L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Tribunal de les Aigües

2019-06-14T10:12:04Z

Nabet:

[[Image:Tribunal_aigues.JPG|300px|thumb|Miniatura del quadro "El Tribunal de les Aigües" del pintor [[Bernardo Ferrándiz]], en l'any [[1865]].]]

El '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''', conegut també com a '''Tribunal de la Vega de Valéncia''' és un [[Jurat de Recs]] encarregat de resoldre els conflictes per l'aigua de rec entre els agricultors de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] de les séquies que formen part d'ell (''Quart'', ''Benagéber i Faitanar'', ''Tormos'', ''Mislata'', ''Mestalla'', ''Favara'', ''Rascanya'' i ''Rovella''). El conjunt d'estes séquies formen la denominada ''[[Vega de Valéncia]] '', sobre la qual té jurisdicció el Tribunal, que junt en la [[Séquia Real de Moncada]], en jurisdicció a banda, formen l'[[Horta de Valéncia]]. En [[setembre]] de l'any [[2009]] és designat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
{{cita|...sol testimoni d'una tradició cultural viva: la de la justícia i el govern democràtic i autogestionari de les aigües per part dels llauradors andalusins en l'àmbit de les hortes que voltaven les grans ciutats de la frontera mediterrànea de la Península Ibèrica...}}

== Funcionament ==
El Tribunal és un [[tribunal consuetudinari]]. Està format per un representant de cada una de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] que formen part, huit en total, denominats síndics, i un d'ells és triat president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha segut el síndic de Favara o el de Tormos, alternativament.

Cada [[dijous]] de l'any (excepte festius i aquells que van des de [[Nadal]] a Reixos) se reunix el Tribunal en els seus assessors en la ''Casa Vestuari'' de la [[Plaça de la Mare de Deu]] de [[Valéncia]] per a discutir diversos assunts. Pero és a les dotze en punt del migdia, mentres sonen les campanes d'[[El Micalet]], quan el Tribunal se constituïx formalment en la Porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]], en la mateixa plaça. És llavors quan l'aguasil, en el permís del president, flama als denunciats de cada una de les séquies, en la tradicional frase: “''denunciats de la séquia de...! ''”. El juí es desenrolla de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el guarda de la séquia a que pertany l'infractor, expon el cas davant del Tribunal, i despuix el denunciat se defén ad ell mateix i respon a les qüestions del síndic de la séquia a que pertany. És tot seguit quan el Tribunal, en l'excepció del síndic de la séquia, decidix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui impon la pena a pagar per l'infractor, d'acort en les Ordenances de la pròpia Comunitat de Regants. Encara hui en dia la pena s'impon en “sous”, tal com se feya en l'época migeval, entenent-se actualment per “un sou”, el sou diari del guarda de la séquia.

Són objecte de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües: els mateixos membres del Tribunal, les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]], els atandadors, les persones jurídiques (per eixemple les [[Cenres Agràries]]), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigües, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els síndics, els ''elets'' que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que és com un fiscal) i terceres persones.

== Història ==
El seu orige segons algunes fonts <ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20091115/opinion/agricultura-tribunal-aguas-valencia-20091115.html]</ref> el trobaríem en l'época romana, a pesar de que lo més provable és que és una evolució a lo llarc del temps, basada en tradicions andalusines anteriors.

La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en [[1813]] davant de les [[Corts de Cadis]] per a provar de salvar-lo de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal i com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida donada. La raó és que és el sol moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.

De fet, en l'any [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el [[sigle XX]]. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de l'any [[1239]], pel qual ordena que les séquies se rigguen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet de que es celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'[[Àfrica]] cada home sabut otorga la paraula al restant d'indígenes de la seua pròpia tribu).

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], lo que no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perque no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, puix la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en sí, tal com se fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-lo a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal en el [[sigle XIX]] que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''La Barraca''.

