[Categoria:Vexilologia| ]]
{{Traduït de|es|Vexilología}}

Bocana

2017-03-18T23:29:25Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

Es denomina '''bocana''' a la [[desembocadura]] d'un [[riu]] cap a la ribera de la [[mar]]. Les bocanes són extensions d'[[aigua dolça]], que es mescla en l'aigua de mar. També es denomina bocana a l'entrada d'un port, concretament a la zona que queda lliure entre els dics d'abric.

[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
{{Traduït de|es|Bocana}}

Port de Borriana

2017-03-18T23:22:30Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG|thumb|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]

El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]].

El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).

L'accés natural al Port es realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).

El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.

== Història ==

A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons'').

No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial es conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris es va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.

Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.

== Activitats portuàries ==
[[Archiu:Burriana port 2.jpg|thumb|[[Bocana]] del port]]
[[Archiu:Flag maritime castellon.svg|thumb|Contrasenya de la [[província marítima]] de [[Província marítima de Castelló|Castelló]]]]

=== Us peixquer ===
La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 [[m²]]. De la llongitut del [[Moll (construcció)|moll]] existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150
aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El [[calat]] està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'[[Peixca de rossegada|arrastre]] i el [[trasmallo]].

La descàrrega se situa entorn a les 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).

Respecte a la flota peixquera adscrita al port es contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament menuts en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.

=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on es destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).

La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].

Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes
corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per la qual cosa el tràfic es multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

=== Zona nàutic-deportiva ===
L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del [[contradic]], i ocupa una superfície total de 139.427 [[m²]] i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:

* [[Club Nàutic de Borriana]]: ubicat en el moll de Ribera conta en 435 metros llineals de moll, 6 [[pantalans]] i un calat entre 1’5 i 3 metros, contant en 352 atraques per [[eslora]].

* [[Borriana Nova]]: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.

Ademés de les dos concessions anteriors també hi ha una Escola de Vela (gestionada per la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]]), que ocupa una superfície total de 2.052 m².

== Vejau també ==
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==
* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)]
* [http://www.cit.gva.es/fileadmin/conselleria/images/documentos/puertos/burriana/plan/1_memoria_puep_burriana.pdf Proyecte Bàsic de Parc Marítim de la Plaja de l'Arenal. Borriana (Castelló) - Pla d'Utilisació dels Espais Portuaris, Novembre 2009]

[[Categoria:Borriana]]
[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]]
[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]
{{Traduït de|es|Puerto de Burriana}}

Port de Castelló

2017-03-18T22:56:54Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

{{coord|39|58|15.37|N|0|1|2.73|I|type:landmark|display=title}}

[[Archiu:Flag maritime castellon.svg|thumb|200px|Contrasenya de la [[província marítima]] de [[Província marítima de Castelló|Castelló]] a la qual pertany.]]
[[Archiu:Puerto comercial de Castellón.jpg|thumb|300px|Image del port comercial de Castelló.]]
== Ubicació ==
'''Llongitut (Greenwich)''' 0° 1' Est '''Latitut ''' 39° 57' Nort
* [[Nació]]: [[Espanya]]
* [[Comunitat autònoma]]: [[Comunitat Valenciana]]
* [[Província]]: [[Província de Castelló|Castelló]]
* [[Municipi]]: [[Castelló de la Plana]]
* [[Província marítima]]: [[Província marítima de Castelló|Castelló]]
* [[Districte marítim]]: [[Castelló]]
El '''Port de Castelló''', calificat com a port d'interés general i gestionat per l'Autoritat Portuària de Castelló, està localisat a l'est de la Península Ibèrica, en les costes de la Mar Mediterrànea. Es troba situat en el [[Grau de Castelló]], centre neuràlgic del principal motor
de l'economia de la [[província de Castelló|província castellonenca]], el sector ceràmic.

== Accessos ==
Actualment, els accessos al Port de Castelló són els següents:
* [[CS-22|{{Identificador carretera espanyola|tipo=autovia|id=CS-22 Accés sur}}]]: És l'única via d'accés acabada i en funcionament. Comença en el quilómetro 959 de la [[N-340]], al suroest de [[Castelló]], i per mig d'esta conecta en la [[AP-7]] i la [[CV-17]] - [[CV-10]]. Recorre tot el sur-est de [[Castelló]] i lliga en el Port de Castelló al nort-est de la capital, travessant el núcleu urbà del [[Grau de Castelló]] per mig d'un túnel de 500 metros.
Uns atres en proyecte:
* [[Accés nort al Port de Castelló|{{Identificador carretera espanyola|tipo=autovia|id=Accés nort}}]]: És una autovia en proyecte que pretén conectar la [[N-340]] i la [[AP-7]], entre [[Castelló]] i [[Benicàssim]] en la [[CS-22]], al nort-est de la capital.
* {{Identificador carretera espanyola|tipo=autonomica3|id=Accés a la dàrsena sur}}: És un proyecte que pretén conectar la [[CS-22]] i l'antiga [[N-225]] en el Pol. del Serrallo i la nova Dàrsena Sur de PortCastelló. Serà un tram de poc més de 500 m., que es pretenen obrir en 1 any.<ref>[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=447100 La carretera a la dàrsena sur estarà en 1 any]</ref>
* {{Identificador carretera espanyola|tipo=autonomica3|id=Conexió CV-10 - CS-22}}: Encara que el nom no és l'oficial, la [[Conselleria d'Infraestructures]] té previst, en ajuda del [[Ministeri de Foment]] que es cree este enllaç, ya que les dos autovies més importants de conexió en port (CV-10 i la CS-22) no estan conectades entre si, la qual cosa provoca que el tràfic que cirula per la [[CV-10]] i vol accedir a la [[CS-22]] tinga que pegar una volta per la [[CV-17]] i la [[N-340]], dos carreteres actualment en decadència.

