https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Migui+de+L%27HortaL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]2026-04-26T18:13:19ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=162416Che2020-04-27T18:20:21Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica valenciana que s'usa per a donar a entendre reaccions de sorpresa, entusiasme, enuig o uns atres sentiments. És molt utilisada en el [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collons o redéu, per eixemple.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> lo qual fa que se puga confondre en la lletra [[x|xe]] (''ʃe'').<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres com per eixemple ''El Chancho'' o ''El Loco'', en valencià ''El Foll''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]<br />
[[Categoria:Valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dansa_del_Velatori&diff=150736Dansa del Velatori2019-06-20T07:35:09Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>La '''dansa del velatori''' és un rito funerari celebrat per la mort d’un ''albaet'' o infant menor de huit anys. Esta dansa es ballava a lo llarc de tota la nit que ocupava el velatori del difunt en la casa a on faltava, i a on es trobaven els jóvens del poble per a ballar o fins buscar parella. El velatori es convertia en una festa a on se bevia, se ballava, se parlava i s’eixia al carrer per a bromejar als amics i coneguts.<br />
<br />
==Orígens==<br />
La Dansa del Velatori que se conserva actualment pot pertànyer al [[sigle XVIII]], però la dansa és molt anterior. Ya en el [[sigle XVI]] i exactament en el any [[1520]], al separar el poble de [[La Llosa]] i les seues terres del municipi de [[Xàtiva]], se té notícia archivada de l’existència de la celebració d'esta dansa. Pero si havem detindre en conte les costums funeraries de les diverses cultures que s’han anat succeïnt en nostres terres és fàcil pensar en arraïls àraps o també iberes.<br />
<br />
La dansa aplega a realisar-se fins a principis del [[sigle XX]], exactament fins a l'any [[1915]] ( i anys posteriors se succeïxen diversos intents frustrats de celebració), quan se celebra l'última. A partir d’ací la dansa desapareix i queda inclosa dins dels balls nomenats '''populars''' i es balla en les festes majors junt ad uns atres com boleros o jotes.<br />
<br />
==Lletra==<br />
N'hi han varies versions, pero esta és la que més se'n pot aplegar a sentir:<br />
<br />
<center>La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyoretes a ballar,<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa,<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.<br />
<br />
<br />
<br />
En este poble s’ha mort,<br />
<br />
en este poble s'ha mort<br />
<br />
un angelet molt bonic,<br />
<br />
pero no ploreu per ell,<br />
<br />
que ya ha acabat de patir,<br />
<br />
en este poble s'ha mort.<br />
<br />
<br />
<br />
La mare i el pare ploren,<br />
<br />
la mare i el pare ploren,<br />
<br />
no ploren pel chicot,<br />
<br />
que s’ha mort la criatura<br />
<br />
''sinse'' saber lo que és mon,<br />
<br />
la mare i el pare ploren.<br />
<br />
<br />
<br />
Quin goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
qui goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
els pares d'este chiquet,<br />
<br />
que s'ha mort la criatura<br />
<br />
i s’ha tornat angelet<br />
<br />
quin goig més gran deuen ''tindrer''.<br />
<br />
<br />
La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyores es va acabant<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.</center><br />
<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Dansa]]<br />
[[Categoria:Música Valenciana]]<br />
[[Categoria:Danses i balls valencians]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dansa_del_Velatori&diff=150735Dansa del Velatori2019-06-20T07:32:11Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>La '''dansa del velatori''' és un rito funerari celebrat per la mort d’un ''albaet'' o infant menor de huit anys. Esta dansa es ballava a lo llarc de tota la nit que ocupava el velatori del difunt en la casa a on faltava, i a on es trobaven els jóvens del poble per a ballar o fins buscar parella. El velatori es convertia en una festa a on se bevia, se ballava, se parlava i s’eixia al carrer per a bromejar als amics i coneguts.<br />
<br />
==Orígens==<br />
La Dansa del Velatori que se conserva actualment pot pertànyer al [[sigle XVIII]], però la dansa és molt anterior. Ya en el [[sigle XVI]] i exactament en el any [[1520]], al separar el poble de [[La Llosa]] i les seues terres del municipi de [[Xàtiva]], se té notícia archivada de l’existència de la celebració d'esta dansa. Pero si havem detindre en conte les costums funeraries de les diverses cultures que s’han anat succeïnt en nostres terres és fàcil pensar en arraïls àraps o també iberes.<br />
<br />
La dansa aplega a realisar-se fins a principis del [[sigle XX]], exactament fins a l'any [[1915]] ( i anys posteriors se succeïxen diversos intents frustrats de celebració), quan se celebra l'última. A partir d’ací la dansa desapareix i queda inclosa dins dels balls nomenats “populars” i es balla en les festes majors, de carrers... junt ad atres com boleros, jotes, etc…<br />
<br />
==Lletra==<br />
N'hi han varies versions, pero esta és la que més se'n pot aplegar a sentir:<br />
<br />
<center>La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyoretes a ballar,<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa,<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.<br />
<br />
<br />
<br />
En este poble s’ha mort,<br />
<br />
en este poble s'ha mort<br />
<br />
un angelet molt bonic,<br />
<br />
pero no ploreu per ell,<br />
<br />
que ya ha acabat de patir,<br />
<br />
en este poble s'ha mort.<br />
<br />
<br />
<br />
