L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

2026-05-08T21:08:47Z

Nació Valenciana: Actualisació

{{Partit Polític |
nom = Partit Popular de la Comunitat Valenciana|
color = #2A52BE |
logo = [[Image:PP icono 2019.svg|150px]]|
president = [[Juanfran Pérez Llorca]] |
fundació = [[1989]]|
Seu = |
ideologia = [[Centredreta]], [[Conservador|conservadurisme]], [[democràcia cristiana]] i [[lliberalisme]] |
internacional = [[Unió Internacional Demócrata]], [[Internacional Demócrata Cristiana]], [[Partit Popular Europeu]] |
web = [https://www.ppcv.com/ www.ppcv.com] |
}}
El '''Partit Popular de la Comunitat Valenciana''' és la secció local del [[Partit Popular]] en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).

La seua organisació jovenil és [[Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana]].

== Història ==

Va estar en l'oposició de les [[Corts Valencianes]] fins a l'any [[1995]], quan [[Eduardo Zaplana]] va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en [[Unió Valenciana]], on el candidat d'esta formació, [[Vicente González Lizondo]], es va convertir en president de les Corts Valencianes. En [[1999]] va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la [[Generalitat Valenciana]].

També governa en majoria absoluta en les tres capitals de província: [[Valéncia]] en [[Rita Barberà]], [[Alacant]] en [[Sonia Castedo]] i [[Castelló de la Plana]] en [[Alberto Fabra]].

Ademés, dirigix les tres diputacions provincials de la comunitat i fon el partit més votat en les últimes eleccions, obtenint la majoria d'alcaldies en la [[Comunitat Valenciana]]

En el 2007 va obtindre 54 escans dels 99 totals (majoria absoluta en 50 escans), continuant aixina [[Francisco Camps]] al cap del govern valencià i fent impossible un pacte entre el [[PSPV-PSOE]] i [[Coalició Compromís|Compromís pel País Valencià]] per a arrebatar-li el govern.

== Resultats ==

{| {{tablabonita}}
|-
| colspan="9" bgcolor="#C0C0C0" |''' Evolució del número d'escans en les Corts Valencianes'''
|- bgcolor="#D8D8D8"
| '''Circumscripció / Any'''
| align="right" | '''1983'''
| align="right" | '''1987'''
| align="right" | '''1991'''
| align="right" | '''1995'''
| align="right" | '''1999'''
| align="right" | '''2003'''
| align="right" | '''2007'''
| align="right" | '''2011'''
| align="right" | '''2015'''
| align="right" | '''2019'''
| align="right" | '''2023'''
|-
| style="background: #73C2FB; color:#000080;"|'''[[província d'Alacant|Alacant]] '''
| align="right" | 10
| align="right" | 9
| align="right" | 12
| align="right" | 15
| align="right" | 16
| align="right" | 16
| align="right" | 19
| align="right" | 20
| align="right" | 11
| align="right" | 7
| align="right" | 15
|-
| style="background: #FF0000; color:#000080;" |'''[[província de Castelló|Castelló]] '''
| align="right" | 10
| align="right" | 8
| align="right" | 9
| align="right" | 11
| align="right" | 12
| align="right" | 13
| align="right" | 12
| align="right" | 13
| align="right" | 8
| align="right" | 5
| align="right" | 10
|-
| style="background: #FFDF00; color:#000080;" |'''[[província de Valéncia|Valéncia]] '''
| align="right" | 12
| align="right" | 8
| align="right" | 10
| align="right" | 16
| align="right" | 21
| align="right" | 19
| align="right" | 23
| align="right" | 22
| align="right" | 12
| align="right" | 7
| align="right" | 15
|-
| '''TOTAL'''
| align="right" | '''32'''
| align="right" | '''25'''
| align="right" | '''31'''
| align="right" | '''42'''
| align="right" | '''49'''
| align="right" | '''48'''
| align="right" | '''54'''
| align="right" | '''55'''
| align="right" | '''31'''
| align="right" | '''19'''
| align="right" | '''40'''
|}

== Presidents populars del Consell de la Generalitat Valenciana ==
* [[1995]]: [[Eduardo Zaplana]]
* [[1999]]: [[Eduardo Zaplana]]
* [[2002]]: [[José Luis Olivas|José Luis Olivas Martínez]]
* [[2003]]: [[Francisco Camps]]
* [[2007]]: [[Francisco Camps]]
* [[2011]]: [[Francisco Camps]] - [[Alberto Fabra]]
* [[2015]]: [[Isabel Bonig]]
* [[2021]] - Actualitat: [[Carlos Mazón|Carlos Mazón Guixot]]

