{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire'' República de Costa de Marfil
| image_bandera = 125px-Flag of Cote d'Ivoire svg.png
| image_escut = 150PX-~1.PNG
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationCotedIvoire svg.png
| lema_nacional =''Union - Discipline - Travail'' ([[Idioma francés|francés]]: ''«Unitat, Disciplina i Treball»'')
| himne_nacional =''[[L'Abidjanaise]]''
| capital =[[Yamusukro]]¹
| capital_població =200.103 ([[2006]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =[[Abiyán]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Laurent Gbagbo]] (Front populaire ivoirien, FPI) [[Guillaume Soro]] (Forces nouvelles, FN)
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • data
| fundació_dates =De [[França]] [[7 de agost]] de [[1960]]
| superfície =322.460
| superfície_lloc =68
| superfície_aigua = 1,4%
| fronteres =3.110 Km
| costes =515 km
| població = 17.298.040 ([[2005]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 52
| població_densitat =54
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 28.460 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 98
| PIB_per_càpita=US$ 1.475
| IDH = 0,484
| IDH_any = [[2007]]
| IDH_lloc =163
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
| gentilici = marfilenc, marfilenca
| horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]
| horari_estiu = no aplica
| cctld= [[.ci]]
| còdic_telefònic = 225
| prefix_radiofònic =TUA-TUZ
| còdic_ISO = 384/CIV/CI
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Unió Llatina|UL]]
| nota1 = [[Yamusukro]] és la capital oficial, [[Abiyán]] és la capital [[de facto]]

}}

'''Costa de Marfil''' (o també, '''Costa d'Ivori''') (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és un país ubicat en [[Àfrica occidental]]. Llimita en [[Libèria]] i [[Guinea]] a l'oest; [[Malí]] i [[Burkina Faso]] al nort; [[Ghana]] a l'est, i en el [[golf de Guinea]] al sur.

Costa de Marfil és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].

== Història ==
La història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.

=== Periodo francés ===

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el 10 de març de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos van estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a [[1915]].

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de 1956, la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en Àfrica Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.

=== Independència ===

En decembre de 1958, Costa de Marfil es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte [[Guinea]], la qual havia votat contra l'associació. Costa de Marfil s'independisà el 7 d'agost de 1960, i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'[[Abiyán]] com la seua capital.

L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el 7 de decembre de 1993. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].

Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en 1944 com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de 1946 fins a 1959, va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president

En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.

Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en octubre de 1990 i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.

=== Després de la mort d'Houphouët-Boigny ===

Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.

Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa de Marfil. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000.

Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.

El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues van portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, només dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantingut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].

El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort.

Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, després que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president després de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]]''.

== Govern i política ==

[[Image:IC Gbagbo Motta eng 195.jpg|170px|thumb| [[Laurent Gbagbo]], actual [[president de Costa de Marfil]].]]
Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, continua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i després a octubre de [[2007]], després d'arribar a un acort entre els partits rivals.

El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]].

== Organisació polític-administrativa ==
Costa de Marfil està dividida en 19 regions (''régions'') i 58 departaments (''départements''). Les [[regions de Costa de Marfil|19 regions]] són:
[[Image:Cote d'Ivoire.png|300px|right]]
# [[Agnéby]]
# [[Bafing]]
# [[Bas-Sassandra]]
# [[Denguélé]]
# [[Dix-Huit Montagnes]]
# [[Fromager]]
# [[Haut-Sassandra]]
# [[Lacs]]
# [[Lagunes]]
# [[Marahoué]]
# [[Moyen-Cavally]]
# [[Moyen-Comoé]]
# [[N'zi-Comoé]]
# [[Savanes]]
# [[Sud-Bandama]]
# [[Sud-Comoé]]
# [[Vallée Du Bandama]]
# [[Worodougou]]
# [[Zanzan]]

== Geografia ==

[[Image:CTE D'~1.PNG|thumb|right|Mapa de Costa de Marfil]]
[[Image:573PX-~1.PNG|thumb|right|Image satelital.]]
Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el paisage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]].

== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa de Marfil es repartix entre sis [[Ecorregió|ecorregions]]:

* [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort
* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en el centre
* [[Selva guineana oriental]], en el surest
* [[Selva guineana occidental de terres baixes]], en el suroest
* [[Selva montanyesa guineana]], en les muntanyes de l'oest
* [[Manglar guineà]], en alguns punts de la costa

== Economia ==
Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aixó que exporten a mercats estrangers.

== Demografia ==

[[Image:800px-Mali family.jpg|thumb| Família malienca.]]

En l'any 2007, Costa de Marfil té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43.
El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA).

El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar així com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).

Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Església Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern.

=== Evolució demogràfica ===
[[Image:Cote d Ivoire demography.png|250px|thumb|Evolució demogràfica, sifres de la [[FAO]] per a [[2005]].]]
* 1900- 1,5 millons.
* 1950- 2,7 millons.
* 1970- 5,3 millons.
* 1975(cens)- 6,7 millons.
* 1988(cens)- 10,9 millons.
* 2000- 16 millons.
* 2010- 23 millons.
* 2020- 30 millons.
* 2030- 37 millons.
* 2050- 44 millons.

== Deports ==

En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i després quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.
Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.

En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha sigut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Veja també ==

* [[regions de Costa de Marfil]]
* [[Departaments de Costa de Marfil]]
* [[Annex:Localitats de Costa de Marfil]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.cotedivoirepr.ci/ Présidence de la République de Fite d'Ivoire] (en francés)
* [http://www.afrol.com/es/paises/costa_de_marfil afrol News - Costa de Marfil]
* [http://go.hrw.com/atlas/span_htm/cotediv.Htm HRW ATLES MUNDIAL - Costa de Marfil]
* [http://www.who.int/countries/civ/es/ Organisació Mundial de la Salut - Costa de Marfil]
* [http://web.amnesty.org/report2006/civ-summary-esl Amnistia Internacional - Costa de Marfil]
* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil]

{{Traduït de|es|Costa_de_Marfil}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Costa d'Ivori

2010-02-05T09:51:47Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire'' República de Costa de Marfil | image_bandera = 125px-Flag of Cote d'Ivoire svg.png | ima...».

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire'' República de Costa de Marfil
| image_bandera = 125px-Flag of Cote d'Ivoire svg.png
| image_escut = 150PX-~1.PNG
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationCotedIvoire svg.png
| lema_nacional =''Union - Discipline - Travail'' ([[Idioma francés|francés]]: ''«Unitat, Disciplina i Treball»'')
| himne_nacional =''[[L'Abidjanaise]]''
| capital =[[Yamusukro]]¹
| capital_població =200.103 ([[2006]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =[[Abiyán]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Laurent Gbagbo]] (Front populaire ivoirien, FPI) [[Guillaume Soro]] (Forces nouvelles, FN)
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • data
| fundació_dates =De [[França]] [[7 de agost]] de [[1960]]
| superfície =322.460
| superfície_lloc =68
| superfície_aigua = 1,4%
| fronteres =3.110 Km
| costes =515 km
| població = 17.298.040 ([[2005]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 52
| població_densitat =54
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 28.460 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 98
| PIB_per_càpita=US$ 1.475
| IDH = 0,484
| IDH_any = [[2007]]
| IDH_lloc =163
| IDH_categoria =Baix
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
| gentilici = marfilenc, marfilenca
| horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]
| horari_estiu = no aplica
| cctld= [[.ci]]
| còdic_telefònic = 225
| prefix_radiofònic =TUA-TUZ
| còdic_ISO = 384/CIV/CI
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Unió Llatina|UL]]
| nota1 = [[Yamusukro]] és la capital oficial, [[Abiyán]] és la capital [[de facto]]

}}

'''Costa de Marfil''' (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és un país ubicat en [[Àfrica occidental]]. Llimita en [[Libèria]] i [[Guinea]] a l'oest; [[Malí]] i [[Burkina Faso]] al nort; [[Ghana]] a l'est, i en el [[golf de Guinea]] al sur.

Costa de Marfil és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].

== Història ==
La història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.

=== Periodo francés ===

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el 10 de març de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos van estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a [[1915]].

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de 1956, la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en Àfrica Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.

=== Independència ===

En decembre de 1958, Costa de Marfil es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte [[Guinea]], la qual havia votat contra l'associació. Costa de Marfil s'independisà el 7 d'agost de 1960, i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'[[Abiyán]] com la seua capital.

L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el 7 de decembre de 1993. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].

Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en 1944 com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de 1946 fins a 1959, va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president

En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.

Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en octubre de 1990 i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.

=== Després de la mort d'Houphouët-Boigny ===

Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.

Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general [[Robert Guéï]], un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa de Marfil. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000.

Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.

El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues van portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, només dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantingut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].

El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "''ivoirité''", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort.

Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, després que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president després de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]]''.

== Govern i política ==

[[Image:IC Gbagbo Motta eng 195.jpg|170px|thumb| [[Laurent Gbagbo]], actual [[president de Costa de Marfil]].]]
Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, continua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i després a octubre de [[2007]], després d'arribar a un acort entre els partits rivals.

El [[29 de juny]] de [[2007]] el Primer ministre, [[Guillaume Sorus]], va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de [[Bouaké]].

== Organisació polític-administrativa ==
Costa de Marfil està dividida en 19 regions (''régions'') i 58 departaments (''départements''). Les [[regions de Costa de Marfil|19 regions]] són:
[[Image:Cote d'Ivoire.png|300px|right]]
# [[Agnéby]]
# [[Bafing]]
# [[Bas-Sassandra]]
# [[Denguélé]]
# [[Dix-Huit Montagnes]]
# [[Fromager]]
# [[Haut-Sassandra]]
# [[Lacs]]
# [[Lagunes]]
# [[Marahoué]]
# [[Moyen-Cavally]]
# [[Moyen-Comoé]]
# [[N'zi-Comoé]]
# [[Savanes]]
# [[Sud-Bandama]]
# [[Sud-Comoé]]
# [[Vallée Du Bandama]]
# [[Worodougou]]
# [[Zanzan]]

== Geografia ==

[[Image:CTE D'~1.PNG|thumb|right|Mapa de Costa de Marfil]]
[[Image:573PX-~1.PNG|thumb|right|Image satelital.]]
Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el paisage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]].

== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Costa de Marfil es repartix entre sis [[Ecorregió|ecorregions]]:

* [[Sabana sudanesa occidental]], en el nort
* [[Mosaic de selva i sabana de Guinea]], en el centre
* [[Selva guineana oriental]], en el surest
* [[Selva guineana occidental de terres baixes]], en el suroest
* [[Selva montanyesa guineana]], en les muntanyes de l'oest
* [[Manglar guineà]], en alguns punts de la costa

== Economia ==
Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aixó que exporten a mercats estrangers.

== Demografia ==

[[Image:800px-Mali family.jpg|thumb| Família malienca.]]

En l'any 2007, Costa de Marfil té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43.
El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA).

El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar així com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).

Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Església Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern.

=== Evolució demogràfica ===
[[Image:Cote d Ivoire demography.png|250px|thumb|Evolució demogràfica, sifres de la [[FAO]] per a [[2005]].]]
* 1900- 1,5 millons.
* 1950- 2,7 millons.
* 1970- 5,3 millons.
* 1975(cens)- 6,7 millons.
* 1988(cens)- 10,9 millons.
* 2000- 16 millons.
* 2010- 23 millons.
* 2020- 30 millons.
* 2030- 37 millons.
* 2050- 44 millons.

== Deports ==

En [[2006]], Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la [[FIFA]]. Va perdre contra [[Selecció de fútbol d'Argentina|Argentina]] 2-1, i després quedà desqualificat quan pergué en els [[Selecció de fútbol dels Països Baixos|Països Baixos]] 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a [[Selecció de fútbol de Camerun|Camerun]]. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a [[Selecció de fútbol de Sèrbia i Montenegro|Sèrbia i Montenegro]] per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res.
Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.

En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha sigut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Veja també ==

* [[regions de Costa de Marfil]]
* [[Departaments de Costa de Marfil]]
* [[Annex:Localitats de Costa de Marfil]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.cotedivoirepr.ci/ Présidence de la République de Fite d'Ivoire] (en francés)
* [http://www.afrol.com/es/paises/costa_de_marfil afrol News - Costa de Marfil]
* [http://go.hrw.com/atlas/span_htm/cotediv.Htm HRW ATLES MUNDIAL - Costa de Marfil]
* [http://www.who.int/countries/civ/es/ Organisació Mundial de la Salut - Costa de Marfil]
* [http://web.amnesty.org/report2006/civ-summary-esl Amnistia Internacional - Costa de Marfil]
* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil]

{{Traduït de|es|Costa_de_Marfil}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Archiu:Cote d Ivoire demography.png

2010-02-05T09:42:13Z

Muçol:

Senegal

2010-02-04T11:00:05Z

Archiu:Mali-demography.png

2010-01-28T10:59:26Z

Muçol:

Archiu:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg

2010-01-28T10:57:43Z

Muçol:

Archiu:Askia.jpg

2010-01-28T10:57:27Z

Muçol:

Usuari:Muçol

2010-01-26T09:19:38Z

Muçol:

{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Usuari:Userbox/agradareggae}}
{{Plantilla:Corrector}}

{{Usuari:Admin}}

'''Estic colaborant en la [[Proyecte:Llista_d'artículs_imprescindibles_en_tota_enciclopèdia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]'''

'''¡¡ ANIMA'T TU TAMBÉ !!'''

Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-2013

2010-01-26T09:18:12Z

Muçol:

{{Benvingut}}

Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Uiquipèdia:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)

----
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)

----
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)

----
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)

----
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)
----

Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)

== PJV ==

che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??

== PJV ==

che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??

== Pregunta ==

Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de <nowiki>{{traducció automàtica}}</nowiki> ¿Me pots explicar com va això?

¿Pero eixa plantilla pot traduir tot lo text sens que yo facha res? [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]

Ah, d'acort pero per ara no faig traduccions automàtiques, es a dir, ho traduixc yo mateix, ademés de que tinc ací el diccionari de la RACV i un traductor integrat per si tinc alguna falta. [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]

Pero el Salt eixe.. ¿Està en valencià o en "catlencià" (AVL)? --[[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]] 15:05, 8 nov 2008 (UTC)

== Proposicio ==

Hola admin, no se si eres tu el encarregat d'esta uiquipedia o no, pero al cas de que no hu sigues, m'agradaria que parlares en la gent que controla açò. A vore, no se si has vist els meus articuls, he contribuit molt, i ara yo volia dirte una cosa. ¿Perqué no se fiquen aci les normes que esta seguint atres webs com per eixemple www.elpalleter.com?

Vull dir, unes normes més acostaes al valencià, ya que la RACV, s'ha alluntat molt del valencià. Voldria ensenyarte unes normes que mes valencianes i en les que la gent està mes identificà.

Supresio de la -D- intervocalica dels grups -ADA, -ADES, -ADOR, -ADORS, -ADORES

Valencià: Vesprà, Llauraor, Pintaes...
RACV: Vesprada, Llaurador, Pintades...

Supresio dels guionets innecesaris:

Valencià: Donameu, fero, contameu

RACV: Dona-m'ho, fer-ho, conta-m'ho

PERO si que estiga present el apostrof per a dir per eixemple dona'm, vore't...

Canvi de l'accentuacio.
Les normes de accentuacio serien molt mes senzilles, solament s'utilisarien per a les paraules que coincidixen a l'hora d'escriure. Entonses tenim el cas en el que tindriem "pel" (Per el) i "pel" (Pelo) en el que afegirien les tildetes de (`) a la e oberta, i entonses seria:

"Hu fem pel carrer" i "T'ha caigut molt de pèl"
Crec que queda clar lo que vullc dir.

Tambe als casos en que les paraules coincidixen, per eixemple VALENCIA (Per a dir la provincia de Valencia o la llengua valenciana) una d'elles seria la accentuà, pues la que té el colp de força en la ultima silaba.

Entonses tindriem:
Valencia (Ciutat i provincia)
i valencià (llengua valenciana)

Tambe per eixemple: comunica't i comunicàt
Comunica't (Comunícate)
Comunicàt (Comunicado)

De forma que no importaria si la paraula termina en n, s, j, t...

Ademes de ser utilisat tambe el accent en el cas al que desapareix la D intervocalica, vullc dir, VESPRÀ i no VESPRA.

Una accentuacio molt senzilla.

Despues, se deuria afegir les formes vaig-vas-va-vam-vau-van anar conjuntament en les formes vaig-vares-va-varem-vareu-varen anar.
Se deuria utilisar la forma hu o heu (ya que les dos s'utilisen) en conter d'escriure ho ya que (yo per hu manco) no dic "ya o fare" sino "ya u fare"...

Tindria que afegir el "hasta" que pot ser un castellanisme encara que he llegit que podria vindre tambe de "hatta" (del arap), el castellanisme "entonses", la forma "Pos" o "Pues" ya que "Pues" és castellanisme mentres que encara aixina "Pos" ha segut una forma utilisà inclus per Joanot Martorell. Deuria deixar a una banda el "després", una barrejà entre "Despus/Despuix/Despues" + "Apres" = "Despres". De forma que deixa a part la forma TOTALMENT UTILISÀ de DESPUES. No solament aixo, la RACV admet que la R de certes paraules i verps no es pronuncia, pues ara yo dic, pues que tampoc s'escriga, es a dir:

Pendre i no Prendre
Abre i no Abre
Dimats i no Dimarts
Dependre i no Deprendre
Dinés i no Diners (¿Veus? en este cas es dinÉs perque pot ser tambe dines de TU DINES)

Atra cosa mes que s'hauria d'afegir és eixa.

