L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Nelson Mandela

2010-03-08T10:37:18Z

Noah:

{{destacat}}
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;"
|+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[Image:20px-Nobel prize medal svg.png|Premi Nobel]]

|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[Image:180px-Nelson Mandela 1998.jpg|'''Nelson Mandela''', líder surafricà i Premi Nobel de la pau.]]

|-
! align="left" | Càrrec:
| President de Suràfrica
|-
! align="left" | Mandat:
|27 d'abril de [[1994]] - 14 de juny de [[1999]]
|-
|
| Premi Nobel de la Pau <br /> [[1993]]
|-
! align="left" | President anterior:
| Frederik Willem de Klerk
|-
! align="left" | Succeït per:
| Thabo Mbeki
|-
! align="left" | Data de naiximent:
| 18 de juliol de [[1918]]
|-
! align="left" | Partit:
| Congrés Nacional Africà|ANC
|-
|}
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) (* [[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]]) fou el primer president de [[Sud-àfrica]] en ser triat per mitjos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activista contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".

Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Sud- àfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el van considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terrorista, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Sud-àfrica]].

Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre dècades, Mandela és actualment un cèlebre estadista que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Sud-àfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).

== Activitat política ==

Després de la victòria del Partit Nacional Sud-africà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta època, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell legal de baix cost a molts negres que d'una altra manera no hagueren tingut representació legal.

Inicialment compromés en els mètodes no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i altres 150 companys són arrestats el 5 de desembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els aconteniments es precipiten, sinó també que el seu lideratge comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en xicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horitzons més amplis que els africanistes.

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculitzat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comunista Sud-africà (SACP), el més esclavista dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà perd el seu suport militant quan la majoria dels africanistes, en suport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], després de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilitza la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers jueus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes jueus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en altres llocs. Comença a descobrir la profunditat del suport en el Congrés panafricà, i la creença generalitzada que el Congrés Nacional Africà era una xicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganitzar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

== Arrest i presó ==

[[Image:180px-Nelson Mandela cell.jpg|thumb|right|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotatges contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotatge fallara a acabar en l'apartheid.

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques dècades després, en Mandela ja empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat després de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies després li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar il·legalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tard, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dóna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nord de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa després del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotatge, equiparables a traïció, però més fàcils de provar per al govern.

En el seu al·legat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilitzar mitjos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Sud-africana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una altra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrotllar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'allunyament dels inversors externs davant del creixement del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitud:

{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones visquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu al·legat davant de la Suprema Cort, 1964. }}

Junt en els seus companys de lluita és condemnat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.

== Símbol de llibertat ==

Mandela fon el presoner número '''46664''' durant 27 anys en penoses condicions. El govern de [[Suràfrica]] rebujà totes les peticions de que fora posat en llibertat. Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l'''apartheid'' dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els hòmens de color surafricans.

== President de Sud-àfrica ==

En [[1984]] el govern va intentar acabar amb tan incòmodo mite, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebutjar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolitzar la continuïtat de la lluita, aconseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmuntar la segregació racial, lliberant Mandela en [[1990]] i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratització. Mandela i de Klerk van compartir el Premi Nobel de la Pau en [[1993]].

Les eleccions de [[1994]] van convertir Mandela en el primer president negre de [[Suràfrica]]; des d'eixe càrrec va posar en marxa una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú.

És membre fundador i responsable de la unió del grup '''The Elders'''.

== Vida privada ==

'''Nelson Mandela''' naixé el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] després de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automobilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndols polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de gener del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].
Mandela és un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a poqueta nit.

== Premis i condecoracions ==

[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]

Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha segut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].

*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
*Claus de la ciutat - [[Johannesburg]] ([[2004]])
*Premi Nobel de la Pau en [[1993]]
*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi
*Orde de [[Canadà]]
*Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional ([[1992]])
*Orde de Sant Joan
*Medalla presidencial de la llibertat
*Orde al mèrit del Regne Unit ([[1995]])
*Isithwalandwe ([[1992]])
*Bharat Ratna ([[1990]])
*Premi Sajarov ([[1988]])
*Premi Lenin de la Paz ([[1962]])
*Premi Internacional Simón Bolívar ([[1983]])
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])

== Llectura adicional ==
Anglés
*Anthony Sampson; Mandela: The Authorised Biography ; ISBN 0-679-78178-1 (1999)
*Nelson Mandela; Long Walk to Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela; Little Brown & CO; ISBN 0-316-54818-9 (paperback, 1995)
*Mary Benson; Nelson Mandela: The Man and the Movement
*Martin Meredith; Nelson Mandela: A Biography
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life

== Música ==

Música sobre Mandela

*Simple Minds: Mandela Day [Any [[1989]]; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17]
*Illapu, grup chilé: Mane Mandela
*Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any [[1994]]; disc "Dóna-li Aborigen"]
*The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela
*Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free
*The Abyssinians, grup reggae de Jamaica: Mandela
*Pablo Milanés: Nelson Mandela
*Liberen Mandela - Micky Gonzales
*Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers

== Referències ==
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.