== Perspectives de futur ==

Els temps canvien, i el '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''' no té hui l'importància que ha tengut històricament. Quan en l'any [[1950]] va entrar en funcionament el [[pantà de Benageber]], que regula els cabals del [[riu Túria]], el Tribunal ya va perdre part de la seua importància en la minva del número de pleits que es derivaven de la manca d'aigua. Hui el perill d'extinció del Tribunal li ve de la desaparició física de la mateixa [[horta de Valéncia]], davant de l'expansió de la ciutat, i en conseqüència, corre el perill de convertir-se en un “teatre de carrer” folclòric per a turistes.

No obstant això, la seua funció jurisdiccional està plenament vigent, ademés d'expressament reconeguda per la llegislació, i el fet de que es constituïxca cada dijous i el respecte que cap al mateix tenen tots els regants és garantia de pervivència en el futur.

== Cites ==

{{Cita|El Tribunal de les Aigües datat en [[960]] és l'institució de justícia més antiga que existix en [[Europa]]|[[Francisco A. Roca Traver]]}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.tribunaldelasaguas.es Portal del Tribunal de les Aigües]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090930/local/valenciana/tribunal-aguas-valencia-designado-200909301522.html Patrimoni de l'Humanitat]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20091115/opinion/agricultura-tribunal-aguas-valencia-20091115.html La agricultura y el Tribunal de las Aguas en la Valencia musulmana]
*[https://www.youtube.com/watch?v=mJyCyWuvhSw&t=112s Tribunal de les Aigües - Vídeo - Youtube]

== Vore també ==
*[[Consell d'Hòmens Bons]].
*[[Home Bo]]

== Referencies ==
<references />
{{Traduït de|es|Tribunal_de_las_Aguas_de_Valencia}}

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Província de Valéncia]]
[[Categoria:Institucions i drets forals]]]
[[Categoria:tribunals consuetudinaris|Aigües de Valéncia]]
[[Categoria:Agricultura]]

Usuari discussió:Xavier

2019-06-14T09:35:57Z

Nabet: /* Bon dia */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

== Bon dia ==

Bon dia. He vist que est administrador, i voldria saber cóm puc ser-ho yo també, ¿qué és lo que he de fer per a ser-ho? També, ¿cóm puc conseguir eixes notes que apareixen en la pàgina d'usuari d'alguns usuaris? Me referixc a les que diuen "el valencià és la llengua materna d'est usuari" o coses aixina. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 11:34 14 jun 2019 (CEST)

Usuari discussió:Xavier

2019-06-14T09:34:15Z

Nabet: Nova secció: /* Bon dia */

{{Benvingut}} [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:25, 10 jul 2015 (CEST)

== Nominacio com a Administrador de Uiquipedia i Normes ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Ara podràs editar en Uiquipèdia en valencià molt mes facilment. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]
--[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:55, 5 gin 2016 (CET)

== Pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] ==
He creat la teua pagina d'usuari [[Usuari:Xavier|Xavier]] que encara no estava creada. Per a ser administrador en Uiquipèdia es imprescindible tindre la teua pagina d'usuari creada. Ya la canviaras al teu gust com cregues oportu. ¡Moltes gracies pel teu treball aci!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:05, 5 gin 2016 (CET)
------------------------------------------------------------------------------------
Enhorabona pel teu nomenament com a Administrador de la Uiqui. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:01, 5 gin 2016 (CET)
-------------------------------------------------------------------------------
¡ Hola ! Ya hi ha una pàgina en la Uiqui com Allioli tot junt, per favor revisa-la per si hi ha que juntar-les les dos la teua de All i oli i la ya existent de All i oli. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23, 16 abr 2016 (CEST)
------------------------------------------------------------------------------
No m´havia donat conter. Puc mirar-lo per a juntar-los pero veig que son molt diferents. Xavier.
-------------------------------------------------------------------------------
He vist que lo correcte es "Allioli", se poden juntar les pàgines utilisant la primera com la base. Xavier
-------------------------------------------------------------------------------