Deuria aceptar la forma MENOS juntament en MANCO, i no l'arcaisme de menys, menos podria ser un castellanisme o podria vindre del llati "minus" encara que aixo dona lo mateix.
És per aixo que dona lo mateix si és o no un castellanisme ya que guerra ve d'una de les llengües germaniques, turiste de l'angles, menu del frances... el català tambe té castellanismes (toro, vas, mola...) i s'acepten, entonses els valencians tambe deuriem aceptarlos. Pero atra cosa serien paraules MOLT minoritaries com "ques" o "jamo" que aixo no aplega ni a castellanisme, simplement castellà valencianisàt que...va a ser que no...

Despues tambe hauria de admitir els verps: "admitir, transmitir, emitir, omitir, recivir i concluir, incluir, excluir i recluir" que atra vegà mes, pot ser castellanisme, o pot ser evolucio ya que és complicàt el -re i se pasa a formes mes simples, tambe estaria per eixemple el cloure > tancar...

Deuria aceptar i ficar com PRINCIPALS les formes mes vives dins del valencià, es a dir:
MOSATROS, MOS i VOSATROS, VOS

i no:
NOSATRES, NOS i VOSATRES, VOS

ya que estes no concorden molt en el valencià..
I ara ya, paraules com Reine (ademes de regne obviament), AUIA (apart d'aigua) i roido que pel contrari SOROLL ha segut REBUJAT per mes d'un filolec o documentat en tot aço.

I crec que no m'he deixat res, solament te dic que estes normes son mes al valencià i que ademes son les que utilisa el nostre partit politic del valencianisme, COALICIO VALENCIANA. Aixina que te recomane a tu i al rest de persones que s'encarreguen d'esta uiquipedia que facen com moltisimes webs valencianistes, RECTIFICAR. Ya que l'actualisacio de les normes actuals d'El Puig (RACV) és necesaria i que aixina hu creu la Societat de Filologia Valenciana (o algo aixina) entre atres importants que creuen que esta actualisacio CAL.

Espere que hu rectifiqueu perque yo preferixc escriure aixina en la uiquipedia, i m'ha agradat aço de la uiquipedia, no m'agradaria deixarla. Qualsevol pot posarse en contacte en mi a traves de la meua pagina de discussions o si vols, fer que me pose en contacte en la persona que faça falta parlar en mi.

¡Salutacions amic! --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 02:21, 25 dec 2008 (UTC)

És per aixo que yo proponc esta normativa, que si no m'equivoque, és la utilisà per Coalicio Valenciana i que ADEMES, és una de les normes que va fer la RACV. Estes normes les va fer la RACV, si ara la RACV canvia a un format tant "AVLeàt" pues no agrà chic, moltes webs seguixen estes normes (que són prou senzilles) i damunt, son les que com ya he dit, el Congres de Filologia Valenciana, entre moltes atres, diu que SERIA NECESSARI l'actualisacio d'estes normes, encara que mes que actualisacio, seria tornar arrere, es a dir, corregir. Espere que hu penseu tu i el rest de els admins de uiquipedia, pero dic, que si com a minim no se me deixa utilisar estes normes, heu perdut un uiquipediste.
Hu dic enserio, crec que deurieu fer com el demes... Ya que segurament com tanta gent hu demana, la RACV vaja a canviaro, pero mentres tant, ¿Quins millor que mosatros per anar acostumantmos a estes normes?

--[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 12:23, 25 dec 2008 (UTC)

----

== Plantilles ==

Hola!

Una pregunta: podries anar creant, quant tingues un poquet de temps plantilles, tipo plantilla de ficha de riu, de ficha de pais, etc.

Yo he estat intentanto, mirant en la wiki en castellà, pero no m'aclarisc.

Si no pogueres fero per falta de temps, a vore si me pots explicar mes o menos com se fa, perque no entenc com explica com se fan la wiki en castellà.
Gracies! [[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 00:47, 31 dec 2008 (UTC)

He creat la plantilla de ficha de riu, és dir el còdic wiki, pero ara lo que no se fer es com conseguir poder possar la plantilla en un articul, es dir que ixca, per eixemple |llongitut = |altura del naiximent =, perque he probat a copiar tal qual el còdic wiki en l'articul i aixina no se fa. Podries ajudar-me?[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 23:33, 5 gin 2009 (UTC)

Gràcies!! Si ne faig alguna més ya se a qui recurrir per a que m'ajude.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:41, 6 gin 2009 (UTC)

----
Gràcies per la teua sugerència. En qüestions que poden ser polèmiques, no obstant, m'estime més propondre primer en la pàgina de discussió els canvis que crec que caldria fer en l'artícul per a evitar guerres d'edicions. Tenim eixe anunci que posen en atres wikipèdies dalt d'artículs polèmics? --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:00, 1 gin 2009 (UTC)

----

Hola, ho sent per si algu s'ha sentit ofes. En fi, gracies per la benvenguda. Volia trobar a un Administraor per a ferli una sugerencia. M'he donat conte que quan te registres o incies sessio, si no m'enganye, s'ha ficàt una sola interrogacio quan se fiquen les dos, i s'ha possàt la forma de tractar de voste catalana, es a dir:

Tingau voste, Vulgau voste.. En conte de l'actual; Tinga voste, Vullga voste. Espere que es corregixca, i de pas volia declarar que he fet una plantilla per a les senyes principals de països, a lo millor he tingut algun erro, pero es el primer que faig.

Salut.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:54, 17 gin 2009 (UTC)

I atra cosa, propostes:

Ensenyar com "nominar" a un articul per a que siga el articul destacat i canviar a voltes la image principal que es un poquet pesà la de la sèu de la RACV ademes de que sembla una promocio.

La frase en la falta no la trobe, anire buscantla i quan la trobe te la fique. Respecte a lo de l'articul destacàt me llig ara lo de castellà per a vore com funciona i tal, pero aixo si, m'agradaria propondre el meu que he fet esta vesprà, el de Itàlia :) aixina que ara heu mire. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:12, 17 gin 2009 (UTC)

Vaja, no puc fer un articul nominàt, aixina que tindré que esperar un mes i fer bones atribucions :). No et defraudare. Salutacions --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:18, 17 gin 2009 (UTC)

:O ¡Moltissimes gracies!, soc nou i ya tinc un articul destacàt jajajaja. Respecte a una image destacà anire buscant una si encara no tens i si veig una aixina guapa la proponc. Seguire treballant. Ara mateix estava pujant fotografies que falten en el articul de Castello de la Plana i probablement despres em ficare en Andorra si esque no està, sino, vaig a extendre Espanya. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:25, 17 gin 2009 (UTC)

== CORRECTOR ORTOGRÀFIC ==

Hola Admin! Hi ha que vore cóm s'està animant la Uiquipèdia! Açò marcha. Pero cal posar un poc d'orde en l'aspecte estrictament llingüístic, ya que cada volta hi ha més artículs que no seguixen ni les normes actuals de la RACV, ni les anteriors sense accent, o que inclouen castellanismes molt trists. I és una pèrdua de temps haver d'estar contínuament corregint errors que es podrien haver evitat fàcilment.

Per eixemple: seria possible que l'editor de les pàgines incloguera un corrector ortogràfic per a ajudar als autors? (tal volta puguen ajudar-nos els de la web [http://llenguaitecnologia.com| Llengua i Tecnologia]
, que seguixen les normes de la RACV molt coherentment).

Si no fora possible afegir eixe corrector a la Uiquipèdia, sí podríem recomanar als usuaris que s'instalen un dels correctors ortogràfics en valencià per a Mozilla Firefox que es poden [http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/descarregues/firefox/index| trobar en la web de Llengua i Tecnologia]. Segons podem llegir allí ''Cada volta que escrigues en una caixa de text apareixeran marcades en roig les paraules incorrectes, pulsant sobre elles en el botó dret del ratolí podràs vore les sugerències del corrector.'' Això ajudaria als editors, els donaria seguritat cosa que els animaria a escriure/traduir més artículs, milloraria la calitat llingüística de la Uiquipèdia i la seua image de cara a futurs nous usuaris, i evitaria la faena d'anar corregint erros llingüístics innecessaris possibilitant dedicar eixos esforços a desenrollar més la Uiquipèdia.

--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:40, 19 gin 2009 (UTC)

== Artículs necesaris per a una bona wikipedia. ==

Te deixe ací els artículs necesaris per a una bona wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Lista_de_art%C3%ADculos_que_toda_Wikipedia_deber%C3%ADa_tener

Proponc que els fiques en algun lloc per a que tots pugam anar fent estos artículs.
Percert, un error quan escrius un mensage en una discussió:

No oblides firmar els '''tus''' comentaris usant [[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:27, 20 gin 2009 (UTC) o el botó corresponent.

--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:27, 20 gin 2009 (UTC)

== Perdó ==
Enseguida lo quito, le pido disculpas. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 17:44, 23 gin 2009 (UTC)

Pardó es catalán, en valenciano es Perdó. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:11, 9 febr 2009 (UTC)

== Error detectat. ==

A l'hora d'iniciar sessió hi han uns errors:

Actual: No tens un conte? Crea un conte.

Tens que tindre les cookies activades per a poder registarte.

Corregit: '''¿'''No tens un conte? Crea un conte

Tens que tindre les cookies activades per a poder registrar'''-te'''--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:05, 10 febr 2009 (UTC)

== Proposició per a "Ho sabies" ==

Pose ací una proposició per al "Ho sabies" que crec que ya va sent hora de actualisar.

[[Image:Home i mona.jpg|thumb|right]]
¿Sabies que el nom de la mona de Pasqua prové de la "munna", terme àrap que significa "provisió de laboca", regal que els moriscs feen als seus senyors?

== Proposició per a "Ho sabies" ==

Pose ací una proposició per al "Ho sabies" que crec que ya va sent hora de actualisar.

[[Image:Home i mona.png|thumb|right]]
¿Sabies que el nom de la mona de Pasqua prové de la "munna", terme àrap que significa "provisió de laboca", regal que els moriscs feen als seus senyors?--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:13, 10 febr 2009 (UTC)

== Proposició per a "¿Ho Sabies? ==

Hola Admin, be, te deixe ací un atra proposició per a actualisar el "¿Ho Sabies?". Posa la image si es posible per a que la gent que veja este text tinga una idea.

[[Image:Quipu.png|100px|thumb|right|[[Quipu]].]]

¿Sabies que el [[quipu]] era un sistema d'escritura [[Inca|inca]] que no utilisava caracters sobre una superfície sino que era un sistema mnemotècnic de cordes i nucs? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:48, 14 març 2009 (UTC)

== He detectat un error ==

Quan carregues les imagens, he trobat este error:

"Utilisa el formulari de baix per a carregar'''-hi''' una còpia d'un ficher. Per a visualisar o buscar '''images''' que s'hagueren carregat prèviament, anar a la llista de fichers carregats. Les càrregues i les destruccions se registren en el registre de càrregues. "

el -hi no s'utilisa d'esta forma en el valencià i és "image'''n'''s" no "images". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:51, 16 març 2009 (UTC)

::He corregit yo el error, gràcies per avisar. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 01:35, 17 març 2009 (UTC)

== He detectat un error ==

Nomes es qüestio de llevar el "-hi" català d'eixe text de baix. Apareix quan vols pujar una image sense estar identificat o haver iniciat la sessio. Suponc que iniciareu la Uiquipedia des de la versio en català i com n'hi han tantes pagines es dificil llevar totes les catalanes. Pero no passa res, entre tots anirem avisant-nos i llevant-les i au. Es que yo no se llevar el erro, no me deixa camviar-ho. ¡Moltes Gracies!.

Tens que iniciar una sessió per a penjar-hi fichers.

Torna cap a Portada.

Obtingut de "http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload"

== Image destacada ==

Em posaré a buscar una image guapeta quan puga ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:07, 17 març 2009 (UTC)

== Image destacada ==

Bueno '''Admin''' aprofite que acabe de fer (encara que es un esbós) est artícul sobre els [[Dinosauri|Dinosauris]], aixina que te deixe ací la image que podria considerarse destacada i bueno, el artícul ahí ho tens.

[[Image:Esqueletdinosauri.jpg|400px|thumb|right|[[Triceratops]].]] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:42, 17 març 2009 (UTC)

== Error detectat ==

En la Portada trobem el següent error en les categories:

Ciències humanes i ciències socials

Antropologia - Dret - Economia - Educació - Filosofia - Mitologia- Geografia - Història - Llingüística - Política - '''Sicologia''' - Sociologia

No és ''Sicologia'', sino '''Psicologia'''. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:36, 20 març 2009 (UTC)

== Perfecte ==

De categoria, gràcies <code style="background:yellow">:D</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 15:44, 27 març 2009 (UTC)

== N'hi ha un error ==

Hi ha un error en la càrrega d'imagens.. No em deixa carregar-les, i les imagens que vaig intentar pujar eren .jpg :l --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:42, 27 març 2009 (UTC)

La que yo volia pujar era de soles 74,2 KB :S És una estàtua de Eneas, son pare i son fill fugint de Troya. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:29, 27 març 2009 (UTC)

Ix:

Avís de càrrega
".jgp" is not a permitted file type. Permitted file types are png, gif, jpg, jpeg, map, svg.
Obtingut de "http://www.uiquipedia.org/Especial:Upload"

No se si l'image està lliure o no, me la passà una amiga per correu fa molt de temps. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:35, 27 març 2009 (UTC)

== Pujar imagens per a boxes ==

¿Com puc fer per a pujar imagens en el format "doble corchet Archivo:Image.JPG doble corchet". En moltes caixes d'eixes que eixen a la dreta dels articuls (personages, països)a on va una image ve este tipo d'insercions, pero si ho fique aixina no apareix l'image encara que l'haja pujada. Passa també en moltes taules i quadros estadistics.--[[Usuari:Muçol|muçol]] 10:30, 28 març 2009 (UTC)

=====Aclarit=====
Gracies. Per cert, tinc intencio d'anar traduint articuls de països, m'agradaria saber si teniu plantilla disponible per a les dades basiques (bandera, escut, poblacio, etc)--[[Usuari:Muçol|muçol]] 11:04, 28 març 2009 (UTC)

== Atre error ==

Quan t'has enganyat al pujar una image en una extensió equivocada, t'apareix aço:

''El ficher està corrupte o té una extensió incorrecte. Reviseu-lo i torneu-lo a pujar. ''

Reviseu-lo i torneu-lo està mal degut a que és la forma catalana de dir vosté (a l'antiga), en valencià seria:

Revise-ho i torne-ho :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:07, 28 març 2009 (UTC)

== Artícul destacat ==

Proposició per a artícul destacat: [[Imperi Romà]]. Em costà molt fer-ho la veritat i m'agrairia que se fera destacat, ademés de que el Imperi Romà és una artícul bàsic de qualsevol enciclopèdia i molt important ademés. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:47, 29 març 2009 (UTC)

== Gracies ==
Hola Admin. Gracies per fer-me administrador. Segur que ara treballe en mes comoditat i llibertat. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:50, 29 març 2009 (UTC)

== Bloquejos ==
Val, perfecte, no ho havia pensat. Com porte poquet de temps d'administrador n'hi han moltes coses que encara no se com van. Fas molt be en dir-me-ho. ¿Quan de temps es habitualment l'idoneu quan entra algun catalaniste a marejar en un IP anonima?. ¿3 dies, 1 mes...o algo aixina?. Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:29, 6 abr 2009 (UTC)

== Error en la portada ==

Avall del tot en la portada apareix:

"El contingut està disponible baix els '''termes''' d'una llicència"

No és ''termes'', sino ''térmens''. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:09, 7 abr 2009 (UTC)

== Artícul destacat ==

M'agradaria que es posara com a artícul destacat el artícul [[Imperi romà]], l'he fet yo, i no traduit de la wikipedia en castellà ni res, sino arreplegant senyes de distints puestos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:12, 7 abr 2009 (UTC)

== Error ==

Quan puges una image en uan extensió equivocada o corrupta t'apareix aço:

"El ficher està corrupte o té una extensió '''incorrecte'''. '''Reviseu-lo''' i '''torneu-lo''' a pujar."

*És incorrect'''a''' no incorrecte.
* És Revise i Torne, no en la segón persona del plural, que eixa forma a part de ser medieval, soles es típica en el català (que s'ha quedat antiquat).
*A part d'això, no és -lo, sino -ho (Revise-ho i no Revise-lo). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:32, 8 abr 2009 (UTC)

== www.juntsfrontalavl.com ==

AVL, el pijor enemic. Si conseguim fer-lo desaparéixer haurem acabat en el 50% dels problemes del catalanisme.
Entra en la pàgina www.juntsfrontalavl.com i firma si te pareix bè lo que es diu allí.
¡Junts podem carregarmos esta vergonya que es la Acadèmia Valenciana (o Vergonyosa) de la Llengua i a tots eixos que dins de Valéncia estan a favor dels Payasos Catalans!.
¡Entra en [[www.juntsfrontalavl.com]] !