== Cites ==

{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}

{{Cita|Cabe reprochar al falso valencianismo del PP, que en un alarde maximizado de electoralismo fatuo, prometió, allá por 2011, suprimir "las traducciones lingüísticas en el Senado" amén de la austeridad preconizada por [[Mariano Rajoy|Rajoy]], para acabar finalmente por mantenerlas en otro acto de cobardía. Igualmente, hay que decir que ha sido el PP valenciano y más concretamente el [[Esteban González Pons|Sr. González Pons]] los que no sólo han creado la ignominiosa [[AVL]], sino que fueron los que pactaron en Cataluña con ERC, CIU y el PSC el dictamen de la Academia Valenciana de la Lengua de 2005 que declaraba la catalanidad de la lengua valenciana, y los que siembran la enseñanza de libros y docentes catalanistas. González Pons se alegró enormemente por ese dictamen. El separatismo es abominable, pero los traidores y mentirosos, también.|Comentari de Xavier Castelló en [[Facebook]] (25.11.2014)}}

== Vore també ==

* [[Pacte del Pollastre]]
* [[Pacte de Reus]]
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)

== Enllaços externs ==
* [https://www.ppcv.com Partit Popular de la Comunitat Valenciana]

=== Vídeos ===

* [https://www.youtube.com/watch?v=7sCr8sfYxi4 El PP nos engaña, es catalanista, Gonzalez Pons traidor - EsRadio - YouTube]

[[Categoria:Partits polítics]]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Partit Popular]]

Idioma asturià

2026-04-27T18:00:26Z

Nació Valenciana: S'ha retirat un terme no utilisat degut a que el seu us és despectiu contra la llengua i els seus parlants

{{llengua|
|nom= Asturià
|nomnatiu= Asturianu
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]]
|regió= [[Principat d'Astúries]]
|parlants= 550.000
|parlantsnatius= 100.000
|parlantsnonatius= 450.000
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Galo-ibèric]] 
      [[Ibero-Romanç]] 
       [[Ibero-Occidental]] 
        [[Astur-lleonés]] 
         '''Asturià''' 
|nació= No és oficial en la comunitat autònoma d'[[Astúries]].
|fontcolor=
|regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]]
|iso1=
|iso2= ast
|iso3=
|sil= ast
|mapa=
}}

L''''asturià''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià:

*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Zamora]], i [[Salamanca]].
*[[Extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
*[[Càntabre]] o montanyés
*[[Mirandés]]: s'estén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.

Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes.

Per raons històriques i demogràfiques l'estàndart llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.

== Estatus actual ==
L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent:

Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries.

Llei 1/1998, de [[23 de març]], d'us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la ''llingua'' diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
En [[2005]] el govern asturià aprovà el ''Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano''. (Plan de Normalisació Social de l'Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar l'us i promoció de l'asturià i el gallec-asturià.)
Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat.

== Lliteratura ==
El primer document asturià escrit del que es té constància és el Fur d'Avilés.

La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», l'idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.

La tradició lliterària, fins al [[sigle XX]], és escassa: a excepció d'Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).

És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produïx el resorgiment (''Surdimientu'') de la lliteratura en asturià, en autors com ara Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritors en pretensions universalistes, que renuncien a trobar-se en models localistes i donen a l'asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.

L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (''Academia de la Llingua Asturiana'', A.Ll.A) fon fundada en l'any [[1981]], en la intenció de recuperar l'antiga institució que ya fon plantejada en el [[sigle XVIII]].

En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres carregades d'ironia. Varen ser els autors del disc en asturià més venut en l'història.

== Toponímia ==
[[File:Sign bilingual gijon-xixon.JPG|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]
Contràriament a la situació de l'idioma en general, la toponímia tradicional i popular, i per tant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants alvanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Fins ara, més de la mitat dels ''concellos'' asturians han solicitat l'elaboració d'un expedient sobre la toponímia original dels seus territoris, havent segut molts d'ells ya aprovats, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el topònim acceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprovació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus ajuntaments en els pròxims anys.

== Mostra textual ==
'''Extracto de L'últimu home'''

''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''

'''Traducció al [[valencià]] d'El últim home'''

''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''

== Comparació dialectal ==
'''Occidental'''

''Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.''

'''Central'''

''Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.''

'''Oriental'''

''Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.''

'''Valencià'''

''Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.''

== Dialectes ==
[[File:Asturian linguistic areas.PNG|thumb|right|300px|<center>Dialectes de l'asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].</center>]]
*[[Asturià oriental]]
*[[Asturià central]]
*[[Asturià occidental]]

== Referències ==
{{traduït de|es|Asturiano}}

== Enllaços Externs ==
{{Commonscat|Asturian language}}
* [http://www.academiadelallingua.com/ Acadèmia de la Llengua Asturiana]
* [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana]
* [http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Llengua asturiana (en pdf)]]
* [http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Llingüística del Govern del Principat d'Asturies]
* [http://www.proel.org/index.php?pagina=lenguas/bable «Asturià» en PROEL]

{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Fútbol Club Barcelona

2026-04-26T11:20:14Z

Nació Valenciana: Ortografia

[[Archiu:Campnou 1.jpg|miniaturadeimagen|300px|Estadi del FC Barcelona]]
El '''Fútbol Club Barcelona''' (Fútbol Club Barcelona, en [[valencià]]) és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Barcelona]] ([[Catalunya]]), que milita en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. L'entitat va ser fundada el [[29 de novembre]] de [[1899]] i registrada oficialment el [[5 de giner]] de [[1903]].