== Artícul Política i Llengua Valenciana ==

Hola, he vist que has copiat un artícul d'una pàgina web i això pot supondre una violació de copyright. Ademés l'artícul no està redactat de forma enciclopèdica. Podem utilisar la discussió d'eixe artícul per a millorar-lo. Gràcies. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 22:09, 31 maig 2016 (CEST)
-------------------------------------------------------------------
Estic treballant en ell, tinc el permís de CCV. Voldria començar per 1932 pero estic buscant documentació. Xavier
:Sobre est artícul la redacció continua sense ser enciclopèdica. mai pots parlar en primera persona de "nostra llengua" "Els valencians sempre hem tingut". Les afirmacions categoriques deurien ser reescrites tambe, estem parlant de política i d'estudis. L'artícul no té cap referència. En [[Ajuda:Índex|Ajuda]] n'hi ha molta més informació sobre plantilles, polítiques i un manual d'estil. Quan tinga un ratet me fique a ajudar-te. Gràcies! --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 19:00, 7 jun 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Moltes gràcies, estic arreplegant informació. Intentaré revisar-lo i mantindre l´estil enciclopèdic. No estic molt ficat en el tema.

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:25, 15 set 2016 (CEST)
--------------------------------------------------------------------
Vaig a vore, gràcies. Ho he vist pero no se com votar pero allò que destaqueu me pareix correcte.
--------------------------------------------------------------------

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:01, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tindré que agarrar una relació de paíssos del món per orde alfabètic i mirar la plantilla teua per a copiar-la en els nous. Poc a poc se pot anar fent. Xavier --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:47, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Tan sols mos falten els d'[[Oceania]] i els d'[[Àsia]]. Aparixen en la plantilla en eixos artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:54, 18 set 2016 (CEST)
---------------------------------------------------
Lo que passe és que no tinc molta idea de plantilles pero ho miraré a vore. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:27, 18 set 2016 (CEST)

== Bibliografia ==
Sabes cual es la editorial, la fecha y el lugar de publicacion de ''GASCÓ, Antonio. Bernardo Mundina, un veí oblidat''? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:30, 29 set 2016 (CEST)
-----------------------------------------------
Sí, lo voy a poner. Antonio Gascó es el actual Cronista de Castellón. ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:27, 29 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://lenciclopedia.org/Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 19:16, 8 oct 2016 (CEST)

No tinc ni idea com votar pero me pareix be tot allò que destaqueu. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:16, 8 oct 2016 (CEST)

Tan sol tens que posar la teua firma baix de la meua si estàs d'acort en que siga destacat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:27, 8 oct 2016 (CEST)

== Ossos de sant ==

Esta pàgina ya existix com a [[Ossos de Tots Sants]] Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:40, 31 oct 2016 (CET)
--------------------------------------
Puix no l´havia trobat i l´he creat este matí. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:08, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
Val, puix la borre perque són casi iguals. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:43, 31 oct 2016 (CET)
------------------------------------------------
He arreglat un poc l´artícul per a que quede més vistós i he afegit la referència. --[[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:23, 31 oct 2016 (CET)

== Vullc ajudar ==

Hola Xavier,

Vullc ajudar en Uiquipèdia. He vist l'artícul https://www.lenciclopedia.org/Pacte_de_Reus i he trobat algunes coses per a corregir pero no he pogut fer-ho perque em diu que no tinc els permissos necessaris.
No disponc de massa temps pero aixina i tot m'agradaria poder contribuir. El meu nivell de valencià és prou alt i una de les coses que podria fer és revisar els artículs que hi han ya escrits i tractar de millorar-los tant ortogràficament com gramaticalment. També m'agradaria saber si es dispon d'un manual d'estil en el qual se recomanen coses com per eixemple l'us de determinades formes verbals (yo m'estime més l'us del pretèrit perfecte que el del perifràstic perque aporta una major riquea).

També voldria canviar el nom del meu conte i que fora AmparGiner (en lloc d'Amparginer)

Salutacions i espere la teua resposta.

Ampar.