== Gestió ==
'''AUTORITAT PORTUÀRIA DE CASTELLÓ'''
President: Sr. D. Francisco Toledo Lobo
* '''Tel.''' 964 28 11 40
* '''Direcció:''' Moll Serrano Lloberes s/n 12100. [[Grau de Castelló]]
* mailto:apcastello@portcastello.com
* [http://www.portcastello.com/ Web oficial]

== Vejau també ==
* [[Ports de la Comunitat Valenciana]]
* [[Castelló de la Plana]]
* [[Grau de Castelló]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://maps.google.com/maps?f=q&hl=es&t=h&om=1&ll=39.969095,0.022359&spn=0.020458,0.040255 Vista via satèlit]
* [http://www.cncastellon.es/ Real Club Nàutic de Castelló]
* [http://www.youtube.com/watch?v=j0381wkgore Vídeo panoràmic del nou moll].

[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana|Castelló]]
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Deport en Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Castelló]]
[[Categoria:Transport en Castelló de la Plana]]
{{Traduït de|es|Puerto de Castellón}}

Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima

2017-03-18T00:05:53Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

{{Ficha d'organisació |
nom = Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil|
logo = |
tipo = Societat Anònima |
fundació = [[1957]]|
sèu = [[Onil]], [[Província d'Alacant]] |
gerent = José de la Gándara|
indústria = Joguetera |
productes = Nenuco, Barriguitas, Nancy, Jaggets, Pin i Pon i Feber |
ingressos = |
beneficis = |
empleats = |
sitie_web = http://www.famosa.es |
consellera delegada/CEO = Marie-Eve Rougeot |}}
'''Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima''' millor coneguda pel seu acrònim '''FAMOSA'''. És una empresa valenciana de joguets ubicada en el poble d'[[Onil]] ([[Foya d'Alcoy]]).

== Antecedents ==
La població [[Alacant|alacantina]] d'[[Onil]], des de finals del [[sigle XIX]], ha segut tradicionalment una localitat productora de nines. Des de que [[Ramón Mira Vidal]] (ex Guàrdia Civil) i el seu ímpetu innovador es decidiren a fabricar [[nina|nines]] en fanc, gràcies a l'idea que va prendre de francesos, anglesos i alemans, moltes menudes empreses i tallers de la localitat es varen dedicar ad este ofici.

A mitan del [[sigle XX]], en l'aparició del [[plàstic]], material molt més maleable, barat i fàcil de treballar que els materials tradicionals, va provocar que molts dels tallers tradicionals de [[nina|nines]] es veren davant una situació complicada. En els màrgens de beneficis que obtenien els era difícil, per no dir impossible, adquirir maquinària nova per a renovar-se i açò comprometia de forma séria el seu futur. Les nines que fabricaven eren laborioses de realisar, cares de vendre i el comprador les començava a considerar passades de moda. La solució va passar per agrupar-se tots estos tallers baix una mateixa firma, podent fer front a la competència en la compra, entre tots, de nova maquinària i sent aixina més competitius front a un mercat canviant, evitant la desaparició de moltes menudes empreses de la població, puix moltes d'elles ya es trobaven en situació de fallida.

== Història ==
En [[febrer]] de [[1957]], 25 menudes empreses d'[[Onil]] es varen unir constituint Famosa (Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil, S.A.) sent el seu primer director general Isidro Rico, que en l'any [[1978]] seria substituït per [[Jaime Ferri]]. El mercat va acollir molt be l'idea i semblava de que tots estaven molt satisfets en el nou escenari. El primer inconvenient greu al que va fer front Famosa va vindre de l'interior de la pròpia agrupació, puix l'abandó de quatre empreses que la formaven va arrastrar a una majoria d'elles a abandonar la societat. El fet de tractar-se d'empreses de la mateixa localitat, i fins i tot en llaços familiars entre elles, va propiciar esta "fugida". Aixina que, Famosa solament va continuar en cinc de les empreses fundadores, que varen decidir seguir avant en el proyecte.

Un atre fort revés que va patir esta primerenca Famosa va ser el llançament del ninot "Baby Godín" en l'any [[1963]]. Quan tot estava preparat i en les comandes a punt de servir-se, varen comprovar en els almagasens que el color carn dels ninots es va transformar inexplicablement en un color groc, fet que va impedir la comercialisació. La baixa calitat del plàstic en el qual es treballava segurament va ser la causant de tal imprevist. Un plàstic de mala calitat, pero que era l'únic que el govern de llavors permetia comprar, puix estava severament restringida l'importació d'esta matèria prima. Pero l'encabotament dels colivencs va poder més que estos problemes i en l'apertura cap a nous mercats, Famosa va decidir acodir a fires estrangeres com la de Lió. En ella es varen traslladar el llavors director general de la companyia Isidro Rico i Ramón Sempere en una furgoneta recent adquirida. Les negociacions en la fira varen ser un fracàs i varen retornar a Onil en la cartera de comandes buida. Més o manco en eixa época va assistir Famosa com a expositora en la fira del joguet de [[Núremberg]] pero la direcció de la fira no els va concedir espai en el recint ferial i varen tindre que situar-se en el replà d'una escala, colocant les seues nines en els escalons de les escales.

Un temps despuix, varen contactar en [[Geobra Brandstätter]] que estava llançant una curiosa llínea de ninots: [[Playmobil]], joguet totalment desconegut que va ser presentat en Espanya per Jaime Ferri qui a la llarga seria un dels directors generals de Famosa. La presentació va ser un encert. Els primers contactes entre abdós empreses varen tindre lloc en 1973, començant-se a fabricar els clics en [[Onil]] en l'any 1976. La data de la desaparició de [[Famobil]] no se sap en certea, puix encara que va succeir entre 1982 i 1983, [[Famobil]] es va diluir en el temps substituïda per Playmobil Ibèrica, S.A. Posteriorment Famosa va abandonar la llicència en [[Playmobil]], i va crear una llínea nova de productes enfocats a personages i escenaris de películes d'animació.<ref>El nom de [[Famobil]] és una contracció de Famosa (Famo) i Playmobil. (bil).</ref>

== Sigle XXI ==

En 2002, Famosa la constituïen una vintena de famílies fundadores. Va ser adquirida per un grup inversor liderat per Inveralia i Torreal.<ref>{{cita publicació | títul = Inveralia, Torreal y Ahorro Corporació Desenroll compren el 80% de Famosa | url = http://www.cincodias.com/articulo/empresas/inveralia-torreal-ahorro-corporacion-desarrollo-compran-famosa/20021023cdscdsemp_11/| obra = Diari Cinc Dies| pàgina = | data = 23 d'octubre de 2002 | fechaacceso = 22 de febrer de 2011 | idioma = espanyol | cita = }}</ref>