Tant el club com els seus seguidors reben l'apelatiu de «blaugranes» o «blaugranas», en referència als seus colors. També se'ls coneix com «culés».

== Palmarés ==
=== Tornejos nacionals ===
{|border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" class="article-table sortable"
|- align=center
! style="background:silver" | '''Títul'''
! style="background:silver" | '''Campeó'''
! style="background:silver" | '''Subcampeó'''
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Liga_trophy_(adjusted).png|30px]] [[Primera Divisió d'Espanya]]
|26
|26
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:RFEF_-_Copa_del_Rey.svg|30px]] [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]
|31
|11
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:SupercopaEspaña.png|30px]] [[Supercopa d'Espanya de fútbol|Supercopa d'Espanya]]
|13
|11
|- style="background: #F5B7B1;"
|[[File:Copa_de_Liga_de_España.svg|30px]]Copa de la Lliga
|2
|0
|- style="background: #F5B7B1;"
|[[File:Copa_Eva_Duarte.png|30px]] Copa Eva Duarte
|3
|2
|}

=== Tornejos internacionals ===
{|border="1" cellpadding="5" cellspacing="0" class="article-table sortable"
|- align=center
! style="background:silver" | '''Títul'''
! style="background:silver" | '''Campeó'''
! style="background:silver" | '''Subcampeó'''
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Coppacampioni.png|30px]] [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]
|5
|3
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[File:Supercoppa_UEFA.svg|30px]] [[Supercopa d'Europa|Supercopa d'Europa]]
|5
|4
|- style="background: #B0E0E6;"
|[[Copa Mundial de Clubs]]
|3
|1
|}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|FC Barcelona}}
* [https://www.fcbarcelona.com/ FC Barcelona] {{es}}{{ca}}{{en}}

[[Categoria:Fútbol]]
[[Categoria:Equips de fútbol d'Espanya]]

Eivissa (ciutat)

2026-04-10T14:19:03Z

Nació Valenciana: Nom corregit per a que siga en verdadera llengua balear, no en llengua catalana

[[Image:ForbysIbizaTown 02.jpg|300px|thumbnail|Catedral d'Eivissa i cases del barri de 'Sa Penya'.]]
'''Eivissa''' (''Ibissa'' en [[balear]] i ''Ibiza'' en [[castellà]]) és un municipi situat en l'illa d'[[Eivissa]], pertanyent a la [[Comunitat autònoma|comunitat]] de les [[Illes Balears]]. És la capital i el municipi més poblat de l'illa d'Eivissa.

== Vore també ==
*[[Eivissa]]
*[[Anex:Municipis de les Illes Balears]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ibiza Town}}

[[Categoria:Eivissa]]
[[Categoria:Municipis de les Illes Balears]]

Eivissa

2026-04-10T14:18:29Z

Nació Valenciana: Nom corregit per a que siga en verdadera llengua balear, no en llengua catalana

[[Image:ForbysIbizaTown 03.jpg|300px|thumbnail|La [[Eivissa (ciutat)|ciutat d'Eivissa]] des de la mar.]]
'''Eivissa''' (en [[idioma balear|balear]] ''Ibissa'' i en [[Idioma espanyol|castellà]] ''Ibiza'') és una de les illes principals de les [[Illes Balears]] ([[Espanya]]). Conta en una extensió de 572 km² i una població de 129.562 habitants. ([[INE (Espanya)|INE]] 2009).

La seua llongitut de costa és de 210 km, a on s'alternen chicotets penyes. Les distancies màximes de l'illa són de 41 quilómetros de nort a sur i 15 quilómetros d'est a oest. Posseïx una morfologia molt irregular formada per vàries montanyes, de les quals la més alta es Sa Talaia, situada en el municipi de [[Sant Josep de Sa Talaia]], en 475 metros d'altitut.

L'illa te gran fama en tot el món per les seues festes i discoteques, que atrauen a numerosos turistes. La zona del [[port d'Eivissa]] també atrau a molts turistes per la seua vida nocturna.

== Geografia ==
Està situada a uns 79 [[km]] a l'est de la [[Península Ibèrica]], front a [[Dénia]], en les costes [[Comunitat Valenciana|valencianes]], de 140 [[km]] al suroest de l'illa de [[Mallorca]], i al nort de [[Formentera]]. La seua capital és [[Eivissa (ciutat)|Eivissa]] i les dos poblacions més importants, ademés de la capital, són [[Sant Antoni Abat (Balears)|Sant Antoni Abat]] i [[Santa Eulària des Riu]], i el major municipi, [[Sant Josep de Sa Talaia]].

== Vore també ==
*[[Eivissa (ciutat)]]
*[[Illes Pitiuses]]
*[[Eivissenc]]
*[[Illes Balears]]
*[[Idioma balear|Balear]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ibiza}}
*[http://www.conselldeivissa.es/ Consell Insular d'Eivissa]

[[Categoria:Eivissa]]
[[Categoria:Illes Balears]]