== Hola Ampar ==

Gràcies pel teu interés, tota ajuda és bona. Yo porte un temps colaborant en la Uiquipèdia. Més tart, me nomenaren administrador. Pero no tinc ni idea com donar-te els permisos. Quan vaig començar a colaborar editava el text i despuix responia a una pregunta molt simple que te preguntava la pàgina. Pense, que deuras de dirigir-te a Jose2 o a Chabi, per eixemple, i que se posen en contacte en tu. Tampoc tinc molt clar si la meua resposta t´arribarà. Un abraç.[[Usuari:Xavier|Xavier]] Afegixc ad atres usuaris en este tema per si podeu llegir el comentari d´Ampar. [[Usuari:Jose2|Jose2]] [[Usuari:Chabi|Chabi]]

O.K. Crec que ya està solucionat. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:34 15 maig 2017 (CEST)

== Preposició "En" ==

Hola Xavier, la preposició “en” que indica situació, lloc o temps, segons la RACV és convenient ficar-la davant del nom propi i de les expressions que indiquen lloc o temps com per eixemple “ En l'any 1245” i no ficar a soles “L'any 1245” que encara que es pot considerar correcte, recomanen ficar davant “En”, aixina puix en el teu permís, ho fique aixina en l'artícul de José Luis Torro d'ahir. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:32 2 jul 2018 (CEST)

== Conforme ==

Completament d'acort. [[Usuari:Xavier|Xavier]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:37 2 jul 2018 (CEST)

== Fiches ==

Hola bon dia, m'agradaria saber com es creen les fiches en la wiki, vullc crear i actualisar algunes pàgines pero no es com colocar les fiches i si intente modificar la ficha d'actors no em deixa. (https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27actors)
Moltes gràcies. --[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 12:13 16 dec 2018 (CET)

== Bon dia ==

Bon dia. He vist que est administrador, i voldria saber cóm puc ser-ho yo també, ¿qué és lo que he de fer per a ser-ho?. També, ¿cóm puc conseguir eixes notes que apareixen en la pàgina d'usuari d'alguns usuaris? Me referixc a les que diuen "el valencià és la llengua materna d'est usuari" o coses aixina. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 11:34 14 jun 2019 (CEST)

Joan Lluís Vives i March

2019-06-14T09:22:41Z

Nabet: /* Obra */

[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>Lluís Vives i March</center>]]
'''Joan Lluís Vives i March''', el gran filòsof i humaniste del Renaiximent europeu, naixqué en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Marti. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. Muigué en [[Bruixes]] ([[Belgica]]) el [[6 de maig]] de [[1540]].

==Biografia==
La seua biografia es caracterisa pel seu gran amor a la ciència i haver segut molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigué immers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums.

Lluís Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als dèsset anys se traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu entorn, i perque una epidèmia de [[pesta]] que assotà [[Valéncia]] en l'any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques.

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Se doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Quan va morir son pare, estigué per un breu espai de temps donat classes en la càtedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne u dels seus alumnes Honorat Joan. Anà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establí la seua residència en [[Bruixes]], on se guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. És quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruixes fon per ad ell la segona Valéncia, a la qual enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre tingué un bon recort d'ella i la nomenava Pàtria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendre's. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del príncip Guillem de Croy, qui als dèu anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondència, i preparà l'edició de les obres de Sant Agustí. Viajà a [[París]], Bruixes, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En l'any [[1522]] morí [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica castellana, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferí la seua càtedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbé economic. Quan trobava un mecenes, al poc moria. No obstant, est infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra econòmica anà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruixes, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien notícia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de sa filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedràtic en el colege Corpus Christi d'[[Óxford]].

Ya en la seua nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruixes, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructífer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosòfics i didàctics. En [[1526]] li vingué una atra desgràcia, el rei rebujà a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives se posà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgué l'enemistat del rei, més i mig de presó i l'exili. Tornà a Bruixes, a casa de la família de la seua dòna, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué ací a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesús]]. Se produí una epidèmia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.

En l'any [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors immersa en una série de guerres de religió, que afectaren la seua forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui despuix seria Duquesa de Calàbria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En l'any [[1538]] escrigué el tractat filosòfic ''Del alma y de la vida'' (''De l'ànima i la vida'' en la nostra llengua), despuix ''Exercitatio linguae latinae'' (''Eixercici de la llengua llatina'') i ''De veritate fidei christianae'' (''De les veritats de la fe cristiana''). El ''Exercitatio linguae latinae'' resulta deliciosa per quànt en ella retracta la Valéncia de la seua infantea i joventut en minuciosa descripció dels seus carrers i places, cóm se vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de les seues iglésies, etc... (*)

'''Lluís Vives''' muigué en maig de [[1540]] als quarantahuit anys d'edat com a conseqüència de la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'iglésia de Sant Donat de Bruixes.