La mare i el pare ploren,<br />
<br />
la mare i el pare ploren,<br />
<br />
no ploren pel chicot,<br />
<br />
que s’ha mort la criatura<br />
<br />
''sinse'' saber lo que és mon,<br />
<br />
la mare i el pare ploren.<br />
<br />
<br />
<br />
Quin goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
qui goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
els pares d'este chiquet,<br />
<br />
que s'ha mort la criatura<br />
<br />
i s’ha tornat angelet<br />
<br />
quin goig més gran deuen ''tindrer''.<br />
<br />
<br />
La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyores es va acabant<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.</center><br />
<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Dansa]]<br />
[[Categoria:Música Valenciana]]<br />
[[Categoria:Danses i balls valencians]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dansa_del_Velatori&diff=150734Dansa del Velatori2019-06-20T07:29:46Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>La '''dansa del velatori''' és un rito funerari celebrat per la mort d’un ''albaet'' o infant menor de huit anys. Esta dansa es ballava a lo llarc de tota la nit que ocupava el velatori del difunt en la casa a on faltava, i a on es trobaven els jóvens del poble per a ballar o fins buscar parella. El velatori es convertia en una festa a on se bevia, se ballava, se parlava i s’eixia al carrer per a bromejar als amics i coneguts.<br />
<br />
==Orígens==<br />
La Dansa del Velatori que se conserva actualment pot pertànyer al [[sigle XVIII]], però la dansa és molt anterior. Ya en el [[sigle XVI]] i exactament en el any [[1520]], al separar el poble de [[La Llosa]] i les seues terres del municipi de [[Xàtiva]], se té notícia archivada de l’existència de la celebració d'esta dansa. Pero si havem detindre en conte les costums funeraries de les diverses cultures que s’han anat succeïnt en nostres terres és fàcil pensar en arraïls àraps o també iberes.<br />
<br />
La dansa aplega a realisar-se fins a principis del [[sigle XX]], exactament fins a l'any [[1915]] ( i anys posteriors se succeïxen diversos intents frustrats de celebració), quan se celebra l'última. A partir d’ací la dansa desapareix i queda inclosa dins dels balls nomenats “populars” i es balla en les festes majors, de carrers... junt ad atres com boleros, jotes, etc…<br />
<br />
==Lletra==<br />
N'hi han varies versions, pero esta és la que més se'n pot aplegar a sentir:<br />
<br />
<center>La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyoretes a ballar,<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa,<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.<br />
<br />
<br />
<br />
En este poble s’ha mort,<br />
<br />
en este poble s'ha mort<br />
<br />
un angelet molt bonic,<br />
<br />
pero no ploreu per ell,<br />
<br />
que ya ha acabat de patir,<br />
<br />
en este poble s'ha mort.<br />
<br />
<br />
<br />
La mare i el pare ploren,<br />
<br />
la mare i el pareploren,<br />
<br />
no ploren pel chicot,<br />
<br />
que s’ha mort la criatura<br />
<br />
''sinse'' saber lo que és mon,<br />
<br />
la mare i el pare ploren.<br />
<br />
<br />
<br />
Quin goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
qui goig més gran deuen ''tindrer'',<br />
<br />
els pares d'este chiquet,<br />
<br />
que s'ha mort la criatura<br />
<br />
i s’ha tornat angelet<br />
<br />
quin goig més gran deuen ''tindrer''.<br />
<br />
<br />
La dansa del velatori,<br />
<br />
la dansa del velatori,<br />
<br />
senyores es va acabant<br />
<br />
que és dansa que sempre es dansa<br />
<br />
''quant'' es mor algun albat,<br />
<br />
la dansa del velatori.</center><br />
<br />
[[Categoria:Cultura Valenciana]]<br />
[[Categoria:Dansa]]<br />
[[Categoria:Música Valenciana]]<br />
[[Categoria:Danses i balls valencians]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chiqueta_de_Burjassot&diff=150566Chiqueta de Burjassot2019-06-14T09:29:57Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>Ampar Rubio Marqués, coneguda comla '''Chiqueta de Burjassot''' naixqué en el Cap i Casal. En 10 anys ella i sa família es traslladaren a Burjassot. Conegué des de ben chicoteta el cant valencià en l'ambient familiar i el practicà, tenint com tenia bona veu i gust per a cantar. Als 17 anys va participar en emissions radiofòniques en Barcelona junt a '''El Moll''' que va ser qui li ho va demanar. Es va casar en un fill d'este, Toni el<br />
Mollet, que era versaor i li solia versar a son pare. Des de 1943 estigué sempre malalta i deixà de participar en les cantaes, pero seguia fent-ho en les reunions d'amics i en les festes familiars. Pero també hi hagueren molt atres cantaors que tan sols ho feen en les tertúlies locals o treballant en<br />
l'horta, puix no hi ha que oblidar que este cant és típic dels llauradors mentrimentres feen la faena.</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chiqueta_de_Burjassot&diff=150565Chiqueta de Burjassot2019-06-14T09:29:12Z<p>Migui de L'Horta: Pàgina nova, en el contingut: «Ampar Rubio Marqués, coneguda comla '''Chiqueta de Burjassot''' naixqué en el Cap i Casal. En 10 anys ella i sa família es traslladaren a Burjassot. Conegué...»</p>
<hr />
<div>Ampar Rubio Marqués, coneguda comla '''Chiqueta de Burjassot''' naixqué en el Cap i Casal. En 10 anys ella i sa família es traslladaren a Burjassot. Conegué des de ben chicoteta el cant valencià en l'ambient familiar i el practicà, tenint com tenia bona veu i gust per a cantar. Als 17 anys va participar en emissions radiofòniques en Barcelona junt a '''El Moll''' que va ser qui li ho va demanar. Es va casar en un fill d'este, '''Toni el<br />
Mollet''', que era versaor i li solia versar a son pare. Des de 1943 estigué sempre malalta i deixà de participar en les cantaes, pero seguia fent-ho en les reunions d'amics i en les festes familiars. Pero també hi hagueren molt atres cantaors que tan sols ho feen en les tertúlies locals o treballant en<br />