En 2003, promocions famosa, va fusionar totes les seues fàbriques i les va vendre a tres empreses: Caixa d'Aforros del Mediterràneu, Inveralia i Torreal, Aforre Corporació.<ref>Estes fàbriques eren: FÀBRIQUES AGRUPADES DE NINES D'ONIL, S. A. FAMOSA COMERCIAL, S. A. Societat unipersonal MANUFACTURA QUIRÓN, S. A. FABRIPEL, S. A. Societat unipersonal FAMOPLAY MOTORS, S. A. ONILCO INNOVACIÓ, S. A. INDÚSTRIA COMPLEMENTÀRIA DE LA NINA, S. A. i AGRÍCOLA CASA ALARCÓN, S. A. Societat unipersonal.</ref>

Posteriorment, en 2005 Famosa és comprada pel fondo de [[capital]] del [[Banc Santander]], Vista Capital, al grup inversor liderat per Inveralia i Torreal per 80 millons d'euros de capital i 75 millons de deute. Despuix d'esta venda la producció en la factoria valenciana, es va vore reduïda en un 70%, al [[Deslocalisació industrial|deslocalisar-se]] a [[China]], portant este fet a moltes famílies i empreses a la fallida.

En 2006, Famosa va comprar l'empresa Feber, situada en la veïna [[Ibi]], havent comprat mesos abans Play by Play', dedicada als [[peluig|pelujos]]. En esta operació, es va convertir en líder en Espanya en les categories de 'outdoor' i vehículs a bateria reforçant la seua presència internacional. En 2008, Famosa va adquirir els drets per a fabricar i comercialisar dos figures del famós personage eurovisiu, Chikilicuatre. La seua popular [[nadalenca]] en anuncis en el lema ''"Les nines de FAMOSA es dirigixen al portal"'' ha segut àmpliament parodiat en les televisions espanyoles cada [[Nadal]].

Durant els anys 2008<ref>{{cita publicació | títul = Famosa pert 35 millons despuix d'entravessar-se en Feber | url = http://www.expansion.com/2009/04/06/empresas/1239048999.html| obra = Diari Expansion | pàgina = | data = 7 d'abril de 2009 | fechaacceso = 22 de febrer de 2011 | idioma = espanyol | cita = }}</ref> i 2009,<ref>{{cita publicació | títul = Famosa va perdre 24 millons d'euros i va vendre un 9% menys | url = http://www.expansion.com/2010/08/28/empresas/1282947420.html?a=4a6848a954295d1b492d13273ca4db50&t=1298369426| obra = Diari Expansion | pàgina = | data = 28 d'agost de 2010 | fechaacceso = 22 de febrer de 2011 | idioma = espanyol | cita = }}</ref> famosa va patir greus pèrdues econòmiques.

En 2010, es va tancar la venda de Famosa al fondo de [[capital]] [[nortamericà]] Sun Capital.
<ref>{{cita publicació | títul = El fondo d'EE UU Sun Capital tanca la compra de Famosa | url =http://www.elpais.com/articulo/economia/fondo/ee/uu/sun/capital/cierra/compra/famosa/elpepueco/20100807elpepieco_8/tes| obra = Diari El Pais | pàgina = | data = 7 d'agost de 2010 | fechaacceso = 22 de febrer de 2011 | idioma = espanyol | cita = }}</ref>

== Nadalenca de FAMOSA ==
La [[nadalenca]] tenia com a estrofa: ''Las muñecas de Famosa se dirigen al portal, para hacer llegar al Niño su cariño y su amistad. Y Jesús, en el pesebre, sonríe porque está alegre. Nochebuena de amor, Navidad jubilosa: es el mensaje feliz de las muñecas Famosa.'' Va ser una nadalenca publicitària escrita per [[Luis Figuerola-Ferretti]].<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=q_cb2wr-axu Anunci de Famosa]</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços relacionats ==
* [http://www.famosa.es Pàgina oficial de FAMOSA S.L.]

[[Categoria:Empreses jogueteres valencianes]]
[[Categoria:Empreses de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Empreses d'orige valencià en mans estrangeres]]
[[Categoria:Acrònim]]
{{Traduït de|es|Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima}}

Famosa

2017-03-17T23:37:02Z

Maso: Página redirigida a Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima

#REDIRECT [[Fábricas_Agrupadas_de_Muñecas_de_Onil_Sociedad_Anónima]]

Avidesa

2017-03-17T23:30:42Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

[[File:Fábrica de Helados "Ice cream Factory".jpg|thumb|325px|Actuals instalacions d'Isse Cream Factory Comaker, antiga Avidesa, en [[Alzira]], [[Valéncia]].]]

'''Avidesa''' va ser una empresa [[Comunitat Valenciana|valenciana]], i el nom de la seua marca de [[gelats]], en sèu en [[Alzira]], en la [[província de Valéncia]]. La seua successora és l'actual Isse Cream Factory Comaker, principal fabricant de gelats per volum d'Espanya.<ref>{{cita web|url=http://www.icfc.es/ice-cream-factory-retoma-el-liderazgo-del-sector-por-volumen-en-fabricacion-de-helados-en-espana-2/}}</ref>

La societat mercantil Avidesa, Avícolas y Derivados va ser fundada en [[1956]] per l'empresari valencià [[Luis Suñer]], propietari d'una puixant indústria de cartonages ([[Cartonajes Suñer]]). Va ser líder nacional del seu sector durant décades, famosa pels seus patrocinis deportius i populars anuncis televisius. Alguns dels seus [[gelats]] varen ser llegendaris, com el ''apolo'' de vainilla, i el ''sándwich de nata'', que encara hui es comercialisen baix la marca [[Nestlé]].

Despuix de passar la propietat de la companyia de la família [[María del Carmen Suñer Picó|Suñer]] al grup Conelsa-[[Banc Bilbao Viscaya Argentaria|BBVA]] i posteriorment a [[Nestlé]], la continuïtat d'esta indústria ha vingut donada per la nova societat Isse Cream Factory Comaker, dirigida per l'últim director general d'Avidesa, Guillermo Lamsfus. Isse Cream Factory Comaker és la primera indústria nacional en producció de gelats. La planta d'[[Alzira]] està considerada una de les més importants d'[[Europa]], per la seua tecnologia i dimensions, i ampra a trescents empleats. La companyia fabrica en l'actualitat en Espanya, França i Itàlia per a dèneu països dels cinc continents.