== Obra ==
En totes les històries de Filosofia o del Reinaiximent se cita a '''Joan Lluís Vives'''. En l'Universitat d'Óxford se colocà una llàpida en el seu recort. L'[[Universitat de Valéncia]] creà la catedra Lluís Vives a principis de sigle passat. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques.

Entre les filosòfiques estan: ''De causis corruptarum artium'', ''De tradendis disciplinis'', ''De prima Philosophia sive de intimo naturae opificio'', ''De censura veri'', ''De explanatione cuiusque essentiae'', ''De instrumento probabilitatis'', ''De disputionae'', ''De disciplinis libri XX'', ''Dialectices libri quattuor'', ''De aristotelis operibus censura'', ''De initiis sectis et laudibus philosophiae'', ''In Pseudo-Dialecticos''.

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex...'' Entre les obres morals figuren: ''De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teològiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les quals destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader método.

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre afers més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte.

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia les seues pròpies teories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de les seues idees dutes a la pràctica. Vives va sostindre que s'havia de combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que són aptes per al treball i no s'havia de donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Diàlecs surgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica.

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], a l'hora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit pels seud biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Joan Lluís Vives i March

2019-06-14T09:05:11Z

Nabet: "Lluís" du accent en valencià

[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>Lluís Vives i March</center>]]
'''Joan Lluís Vives i March''', el gran filòsof i humaniste del Renaiximent europeu, naixqué en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'iglésia de Sant Marti. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. Muigué en [[Bruixes]] ([[Belgica]]) el [[6 de maig]] de [[1540]].

==Biografia==
La seua biografia es caracterisa pel seu gran amor a la ciència i haver sigut molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigué inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums.

Lluís Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu voltant, i perque una epidèmia de [[pesta]] que assotà [[Valéncia]] en l'any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques.

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Anà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establí la seua residència en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. És quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendre's. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del príncip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruixes, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En l'any [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferí la seua càtedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, este infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra econòmica anà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de la seua filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedràtic en el colege Corpus Christi d'[[Óxford]].

Ya en la seua nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructífer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosòfics i didàctics. En [[1526]] li vingué una atra desgràcia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es posà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgué l'enemistat del rei, més i mig de presó i l'exili. Tornà a Bruixes, a casa de la família de la seua dòna, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué ací a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesús]]. Es produgué una epidèmia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.

En l'any [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors immersa en una série de guerres de religió, que afectaren la seua forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui més tart seria Duquesa de Calàbria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En l'any [[1538]] escrigué el tractat filosòfic ''Del alma y de la vida'' (''De l'ànima i la vida'' en la nostra llengua), despuix ''Exercitatio linguae latinae'' (''Eixercici de la llengua llatina'') i ''De veritate fidei christianae'' (''De les veritats de la fe cristiana''). El ''Exercitatio linguae latinae'' resulta deliciosa per quànt en ella retracta la Valéncia de la seua infantea i joventut en minuciosa descripció de sos carrers i places, cóm es vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de les seues iglésies, etc... (*)

'''Lluís Vives''' muigué en maig de [[1540]] als quaranta-huit anys d'edat degut a la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'iglésia de Sant Donat de Bruixes.

== Obra ==
En totes les històries de Filosofia o del Reinaiximent es cita a '''Joan Lluís Vives'''. En l'Universitat d'Óxford es colocà una llàpida en el seu recort. L'[[Universitat de Valéncia]] creà la catedra Lluís Vives a principis de sigle passat. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques.