== Problemes en la uiquipèdia. ==

Hola mira esque tinc una série de problemes en la uiquipedia. Quan estic escrivint un artícul, no sé perqué tot va molt mes espall de lo que yo escric i a voltes tinc que parar i dixar que termine d'escriure's. Pero en atres webs i de fet, ara mateix, en la discussió del teu usuari, puc escriure sense problemes... ¿Saps si n'hi ha actualment algun problema en l'edició d'artículs? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:49, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que es deuria banejar al usuari en la ip "83.54.76.25" ya que està causant bandalisme en la uiquipedia, alvorotant en una zona de discussió i com qualsevol atre pancatalaniste (Veja's el terme [[Pancatalanisme]]) intentant impondre les seues idees no sols desafiant al valencià i sa cultura, sino a la aragonesa i a l'asturiana. Espere que este usuari que ya porta uns ides pareix armant-la en la discussió [[Països Catalans]] siga banejat. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:59, 3 juny 2009 (UTC)

::Perdona Vixca València, però em sembla una completa tonteria dir que s'ha de banejar a un col·laborador pel simple fet, de donar la seva opinió a la Discussió d'un article. Si per alguna cosa serveix la Discussió, és per parlar i comentar els temes per millorar l'article. Al usuari que proposes banejar, simplement ha protestat per la neutralitat de l'article "[[Països Catalans]]". Suposo que entendràs, que com a projecte lliure que és qualsevol Uiquipèdia, tothom té dret a opinar sobre un article a la seva Discussió. Si creus, que el que aquest usuari diu va contra el valencià, doncs ho parles, però si no comparteixes la mateixa idea, no tens perquè "expulsar-lo" pel simple fet de no pensar com tu. Espero que ho entenguis. Un salut.

== Vandalisme ==
Hem d'estar especialment atents al Vandalisme. Hui han intentat un atac a major escala, borrant tot el contingut d'unes 30-40 pagines. Portem 10 direccions IP diferents bloquejades en 5 dies. Deu de ser el tipo eixe que ha montat el aldarull en les pagines de discussio dels articuls de "Paisos Catalans", etc. He semiprotegit mes pagines, sobretot les que afecten al funcionament de Uiquipedia, etc, pense, humilment, que en bon criteri i sense excedir-nos, que tampoc seria bo.

Articuls "critics" com: [[Llengua Valenciana]], [[Països Catalans]], etc, han segut semiprotegits fins a que passe l'estiu, per precaucio. Podeu vore-ho aci: [[Especial:Protectedpages|pagines protegides]]. Si trobeu mes articuls clarament subceptibles de vandalisme, per favor, afegiu-les com a protegides fins a que passe l'estiu.

Gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:13, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloqueig de tots els usuaris anònims==

Seria convenient que se bloquejaren tots els usuaris anònims i que als usuaris registrats se demanara confirmació per email, per a evitat que alguns catalans (tots els vàndals tenen IP catalana) sense treball vandalisen uiquipèdia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:25, 8 juny 2009 (UTC)

== ¡A pels 5.000 articuls! ==
L'edicio dels articuls de dates (anys, decades, segles, mesos, etc) està practicament ya finalisada. Anem a pels 5.000 articuls. Es celebrara igual que l'atra volta, en el numero 5.000 damunt del logo de Uiquipèdia i en un Comunicat de prensa. ¡Anem a pels 5.000 entre tots!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:26, 15 juny 2009 (UTC)

== Proposicio interesant! ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:22, 14 juny 2009 (UTC)

== Senisibilitat a mayúsucles ==

Admin, ¿No podries llevar la sensibilitat amayúscules? Esque tu per eixemple, no es lo mateix "Idioma Esperanto" que "Idioma esperanto" i els considera artículs diferents, i açò pot causar problemes. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:05, 19 juny 2009 (UTC)

== Gràcies Admin ==

Gràcies per la benvinguda.

== Vandalisme detectat ==

Vandalisme detectat pel usuari: ''Català'' que en sa pàgina d'usuari cita uns texts no sols sense probes i discriminatoris sino dubtant del idioma valencià, ilsuntant-lo i un tant desconcentrant. La seua missió en esta encilopèdia no és obviament la colaboració, sino el desorde i el caos. Apart d'utilisar una llengua falça creada en el fi politic de l'unio de la llengua valenciana i la catalana. (Un panca que te por i intenta fer algo aci) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:53, 19 juny 2009 (UTC)

== --[[Usuari:Català|Català]] 13:26, 19 juny 2009 (UTC) ==

No se molt be com va això. O siqui, la pàgina d'usuari es per exposar coses i la de discussió per discutir-les?--[[Usuari:Català|Català]] 13:22, 19 juny 2009 (UTC)

He de borrar, per tant, tota la informació que he posat a la meva pàgina? Es que m'havia semblat un tema interessant per a discutir i he vist a varios usuaris on exposen temes també.
:Ok doncs res mes, ja he tret la informacio de la meva pàgina d'usuari. Segons he llegit es pot tenir un sub-apartat a la pàgina com: Usuari:Exemple/apartat. Ho he traslladat allà.
::Buff quin lio, doncs ja ho borro millor. És una llàstima perque ho trobava un tema interessant

== Plantilla:Països ==

Oks, utilisaré eixa a partir d'ara, ya vaig utilisar una al fer Ucrània en la plantilla de un país de Africa, pero hui no la trobava quan vaig fer el Corea del Nort i he tingut que utilisar la chapusa que vaig fer yo per a Andorra. Gràcies pel avís ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:42, 19 juny 2009 (UTC)

== Referències ==

Crec que es deuria tornar a posar la referència que vaig posar en el artícul Unió Valenciana. Totes les referències son bones... ¿No? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:58, 4 jul 2009 (UTC)

== Vandalisme ==
En conte en el vandalisme estos dies. Ha hagut vandalisme hui. Es la mateixa persona que va canviant de nom. Simplement, per avisar-vos i que tallem qualsevol tonteria dels de sempre. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:45, 7 ag 2009 (UTC)

== Error ==
Quan busques un articul i resulta que no existix.. T'apareix aço: "Uiquipèdia encara no té una pàgina '''denominada''' «Benaguacil»."
* No es ''denominada'' sino ''nomenada''.

Saluts --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:23, 9 ag 2009 (UTC)

== El repte dels 6.000 artículs ==
Comentava l'atre dia en atre usuari de Uiquipedia, que estaria be arribar als 6.000 artículs d'ací a Nadals i celebrar els '''6.000 artículs''' en una copeta de cava valencià en la ma estos nadals. ¿Que vos pareix l'idea?.Yo pense que poc a poc podem arribar.

Nomes nos falten 600 artículs i queden casi 4 mesos sancers. Ya ho conseguirem en els 5.000 artículs, que arribarem inclús abans de lo que pensàvem. Crec que esta volta segur que també podem conseguir-ho poc a poc. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:02, 9 set 2009 (UTC)
==Gracies==

Gracies per fer-me administrador. A vore si pronte apleguem als 7000. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 09:18, 26 gin 2010 (UTC)

Usuari:Muçol

2010-01-18T10:05:36Z

Muçol:

{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{Usuari:Userbox/Usuari traductor}}
{{Usuari:Userbox/agradareggae}}
{{Usuari:Userbox/corrector}}

'''Estic colaborant en la [[Proyecte:Llista_d'artículs_imprescindibles_en_tota_enciclopèdia|Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]'''

'''¡¡ ANIMA'T TU TAMBÉ !!'''

Algèria

2010-01-14T09:27:11Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية ''Al-Yumhūriyya al-Yazāiiriyya ad-Dīmuqrāţ...».

{{Ficha de país
| nom_oficial = الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية ''Al-Yumhūriyya al-Yazāiiriyya ad-Dīmuqrāţiyya ash-Sha`biyya'' ''Tigduda tamegdayt taɣerfant tažžayrit'' ''République algérienne démocratique et populaire'' República Algerina Democràtica i Popular
| image_bandera =125px-Flag of Algeria svg.png
| image_escut = 100px-Coat of arms of Algeria svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationAlgeria svg.png
| lema_nacional =(traducció): ''La revolució pel poble i per al poble''
| himne_nacional =''[[Kassaman]]''
| capital =[[Alger]]
| capital_població =4.977.663 ([[2005]])
| capital_coord. =
| ciutat_principal =[[Alger]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]] [[Idioma bereber|Bereber]]
| govern =[[República popular]]
| dirigents_títuls = [[President]] [[Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[Abdelaziz Bouteflika]] [[Ahmed Ouyahia]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Declarada
| fundació_dates =De [[França]] [[5 de juliol]] de [[1962]]
| superfície =2.381.740
| superfície_lloc =11
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres =6.343 [[quilómetro|km]]
| costes =998 km
| població = 34.800.000 ([[2008]] est.)
| població_any =
| població_lloc = 34
| població_densitat =14,6
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 232.692 millons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 38
| PIB_per_càpita=US$ 7.095
| IDH = 0,733
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =104
| IDH_categoria =mig
| moneda = [[Dinar algerí]] (<code>[[ISO 4217|DZD]]</code>)
| gentilici = algerí, algerina
| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1
| horari_estiu =
| cctld= [[.dz]]
| còdic_telefònic = 213
| prefix_radiofònic =7RA-7RZ, 7TA-7YZ
| còdic_ISO = 012/DZA/DZ
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[OPEP]], [[Lliga d'Estats Àraps]]
| nota1 = ¹ Se parlen també [[llengües berebers]] i el [[Idioma francés|francés]].

}}

La '''República Algerina Democràtica i Popular''' o '''Algèria''', és un país del nort d'[[Àfrica]] pertanyent al [[Magrib]]. Sent el segon país en superfície d'Àfrica, llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, [[Tunis]] al nordest, [[Líbia]] a l'est, [[Níger]] al surest, [[Malí]] i [[Mauritània]] al suroest, i [[Marroc]] i el [[Sàhara Occidental]] a l'oest.

Constitucionalment es definix com a país [[món àrap|àrap]], [[Ètnia bereber|bereber]] (amazigh) i [[musulmà]]. És membre de l'[[Unió Africana]] i de la [[Lliga Àrap]] des de pràcticament la seua independència, i va contribuir a la creació de l'[[Unió del Magrib Àrap]] (UMA) en [[1988]].

== Etimologia ==
Algèria rep el seu nom de la seua capital i ciutat més important, [[Alger]].

El nom d'Algèria ve del de la ciutat d'[[Alger]] i este de l'àrap Al-Yaza'ir (الجزائر), que significa «Les illes», en referència a uns illots situats en el port d'Alger i que formen part del seu espigó actual, havent sigut estés llavors per a designar a tot el país (ordenança de 1842). En àrap el país i la seua capital reben el mateix nom.

Una segona explicació apuntaria que el nom ''Yazair'' estaria lligat a la dinastia bereber dels [[zirí]]s, del nom del seu fundador [[Bulugin ibn Ziri]] (de ''tiziri,'' "Clar de lluna" en bereber), qui fundà Alger i va regnar un temps en un territori considerable de l'Algèria actual. Els habitants de la ciutat d'Alger s'autodenominen tradicionalment ''Dziri'' o ''Dzayer'', i, d'atra banda, criden al seu país baix el nom d'El-Dzayer.

Finalment, una tercera explicació indica que segons uns geógrafs musulmans de l'Edat Mija, la costa fèrtil d'Algèria, atrapada entre el Sàhara i el mar Mediterràneu, apareixeria com una illa de vida o ''Al-Yaza'ir''.

== Història ==

El [[continent]] africà, la conca del [[Mediterràneu]], aixina com Europa i Orient han sigut elements indispensables per al devindre i enriquiment històric d'Algèria. Ademés, en l'extrem sur del país es pot visitar el museu natural més gran del món, en el que hi ha proves suficients per a testificar l'extraordinària riquea de l'història del país.

=== Prehistòria d'Algèria ===

Hi ha jaciments arqueològics en Algèria, en els que s'han descobert recialles òssees d'homínits de fa 2 millons d'anys, segons les dades obtingudes per arqueomagnetisme. Els investigadors han trobat allí recialles d'[[Homo habilis]]. En l'extrem surest del país, el [[Tassili n'Ajjer|Parc Nacional del Tassili]] alberga la mostra de [[pintures rupestres]] més important del món. El parc ha sigut classificat Patrimoni Mundial per l'UNESCO, i és Reserva de l'Home i de la Biosfera des de 1986.

=== Antiguetat ===

[[Image:Medghasen.jpg|thumb|200px|Mausoleu bereber de Medghasen, cridat el Medracen, en [[Batna]].]]Algèria ha estat habitada pels berebers des de fa més de deu mil anys. Els berebers van construir els primers monuments de l'Antiguetat, dels que encara queden numerosos vestigis. En l'últim milenari a. C., alçaren uns quants mausoleus importants entre els que destaca el [[Medracen]], en la província de [[Batna]], en el noroest del país. Des de l'any 1000 a. C. hi ha constància que mantenien relacions comercials en els fenicis (cartaginesos), que havien establit colònies en la costa, i en els egipcis.

En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.

[[Image:800px-Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i després d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.

Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].

A principis del sigle VI, les tropes de [[Justinià I]] expulsaren als vàndals i recuperaren el regne per a l'[[Imperi bizantí]], que el va governar de manera precària fins a l'arribada dels àraps en el sigle VIII.

=== L'islamisació d'Algèria ===

La caiguda de Roma després de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys 670 i 708.

Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any 689, prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de 693, una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].

Després de la conquista musulmana, els ciutadans del territori adoptaran la religió islàmica (per a protegir-se contra els atacs dels nómades) i progressivament adquiriran la llengua àrap. [[Llengües berebers|Bereber]], [[fenici]], [[llatí]], [[Idioma àrap|àrap]], [[Idioma espanyol|espanyol]], [[turc]], [[Idioma francés|francés]]: la mescla de llengües, el "mestiçage llingüístic", és intens, donant lloc a l'àrap algerí (i a l'àrap magribí en general) que es manté fins als nostres dies. La llengua bereber també ha sobrevixcut fins a l'actualitat.

En quant a l'immigració àrap a Àfrica del nort, fon de poca importància excepte en les dos regions exteriors d'Algèria, Kairuán i [[Tànger]]. Atés que el total de la seua població ha rebut una contribució demogràfica àrap llimitada, una gran part de les poblacions de llengua àrap és bereber.

La primera part de la conquista musulmana d'Espanya fon conduïda per un contingent bereber compost casi en la seua totalitat per conversos, des del cap [[Táriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyó de [[Gibraltar]] (جبل طارق,«Djebel Tariq»). Després de l'èxit de Tarik, el califa li va fer encadenar i va morir en el camí.

A principis del sigle VIII, davant de la dominació omeya de tot el Magrib, diverses tribus berebers [[zeneta|zenetes]] escomençaren a unir-se entorn d'Abu Qurra i es rebelaren contra l'ocupació àrap. La seua lluita proseguirà davall diverses dinasties jariyís berebers en un conflicte que va durar prop d'un sigle.

En el sigle X, Ubayd Allah al-Mahdi fundà la dinastia [[fatimí]], en la baixa [[Cabilia]], on va trobar un eco favorable a les seues prèdiques milenaristes. Els fatimíes van establir la seua autoritat en Àfrica del nort entre 909 i 1171 i fundaren un califat dissident dels [[abasides]] de [[Bagdad]].

Este regne va estar marcat per numeroses revoltes jariyís ([[jariyisme]]), especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus berebers en el 944, i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimí, debilitada i vulnerable, prenent la ciutat de Kairouan. La revolta fon vençuda per Ziri ibn Brolleu, al front de les tribus Sanhadjes, que per salvar l'imperi va rebre el lloc de governador del Magrib central.

D'esta manera en el 972, quan els fatimís, després de l'adhesió egípcia, van tindre menys interés pel Magrib i fon el seu fill, Bologhine ibn Ziri, el qual va heretar el control d'[[Ifriqiya]]. Els [[zirís]] regnaran en el lloc uns dos sigles.

Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en 1046 als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]].

A partir de 1048, en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seu capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]].

Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i davall els zirís en l'est. En 1152, una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del Mediterràneu, unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a 1269. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials.

La caiguda dels almohades, marca un gir en les relacions en els països cristians del nort, que s'organisen per a la [[Reconquista]] mentres que el mit de l'invencibilitat musulmana s'afona. En el Magrib s'imponen unes dinasties [[zeneta|zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual Marroc, i els Abdelwadides de [[Tlemcen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides es fan en Tunísia i l'est d'Algèria. Estes dinasties van ser pròsperes en el sigle XIII i XIV, pero van patir irremediablement la pressió de l'auge d'Espanya i Portugal cap al final del sigle XV. Minat llavors per lluites intestines per l'accés al tro, l'imperi almohade veu minvat el seu poder i els seus dominis es descomponen progressivament.