== Enllaços externs ==
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]

{{Traduït de|es|Mandela}}

Nelson Mandela

2010-03-08T10:35:42Z

Noah:

{{destacat}}
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;"
|+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[Image:20px-Nobel prize medal svg.png|Premi Nobel]]

|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[Image:180px-Nelson Mandela 1998.jpg|'''Nelson Mandela''', líder surafricà i Premi Nobel de la pau.]]

|-
! align="left" | Càrrec:
| President de Suràfrica
|-
! align="left" | Mandat:
|27 d'abril de [[1994]] - 14 de juny de [[1999]]
|-
|
| Premi Nobel de la Pau <br /> [[1993]]
|-
! align="left" | President anterior:
| Frederik Willem de Klerk
|-
! align="left" | Succeït per:
| Thabo Mbeki
|-
! align="left" | Data de naiximent:
| 18 de juliol de [[1918]]
|-
! align="left" | Partit:
| Congrés Nacional Africà|ANC
|-
|}
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) (* [[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]]) fou el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mitjos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activista contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".

Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Sud- àfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el van considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terrorista, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Sud-àfrica]].

Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre dècades, Mandela és actualment un cèlebre estadista que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Sud-àfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).

== Activitat política ==

Després de la victòria del Partit Nacional Sud-africà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta època, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell legal de baix cost a molts negres que d'una altra manera no hagueren tingut representació legal.

Inicialment compromés en els mètodes no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i altres 150 companys són arrestats el 5 de desembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els aconteniments es precipiten, sinó també que el seu lideratge comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en xicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horitzons més amplis que els africanistes.

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculitzat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comunista Sud-africà (SACP), el més esclavista dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà perd el seu suport militant quan la majoria dels africanistes, en suport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], després de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilitza la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers jueus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes jueus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en altres llocs. Comença a descobrir la profunditat del suport en el Congrés panafricà, i la creença generalitzada que el Congrés Nacional Africà era una xicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganitzar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

== Arrest i presó ==

[[Image:180px-Nelson Mandela cell.jpg|thumb|right|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotatges contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotatge fallara a acabar en l'apartheid.

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques dècades després, en Mandela ja empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat després de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies després li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar il·legalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tard, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dóna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nord de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa després del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotatge, equiparables a traïció, però més fàcils de provar per al govern.

En el seu al·legat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilitzar mitjos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Sud-africana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una altra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrotllar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'allunyament dels inversors externs davant del creixement del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitud:

{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones visquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu al·legat davant de la Suprema Cort, 1964. }}

Junt en els seus companys de lluita és condemnat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.

== Símbol de llibertat ==

Mandela fon el presoner número '''46664''' durant 27 anys en penoses condicions. El govern de [[Suràfrica]] rebujà totes les peticions de que fora posat en llibertat. Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l'''apartheid'' dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els hòmens de color surafricans.

== President de Sud-àfrica ==

En [[1984]] el govern va intentar acabar amb tan incòmodo mite, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebutjar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolitzar la continuïtat de la lluita, aconseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmuntar la segregació racial, lliberant Mandela en [[1990]] i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratització. Mandela i de Klerk van compartir el Premi Nobel de la Pau en [[1993]].

Les eleccions de [[1994]] van convertir Mandela en el primer president negre de [[Suràfrica]]; des d'eixe càrrec va posar en marxa una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú.

És membre fundador i responsable de la unió del grup '''The Elders'''.

== Vida privada ==

'''Nelson Mandela''' naixé el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] després de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automobilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndols polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de gener del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].
Mandela és un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a poqueta nit.

== Premis i condecoracions ==

[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]

Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha segut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].

*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
*Claus de la ciutat - [[Johannesburg]] ([[2004]])
*Premi Nobel de la Pau en [[1993]]
*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi
*Orde de [[Canadà]]
*Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional ([[1992]])
*Orde de Sant Joan
*Medalla presidencial de la llibertat
*Orde al mèrit del Regne Unit ([[1995]])
*Isithwalandwe ([[1992]])
*Bharat Ratna ([[1990]])
*Premi Sajarov ([[1988]])
*Premi Lenin de la Paz ([[1962]])
*Premi Internacional Simón Bolívar ([[1983]])
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])

== Llectura adicional ==
Anglés
*Anthony Sampson; Mandela: The Authorised Biography ; ISBN 0-679-78178-1 (1999)
*Nelson Mandela; Long Walk to Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela; Little Brown & CO; ISBN 0-316-54818-9 (paperback, 1995)
*Mary Benson; Nelson Mandela: The Man and the Movement
*Martin Meredith; Nelson Mandela: A Biography
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life

== Música ==

Música sobre Mandela

*Simple Minds: Mandela Day [Any [[1989]]; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17]
*Illapu, grup chilé: Mane Mandela
*Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any [[1994]]; disc "Dóna-li Aborigen"]
*The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela
*Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free
*The Abyssinians, grup reggae de Jamaica: Mandela
*Pablo Milanés: Nelson Mandela
*Liberen Mandela - Micky Gonzales
*Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers

== Referències ==
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.

== Enllaços externs ==
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]

{{Traduït de|es|Mandela}}