Entre les filosòfiques estan: ''De causis corruptarum artium'', ''De tradendis disciplinis'', ''De prima Philosophia sive de intimo naturae opificio'', ''De censura veri'', ''De explanatione cuiusque essentiae'', ''De instrumento probabilitatis'', ''De disputionae'', ''De disciplinis libri XX'', ''Dialectices libri quattuor'', ''De aristotelis operibus censura'', ''De initiis sectis et laudibus philosophiae'', ''In Pseudo-Dialecticos''.

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex, ... Entre ses obres morals figuren: De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teologiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les que destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empiric i racionaliste. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni traves, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en sí mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, sa millor obra es ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader método.

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia ses pròpies terories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de ses idees portades a la pràctica. Vives va sostindre que hi havia que combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que son aptes per al treball i no hi havia que donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Dialecs surgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica.

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], alhora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluís Vives i March''' ha segut definit per sos biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Joan Lluís Vives i March

2019-06-14T09:03:54Z

Nabet: Tenia faltes d'ortografia molt greus, principalment d'accentuació (de vegades hi havien accents i d'atres, no) les he corregides.

[[Image:Lluis_vives.JPG|right|thumb|<center>'''Lluis Vives i March'''</center>]]
'''Joan Lluis Vives i March''', el gran filòsof i humaniste del Renaiximent europeu, naixqué en [[Valéncia]], el [[6 de març]] de [[1492]], en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta son nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, rere l'iglésia de Sant Marti. Sos pares foren Lluis Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants. Muigué en [[Bruixes]] ([[Belgica]]) el [[6 de maig]] de [[1540]].

==Biografia==
La seua biografia es caracterisa pel seu gran amor a la ciència i haver sigut molt desafortunat en la vida, gran part de la qual estigué inmers en una cadena d'episodis trists, a pesar dels quals no s'amilanà. La principal preocupació que reflexà en els seus tractats i escrits va ser la reforma de l'ensenyança i de costums.

Lluis Vives feu els seus estudis primaris i universitaris en Valéncia, en una época en que els universitaris s'alçaven a les quatre de la matinada i tenien la primera classe a les cinc. Als 17 anys es traslladà, fart de la persecució que patien sos pares per ser judeus i despuix de la mort de sa mare, a [[París]]. En part fon un exili voluntari. Cansat de la mediocritat imperant al seu voltant, i perque una epidèmia de [[pesta]] que assotà [[Valéncia]] en l'any [[1508]] paralisà totes les activitats academiques.

En la [[Sorbona]] estudià Humanitats i Filosofia. Es doctorà i tornà a [[Valéncia]] al trobar-se malament son pare. Al faltar son pare, es quedà per un curt espai de temps, donat classes en la catedra de Gramàtica i Lliteratura de l'Universitat, sent-ne un dels seus alumnes Honorat Joan. Anà a [[Flandes]] en l'any [[1512]] i establí la seua residència en [[Bruixes]], on es guanyà la vida, al principi, donant classes particulars. És quan escriu: Christi Jesu Triumphus. Bruges fon per ad ell la segona Valéncia, a la que enyorava en devoció. A pesar de l'acossament de l'Inquisició a la seua família, sempre guardà un bon recort d'ella i la nomenava Patria Meua. La seua fama com a pedagoc començà a extendre's. En [[1517]] el primer ministre de [[Carles V]] li feu preceptor del príncip Guillem de Croy, qui als 10 anys havia segut nomenat bisbe de Cambray. En l'any [[1519]] era professor de l'Universitat de [[Lovaina]], intimant en el decà de la mateixa, qui despuix seria [[Papa]] en el nom d'[[Adrià VI]]. Conegué a [[Erasme de Rotterdam]], en qui mantingué una bona amistat i abundant correspondencia, i preparà l'edició de les obres de Sant Agusti. Viajà a [[Paris]], Bruixes, [[Ambers]] i tornà a [[Lovaina]], residint alternativament en [[Bruixes]] i [[Brusseles]].