A rant de la victòria definitiva de les tropes dels [[Reis Catòlics]] en 1492, part de la població de [[Al Andalus]] és obligada a fugir de la península ibèrica. Si be els mudéixars ya havien començat a emigrar des de finals del sigle XV, el fluix cap al Magrib s'intensifica a partir de la Pragmàtica de 1502 que els obligava a convertir-se al catolicisme, pero sobretot a partir de la seua [[Expulsió dels moriscs|expulsió]] completa en 1609. Els llavors denominats [[moriscs]] es refugiaren majoritàriament tant en Marroc com en Algèria, països que desconeixien per complet. L'arribada d'estes grans famílies en la mitat oest d'Algèria influirà profundament en la cultura i la vida social, i contribuirà a la construcció de les grans ciutats i a l'expansió de la seua economia. <ref>Vore artícul en la pàgina del Centre d'Estudis Moriscs d'Andalusia [http://www.alyamiah.com/cema/modules.php?name=News&file=print&sid=499]</ref>

=== La presència espanyola ===

En juliol de 1501, molt abans dels espanyols, els portuguesos posaren en marcha una expedició per a tractar de prendre terra en la plaja dels Andalusos (Andalouses) en [[Orà (Algèria)|Orà]].
No fon sino fins a l'aterrament de Mers-el-Kebir en 1505, per a vore Espanya participar en la primera expedició contra Orà. La ciutat llavors tenia en torn a25 000 habitants. Prenent la ciutat per l'eixèrcit del Cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, encarregat per Pedro Navarro, va tindre lloc el 17 de maig de 1509. Després de l'ocupació del port de Mers-el-Kebir (1505), i la ciutat d'Orà (1509), la ciutat fon abandonada i, a continuació, totalment ocupada per tropes espanyoles. Des de 1509, el Cardenal Ximenes començà a construir sobre les ruïnes de la mesquita d'Ibn El Beitar l'església de Sant Lluís, que domina el núcleu antic en abdós costats.

En 1554, el governador Comte d'Alcaudet va fer una aliança en el sultà de Marroc Muhammad Cheikh-ECH contra els turcs, pero es van establir en Alger, i conseguí mantindre la presència espanyola.

Els espanyols procediren a treballar per a restaurar la fortalea per a donar cabuda als governadors de la ciutat. "Les fortificacions del lloc van consistir en un mur, coronat per altes torres, espayats entre ells, el castell en si, o casbah. El governador espanyol "establirà la seua seu en la masmorra". Llarc de més de dos quilómetros i mig, estes fortificacions consistien en numeroses fortalees, baluarts i torres sentineles.

En el sigle XVI, els espanyols són forts en Orà i fan construir una presó en un floriment rocós prop del port de Mers El Kebir. Este lloc fon habitat per moltes mones (mones espanyoles), que donaren el seu nom a la fortalea. Els espanyols presos tancats en Mona podien vore a les seues famílies una vegada a l'any, el Dumenge de Pasqua. Mona era el nom de la coca que en ells portaven els pelegrins a la Mare de Deu i dels visitants a Murdjajo.

En 1563, El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En 1568, El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà.

Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de 1669 i van haver d'anar-se'n a viure a la muntanya de La Cornisa Superior (Misserghin).

A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En 1701, El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en 1707, Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En 1770, Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.

En 1510, Fernando el Catòlic pren Alger. Ben Salem Toumi Cap de la tribu Beni Mezghenna, busca l'ajuda dels turcs.
Pedro Navarro pren Bejaia en 1510 a 1555.

=== Colonisació francesa (1830-1962) ===
A partir de [[1830]] [[França]] establí progressivament una important colònia en este territori que va arribar a tindre l'estatut de departament de França fins que, després de la denominada [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Algèria]], va obtindre la seua independència en [[1962]].

Els successos de la guerra de l'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la película La batalla d'Alger (1965) de [[Gillo Pontecorvo]], la qual obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia en 1966.

=== Panorama històric 1962-1992 ===

Algèria va obtindre l'independència el 5 de juliol de 1962, després d'una sagnant guerra de lliberació que va durar huit anys. Prop d'un milló d'europeus abandonaren el país, i en això el país va perdre a la majoria dels administradors, empresaris i tècnics. El 70 % de la població es trobava sense treball, pero existia un profunt sentiment de solidaritat nacional.

==== [[Ben Bella]] (1962-1965) ====

En el si del [[FLN]] (Front de lliberació Nacional) es trobaven els moderats ([[ben Khedda]], [[Boudiaf]] i [[Aït Ahmet]]), i els radicals ([[Ben Bella]], [[Mohammed Khider]] i [[Houari Boumedienne]], cap de l'Estat Major de l'eixèrcit). Després de la lluita pel poder, Ahmet ben Bella es va fer en el poder, eliminà els conservadors del FLN i va nacionalisar les propietats franceses, aixina com atres empreses. El FLN es va convertir en l'únic partit. De manera progressiva Ben Bella anà centralisant en la seua persona tots els poders (secretari general del FLN, president del país i comandant en cap de l'eixèrcit). El 19 de juny de 1965 fon apartat del poder i empresonat.

==== [[Houari Boumedienne]] (1965-1978) ====

El colp d'Estat va fer que l'eixèrcit es fera en el poder. Un consell revolucionari format per 26 oficials es convertí en l'orgue suprem baix la direcció de Boumedienne, qui va assumir les funcions de president i de primer ministre. Va governar en mà de ferro, va sacrificar el benestar social i la democràcia a fi d'uns objectius econòmics a llarc determini i va situar al país en la via del socialisme nacionaliste.

En 1976, després d'un ampli debat nacional, es decidí parar més atenció a les condicions de vida de la població així com a organisar les eleccions. Boumedienne, únic candidat, ixqué triat president; en l'Assamblea Nacional tots els diputats pertanyien al [[FLN]], pero dit partit distava molt de tindre acceptació. L'eixèrcit es va situar en el centre del poder. A la mort de Boumedienne, en 1978, el 70 % de la població tenia menys de 25 anys. Tots sabien que l'indústria no bastaria per a donar ocupació a totes estes persones i que cap reforma havia pogut detindre la baixada dels ingressos procedents de l'agricultura. Es va formar el caldo de cultiu per als gérmens de la crisis.

==== [[Chadli Banjedid]] (1978-92) ====

El coronel Chadli Benjedid, comandant de la regió d'Orà i candidat de compromís, fon designat president en 1978. Adversari de la política socialista de [[Boumedienne]], va concedir més espai a les iniciatives privades i va introduir lentament una economia de mercat. No obstant, a partir de 1985, la caiguda del preu del petròleu feu que disminuïren fortament els ingressos del país. D'atra banda, l'explosió demogràfica va fer que aumentara la desocupació ràpidament i la crisis de la vivenda s'agudisà encara més. El 4 d'octubre de 1988 es van produir disturbis en [[Bab-el-Oued]] i les protestes s'estengueren a atres ciutats. En realitat no es va acusar el president, del que s'apreciaven les reformes introduïdes; als que es va acusar fon als capitosts que portaven una vida de lux. Els grups fonamentalistes eren majoritaris en eixes manifestacions. La repressió de l'eixèrcit va produir centenars de morts. Després d'estos "acontenyiments" Chadli va introduir reformes ràpidament. En novembre separà les funcions de president i de secretari general del [[FLN]]. D'allí, d'ara en avant el Primer ministre hauria de rendir contes davant del Parlament. En febrer de 1989 es va introduir el multipartidisme per referèndum. Es presentaren fins a 47 partits, entre ells el [[FIS]] (Front Islàmic de Salvació), llegalisat en setembre d'eixe any. Figures conegudes de l'oposició tornaren de l'exili: en decembre ho va fer [[Hocine Aït]], el líder del [[FFS]] (Front de les Forces Socialistes) i en setembre de 1990 l'antic president Ben Bella. Periòdics i revistes de recent creació es van multiplicar com a bolets. Es parlava de la "primavera algerina".

==== Eleccions ====

En juny de 1990 van tindre lloc les eleccions municipals i provincials. El [[FFS]], que en numerosos adeptes entre les [[Cabiles]], aixina com atres partits protestaren pel modo en que s'havien organisat les eleccions i decidiren boicotejar-les. Davant de la reducció de les possibilitats d'elecció, els electors van votar massivament en contra del [[FLN]] i el [[FIS]] va obtindre el 52,42% dels vots.

A pesar de tot, [[Chadli]] decidí continuar en la democratisació i va anunciar eleccions llegislatives per a juny de 1991. No obstant, la nova llei electoral va fer que al FIS li fora més difícil conseguir la victòria. Este apelà a la folga i a principi de juny de 1991 es van produir tumults que varen provocar la declaració de l'estat de siti. El govern [[Hamrouche]] va dimitir i el nou primer ministre, [[Ghozali]], ajornà les eleccions fins a decembre. Mils d'adeptes del FIS van ser arrestats, inclosos els dos líders més importants, [[Abassi Madani]] i [[Ali Benhadj]]. El 26 de decembre, en la primera volta de les eleccions, dels 430 disponibles, es cobriren 228, dels quals 189 eren del FIS. El FFS va obtindre 25 i només 15 el FLN. Ad açò li va succeir una forta polèmica entre partidaris i adversaris que continuara l'experiència democràtica. El 12 de giner de 1992, baix la pressió de l'eixèrcit, va dimitir el president Chadli i s'anulà la segona volta de les eleccions. L'eixèrcit, junt en el FLN, va instaurar un "Alt Consell d'Estat" format per cinc membres i presidit per una de les figures històriques més importants en la lluita per l'independència: [[Mohammed Boudiaf]], que vivia en l'exili en [[Marroc]] des de 1964. Es va dissoldre el FIS, els seus líders foren arrestats i es va declarar l'estat d'emergència. Llavors es van succeir els fets en cadena: començà el cicle terrorisme/repressió i ningú es quedà fòra de l'abast de lo u ni de lo atre. A finals de juny de 1992 M. Boudiaf fon assessinat.

=== Guerra Civil ===
El país va seguir el model de partit únic fins a [[1988]]. Després de la llegalisació del multipartidisme el [[Front Islàmic de Salvació]] (FIS) guanyà les eleccions municipals i la primera volta de les eleccions llegislatives de [[1991]] (vore [[Eleccions des de l'implantació del pluripartidisme (1989)]], pero l'eixèrcit va decretar l'estat d'urgència i li va impedir assumir el poder. Açò va desencadenar la violència liderada per diversos grups armats com l'[[Eixèrcit Islàmic de Salvació]], braç armat del FIS o el seu rival el [[Grup Islàmic Armat]]. Des de llavors mils de persones han mort en les ofensives rebels i les contraofensives oficials. Els militars governaren fins a [[1994]].

A finals de la década de 1990 part de la regió oriental del país fon escenari d'atacs contra la població civil per part de grups fonamentalistes que buscaven desestabilisar al govern central. Es produiren diverses massacres, algunes de les quals varen deixar més de 200 víctimes mortals.

En les eleccions presidencials de [[1999]], fon triat [[Abdelaziz Bouteflika]], qui resultà reelegit en [[2004]] i novament en [[2009]].

== Política ==
[[Image:800px-Algiers coast.jpg|thumb|250px|[[Alger]], primera ciutat d'Algèria]]
La política d'Algèria pren lloc en una [[república]] [[presidencialisme|presidencial]], a través de la qual el [[president d'Algèria]] és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]].

=== Veja també ===
* [[Eleccions des de la implantació del pluripartidisme (1989)]]
* [[Partits polítics d'Algèria]]

== Organisació polític-administrativa ==
Algèria es dividix actualment en 48 [[vilayat]]s ([[província|províncies]]), 553 [[daira|daires]] ([[comtat]]s) i 1.541 [[baladiyah]]s ([[municipi]]s). La capital i la ciutat més gran de cada vilayat, daira i baladiyah algerins tenen sempre el mateix nom que el vilayat, el daira o el baladiyah on està situat. De la mateixa manera s'aplica per al daira més gran del vilayat o el baladiyah més gran del daira.

Segons la constitució algerina, un vilayat és una “colectivitat territorial” que fruïx d'una certa llibertat econòmica. L'APW o ''"l'Assemblée Populaire Wilayale"'' (''Parlament Popular de “Wilayale”''), és l'entitat política que regula una província. Un "[[Valí]]" ([[Prefecte]]) dirigix cada província. Esta persona la tria el [[president d'Algèria]] per a manejar les decisions de l'APW.

L'APW té també un “president”, que és triat pels membres de l'assamblea.

Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de l'independència de la nació. A l'agregar nous vilayats, la numeració de velles províncies s'ha mantingut, d'ací l'orde no-alfabètic. En la seua ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment aixina: [[Image:Algeria wilayat.png|thumb|280px|Mapa de les províncies d'Algèria numerades d'acort a l'orde oficial.]]
{| border="0"
|-----
|
 1 [[província d'Adrar|Adrar]]
 2 [[província de Chlef|Chlef]]
 3 [[província de Laghouat|Laghouat]]
 4 [[província d'Oum el-Bouaghi|Oum el-Bouaghi]]
 5 [[província de Batna|Batna]]
 6 [[província de Béjaïa|Béjaïa]]
 7 [[província de Biskra|Biskra]]
 8 [[província de Béchar|Béchar]]
 9 [[província de Blida|Blida]]
 10 [[província de Bouira|Bouira]]
 11 [[província de Tamanghasset|Tamanghasset]]
 12 [[província de Tébessa|Tébessa]]
 13 [[província de Tlemecén|Tlemecén]]
 14 [[província de Tiaret|Tiaret]]
 15 [[província de Tizi Ouzou|Tizi Ouzou]]
 16 [[província d'Argel|Argel]]
 17 [[província de Djelfa|Djelfa]]
 18 [[província de Jijel|Jijel]]
 19 [[província de Sétif|Sétif]]
 20 [[província de Saida|Saida]]
 21 [[província de Skikda|Skikda]]
 22 [[província de Sidi Bel Abbes|Sidi Bel Abbes]]
 23 [[província d'Annaba|Annaba]]
 24 [[província de Guelma|Guelma]]
|
 25 [[província de Constantina|Constantina]]
 26 [[província de Médéa|Médéa]]
 27 [[província de Mostaganem|Mostaganem]]
 28 [[província de M'Sila|M'Sila]]
 29 [[província de Muaskar|Muaskar]]
 30 [[província d'Ouargla|Ouargla]]
 31 [[província d'Orán|Orán]]
 32 [[província d'El Bayadh|El Bayadh]]
 33 [[província d'Illizi|Illizi]]
 34 [[província de Bordj Bou Arréridj|Bordj Bou Arréridj]]
 35 [[província de Boumerdès|Boumerdès]]
 36 [[província d'El Tarf|El Tarf]]
 37 [[província de Tinduf|Tinduf]]
 38 [[província de Tissemsilt|Tissemsilt]]
 39 [[província d'El Oued|El Oued]]
 40 [[província de Khenchela|Khenchela]]
 41 [[província de Souk Ahras|Souk Ahras]]
 42 [[província de Tipasa|Tipasa]]
 43 [[província de Mila|Mila]]
 44 [[província d'Aïn Defla|Aïn Defla]]
 45 [[província de Naama|Naama]]
 46 [[província d'Aïn Témouchent|Aïn Témouchent]]
 47 [[província de Ghardaïa|Ghardaïa]]
 48 [[província de Relizan|Relizan]]
|}

== Geografia física ==
[[Image:626px-Algeria Topography.png|250px|thumb|Mapa físic d'Algèria]]
[[Image:Algeria map-es.jpg|230px|thumb|Mapa d'Algèria.]]
'''Llímits''':
* Total: 6.343 quilómetros
* Països de la frontera: [[Líbia]] (982 quilómetros), [[Malí]] (1.376 quilómetros), [[Mauritània]] (463 quilómetros), [[Marroc]] (1.559 quilómetros), [[Níger]] (956 quilómetros), [[Tunis]] (965 quilómetros), [[Sàhara Occidental]] (42 quilómetros).

La part septentrional d'Algèria és un gran altiplà allargat, en la que es formen numeroses depressions, llimitades per altes vores montanyoses al nort i sur. Les montanyes de l'atles s'estenen al nort del país i estan formades per dos cordilleres de plegament: la septentrional, nomenada Atles del Tell, i la meridional, nomenada Atles Saharià. Entre les dos queda l'altiplà o altiplà interior. Al sur de l'Atles Saharià comença el desert del Sàhara, que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues montanyes, molt treballades per erosió eòlica. Des del litoral a l'interior n'hi ha que distinguir: les chicotetes planes costeres, molt reduïdes per la proximitat de les montanyes al Mediterràneu, entre les que destaquen la Mitidja (Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Orà, Skikda i Annaba; el Tell; els Alts Altiplans, en les seues depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles Saharià; i la zona desèrtica.
Els rius algerins conserven un cabal casi regular únicament en nort montanyós i en estiu patixen una forta dessecació. I molts rius de l'interior no arriben a desembocar en el mar, sino que desaigüen en les depressions del terreny, on a l'evaporar-se formen marjals i llacunes salobre. Cap riu d'Algèria és navegable, ni tan sols els de la zona septentrional, que solen tindre la secció inferior coberta de fanc, encara que se gasten per a l'irrigació. El principal riu d'Algèria és el [[riu Chéliff]], en el nort.