== Història ==
=== Anys 60 i 70 ===
[[Archiu:Factoriaavidesa.JPG|thumb|left|250px|Emblema d''''Avidesa''' en una de les antigues factories de [[Luis Suñer]], en [[Alzira]].]]Si be la nova empresa va estar dedicada en els seus inicis a la producció i explotació avícola, en els [[anys 1960]] pretenia introduir-se en el sector del [[gelat]], per iniciativa del fill de [[Luis Suñer|Suñer]], [[Luis Suñer Picó]], que en aquells dies era director general de l'empresa. En [[1961]] Avidesa havia rebut la visita del príncip [[Juan Carlos I d'Espanya|Juan Carlos de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]]. La divisió de [[gelats]], postres i dolços, va ser creada en agost de [[1964]]. En giner d'eixe mateix any havia fallit sobtadament [[Luis Suñer Picó]], per la qual cosa no va aplegar a conéixer-la. Tenia vintiun anys. L'èxit de la nova divisió va ser espectacular, per la qual cosa [[Luis Suñer|Suñer]] va reorientar l'empresa cap ad esta activitat, abandonant paulatinament el negoci avícola en els [[anys 1980]]. L'impuls d'Avidesa, junt a la consolidada indústria de cartonages va convertir al grup de [[Luis Suñer]] en un imperi industrial. Els seus èxits empresarials li havien fet acreedor de la Medalla d'Or al Treball en [[1959]] i l'Encomanda al Mèrit Agrícola en [[1964]]. En [[1978]], [[Luis Suñer]] va ser el contribuent que majors ingressos va declarar a la Facenda espanyola. Les seues empreses donaven treball a més de dos mil persones.

===Anys 80 i 90===
Els primers anys de la década dels [[anys 1980]] varen ser transcendentals per a la companyia, el futur de la qual es va vore sériament amenaçat. En [[1981]] [[Luis Suñer]] va ser seqüestrat, mentres treballava en el seu despaig d'Avidesa, per la banda terrorista [[ETA]]. Tenia 71 anys. Sa filla, [[María del Carmen Suñer Picó]], va dirigir la companyia durant els tres mesos que va durar el seqüestre. Despuix de la seua lliberació, es va incorporar al seu treball, pero molt debilitat en la seua salut. Poc despuix, en octubre de [[1982]], la [[pantanada de Tous]] va afectar greument a les seues indústries. Les instalacions d'Avidesa varen quedar completament inundades per la riuada. Eixe mateix any Avidesa havia segut la marca de [[gelat]] oficial del [[Mundial de Fútbol de 1982]], celebrat en [[Espanya]].

Alberto Campos-Suñer, net de [[Luis Suñer]], va assumir la direcció del grup en [[1989]]. Davant les dificultats de finançació, va traure a [[bossa de valors|bossa]] el 30% d'Avidesa. [[Luis Suñer]] fallia en agost de [[1990]]. [[María del Carmen Suñer Picó]] va assumir la presidència del consell d'administració, i Alberto Campos-Suñer va continuar com a director general de la companyia. En [[1991]], el Banc Bilbao Viscaya (BBV), actual [[Banc Bilbao Viscaya Argentaria]], ([[BBVA]]), a través de la seua filial alimentària Conelsa, va llançar una opa sobre el 75% del capital de l'empresa. El director de Conelsa, Guillermo Lamsfus, va ser nomenat director general. Conelsa va culminar en [[1993]] el seu control sobre la totalitat de les accions, i va excloure a Avidesa de la [[bossa de valors|bossa]]. Avidesa va ser patrocinadora del [[BM Alzira Avidesa]], campeó de la [[Copa del Rei de balonmà]] en la temporada [[1991]]-[[1992]] i de la [[Copa EHF]] en la temporada [[1993]]-[[1994]]. En [[1993]], el [[BBVA]] va vendre la companyia a [[Nestlé]]. La multinacional [[Suïssa|suïssa]] va confirmar a Guillermo Lamsfus com a director general d'Avidesa. La marca desparegué i els [[gelats]] varen començar a fabricar-se baix la marca ''Camy''.

===Isse Cream Factory Comaker===
En [[2003]], Guillermo Lamsfus va adquirir les instalacions d'Avidesa a [[Nestlé]], creant una nova societat, denominada ''Isse Cream Factory Comaker'', dedicada a la fabricació de [[gelat]] de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com [[Carrefour]], [[Eroski]], [[Alcampo]] o [[Caprabo]]. Segons l'acort de venda, [[Nestlé]] passava a ser el principal client de la nova societat, en un compromís de sis anys. La nova companyia va absorbir les instalacions industrials i a trescents vinticinc empleats. Les inversions per a modernisar la factoria varen tindre un cost de 19 millons d'euros, sobre els 24 millons d'euros pagats a [[Nestlé]] per la seua adquisició. La planta, ubicada en [[Alzira]], està considerada una de les més importants d'[[Europa]], per la seua tecnologia i dimensions.

En setembre de [[2010]] ha segut adquirida en un 83% pel fondo de capital [[Ibersuizas]], donant continuïtat al proyecte i al seu equip directiu.

===Denominacions socials===
A lo llarc de la seua història, Avidesa va tindre vàries denominacions socials: Avícoles i Derivats, Avidesa-Luis Suñer, S.A., Companyia Avidesa, S.A.