En l'any [[1522]] faltà [[Nebrija]], autor de la primera gramàtica espanyola, i l'Universitat d'[[Alcalà]] li oferí la seua càtedra, pero la rebujà perque no estava d'acort en el sistema d'ensenyança. Sa vida fon un continu malbe economic. Quan trobava un mecenes, al poc es moria. No obstant, este infortuni no li restà activitat intelectual, investigadora i docent. En l'intent d'eixir de la sossobra econòmica anà a Londres, a on conseguí que [[Tomas Moro]], a qui conegué en Bruges, li presentara al rei [[Enric VIII]]. El rei i la reina, [[Catalina d'Arago]] -filla dels [[Reis Catolics]]- tenien noticia de la seua fama intelectual i li nomenaren preceptor de la seua filla, la princesa Maria, llector de la Reina i catedràtic en el colege Corpus Christi d'[[Óxford]].

Ya en la seua nova situació laboral, en un viage de vacacions a [[Flandes]] se casà en Margarita Valldaura, antiga alumna seua, filla d'un procer [[valencià]] resident en Bruges, en l'any [[1524]]. Fon el d'[[Anglaterra]] un periodo fructífer per a Vives, qui aprofità per a escriure tractats filosòfics i didàctics. En [[1526]] li vingué una atra desgràcia, el rei repudià a la reina Catalina i es divorcià d'ella. Vives es posà de part de la reina en el contenciós, lo que li valgué l'enemistat del rei, més i mig de presó i l'exili. Tornà a Bruixes, a casa de la família de la seua dòna, en el moment en que els Valldaura s'havien arruïnat. Conegué ací a [[Ignacio de Loyola]], qui més tart fundaria la [[Companyia de Jesús]]. Es produgué una epidèmia i se n'anà a [[Paris]] i despuix a [[Lovaina]], tornant a donar classes en l'Universitat. En [[1532]], l'Emperador, que sap de la seua situació, li concedix una pensió.

En l'any [[1533]] se li declarà la gota, malaltia que li causà molts problemes. [[Europa]] estava llavors immersa en una série de guerres de religió, que afectaren la seua forma de ser. De [[1537]] a [[1539]] fon precetor de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, esposa d'Enric Nassau, qui més tart seria Duquesa de Calàbria, al casar-se en el Duc, Virrei de [[Valéncia]]. En l'any [[1538]] escrigué el tractat filosòfic ''Del alma y de la vida'' (''De l'ànima i la vida'' en la nostra llengua), despuix ''Exercitatio linguae latinae'' (''Eixercici de la llengua llatina'') i ''De veritate fidei christianae'' (''De les veritats de la fe cristiana''). El ''Exercitatio linguae latinae'' resulta deliciosa per quànt en ella retracta la Valéncia de la seua infantea i joventut en minuciosa descripció de sos carrers i places, cóm es vestien, a qué jugaven, cóm eren i es comportaven, la bellea de les seues iglésies, etc... (*)

'''Lluis Vives''' muigué en maig de [[1540]] als quaranta-huit anys d'edat degut a la gota, i fon soterrat en la capella de Sant Josep de l'iglésia de Sant Donat de Bruixes.

== Obra ==
En totes les històries de Filosofia o del Reinaiximent es cita a '''Joan Lluís Vives'''. En l'Universitat d'Óxford es colocà una llàpida en el seu recort. L'[[Universitat de Valéncia]] creà la catedra Lluís Vives a principis de sigle passat. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques.

Entre les filosòfiques estan: ''De causis corruptarum artium'', ''De tradendis disciplinis'', ''De prima Philosophia sive de intimo naturae opificio'', ''De censura veri'', ''De explanatione cuiusque essentiae'', ''De instrumento probabilitatis'', ''De disputionae'', ''De disciplinis libri XX'', ''Dialectices libri quattuor'', ''De aristotelis operibus censura'', ''De initiis sectis et laudibus philosophiae'', ''In Pseudo-Dialecticos''.