== Ecologia ==
La major part d'Algèria està ocupada pel [[desert del Sàhara|Sàhara]], dividit segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]] en quatre [[Ecorregió|ecorregions]] de [[desert]]: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] al sur de l'Atles, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en la mitat sur del país, la[[montanya xeròfila del Sàhara Occidental]] en el massiç d'[[Ahaggar]] i l'altiplà del [[Tassili n'Ajjer]], en el surest, i l'[[estepa i sabana arborada del Sàhara meridional]], en l'extrem sur. En el nort del país el [[bioma]] dominant és el [[bosc mediterràneu]], en el [[bosc mediterràneu nort-africà]] al nort i l'[[estepa arbustiva mediterrànea]] al sur, aixina com un enclavament de [[bosc sec mediterràneu i xara suculenta d'acàcies i erguenes]] en l'extrem oest. La diversitat d'Algèria es completa en el [[bosc montanyés nortafricà]] de coníferes en les montanyes de l'Atles i el [[salobrar del Sàhara]] en diversos [[chapull]]s dispersos.

== Economia ==

Els seus principals recursos són [[petròleu]], [[gas]], [[ferro]], [[zinc]], [[plata]], [[coure]] i [[fosfat]]s. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la peixca. L'economia va créixer un 6% l'any 2005. La taxa de desocupació és del 17,1% (2005).

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>

[[Image:466px-August Macke 031.jpg|200px|thumb|''Mercat algerí'', obra de [[August Macke]].]]
Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

Algèria va decidir en 2006 pagar el deute que tenia en el Club de París abans de lo que s'havia estipulat, i que ascendia a 8 mil millons de dólars. Açò reduí el deute extern d'Algèria a valors per davall de 5 mil millons de dólars a finals de 2006.

=== Agricultura ===

Des de temps dels [[Antiga Roma|romans]], Algèria ha destacat per la fertilitat del seu sol, encara que tan sols el 9,4% de la població treballa en l'agricultura.<ref>{{cita web | título=Algeria | url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ag.html#Econ | editorial=CIA - The World Factbook | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

A mijan [[sigle XIX]] es van cultivar grans cantitats de [[cotó]] coincidint en la [[Guerra Civil Nortamericana]], pero la seua indústria patí un retrocés. A principis del [[sigle XX]] es van fer esforços per a reprendre el cultiu d'esta planta. Una chicoteta cantitat de cotó es cultiva en els oasis del sur. Es produïxen grans cantitats d'una fibra vegetal, feta dels fulls de [[palmera nana]]. Atres cultius importants són les [[olivera|oliveres]]s i el [[tabac]].

Per al cultiu de cereals s'utilisen més de 30.000 km2. La zona del [[Tell]] és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'época d'ocupació francesa, la seua productivitat es va vore incrementada substancialment gràcies als [[Pou artesià|pous artesians]]. Els principals cereals són el [[blat]], l'[[ordi]] i la [[avena sativa]]. S'exporten una gran varietat de frutes i verdures, especialment [[cítrics]], així com també [[figa|figues]], [[dàtil]]s, [[Stipa tenacissima|fibra d'espart]] i [[suro]]. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'avena sativa.

== Demografia ==

[[Image:Algeria demography.png|300px|thumb|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants).]]
La població d'Algèria ascendix a 32.531.853 habitants (2005), més del 75% del total parla [[ètnia bereber|bereber]] (uns 25 millons d'habitants) i més del 85% parla [[àrap clàssic]] (uns 28 millons d'habitants), els dos idiomes oficials. Entre el 25% i el 33% de la població parla francés (uns 9 a 11 millons d'habitants). En Algèria, la població arabòfona sol utilisar una variant llingüística local que diferix parcialment de la llengua àrap clàssica. Des de la seua independència, els governs algerins han pretés favorir l'expansió de l'àrap clàssic en deterioració de les variants locals, i en contraposició al francés i al tamazigth o bereber.

Del milló de colons francesos que vivien en Algèria abans de l'independència, queden hui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 millons de persones).

En numeroses llars algerines n'hi han al manco dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (en canals que transmeten la seua producció en àrap), i un atre per als hòmens adults (en canals que transmeten la seua programació en francés). La llengua privilegiada en l'administració i la política algerina és l'àrap, en tant que la llengua més empleada per al comerç i la cultura és el francés (a pesar de la seua no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berebers per fi ha sigut reconegut com a llengua cooficial en Algèria.

La mortalitat infantil és de 31,1 per mil i l'esperança de vida de 72,3 anys. Fòra de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mija de fills per dona és de 2,38, una de les taxes més baixes del continent africà.<ref>L'estat del món 2008. Anuari econòmic geopolític mundial. Ed. Akal.</ref>

'''Religió'''

El 99% de la població és musulmana [[sunita]], el 1% és catòlica i una chicoteta minoria judeua (500 en tot el país) que viuen en Algèria, principalment en [[Alger]], restant de la gran població judeua anterior a la creació d'[[Israel]] que fugí o fon expulsada després de l'independència.

== Cultura ==

Com Algèria va tindre moltes comunitats des del sigle V, hui en dia en Algèria n'hi han molts tipos de persones i de cultures diferents, encara que el 80% de la cultura algerina esta dividida en el nort i el sur, en el nort en les ciutats no desèrtiques, tenen una cultura europea i més moderna (sense contar la ciutat d'Hassi Messaoud). I la cultura del sur del país és més humil, encara que hi han diverses grans ciutats en una tecnologia regular.
El restant del percentage és la cultura dels bereber, una comunitat que residix en el nort d'Algèria principalment en la turística ciutat de Bejaia.

=== Llengües ===
[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]
L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, després d'haver sigut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972. En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]]'', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa així mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].

Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.

El [[Idioma francés|francés]], no obstant, és parlat per molts algerins com a segona llengua.

L'[[idioma espanyol|espanyol]] és empleat en [[Tindouf]] pels refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]].

== Turisme ==
[[Image:800px-Timgad10.jpg|thumb|250 px|Ruïnes romanes de [[Timgad]], nomenades [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[UNESCO]].]]
[[Image:800px-Algerien 5 0049.jpg|thumb|250px|Pintures rupestres de [[Tassili n'Ajjer]], [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1982]].]]
Algèria és un país per a ser visitat en qualsevol época de l'any. En l'estiu es pot fruir d'unes plages boniques i cristalines. En l'hivern es pot fruir de les montanyes plenes de neu de la ciutat de [[Kabyle]].

Alguns dels llocs més importants per a ser visitats són els [[desert]]s, este país té el desert més gran del món.

I a pesar que és un dels països més moderns d'[[Àfrica]], la raó de que no siga un important destí turístic és que des de fa 14 anys terroristes del grup al Qaeda van començar a fer d'Algèria un país ple de caos, terror i por. No obstant, en l'any [[1999]] el president algerí va intentar negociar en estos grups, conseguint disminuir les seues accions terroristes. Hui en dia encara es mantenen actius uns chicotets grups els quals s'ubiquen cap al sur del país. L'actual president s'ha propost eliminar-los del país per a finals de l'any 2007. No obstant el [[11 d'abril]] del [[2007]] van reaparéixer els atentats. El govern algerí anuncià que s'uniria al govern marroquí per al combat d'estos grups. Adicionalment en l'ajuda d'[[Estats Units]], [[França]], i de l'[[Unió Europea]].

El president està en l'ajuda de l'[[O.N.U]], dels tuaregs (militars del desert algerí) i les forces armades algerines.

Esta inestabilitat provoca les recomanacions de no viajar a les zones del sur degut a les amenaces terroristes existents. Les ciutats desèrtiques que no patixen esta amenaça són les que estan al nort de Djanet. Algunes de les més turístiques són les següents: ''Adrar'', [[In Amenes]], [[Tindouf]], [[L'Oued]], [[Ghardaia]], [[El Goleja]] i [[Biskra]]. També destaquen les ciutats desèrtiques més modernes de [[Hassi Messaoud]].

Per a estiu de 2009 Algèria contarà en una llínea de metro en el seua capital. El proyecte inicial conta en 14 trens d'última generació de fabricació espanyola, estos trens seran suministrats per l'empresa multinacional [[CAF]].

També en 3 llínies de [[tramvia]], que s'inauguraran l'any [[2009]], que igual que tots els trens planificats, són d'última generació.

=== Com arribar a Algèria ===

* '''Per avió'''
Algèria conta en 234 aeroports, dels quals 15 són internacionals, pero només tres són operatius; la majoria d'ells tenen vols conectats només en ciutats de [[França]]. Des d'Hassi Messaoud ademés de vols a [[França]], [[British Airways]] oferix vols a [[Londres]].
** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].
** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.
L'aeroport d'[[Alger]] és un dels aeroports més moderns de tota la regió després dels tres majors aeroports de Marroc. Fon inaugurat en abril del 2006 i conta en un Duty Free i varietat de botigues, menjars ràpides, restaurants, aparcament en capacitat de 9.000 interlocutòries i atres servicis.
Les companyies aérees internacionals que volen a Algèria són Aigle Azur, Air France, Air Níger, [[Alitalia]], Astraeus, Hahn Air, [[British Airways]], EgyptAir, [[Ibèria L.A.E.|Iberia]], [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]], Libyan Airways, Qatar Airways, Royal Air Maroc, Saudita Arabian Airlines, Syrian Arab Airlines, Tunisair, Turkish Airlines, [[Spanair]], IBERWORLD i pròximament Air Canadà, Air China, Air Nostrum, China Southern Airlines i Etihad Airways.
En 2007, l'Aeroport Houari Boumediene fon qualificat com el quint aeroport més modern d'Àfrica després dels de Johannesburc, Marràqueix, Casablanca i Agadir i el tercer més gran.
En novembre del 2007, s'inaugurà la nova terminal 2, per a vols domèstics, fon considerada la terminal de vols domèstics més moderna d'Àfrica.
Egsa (empresa que està a càrrec dels aeroports d'Algèria), en 2008 inaugurarà noves terminals en uns quants aeroports algerians, entre ells l'aeroport d'Annabe, Constantine, Ghardaia, Hassi Messaoud, Orà, Tlemcen i etc.{{demostrar}}
Egsa, té pensat construir una tercera terminal en l'Aeroport d'Houari Boumediene (Alger), que es denominara terminal 3, té l'ambiciós proyecte de fer d'esta terminal la més gran d'Àfrica i una de les més grans i importants del món, en 300.000m'i2 en una capacitat de 20 millons de persones. Es té pensat començar la construcció en 2008 i inaugurar-la l'any 2012.

* '''Per ferry'''
** [[Espanya]]: Hi ha moltes rutes des d'Espanya sobretot des de:
*** [[Alacant]]: que oferix viages diaris a [[Orà (Algèria)|Orà]] en [[Transmediterrànea]] o en [[Enmtv]]. També n'hi han rutes semanals a [[Alger]].
*** [[Barcelona]]: a [[Orà (Algèria)|Orà]] i [[Alger]].
*** [[Almeria]]: a [[Ghazaouet]] en [[Transmediterrànea]]. És la llínea més ràpida en espera que s'òbriga noves rutes als ports de l'est algerí.
** [[França]]: Des de:
*** [[Marsella]]: Hi han llínies diàries a casi tots els ports algerins [[Skikda]], [[Annaba]], [[Bejaia]], [[Jijel]], [[Alger]], [[Orà (Algèria)|Orà]] en [[Sncm]] i [[Enmtv]]
*** [[-se't]]: Hi han llínies a [[Alger]] i [[Orà (Algèria)|Orà]].
** [[Itàlia]]: Hi ha llínea des de [[Nàpols]] a [[Annaba]] i [[Alger]].

També es pot viajar per carretera o en tren. Per al 2009, Algèria en 200 trens moderns de fabricació espanyola que operaran rutes en el país.

== Veja també ==
* [[Alger]] la nova capital per al país.
* [[Partits polítics a Algèria]]
* [[Gastronomia d'Algèria]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.el-mouradia.dz El Mouradia: lloc oficial de la presidència] (en francés i àrap)
* [http://www.apn-dz.Org/apn/english/index.Htm Assamblea Nacional del Poble] lloc oficial del parlament (en anglés)
* [https://www.cia.gov/library/publications/world-leaders-1/world-leaders-a/algeria.Html Cap d'Estat i membres del Gabinet] (en anglés)
* [http://algerie.el-annabi.Com Totes les ciutats d'Algèria.]
* [http://www.neolithique.Eu Prehistòria d'Algèria i de Marroc. En gran varietat de fotografies.]
* [http://www.algerie-architecture.Com Art i arquitectura d'Algèria.]
* [http://www.fao.org/countryprofiles/index.asp?lang=es&iso3=DZA&subj=1&paia= Perfils de països de la FAO: Algèria]

{{Traduït de|es|Argelia}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Archiu:Algeria wilayat.png

2010-01-14T09:08:59Z

Muçol:

Archiu:Algeria map-es.jpg

2010-01-14T09:08:45Z

Muçol:

Archiu:Algeria demography.png

2010-01-14T09:08:29Z

Muçol:

Burundi

2010-01-04T21:05:17Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Republika y'u Burundi'' ''République du Burundi'' República de Burundi | image_bandera = 125px-Flag of Burundi svg....».

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republika y'u Burundi'' ''République du Burundi'' República de Burundi
| image_bandera = 125px-Flag of Burundi svg.png
| image_escut = 120px-Blason du Burundi svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationBurundi svg.png
| lema_nacional = "Ubumwe, Ibikorwa, Iterambere" ([[kirundi]]) ''Unité, Travail, Progrès'' (francés) ''Unitat, Treball, Progrés''
| himne_nacional =''[[Burundi bwacu]]''
| capital =[[Buyumbura]]
| capital_població =400.000 hab.
| capital_coord. = 03_03_S_30_00_E 3º03'S,30º00'E
| ciutat_principal =[[Buyumbura]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = * [[Kirundi]] * [[Idioma francés|Francés]]
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[President]]
| dirigents_noms =[[Pierre Nkurunziza]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • data
| fundació_dates =de [[Bèlgica]] [[1 de juliol]] de [[1962]]
| superfície =27.830
| superfície_lloc =142
| superfície_aigua = 7,8%
| fronteres =974 km
| costes =0
| població =6.223.897
| població_any = 98
| població_lloc = 230
| població_densitat =
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = $ 5.652 mil
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 152
| PIB_per_càpita=US$ 725 (2007)
| IDH = 0,413
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =167
| IDH_categoria ='''Baix'''
| moneda = [[Franc burundés]] ([[ISO 4217|BIF]])
| gentilici = burundés, burundesa
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.bi]]
| còdic_telefònic =257
| prefix_radiofònic =9UA-9UZ
| còdic_ISO = 108/BDI/BI
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 =

}}

'''Burundi''', oficialment '''República de Burundi''', és una chicoteta nació ubicada en la regió dels [[grans llacs d'Àfrica]] en [[Àfrica Oriental]] que [[Estat sense litoral|carix d'eixida al mar]]. Llimita al nort en [[Ruanda]], [[Tanzània]] al sur i est i en la [[República Democràtica del Congo]] a l'oest. El seu tamany és menor als 28.000 km i té una població estimada d'aproximadament 8.700.000 habitants. La seua capital és [[Bujumbura]]. Encara que és un país sense litoral, part de la frontera occidental llimita en el [[llac Tanganyika]].

Els pobles [[Twa]], [[Tutsi]] i [[Hutu]] han ocupat el país des de la seua formació fa cinc sigles. Burundi fon governat com un regne pel poble Tutsi durant més de doscents anys. No obstant, a l'inici del [[sigle XX]], [[Alemanya]] i [[Bèlgica]] van ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es convertiren en una colònia europea coneguda com [[Ruanda-Urundi]].

L'antic nom del país era ''Urundi-Ubrundi-Bruwanda''. Urundi és l'abreviació de "Urundi Rwanda" ("L'atra Ruanda"), tal com les forces colonials [[Bèlgica|belgues]] solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguage [[bantu]] [[Kirundi]].

L'inestabilitat política ocorreguda en la regió degut a diferències entre els Tutsi i els Hutu, va provocar una guerra civil a mijan sigle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'[[Església catòlica]], el 8% és [[musulmà]] i el percentage restant és [[animiste]] o pertany a unes atres denominacions cristianes.

Burundi és un dels [[Annex:Països per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món.<ref name="xlix">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlix.</ref> El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del [[VIH]]/[[SIDA]]. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El [[cobalt]] i el [[coure]] són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són [[sucre]] i [[café]].

== Govern i Política ==
Encara que l'èlit política dels tutsi han governat el país durant sigles, després de l'última reforma constitucional del [[2005]] un hutu, [[Pierre Nkurunziza]], fon triat com a president.

== Idiomes ==
Els idiomes oficials de Burundi són el [[mayrundi]] i el [[idioma francés|francés]], pero l'[[idioma anglés|anglés]] i el [[swahili]] són àmpliament parlats per la major part de la població.

== Organisació polític-administrativa ==
[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|Mapa de les províncies]]

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen davall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />
{|
|
*[[província de Bubanza|Bubanza]]
*[[província de Bujumbura Mairie|Bujumbura Mairie]]
*[[província de Bujumbura Rural|Bujumbura Rural]]
|
*[[província de Bururi|Bururi]]
*[[província de Cankuzo|Cankuzo]]
*[[província de Cibitoke|Cibitoke]]
|
*[[província de Gitega|Gitega]]
*[[província de Karuzi|Karuzi]]
*[[província de Kayanza|Kayanza]]
|
*[[província de Kirundo|Kirundo]]
*[[província de Makamba|Makamba]]
*[[província de Muramvya|Muramvya]]
|
*[[província de Muyinga|Muyinga]]
*[[província de Mwaro|Mwaro]]
*[[província de Ngozi|Ngozi]]
|
*[[província de Rutana|Rutana]]
*[[província de Ruyigi|Ruyigi]]
*
|}

== Geografia ==
[[Image:By-map.png|thumb|200px|mapa de Burundi]]
Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m.