==Vejau també==
*[[Luis Suñer]]
*[[Luis Suñer Picó]]
*[[María del Carmen Suñer Picó]]
*[[Adrián Campos]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Alzira]]

==Referències==
{{listaref}}

==Enllaços externs==
*[http://www.youtube.com/watch?v=af4pktjlayu Anunci Avidesa en TV (Portugal)]
*[http://www.elpais.com/articulo/economia/suner/_luis/cartonajes_suner/avidesa/eta/secuestro/industrial/suner/amenaza/estabilidad/000/puestos/trabajo/elpepieco/19810201elpepieco_3/tes/ El País (01/02/1981): "El seqüestre de l'industrial Suñer amenaça l'estabilitat de 2.000 llocs de treball".]
*[http://www.elpais.com/articulo/economia/suner/_luis/avidesa/eta/industrial/luis/suner/secuestrado/eta/1981/fallece/alzira/anos/elpepieco/19900823elpepieco_10/tes/ El País (23/08/1990): "L'industrial Luis Suñer, seqüestrat per ETA en 1981, fallix a Alzira als 80 anys".]
*[http://www.cincodias.com/articulo/empresas/nestle-vende-fabrica-helados-avidesa-conserva-marca/20030211cdscdiemp_11/cdsemp/ Cinc Dies (11/02/2003): "Nestlé ven la fàbrica de gelats d'Avidesa, pero conserva la marca".]
*[http://www.elpais.com/articulo/economia/nuevo/suner/avidesa/elpepueco/20030212elpepieco_13/tes El País (12/02/2003): "Reportage. Un ''nou Suñer'' en Avidesa. Nestlé cedix la fàbrica de gelats d'Alzira al seu director per a produir marques per a tercers".]
*[http://www.heladoartesanal.com/noticias/notacompleta/not-17.htm www.heladoartesanal.com. Notícies "Isse Cream Factory transforma la planta d'Avidesa per a entrar al mercat sense marca".]
*[http://www.cincodias.com/articulo/empresas/avidesa-mejor-epoca-fabrico/20050207cdscdiemp_7/cdsemp/ Cinc Dies (07/02/2005): "'Avidesa en la seua millor época no va fabricar tant com nosatres".]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080113/ribera/luis-suner-pico-20080113.html Les Províncies (13/01/2008): "Luis Suñer Picó".]
*[http://www.europapress.es/economia/noticia-economia-empresas-ampl-ibersuizas-compra-83-fabricante-helados-ice-cream-factory-antigua-avidesa-20100915173453.html Europa Press (15/09/2010): "Ibersuizas compra el 83% del fabricant de gelats Isse Cream Factory, antiga Avidesa".]
*[http://www.expansion.com/2010/09/15/empresas/1284549551.html Expansió (15/09/2010): "Ibersuizas compra Isse Cream Factory, l'antiga Avidesa".]
== Bibliografia ==
*{{cita lliure
|llinages= D'Alzira
|nom= Rafael
|enlaceautor=
|coautores= De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo
|editorial=
|editor=Falla Colónia Ana Sanchis
|atres=
|títul=Vella Alzira. Galeria Històric-Artística de Cartonages Suñer
|any=1987
|id=
|isbn=84-404-0476-X
|pàgines=175
}}
* {{cita lliure
|llinages= Rovira Marín
|nom= Alfonso
|enlaceautor=
|coautores=
|editorial=
|editor=Falla Camí Nou
|atres=
|títul=Cròniques d'un poble IV
|any=2005
|id=
|isbn=
|pàgines=237
}}

[[categoria:Empreses d'alimentació valencianes]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Empreses de productes làcteus]]
[[Categoria:Marques de gelat]]
[[Categoria:Alzira]]
[[Categoria:Nestlé]]
[[Categoria:Empreses d'orige valencià en mans estrangeres]]
{{Traduït de|es|Avidesa}}

Caixa Ontinyent

2017-03-17T23:07:00Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

{{Ficha d'organisació
|nom = Caixa d'Aforros i Mont de pietat d'Ontinyent
|tipo = [[Caixa d'aforros]]
|eslògan = La caixa de les comarques
|fundació = [[1884]]
|seu = Pl. Santo Domingo, 24 46870 [[Ontinyent]], [[Província de Valéncia|Valéncia]], {{Espanya}}
|president = Antonio Carbonell Tatay
|indústria = [[Finances]] i [[segurs]]
|productes = [[Servicis financers]]
|benefici_net = 4,7 millons d'euros (2015)<ref name="senyes2015">[https://www.cnmv.es/audita/2015/16357.pdf Caixa Ontinyent, Informe Financer Anual 2015]</ref>
|actius = 1.463 millons d'euros (2015)<ref name="senyes2015"/>
|empleats = 195 (2015)<ref name="senyes2015"/>
|sitie_web = [http://caixa.caixaontinyent.es/ caixa.caixaontinyent.es]
}}

'''Caixa Ontinyent''' (nom comercial de ''Caixa d'Aforros i Mont de pietat d'Ontinyent'') és una [[caixa d'aforros]] [[Comunitat Valenciana|valenciana]], en sèu en [[Ontinyent]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). És, junt a [[Caixa Pollença]], una de les dos caixes d'aforros espanyoles que existixen en l'actualitat;<ref>[http://app.bde.es/ren/app/search?cfg=consultaentidadescon.xml&tipoformato=xsl&paginate=open&tipo=ca&donde=11&orden=2&radio=0 Registre d'entitats del Banc d'Espanya, Caixes d'Aforros]</ref> ya que no es va vore afectada per la reestructuració del sector ocorreguda despuix de la crisis financera de [[2008]].

== Història ==
Esta entitat va ser fundada en 1884 en la localitat [[Comunitat Valenciana|valenciana]] d'[[Ontinyent]].<ref>[http://caixa.caixaontinyent.es/institucional/?m=4&s=1 Informació institucional]. ''Caixaontinyent.es''. Consultat 8-10-2013.</ref> Des d'eixe any fins a 1965 només va tindre una única sucursal. A partir de llavors va començar l'expansió tant per la ciutat d'[[Ontinyent]] com per les localitats limítrofs de la comarca de la [[Vall d'Albaida]], en la [[província de Valéncia]]. La seua següent expansió va ser per les comarques de [[La Costera]] i [[La Safor]], aixina com a la pròpia ciutat de [[Valéncia]]. En els últims anys la caixa ha enfocat el seu creiximent territorial cap a les comarques alacantines de [[Comtat de Cocentaina|Cocentaina]] i la [[Foya d'Alcoy]].