l'horta, puix no hi ha que oblidar que este cant és típic dels llauradors mentrimentres feen la faena.</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149956Beas de Segura2019-05-26T09:12:49Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Història==<br />
===Orígens del nom del poble===<br />
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura <br />
que li acosten.<br />
<br />
===Història antiga===<br />
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]<br />
<br />
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.<br />
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.<br />
<br />
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.<br />
<br />
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.<br />
<br />
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.<br />
<br />
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.<br />
<br />
===Història migeval===<br />
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.<br />
[[Image:Fortaleza40beass.jpg|thumb|240px|Restants de la fortalea.]]<br />
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.<br />
<br />
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
Els recints serien en eixa época un menut reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''.<br />
<br />
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.<br />
<br />
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina.<br />
<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
===Prados de Armijo===<br />
Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
===Cuevas de Ambrosio===<br />
Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
===Cañada Catena===<br />
Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149955Beas de Segura2019-05-26T09:12:14Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Història==<br />
===Orígens del nom del poble===<br />
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura <br />
que li acosten.<br />
<br />
===Història antiga===<br />
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]<br />
<br />
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.<br />
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.<br />
<br />
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.<br />
<br />
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.<br />
<br />
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.<br />
<br />
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.<br />
<br />
===Història migeval===<br />
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.<br />
[[Image:Fortaleza40beass.jpg|thumb|240px|Restants de la fortalea.]]<br />
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.<br />
<br />
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
Els recints serien en eixa época un menut reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''.<br />
<br />
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.<br />
<br />
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina.<br />
<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
===Prados de Armijo=== Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
===Cuevas de Ambrosio===<br />
Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
===Cañada Catena===<br />
Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149954Beas de Segura2019-05-26T09:10:34Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Història==<br />
===Orígens del nom del poble===<br />
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura <br />
que li acosten.<br />
<br />
===Història antiga===<br />
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]<br />
<br />
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.<br />
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.<br />
<br />
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.<br />
<br />
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.<br />
<br />
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.<br />
<br />
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.<br />
<br />
===Història migeval===<br />
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.<br />
[[Image:Fortaleza40beass.jpg|thumb|240px|Restants de la fortalea.]]<br />
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.<br />
<br />
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
Els recints serien en eixa época un menut reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''.<br />
<br />
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.<br />
<br />
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina.<br />
<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149952Beas de Segura2019-05-26T09:06:22Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Història==<br />
===Orígens del nom del poble===<br />
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura <br />
que li acosten.<br />
<br />
===Història antiga===<br />
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]<br />
<br />
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.<br />
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.<br />
<br />
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.<br />
<br />
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.<br />
<br />
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.<br />
<br />
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.<br />
<br />
===Història migeval===<br />
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de l'''Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.<br />
<br />
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.<br />
<br />
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
Els recints serien en eixa época un menut reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''.<br />