Entre les obres didàctiques estan: ''De ratione studii puerilis epistolae duae'', ''De ingenaurum adolescentium ac puellarum institutione, Rhetorica sive de recte ratione dicendi, De consultatione liber unus, Declamationes sex, ... Entre ses obres morals figuren: De institutione feminae christianae, De officio mariti, Fabula de homine, Inquisitio sapientae dialogus...'' Entre les teologiques: ''Meditatio de passione Christi, Triumphus Jesu Christi, Oratio Virginis dei Parentis, Preparatio animi adosandum, De veritate, De civitate Dei.'' Hi ha un grup d'obres variades de tota classe, de les que destaquen: ''De subventione pauperum sive de humanis neccesitatibus, De concordia et discordia humani generis libri quatuor, De pacificatione, De communione rerum ad Germanos interiores, Praelectio i leges Ciceronis, De Francisco galliae Rege a Caesare capto, De sattut ac tumultibus Europae''.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empiric i racionaliste. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni traves, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en sí mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, sa millor obra es ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader método.

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produïx la felicitat. L'ànima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memòria és el depòsit de l'ànima. Tenia ses pròpies terories sobre doctrina social, que expongué en ''De subventione pauperum'', obra tenguda en conte en el Senat de Bruixes i algunes de ses idees portades a la pràctica. Vives va sostindre que hi havia que combatre la vagància, la caritat que la fomenta, i l'avarícia com a causa de la desigualtat econòmica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que son aptes per al treball i no hi havia que donar almoina als pobres estrangers. En els seus famosos Dialecs surgix el Lluís Vives global, a on demostra lo útils que són la [[Gramàtica]] i la [[Retòrica]] i veu la [[Música]] dins de les [[Matemàtiques]], considerant-la de gran utilitat pedagògica.

Ideològicament, la filosofia de Vives reflectix l'actitut ideològica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives sentí en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosòfics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradició grega i cristiana. Per açò, és considerat el més important filòsof cristià del [[Renaiximent]], alhora que sociòlec, humaniste, teòlec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluis Vives i March''' ha segut definit per sos biógrafs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de l'[[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Discussió:Alfabet valencià

2019-06-13T21:22:05Z

Nabet:

== Noms de les lletres ==

Yo quan vaig deprendre a escriure en valencià recorde que les lletres se dien: efe, haig, ele, eme, ene, erre i esse, ¿que ara són incorrectes eixos noms o com?
:Això és perque al principi s'ensenyava el nom castellà de les lletres perque es pensava que ajudaria a la gent a deprendre més ràpit, pero ara s'ensenya el nom tradicional (ef, hac, el, em, en, er i es) per a evitar un castellanisme i recuperar la forma valenciana. Encara aixina, el nom castellà que vares deprendre tu seguix sent normatiu, pero yo et recomanaria començar a avear-te a dir les lletres pel seu nom tradicional, que sempre és millor. Lo que MAI has de fer és dir el nom catalanisat (efa, ela, ema, ena, erra i essa), que no és més que el nom castellà escrit a la barcelonina, totalment inadmissible en valencià. Per cert, tens de signar al final sempre, posant quatre símbols com este: ~ --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 23:14 13 jun 2019 (CEST)

D'acort, encara no sé molt be cóm funciona açò de l'Enciclopèdia perque soc nou, suponc que no serà molt diferent de la Wikipedia castellana. [[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 23:16 13 jun 2019 (CEST)
:Si busques "Proyecte:Escriure en valencià" trobaràs informació útil. Ademés, en la discussió he fet una llista de paraules que són castellanismes, catalanismes i la seua versió genuïna valenciana, te pot servir de guia i, si vols, la pots ampliar en paraules que trobes. Lo ideal seria usar una llengua sense catalanismes ni castellanismes. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 23:20 13 jun 2019 (CEST)
Entenc, moltes gràcies. Sempre escric per a millorar la meua ortografia en valencià. Voré si m'ajuda. Un salut. --[[Usuari:Nabet|Nabet]] ([[Usuari Discussió:Nabet|discussió]]) 23:22 13 jun 2019 (CEST)

Discussió:Alfabet valencià

2019-06-13T21:16:55Z

Nabet:

Discussió:Alfabet valencià

2019-06-13T21:07:12Z

Nabet: Nova secció: /* Noms de les lletres */

== Noms de les lletres ==

Yo quan vaig deprendre a escriure en valencià recorde que les lletres se dien: efe, haig, ele, eme, ene, erre i esse, ¿que ara són incorrectes eixos noms o com?