== Ret d'oficines ==
A 31 de decembre de [[2015]], Caixa Ontinyent contava en 49 oficines (totes en la [[Comunitat Valenciana]]) aixina com en 195 empleats.<ref name="senyes2015"/>

== Vejau també ==
* [[Història de les caixes d'aforros espanyoles]]
* [[Caixa Pollença]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
* {{cita publicació |llinages= |nom= |any= |títul= Ontinyent i Pollença: els últims mohicans. Caixa Ontiyent|publicació= AUSBANC|volum= giner de 2012|número= 259|pàgines= 26|ubicació= Madrit|editorial= Associació d'Usuaris de Servicis Financers|issn= 1134-9964|url= |fechaacceso=19 de març de 2012}}

== Enllaços externs ==
* [http://caixa.caixaontinyent.es Caixa Ontinyent]

[[Categoria:Caixes d'aforros valencianes]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Empreses fundades en 1884]]
[[Categoria:Organisacions fundades en 1884]]
[[Categoria:Història contemporànea de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història de la província de Valéncia]]
[[Categoria:Ontinyent]]
{{Traduït de|es|Caixa Ontinyent}}

Natra

2017-03-17T22:51:42Z

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

{{Ficha d'organisació
|nom= NATRA
|logo=
|tipo= [[Societat Anònima]]
|fundació=
|seu= [[Valéncia]], {{ESP}}
|fundació = 
|fundador =
|títul_líder1 = President
|nom_líder1 = Juan Ignacio Egaña
|indústria= Dedicada a la producció de [[cacau]] i [[chocolate]]
|productes= Derivats del cacau
|empleats=
|sitie_web= [http://www.natra.es/ Natra]
|notasalpie= Societat cotisada en la [[Bossa de Madrit]]
|eslògan =
|persones_clau =
|marques = Especialisada en la marca de distribució (marca blanca)
|presupost =
|ingressos = 361,0 M€<ref name=ref_duplicada_1>[http://www.natra.es/images/descargas/inversores/espanol/info_finan/resultados_trimestrales/2014-2-28-nat-resultados-2013-esp.pdf Estat de contes 2013]</ref>
|benefici_de_explotació = 15,0 mill. d'Euros<ref name=ref_duplicada_1 />
|resultat_net = -1,07 M€<ref name=ref_duplicada_1 />
|actius =
|capital_social = 57 mill. d'Euros<ref>[http://www.cnmv.es/asp/em/em/enti_emi_entidad.asp [[CNMV]]]</ref>
}}
'''Natra''' és un grup [[multinacional]] en base operativa en Madrit (Espanya), dedicat a l'[[Elaboració del chocolate|elaboració de productes de]] [[chocolate]] ([[pastilla de chocolate|pastilles]], [[Bombó (chocolate)|bombons]], [[barreta de chocolate|barretes]] i [[crema de chocolate|cremes untables]], principalment) per a la marca de distribució en Europa, aixina com a la producció de derivats del [[cacau]] ([[sòlits de cacau|pasta]], [[manteca de cacao|manteca]] i [[pols de cacau]] i [[cobertura de chocolate]]), que la companyia comercialisa a industrials del sector alimentari. Natra conta ademés en una participació en la multinacional Natraceutical, que canalisa la seua activitat industrial a través de Laboratoires Forté Pharma, especialisada en complements nutricional en els camps de la salut, bellea i control de pes de venda exclusiva en farmàcies i parafarmàcies en Europa. Natraceutical va vendre en 2012 la seua participació accionarial en la companyia cotisada francesa Naturex,<ref>* {{Cita publicació| títul = Natraceutical conseguix 73 millons en la seua eixida de Naturex i Moreno deixa la presidència | any = 5 de decembre de 2012| revista = Expansió| url = http://www.expansion.com/2012/12/05/valencia/1354729096.html}}</ref> resultant de l'aportació de la seua Divisió d'Ingredients a la multinacional gala, en el més de decembre de 2009.

INICIS

Corria l'any 1951 quan el proyecte de tres amics entre les penúria de la posguerra espanyola, va donar el primer gran pas d'esta 'rara avis' empresarial que és Natra, un actor rellevant en un negoci com el del cacau i els seus derivats, dominat en bona mesura per grans operadors internacionals. [[Mislata]] va ser el lloc elegit per a instalar la primera fàbrica de la companyia gràcies a un crèdit del Banc Industrial i una mescla d'intuïció i audàcia que permet entendre la seua proyecció.

No obstant, la companyia va nàixer en 1943 quan dos jòvens llicenciats en Farmàcia i un atre en Química instalen un precari laboratori en la cuina de ca la yaya d'u d'ells en el Grau de Valéncia. Es tractava d'Arturo Benlloch, Juan Ferrándiz i Álvaro Faubel, als quals la Guerra Civil els va obligar a abandonar els seus estudis, partir al front i, el final de la lluita, tindre que reconstruir les seues pròpies vides com també ho intentava el restant del país.

L'activitat de confiteria concentra el volum en vendes i EBITDA del grup Natra. La seua filial Natraceutical oferix major potencial de creiximent, pero el grup no ha sabut desenrollar-ho i Forté Pharma presenta en l'actualitat una sifra de negocis d'aproximadament la mitat de l'import que tenia en l'any 2007. L'activitat de cacau i chocolate inclou les empreses Natra Cacao, processadora de gra de cacau i fabricant derivats per a l'indústria alimentària; Natra Oñati, dedicada principalment a la producció de barretes i pastilles, en una filial en [[França]] (Natra France), Natra Jacali, centrada en la producció de bombons i especialitats belgues i Natra All Crump, companyia referent en l'elaboració de cremes untables. Natra servix actualment a 26 de les 30 principals cadenes de distribució alimentària en [[Europa]] i aspira a incrementar la seua quota de mercat en la marca de distribució en el desenroll de la seua activitat en nous mercats, com l'americà o l'asiàtic. Els seus principals competidors en Europa en este àmbit són les grans del sector (l'alemana Stollwerk, adquirida pel grup belga Baronie, la francesa Cémoi i l'alemana Krueger).