<br />
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.<br />
<br />
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.<br />
<br />
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina.<br />
<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149951Beas de Segura2019-05-26T08:57:27Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Història==<br />
===Orígens del nom del poble===<br />
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura <br />
que li acosten.<br />
<br />
===Història antiga===<br />
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]<br />
<br />
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.<br />
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.<br />
<br />
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.<br />
<br />
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.<br />
<br />
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.<br />
<br />
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.<br />
<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149948Beas de Segura2019-05-26T08:36:43Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149947Beas de Segura2019-05-26T08:35:41Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
==Festes==<br />
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.<br />
La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.<br />
Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.<br />
<br />
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''.<br />
En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.<br />
<br />
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149934Beas de Segura2019-05-25T15:12:14Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149933Beas de Segura2019-05-25T15:08:09Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*Cañada Catena: Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149932Beas de Segura2019-05-25T15:07:20Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
<br />
*Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]]<br />
<br />
*Cañada Catena: Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149930Beas de Segura2019-05-25T15:00:47Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
*Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149929Beas de Segura2019-05-25T14:58:59Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|245px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|245px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]]<br />
*Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149927Beas de Segura2019-05-25T14:52:01Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|190px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149926Beas de Segura2019-05-25T14:50:50Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|190px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena.<br />
Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149924Beas de Segura2019-05-25T14:49:18Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
==Aldees==<br />
[[Image:Prados_de_Armijo_solana.jpg|thumb|190px|Vista general de Prados de la Solana.]]<br />
*'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena.<br />
<br />
Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.<br />
<br />
<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Beas_de_Segura&diff=149923Beas de Segura2019-05-25T14:36:43Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div><br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]<br />
|image_província = <br />
|bandera = [[Image:Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg]]<br />
|nom = Beas de Segura <br />
|image_escut = [[Image:Escudo_Beas_de_Segura.svg|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Andalusia}} [[Andalusia]]<br />
|província = [[Jaén]]<br />
|comarca = Sierra del Segura<br />
|partit_judicial = Villacarrillo<br />
|coor = 38°15′07″N 2°53′30″O<br />
|superfície = 160,3 km²<br />
|altitut = 600 msnm<br />
|població = 5 275 hab. (2017)<br />
|densitat = 32,91 hab./km²<br />
|gentilici = beatense; beasense<br />
|llengua = castellà<br />
|còdic_postal = 23280<br />
|festes = Virgen de la Paz - San Marcos<br />
|alcalde = Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)<br />
|uep = http://www.beasdesegura.es/<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.<br />
<br />
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'[[Oliva|olivera]], per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'[[oli]] d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.<br />
<br />
Els primers vestigis de civilisació daten del [[Paleolític inferior]], a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria ''lítica'', alguns de que els seus útils estan exposts en el [[Museu de Ciències Naturals de Madrit]] i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'[[Andalusia]].<br />
<br />
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir [[Santa Teresa de Jesús]] despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a [[Sevilla]]. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el [[25 d'abril]] de l'any [[1979]], i anys més tart, el [[22 de març]] de [[1983]], incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.<br />
<br />
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.<br />
<br />
<table border="4" width="95%"><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Bandera_de_Beas_de_Segura_(Jaén).svg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Provesso_Toro.JPG|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Beas_arriba.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<td><br />
[[Image:Aeroportbeas.jpg|thumb|center|190px|]]<br />
</td><br />
<br />
<TR><br />
<br />
<TD align="center"><br>Bandera de Beas de Segura</td><br />
<TD align="center"><br>Bous en San Marcos</td><br />