En la fusió del [[gel]] de les montanyes del nort, s'inicia un curs d'aigua el [[riu Kagera]], que és considerat com la font més remota del [[Riu Nil]].

El clima és, en general [[clima equatorial|equatorial]], encara que varia en l'altitut, en les temperatures miges que varien any rere any entre 23 i 17 [[Grau sexagesimal|graus]] segons l'altitut. La precipitació mija anual ronda els 150 cm, distribuïda per dos [[estació de l'any|estacions]] humides (febrer - Maig i setembre - Novembre), intercalades entre elles per dos estacions seques (setembre - Novembre i decembre - Giner).

== Ecologia ==
[[WWF]] dividix Burundi en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: la [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] cobrix la major part del país, excepte les montanyes de l'oest, ocupades per la [[selva montanyesa de la falla Albertina]]; i l'extrem nordest, que correspon al [[mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]].

== Economia ==
Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu davall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acord en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any 1997. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].

Burundi és un dels membres de la [[Comunitat Africana Oriental]], i també membre potencial de la futura [[Federació Africana Oriental]].

== Demografia ==
[[Image:Burundi-Demography.png|250px|thumb|evolució demogràfica de Burundi]]
[[Image:800px-Karuzi Burundi goats.jpg|thumb|200px|left|Grup de dònes burundeses criant cabres]]

Cap a [[2009]], la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. <ref name="cia" /> <ref name="xlix" />Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia.<ref name="xlix" /> molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En [[2006]], [[Estats Units]] va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.<ref>Kaufman, Stephen. [http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/October/20061017183816esnamfuak0.9061396.Html U.S. Accepting Approximately 10,000 Refugees from Burundi]. October 17, 2006. [[U.S. Department of State]]. Retrieved on June 30, 2008.</ref>

La major part dels burundesos viu en àrees rurals, i prop d'un sext de la població ho fa en urbanisacions.<ref>MacDonald, F., ''Peoples of Àfrica'', p. 62.</ref> La densitat de població de 315 persones per quilómetro quadrat és la segona més elevada en [[Àfrica Subsahariana]].<ref name="state" /> El 85% de la població és d'orige ètnic Hutu, 15% és Tutsi i menys del 1% Twas, aproximadament.<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', ix.</ref>

=== Religió ===
Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l'Església Catòlica la de major representació, en el 65%. Practicants protestants i anglicans componen el 5% restant. S'estima que un 23% dels habitants s'adherix a creences tradicionals indígenes; i alguns d'estos grups tradicionals indígenes prometen cures per al VIH/SIDA, ademés d'aliments. La població musulmana ronda el 10%, i la major part d'estos viuen en àrees urbanes. Els [[sunites]] són majoria entre els musulmans, i el restant és [[chiita]].<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90085.Htm U.S. Department of State]</ref>

=== Salut ===
L'[[assistència sanitària]] de Burundi és molt menor que la d'atres països. L'[[esperança de vida]] és de 50.1 anys.<ref>http://hdrstats.undp.org/en/countries/country_fact_sheets/cty_fs_BDI.Html</ref> Un percentage significatiu de la població patix de [[desnutrició]]. A principis del 2000 hi havia 3 meges per cada mil habitants.<ref name="hdrstats.undp.org"/> La prevalença del SIDA cap a [[2007]] era del 4.2%.<ref>http://www.medicalnewstoday.com/articles/108954.php</ref>

== Cultura ==
[[Image:800px-Gitega drums.jpg|thumb|right|Tambors gitega]]
La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn només es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.<ref>[http://www.Cp-pc.ca/english/Burundi/eating.Html Eating the Burundian Way]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>

L'[[artesania]] és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La [[cistelleria]] és una artesania difosa entre els artistes burundesos.<ref>Levin, Adam. ''The Art of African Shopping''. [[Cape Town]], [[South Àfrica]]: Struik, 2005. P. 36. ISBN 9781770070707</ref> També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues. <ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Burundi Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>

El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref>

[[Image:Le Match.jpg|thumb|left|Fútbol en Burundi]]

El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref>

El [[bàsquetbol]] i l'[[atletisme]] són deports notoris en Burundi.<ref>[http://cp-pc.ca/english/burundi/sports.Html Sports and Recreation]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref> El [[fútbol]] és un passatemps popular en tot el país, com també ho és la [[mancala]]. En Burundi la major part de les festes cristianes se celebren, sent aixina [[Nadal]] la més important.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/holidays.Html Burundi Holidays]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> El dia de l'independecia burundesa és celebrat anualment el [[1 de juliol]].<ref>
Trawicky, Bernard and Ruth Wilhelme Gregory. ''Anniversaries and Holidays''. [[Chicago, Illinois]]: American Library Association. P. 110. ISBN 0838906958</ref> En [[2005]], el govern va decretar que el [[Eid al-Fitr]], una celebració [[islàmica]], era considerada festa pública.<ref name="Burundi celebrates Muslim holiday">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4402974.stm Burundi celebrates Muslim holiday]. [[BBC]]. November 3, 2005. Retrieved on June 30, 2008.</ref>

Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'[[homosexualitat]]. Les persones que se troben culpables d'haver tingut relacions en individus del mateix sexe corren el risc de passar entre dos i tres anys en la presó, i han de pagar una multa que ronda entre els 50.000 i 100.000 francs burundesos. [[Amnistia internacional]] ha repudiat esta acció, prenent-la com una violació a les obligacions de Burundi baix el marc de les lleis regionals i internacionals, inclús contra la constitució del país, que assegura el dret a la privacitat.<ref>http://www.samesame.com.au/news/international/3952/Bittersweet-Change-In-Burundi.Htm Bittersweet Change In Burundi, Christian Taylor, SameSame.Com.Au</ref>

=== Educació ===
En Burundi es troba l'[[Universitat de Buyumbura]]. Hi ha uns quants museus en les ciutats, com el [[Museu Geològic de Burundi]] en Buyumbura; ademés del [[Museu Nacional de Burundi]] i el [[Museu de la Vida de Burumbí]], en [[Gitega]]. L'alfabetisació adulta masculina ronda la mitat dels habitants, i la femenina prop d'un quart.<ref>http://www.tradeport.org/countries/burundi/01grw.html</ref>

{| align="center" class="wikitable" border="1"
|+ '''<big>Festes</big>'''
|- style="background:#efefef;"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| [[1 de giner]]
| Dia d'any nou
| Jour de l'An
| -
|-
| [[5 de febrer]]
| Dia de l'unitat
| Jour de l'unité
| -
|-
| [[1 de maig]]
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
| Fête Du travail
| -
|-
| Varia cada any
| [[Ascensió de Jesús|Ascensió]]
| Ascensión
| -
|-
| [[1 de juliol]]
| Dia de l'[[independència]]
| Ukwikukira kw'Uburundi /Fête de l'indépendance
| -
|-
| [[15 d'agost]]
| [[Assunció de Maria|Assunció]]
| Assomption
| -
|-
| [[13 d'octubre]]
| Rwagasore
| Rwagasore
| Aniversari de l'assessinat de [[Louis Rwagasore]]
|-
| [[21 d'octubre]]
| Dia de Ndadaye
| Jour de Ndadaye
| Aniversari de l'assessinat del president [[Melchior Ndadaye]]
|-
| Variable en el calendari llunar
| Fi del [[Ramadà]]
| Fi Du Ramadà
| Festa [[Islam|islàmica]]
|-
| [[1 de novembre]]
| Dia de [[Tots Sants]]
| Toussaint
| -
|-
| [[25 de decembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Jour de Nöel
| -
|}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.burundi-gov.bi/ Lloc oficial del Govern de Burundi] (en francés)
*[https://www.cia.gov/library/publications/world-leaders-1/world-leaders-b/burundi.Html Cap d'Estat i membres del gabinet] (en anglés)
*[http://ucblibraries.colorado.edu/govpubs/for/burundi.Htm Burundi] en ''UCB Libraries GovPubs''
* [http://www.intermonoxfam.org/Burundi intermón Oxfam en Burundi]
* [http://www.Fao.Org/countryprofiles/index.Aspe?lang=es&ISO3=BDI Perfils de països de la FAO: Burundi]

{{Traduït de|es|Burundi}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Goma de borrar

2009-12-31T10:24:39Z

Muçol:

[[Image:Plastic eraser.jpg|thumbnail|Goma de borrar plàstica]]
Una '''goma de borrar''', també cridat '''borrador''', és un instrument de mà la finalitat del qual és eliminar traços erròneus generalment de [[llapis]], encara que també pot ser de tinta o marcador. És fonamental en la correcció d'errors en l'escritura generalment al llapis, encara que existixen també gomes que borren tinta normalment de color blau o groc.

El borrador té una consistència semblant a la goma, d'ací el seu nom. Algunes contenen materials plàstics com el [[titinili]], plàstic extret del tractament del [[titani]] i [[vinil]]. Certs llapis posseïxen goma de borrar en un extrem.

La seua matèria primera és extreta d'un arbre de la selva verge en Brasil, cridat "Arbre de hule" o "Seringueira".

Normalment els colors de les gomes determinen el seu us:
* Blanca: per a borrar llapissera.
* Blau: per a borrar tinta.
* Color carn a rogenca: com la que ve en els extrems dels llapis per a borrar traços incorrectes dels mateixos.
* Café clara de molla: borra traços de llapis.
* Negra: és un tipo de goma de borrar empleada per a gastar bromes ya que no borra.
* Goma de borrar de nata.
* Goma de borrar de pa: s'elabora en molla de pa. També se li coneix com ''goma de molla''. Es recomana la seua utilisació quan es tracta de borrar superfícies grans de text o dibuix.
* Goma de cartuig recarregable: se sembla a un marcador gros, cridat portagomes i funciona en reposts de goma. Se'ls trau goma conforme es va desgastant. Es recomanen quan es tracta de borrar en precisió un tram chicotet de superfície.
* Goma de tinta de dibuix tècnic: ve en color groc i s'utilisa per a borrar traços d'estilògraf diversos.
* Goma tipo portamines: es coloca la mina de goma dins d'un cilindre per a borrar en més pressió; es va traent més punta conforme es requerixca.

== Veja també ==
* [[Llapis]]
* [[Bolígraf]]

{{Traduït de|es|Goma_de_borrar}}
[[Categoria:Material d'oficina]]

Quadern

2009-12-31T10:23:56Z

Muçol:

[[Image:800px-2000 Notebook, Pages 4-5.jpg|thumb|Quadern]]
Un '''quadern''' (també '''llibreta''', '''quadern de notes''', etc.) és un llibre de dimensió reduïda que se gasta per a prendre notes. Fon inventat en 1920 per l'australià [[J.A. Birchall]], que fon el primer en ajuntar diversos [[Paper|papers]] i unir-los a un tros de [[cartulina]], en conte de deixar-ho com un muntó de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, estes són més comunament associades en els [[Estudiant|estudiants]] que solen portar quaderns per a apuntar les notes de les distintes assignatures.

Els [[Artista|artistes]] gasten a sovint grans quaderns que inclouen amplis espais de paper en blanc per a poder [[Dibuix|dibuixar]]. Els [[Advocat|advocats]] són també coneguts per usar quaderns grans que solen dur paper rallat i són apropiats per a usar-se en [[Taula|taules]] i [[Escritori|escritoris]]. Les ralles horisontals d'estos quaderns poden ser més o menys amples permetent més o manco llínies d'escritura. Els [[Periodista|periodistes]] preferixen quaderns de dimensió reduïda (notes de prensa), per a poder ser portats fàcilment i a vegades usen la [[taquigrafia]] per a prendre notes. Els [[Científic|científics]] i atres investigadors utilisen quaderns de laboratori per a documentar els seus experiments. Les notes d'estos quaderns són a sovint de quadrícula per a facilitar el traçat de [[Senya|senyes]].

Ben a sovint és més barat comprar quaderns d'espiral, és dir, en una [[espiral]] de [[fil d'Aram]] colocada en una perforacions a un costat de la tapa o dels fulls. Una atra forma possible de [[enquadernació]] és la d'utilisar [[pegament]] per a ajuntar les pàgines. Hui en dia és freqüent que els quaderns tinguen una prima llínea de perforació en els fulls per a que puguen ser separades fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar les fulles fàcilment pero deixant una marca desigual en la part de la fulla que s'esgarra en les anelles.

Des del [[sigle XX]] s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes en la capacitat d'edició i busca dels [[Ordenador|ordenadors]]. Per això van aparéixer els [[PDA]], integrant chicotets indicadors de vidre líquit en una capa sensitiva al contacte per a entrar gràfics i text escrit. Els [[tablet PC]] són considerablement més grans i proporcionen més espai d'escritura i navegació.

{{Traduït de|es|Cuaderno}}
[[Categoria:Material d'oficina]]

Chincheta

2009-12-31T10:23:25Z

Muçol:

[[Image:Brass thumbtack.jpg|thumb|right|200px|Chincheta]]

Una '''chincheta''', és un element de fixació, generalment [[metal|metàlic]],en un chicoteta puncha en el seu centre i un cap circular. Se gasta per a expondre temporalment documents en taulers de suro.

==Tipos==

* ''Chincheta clàssica''. La chincheta convencional està composta per una curta punta metàlica i poden ser de colors. Les de colors solen portar dos parts en la part del cap, la funda i la part plana on va la funda.

* ''Chincheta americana''. La chincheta americana es diferència de la convencional pel seu pràctic cap, per a facilitat de lleva i posa. El millor eixemple és un tauler d'anuncis. Es compon d'una punta en cap cilíndric de plàstic.

*''Tacheta''. La tacheta es diferència de la convencional en que hi ha molts tipos de cap tant per forma i tamany. En estes la punta pot ser d'[[acer]] o de [[ferro]]. La funció més estesa és en [[tapisseria]] de [[mobiliari]], encara que per ad això és més recomanable la tata en punta d'acer, ya que les normals es dobleguen en molta facilitat. La punta esta soldada en el cap de la tacheta.

==Història==
La chincheta fon inventada pel rellonger Johann Kirsten l'any 1903 en la localitat de [[Lychen]] en Uckermark, Alemanya. Va vendre els seus drets d'invenció a Otto Lindstedt, un empresari, qui va rebre una patent de l'Oficina el 8 de giner de [[1904]]. Lindstedt es va fer ric, mentres Kirsten, el rellonger, permaneixqué pobre.
Atres fonts adjudiquen l'invenció de la chincheta al propietari de l'indústria austríaca, Heinrich Sachs en 1888.

Les versions modernes es fabriquen en més manejables "caps" cilíndrics de [[plàstic]].

{{Traduït de|es|Chincheta}}
[[Categoria:Material d'oficina]]

Chincheta

2009-12-31T10:23:04Z

Muçol:

Llevagrapes

2009-12-31T10:22:22Z

Muçol:

[[Image:708px-Staple remover.jpg|250px|thumb|Llevagrapes.]]

El '''llevagrapes''' és un utensili que s'utilisa per a extraure les [[grapa|grapes]] que subjecten els [[foli]]s de [[paper]], evitant el possible dany en [[ungla|ungles]] i/o [[dit]]s. Es tracta d'una simple [[pinça]] que permet en el seu bort corbat traure les grapes introduïdes en el [[paper]]. La pinça posseïx un [[moll]] que li permet retornar a la seua posició original al disminuir la pressió.

== Història ==
Encara que existien utensilis semblants al començament del [[sigle XX]], una versió modificada del llevagrapes fon ideada per William G. Pankonin de [[Chicago]], [[Illinois]]. La forma semblant a l'actual fon patentada per Joseph A. Foitle d'Overland Park, [[Kansas]]. La patent es va presentar el 28 de maig de [[1969]], es concedí el 28 de decembre de 1971, i fon publicada en EE.UU. En el núm. 3.630.486 A.

{{Traduït de|es|Quita_grapas}}
[[Categoria:Material d'oficina]]

Grapa

2009-12-31T10:21:09Z

Muçol:

[[Image:Heftklammer.jpg|thumb|Grapes sense grapar i grapades (per davant i per darrere)]]
[[Image:800px-Grapas.jpg|thumb|Grapes recobertes de [[coure]].]]

Una '''grapa''', és una peça de [[ferro]] o un atre metal els dos extrems doblegats i puntaguts del qual es claven per a unir i subjectar papers, taules o atres coses.

Les grapes s'han empleat a lo llarc de l'història per a enllaçar els [[sellar]]s d'una fàbrica i sent de ferro en construccions econòmiques i de [[bronze]] en el restant. En les antigues construccions de l'época romana, es van fer algunes de fusta en forma de doble cua de [[milà]] pero les que més es van utilisar van ser les de bronze i el desig d'apoderar-se d'este metal ha contribuït notablement a la destrucció dels monuments antics. Triaven el bronze perque, ademés de ser més durador, no s'oxida com el ferro aumentant de volum i fent botar les pedres.