Natra va iniciar en juliol de [[2004]] una estratègia de creiximent de tipo "buy&build" en la compra de Chocolate Zahor, marcant l'inici de l'integració cap avant, ya que fins llavors Natra no estava present en l'últim esclavó de la producció de chocolate.<ref>* {{Cita publicació| autor = H. Madrigal / J. Clement| títul = Natra es convertix en el líder chocolater en comprar Zahor| any = 29 de juliol de 2004| revista = CincoDías| url = http://www.cincodias.com/articulo/empresas/natra-convierte-lider-chocolatero-comprar-zahor/20040729cdscdiemp_27/cdsemp/}}</ref> En [[2005]] va adquirir Chocolaterie Jacali en Bèlgica i en el [[2007]] va adquirir una chocolatera especialisada en crema d'untar (All Crump, Bèlgica) i el menut fabricant Les Délices d'Ellezelles, conegut per la seua especialitat "crox", un menut sandwich cloixidor de chocolate.<ref>* {{Cita publicació| autor = C. G. Bolinches | títul = Natra farà desinversió despuix d'adquirir la belga All Crump| any = 18 d'octubre de 2007| revista = CincoDías| url = http://www.cincodias.com/articulo/empresas/natra-hara-desinversiones-adquirir-belga-all-crump/20071018cdscdiemp_16/cdsemp/}}</ref>

En 2009 Natra va anunciar l'integració de la companyia Stollwerck, un dels seus principals competidors en la divisió de consum i propietat del grup suís Barry Callebaut, líder mundial en producció de chocolate per a us industrial. Abdós parts varen firmar a finals de març d'eixe any un acort d'intencions per a l'operació, en la qual Natra aspirava a convertir-se en el líder europeu de producció de chocolate de marca de distribució, en una facturació prevista en 2010 d'aproximadament 850 millons d'euros, un volum de producció de més de 200.000 Tn anuals, 12 plantes de producció en Europa i plans per a continuar el seu creiximent. L'adquisició tenia que fer-se efectiva abans de l'estiu de 2009, pero les negociacions es varen interrompre per desacort de les parts en les valoracions dels seus respectius negocis i per les greus deficiències en la situació patrimonial de Natra.

Despuix de l'interrupció d'esta operació, Natra va decidir concentrar els seus esforços i recursos en el seu creiximent orgànic, adaptant per ad això la seua estructura organisativa i financera, procés que va culminar en la refinançació del deute del grup, en abril de 2010.

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Empreses d'alimentació valencianes]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Empreses cotisades en Bossa de Madrit]]
{{Traduït de|es|Natra}}

Cafés Valiente

2017-03-17T01:13:18Z

Maso: Maso pàgina traslladada Cafes Valiente a Cafés Valiente sense deixar una redirecció

{{Ficha d'organisació
|nom= Cafes Valiente S.L
|logo=
|tipo= Ret de franquícies
|fundació= [[1955]] en [[Valéncia]]|
|sèu= [[Paterna]], [[Valéncia]], {{ESP}}
|President= José Giménez
|indústria= [[Cafeteries i torradors de café]]
|productes= [[Café]] principalment Atres
|empleats= 30.300 ([[2006]])
|sitie_web= [http://www.cafesvaliente.es/ www.cafesvaliente.es]
|notasalpie=
}}

'''Cafes Valent''' junt a '''Distribución i Vending de Café''' (Diveca) és una [[franquícia]] que posseïx una ret de [[cafeteria|cafeteries]] i torradors de café en tota [[Espanya]], va ser fundada en [[1955]] en [[Valéncia]] i va començar a adquirir popularitat en la década dels 60. En el 2001 el grup comercial va obtindre uns beneficis d'1,2 millons d'[[euro]]s.<ref>{{cita web |url=http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Cafes/Valiente/gano/millones/ano/pasado/cdsemp/20020610cdscdiemp_9/Tes/ |títul=Cafes Valiente va guanyar 1,2 millons |fechaacceso=20 de setembre de 2008 |autor= |llinage= |nom= |enlaceautor= |coautores= |data= |any= |més= |format= |obra= |editorial= |pàgines= |idioma=espanyol |doi= |urlarchivo= |fechaarchivo= |cita= }}</ref> La marca està integrada dins del grup Cafento.

En el 2008 l'empresa posseïx prop de 75 cafeteries franquiciades en [[Espanya]] i un número desconegut de torradors de café que distribuïxen café a un gran número d'establiments en [[Espanya]] i en l'estranger.

== Servicis ==
En condició de cafeteria els seus establiments oferixen diversos productes a consumir en el moment, aixina com la venda de café mòlt per a us domèstic.

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Empreses d'alimentació valencianes]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]

Cafés Valiente

2017-03-17T01:11:45Z

Maso: Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.

Entrada de bous i cavalls

2017-03-17T00:57:05Z

Maso: Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.

[[Archiu:Entrada toros Segorbe.jpg|thumb|L'entrada a l'altura de la Casa Garcerán.]]
L''''Entrada de bous i cavalls''' és una festa popular [[valenciana]] que se celebra en la localitat [[província de Castelló|castellonenca]] de [[Sogorp]], que està declarada [[Anex:Festes d'Interés Turístic Internacional (Espanya)|Festa d'Interés Turístic Internacional]].
[[File:Sogorb - 12.jpeg|thumb|250px|Monument a l'Entrada de bous i cavalls.]]
Este acte és el més rellevant de la semana taurina de Sogorp, que té lloc durant tota la semana del segon dissabte de setembre a les dos en punt del migdia sent retransmesa en son dia en rigorós directe per la [[Canal 9|televisió autonòmica valenciana]] i la televisió local. En ella participen sis bous braus i aproximadament el doble de cavalls.

Les primeres referències a la festa se situen en el sigle XIV i està en la costum de portar als bous a la plaça, per a la seua posterior brega, des dels corrals situats en el riu, a més d'un quilómetro del poble. L'excepcionalitat al festeig l'otorga el fet d'ajudar-se de cavalls per a guiar als bous i l'absència de barreres per a contindre als animals convertint-se el públic en un autèntic mur que impedix la seua fuga. Açò fa que l'escàs minut que tarden els animals a recórrer la distància que hi ha entre la torre del Bochí i la plaça siga d'una gran bellea plàstica no exenta de cert perill.

Durant la festa existixen diferents actes:

* ''Pujada del Rialé'' Sobre les dotze del migdia, s'inicia el recorregut de la manada des dels corrals situats en les rodalies de la pedanía de [[Peñalba]] a l'atra part del riu fins al corral provisional situat al final del carrer de l'Argén. Per ad això es recorre el camí conegut com el ''Rialé'' per una manada tranquila que a pas llauger és observada per una infinitat de curiosos.