<TD align="center"><br>Vista aerea</td><br />
<TD align="center"><br>Aeròdrom de Beas de Segura</td><br />
<br />
</tr><br />
</table><br />
<br />
[[Categoria:Municipis d'Espanya per província]]<br />
[[Categoria:Municipis d'Andalusia]]<br />
[[Categoria:Municipis de la província de Jaen]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149808Che2019-05-20T08:56:42Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collons o redéu, per eixemple.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> lo qual fa que se puga confondre en la lletra [[x|xe]] (''ʃe'').<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres com per eixemple ''El Chancho'' o ''El Loco'', en valencià ''El Foll''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149807Che2019-05-20T08:54:43Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collons o redéu, per eixemple.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres com per eixemple ''El Chancho'' o ''El Loco'', en valencià ''El Foll''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149806Che2019-05-20T08:53:17Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collons o redéu, per eixemple.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chancho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149805Che2019-05-20T08:52:43Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collon o redéu, per eixemple.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chancho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu:Tomo.1.M-3720900-0.jpg&diff=149804Archiu:Tomo.1.M-3720900-0.jpg2019-05-20T08:50:22Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div></div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149803Che2019-05-20T08:47:35Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|També en la falla homònima.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
* Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chancho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
*Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
*Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Idioma_balear&diff=149801Discussió:Idioma balear2019-05-19T17:54:58Z<p>Migui de L'Horta: Nova secció: /* Se pot milorar */</p>
<hr />
<div>*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&p=243968#243968 peculiaritats]<br />
<br />
'''Afegit a sa formidable informació d'aquest article de Wikipèdia en Valencià, des de Mallorca''': Així com se parla de sa corrent pancatalanista (línia oficialista, academicista i "políticament" correcta) s'hauría de destacar sa línia de corrent intel·lectual que considera Català, Valencià i Balear com a llengos "interpares" amb sa proposta nominal de BACAVÉS -i variants d'aquest nom- que te es seu origen en es filóleg mallorquí [[Mn Antoni Mª Alcover]] (qui no va voler titular es seu gran diccionari amb lo nom de "Català" sino amb es tres antopónims), en es valencià [[Primitiu Gómez Serrano]] i en actuals grups i pensadors de gran renom, com el Premi Ramon Llull i menció d'Honor de l'UNESCO, Don [[Llorenç Vidal Vidal]].<br />
<br />
Així mateix, apuntar que s'extensió des Balear arriba més enllà de s'arxipielag balear, Comutitat Autónoma derivada de l'Antic "Regne de Mallorques", ja que es mallorquí se parla també a terres de sa Comutitat Valenciana: [[Tàrbena]] i [[Vall de Gallinera]], d'una extensió parescuda a sa de s'illa de Formentera.<br />
<br />
Dir també, que entre es defensors de sa "dignitat" privativa des Balear, s'anomenada ''"Acadèmi de sa llengo Baléà"'' no està massa ben vista per mancar de rigorositat acadèmica, funcionalitat, manca de suport cívic, manca d' "acadèmichs", i per damunt de tot, per basar-se en una obsoleta gramàtica de 1835 (un poc com si s'Institut "Cervantes" retornés a sa gramàtica d'en Nebrija). Altres entidats com sa CEB ([[Coordinadora d'Entidats Balearistes]]) representa tal vegada millor es balearisme i sa vindicació argumentada de sa dignitat filológica des Balear, remetent des de sa seva pàgina, a cents de defensors -acadèmics i independents- des Balear que empren un estàndard balear normatiu, tot i que absolutament balearitzat. <br />
--[[Usuari:89.140.188.111|89.140.188.111]] 10 abr 2010 (UTC)<br />
<br />
:Amic mallorquí, benvingut a la Uiquipèdia en valencià. Este es el lloc adequat per a raonar i dialogar sobre les interessants qüestions que planteges sobre el balear. Per favor, continueu ací el diàlec sobre el tema. Moltes gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 02:34, 10 abr 2010 (UTC)<br />
:Dir que en Tàrbena se parla mallorquí me pareix excessiu i ademés incorrecte. Tàrbena és una localitat que fundaren mallorquins (no repoblaren el poble, sino que el crearen mallorquins) pero la seua llengua és el valencià, els mallorquins, al arribar a un nou país, en este cas el Regne de Valéncia deurien adaptar-se a la llengua del país, que en este cas es el valencià, aixina, encara que la gent d'esta localitat tinga orígens ètnics mallorquins i mantinguen part de la cultura mallorquina, és impossible que no hagen tingut relacions en localitats properes, de primera mà, perque ho he vixcut, puc dir que allí la gent afirma ser valenciana i parlar valencià, de fet parlen un valencià com qualsevol atre pero en un accent un tant mallorquí i potser alguna paraula d'este que ya ni se gasten, ninguna important, ya ni tan si vol salen (només en els plurals, sustituint per eixemple les i els per "es"), està claríssim que lo que parlen no és un mallorquí evolucionat, sino un valencià en un accent un tant mallorquí degut als seus orígens ètnics. Un cas semblant és el de les localitats d'Elig, Oriola, Alacant o Guardamar on s'instalaren molts catalans, pero la seua convivència en els valencians i el fet de viure en un atre país fa que estos canvien la seua llengua (el català) per la llengua pròpia, en este cas, el valencià. Són casos semblants, estrangers que obviament han d'adaptar-se a la llengua d'on viuen. Lo de que parlen mallorquí en Tàrbena és una invenció catalanista, se parla valencià, igual que en Elig, Alacant o Guardamar. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:48, 10 abr 2010 (UTC)<br />