En l'[[Edat Mija]], es van utilisar grapes de ferro per a lligar els sellars d'una mateixa filada. Solien colocar-se dobles i es repetien formant un encadenat general. La manera més sòlida d'unir les grapes consistia a embotir-les en el gros de les pedres i fixar-les en [[plom]], quan el tipos de pedra utilisat podia soportar la calor sense trencar-se. Aixina es realisaven comunament en l'antiguetat . Quan no va poder utilisar-se el plom s'utilisava el [[sofre]].

En les obres de marbreria s'utilisaven les grapes de [[coure]] o bronze o es cuidava de cisellar-les per a evitar la seua oxidació. Adoptaven diferents formes segons tingueren com a objecte refermar i subjectar les [[brancalada|brancalades]] dels [[fumeral]]s o enllaçar peces que s'hagueren partit.

*en el primer cas, s'utilisen les grapes d'empotrament o de taló que són de ferro o de coure.
*en el segon cas, se gasten grapes en T.

Actualment, s'utilisen també grapes de chicotetes dimensions com a material de papereria per a agrupar papers i documents. Es comercialisen en cartuchos i s'apliquen per mig de la [[grapadora]]. Per a retirar-les, n'hi ha que fer us del [[llevagrapes]].

{{Traduït de|es|Grapa}}
[[Categoria:Material d'oficina]]

Goma de borrar

2009-12-31T10:16:05Z

Muçol: /* Enllaços externs */

Goma de borrar

2009-12-31T10:13:21Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «Goma de borrar plàstica Una '''goma de borrar''', també cridat '''borrador''', és un instrument de mà la finalitat del ...».

[[Image:Plastic eraser.jpg|thumbnail|Goma de borrar plàstica]]
Una '''goma de borrar''', també cridat '''borrador''', és un instrument de mà la finalitat del qual és eliminar traços erròneus generalment de [[llapis]], encara que també pot ser de tinta o marcador. És fonamental en la correcció d'errors en l'escritura generalment al llapis, encara que existixen també gomes que borren tinta normalment de color blau o groc.

El borrador té una consistència semblant a la goma, d'ací el seu nom. Algunes contenen materials plàstics com el [[titinili]], plàstic extret del tractament del [[titani]] i [[vinil]]. Certs llapis posseïxen goma de borrar en un extrem.

La seua matèria primera és extreta d'un arbre de la selva verge en Brasil, cridat "Arbre de hule" o "Seringueira".

Normalment els colors de les gomes determinen el seu us:
* Blanca: per a borrar llapissera.
* Blau: per a borrar tinta.
* Color carn a rogenca: com la que ve en els extrems dels llapis per a borrar traços incorrectes dels mateixos.
* Café clara de molla: borra traços de llapis.
* Negra: és un tipo de goma de borrar empleada per a gastar bromes ya que no borra.
* Goma de borrar de nata.
* Goma de borrar de pa: s'elabora en molla de pa. També se li coneix com ''goma de molla''. Es recomana la seua utilisació quan es tracta de borrar superfícies grans de text o dibuix.
* Goma de cartuig recarregable: se sembla a un marcador gros, cridat portagomes i funciona en reposts de goma. Se'ls trau goma conforme es va desgastant. Es recomanen quan es tracta de borrar en precisió un tram chicotet de superfície.
* Goma de tinta de dibuix tècnic: ve en color groc i s'utilisa per a borrar traços d'estilògraf diversos.
* Goma tipo portamines: es coloca la mina de goma dins d'un cilindre per a borrar en més pressió; es va traent més punta conforme es requerixca.

== Veja també ==
* [[Llapis]]
* [[Bolígraf]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.dibujosparapintar.com/curso_de_dibujo2j.Html Tipos de goma] Coneix els diversos tipos de borradors.

{{Traduït de|es|Goma_de_borrar}}

Quadern

2009-12-30T13:24:24Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «Quadern Un '''quadern''' (també '''llibreta''', '''quadern de notes''', etc.) és un llibre de dimensió redu...».

Llevagrapes

2009-12-30T13:11:09Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «Llevagrapes. El '''llevagrapes''' és un utensili que s'utilisa per a extraure les grapes que subjecten ...».

Grapa

2009-12-30T13:03:12Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «Grapes sense grapar i grapades (per davant i per darrere) Grapes recobertes de [[coure.]] Una '...».

Archiu:Heftklammer.jpg

2009-12-30T12:56:14Z

Muçol:

Sant Tomé i Príncip

2009-12-17T11:23:23Z

Muçol: /* Enllaços externs */

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''República Democrática de São Tomé e Príncipe'' República Democràtica de Sant Tomé i Príncip
| image_bandera = 125px-Flag of Sao Tome and Principe svg.png
| image_escut = ESCUDO~1.PNG
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = LocationSaoTomeAndPrincipe.png
| lema_nacional =''Unidade, Disciplina, Trabalho'' ([[portugués]]: «Unitat, Disciplina, Treball»)
| himne_nacional =''[[Independència total]]''
| capital =[[Santo Tomás (capital)|Santo Tomé]]
| capital_població =56.156 hab. ([[2005]])
| capital_coord. = 0°20'N6°44'E 0° 20’ N 6° 44’ E
| ciutat_principal =Santo Tomé
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[idioma portugués|Portugués]]
| govern =[[República]]
| dirigents_títuls = [[President de Sant Tomé i Príncip|President]] [[Primer ministre]]
| dirigents_noms =[[Fradique de Menezes]] [[Joaquim Rafael Branco]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- data
| fundació_dates =de [[Portugal]] [[12 de juliol]] de [[1975]]
| superfície =1.001
| superfície_lloc =185
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres = 0 km
| costes = 209 km
| població = 193,413
| població_any =
| població_lloc = 174
| població_densitat = 170
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 268.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 187
| PIB_per_càpita=US$ 1.638
| IDH = 0,654
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =123
| IDH_categoria =mig
| moneda = [[Dobra (unitat monetària)|Dobra]] ([[ISO 4217|STD]])
| gentilici = Santotomenc
| horari = [[UTC]]
| horari_estiu = no aplica
| cctld= [[.st]]
| còdic_telefònic = 239
| prefix_radiofònic =S9A-S9Z
| còdic_ISO = 678/STP/ST
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[CPLP]]
| nota1 =

}}

La '''República Democràtica de Sant Tomé i Príncip''' (o Sant Tomé i Príncep) (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Democràtica de São Tomé e Príncipe'', és un país [[Àfrica|africà]] format per unes quantes illes localisades en el [[golf de Guinea]], específicament al noroest de la costa de [[Gabó]], molt prop de la [[llínea equatorial]]. Les illes de major importància són: [[illa de Sant Tomé|Sant Tomé]] (''São Tomé'') i [[Illa de Príncip|Príncip]].

== Història ==

Els primers europeus en arribar a les illes foren els navegants [[Portugal|portuguesos]] [[João de Santarém]] i [[Pedro Escobar]] entre [[1469]] i [[1472]] junt en [[Annobón]]. La primera colonisació reeixida de Sant Tomé fon establida en [[1493]] en judeus sefardites exiliats d'[[Espanya]] per [[Álvaro Caminha]], que va rebre la terra com una concessió de la corona portuguesa. ''Príncep'' fon colonisada en [[1500]] baix un acort paregut. Per a la mitat del [[sigle XVI]], i en l'ajuda dels [[esclavitut|esclaus]], els colons portuguesos havien convertit a les illes en el principal exportador de [[sucre]] d'Àfrica. ''Sant Tomé'' i ''Príncep'' van ser dominades i administrades per la corona portuguesa en [[1522]] i [[1573]], respectivament.

El cultiu de [[sucre]] declinà en els següents 100 anys, i per la mitat del [[sigle XVII]], Sant Tomé va passar a ser poc més que un port d'escala per a barcos proveïdors de [[carbó]]. A principis del [[sigle XIX]], dos nous cultius, [[café]] i [[cacau]], foren introduïdes. Els rics sols volcànics van paréixer ser apropiats per a la nova indústria de collites. Com a conseqüència, grans plantacions (''roças''), apropiades per les companyies portugueses o terratinents absentistes, passaren a ocupar casi tot el bon cultivable. Per a [[1908]], Sant Tomé havia arribat a ser el productor mundial més gran de [[cacau]], i ademés la collita més important del país.

El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent van continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" continua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

Per als últims anys de la [[anys 1950|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de São Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960|anys xixanta]], els acontenyiments es van seguir ràpidament després del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i van elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Després d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.

En les primeres eleccions llegislatives en octubre de [[1994]], el [[MLSTP]] guanyà una majoria de bancs en l'Assamblea. Va reconquistar una majoria com toca de assents en les eleccions de novembre de [[1998]]. Les eleccions presidencials es celebraren en juliol de [[2001]]. El candidat abonat pel Partit Independent d'Acció Democràtica, [[Fradique de Menezes]], fon triat en la primera volta i instalat en el govern el [[3 de setembre]]. Després, en març del 2002, es van celebrar unes eleccions parlamentàries que portaren a un govern de coalició després de que cap partit conseguira una majoria de bancs. Un intent de [[colp d'estat]] per uns membres dels militars i el ''Front Demócrata Cristià'' (majorment representants dels exvoluntaris santomesos de l'eixèrcit [[Suràfrica|surafricà]] de l'era de l'[[apartheid]]) en juliol de [[2003]] fon revertit per mediació internacional, inclús l'[[Estats Units|estatunidenc]], sense derramament de sanc. En setembre de [[2004]], el president Menezes va despedir al primer ministre i va nomenar a un nou gabinet, el qual fon acceptat pel partit majoritari.

== Govern i política ==

Sant Tomé i Príncip funciona baix un sistema multipartidari des de 1990. El [[president]] de la República és electe per vot secret, universal i directe per un periodo de 5 anys. El president pot ser reelegit fins al terme de dos periodos consecutius. El [[primer ministre]] és nomenat pel president, i els catorze membres del gabinet són triats pel primer ministre.

L'Assamblea Nacional, l'orgue suprem de l'Estat i el més alt cos llegislatiu, està compost per 55 membres, els quals són electes per un periodo de 4 anys.

La Justícia és administrada per la [[Cort Suprema]]. El poder judicial és independent, segons el que establix l'actual Constitució.

Sant Tomé posseïx un bon nivell per lo que fa a [[Drets Humans]], incloent la llibertat d'expressió i de prensa, igual que la de formar partits d'oposició.

== Organisació polític-administrativa ==
[[Image:SaoTome Districts.png|right|180px]]

El país està dividit en dos [[província|províncies]]: [[Illa de Sant Tomé|Sant Tomé]] i [[Illa de Príncip|Príncip]] (esta última en autogovern des del [[29 d'abril]] de [[1995]]).

A la seua vegada està dividit en set [[districte]]s, sis en Sant Tomé i un en Príncep:
#[[Districte d'Aigua Grande|Água Gran]] ([[Sant Tomé (capital)|Sant Tomé]])
#[[Districte de Cantagalo|Cantagalo]] ([[Santana (São Tomé i Príncipe)|Santana]])
#[[Districte de Caué|Caué]] ([[São João dos Angolares]])
#[[Districte de Lembá|Lembá]] ([[Neves (São Tomé i Príncipe)|Neves]])
#[[Districte de Lobata|Lobata]] ([[Guadalupe (São Tomé i Príncipe)|Guadalupe]])
#[[Districte de Mé-Zóchi|Mé-Zóchi]] ([[Trindade]])
#[[Districte de Pagué|Pagué]] ([[Sant António (São Tomé i Príncipe)|Santo António]])

== Geografia ==
[[Image:Tp-map.png|thumb|250px|Mapa de Sant Tomé i Príncip]]

Les illes de Sant Tomé i Príncip, situades sobre l'Atlàntic equatorial, a 300 km i 250 km respectivament de la costa noroest de [[Gabó]], constituïxen el país més chicotet d'[[Àfrica]]. Les illes formen part d'una cadena montanyosa de volcans extints que inclouen també les illes d'[[Annobón]] al suroest i de [[Bioko]] al nordest, que pertanyen a [[Guinea Equatorial]], i el [[Mont Camerun]] en la costa oest d'Àfrica.

L'[[illa de Sant Tomé]] té un tamany de 50 km de llarc i 32 km d'ample i és la més montanyosa de les illes. La seua màxima altura és de 2.024 [[m]] i en ella viu la major cantitat de població i es troba la capital del país, la [[Sant Tomé (capital)|ciutat de Sant Tomé]].

L'[[illa de Príncip]] té un tamany de 16 km de llarc i 6 km d'ample, i és la segona en tamany. També n'hi han uns quants illots deshabitats més chicotets, que formen part del país: [[Illot de les Roles]], [[Illot de les Cabres]], [[Illot Bombó]], [[Illot Espigot]], [[Tinyosa Gran]] i [[Tinyosa Chicoteta]].

[[Image:Sao tome and principe.png|thumb|left|Image satelital de Sant Tomé i Príncip, generat des d'un [[gràfic rasterisat]] proveït per [[The Map Library]].]]
Ecològicament, les dos illes formen part de l'[[ecorregió]] denominada [[selva de terres baixes de Sant Tomé, Príncep i Annobón]].

== Economia ==

Des de 1800, l'economia de Sant Tomé i Príncip es va basar en l'agricultura. En el temps de l'independència, les plantacions que posseïen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Després de l'independència, el control d'estes plantacions passaren a unes quantes empreses agrícoles estatals, que se van anar privatisant en el temps. El cultiu dominant en Sant Tomé i Príncip és el [[cacau]], que representa un 95% de les exportacions. Atres productes són la [[copra]], margallons, [[banana]] i [[café]].

La producció domèstica és inadequada per al consum local, per lo qual el país importa part d'este menjar. Han sigut mampresos els esforços que ha vingut fent el govern en els últims anys per a expandir la producció alimentària i atres grans proyectes, la majoria d'ells, finançats per donants estrangers.

Ademés de l'agricultura, la principal activitat econòmica és la [[Peixca comercial|peixca]] i chicotetes indústries del sector alimentari. Els paisages de les illes tenen un potencial atractiu turístic, i el govern està tractant de millorar l'infraestructura del lloc, que fins al moment és precària. El sector del govern representa un 11% de l'ocupació.

Després de l'independència, el país ha centralisat la seua economia i la majoria dels mijos de producció són i estan controlats per l'Estat. La Constitució garantisa una ''economia mixta'', en cooperatives privades combinades en propietat i mijos de producció pública. En la [[década de 1980|década dels 80]] i els [[década de 1990|90]], l'economia de Sant Tomé travessà grans dificultats. L'economia es va vore estancada, i les exportacions de [[cacau]] van caure tant en valor, com en volum, creant grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació resultaren en un descens de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau van caure.

En resposta a la crisis econòmica, el govern dugué a terme una série de reformes. En 1987, es va implementar un programa d'ajust del [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) i es va invitar a capitals privats a participar en activitats relacionades en l'[[agricultura]], el [[comerç]], els [[banc]]s i el [[turisme]]. Les reformes dels noranta es centraren en la [[privatisació]], especialment en l'agricultura i els sectors industrials.

El govern santotomenc obté ajuda estrangera de diversos donants, inclòs el [[Programa de les nacions Unides per al Desenroll]], el [[Banc Mundial]], l'[[Unió Europea]], [[Portugal]], [[Taiwan]], i el [[Banc de Desenroll Africà]]. A l'abril del 2000, el FMI va aprovar una reducció de la pobrea i instalació del creiximent per a Sant Tomé que tenia com a resultat reduir l'inflació a un 3% en 2001, creiximent de l'economia a un 4% i reducció del dèficit fiscal. A finals de 2000, el país fon reconegut per la seua significant reducció en el seu deute.

En 2001, Sant Tomé i [[Nigèria]] van arribar a un acort per a l'exploració conjunta de les aigües reclamades per abdós països en la província del delta nigerià.

Actualment s'està intentant potenciar el turisme encara que per ara l'existència d'estes illes és pràcticament desconeguda per a la majoria de les agències de viages no portugueses.

== Demografia ==
La població de l'archipèlec s'estima en 165.000 habitants, en la següent composició ètnica:
** Negres: 88%
** Mestiços: 10%
** Blancs: 2 %
Tots són descendents d'emigrants que aplegaren a les illes des de [[1485]]. El primer poblament exitós (forçós) es va fer en [[sefardita|judeus sefardites]] espanyols per orde del rei Joan II de Portugal.
Casi tota la població viu en l'illa de Sant Tomé, el restant de les illes inclosa Príncep no suma més de 10.000 habitants.
=== Ciutats principals ===
La capital, Sant Tomé té uns 53.300 habitants, i Sant Antoni de Príncep 8.000.
=== atres indicadors ===
*Esperança de vida (2002):
** Dones 68,9 anys
** Hòmens 65,7 anys
** Mija 67,31 anys

== Cultura ==
[[Image:796px-Equator Sao Tome.jpg|right|thumb|250px|El equador travessa [[Ilhéu das Rolas]], en Sant Tomé i Príncip. Per això va fer el planisferi en terra d'eixe lloc.]]
=== Idiomes ===
A pesar que és un país chicotet, es parlen quatre idiomes nacionals: la llengua oficial és el [[portugués]] (parlat pel 95% de la població), i els [[creole portugués|creoles portuguesos]]: el [[idioma forro|forro]] (85%), l'[[idioma angolar|angolar]] (3%) i el [[idioma principenc|principenc]] (0,1%). El país és membre de la [[Comunitat de Països de Llengua Portuguesa]].<ref name="cplp"> [http://www.cplp.org/Estados-membros.aspx?ID=22 ''Comunitat de Països de Llengua Portuguesa''], Estats membres.</ref> A causa de la seua proximitat en [[Guinea Equatorial]] (i que este oficialisara el portugués) i [[Gabó]], aixina com per ser membre de la [[Francofonia]],<ref>[http://www.francophonie.org/Espanol.Html ''Francophonie.Org'']. Secció "qui som". Consultat el 10 d'octubre del 2009.</ref> en Sant Tomé i Príncip s'ha desenrollat un gradual interés a deprendre [[idioma francés|francés]] i [[idioma espanyol|espanyol]], el primer sobretot.