* ''La tria'' Als peus de la torre del Bochí se seleccionen d'entre tota la manada els sis bous que efectuaran l'entrada eixe dia.

* ''La reunió'' A les dos en punt, una carcassa marca l'inici de l'entrada. Els bous realisen sols el gir de noranta graus (únic punt del recorregut que està entancat per motius obvis) que els porta des del carrer de l'Argén a la plaça de les Posades a on els esperen els ginets a lloms dels seus cavalls per a arreplegar-los i guiar-los fins a la plaça de la Cova Santa.

* ''La carrera'' pròpiament dita té un recorregut d'uns cinccents metros que els animals recorren en un minut aproximadament i que discorre en la seua major part pel carrer Colón fins al rogle provisional situat en la plaça de la Cova Santa. Durant tot el recorregut el públic (uns vint mil espectadors) ocupa tot el carrer apartant-se a un costat només instants abans del pas de la manada servint per tant de barrera que impedix la fuga dels animals. Just abans de l'arribada a la plaça de la Cova Santa, els cavallistes es tiren a un costat deixant que els bous entren en solitari a la plaça, sent tancats allí.

* ''La desfilada dels cavallistes'' Una volta finalisada l'entrada, els cavallistes participants en el festeig recorren en sentit invers els carrers que formen part del recorregut de l'entrada per a rebre els aplaudiments del públic.

== Enllaços externs ==

* [http://web.archive.org/web/http://www.entradasdesegorbe.com Pàgina oficial de l'entrada de bous]
* [http://www.segorbe.org Excelentísimo Ajuntament de Sogorp]

[[Categoria:Festes d'interés turístic internacional]]
[[Categoria:Festes de la província de Castelló]]
[[Categoria:Sogorp]]

Entrà de bous i cavalls de Sogorp

2017-03-17T00:45:41Z

Maso: Página redirigida a Entrada de bous i cavalls

#REDIRECT [[Entrada de bous i cavalls]]

Vall de Guadalest

2017-03-17T00:22:56Z

Maso: Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.

Les serres que conformen la vall pertanyen a la [[Cordillera Bètica]], que són el conjunt de montanyes i valls que ocupen els màrgens S i SE de la península Ibèrica. Dins de la Cordillera Bètica, se situaria en el cridat [[Prebètic Intern]].

La superfície de la vall ocupa una extensió de 116,30 km² i 18 km de llongitut. Des de l'interior fins a la costa es passa d'una disposició geomorfològica tancada pel [[port de Confrides]], a un espai obert en aplegar a la mar.

Dins de la vall trobem els següents pobles: [[Confrides]], [[Abdet]], [[Benifato]], [[Beniardà]], [[Benimantell]] i [[Guadalest]], en una població total d'1.265 habitants.

La [[serra d'Aitana]] és la montanya de major extensió i de major altitut del sur de la [[Comunitat Valenciana]], ya que la seua cota més elevada és el cim d'[[Aitana]] en 1.558 metros. Atres elevacions destacades de la serra d'Aitana són la [[Penya de la Font Vella]] situada damunt del [[Pas de la Rabosa]], en 1.506 metros i el [[Penyó Mulero]] en 1.308 metros.
És notable la diferència existent del relleu entre la cara nort i la cara sur de la serra.

En la serra de Serrella cal destacar les elevacions de la [[Malla del Llop]] en 1.357 metros i el [[Pla de la Casa]] en 1.371 metros.
En la serra de Jortà que, junt a la de Serrella, delimiten el costat nort de la vall, cal destacar la [[Penya Alta]] en 1.218 metros, i el [[Morro Blau]] en 1.122 metros.

Cal destacar el clima benigne d'esta vall que permet cultius especials en alguna de les seues zones com nyispros.

[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Vall de Guadalest| ]]

Sistema Bètic

2017-03-16T23:46:22Z

Maso: Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.

#REDIRECT [[Cordilleres Bètiques]]

Altitut

2017-03-16T23:43:19Z

Maso: Revertides les edicions de Maso (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin

[[Image:Earth elevation histogram 2.svg|thumb|300px|<center>Altura i profunditat màxima en la [[Terra]].</center>]]

La '''altitut''' és la [[distància]] vertical a un orige determinat, considerat com ''nivell zero'', per al que se sol prendre el [[nivell mig del mar]]. En la [[meteorologia]] l'altitut és un factor de canvis de temperatura ya que provoca que es disminuïxca aproximadament 1 [[grau centigrado|ºC]] cada 180 [[metro|m]].

En [[geografia]], l'altitut és la distància vertical d'un punt de la terra respecte al [[nivell del mar]], nomenada elevació sobre el [[nivell mig del mar]], en contrast en la [[altura]], que es referix a la distància vertical des d'un punt de referència de la superfície terrestre; i el [[nivell de vol]], que és l'altitut segons la pressió estàndart mesura per mig d'un [[altímetro]], que es troba dalt dels 20.000 peus sobre el nivell mig del mar.

En [[Europa]] continental, quasi tota [[Iberoamèrica]] i en atres parts del món, l'altitut es mesura en [[metro]]s. En [[Estats Units]] es mesura generalment en [[peu (unitat)|pies]], pero este país ha convingut a anar reemplaçant eixe sistema de mida pel [[Sistema Internacional d'Unitats]] (SI). En aviació, generalment s'utilisen els peus en tot el món, excepte en els països de l'antic bloc de l'est, ya que els avions de l'antiga [[Unió Soviètica]] i d'eixos països porten els indicadors d'altitut en metros.

En [[Espanya]], es pren normalment com a referència per al càlcul de l'altitut el nivell mig del mar en la ciutat d'[[Alacant]], a partir de la senyalisació de l'altitut situada en els escalons de l'ajuntament.

== Unitat de mida ==
Per a expressar l'altitut sovint s'utilisa el valor en metros seguit de "'''msnm'''" (''metros sobre el [[nivell del mar]] ''), que per ser un símbol que representa una unitat de mesura. No porta punt, ni mayúscula, ni plural.

== Enllaços externs ==
*[http://www.altitud.org Altitud.org]

==Referències==
{{traduït de|es|Altitud}}

[[Categoria:Térmens de geografia]]