<br />
== Se pot milorar ==<br />
<br />
Per a mi l'informació està massa unida i és lleja per a la vista. Crec que estarà be una reedició.</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149800Che2019-05-19T17:43:44Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|També en la falla homònima.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en cercar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149799Che2019-05-19T17:21:48Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|També en la falla homònima.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
[[Image:Sentiment-che-valencia.jpg|130px|thumb|Fundeta de mòvil valencianista, en el típic che.]]<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149797Che2019-05-19T17:18:48Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|També en la falla homònima.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
Als seguidors de Valéncia C.F se'ls coneix també com ''chés''.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149796Che2019-05-19T17:14:40Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|També en la falla homònima.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu:Escut-falla-che-collons-copia.png&diff=149795Archiu:Escut-falla-che-collons-copia.png2019-05-19T17:13:39Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div></div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149794Che2019-05-19T17:11:13Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:142201411214550075a.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana.]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149793Che2019-05-19T17:10:39Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
[[Image:142201411214550075a.jpg.jpg|230px|thumb|En el Regne és molt comú l'ús de che junt ad atres paraules expressives com collons o redéu, com podem vore en el logo de colla valencianista suecana. ]]<br />
<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres ''El Chanccho'' o ''El Loco (El Foll)''.<br />
Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149791Che2019-05-19T16:56:56Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149789Che2019-05-19T16:55:19Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
[[Image:10849318_che.jpg|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció .]]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149788Che2019-05-19T16:50:48Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en l'Argentina] </ref>, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim.<br />
<br />
==Curiositats==<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149787Che2019-05-19T16:36:03Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149786Che2019-05-19T16:34:55Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort<br />
|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149785Che2019-05-19T16:31:38Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i estats nortamericans<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149784Che2019-05-19T16:30:56Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[països hispanoamericans|Amèrica del Sur]] i estats nortamericans<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149783Che2019-05-19T16:28:40Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres països hispanoamericans i estats nortamericans<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==En L'Argentina==<br />
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí, també està present en països com l'Uruguay, Paraguay i les zones del sur de Bolivia.<br />
<br />
<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149782Che2019-05-19T16:15:59Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres països hispanoamericans i estats nortamericans<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149781Che2019-05-19T16:14:39Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres països hispanoamericans i estats nortamericans<ref name:migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149780Che2019-05-19T14:59:18Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149779Che2019-05-19T14:58:18Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]].<br />
<br />
==En el Regne==<br />
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
* [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149778Che2019-05-19T14:52:33Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]]. Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Hortahttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Che&diff=149777Che2019-05-19T14:41:26Z<p>Migui de L'Horta: </p>
<hr />
<div>'''Che''' és una interjecció típica del [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]]. Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL]</ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.<br />
<br />
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV> [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=che Che, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques catalanistes de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletra x> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià, Capítul 2 l'ortografia, pàgina 36] </ref> (fàcilment se pot confondre en la lletra [[x|xe]] ''ʃe'')<br />
<br />
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del che'''.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà]<br />
* [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM]<br />
* [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM]<br />
<br />
==Referències==<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]</div>Migui de L'Horta