=== Festivitats ===
'''Festes i firats nacionals'''
{|class="wikitable" border="1"
|-style="background:#cccccc;"
| Data || Nom || Nom local ||Observacions
|-
| 1 de giner|| Any nou || Anus Novo ||
|-
| 4 de giner || Festa del Rei Amador || Rei Amador ||
|-
| 3 de febrer || Festa dels màrtirs de la lliberació || Màrtirs da Liberdade ||
|-
| 1 de maig || Dia del treball || Internacional do Trabalhador ||
|-
| 12 de juliol || Festa nacional || Dia nacional ||
|-
| 6 de setembre|| Dia de les forces armades || Forças armades ||
|-
| 30 de setembre || Dia de les nacionalisacions || Nacionalizações ||
|-
| 21 de decembre || Acort d'Alger || Acordo d'Alger ||
|-
| 25 de decembre || Nadal || Natal ''o també'' Dia da família ||
|}
'''Festes i firats locals'''

{|class="wikitable" border="1"
|-style="background:#cccccc;"
| Data || Nom || Nom local ||Observacions
|-
| 22 d'abril || Festa de la ciutat de [[Sant Tomé]] || Cidade de São Tomé ||
|}

'''Firats en dia variable'''
{|class="wikitable" border="1"
|-style="background:#cccccc;"
| Data || Nom || Nom local ||Observacions
|-
| febrer || Carnestoltes || ||
|-
| abril || Divendres Sant || Sexta Feira Santa ||
|-
| abril || Pasqua || Pascoa ||
|-
| novembre || Dia dels morts || Finats ||
|}

== Educació ==
En Sant Tomé i Príncip n'hi han tres nivells d'educació:
*Educació elemental
*Educació secundària
*Educació superior

*Taxa d'alfabetisació (2001):
** Dones 62%
** Hòmens 85%
** Total 75%

*Televisors 2.5%
==Referències==

{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.presidencia.st/ Presidència da República Democràtica de São Tomé e príncep] - President de la República (lloc oficial (en portugués)).
* [http://www.parlamento.st/ Pàgina oficial del Parlament (Assamblea Nacional)].
* [http://www.ine.st/ Institut Nacional d'Estatística]
* [http://www.bcstp.st/ Banc Central de Sant Tomé i Príncip]
* [http://saotome-principe.tripod.com/index.Html Pàgina de recursos de Govern i Política de Sant Tomé i Príncep].
* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]
* [http://www.radionacional.st/noticias.Htm Ràdio Nacional de Sant Tomé i Príncip]
* [http://www.jornal.st/ Jornal, periòdic de Sant Tomé i Príncip]
* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/tp.Html The World Factbook ] (en anglés)
* [http://www.cstome.net/diario/ Téla Nón, Jornal Digital en Português]

{{Traduït de|es|Santo_Tomé_y_Príncipe}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Sant Tomé i Príncip

2009-12-17T11:21:38Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''República Democrática de São Tomé e Príncipe'' República Democràtica de Sant Tomé i Príncip | image_bandera = 125...».

Gabó

2009-11-12T10:20:32Z

Muçol: Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''République Gabonaise'' República Gabonesa | image_bandera = 125px-Flag of Gabon svg.png | image_escut = 120px-Coat of arm...».

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Gabonaise'' República Gabonesa
| image_bandera = 125px-Flag of Gabon svg.png
| image_escut = 120px-Coat of arms of Gabon svg.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationGabon svg.png
| lema_nacional =''Union Travail Justice'' ''Unió Treball Justícia''
| himne_nacional =''[[La Concorde]]''
| capital =[[Libreville]]
| capital_població =1.424.987 hab. ([[2005]])
| capital_coord. = 0°23'N9°27'E 0° 23’ N 9° 27’ E
| ciutat_principal =
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] ¹
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Anex:Presidents de Gabó|Presidenta interina]] [[Primer ministre]]
| dirigents_noms =[[Ali Bongo]] [[Paul Biyoghé Mba]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- declarada
| fundació_dates =de [[França]] [[17 d'agost]] de [[1960]]
| superfície =267.667
| superfície_lloc =74
| superfície_aigua = 3,7%
| fronteres =2.551 km
| costes =885 km
| població = 1.500.000
| població_any =
| població_lloc = 147
| població_densitat = 6
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 9.514.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 138
| PIB_per_càpita=US$ 6.977
| IDH = 0.667
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =119
| IDH_categoria =Mig
| moneda = [[Franco CFA]]
| gentilici = Gabonés, gabonesa
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.ga]]
| còdic_telefònic = 241
| prefix_radiofònic =TRA-TRZ
| còdic_ISO = 266/GAB/GA
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 = L'[[Idioma espanyol|espanyol]] és oficial en el [[Idioma francés|francés]] en la ciutat de [[Cocobeach]] (en el noroest de la província de [[província de Estuaire|Estuaire]]).
}}

'''Gabó''', oficialment la '''República Gabonesa''', és un país de l'oest d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Guinea Equatorial]], [[Camerun]], la [[República del Congo]] i el [[golf de Guinea]]. Des de la seua independència de [[França]] el [[17 d'agost]] de [[1960]], la República ha sigut governada per dos presidents [[autocràcia|autocràtics]]; el titular [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] ha estat en el poder des de 1967 i era fins al moment el Cap d'Estat d'Àfrica que portava més temps en el càrrec.

== Història ==
El territori de Gabó va estar habitat al manco des de fa 9.000 anys, tal qual ho evidencia l'arqueologia. Segons pareix, la primera ètnia present en la zona foren els [[pigmeu]]s, que cert temps després van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre ells els [[bantú]]s.

Diversos grups bantús van viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].

El primer president de Gabó triat en [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha sigut el cap d'estat des de llavors.

En [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i després de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.

Un referèndum realisat en [[1995]] li va donar la facultat de reformar la constitució, la nova versió de la qual donà lloc a les eleccions presidencials i llegislatives de [[1997]]. L'any següent fon reelegit, mentres complia 31 anys ininterromputs en el poder. El seu amic, Jean-François Ntotoume, fon designat primer ministre.

== Govern i política ==
En l'independència de [[1960]] aparegueren dos partits, el [[Bloc Democràtic Gabonés]] (BDG) de [[Lleó M'Ba]], i l'[[Unió Democràtica i Social Gabonesa]] (UDSG), liderada per Aubame. Després de les primeres eleccions, cap dels dos partits va conseguir la majoria, i M'Ba va conseguir el càrrec de primer ministre en el soport dels diputats independents.
No obstant, es va concloure per part dels dos partits que per a les dimensions del país era més adequat un sistema de partit únic, per lo qual per a les eleccions de febrer de 1961 es va crear una llista única. M'Ba fon nomenat president, i Aubame ministre d'assunts exteriors.

En febrer de 1963, el corrent del BDG va tractar de forçar als membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels seus càrrecs. Tots els ministres de la UDSG van dimitir, i es van convocar eleccions al febrer de 1964, a les que la UDSG no pogué concórrer per no presentar una llista adequada a la llei. Sense arribar a celebrar-se les eleccions, es produí el 18 de febrer de 1964 un colp militar contra M'Ba, que va fer que les tropes franceses intervingueren. Les eleccions es celebraren finalment en abril, en diversos partits oponents, en les que el BDG va conseguir una clara majoria.

En març de 1967, Lleó M'Ba fon triat president, i [[Omar Canoa]] vicepresident. En la mort de M'Ba eixe mateix any, Omar Canoa accedí a la presidència.

En 1968 es torna al sistema de partit únic, dissolent el BDG i creant el nou Partit Democràtic Gabonés (PDG). Canoa fon triat president consecutivament en [[1975]], [[1979]] i [[1986]].
Després d'un debat nacional sobre la situació política, es va obrir de nou un sistema multipartidari, en la que Canoa fon novament triat president en [[1990]], [[1993]] i [[1998]], creant-se una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Gabó és actualment una república democràtica multipartidista, en un president triat pel vot popular i un mandat de set anys; un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.

L'Assamblea Nacional consta de 120 membres, dels quals 111 són electes i 9 nominats pel president per a un periodo de cinc anys. El poder judicial residix en la Suprema Cort de Justícia i atres tribunals menors.

Cada una de les nou províncies és dirigida per un governador.

Les pròximes eleccions es realisaran en 2012.

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:Gabon provinces named.png|thumb|right|300px|Mapa de les províncies de Gabó]]
Gabó està dividit en 9 [[província|províncies]] (capitals entre paréntesis)

#[[província d'Estuaire|Estuaire]] ([[Libreville]])
#[[província d'Haut-Ogooué|Haut-Ogooué]] ([[Franceville]])
#[[província de Moyen-Ogooué|Moyen-Ogooué]] ([[Lambaréné]])
#[[província de Ngounié|Ngounié]] ([[Mouila]])
#[[província de Nyanga|Nyanga]] ([[Tchibanga]])
#[[província d'Ogooué-Ivindo|Ogooué-Ivindo]] ([[Makokou]])
#[[província d'Ogooué-Lolo|Ogooué-Lolo]] ([[Koulamoutou]])
#[[província d'Ogooué-Maritime|Ogooué-Maritime]] ([[Port-Gentil]])
#[[província de Woleu-Ntem|Woleu-Ntem]] ([[Oyem]])

== Geografia ==
[[Image:Carte gabon.png|thumb|right|300px|Mapa de Gabó]]
Gabó està situat en la costa [[oceà Atlàntic|atlàntica]] d'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellonge des del noroest, llimita en [[Guinea Equatorial]], [[Camerun]], i la [[República del Congo]].

La major part de l'interior del país està cobert per una densa [[selva]].

N'hi han tres regions: la plana costera, en molts llacs i llacunes; la regió montanyosa dels [[Monts Vidre]] i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt dels quals és la [[Montanya Iboundji]], de 1.575 m. d'altura.

Hi ha una important ret hidrogràfica que s'estén per tot el territori gabonés.

El riu més llarc de Gabó és l'[[Ogooué]], que naix en el Congo Occidental. L'[[Ogooué]] i els seus afluents corren en direcció oest, formant profundes valls a través dels accidentats altiplans de Gabó. Després, s'eixampla per a formar un ampli delta que creua la planura costera. Al sur de l'[[Ogooué]], el terreny ascendix fins al massiç de [[Chaillu]].

El clima és calorós i humit en fortes pluges entre octubre i maig.

La fauna d'esta zona inclou [[antílop]]s i [[elefant]]s.

== Economia ==
Gabó té grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Atres recursos importants són el petròleu, el manganés i l'urani.

La seua poca població, abundants recursos naturals i l'inversió privada estrangera han ajudat a fer de Gabó un dels països més pròspers de la regió, a pesar de que té una taxa de desocupació del 21% (2000).

Les seues principals exportacions són: petròleu, fusta, manganés i urani, que es destinen a [[França]] (62%), [[Costa de Marfil]] (7%), [[Regne Unit]] (2%) i [[Països Baixos]] (2%).

Gabó importa maquinària agrícola, aliments, metals, productes químics, materials de construcció i equips de transports. Els mateixos provenen de [[França]] (62%), [[Costa de Marfil]] (7%) i [[Regne Unit]] (2%).

La taxa d'inflació anual és del 1,5% (2004), el PBI per càpita ascendix a 5600 dólars i el deute extern era de 3.804 millons de dólars en 2004.

== Demografia ==
[[Image:445px-Pazoku masque.jpg|thumb|270 px|Màixquera de Gabó]]

En l'any 2007 Gabó té una població de 1.500.000 habitants. L'idioma oficial és el francés. L'esperança de vida és de 65 anys. El 32.2% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dòna és de 4.71. Es calcula que el 4% de la població està infectada en el virus de VIH (Sida).

Principal grup ètnic: [[fang]]. Els '''myene''' es consideren a si mateixos l'aristocràcia de Gabó. L'educació es basa en un sistema francés. L'[[Universitat de Libreville]] creada en [[1970]] té més de 4.000 alumnes. Els ingressos del [[petròleu]] conseguixen importants inversions en la salut, una de les millors d'[[Àfrica]].

La composició ètnica és: [[fang]] (35%), bantus (29%), eshiras (25%), atres africans (1%), blancs francesos (9%) i atres blancs (1%)

== Educació ==
Està l'[[Universitat Omar Canoa]] en [[Libreville]]. Esta universitat té un Departament d'Espanyol, que s'encarrega de l'aprenentage de la llengua espanyola en Gabó, així com de la difusió de la cultura hispanoamericana i hispanoafricana. Gabó ya té un 1,14% hispà, radicat principalment en la ciutat de [[Cocobeach]] (al Noroest), on l'espanyol és oficial junt en el francés, puix esta ciutat també és pertanyent a [[Guinea Equatorial]].

== Cultura ==

La música gabonesa és poc coneguda en comparació en els jagants regionals com la [[República Democràtica del Congo]] i [[Camerun]]. Alguns artistes de Gabó són: [[Patience Dabany]], [[Georges Oyendze]], [[La Rose Mbadou]], [[Sylvain Avara]], [[Oliver goma]], [[Pierre Akendegue]], [[Annie-Flore Batchiellilys]] i [[François Ngoua]].

Entre els escritors trobem: [[Jean-baptiste Abessolo]] i [[Angèle Rawiri]]

Entre els cineastes destaca [[Imunga Ivanga]], especialisat en documentals sobre la problemàtica del seu país.

{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+'''Festes Nacionals'''
|-
|---bgcolor="#EEEEEE"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| [[17 d'agost]]
| [[Dia de l'Independència]]
| Jour de l'Independence
|
|}

== Ecologia ==

La [[selva umbròfila|selva tropical]] de Gabó està considerada la més densa i verge d'Àfrica. No obstant, l'enorme creiximent demogràfic del país està provocant una [[deforestació]] extrema que amenaça este valiós recurs natural. La [[caça furtiva]], aixina mateix, està posant en perill a la fauna salvage. Sens dubte, la falta de mijos i de gestió en recursos propis auguren si més no un futur poc falaguer.

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix les selves de Gabó entre dos [[Ecorregió|ecorregions]]: la [[selva costera equatorial atlàntica]] a l'oest i la [[selva de terres baixes del Congo nort-occidental]] a l'est. Ademés, hi ha diversos enclavaments de [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] en el centre i sur del país. També està present el [[manglar d'Àfrica central]], principalment en l'[[estuari]] del [[Riu Muni (riu)|riu Muni]] i en la desembocadura del [[riu Como]].

== Benestar social ==

El país no té sistema de cobertura sanitària. Els treballadors que cotisen en la seguritat social no tenen les ventages que es troben en els països desenrollats que apliquen el mateix sistema. Aixina mateix, la majoria (per a no dir la totalitat) dels tractaments mèdics no estan coberts. Des de la simple consulta, fins als tractaments més elaborats (VIH, càncer, etc.) són cobrats.

El país dispon d'escoles i centres de formació, reconeguts tant a nivell nacional com internacional. Hi han institucions internacionals que proponen una formació adequada i que treballen en estreta colaboració en les institucions, embaixades de països estrangers i centres culturals. Atés que es tracta de centres privats, el seu accés és restringit a una gran part de la població, que ha de conformar-se en la formació oferida per l'Universitat Omar Canoa Ondimba, sent l'única en oferir matrícules barates, no havent Educació Superior gratuïta.

== Religió ==
Les religions que es practiquen són: catolicisme 56%, protestantisme 17,7%, atres 11,9%, atres religions cristianes 9,6%, islam 3,1%, religions tradicionals africanes 1,7%.

== Referències ==
{{listaref|2}}
== Enllaços externs ==

*[http://www.legabon.Org/ Lloc web oficial de la República de Gabó]
*[http://www.senatgabon.org/ Lloc web oficial del senat de Gabó]
*[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1023203.stm BBC News Country Profile - ''Gabó'']
*[https://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/gb.Html CIA World Factbook - ''Gabó'']
*[http://www.gabonart.Com Lloc web oficial de les arts, de la cultura i el turisme ]
*[http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun i de Gabó] Cultura i música dels primers habitants de Gabó
*[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2826.Htm U.S. Department of State] Nota informativa sobre Gabó de l'Oficina d'assunts africans.

{{Traduït de|es|Gabón}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Archiu:Gabon provinces named.png

2009-11-12T10:06:08Z

Muçol: