https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=P%C3%ADntego 2026-04-15T01:42:31Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Barri_de_Favara&diff=291897 2023-11-09T19:42:51Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:Calle juan de garay valencia.jpg|thumb|250px|Carrer en el barri de Favara de [[Valéncia]]]]<br /> <br /> El '''barri de Favara''' és un [[barri]] de la ciutat de [[Valéncia]] pertanyent al [[districte de Patraix]], al suroest de la ciutat.<br /> <br /> En l'any [[2009]] contava en una població de 3.522 habitants.<br /> <br /> Té una forma aproximada triangular en el carrer de Campos Crespo com a llímit noroest que el separa del barri de [[Safranar]], l'[[avinguda de Gaspar Aguilar]] com a llímit est que el separa del barri de [[L'Hort de Senabre]] ([[districte de Jesús]]), i la [[ronda Sur de Valéncia]] com a llímit al sur que el separa del [[barri del Camí Real]] (districte de Jesús).<br /> <br /> == Nom ==<br /> Pren el nom de l'històrica [[séquia de Favara]] que atravessava l'oest del barri, concretament per l'actual carrer del Pintor Agrasot.<br /> <br /> == Elements importants ==<br /> El principal element del barri és l'[[hospital Doctor Peset]], un dels quatre hospitals de referència de la ciutat. Atre element a destacar seria la polèmica [[subestació elèctrica]] d'[[Iberdrola]] entre els carrers de l'Actor Vicent Parra i de Ramon de Perellós, coneguda com a ''subestació de Patraix'', que els veïns tracten durant anys que es trasllade a l'exterior de la ciutat.<br /> <br /> == Transports ==<br /> En l'extrem nort del barri es troba l'[[estació de Patraix]] de les [[Llínea 1 (MetroValencia)|llínies 1]] i [[Llínea 5 (MetroValencia)|5]] de [[MetroValencia]], i a l'oest està [[Estació de Safranar|l'estació de Safranar]] de les mateixes llínies.<br /> <br /> La [[Llínea 9 (MetroValencia)|llínia 9]] i N6 de la [[EMT]] de Valéncia també dona servici al barri.<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_08_Barri_5.pdf|títol=Districte 08.Patraix Barri 5.Favara|obra=Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Favara (Valencia)}}<br /> <br /> * [http://www.ayto-valencia.es Ajuntament de Valéncia]<br /> * [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Dt08Ba5_Favara.pdf Pla de Favara en la web de l'Ajuntament de Valéncia]<br /> * [http://www.avvfavara.es/ Associació de Veïns de Favara]<br /> <br /> [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Barri_de_Favara&diff=291896 2023-11-09T19:42:12Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:Calle juan de garay valencia.jpg|thumb|250px|Carrer en el barri de Favara de [[Valéncia]]]]<br /> <br /> El '''barri de Favara''' és un [[barri]] de la ciutat de [[Valéncia]] pertanyent al [[districte de Patraix]], al suroest de la ciutat.<br /> <br /> En l'any [[2009]] contava en una població de 3.522 habitants.<br /> <br /> Té una forma aproximada triangular en el carrer de Campos Crespo com a llímit noroest que el separa del barri de [[Safranar]], l'[[avinguda de Gaspar Aguilar]] com a llímit est que el separa del barri de [[L'Hort de Senabre]] ([[districte de Jesús]]), i la [[ronda Sur de Valéncia]] com a llímit al sur que el separa del [[barri del Camí Real]] (districte de Jesús).<br /> <br /> == Nom ==<br /> Pren el nom de l'històrica [[séquia de Favara]] que atravessava l'oest del barri, concretament per l'actual carrer del Pintor Agrasot.<br /> <br /> == Elements importants ==<br /> El principal element del barri és l'[[hospital Doctor Peset]], un dels quatre hospitals de referència de la ciutat. Atre element a destacar seria la polèmica [[subestació elèctrica]] d'[[Iberdrola]] entre els carrers de l'Actor Vicent Parra i de Ramon de Perellós, coneguda com a ''subestació de Patraix'', que els veïns tracten durant anys que es trasllade a l'exterior de la ciutat.<br /> <br /> == Transports ==<br /> En l'extrem nort del barri es troba l'[[estació de Patraix]] de les [[Llínea 1 (MetroValencia)|llínies 1]] i [[Llínea 5 (MetroValencia)|5]] de [[MetroValencia]], i a l'oest està [[Estació de Safranar|l'estació de Safranar]] de les mateixes llínies.<br /> <br /> La [[Llínea 9 (MetroValencia)|llínia 9]] i N6 de la [[EMT]] de Valéncia també dona servici al barri.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Favara (Valencia)}}<br /> <br /> * [http://www.ayto-valencia.es Ajuntament de Valéncia]<br /> * [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Dt08Ba5_Favara.pdf Pla de Favara en la web de l'Ajuntament de Valéncia]<br /> * [http://www.avvfavara.es/ Associació de Veïns de Favara]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_08_Barri_5.pdf|títol=Districte 08.Patraix Barri 5.Favara|obra=Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia]<br /> <br /> [[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filipines&diff=291895 2023-11-09T19:41:13Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Infobox països<br /> |nom = República de Filipines&lt;br&gt;''Republic of the Philippines''&lt;br&gt;''Republika ng Pilipinas''<br /> |image_Senyera = [[Archiu:Flag of the Philippines.svg|109px]]<br /> |image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of the Philippines.svg|70px]]<br /> |image_situacio = [[Archiu:PHL orthographic.svg|209px]]<br /> |capital =<br /> |ciutat més poblada =<br /> |forma de Govern =<br /> |president =<br /> |llengües =<br /> |coor =<br /> |ubicació =<br /> |altitut =<br /> |superfície = 300000<br /> |població = 102 965 000<br /> |densitat = 330<br /> |gentilici =<br /> |Moneda =<br /> |Prefix Telefònic = 63<br /> |Us Horari =<br /> |Domini = .ph<br /> |Membre de: =<br /> }}<br /> La '''República de les Filipines''' és un estat insular que consistix en un archipèlec estés pel [[Oceà Pacífic|Pacífic]] occidental, a uns 700 km al sur-est del continent [[Àsia|asiàtic]], i és el grup d'illes més septentrional d'[[Insulíndia]]. Està banyat a l'est pel [[mar de les Filipines]], a l'oest pel [[mar de la China Meridional]] i al sur pel [[mar de Cèlebes]]. La seua capital és [[Manila]].<br /> <br /> La part [[malàia]] de l'illa de [[Borneo]] es troba a pocs centenars de quilómetros al suroest, i [[Taiwan]] es troba directament al nort, separada de l'illa filipina de [[Luzon]] per l'[[estret de Luzon]].<br /> <br /> Les també illes [[Indonèsia|indonèsies]] de les [[Moluques]] i les [[Cèlebes]] es troben bastant més llunt al sur, i a l'extrem oriental del mar de les Filipines es situa l'estat insular de [[República de Palau|Palau]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Philippines}}<br /> <br /> {{Països d'Àsia}}<br /> <br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Àsia]]<br /> [[Categoria:Filipines]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sv%C3%A4t%C3%BD_Jur&diff=291894 2023-11-09T19:40:37Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:Svätý Jur, panorama.jpg|thumb|250px|Svätý Jur]]<br /> <br /> '''Svätý Jur''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Bratislava]], al suroest del país. <br /> <br /> Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 5.655 habitants.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat}}<br /> <br /> [[Categoria:Eslovàquia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ar%C3%A0bia_Saudita&diff=291893 2023-11-09T19:40:13Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Infobox països<br /> |nom = المملكة العربية السعودية&lt;br /&gt;''al-Mamlaka al-‘Arabiyya as-Su‘ūdiyya''&lt;br /&gt;Regne d'Aràbia Saudita<br /> |image_Senyera = [[Archiu:Flag of Saudi Arabia.svg|109px]]<br /> |image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Saudi Arabia.svg|70px]]<br /> |image_situacio = [[Archiu:Saudi Arabia (orthographic projection).svg|209px]]<br /> |capital = [[Riad]]<br /> |població = 29 195 895<br /> |ciutat més poblada =<br /> |forma de Govern =<br /> |president =<br /> |llengües = [[Àrap]]<br /> |coor =<br /> |ubicació =<br /> |altitut =<br /> |superfície = 2149690<br /> |densitat = 13,58<br /> |gentilici =<br /> |Moneda =<br /> |Prefix Telefònic = 966<br /> |Us Horari =<br /> |Domini = .sa<br /> |Membre de: =<br /> }}<br /> '''Aràbia Saudita''' (en [[àrap]] '''العربية السعودية''', ''al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya'') és un regne del suroest d'[[Àsia]] que ocupa la major part de la península d'[[Aràbia]] i llimita en [[Jordània]], l'[[Irac]] i [[Kuwait]] al nort, en el [[golf Pèrsic]], [[Catar]] i els [[Emirats Àraps Units]] a l'est, en [[Oman]] al sur-est, en [[Yemen]] al sur i en la [[mar Roja]] a l'oest. La seua capital és [[Riad]]. També passa del milló d'habitants [[Gidda]] o Jiddah, i trobem les poblacions de [[La Meca]] i [[Medina]], ciutats santes de l'[[islam]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Saudi Arabia}}<br /> {{DGLV|Saudí}}<br /> <br /> {{Països d'Àsia}}<br /> <br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Àsia]]<br /> [[Categoria:Aràbia Saudita]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mitologia_valenciana&diff=291835 2023-11-08T19:59:20Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>La '''mitologia valenciana''' és lo llegendari que s'ha explicat durant generacions en el [[Regne de Valéncia]], ara [[Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en personages singulars o en explicar l'existència de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformació de mits europeus similars o be tradicions pròpies.<br /> <br /> == Llegendes ==<br /> <br /> * Els galls de Gorga<br /> * El Groc de Forcall<br /> * El Mascarat de Calp<br /> * El nom de la ciutat d'Alacant<br /> * El Raig de Lluna d'Elig<br /> * Llegenda de la Cara d'el Moro (Alacant)<br /> <br /> == Llocs ==<br /> <br /> * El passadís de Benacantil<br /> * Els manantials de Penyiscola<br /> * [[L'arbre embruixat d'Altea]]<br /> * La Cova del Rull del Vall d'Ebo<br /> * Les barraques o cabanyes de pedra de Crevillent<br /> <br /> == Criatures ==<br /> <br /> * [[Bruixa|Bruixes]] i bruixots<br /> * [[Bubotes]] o mumerotes<br /> * Cucala<br /> * [[Donyet]]<br /> * [[Dragó del Patriarca]]<br /> * Dragó del Puig<br /> * [[El Butoni]]<br /> * Els [[dimonis]]<br /> * [[Gambosins]]<br /> * [[La Tarasca]] o Cuca Fera<br /> * [[Donyet|Porquet]] o [[Cerdet]]<br /> * [[Pardalot]]<br /> * [[Quarantamaula]]<br /> * Serp de tres caps<br /> <br /> == Personages ==<br /> <br /> * [[El Miquelot]]<br /> * [[El Moro Mussa]]<br /> * [[El Pare Llop]]<br /> * [[El Tio Carabassot]]<br /> * [[Flariol]]<br /> * [[Greixer]] o [[Saginer]]<br /> * [[Home del sac]]<br /> * [[L'home dels nassos]]<br /> * L'Agüela dels dentons ([[Agres]])<br /> * La Bella Pinta<br /> * Les Maremortes ([[L'Olleria]])<br /> * Les Sirenes o Dònes d'aigua ([[Santa Pola]])<br /> * Nicolás Peris<br /> * [[Tombatossals]]<br /> * [[Tragapinyols]] (Tombatossals)<br /> * [[Arrancapins (mitologia)|Arrancapins]] (Tombatossals)<br /> * [[Bufanuvols]] (Tombatossals)<br /> * [[Cagueme]] (Tombatossals)<br /> * [[Rei Barbut]] (Tombatossals)<br /> * Urquesses<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''<br /> * [[José Soler Carnicer|Soler Carnicer, José]]. ''Leyendas y tradiciones de Castellón''<br /> * Monferrer i Monfort. ''Paisajes y leyendas de Castellón y sus comarcas''<br /> * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''<br /> * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos''<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://hystoryuv.webcindario.com/criatures-magiques-valencianes.pdf Criatures màgiques valencianes]<br /> * [https://www.valenciabonita.es/2018/10/31/monstruos-valencianos/ Els monstruos valencians. Valencia Bonita]<br /> * [http://www.uv.es/charco/otros_textos/leyendas.htm Llegendes valencianes]<br /> * [https://books.google.co.uk/books?id=i4idg_sO4fwC&amp;pg=PA173&amp;lpg=PA173&amp;dq=leyendas+valencianas&amp;source=bl&amp;ots=cO6xwbgXFC&amp;sig=vG9jY2SaldUpNfwDwuPeN8bDLGA&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ei=ZsulVOOJL8Lc7AaVsIC4BA&amp;ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&amp;q=leyendas%20valencianas&amp;f=false Mitos y hechos legendarios: tradiciones valencianas II]<br /> * [https://books.google.co.uk/books?id=veEsqr_2BpIC&amp;pg=PA6&amp;lpg=PA6&amp;dq=leyendas+valencianas&amp;source=bl&amp;ots=LpbcRvfgGD&amp;sig=PZqus_CqnrFr868Kq3Hg0jLJlHI&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ei=ZsulVOOJL8Lc7AaVsIC4BA&amp;ved=0CDUQ6AEwAw#v=onepage&amp;q=leyendas%20valencianas&amp;f=falsehttps://books.google.co.uk/books?id=veEsqr_2BpIC&amp;pg=PA6&amp;lpg=PA6&amp;dq=leyendas+valencianas&amp;source=bl&amp;ots=LpbcRvfgGD&amp;sig=PZqus_CqnrFr868Kq3Hg0jLJlHI&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ei=ZsulVOOJL8Lc7AaVsIC4BA&amp;ved=0CDUQ6AEwAw#v=onepage&amp;q=leyendas%20valencianas&amp;f=false Leyendas y tradiciones valencianas]<br /> * [http://books.google.es/books?id=jG-dblQkfrEC&amp;printsec=frontcover&amp;hl=es#v=onepage&amp;q&amp;f=false Pepín Fernández, Matilde ''Valencia mágica: misterios, enigmas y rituales ancestrales'']<br /> <br /> [[Categoria:Mitologia]]<br /> [[Categoria:Mitologia valenciana]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yemen&diff=291834 2023-11-08T19:56:55Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Infobox països<br /> |nom = الجمهوريّة اليمنية &lt;br /&gt;''Al-Jumhūriyya al-Yamaniyya''&lt;br /&gt;República de Yemen<br /> |image_Senyera = [[Archiu:Flag of Yemen.svg|109px]]<br /> |image_escut = [[Archiu:Emblem of Yemen.svg|70px]]<br /> |image_situacio = [[Archiu:Yemen (orthographic projection).svg|209px]]<br /> |capital = [[Sanaa]]<br /> |ciutat més poblada =<br /> |forma de Govern =<br /> |president =<br /> |llengües =<br /> |coor =<br /> |ubicació =<br /> |altitut =<br /> |superfície =<br /> |població =<br /> |densitat =<br /> |gentilici =<br /> |Moneda =<br /> |Prefix Telefònic =<br /> |Us Horari =<br /> |Domini =<br /> |Membre de: =<br /> }}<br /> El '''Yemen''' o '''República del Yemen''' (en [[àrap]] '''اليمن''', ''al-Yaman'', o '''الجمهورية اليمنية''', ''al-Jumhūriyya al-Yamaniyya'') és una república de la [[península d'Aràbia]] al suroest d'[[Àsia]], i forma part de l'[[Orient Mig]]. Llimita al nort en [[Aràbia Saudita]], a l'est en [[Oman]], al sur en el [[golf d'Aden]] (en l'[[oceà Índic]]) i a l'oest en la l [[mar Roja]]. La seua capital és [[Sanaa]].<br /> <br /> L'estret de [[Bab al-Mandab]], en l'extrem suroccidental, el separa de les costes [[Àfrica|africanes]] de [[Jibuti]] i [[Eritrea]]. Pertany a Yemen l'archipèlec de [[Socotora]] o Suqutra, en l'Índic, a uns 350 km de la costa yemenita.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Yemen}}<br /> <br /> {{Països d'Àsia}}<br /> [[Categoria:Yemen]]<br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Àsia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yemen&diff=291833 2023-11-08T19:56:08Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Infobox països<br /> |nom = الجمهوريّة اليمنية &lt;br /&gt;''Al-Jumhūriyya al-Yamaniyya''&lt;br /&gt;República de Yemen<br /> |image_Senyera = [[Archiu:Flag of Yemen.svg|109px]]<br /> |image_escut = [[Archiu:Emblem of Yemen.svg|70px]]<br /> |image_situacio = [[Archiu:Yemen (orthographic projection).svg|209px]]<br /> |capital = [[Sanaa]]<br /> |ciutat més poblada =<br /> |forma de Govern =<br /> |president =<br /> |llengües =<br /> |coor =<br /> |ubicació =<br /> |altitut =<br /> |superfície =<br /> |població =<br /> |densitat =<br /> |gentilici =<br /> |Moneda =<br /> |Prefix Telefònic =<br /> |Us Horari =<br /> |Domini =<br /> |Membre de: =<br /> }}<br /> El '''Yemen''' o '''República del Yemen''' (en [[àrap]] '''اليمن''', ''al-Yaman'', o '''الجمهورية اليمنية''', ''al-Jumhūriyya al-Yamaniyya'') és una república de la [[península d'Aràbia]] al suroest d'[[Àsia]], i forma part de l'[[Orient Mig]]. Llimita al nort en [[Aràbia Saudita]], a l'est en [[Oman]], al sur en el [[golf d'Aden]] (en l'[[oceà Índic]]) i a l'oest en la l [[mar Roja]]. La seua capital és [[Sanaa]].<br /> <br /> L'estret de [[Bab al-Mandab]], en l'extrem suroccidental, el separa de les costes [[Àfrica|africanes]] de [[Jibuti]] i [[Eritrea]]. Pertany a Yemen l'archipèlec de [[Socotra]] o Suqutra, en l'Índic, a uns 350 km de la costa yemenita.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Yemen}}<br /> <br /> {{Països d'Àsia}}<br /> [[Categoria:Yemen]]<br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Àsia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yemen&diff=291832 2023-11-08T19:55:23Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Infobox països<br /> |nom = الجمهوريّة اليمنية &lt;br /&gt;''Al-Jumhūriyya al-Yamaniyya''&lt;br /&gt;República de Yemen<br /> |image_Senyera = [[Archiu:Flag of Yemen.svg|109px]]<br /> |image_escut = [[Archiu:Emblem of Yemen.svg|70px]]<br /> |image_situacio = [[Archiu:Yemen (orthographic projection).svg|209px]]<br /> |capital = [[Sanaa]]<br /> |ciutat més poblada =<br /> |forma de Govern =<br /> |president =<br /> |llengües =<br /> |coor =<br /> |ubicació =<br /> |altitut =<br /> |superfície =<br /> |població =<br /> |densitat =<br /> |gentilici =<br /> |Moneda =<br /> |Prefix Telefònic =<br /> |Us Horari =<br /> |Domini =<br /> |Membre de: =<br /> }}<br /> El '''Yemen''' o '''República del Yemen''' (en [[àrap]] '''اليمن''', ''al-Yaman'', o '''الجمهورية اليمنية''', ''al-Jumhūriyya al-Yamaniyya'') és una república de la [[península d'Aràbia]] al suroest d'[[Àsia]], i forma part de l'[[Orient Mig]]. Llimita al nort en [[Aràbia Saudita]], a l'est en [[Oman]], al sur en el [[golf d'Aden]] (en l'[[oceà Índic]]) i a l'oest en el [[mar Roig]]. La seua capital és [[Sanaa]].<br /> <br /> L'estret de [[Bab al-Mandab]], en l'extrem sur-occidental, el separa de les costes [[Àfrica|africanes]] de [[Jibuti]] i [[Eritrea]]. Pertany a Yemen l'archipèlec de [[Socotra]] o Suqutra, en l'Índic, a uns 350 km de la costa yemenita.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Yemen}}<br /> <br /> {{Països d'Àsia}}<br /> [[Categoria:Yemen]]<br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Àsia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nino_Bravo&diff=291831 2023-11-08T19:53:45Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> | nom = Luis Manuel Ferri Llopis<br /> | image = [[File:Nino Bravo foto HD.png|300px]]<br /> | peu = Nino Bravo<br /> | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] <br /> | ocupació = Cantant<br /> | data_naix = [[3 d'agost]] de [[1944]] <br /> | lloc_naix = [[Ayelo de Malferit]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]<br /> | data_mort = [[16 d'abril]] de [[1973]]<br /> | lloc_mort = [[Villarrubio]], [[Conca]], [[Castella-La Mancha]], [[Espanya]] <br /> }}<br /> '''Luis Manuel Ferri Llopis''', de nom artístic era '''Nino Bravo''', ([[Ayelo de Malferit]], [[Valéncia]], [[3 d'agost]] de [[1944]] - † [[Villarrubio]] (N-III), [[Conca]], [[16 d'abril]] de [[1973]]), fon un cantant [[Comunitat Valenciana|valencià]] internacional.<br /> <br /> == Biografia == <br /> <br /> Va nàixer en un chicotet poble valencià, [[Ayelo de Malferit]], pero se traslladà a [[Valéncia]] als pocs anys. Als 16 anys començà a treballar en la joyeria valenciana Casa Amat, en la que arribà a ser mestre polidor de [[diamant|diamants]].<br /> <br /> Durant estos anys compagina el treball en la seua afició al cant, fundant a finals de l'any [[1962]] el conjunt &quot;Los Hispánicos&quot; en els seus amics Félix Sánchez i Salvador Aranda. El trio musical se va fer molt popular en el barri de Sagunt, a on actuaren en numeroses [[Presentació fallera|presentacions falleres]], balls i verbenes de l'época, arribant a quedar finalistes en el concurs radiofònic nacional &quot;Fiesta en España&quot;. No obstant, els seus companyers de grup decidixen que el món de la música no és lo seu i dissolgueren el conjunt.<br /> <br /> Nino Bravo no se dona per vençut i crea el quintet &quot;Los Superson&quot; junt a Salvador Pelejero, Vicente López i els germans Pepe i Vicente Juesas. Este conjunt serà el que li acompanyarà en totes les seues actuacions fins al final de la seua carrera artística. No obstant, tenen que fer un paréntesis en les seues actuacions pel servici militar de Nino Bravo, que complix en la Marina de [[Cartagena]]. <br /> <br /> Al seu regrés se posa a treballar en una oficina, i realisa la seua presentació com a cantant soliste en el Festival de la Cançó de [[Vall d'Uxó]] en [[1968]].<br /> <br /> Va realisar ses primeres gales i un recital en el [[Teatre Principal de Valéncia]] que solament li reportaren pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram li contractà per quatre anys. El seu primer senzill se gravà en cançons de Manuel Alejandro: &quot;Como todos&quot; i &quot;Es el viento&quot;. Participà en el festival de la cançó de [[Barcelona]] en el tema &quot;No debo pensar en ti&quot;, a on fon eliminat.<br /> <br /> [[File:Yaco Lara, Bruno Lomas y Nino Bravo.jpg|thumb|250px|Nino Bravo junt a [[Yaco Lara]] i [[Bruno Lomas]]]]<br /> <br /> Pero en l'[[estiu]] de l'any [[1969]], [[Augusto Algueró]] li va donar &quot;Te quiero, te quiero&quot;, cançó que per distintes causes, encara que la tenien gravada el cantant Raphael, la cantant [[Lola Flores]] i l'actriu [[Carmen Sevilla]] no eixiren al mercat. Nino conseguí en ella un èxit enorme al ser escollida cançó de l'estiu. A &quot;Te quiero, te quiero&quot; li seguiren &quot;Noelia&quot;, &quot;Perdona&quot;, &quot;Mi gran amor&quot;, &quot;Esa será mi casa&quot;, &quot;Mi querida mamá&quot;, &quot;Voy buscando&quot;, &quot;Un beso y una flor&quot;, &quot;Libre&quot;, entre atres.<br /> Participa en la selecció per al [[Festival d'Eurovisió]] en dos ocasions. La primera és en [[1970]] en el tema &quot;Esa será mi casa&quot;, que no conseguí arribar a la final que guanyà [[Julio Iglesias]] en &quot;Gwendolyne&quot; (com a curiositat, les cançons són cantades per dos intérpretes, &quot;Ésa será mi casa&quot; és interpretada també per Franciska). La segona i més recordada és, actuant en el programa de [[Valerio Lazarov]], Pasaporte a Dublin, a on quedà en segona posició. La cantant [[Karina]] fon la escollida.<br /> <br /> El [[20 d'abril]] de [[1971]] contrau matrimoni en secret en María Amparo Martínez Gil. Despuix viaja a [[Buenos Aires]] a on actua en el canal 9 d'eixa ciutat, en un programa especial, junt el cantant de &quot;tangos&quot; argentí Ledesma.<br /> El [[24 de giner]] de [[1972]] naix la seua primera filla, Amparo. Poc despuix edita el seu tercer àlbum, titulat &quot;Un beso y una flor&quot;, en el que obté gran èxit en [[Espanya]] i Hispanoamérica.<br /> <br /> En [[novembre]] de [[1972]] participa en el Festival de la Canción de Río de Janeiro com a representant espanyol, a on conseguix igualar en la primera posició a David Clayton-Thomas (Estats Units). La victòria li fon llevada injustament pel president del jurat, Joseph Lee Zhito, que, al ser dels [[Estats Units]], no podria haver votat pel seu propi país. Semanes més tart ix al mercat el seu quart àlbum, titulat &quot;Mi tierra&quot;, en el que s'inclou un dels seus principals èxits: &quot;Libre&quot;.<br /> <br /> El [[14 de març]] de [[1973]] realisa la seua última actuació en [[Valéncia]], dins del Parador 73 de les conegudes [[Falles]] valencianes. Allí canta, per primera i única vegada, el [[Himne de Valéncia]] ajudat pel públic assistent. Els granadins “Jardines de Neptuno” rebrien poc despuix la que seria l'última actuació de l'intérpret [[valencià]].<br /> <br /> == Mort i anys posteriors ==<br /> La matinada del [[dilluns]] [[16 d'abril]] de [[1973]], Nino Bravo, acompanyat pel seu guitarriste i amic José Juesas Francés i del Dúo Humo, se n'anaren pronte de [[Valéncia]] cap a [[Madrit]]. Un més ans Nino Bravo s'havia fet manager del Dúo i el motiu del viage no era atre que acodir al estudi de gravació per a que posaren la veu per al single. Ademés del patrocini, Nino també tenia alguns compromisos menors en la seua pròpia casa de discs (Polydor-Fonogram) i el regrés estava proyectat per al [[dimarts]] 17 per la nit.<br /> <br /> S'havia propost realisar el viage en avió (no seria la primera vegada), pero finalment per diverses circumstàncies se va decidir fer-ho en el coche que fa poc havia adquirit Nino en [[Valéncia]], un BMW 2800 de [[1970]] en placa de matrícula GC-66192. Aixina, s'alluntaren de Valéncia per la Carretera Nacional III (N-III) entre les 7:30 i les 8:00. Faltaven casi 300 km per davant fins a la capital d'[[Espanya]].<br /> <br /> Casi dos hores despuix de viage, se pararen a omplirel depòsit i menjar un poc en la localitat conquense de [[Motilla del Palancar]], i ans de les 10:00 proseguien el camí, pero a pocs quilómetros, en el terme municipal de [[Villarrubio]], en una corba en la que eixe mateix més havia hagut un accident mortal, el vehícul BMW 2800 conduït pel cantant se n'ix de la carretera per un descuit i pega vàries voltes de campana.<br /> <br /> Nino Bravo i els ferits foren traslladats en vehículs de particulars a [[Tarancón]], situat a 13 quilómetros. En un chicotet hospital de monges mercedàries nomenat Santa Emilia reben les primeres cures i són traslladats en l'única ambulància que tenia el poble a [[Madrit]], i la distància era més o manco els 80 quilómetros. No obstant, a escassos quilómetros de la capital d'[[Espanya]], el cantant moria finalment, ingressant per lo tant mort en el &quot;Centro Sanitario Francisco Franco&quot; de [[Madrit]] (actual &quot;Hospital Universitario [[Gregorio Marañón]]”)<br /> <br /> Les causes de la mort mai foren revelades oficialment, tot apunta a possible [[neumotórax]] i a diversos politraumatismes sofrits en la zona abdominal, ya que encara que el coche tinguera cinturons de seguritat davanters (la norma que obligà el seu us és de l'any [[1974]]) és molt provable que el cantant no el portara.<br /> <br /> Despuix de la seua mort apareix un disc pòstum, titulat &quot;...Y Vol. 5&quot;, que inclou deu cançons gravades semanes ans de la seua defunció. Entre elles se troben &quot;América, América&quot;, que se va convertir en tot un himne per als seus admiradors americans i en un dels seus grans èxits. També dins d'este disc apareix l'única cançó composta per Luis Manuel Ferri (Nino Bravo) i titulada Vivir.<br /> <br /> La figura de Nino Bravo va reaparéixer en força en el panorama musical de parla hispana en [[1995]], quan s'edità l'àlbum &quot;50 Aniversario&quot;. En esta producció discogràfica se feren , gràcies a la tècnica, duets entre el desaparegut artista i cantants d'èxit actuals. Pronte se va convertit en el disc més exitós del [[valencià]], i les vendes s'estimen en més d'un milló de copies.<br /> <br /> A partir de l'aparició d'Internet, els seus admiradors han fet diverses propostes, com la organisació del Primer Encontre de Fans, Amics i Familiars de Nino Bravo, o el recolzament a la creació del &quot;Museu Nino Bravo&quot; en [[Ayelo de Malferit]], la seua localitat natal. En [[agost]] de [[2007]] tornà a constituir-se el Club de Fans Oficial, que porta per nom &quot;Volver a empezar&quot; en referència a l'antic i extint club.<br /> <br /> En [[decembre]] de [[2007]] se publicà en [[Valéncia]] el llibre titulat &quot;De Manolito a Nino Bravo&quot;, escrit per Boro Aranda, en el que se conta l'història de l'orige i principi musical de Nino Bravo, en el primer grup, &quot;Los Hispánicos&quot;, que varen formar Manuel Ferri, Salvador Aranda i Félix Sánchez. Edicions Generals de la Construcció. [[Valéncia]]. [[2007]]. ISBN 978-84-935157-7-3.<br /> <br /> En l'actualitat se troba en cartellera una producció audiovisual titulada &quot;Nino Bravo, ¡ el musical !&quot; que conta en un elenc artístic modern. Un grup de deu músics interpreta en directe la banda sonora del espectàcul. Quatre cantants –dos masculins i dos femenins- posen veu a les cançons de Nino. Ademés de l'image i la veu de [[Nino Bravo]], que també està present en el escenari per mig d'una pantalla jagant.<br /> <br /> == Discografia ==<br /> <br /> • 1970 Nino Bravo (nomenat semanes despuix com Te quiero, te quiero)<br /> <br /> • 1971 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)<br /> <br /> • 1971 Nino Bravo (rebatejat en 1995 com Puerta de amor)<br /> <br /> • 1972 Un Beso y una flor<br /> <br /> • 1972 Mi tierra<br /> <br /> • 1973 ... Y Vol. 5 (rebatejat en 1995 com América, América)<br /> <br /> • 1973 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)<br /> <br /> • 1973 Nino Bravo (Edició Especial Disc-Llibre)<br /> <br /> • 1973 Los Artistas Españoles a Nino Bravo (concert-homenage)<br /> <br /> • 1974 Nino Bravo (Edició Especial Círcul de Llectors)<br /> <br /> • 1974 Nino Bravo (Recopilació Círcul de Llectors)<br /> <br /> • 1975 Lo Mejor de Nino Bravo<br /> <br /> • 1976 Nino Bravo (Super 20)<br /> <br /> • 1980 La Voz de Nino Bravo (en nous arregles de Luis Cobos)<br /> <br /> • 1981 El Ayer de Nino Bravo<br /> <br /> • 1981 Tus Canciones Favoritas &quot;Quién eres tú&quot; (inclou tema inèdit)<br /> <br /> • 1983 Los Grandes Éxitos de Nino Bravo, Vol. 6<br /> <br /> • 1985 Érase Una Vez... Nino Bravo<br /> <br /> • 1988 Nino Bravo (reedició de &quot;Érase Una Vez...&quot;)<br /> <br /> • 1990 30 Grandes Éxitos Originales<br /> <br /> • 1992 Nino Bravo (recopilació Planeta Agostini)<br /> <br /> • 1995 50 Aniversario (duets en artistes nacionals)<br /> <br /> • 1995 Aniversario 1945-1995 (digitalizació de &quot;La Voz De Nino Bravo&quot;)<br /> <br /> • 1997 Duetos 2<br /> <br /> • 2002 Esa será mi casa y otros grandes éxitos<br /> <br /> • 2002 Homenaje a Nino Bravo (triple CD Commemoratiu MovieMusic)<br /> <br /> • 2003 Sus Tres Primeros Lp's (Edició de Rama Lama Music)<br /> <br /> • 2003 Todo Nino, La Obra Completa de Nino Bravo<br /> <br /> • 2004 Colección Universal.es ( els seus 3 últims discs)<br /> <br /> • 2005 Éxitos (Edición de Nhoa Music)<br /> <br /> • 2005 N1NO, Todos Los Números 1 de Nino Bravo (recopilació en cançó inèdita &quot;Sin darte cuenta&quot;, barreges i DVD en videoclips i presentacions televisives)<br /> <br /> • 2005 Éxitos, Vol. 2 (Edició de Nhoa Music)<br /> <br /> • 2006 N1NO, Todos Los Números 1 de Nino Bravo (reedició sense DVD)<br /> <br /> • 2009 Sus 50 Mejores Canciones<br /> <br /> • 2009 Nino Bravo•40 Años Con Nino<br /> <br /> == La cançó &quot;Libre&quot; ==<br /> <br /> La cançó &quot;Libre&quot; (en valencià, &quot;Lliure&quot;) fon composta en l'any [[1972]] per [[José Luis Armenteros]] i [[Pablo Herrero Ibarz|Pablo Herrero]], adaptada a les característiques de la veu de Nino Bravo. <br /> <br /> La cançó “Libre” de Nino Bravo està inspirada en l'història de Peter Fechter, un jove de poc més de 18 anys, “casi vint”, que fon el primer alemà que intentà botar en l'any [[1962]] el recent estrenat [[Mur de Berlín|mur de Berlín]]. Aplegà al mur acompanyat d'un amic, Helmut Kubelik, que per sòrt sí va aplegar a botar-lo, pero Peter, una volta que “va estendre les seues ales” i es va encaramallar al mateix, va rebre l'alt dels soldats soviètics, pero com diu la cançó “marchava tan feliç que no va escoltar la veu que el va cridar” i d'esta manera, al no ser atés l'alt, varen disparar sobre el jove que fon alcançat per varis dispars i va caure del mur en lo que es denominava “zona de ningú”.<br /> <br /> Allí va quedar estés a la vista de tot lo món, ciutadans, periodistes i militars, demanant auxili mentres es dessagnava, sense poder moure's per la serietat de les ferides, i sense que ningú s'atrevira a arreplegar-lo. Els occidentals tenien por de rebre dispars en aquella nova situació i tan solament es varen atrevir a llançar-li una farmacoteca, que de res va servir a un Peter Fechter casi moribunt i a cada minut en menys vida.<br /> <br /> Els russos, als que pertanyia la zona morta, varen aguardar uns interminables 50 minuts d'agonia del jove fins que varen procedir a arreplegar-lo.<br /> <br /> El poble berlinés que presenciava l'escena cridava a abdós bandos que remediaren la mort d'aquell jove, pero ningú va fer res, inclús les forces occidentals varen impedir que cap civil acodira a ajudar-lo. Al final, en el lloc del succés solament varen quedar flors que foren llançades pels indignats berlinesos.<br /> <br /> No seria l'últim en morir en el mur, encara vindrien 260 més. L'últim fallit d'esta llarga llista fon Chris Gueffroy, en [[1989]], que curiosament tenia també vint anys. Hui en dia hi ha un monument en el lloc en el que va caure Peter i també hi ha una cançó la lletra de la qual ve be rellegir des d'esta nova òptica.<br /> <br /> La cançó &quot;Libre&quot; (&quot;Lliure&quot;, en [[llengua valenciana|valencià]]) diu:<br /> <br /> {{Cita|Tiene casi veinte años y ya está<br /> <br /> cansado de soñar;<br /> <br /> pero tras la frontera está su hogar,<br /> <br /> su mundo y su ciudad.<br /> <br /> Piensa que la alambrada sólo<br /> <br /> es un trozo de metal<br /> <br /> algo que nunca puede detener<br /> <br /> sus ansias de volar.<br /> <br /> Libre,<br /> <br /> como el sol cuando amanece yo soy libre,<br /> <br /> como el mar.<br /> <br /> Libre,<br /> <br /> como el ave que escapó de su prisión<br /> <br /> y puede al fin volar.<br /> <br /> Libre,<br /> <br /> como el viento que recoge mi lamento y mi pesar,<br /> <br /> camino sin cesar,<br /> <br /> detrás de la verdad,<br /> <br /> y sabré lo que es al fin la libertad.<br /> <br /> Con su amor por bandera se marchó<br /> <br /> cantando una canción;<br /> <br /> marchaba tan feliz que no escuchó<br /> <br /> la voz que le llamó<br /> <br /> y tendido en el suelo se quedó,<br /> <br /> sonriendo y sin hablar;<br /> <br /> sobre su pecho, flores carmesí<br /> <br /> brotaban sin cesar.}}<br /> <br /> == Referències ==<br /> * Bono, Ferran (22 de enero de 2023). «Nino Bravo, el poder de una voz inmortal». El País<br /> * El Economista, ed. (21 de septiembre de 2011). «Nino Bravo – Libre»<br /> * García, Fernando (18 de mayo de 2020). «&quot;Libre&quot;, la canción que inmortalizó a Nino Bravo y fue prohibida en Cuba por Fidel Castro». La Nación. ISSN 0325-0946<br /> * Libro &quot;Nino Bravo, Voz y Corazón<br /> * [https://www.rtve.es/play/audios/historia-del-pop-en-espanol/historia-del-pop-espanol-nino-bravo-22-09-12/1669991/ Nino Bravo. Pop español]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Aranda, Boro (2007). De Manolito a Nino Bravo: Las historias jamás contadas. España: Ediciones Generales de la Construcción. ISBN 9788493515775<br /> * Delmonte i Hurtado, Pere; Moragues, Ximo (2004). Llibret fallero 2004 - Homenaje a Nino Bravo. España: Falla El Charco de Catarroja.<br /> * Ledesma, Darío; Fuentes, Francisco J.; Guerrero, Isaac; Juan, Isabel (2003). Memoria viva de Nino Bravo. España: Ayuntamiento de Aielo de Malferit<br /> * Ledesma de Castro, Darío (2022). Nino Bravo: Voz y Corazón (Biografía autorizada). España: Milenio. ISBN 978-84-9743-955-8.<br /> * Ortigueira, Guillermo J. (1973). Nino Bravo, historia de un hombre bueno. España: J. Domenech<br /> * Ortigueira, Guillermo J. (2007). Nino Bravo... Y la voz se hizo mito. España: Carena Editors. ISBN 9788496419322<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Nino Bravo}}<br /> <br /> * [https://www.ninobravo.net/ Web oficial de Nino Bravo]<br /> * [https://www.lasprovincias.es/culturas/musica/201704/13/anos-nino-bravo-20170413111700.html 44 años sin Nino Bravo - ''Las Provincias'']<br /> * [https://www.elmundo.es/cultura/musica/2023/04/16/64392e13fdddff00a08b45ae.html 50 años sin Nino Bravo, la estrella trágica que brilló fugazmente - ''El Mundo'']<br /> * [https://cadenaser.com/nacional/2023/04/16/50-anos-de-la-muerte-de-nino-bravo-el-eco-real-y-virtual-de-la-voz-que-nunca-se-fue-deslumbra-a-todo-volumen-cinco-decadas-despues-cadena-ser/ 50 años de la muerte de Nino Bravo: el eco real y virtual de la voz que nunca se fue deslumbra a todo volumen cinco décadas después - ''Cadena SER'']<br /> * [https://www.ninobravo.net/se-reedita-la-discografia-completa-de-nino-bravo-en-su-50-aniversario/ Se reedita la discografía completa de Nino Bravo en su 50 aniversario - Web oficial de Nino Bravo]<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Valencians]]<br /> [[Categoria:Cantants]]<br /> [[Categoria:Cantants valencians]]<br /> [[Categoria:Músics valencians]]<br /> [[Categoria:Cantautors valencians]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291830 2023-11-08T19:49:18Z

<p>Píntego: /* Historial */</p> <hr /> <div>[[Archiu:LaLiga EA Sports 2023 Vertical Logo.svg|miniaturadeimagen|Logo de La Liga]]<br /> La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrid Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer<br /> |-<br /> | 2022-23 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] ||[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2021-22 ||[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291829 2023-11-08T19:48:00Z

<p>Píntego: /* Historial */</p> <hr /> <div>[[Archiu:LaLiga EA Sports 2023 Vertical Logo.svg|miniaturadeimagen|Logo de La Liga]]<br /> La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrid Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer <br /> |-<br /> | 2021-22 ||[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291828 2023-11-08T19:45:25Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:LaLiga EA Sports 2023 Vertical Logo.svg|miniaturadeimagen|Logo de La Liga]]<br /> La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrid Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer <br /> |-<br /> | 2021-22 || || || <br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291827 2023-11-08T19:44:43Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:LaLiga EA Sports 2023 Vertical Logo.svg|miniaturadeimagen|Logo de La Liga]]<br /> La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrit Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer <br /> |-<br /> | 2021-22 || || || <br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291826 2023-11-08T19:43:01Z

<p>Píntego: /* Referències */</p> <hr /> <div>La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrit Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer <br /> |-<br /> | 2021-22 || || || <br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Primera_Divisi%C3%B3_d%27Espanya&diff=291825 2023-11-08T19:42:42Z

<p>Píntego: /* Referències */</p> <hr /> <div>La '''Primera Divisió d'Espanya''', coneguda com '''La Liga''' (en [[valencià]], La Lliga)&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/futbol/20160625/402757299756/laliga-y-laliga2-nombres-de-las-competiciones-para-la-proxima-temporada.html|títul=LaLiga i LaLiga2, noms de les competicions per a la pròxima temporada|fechaacceso=27 de juny de 2016}}&lt;/ref&gt; o per motius de patrocini com La Liga [[Banc Santander|Santander]],&lt;ref&gt;{{Cita web|url=http://www.laliga.es/noticias/laliga-y-el-banco-santander-llegan-a-un-acuerdo-de-patrocinio-por-el-title-sponsor-de-la-competicion-1|títul=LaLiga i el Banc Santander apleguen a un acort de patrocini pel ‘title sponsor’ de la competició|fechaacceso=21 de juliol de 2016|llinage=Espanya|nomene=Madrit,}}&lt;/ref&gt; és la màxima categoria del sistema de [[Lligues de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupcions, en l'excepció del paró sofrit per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]].<br /> <br /> Està considerada com la primera lliga del món en importància segons el [[Anex:Classificació mundial de lligues nacionals de la IFFHS|rànquing anual oficial]] de la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;{{cita web|url=http://www.iffhs.de/the-worlds-strongest-national-league-2014|títul=La lliga més forta del món 2014|autor=IFFHS|data=19 de giner de 2015|fechaacceso=19 de març de 2015}}&lt;/ref&gt; i ocupa eixe lloc de manera consecutiva des de 2010.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.laliga.es/noticias/la-liga-bbva-elegida-por-la-iffhs-la-mejor-competicion-del-mundo-por-sexto-ano-consecutivo |títul=La Lliga BBVA, millor competició del món per a la IFFHS per sext any consecutiu |autor=[[Lliga Nacional de Fútbol Professional]] |data=7 de giner de 2016}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> A lo llarc de la seua història nou clubs han resultat campeons, sent el [[Real Madrit Club de Fútbol]] l'equip que més, en trentados campeonats. [[Fútbol Club Barcelona]], el [[Club Atlético de Madrid|Club Atlètic de Madrit]], el [[Athletic Club]], el [[Valéncia Club de Fútbol]], la [[Real Societat de Fútbol]], el [[Real Betis Balompié]], el [[Sevilla Fútbol Club]] i el [[Real Club Deportiu de La Corunya]] completen el restant de campeonats de les huitantacinc temporades del campeonat.<br /> <br /> Entre ells, els dos primers citats clubs són els que ostenten el major número de punts en una edició, en cent, conseguits en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2011-12|2011-12]] —temporada en la que el mateix club va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament.<br /> <br /> Un total de més de 800 futbolistes —inclosos els pertanyents a la [[Segona Divisió d'Espanya]]— han disputat algun partit a lo llarc de la seua història.&lt;ref&gt;{{cita web |url=http://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2014/12/estadisticas-y-datos-de-jugadores-por-lugar-de-nacimiento-1a-parte/|títul=Estadístiques i Senyes de Jugadors per lloc de naiximent. 1ª Part &lt;nowiki&gt;|&lt;/nowiki&gt; Quaderns de Fútbol|fechaacceso=5 d'octubre de 2015|autor=[[Quaderns de Fútbol]]|data=16 de novembre de 2014}}&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Fins a la temporada 2017-18 un total de 62 equips han disputat partits de fútbol en la primera divisió espanyola. <br /> <br /> == Historial ==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=55|Temporada<br /> ! width=170|Campeó <br /> ! width=170|Subcampeó<br /> ! width=170|Tercer <br /> |-<br /> | 2021-22 || || || <br /> |-<br /> | 2020-21 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> | 2019-20 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> | 2018-19 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2017-18 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> | 2016-17 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2015-16 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2014-15 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2013-14 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2012-13 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |2011-12 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2010-11 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2009-10 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2008-09 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2007-08 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |2006-07 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |2005-06 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |2004-05 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || [[Vilarreal CF]]<br /> |-<br /> |2003-04 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2002-03 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || Real Sociedad || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |2001-02 || [[Valéncia CF]] || RCD La Coruña || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]]<br /> |-<br /> |2000-01 || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD La Coruña || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1999-00 || RCD La Coruña || FC Barcelona || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1998-99 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || RCD Mallorca<br /> |-<br /> |1997-98 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1996-97 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1995-96 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1994-95 || Real Madrid || RCD La Coruña || Real Betis<br /> |-<br /> |1993-94 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD La Coruña || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1992-93 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || RCD La Coruña<br /> |-<br /> |1991-92 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1990-91 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1989-90 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1988-89 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1987-88 || Real Madrid || Real Sociedad || Atlético Madrid<br /> |-<br /> |1986-87 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1985-86 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1984-85 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |- align=&quot;center&quot;<br /> !colspan=&quot;4&quot; bgcolor=CCDDCC| '''Campeonat Nacional de Lliga de Primera Divisió'''<br /> |-<br /> |1983-84 || Athletic Club || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1982-83 || Athletic Club || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1981-82 || Real Sociedad || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1980-81 || Real Sociedad || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1979-80 || Real Madrid || Real Sociedad || Sporting Gijón<br /> |-<br /> |1978-79 || Real Madrid || Sporting Gijón || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1977-78 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1976-77 ||[[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Club<br /> |-<br /> |1975-76 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1974-75 || Real Madrid || Real Zaragoza || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1973-74 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1972-73 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Espanyol<br /> |-<br /> |1971-72 || Real Madrid || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1970-71 || [[Valéncia CF]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1969-70 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Athletic Bilbao || [[Sevilla Fútbol Club]]<br /> |-<br /> |1968-69 || Real Madrid || UD Las Palmas || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1967-68 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || UD Las Palmas<br /> |-<br /> |1966-67 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || RCD Español<br /> |-<br /> |1965-66 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1964-65 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1963-64 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Betis<br /> |-<br /> |1962-63 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Real Oviedo<br /> |-<br /> |1961-62 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Atlético de Madrid<br /> |-<br /> |1960-61 || Real Madrid || Atlético de Madrid || Real Zaragoza<br /> |-<br /> |1959-60 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1958-59 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1957-58 || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1956-57 || Real Madrid || [[Sevilla Fútbol Club]] || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1955-56 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1954-55 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1953-54 || Real Madrid || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1952-53 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1951-52 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao || Real Madrid<br /> |-<br /> |1950-51 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || Sevilla CF || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1949-50 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || RCD La Coruña || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1948-49 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || Real Madrid<br /> |-<br /> |1947-48 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1946-47 || [[Valéncia CF]] || Athletic Bilbao || [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]]<br /> |-<br /> |1945-46 || Sevilla CF || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1944-45 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1943-44 || [[Valéncia CF]] || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Sevilla CF<br /> |-<br /> |1942-43 || Athletic Bilbao || Sevilla FC || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1941-42 || [[Valéncia CF]] || Real Madrid || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]]<br /> |-<br /> |1940-41 || [[Club Atlético de Madrid|Atlético-Aviación]] || Athletic Bilbao || [[Valéncia CF]]<br /> |-<br /> |1939-40 || [[Club Atlético de Madrid|Athletic-Aviación]] || Sevilla CF || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |1935-36 || Athletic Club || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1934-35 || Betis Balonpié || Real Madrid || Oviedo CF<br /> |-<br /> |1933-34 || Athletic Bilbao ||Real Madrid || Racing Santander<br /> |-<br /> |1932-33 || Real Madrid || Athletic Bilbao || RCD Español<br /> |-<br /> |1931-32 || Real Madrid || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]]<br /> |-<br /> |1930-31 || Athletic Bilbao || Racing de Santander || Real Sociedad<br /> |-<br /> |1929-30 || Athletic Bilbao || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Arenas Club<br /> |-<br /> |1928-29 || [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || Real Madrid || Athletic Bilbao<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> ==Palmarés==<br /> {|<br /> |- style=&quot;vertical-align: top;&quot;<br /> |<br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> ! width=170|Equip<br /> ! width=55|Campeó<br /> ! width=55|Subcampeó<br /> |-<br /> |[[File:White_background_HEX-FEFB58_border_HEX-3F479E_diagonal_stripe.svg|25px]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid CF]] || 34 || 24<br /> |-<br /> |[[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] || 26 || 26<br /> |-<br /> |[[File:600px Blue HEX-2C2E91 White triangle on White Red HEX-F03121 stripes.svg|25px]] [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] || 11 || 10<br /> |-<br /> |[[File:600px Gray HEX-C0C0C0 White Red HEX-EE3123 Black.svg|25px]] [[Athletic Club]] || 8 || 7<br /> |-<br /> |[[File:Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg|25px]] [[Valéncia CF]] || 6 || 6<br /> |-<br /> |[[File:600px_vertical_HEX-00529F_White.svg|25px]] [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] || 2 || 3 <br /> |-<br /> |[[File:600px_Blue_HEX-0000FF_White.svg|25px]] [[RC Deportivo]] || 1 || 5<br /> |-<br /> |[[File:Bianco_con_inserti_rossi.svg|25px]] [[Sevilla FC]] || 1 || 4<br /> |-<br /> |[[File:Verde e Bianco (Strisce).svg|25px]] [[Real Betis Balonpié|Real Betis]] || 1 || 0<br /> |}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Fútbol]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references\&gt;<br /> {{Traduït de|es|Primera División de España}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|La Liga}}<br /> * [https://www.laliga.com/ Portal web oficial]<br /> <br /> [[Categoria:Fútbol]]<br /> [[Categoria:Primera Divisió d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Lligues de fútbol de Primera Divisió d'Europa|Espanya]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfredo_Di_St%C3%A9fano&diff=291824 2023-11-08T19:41:19Z

<p>Píntego: /* Referències */</p> <hr /> <div>[[Image:Distefano_eg_1958.jpg|thumb|200px|Di Stéfano en l'any [[1958]]]]<br /> '''Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé''' ([[Barracas]], [[Buenos Aires]]; [[4 de juliol]] de [[1926]] - † [[Madrit]], [[7 de juliol]] de [[2014]]),&lt;ref&gt;Rodrigálvarez, Eduardo (7 de julio de 2014). El País (ed.): [http://deportes.elpais.com/deportes/2014/07/05/actualidad/1404593577_609281.html «Muere Di Stéfano»]&lt;/ref&gt; millor conegut com '''Di Stéfano''', fon un [[Fútbol|futboliste]] i entrenador hispà-argentí, i jugador històric dels clubs [[Club Atlético River Plate]], [[Club Atlético Huracán]], [[Club Deportivo Los Millonarios]] i [[Real Madrid Club de Fútbol]], sent des de l'any [[2000]] fins el seu decés president d'honor d'este últim i al que deu els seus majors èxits i reconeiximents mundials.<br /> <br /> Com jugador fon internacional per dos països, circumstancia permesa en l'época, contabilisant sis trobaments en la [[Selecció de fútbol de Argentina|selecció argentina]] i trenta i un en la [[Selecció de fútbol de España|selecció espanyola]] despuix d'adoptar esta nacionalitat en l'any [[1956]].&lt;ref&gt;The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation (ed.): [http://www.rsssf.com/miscellaneous/distefano-intl.html «Partidos y goles internacionales de Di Stéfano»]&lt;/ref&gt; Pese a això, se dona la circumstancia de que mai disputà una Copa Mundial —el torneig més prestigiós a nivell de seleccions— per diferents motius,&lt;ref&gt;Diario ABC (ed.): [http://www.abc.es/realmadrid/noticias/20140708/abci-distefano-estrella-perdio-mundial-201407081645.html «La estrella que nunca jugó un Mundial»]&lt;/ref&gt; que no obstant no interferiren a l'hora de ser considerat com el primer gran d'este deport.&lt;ref&gt;Diario La Vanguardia (ed.): [http://www.lavanguardia.com/deportes/20140708/54411670840/alfredo-di-stefano-adios-primer-grande.html «Alfredo di Stefano, adiós al primer grande»]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Considerat per la [[FIFA]] —màxim organisme fútbolístic— com un dels quatre millors jugadors de fútbol del [[sigle XX]] junt al [[brasil]]er [[Pelé]], l'[[Argentina|argentí]] [[Diego Armando Maradona]] i el [[Països Baixos|holandés]] [[Johan Cruyff]], en l'any [[2004]] fon elegit el quart millor jugador del sigle XX per la [[Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol]] (IFFHS),&lt;ref&gt;[http://www.rsssf.com/miscellaneous/iffhs-century.html «IFFHS' Century Elections»]&lt;/ref&gt; i el millor de tots els guanyadors del [[Baló d'Or]] fins [[1999]], circumstancia per la que rebé el Super Balo d'Or, sent l'únic futboliste de l'història en posseir-ho.&lt;ref&gt;[http://www.rsssf.com/miscellaneous/best-x-players-of-y.html#ff-poc «France Football's Football Player of the Century»]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> Durant anys fon el màxim golejador de l'història del Real Madrid C. F., a on milità onze temporades sent el jugador argentí en més títuls en l'història fins l'any [[2010]], quan foren superats els seus vintidós trofeus oficials.&lt;ref&gt;[http://www.minutouno.com.ar/minutouno/nota/139788-cambiasso-record-con-23-es-el-jugadorargentino-de-mas-titulos/ «Cambiasso es el jugador argentino con más títulos»]&lt;/ref&gt; Pese a les consideracions de la FIFA i l'IFFHS, Di Stéfano es indicat per alguns com el millor jugador de tots els temps i el seu nom va directament lligat al del club madrileny, ya que el seu fichage per l'equip «merengue» canvià el curs de l'història d'este equip fins ser proclamat com el millor club del sigle XX, principalment per les [[Lliga de Campeons de la UEFA|Copes d'Europa]] que este club conseguí des de que el jugador arribà a Madrit. Aixina mateixa, de Di Stéfano cap destacar la seua exquisita calitat tècnica i la seua polivalencia en el camp, sent per això calificat per part d'entesos i aficionats com el jugador més complet que ha donat el fútbol a nivell mundial.&lt;ref&gt;Diario Mundo Deportivo (ed.): [http://www.mundodeportivo.com/20140707/fútbol/blatter-mi-jugador-favorito-el-mas-completo-que-vi_54411666736.html «Blatter: &quot;Mi jugador favorito, el más completo que vi&quot;»]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> [[Categoria:Futbolistes]]<br /> [[Categoria:Biografies]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poesia&diff=291362 2023-11-03T19:47:35Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>La '''poesia''' és, en lliteratura, l'art d'expressar un contingut espiritual propi, per mig de paraules dispostes segons una [[mètrica (poesia)|mètrica]]. La poesia [[cultura popular|popular]] és la poesia creada per un poble per a expressar la seua identitat, en unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.<br /> <br /> També es diu poesia a una obra en vers. I podem distinguir les obres escrites en vers; en el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una época, una llengua determinada, un gènero, etc. <br /> <br /> Tradicionalment, es distinguixen tres gèneros poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.<br /> <br /> Sense d'especificar la temàtica, la poesia moderna es definix per la seua capacitat de síntesis i d'associació. La seua principal ferramenta és la [[metàfora]], és dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre térmens que naturalment es sugerixen uns a un atres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Autors moderns han diferenciat metàfores d'imàgens, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per a estos autors, l'image és la construcció d'una nova realitat semàntica a través de significats que en conjunt sugerixen un sentit unívoc i a la volta diferent i estrany.<br /> <br /> El Dia Internacional de la Poesia es celebra el [[21 de març]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> *{{DGLV|Poesia}}<br /> <br /> [[Categoria:Poesia]]<br /> [[Categoria:Arts]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comarques_de_l%27Interior&diff=291361 2023-11-03T19:44:01Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Comarques Interiors.jpg|thumb|right|300px|&lt;center&gt;'''Comarques de l'Interior'''&lt;/center&gt;]]<br /> Les '''comarques de l'interior''' és la regió més occidental de la [[Comunitat Valenciana]], totes les comarques que aglutina són castellaparlants, inclús d'orige [[castellà]] en el cas de la comarca de [[la Plana de Requena-Utiel]]. Les comarques que aglutina esta regió són:<br /> <br /> * [[L'Alt Millars]]<br /> * [[La Foya de Bunyol]]<br /> * [[L'Alt Palància]]<br /> * [[Plana de Requena-Utiel]]<br /> * [[Racó d'Ademús]]<br /> * [[Els Serrans]]<br /> * [[Vall de Cofrents]]<br /> <br /> [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dili&diff=291360 2023-11-03T19:40:16Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Dili and Atauro Island.jpg|300px|thumb|Dili]]<br /> '''Dili''' (en [[Idioma portugués|portugués]]: ''Díli'') és la capital i ciutat més poblada de [[Timor Oriental]]. Es troba en la costa noroest de l'illa de [[Timor]].<br /> <br /> Conta en una població d'unes 150.000 persones, és el principal port i centre comercial del país. Des de la seua independència dispon d'un aeroport, nomenat Nicolau Lobato, que es utilisat tant per a vols civils com militars.<br /> <br /> És la seu de l'Universitat Nacional del Timor Oriental i del Colégio de São José. <br /> <br /> == Història ==<br /> Dili fon fundada pels [[Portugal|portuguesos]] en l'any [[1520]] i en l'any [[1769]] passà a ser la nova capital del [[Timor Portugués]], en substitució de [[Lifau]], en l'actual enclavament d'[[Oecussi-Ambeno]], ya que esta era massa vulnerable als atacs [[neerlandesos]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Dili}}<br /> <br /> {{Capitals d'Àsia}}<br /> [[Categoria:Timor Oriental]]<br /> [[Categoria:Capitals d'Àsia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Portugu%C3%A9s&diff=291359 2023-11-03T19:38:52Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{llengua|<br /> |nom= Portugués<br /> |nomnatiu= Português<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Moçambic]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Sant Tomé i Príncipe]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]<br /> |regió=<br /> |parlants= 240 millons<br /> |parlantsnatius= 196.8 millons<br /> |parlantsnonatius= 33.2 millons<br /> |rank= 5º<br /> |família=<br /> [[llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Lenguas romances italo-occidentales|Italo-occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental|Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Galo-Ibérico|Galo-ibérica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ibero-Romance|Ibero-romance]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ibero-Occidental|Ibero-occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Subgrupo Galaico-Portugués|Galaico-portuguesa]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Portugués'''<br /> |nació=[[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Sant Tomé i Príncipe]], [[Moçambic]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Academia Brasileira de Letras]], [[Academia das Ciências de Lisboa]]<br /> |iso1= pt<br /> |iso2= por<br /> |iso3= por<br /> |sil=<br /> |mapa=<br /> }}<br /> El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els [[Sigle XV|sigles XV]], [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]], en la formació de l'[[Imperi portugués|imperi portugués]].<br /> <br /> Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea Bissau]], [[Moçambic]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé i Príncipe]] i [[Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]]), territori que ans de formar part de l'imperi britànic formà part del imperi portugués. <br /> <br /> De forma minoritària, es parlat també per importants colònies portugueses establides i les seues zones fronterices, per eixemple en [[Veneçuela]] o en les zones colindants a Brasil de Bolívia, Paraguai i Uruguai degut a la migració de brasilers en sa major part dedicats al comerç. <br /> <br /> En [[Galícia]], diferents entitats culturals minoritàries defenen a l'[[idioma gallec]] com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic portugués. Es el moviment nomenat com a &quot;reintegracionisme&quot;, partidari d'integrar i fer confluir a la llengua gallega en el portugués.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Portuguese language}}<br /> <br /> {{Llengües romàniques}}<br /> <br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Portugu%C3%A9s&diff=291358 2023-11-03T19:37:47Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{llengua|<br /> |nom= Portugués<br /> |nomnatiu= Português<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Moçambic]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Sant Tomé i Príncipe]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]<br /> |regió=<br /> |parlants= 240 millons<br /> |parlantsnatius= 196.8 millons<br /> |parlantsnonatius= 33.2 millons<br /> |rank= 5º<br /> |família=<br /> [[llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Lenguas romances italo-occidentales|Italo-occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental|Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Galo-Ibérico|Galo-ibérica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ibero-Romance|Ibero-romance]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grupo Ibero-Occidental|Ibero-occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Subgrupo Galaico-Portugués|Galaico-portuguesa]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Portugués'''<br /> |nació=[[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Cap Vert]], [[Guinea Bissau]], [[Guinea Equatorial]], [[Sant Tomé i Príncipe]], [[Moçambic]], [[Índia]] i [[Timor Oriental]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Academia Brasileira de Letras]], [[Academia das Ciências de Lisboa]]<br /> |iso1= pt<br /> |iso2= por<br /> |iso3= por<br /> |sil=<br /> |mapa=<br /> }}<br /> El '''portugués''' (''português'' en portugués) és una llengua romanç, procedent del galaic-portugués. En 240 millons de parlants, el portugués és la quinta llengua materna més parlà en el món. La seua difusió internacional tingué lloc en els [[Sigle XV|sigles XV]], [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]], en la formació de l'[[Imperi portugués|imperi portugués]].<br /> <br /> Actualment és la llengua principal de [[Portugal]], [[Brasil]], [[Angola]], [[Guinea Bissau]], [[Moçambic]], [[Cap Vert]], [[Sant Tomé i Príncipe]] i [[Timor Oriental]], tots ells països que formen la Comunitat de països de llengua portuguesa. Encara posseïx una chicoteta cantitat de parlants en [[Macau]] i en algunes zones de l'[[Índia]] que foren colònies portugueses: Goa, Damà i Diu i Dadra i Nagar Haveli; també es parlat en alguns sectors de Ceilà (actual [[Sri Lanka]]), territori que ans de formar part de l'Imperi Britànic formà part del imperi portugués. <br /> <br /> De forma minoritària, es parlat també per importants colònies portugueses establides i les seues zones fronterices, per eixemple en [[Veneçuela]] o en les zones colindants a Brasil de Bolívia, Paraguai i Uruguai degut a la migració de brasilers en sa major part dedicats al comerç. <br /> <br /> En [[Galícia]], diferents entitats culturals minoritàries defenen a l'[[idioma gallec]] com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic portugués. Es el moviment nomenat com a &quot;reintegracionisme&quot;, partidari d'integrar i fer confluir a la llengua gallega en el portugués.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Portuguese language}}<br /> <br /> {{Llengües romàniques}}<br /> <br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_gallec&diff=291357 2023-11-03T19:36:14Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{llengua|<br /> |nom= Gallec<br /> |nomnatiu= Galego<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats= [[Espanya]] i [[Portugal]]<br /> |regió= [[Galícia]] i [[Castella i Lleó]]. Encara aixina, n'hi ha certa controvèrsia respecte a l'''eonaviego'', en l'occident [[Principat d'Astúries|asturià]] ya que per un costat hi han filòlecs que consideren este parlar com a gallec, atres com a [[asturià]], i atres simplement com a un dialecte de transició. Al mateix temps està ''A fala'' en Extremadura, que hi ha controvèrsia també si nomenar-ho portugués, gallec, transició…<br /> |parlants= 2.587.407<br /> |parlantsnatius= <br /> |parlantsnonatius= <br /> |rank= No està entre els 100 primers.<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grup Romanç|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Ítalo-occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Sub-grup Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grup Galo-Ibèric]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Grup Ibero-Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Sub-grup Galaico-Portugués]]<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Gallec'''<br /> <br /> |nació= [[Galícia]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Academia Galega]] <br /> |iso1= gl<br /> |iso2= glg<br /> |iso3= glg<br /> |sil=<br /> |mapa=<br /> }}<br /> El '''gallec''' (''galego'' en gallec) és la llengua pròpia de [[Galícia]], a on és oficial junt al [[castellà]]. Està molt emparentat en el [[portugués]], en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'[[Edat Mija]]. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.<br /> <br /> == Extensió ==<br /> Ademés de ser usat en [[Galícia]], també es parla i es permet la seua ensenyança reglada en el occident del El Bierzo ([[Província de Lleó]]) i en una chicoteta zona de Zamora dita Las Portillas, abdós de [[Castella]] i [[Lleó]], segons un acort entre la Conselleria de Educació de la Junta de Galícia i la Conselleria de Educació de [[Castella i Lleó]]. En el curs 2005-06 cap colege sanabrés solicità encara impartir la assignatura optativa de gallec, front als 844 alumnes que ya l'estudien en 9 municipis bercians, a càrrec de 47 professors. Ademés en el Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, en el seu artícul 5º, s'indica: &quot;Gojaran de respecte i protecció la llengua gallega i les modalitats llingüístiques en els llocs en que habitualment s'utilisen&quot;.<br /> <br /> En tres municipis cacarenys, fronteriços en [[Portugal]], de la vall del Jàlama (Valvert del Fresno, Eljas i San Martín de Trevejo) es parla ''A fala'', una llengua sobre la que no hi ha acort sobre si és una tercera rama del gallecportugués de la península Ibèrica, un portugués antic de las Beiras en superestrats lleonés i castellà o un gallec en superestrats lleonés i castellà, afirmant alguns historiadors que procedix dels gallecs participants en la Reconquista que s'assentaren en eixes zones. Mentres que el Bloc Nacionalista Galego pretendia implantar l'ensenyança del gallec en esta regió, la Junta d'Extremadura rebujà de pla la proposta.<br /> <br /> També es parla en els concells llimítrofs del Principat d'Astúries pertanyents a la comarca del Eo-Navia, diguent-se eonaviec o gallec-asturià, encara que este és un punt sobre el que hi ha gran controvèrsia. Per un costat es troba la romanística internacional, dels quals els seus estudis afirmen que la llengua natural d'esta comarca asturiana pertany formalment al conjunt llingüístic galaico-portugués; en el punt contrari es posicionen el govern del Principat, l'[[Acadèmia de la Llengua Asturiana]] i certs sectors del nacionalisme asturià, que reivindiquen l'asturianitat de les parles situades entre el Nàvia i el Eu; considerades com a una transició entre el tronc galaico-portugués i el asturlleonés, en contra dels estudis llingüístics que afirmen el caràcter de transició entre les dos llengües per a la varient occidental de la llengua asturiana.<br /> <br /> Una enquesta llingüística realisada en l'any [[2004]] en [[Catalunya]] pel seu govern autònom revela parlants de gallec en la regió. La extrapolació poblacional situava en 61.400 els habitants catalans que consideraven el gallec com a primera llengua, 21.000 els que la consideraven llengua pròpia i 11.300 els que la consideraven llengua habitual.<br /> <br /> Les comunitats de gallecs en Hispanoamèrica, especialment en [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]), [[Caraques]] ([[Veneçuela]]), [[Montevideo]] ([[Uruguai]]), [[L'Havana]] ([[Cuba]]), Ciutat de Mèxic ([[Mèxic]]) i en [[Europa]], el conserven en bona precarietat, i en [[Brasil]] en adaptacions i girs del portugués brasileny.<br /> <br /> == Història ==<br /> El gallec prové del gallec-portugués (o galaico-portugués), llengua migeval frut de la evolució del llatí en la zona noroccidental de la península Ibèrica, concretament en part de la antiga província romana de Gallaecia, que comprenia el territori de Galícia actual, el nort del actual Portugal, [[Astúries]], l'actual província de Lleó i part de [[Zamora]].<br /> <br /> Recentment s'ha trobat el document més antic escrit en gallec que es conserva, que data de l'any [[1228]], es tracta del fur de Castro Calderas (&lt;&lt;Foro do bo burgo do Castro Caldelas&gt;&gt;) otorgat pel rei [[Alfonso IX]] en [[abril]] de dit any a la vila orensana.<br /> <br /> Durant l'Edat Mija, el gallec-portugués sigué, junt en el occità, la llengua vehicular de la creació poètica trovadoresca en tota la [[Península Ibèrica]]. El rei de Castella Anfós X el Savi escrigué en gallec-portugués les seues Cantigas de Santa María.<br /> <br /> La preeminència castellana, que sobrevingué en posterioritat a la influència sobre la noblea gallega de la castellana a finals de l'Edat mija, portà en la pràctica el abandono d'esta llengua del àmbit públic (diglòsia). L'influència del castellà, aixina com el aillament (que en gran mida va contribuir a mantindre térmens que en portugués passaren a ser clasificats com arcaismes), provocà que el gallec anara distanciant-se del portugués, la llengua oficial del regne de Portugal, que conegué ademés una important expansió ultramarina. En Galícia es coneix a esta época, que es prolonga dasta finals del [[sigle XIX]], com els ''séculos escuros'' (sigles foscs).<br /> <br /> A finals del sigle XIX es produïx un moviment lliterari conegut com Rexurdimiento, en el qual, gràcies a autors com Rosalía de Castro, Curros Enríquez, Valentín Lamas Carvajal o Eduardo Pondal, es convertix el gallec en llengua lliterària, encara que casi exclusivament utilisada en poesia. A començaments del [[sigle XX]] comença a ser utilisada en els mítins pels partits galleguistes. En l'any [[1906]] es fundà la Real Acadèmia Gallega, institució encarregada de la protecció i difusió del idioma. En el Estatut d'Autonomia de [[1934]] el gallec és reconegut com a llengua cooficial, junt en el castellà. Encara que, tras la [[Guerra Civil|guerra civil]] seguix un periodo de repressió llingüística, que fa que durant els anys quaranta casi tota la lliteratura gallega s'escriga en exili. No obstant, durant els anys xixanta té loc un important canvi, i des de l'any [[1978]] el gallec és reconegut com a oficial en Galícia per la Constitució Espanyola i pel Estaut d'Autonomia de [[1981]].<br /> <br /> Actualment, el us del gallec sobre el espanyol és majoritari en les àrees rurals, i es menor el seu us en les grans urbes, degut a la influència del castellà. Encara aixina, segons el més recent estudi sobre les costums idomàtiques de la població gallega, el gasta en torn a un huitanta percent de la població, i segons un cens de 1001, pot parlar gallec un 91,04% de la població. Si be és el idioma percentualment mé sparlat enre els propis de les nacionalitats històriques espanyoles, goja de manco reconeiximent social que, per eixemple, el català, que també ha patit polítiques centralistes represives durant el franquisme, segurament perque finals des de l'Edat Mija sigué dientificat pels propis gallecs com la llengua dels llauradors i de les capes baixes de la societat. En la pràctica, gran part dels gallecparlants parlen una varietat poc cuidada del gallec, que introduix numerosos castellanismes lèxics, fonètics i prosòdics encara que manté construccions i una esència netament gallegues, si be en ambents urbans sol parlar-se una autèntica barreja de castellà i gallec nomenada tradicionalment castrapo.<br /> <br /> Tots els anys se celebra el Dia de las Letras Gallegas (Dia de les Lletres Gallegues) (17 de maig), dedicat a un escritor en esta llengua triat per la Real Academia Gallega de etnre aquells morts fa més de deu anys. Este dia és utilisat pels organismes oficials i per colectius socioculturals per a preservar i potenciar el us i el coneiximent tant de la llengua com a de la lliteratura gallega.<br /> <br /> == Us del gallec ==<br /> [[File:Percentage of Galician speakers (corrected).PNG|thumb|350px|Parlants de gallec com a primera llengua segons els cens de població i vivenda de l'Instituto Galego d'Estadistica.]]<br /> <br /> === Galícia ===<br /> {| style=&quot;border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;&quot; border=1<br /> |- style=&quot;color: black; background-color: lawngreen;&quot; <br /> | colspan=&quot;8&quot; align=&quot;center&quot; | '''Us real de la llengua gallega (2001)'''<br /> |- style=&quot;background-color:#CCCCCC;&quot;<br /> | <br /> | align=&quot;center&quot; | Total<br /> | colspan=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; | Seempre<br /> | colspan=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; | A voltes<br /> | colspan=&quot;2&quot; align=&quot;center&quot; | Mai<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |Total<br /> | align=&quot;right&quot; | 2.587.407<br /> | align=&quot;right&quot; | 1.470.836<br /> | align=&quot;right&quot; | 56’84%<br /> | align=&quot;right&quot; | 783.780<br /> | align=&quot;right&quot; | 30’29%<br /> | align=&quot;right&quot; | 332.791<br /> | align=&quot;right&quot; | 12’86%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 5 a 9 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 101.840 <br /> | align=&quot;right&quot; | 38.329 <br /> | align=&quot;right&quot; | 37’63% <br /> | align=&quot;right&quot; | 48.651 <br /> | align=&quot;right&quot; | 47’77% <br /> | align=&quot;right&quot; | 14.860 <br /> | align=&quot;right&quot; | 14’50%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 10 a 14 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 122.747 <br /> | align=&quot;right&quot; | 50.891 <br /> | align=&quot;right&quot; | 41’46% <br /> | align=&quot;right&quot; | 60.430 <br /> | align=&quot;right&quot; | 49’23% <br /> | align=&quot;right&quot; | 11.426 <br /> | align=&quot;right&quot; | 9’30%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 15 a 19 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 156.950 <br /> | align=&quot;right&quot; | 69.760 <br /> | align=&quot;right&quot; | 44’44% <br /> | align=&quot;right&quot; | 66.343 <br /> | align=&quot;right&quot; | 42’27% <br /> | align=&quot;right&quot; | 20.847 <br /> | align=&quot;right&quot; | 13’28%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 20 a 24 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 207.341 <br /> | align=&quot;right&quot; | 95.008 <br /> | align=&quot;right&quot; | 45’82% <br /> | align=&quot;right&quot; | 77.044 <br /> | align=&quot;right&quot; | 37’15% <br /> | align=&quot;right&quot; | 35.289 <br /> | align=&quot;right&quot; | 17’01%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 25 a 29 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 213.402 <br /> | align=&quot;right&quot; | 96.059 <br /> | align=&quot;right&quot; | 45’01% <br /> | align=&quot;right&quot; | 79.586 <br /> | align=&quot;right&quot; | 37’29% <br /> | align=&quot;right&quot; | 37.757 <br /> | align=&quot;right&quot; | 17’69%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 30 a 34 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 201.392 <br /> | align=&quot;right&quot; | 94.785 <br /> | align=&quot;right&quot; | 47’06% <br /> | align=&quot;right&quot; | 72.506 <br /> | align=&quot;right&quot; | 36’00% <br /> | align=&quot;right&quot; | 34.101 <br /> | align=&quot;right&quot; | 16’93%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 35 a 39 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 193.342 <br /> | align=&quot;right&quot; | 96.992 <br /> | align=&quot;right&quot; | 50’16% <br /> | align=&quot;right&quot; | 65.641 <br /> | align=&quot;right&quot; | 33’95% <br /> | align=&quot;right&quot; | 30.709 <br /> | align=&quot;right&quot; | 15’88%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 40 a 44 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 191.180 <br /> | align=&quot;right&quot; | 104.074 <br /> | align=&quot;right&quot; | 54’43% <br /> | align=&quot;right&quot; | 60.615 <br /> | align=&quot;right&quot; | 31’70% <br /> | align=&quot;right&quot; | 26.491 <br /> | align=&quot;right&quot; | 13’85%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 45 a 49 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 174.056 <br /> | align=&quot;right&quot; | 100.166 <br /> | align=&quot;right&quot; | 57’54% <br /> | align=&quot;right&quot; | 51.965 <br /> | align=&quot;right&quot; | 29’85% <br /> | align=&quot;right&quot; | 21.925 <br /> | align=&quot;right&quot; | 12’59%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 50 a 54 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 168.473 <br /> | align=&quot;right&quot; | 102.227 <br /> | align=&quot;right&quot; | 60’67% <br /> | align=&quot;right&quot; | 46.607 <br /> | align=&quot;right&quot; | 27’66% <br /> | align=&quot;right&quot; | 19.639 <br /> | align=&quot;right&quot; | 11’65%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 55 a 59 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 163.029 <br /> | align=&quot;right&quot; | 106.103 <br /> | align=&quot;right&quot; | 65’08% <br /> | align=&quot;right&quot; | 39.920 <br /> | align=&quot;right&quot; | 24’48% <br /> | align=&quot;right&quot; | 17.006 <br /> | align=&quot;right&quot; | 10’43%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |De 60 a 64 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 135.040 <br /> | align=&quot;right&quot; | 94.459 <br /> | align=&quot;right&quot; | 69’94% <br /> | align=&quot;right&quot; | 27.844 <br /> | align=&quot;right&quot; | 20’61% <br /> | align=&quot;right&quot; | 12.737 <br /> | align=&quot;right&quot; | 9’43%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |Más de 65 anys <br /> | align=&quot;right&quot; | 558.615 <br /> | align=&quot;right&quot; | 421.983 <br /> | align=&quot;right&quot; | 75’54% <br /> | align=&quot;right&quot; | 86.628 <br /> | align=&quot;right&quot; | 15’50% <br /> | align=&quot;right&quot; | 50.004 <br /> | align=&quot;right&quot; | 8’95%<br /> |}<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> {| style=&quot;border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; float: center;&quot; border=1<br /> |- style=&quot;color: black; background-color: lawngreen;&quot; <br /> | colspan=&quot;5&quot; align=&quot;center&quot; | '''Competència llingüística en gallec (evolució)'''<br /> |- style=&quot;background-color:#CCCCCC;&quot;<br /> |Fecha<br /> | align=&quot;center&quot; | Entenen<br /> | align=&quot;center&quot; | Parlen<br /> | align=&quot;center&quot; | Lligen<br /> | align=&quot;center&quot; | Escriuen<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |Cens 1991<br /> | align=&quot;center&quot; | 96’96%<br /> | align=&quot;center&quot; | 91’39%<br /> | align=&quot;center&quot; | 49’30%<br /> | align=&quot;center&quot; | 34’85%<br /> |- style=&quot;background-color:#E4E4E4;&quot;<br /> |Cens 2001<br /> | align=&quot;center&quot; | 99’16%<br /> | align=&quot;center&quot; | 91’04%<br /> | align=&quot;center&quot; | 68’65%<br /> | align=&quot;center&quot; | 57’64%<br /> |}<br /> <br /> == Dialectes ==<br /> [[File:Galician linguistic areas.PNG|thumb|right|350px|&lt;center&gt;Divisió dialectal del '''Gallec'''.&lt;/center&gt;]]<br /> Segons la separació dialectològica de galícia empleada per orgaismes com la Real Academia Gallega (RAG) i el Insituto da Lingua Galega (IKG) existixen tres blocs llingüístics reconeguts, cada u en ses particularitats. El bloc occidental abrca les Rias Baixas i arriba fins a la zona de Santiago de Compostela. El central ocupa la gran majoria del territori gallec, mentres que el oriental comprén les zones més orientals de Galícia i els territoris la gran majoria del territori, [[Lleó]] i [[Zamora]]. Estos blocs estan caracterisats per laf orma de construir el plural de les paraules acabades en -n, sent les isogloses que els delimiten cans/cas (bloc oriental i centra, respectivament) i cas/cais (blocs central i occidental, també respectivament).<br /> <br /> Ell filòlec portugués Cintra, que estudià els dialectes gallecs com a pertanyents al diasistema gallec-portugués i dels quals els seus treballs són considerats de referència en Portugal, preferí separar el territori gallec en dos àrees: l'occidental, que presenga gheada (aspiració del fonema /g/ convertint-se en una /h/ aspirada similar a la del [[inglés]]) i la oriental, que no presenta este fenòmen.<br /> <br /> == Fonologia ==<br /> La llengua gallega dispon de set vocals en posició tònica (a diferència del portugués, que són sistema vocàlic incluix dotze fonemes), en la excepció del àrea ancaresa que pesenta vocalisme nasal, lo que supon dotze vocals (al igual que el portugués). Les vocals són /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/. Utilisa el mateix sistema vocàlic que el [[valencià]].<br /> <br /> En posició àtona, el número de vocals es reduix a cinc, puix es suprimix la diferència entre e oberta i tancada, i entre o oberta i tancada.<br /> <br /> A diferència de lo que ocorrix en portugués, la nasalitat no és un rasc pertanyent en el vocalisme gallec, pese a estar present en el consonant nasal velar sonora /ŋ/ que interferix en la fonació, tant en mig de paraula (funme, cansei) com al final de paraula (cor, camió).<br /> <br /> El gallec admetix 16 diptoncs o combinacions de dos vocals en una mateixa sílaba. Dits diptoncs són decreixents i quan la primera vocal te un major grau d'obertura que la segón, i creixents, quan ocorrix al revés.<br /> <br /> Els diptoncs decreixents del gallec són els següents:<br /> <br /> */ai/ (eix. &quot;laborais&quot;)<br /> */au/ (eix. &quot;causa&quot;)<br /> */ei/ (eix. &quot;conselleiro&quot;)<br /> */eu( (eix, &quot;defendeu&quot;)<br /> */iu/ (eix. &quot;viviu&quot;)<br /> */oi/ (eix. &quot;escoitar&quot;)<br /> */ou/ (eix. &quot;Ourense&quot;)<br /> */ui/ (eix. &quot;puido&quot;)<br /> <br /> Els diptoncs creixents són:<br /> */ia/ (eix. &quot;diante&quot;) <br /> */ie/ (eix. &quot;ciencia&quot;)<br /> */io/ (eix. &quot;cemiterio&quot;) <br /> */iu/ (eix. &quot;triunfo&quot;) <br /> */ua/ (eix. &quot;lingua&quot;) <br /> */ue/ (eix. &quot;frecuente&quot;) <br /> */ui/ (eix. &quot;lingüista&quot;) <br /> */uo/ (eix. &quot;residuo&quot;) <br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Galician language}}<br /> * [https://academia.gal/ Portal de la Real Academia Gallega]<br /> <br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> <br /> [[Categoria:Llingüística]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cayenne&diff=291201 2023-11-02T22:02:50Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Cathédralestsauveur.jpg|300px|thumb|Catedral de Cayenne]]<br /> '''Cayenne''' (en [[idioma francés|francés]], ''Cayenne'') és una ciutat [[França|francesa]] en [[Amèrica del Sur]], [[Capital (política)|capital]] del [[departament d'ultramar]] de la [[Guayana Francesa]] i del [[Districtes de França|districte]] del [[Districte de Cayenne|seu mateix nom]]. Està situada en la costa de l'[[oceà Atlàntic]], en el lloc que antigament era una illa en la desembocadura del [[riu Cayenne]]. Cayenne és la major ciutat [[Organisació Internacional de la Francofonía|francòfona]] de [[Amèrica del Sur|Sudamèrica]].<br /> <br /> La ciutat té 65.956 habitants segons el cens de l'any [[2020]]. La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport de Cayenne-Rochambeau, situat en la [[Comunes de França|comuna]] veïna de [[Matoury]], que es pot considerar un suburbi de Cayenne, no obstant esta no estava inclosa en l'àrea urbana de Cayenne segons el INSEE de [[1999]]. Incloent Matoury, la conurbació és de 126.223 habitants en l'any [[2020]].<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Cayenne}}<br /> <br /> [[Categoria:Guayana Francesa]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canad%C3%A0&diff=291200 2023-11-02T20:39:41Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Ficha de país<br /> | nom_oficial = ''Canada''&lt;br /&gt;Canadà<br /> | image_bandera = Flag of Canada (Pantone).svg<br /> | image_escut = Coat_of_arms_of_Canada_rendition.svg<br /> | image_escut_tamany = 100px<br /> | image_mapa = CAN orthographic.svg<br /> | lema_nacional = ''A Mari Usque Ad Mare, Desidereantes Meiorem Patriam''&lt;br /&gt;([[Llatí]])<br /> | himne_nacional = [[O Canada]]&lt;br /&gt;[[God Save the Queen|Himne real]]: ''[[God Save the Queen]] ''<br /> | capital =[[Ottawa]]<br /> | capital_població = 859.704 Hab (2005)<br /> | capital_coord = 45°24′ N 75°40′ O<br /> | ciutat_principal =[[Toronto]]<br /> | festa_nacional= <br /> | idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[Idioma francés|Francés]]<br /> | govern = [[Monarquia parlamentaria]]<br /> | dirigents_títuls = [[Monarquia en Canadà|Reina]]&lt;br /&gt;[[Governador General de Canadà|Governadora general]]&lt;br /&gt;[[Primer Ministre de Canadà|Primer ministre]]<br /> | dirigents_noms =[[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]]&lt;br /&gt;[[Michaëlle Jean]]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[[Stephen Harper]]<br /> | fundació = [[Independència]]<br /> | fundació_hites = &amp;nbsp;• [[Declaració d'Independència|Declarada]]&lt;br /&gt;&amp;nbsp;• [[Estatut de Westminster 1931|Reconeguda]]<br /> | fundació_dates =(del [[Regne Unit]])&lt;br /&gt;[[1 de juliol]] de [[1867]]&lt;br /&gt;[[11 de decembre]] de [[1931]]<br /> | superfície = 9.984.670<br /> | superfície_lloc = 2<br /> | superfície_aigua = 8,62%<br /> | fronteres = 8.800 [[quilómetro|km]]<br /> | costes = 202.080 km<br /> | població = 33,311,389 Hab ([[2007]])<br /> | població_any = <br /> | població_lloc = 37<br /> | població_densitat =7,28<br /> | PIB_nominal = $ 1.406.430 mil (est)<br /> | PIB_nominal_any = 2007<br /> | PIB_nominal_lloc= 9<br /> | PIB_nominal_per_càpita = US$ 42.738 (2007) (est)<br /> | PIB = $ 1.896.753 mil (est)<br /> | PIB_any = 2007<br /> | PIB_lloc = 13<br /> | PIB_per_càpita = US$ 42.984 (est)<br /> | IDH = 0,967<br /> | IDH_any = 2008<br /> | IDH_lloc= 3<br /> | IDH_categoria = &lt;font color=&quot;#009900&quot;&gt;'''Molt Alt'''&lt;/font&gt;<br /> | moneda = [[Dólar canadenc]] (C$, &lt;code&gt;[[ISO 4217|CAD]]&lt;/code&gt;)<br /> | gentilici = Canadenc<br /> | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1<br /> | horari_estiu = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1<br /> | cctld= [[.ca]]<br /> | còdic_telefònic = 1<br /> | prefix_radiofònic =XJA-XOZ<br /> | còdic_ISO = 124 / CAN / CA<br /> | membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[OEA]], [[OTAN]], [[APEC]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[G-8]]<br /> | nota1 = <br /> }}<br /> '''Canadà'''&lt;ref&gt;{{Països RACV}}&lt;/ref&gt; és el segon país més gran i el país independent més [[septentrional]] del món, i ocupa prop de la mitat del territori d'[[Amèrica del Nort]]. S'estén des del [[oceà Atlàntic]] a l'est, al [[oceà Pacífic]] a l'oest, i cap al nort fins al [[oceà Àrtic]], compartint frontera en els [[Estats Units d'Amèrica]] al sur i al noroest. És una confederació descentralisada de deu [[organisació territorial de Canadà|províncies]] i tres [[territori]]s, governada com una [[monarquia constitucional]] [[parlament|parlamentaria]]. Fon inicialment constituïd a través de l''Acta Britànica d'Amèrica del Nort'' de l'any [[1867]] i nomenat [[Domini del Canadà]].<br /> <br /> La capital de Canadà és [[Ottawa]], seu del [[parlament]] nacional i residència del [[governador General de Canadà]] (qui eixercix les prerrogatives reals delegades per la [[Isabel II del Regne Unit|Reina Isabel II]], cap d'estat de Canadà) i el [[primer ministre de Canadà|primer ministre]] (el cap de govern).<br /> <br /> Canadà fon descobert per l'explorador francés [[Jacques Cartier]] en l'any [[1534]], i té el seu orige en una colònia francesa en el territori del que hui és la ciutat de [[Quebec (ciutat)|Quebec]]. Inicialment, este territori fon ocupat pels pobles aborígens. Despuix d'un periodo de colonisació anglesa, la confederació canadenca va nàixer de l'unió de tres colònies britàniques, que es componien dels territoris de la Nova França. <br /> <br /> Originàriament fon una unió d'antigues colònies [[Imperi colonial francés|franceses]] i [[imperi Britànic|britàniques]], Canadà és una [[monarquia en la Mancomunitat de Nacions|monarquia de la Mancomunitat Britànica]] i membre tant de la [[Francofonia]] com de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]], aixina com de la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] ([[OTAN]]). Canadà és oficialment un país [[bilingüisme|bilingüe]], en l'idioma francés àmpliament estés en les províncies orientals de [[Quebec]] i [[Nou Brunsvic]], en [[Ontario]] oriental i en comunitats específiques a lo llarc de la seua part occidental. El significat de ser un país bilingüe a Canadà es referix als servicis del Govern Federal. És dir, El Govern Federal té l'obligació d'oferir servicis en els dos idiomes oficials del país. Els ciutadans canadencs solen deprendre els dos idiomes encara que el monolingüisme tant en anglés com en [[francés]] és comú. El [[idioma anglés|anglés]] és l'idioma més difòs en la major part de la nació. El parlament té representants de quatre [[partit polític|partits polítics]] principals.<br /> <br /> Canadà és una nació industrial i [[tecnologia|tecnològicament]] alvançada, àmpliament autosuficient en [[energia]] gràcies als seus relativament extensos depòsits de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]], generació de [[energia nuclear]] i [[energia hidràulica|energia hidroelèctrica]]. La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'abundància de [[recurs natural|recursos naturals]] i el [[comerç]], particularment en els [[Estats Units]], nació en la qual manté una llarga i extensa relació. A pesar de posseir actualment una [[economia de Canadà|economia]] àmpliament diversificada, l'explotació dels recursos naturals contínua sent un factor important per a moltes economies regionals.<br /> <br /> Hui Canadà és un Estat federal de deu províncies i tres territoris, que va obtindre la independència del [[Regne Unit]] en un procés pacífic en el periodo comprés des de l'any [[1867]] fins a l'any [[1982]].<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Canada}}<br /> <br /> {{Subdivisions de Canadà}}<br /> {{Països d'Amèrica}}<br /> <br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Amèrica del Nort]]<br /> [[Categoria:Canadà]]<br /> [[Categoria:Àrtic]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canad%C3%A0&diff=291199 2023-11-02T20:39:11Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Ficha de país<br /> | nom_oficial = ''Canada''&lt;br /&gt;Canadà<br /> | image_bandera = Flag of Canada (Pantone).svg<br /> | image_escut = Coat_of_arms_of_Canada_rendition.svg<br /> | image_escut_tamany = 100px<br /> | image_mapa = CAN orthographic.svg<br /> | lema_nacional = ''A Mari Usque Ad Mare, Desidereantes Meiorem Patriam''&lt;br /&gt;([[Llatí]])<br /> | himne_nacional = [[O Canada]]&lt;br /&gt;[[God Save the Queen|Himne real]]: ''[[God Save the Queen]] ''<br /> | capital =[[Ottawa]]<br /> | capital_població = 859.704 Hab (2005)<br /> | capital_coord = 45°24′ N 75°40′ O<br /> | ciutat_principal =[[Toronto]]<br /> | festa_nacional= <br /> | idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[Idioma francés|Francés]]<br /> | govern = [[Monarquia parlamentaria]]<br /> | dirigents_títuls = [[Monarquia en Canadà|Reina]]&lt;br /&gt;[[Governador General de Canadà|Governadora general]]&lt;br /&gt;[[Primer Ministre de Canadà|Primer ministre]]<br /> | dirigents_noms =[[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]]&lt;br /&gt;[[Michaëlle Jean]]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[[Stephen Harper]]<br /> | fundació = [[Independència]]<br /> | fundació_hites = &amp;nbsp;• [[Declaració d'Independència|Declarada]]&lt;br /&gt;&amp;nbsp;• [[Estatut de Westminster 1931|Reconeguda]]<br /> | fundació_dates =(del [[Regne Unit]])&lt;br /&gt;[[1 de juliol]] de [[1867]]&lt;br /&gt;[[11 de decembre]] de [[1931]]<br /> | superfície = 9.984.670<br /> | superfície_lloc = 2<br /> | superfície_aigua = 8,62%<br /> | fronteres = 8.800 [[quilómetro|km]]<br /> | costes = 202.080 km<br /> | població = 33,311,389 Hab ([[2007]])<br /> | població_any = <br /> | població_lloc = 37<br /> | població_densitat =7,28<br /> | PIB_nominal = $ 1.406.430 mil (est)<br /> | PIB_nominal_any = 2007<br /> | PIB_nominal_lloc= 9<br /> | PIB_nominal_per_càpita = US$ 42.738 (2007) (est)<br /> | PIB = $ 1.896.753 mil (est)<br /> | PIB_any = 2007<br /> | PIB_lloc = 13<br /> | PIB_per_càpita = US$ 42.984 (est)<br /> | IDH = 0,967<br /> | IDH_any = 2008<br /> | IDH_lloc= 3<br /> | IDH_categoria = &lt;font color=&quot;#009900&quot;&gt;'''Molt Alt'''&lt;/font&gt;<br /> | moneda = [[Dólar canadenc]] (C$, &lt;code&gt;[[ISO 4217|CAD]]&lt;/code&gt;)<br /> | gentilici = Canadenc<br /> | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1<br /> | horari_estiu = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1<br /> | cctld= [[.ca]]<br /> | còdic_telefònic = 1<br /> | prefix_radiofònic =XJA-XOZ<br /> | còdic_ISO = 124 / CAN / CA<br /> | membre_de = [[ONU]], [[Commonwealth]], [[OEA]], [[OTAN]], [[APEC]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[G-8]]<br /> | nota1 = <br /> }}<br /> '''Canadà'''&lt;ref&gt;{{Països RACV}}&lt;/ref&gt; és el segon país més gran i el país independent més [[septentrional]] del món, i ocupa prop de la mitat del territori d'[[Amèrica del Nort]]. S'estén des del [[oceà Atlàntic]] a l'est, al [[oceà Pacífic]] a l'oest, i cap al nort fins al [[oceà Àrtic]], compartint frontera en els [[Estats Units d'Amèrica]] al sur i al noroest. És una confederació descentralisada de deu [[organisació territorial de Canadà|províncies]] i tres [[territori]]s, governada com una [[monarquia constitucional]] [[parlament|parlamentaria]]. Fon inicialment constituïd a través de l''Acta Britànica d'Amèrica del Nort'' de l'any [[1867]] i nomenat [[Domini del Canadà]].<br /> <br /> La capital de Canadà és [[Ottawa]], seu del [[parlament]] nacional i residència del [[governador General de Canadà]] (qui eixercix les prerrogatives reals delegades per la [[Isabel II del Regne Unit|Reina Isabel II]], cap d'estat de Canadà) i el [[primer ministre de Canadà|primer ministre]] (el cap de govern).<br /> <br /> Canadà fon descobert per l'explorador francés [[Jacques Cartier]] en l'any [[1534]], i té el seu orige en una colònia francesa en el territori del que hui és la ciutat de [[Quebec (ciutat)|Quebec]]. Inicialment, este territori fon ocupat pels pobles aborígens. Despuix d'un periodo de colonisació anglesa, la confederació canadenca va nàixer de l'unió de tres colònies britàniques, que es componien dels territoris de la Nova França. <br /> <br /> Originàriament fon una unió d'antigues colònies [[Imperi colonial francés|franceses]] i [[imperi Britànic|britàniques]], Canadà és una [[monarquia en la Mancomunitat de Nacions|monarquia de la Mancomunitat Britànica]] i membre tant de la [[Francofonia]] com de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]], aixina com de la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] ([[OTAN]]). Canadà és oficialment un país [[bilingüisme|bilingüe]], en l'idioma francés àmpliament estés en les províncies orientals de [[Quebec]] i [[Nou Brunsvic]], en [[Ontario]] oriental i en comunitats específiques a lo llarc de la seua part occidental. El significat de ser un país bilingüe a Canadà es referix als servicis del Govern Federal. És dir, El Govern Federal té l'obligació d'oferir servicis en els dos idiomes oficials del país. Els ciutadans canadencs solen deprendre els dos idiomes encara que el monolingüisme tant en anglés com en [[francés]] és comú. El [[idioma anglés|anglés]] és l'idioma més difòs en la major part de la nació. El parlament té representants de quatre [[partit polític|partits polítics]] principals.<br /> <br /> Canadà és una nació industrial i [[tecnologia|tecnològicament]] alvançada, àmpliament autosuficient en [[energia]] gràcies als seus relativament extensos depòsits de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]], generació de [[energia nuclear]] i [[energia hidràulica|energia hidroelèctrica]]. La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'abundància de [[recurs natural|recursos naturals]] i el [[comerç]], particularment en els [[Estats Units]], nació en la qual manté una llarga i extensa relació. A pesar de posseir actualment una [[economia de Canadà|economia]] àmpliament diversificada, l'explotació dels recursos naturals contínua sent un factor important per a moltes economies regionals.<br /> <br /> Hui Canadà és un Estat federal de deu províncies i tres territoris, que va obtindre la independència del [[Regne Unit]] en un procés pacífic en el periodo comprés des de l'any [[1867]] fins a l'any [[1982]].<br /> <br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Canada}}<br /> <br /> {{Subdivisions de Canadà}}<br /> {{Països d'Amèrica}}<br /> <br /> [[Categoria:Països]]<br /> [[Categoria:Països d'Amèrica del Nort]]<br /> [[Categoria:Canadà]]<br /> [[Categoria:Àrtic]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jacques_Cartier&diff=291198 2023-11-02T20:35:19Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>{{Biografia|<br /> |nom = Jacques Cartier<br /> |image = [[File:Cartier.png|250px|Cartier]]<br /> |image_tamany = 200px<br /> <br /> |data_naix = {{Data naiximent|1491|12|31}} <br /> |lloc_naix = [[Rothéneuf ]], [[França]]<br /> |data_mort = {{Data defunció|1557|9|11|}} <br /> |lloc_mort = [[Saint-Malo]], [[França]]<br /> |nacionalitat = Francés<br /> |ocupacio = Explorador<br /> }}<br /> '''Jacques Cartier''' fon un navegant [[francés]], primer explorador del golf de Sant Llorenç ([[Canadà]]) en l'any [[1534]], descobridor del dit riu en [[1535]], comandant de la colònia de [[Charlesbourg-Royal]] en [[1541]]–[[1542]], naixcut provablement entre el [[7 de juny]] i el [[23 de decembre]] de [[1491]] en [[Saint-Roín]] ([[Bretanya]]) a on va morir en l'any [[1557]].&lt;ref&gt;[http://www.biographi.ca/009004-119.01-f.php?&amp;id_nbr=107&amp;interval=25&amp;&amp;PHPSESSID=ivt2simgve3ti6og90s91g5c35 Biografía de Jacques Cartier] (en francés)&lt;/ref&gt; - Fon el primer explorador [[França|francés]] d'[[Amèrica del Nort]].<br /> <br /> No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en l'any [[1520]] en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de [[Saint-Malo]]. En este matrimoni, la seua condició social millorà notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a [[Terranova]] durant alguna campanya de [[peixca]], ya que la zona era coneguda pels peixcadors [[País Vasc|vascs]] i [[Bretanya|bretones]]. Atres, basant-se en els seus coneiximents del [[idioma portugués|portugués]] (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete despuix de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els [[amerindi]]s de [[Nova França]] i els [[Brasil|brasilers]], especulen en la possibilitat que haguera navegat en [[Giovanni da Verrazzano]] en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la d'[[Amèrica del Nort]]. A ell es deu el descobriment de [[Nova Angulema]] (regió de [[Nova York]]). <br /> <br /> En l'any [[1532]], és presentat davant del rei de França [[Francisco I de França|Francisco I]] per Jean Li Veneur, abat del monasteri de [[Mont-Saint-Michel]]. El rei li va triar perque trobara &quot;certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran cantitat d'[[or]] i atres riques coses&quot;. Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre els anys [[1534]] i [[1542]], en l'esperança de trobar un [[pas del Noroest|pas pel Noroest]] cap a [[Àsia]].<br /> <br /> == El primer viage ==<br /> En el seu primer viage en l'any [[1534]], portà en ell dos barcos, va explorar minuciosament el [[golf de Sant Llorenç]] i el [[23 de juny]] va desembarcar i va plantar una creu de trenta peus, reivindicant en això la baïa de [[Gaspé]] per a [[França]]. Allí troba als [[iroquesos]] que havien arribat a les vores del riu per les seues campanyes peixqueres i els va acollir calorosament. Es guanya als dos fills del cap [[Donnacona]], [[Domagaya]] i [[Taignoagny]], en els seus regals i els porta a França més be en contra de la seua voluntat.<br /> <br /> == El segon viage ==<br /> <br /> El segon viage va tindre lloc enntre els anys [[1535]]-[[1536]]. L'expedició constava de tres naus, el ''Petite Hermine'', el '''Emerillon'' i el [[La Gran Hermine|''Gran Hermine'']], la nau de Cartier i es varen prevore quinze mesos de quemenjars.<br /> <br /> Els dos [[amerindi]]s que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara [[idioma francés|francés]]. Remonta el curs del [[Riu Sant Llorenç]], descobrint que es tracta d'un [[riu]] al comprovar que l'aigua és dolça. El [[7 de setembre]], davant de [[Stadaconé]], torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Cartier contínua remontant el riu en el '''Emerillon'', pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del [[llac]] [[Saint-Pierre (llac)|Saint-Pierre]]. <br /> <br /> Continuarà per mig de [[séal beach]]s i Cartier conseguirà un poble [[roblox]], Hochelaga als peus del [[Mont Royal]], que serà l'emplaçament de la futura ciutat de [[Montreal]]. La població està rodejada per una estacada circular de [[fusta]], té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha [[or]] abundant. Despuix d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a [[Stadaconé]] a on es troba ara el fort Santa Creu. <br /> <br /> Les relacions en els [[iroquesos]] són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el [[tabac]], pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'[[hivern]] sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui [[riu Sant Carles]] en [[Ciutat de Quebec|Quebec]]. Els hòmens emmalaltixen d'[[escorbut]], tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els [[amerindi]]s ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de [[cedre]] blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar. <br /> <br /> En [[abril]], Cartier presa a [[Donnacona]], als seus dos fills i a atres set iroqueses i aprofitant el desgel, posa rumbo a França, abandonant el ''Petite Hermine'' ya fora d'us. Despuix d'haver batejat l'archipèlec de Saint-Pierre i Miquelon al seu pas, torna a [[Saint-Malo]] en [[juliol]] de l'any [[1536]] convençut que havia explorat la part de la costa oriental d'[[Àsia]].<br /> <br /> == El tercer viage ==<br /> <br /> Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.<br /> <br /> No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a [[Jean-François de la Rocque de Roberval]], un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any [[1539]], igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Despuix d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en [[agost]] de [[1541]] despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.<br /> <br /> Ordena construir el fort de [[Charlesbourg-Royal]] en la confluència del Sant Llorenç en el [[riu del Cap Roig]] per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i [[diamant|diamants]] en les seues negociacions en els [[huró|hurons]], que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En [[1542]], alça el campament i es reunix en Roberval en [[Terranova]]. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.<br /> <br /> Una vegada arribat, els experts li informen que ha portat a soles [[pirita]] i [[quars]] sense cap valor. La seua decepció va donar orige a l'expressió francesa de que alguna cosa és &quot;fals com els diamants del Canadà&quot;.<br /> <br /> Decepcionat, es retira a la seua residència de Limoilou, prop de Saint-Malo, a on conseguix la consideració de sabi a qui es consulten moltes coses i del que s'utilisa el seu coneiximent del [[idioma portugués|portugués]]. Mor a causa de la [[pesta]] que colpeja la ciutat en l'any [[1557]]. Les seues despulles descansen en la catedral de Saint-Malo.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{listaref}}<br /> {{Traduït de|es|Jacques Cartier}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Jacques Cartier}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Exploradors de França]]<br /> [[Categoria:Difunts en 1557]]<br /> [[Categoria:Marins de França]]<br /> [[Categoria:Naixcuts en 1491]]<br /> [[Categoria:Bretons]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Virregnat_de_Nova_Fran%C3%A7a&diff=291197 2023-11-02T20:34:16Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:New France-(1534- 1763-1803).png|197px|dreta]]<br /> El '''virregnat de Nova França''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Vice-royauté de Nouvelle-France'') o '''virregnat de la Nova França''' (''Vice-royauté de la Nouvelle-France''), generalment conegut com a '''Nova França''' (''Nouvelle-France''), fon la [[Virregnat|entitat territorial]] de l'[[Imperi colonial francés]] que comprenia totes les colónies franceses d'[[Amèrica del Nort]], des de la desembocadura del riu Sant Lorenzo fins al delta del [[Riu Mississipi|Mississipi]], passant pel territori del [[vall d'Ohio|entanque de l'Ohio]]. <br /> <br /> Va existir durant bona part dels sigles [[sigle XVI|XVI]], [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] i constituïa la principal colónia francesa en esta época. La seua existència es pot emmarcar en el periodo que s'estén des de l'exploració del [[riu Sant Lorenzo]] per [[Jacques Cartier]] en l'any [[1534]] fins a la cessió d'estos territoris a [[Gran Bretanya]] i a [[Espanya]] despuix del [[Tractat de París (1763)|Tractat de París]] de l'any [[1763]].<br /> <br /> [[Categoria:Antigues colónies franceses en Amèrica]]<br /> [[Categoria:Antigues colónies en Estats Units]]<br /> [[Categoria:Història colonial del Canadà]]<br /> [[Categoria:Història territorial de Canadà|Nova França]]<br /> [[Categoria:Estats i territoris fundats en 1534]]<br /> [[Categoria:Estats i territoris desapareguts en 1763]]<br /> [[Categoria:Antigues províncies de França]]<br /> [[Categoria:Colonisació francesa d'Amèrica]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Franc_franc%C3%A9s&diff=291196 2023-11-02T20:32:58Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:France - P - 1 - Franc - 1988 - Charles de Gaule 5ième République - A.png|thumb|200px|Moneda d'1 franc de l'any [[1988]]]]<br /> El '''franc francés''' (en [[francés]] ''franc français'' o, simplement, ''franc'') és l'antiga [[moneda]] de [[França]], que va ser introduïda en l'any [[1795]], substituïda per l'[[euro]] l'[[1 de giner]] de l'any [[1999]] i desapareguda definitivament de la circulació el [[28 de febrer]] de l'any [[2002]], a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos. De l'any [[1360]] a l'any [[1641]] ya havia existit una moneda en el mateix nom, que equivalia a una [[lliura tornesa]].<br /> <br /> El franc es dividia en 100 [[cèntim]]s (en francés ''centimes'', singular ''centime''). El còdic [[ISO 4217]] era '''FRF''', i s'usaven el símbol '''₣''' i les abreviatures '''fr''' o '''FF'''.<br /> <br /> En l'época del canvi a l'euro, en l'any 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i billets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels billets era el Banc de França (''Banque de France''), mentres que les monedes s'acunyaven a la Casa de la Moneda de París (''Monnaie de Paris'').<br /> <br /> El franc francés també va ser la moneda de curs llegal en [[Andorra]] (juntament en la [[pesseta]]), [[Mónaco]] (la casa de la moneda de França també acunyava peces de [[franc monegasc]] en l'efígie del príncep de Mónaco, pero no billets) i els territoris francesos de la [[Guayana Francesa]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], la [[Martinica]], la [[Reunió]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i [[Mayotte]]. <br /> <br /> [[Categoria:Monedes]]<br /> [[Categoria:Monedes europees]]<br /> [[Categoria:Monedes nort-americanes]]<br /> [[Categoria:Economia de França]]<br /> [[Categoria:Mónaco]]<br /> [[Categoria:Història d'Andorra]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Franc_franc%C3%A9s&diff=291195 2023-11-02T20:32:15Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:France - P - 1 - Franc - 1988 - Charles de Gaule 5ième République - A.png|thumb|200px|Moneda d'1 franc de l'any [[1988]]]]<br /> El '''franc francés''' (en [[francés]] ''franc français'' o, simplement, ''franc'') és l'antiga [[moneda]] de [[França]], que va ser introduïda en l'any [[1795]], substituïda per l'[[euro]] l'[[1 de giner]] de l'any [[1999]] i desapareguda definitivament de la circulació el [[28 de febrer]] de l'any [[2002]], a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos. De l'any [[1360]] a l'any [[1641]] ya havia existit una moneda en el mateix nom, que equivalia a una [[lliura tornesa]].<br /> <br /> El franc es dividia en 100 [[cèntim]]s (en francés ''centimes'', singular ''centime''). El còdic [[ISO 4217]] era '''FRF''', i s'usaven el símbol '''₣''' i les abreviatures '''fr''' o '''FF'''.<br /> <br /> En l'época del canvi a l'euro, en l'any 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i billets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels billets era el Banc de França (''Banque de France''), mentres que les monedes s'acunyaven a la Casa de la Moneda de París (''Monnaie de Paris'').<br /> <br /> El franc francés també va ser la moneda de curs llegal en [[Andorra]] (juntament en la [[pesseta]]), [[Mónaco]] (la casa de la moneda de França també acunyava peces de [[franc monegasc]] en l'efígie del príncep de Mónaco, pero no billets) i els territoris francesos de la [[Guayana Francesa]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], la [[Martinica]], la [[illa de la Reunió|Reunió]], [[Saint-Pierre i Miquelon]] i [[Mayotte]]. <br /> <br /> [[Categoria:Monedes]]<br /> [[Categoria:Monedes europees]]<br /> [[Categoria:Monedes nort-americanes]]<br /> [[Categoria:Economia de França]]<br /> [[Categoria:Mónaco]]<br /> [[Categoria:Història d'Andorra]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_erzia&diff=291194 2023-11-02T20:28:28Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>La '''llengua erzya''' (''Эрзянь Кель Erzjanj Kelj'') és un idioma uràlic parlat per 500.000 persones al nort, est i noroest de la República de Mordòvia i les regions adyacents en [[Rússia]]. <br /> <br /> Una diàspora pot ser conseguida en [[Armènia]], [[Estònia]], [[Kazakstan]] i atres repúbliques ex-soviètiques centre-asiàtiques, a causa de l'emigració dels seus parlants a estes àrees. <br /> <br /> El erzya és escrit usant el alfabet cirílic sense modificacions de la variant usada en l'idioma rus. En Mordòvia, Erzya és cooficial en el moksha i el [[rus]].<br /> <br /> {{Llengües uràliques}}<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües uràliques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_erzia&diff=291193 2023-11-02T20:28:05Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>La '''llengua erzya''' (''Эрзянь Кель Erzjanj Kelj'') és un idioma uràlic parlat per 500.000 persones al nort, est i noroest de la República de Mordòvia i les regions adyacents en [[Rússia]]. <br /> <br /> Una diàspora pot ser conseguida en [[Armènia]], [[Estònia]], [[Kazakstan]] i atres repúbliques ex-soviètiques centre-asiàtiques, a causa de l'emigració dels seus parlants a estes àrees. <br /> <br /> El erzya és escrit usant el alfabet cirílic sense modificacions de la variant usada en l'idioma rus. En Mordòvia, Erzya és co-oficial en el moksha i el [[rus]].<br /> <br /> {{Llengües uràliques}}<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües uràliques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_erzia&diff=291192 2023-11-02T20:27:05Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>La '''llengua erzya''' (''Эрзянь Кель Erzjanj Kelj'') és un idioma uràlic parlat per 500.000 persones al nort, est i noroest de la República de Mordòvia i les regions adyacents en [[Rússia]]. <br /> <br /> Una diàspora pot ser conseguida en [[Armènia]], [[Estònia]], [[Kazagistà]] i atres repúbliques ex-soviètiques centre-asiàtiques, a causa de l'emigració dels seus parlants a estes àrees. <br /> <br /> El erzya és escrit usant el Alfabet cirílic sense modificacions de la variant usada en l'idioma rus. En Mordòvia, Erzya és co-oficial en el moksha i el [[rus]].<br /> <br /> <br /> {{Llengües uràliques}}<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües uràliques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bansk%C3%A1_Bel%C3%A1&diff=291191 2023-11-02T20:26:21Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>'''Banská Belá''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Banská Bystrica]], al noroest del país. <br /> <br /> == Història ==<br /> La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1228]].<br /> <br /> [[Categoria:Eslovàquia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicunya&diff=291190 2023-11-02T20:25:52Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Vicuña.jpg|190px|right]]<br /> <br /> La '''vicunya''' (''Vicugna vicugna''), del [[quèchua]] ''wik'uña'', és un [[camèlit]] [[Suramèrica|suramericà]] de la tribu [[Lamini]],&lt;ref&gt;[http://www.taxonomy.nl/Taxonomicon/TaxonTree.aspx?id=67790 ''Vicugna vicugna'' a The Taxonomicon]&lt;/ref&gt; ubicat en la família [[Camelidae]], que viu en l'altiplà [[Andes|andí]], en els actuals territoris del sur del [[Perú]], part de [[Bolívia]], nort de [[Chile]] i noroest d'[[Argentina]]. La principal població d'este camèlit suramericà es troba en Perú.<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Vicugna vicugna}}<br /> {{Wikispecies|Vicugna vicugna}}<br /> {{DGLV|Vicunya}}<br /> <br /> [[Categoria:Biologia]]<br /> [[Categoria:Animals]]<br /> [[Categoria:Vertebrats]]<br /> [[Categoria:Mamífers]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Bretanya&diff=291189 2023-11-02T20:22:04Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:LocationIslandGreatBritain.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Localisació de l'illa de '''Gran Bretanya'''&lt;/center&gt;]]<br /> '''Gran Bretanya''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Great Britain'', en [[Idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]]: ''Breatainn Mhòr'', [[Idioma galés|galés]]: ''Prydain Fawr'', [[Idioma còrnic|còrnic]]: ''Breten Veur'', [[Idioma escocés|escocés]]: ''Graet Breetain'') és la major de les [[Illes Britàniques]], un archipèlec ubicat al noroest d'[[Europa]]. És part del territori del [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort]].<br /> <br /> == Composició ètnica de l'illa ==<br /> * [[Escòcia|escocesos]]<br /> * [[Anglaterra|anglesos]]<br /> * [[Gales|galesos]] <br /> * [[Cornualles|còrnics]]<br /> <br /> [[Categoria:Illes britàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Bretanya&diff=291188 2023-11-02T20:21:06Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:LocationIslandGreatBritain.png|thumb|right|250px|&lt;center&gt;Localisació de l'illa de '''Gran Bretanya'''&lt;/center&gt;]]<br /> '''Gran Bretanya''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Great Britain'', en [[Idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]]: ''Breatainn Mhòr'', [[Idioma galés|galés]]: ''Prydain Fawr'', [[Idioma còrnic|còrnic]]: ''Breten Veur'', [[Idioma escocés|escocés]]: ''Graet Breetain'') és la major de les [[Illes Britàniques]], un archipèlec ubicat al nort-oest d'[[Europa]]. És part del territori del [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort]].<br /> <br /> == Composició ètnica de l'illa ==<br /> * [[Escòcia|escocesos]]<br /> * [[Anglaterra|anglesos]]<br /> * [[Gales|galesos]] <br /> * [[Cornualles|còrnics]]<br /> <br /> [[Categoria:Illes britàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illes_Brit%C3%A0niques&diff=291187 2023-11-02T20:17:23Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[File:LocationBritishIsles.png|thumb|right|&lt;center&gt;'''Localisació de les Illes Britàniques'''&lt;/center&gt;]]<br /> '''Illes Britàniques''' és el nom tradicionalment empleat per a identificar el archipèlec situat al noroest de la costa europea compost per dos illes majors, [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] i atres moltes illes menors pròximes com l'[[Illa de Man]]. Estan separades de l'[[Europa]] continental per la [[mar del Nort]] a l'est i pel [[canal de la Mancha]] al sur, mentres que al oest i al nort llimiten en l'[[oceà Atlàntic]].<br /> <br /> == Polèmica ==<br /> En la [[República d'Irlanda]] no se gasta el terme ''Illes Britàniques'' perque Irlanda no és part del [[Regne Unit]]. Encara que l'orige inicial del terme éra de tipo geogràfic, pot induir a una evident confusió i donar a entendre que implica que Irlanda és una possesió britànica o forma part del Regne Unit. Per això, l'us d'este terme no és usual en la República d'Irlanda i el seu ús pot ser motiu de controvèrsia en dit país.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|British Isles}}<br /> <br /> [[Categoria:Illes britàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Wight&diff=291186 2023-11-02T20:15:43Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Isle of Wight in England (zoom).svg|300px|thumb|Localisació de l'illa de Wight]]<br /> L' '''illa de Wight''' és una [[autoritat unitària]] i l'illa més gran d'[[Anglaterra]], en 348 km². Està situada en la costa sur front a la ciutat de [[Southampton]]. Està separada de [[Gran Bretanya]] per un estret conegut com [[Solent]].<br /> <br /> Coloquialment és coneguda com ''L'Illa'' (''The Island'') pels seus habitants. La seua població en l'any [[2021]] era de 141.538 habitants. És l'únic districte unitari d'Anglaterra que té estatus de comtat. Té un únic representant en el [[parlament]]. <br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Castell de Carisbrooke]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat|Isle of Wight}}<br /> <br /> [[Categoria:Illes del Regne Unit|Wight]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Monasteri_de_Santa_Maria_d%27El_Puig&diff=289556 2023-10-17T21:27:38Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Image:Monastery of Santa Maria del Puig Exterior View from the Saint Barbara Mountain.jpg|thumb|250px|El Monasteri de El Puig]]<br /> '''El Monasteri d'El Puig''' o '''Monasteri de Santa Maria d'El Puig''', nomenat oficialment com a '''Real Monasteri dels Pares Mercedaris d'El Puig de Santa Maria''', se troba en el núcleu urbà de la localitat d’[[El Puig]], en la comarca de [[L'Horta]] ([[L'Horta Nort]]), [[província de Valéncia]], a uns 14 Km. de la ciutat de [[Valéncia]].<br /> <br /> El Monasteri seguix realisant oficis religiosos, també es pot visitar alguna estància de l'edifici com els claustres, el saló Real, el saló Gòtic de [[Jaume I]] i la reproducció de l'espasa del Rei Jaume I. En el seu interior es troba el [[Museu Nacional de l'Imprenta i Obra Gràfica]], en sales ambientades en els chicotets tallers d'imprenta artesanal del [[sigle XV]]. <br /> <br /> En l'actualitat seguix sent residència dels [[Pares Mercedaris]]. <br /> <br /> == Història ==<br /> <br /> L'orige del Monasteri d'El Puig se remonta als temps de la [[reconquista]]. La població d'[[El Puig]] fon conquistada en l'any [[1237]] per [[Jaume I]], sent iniciat el monasteri un any despuix. La llegenda diu de la trobada en eixa data de l'image de la [[Verge d'El Puig]] que hui es conserva en l'interior del temple.<br /> <br /> La seua rellevància històrica ve pel fet de que en este lloc es va lliurar en [[1237]] la confrontació definitiva per a la conquista de Valéncia, la [[Batalla del Puig]]. La Verge del Puig fon considerada durant sigles com la patrona de [[Regne de Valéncia]].<br /> <br /> Tal com relata el ''[[Llibre dels Fets]]'' en el tossal front al qual es troba el monasteri se situava el [[castell de Enesa]], fortalea musulmana clau en la conquista de ''[[Balansiya]]'' (Valéncia). La conquista d'est, rodejada d'una llegenda èpica i religiosa, dugué al rei a la voluntat de fundar un monasteri precisament en este lloc, fent donació d'estes terres a Arnau de Cardona, mestre de l'Orde de la Mercé. D'esta fundació inicial que seria una senzilla capella de Reconquista no queda cap vestigi, a excepció de la portada de l'iglésia actual, pero que no està en la seua ubicació original. Este monasteri és d'orige fortificat.<br /> <br /> == Referències ==<br /> <br /> * [https://hortainformacio.com/2016/10/16/el-monasteri-del-puig-de-santa-maria-cor-i-anima-de-la-patria-valenciana/ El Monasteri d’El Puig de Santa Maria, cor i anima de la Patria Valenciana - Juli Moreno - Horta informació]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Monastery of Santa Maria del Puig}}<br /> <br /> [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]<br /> [[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br /> [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_noruec&diff=289555 2023-10-17T21:24:49Z

<p>Píntego: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{llengua|<br /> |nom= Noruec<br /> |nomnatiu= Norsk <br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats=[[Noruega]]<br /> |regió= [[Escandinàvia]]<br /> |parlants= 5 millons<br /> |parlantsnatius= <br /> |parlantsnonatius= <br /> |rank= <br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües germàniques|Germànic]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües escandinaves|Escandinaves]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Noruec'''&lt;br /&gt;<br /> |nació=[[Noruega]] &lt;small&gt;(Bokmål i Nynorsk)&lt;/small&gt;<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= '''Bokmål i Nynorsk''':&lt;br /&gt;<br /> [[Norsk språkåd]]&lt;br /&gt;<br /> '''Riksmål''':&lt;br /&gt;<br /> [[Norsk Akademi for Sprog og Litteratur]]&lt;br /&gt;<br /> |iso1= no, nb, nn<br /> |iso2= nor, nob, nno<br /> |iso3= nor, nob, nno<br /> |sil= NRR, NRN<br /> |mapa=[[File:Idioma noruego.png|200px]]<br /> <br /> }}<br /> El '''noruec''' (''norsk'' [nɔʂːk]) és una llengua nòrdica parlada principalment en [[Noruega]], a on és llengua oficial. Junt en el [[suec]] i el [[danés]], el noruec forma un continuum de variants regionals i locals major o menorment inteligibles mutuament.<br /> <br /> Estes tres llengües escandinaves continentals, junt en les dos llengües insulars (el [[feroés]] i el [[islandés]]) i atres idiomas ya extintos, constituïxen lo que se coneix com llengües nòrdiques (també dites germàniques septentrionals o escandinaves). El feroés i el islandés ya no són mutuament inteligibles en el noruec en la seua forma parlada, ya que el escandinau continental diferix considerablement d'elles.<br /> <br /> Segons la llei i la politica del govern, n'hi han dos formes oficials e noruec escrit - bokmål [ˈbuːkˌmɔːl] (literalment: &quot;llengua del llibre&quot;, &quot;llengua lliterària&quot;) i nynorsk [ˈnyːˌnɔʂːk] (lliteralment: &quot;nou noruec&quot;). El Consell Llingüístic Noruec recomana el us dels térmens “noruec bokmål” i “noruec nynorsk”.<br /> <br /> No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la classe urbana mija i alta de [[Noruega]] oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants estrangers. Est aforma, dita &quot;Standard Østnorsk&quot; (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.<br /> <br /> Des del [[sigle XVI]] fins al [[sigle XIX]], el danés fon la llengua escrita estàndart de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i l'història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fondre el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà &quot;Samnorsk&quot; a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com &quot;riksmal&quot; se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial &quot;hognorsk&quot;, més conservadora que el nynorsk.<br /> <br /> Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any [[2005]] indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política.<br /> <br /> El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, els ciutadans dels països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de la seua pròpia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació.<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Noruega]]<br /> * [[Escandinàvia]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Norwegian language}}<br /> {{DGLV|Noruec}}<br /> * [http://el-blog-de-masclet.blogspot.com.es/2009/09/les-llengues-escandinaves-i-les.html Sobre les &quot;llengües noruegues&quot;] {{val}}<br /> <br /> {{Llengües germàniques}}<br /> [[Categoria:Llengües germàniques]]<br /> [[Categoria:Llengües escandinaves]]<br /> [[Categoria:Llengües]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=G%C3%A9nesis&diff=289554 2023-10-17T21:23:05Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>El '''Génesis''' és el primer llibre de la [[Bíblia]] Hebrea, i de l'[[Antic Testament]] cristià. Forma el Pentateuco, junt al Éxodo, Levítico, Números i Deuteronomio.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{DGLV|Génesis}}<br /> <br /> [[Categoria:Bíblia]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_angl%C3%A9s&diff=289553 2023-10-17T21:20:19Z

<p>Píntego: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{llengua|nom=Anglés<br /> |pronunciació= [ˈɪŋglɪʃ]<br /> |nomnatiu=''English''<br /> |estats=[[Estats Units]], [[Regne Unit]], [[Canadà]], [[Austràlia]], i atres països de la Comunitat Britànica de Nacions. <br /> |regió=[[Europa]] Occidental ([[Regne Unit]], [[Irlanda]], [[Nort-Amèrica]] ([[Estats Units]], el [[Canadà]], i a algunes comunitats i ciutats de [[Mèxic]]), alguns països d'[[Àfrica]], alguns països d'[[Àsia]], [[Oceania]] (principalment a [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]])<br /> |parlants=Llengua materna: 309–400 millons &lt;br /&gt;Segona llengua: 199–1.400 millons&lt;ref&gt;vegeu: [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1984); [http://www.economist.com/world/europe/displayStory.cfm?Story_ID=883997 The Triumph of English], The Economist, 20 de decembre del 2001; [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999); {{cite web |url=http://www.oxfordseminars.com/Tesol/Pages/Teach/teach_20000jobs.php |title=20,000 Teaching Jobs |accessdate=18-02-2007 |publisher=Oxford Seminars |language=anglès }};&lt;/ref&gt;&lt;ref name=&quot;wwenglish&quot;&gt;{{cite web |url=http://www.ehistling-pub.meotod.de/01_lec06.php |title=Lecture 7: World-Wide English |accessdate=26-03-2007|publisher=&lt;sub&gt;E&lt;/sub&gt;HistLing }}&lt;/ref&gt;&lt;br/&gt; Total: 500 milions–1.800 milions&lt;ref&gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=eng Ethnologue] (estimació del 1999);&lt;/ref&gt;&lt;ref name=&quot;wwenglish&quot;/&gt;<br /> | rank= 3 (parlants natius)&lt;ref name=&quot;ethno&quot;&gt;[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]&lt;/ref&gt; &lt;br /&gt;Total: 1 o 2 &lt;ref name = &quot;Languages of the World&quot;&gt;[http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm Languages of the World (Charts)], Comrie (1998), Weber (1997), and the Summer Institute for Linguistics (SIL) 1999 Ethnologue Survey. Disponible a [http://www2.ignatius.edu/faculty/turner/languages.htm The World's Most Widely Spoken Languages]&lt;/ref&gt;<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües germàniques|germànica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües germàniques occidentals|occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''anglès'''&lt;br /&gt;<br /> |nació=[[Austràlia]], [[Bahames]], [[Barbados]], [[Bermuda]], [[Dominica]], [[Ghana]], [[Gibraltar]], [[Grenada]], [[Guyana]], [[Illes Salomó]], [[Irlanda]], [[Jamaica]], [[Nigèria]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Santa Llúcia]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Saint Vincent i les Grenadines]], [[Trinitat i Tobago]], [[Zimbabue]], el [[Regne Unit]], als estats dels [[Estats Units]] i a l'[[Unió Europea]]<br /> |regulat=Cap institució<br /> |iso1=en|iso2=eng|sil=eng}}<br /> L''''anglés''' és una de les [[llengües]] més parlades al món, i la més utilisada internacionalment com a segona llengua.&lt;ref&gt;[http://www.bartleby.com/224/1501.html ''The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes (1907–21). Volume XIV. The Victorian Age, Part Two. - XV Changes in the Language since Shakespeare’s Time.]''&lt;/ref&gt; Pertany a la branca [[Llengua germànica|germànica]] [[llengües germàniques occidentals|occidental]] de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]], encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment pel dialecte [[francés]] de [[Normandia]]. Les llengües actuals mès pròxims a l'anglés és el [[frisó]] i l'[[Idioma escocés|escocés]].<br /> <br /> == Extensió ==<br /> [[Image:Anglospeak (subnational version).svg|thumb|left|Extensió de l'anglés]]<br /> L'anglés és el primer idioma a [[Austràlia]], les illes [[Bahames]], [[Barbados]], les illes [[Bermudes]], [[Guyana]], [[Jamaica]], [[Nova Zelanda]], [[Antigua i Barbuda]], [[Sant Cristòfol i Nevis]], [[Trinitat i Tobago]], el [[Regne Unit]] i els [[Estats Units d'Amèrica]], encara que en este país no és oficial, sino ''de facto'', i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.<br /> <br /> També és un dels idiomes principals en [[Belize]] (en el [[castellà]]), el [[Canadà]] (en el [[francés]]), [[Camerun]] (en el francés i diverses [[llengua africana|llengües africanes]]), [[Dominica]] (en el francés i el [[crioll]]), [[Santa Llúcia]], [[Sant Vicent i les Granadines]] (en el francés i el crioll), [[Micronèsia]], [[Irlanda]] (en el [[gaèlic]]), [[Libèria]] (en diverses llengües africanes), [[Singapur]] i [[Suràfrica]] (en l'[[afrikaans]] i diverses llengües africanes).<br /> <br /> És oficial (pero sense ser un idioma natiu) en les illes [[Fiji]], [[Ghana]], [[Gàmbia]], l'[[Índia]], [[Kiribati]], [[Lesoto]], [[Kènia]], [[Namíbia]], [[Nigèria]], [[Malta]], les [[illes Marshall]], [[Pakistan]], [[Papua Nova Guinea]], les illes [[Filipines]], les [[illes Salomó]], [[Samoa]], [[Serra Lleona]], [[Eswatini]], [[Tanzània]], [[Zàmbia]] i [[Zimbàbue]].<br /> <br /> Ademés és la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de l'[[Unió Europea]]. És considerat per molts com la ''lingua franca'' moderna, per això han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se a soles entre persones de llengües diferents.<br /> <br /> == Història ==<br /> L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es varen establir en [[Anglaterra]] en el sigle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], despuix de l'[[invasió normanda]] en l'any [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran cantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].<br /> <br /> L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius en l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos sigles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.<br /> <br /> == Vocabulari ==<br /> Atés que l'anglés ha segut influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i atres), és la llengua en el més gran número de mots. Les paraules d'orige germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'orige llatí són més &quot;educades&quot; o &quot;elegants&quot;. L'anglés també adopta noves paraules en més facilitat que atres llengües. No hi ha un estimat precís del número de mots de la llengua, pero, el ''Oxford English Dictionary'' n'inclou més de 500.000. Atres organisacions estimen més de 800.000.<br /> <br /> Atés que l'anglés té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentages per l'orige de les paraules. Pero, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff ([[1973]]) suggereix:<br /> * mots d'orige [[francés]] (inclou [[francés antic]], dialectes del francès i [[anglo-francés]]): 28,3%<br /> * [[llatí]] (inclou térmens científics o tècnics): 28,24%<br /> * [[anglés antic]] (orige germànic), [[anglés mijà]], [[escandinau]] o nòrdic i [[neerlandés]]: 25%<br /> * [[grec]]: 5,32%<br /> * sense orige etimològic precís: 3,28%<br /> * derivats de noms de persones: 3,28%<br /> * atres llengües: 1%<br /> <br /> == Sistema d'escritura ==<br /> L'anglés utilisa l'[[alfabet llatí]] en l'escritura. L'ortografia de l'anglés és [[etimologia|etimològica]] i no fonètica, especialment per a les paraules d'orige [[llatí]] o recentment incorporades del [[francés]]. Existixen regles d'escritura per a les paraules d'orige germànic i les adaptades antigament del francés, i per lo tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'estes, encara que n'hi ha excepcions.<br /> <br /> == Principals dialectes ==<br /> * dialectes d'Anglaterra<br /> * [[dialectes americans]]<br /> * australià<br /> * canadenc<br /> * caribeny<br /> * [[escocés]]<br /> * anglés galés<br /> * anglés d'Índia<br /> * dialectes d'Irlanda <br /> * anglés de Terranova<br /> * novazelandés<br /> * surafricà<br /> * anglés de [[Nigèria]]<br /> * anglés de Singapur (''Singlish'')<br /> * anglés de Malàsia (''Manglish'')<br /> <br /> == Referències==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{DGLV|Anglés}}<br /> * [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]<br /> * [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]<br /> * [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]<br /> <br /> {{Llengües germàniques}}<br /> <br /> [[Categoria:Anglés]]<br /> [[Categoria:Llengües oficials de l'Unió Europea]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües germàniques]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anglaterra&diff=289552 2023-10-17T21:19:21Z

<p>Píntego: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{Ficha de país<br /> | nom_oficial = England<br /> Anglaterra<br /> | image_bandera = Flag of England.svg<br /> | image_escut = Royal Arms of England.svg<br /> | image_escut_tamany = 100px<br /> | image_mapa = England in the UK and Europe.svg<br /> | lema_nacional = «Dieu et mon droit» (Del [[Idioma francés|francés]]: ''Deu i el meu dret'')<br /> | himne_nacional = Múltiples himnes<br /> | capital = [[Londres]]<br /> | capital_població = 7.512.400<br /> | capital_coord = 51° 30’ N 0° 7’ E<br /> | ciutat_principal = [[Londres]]<br /> | principals ciutats= <br /> | festa_nacional= <br /> | idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]<br /> | govern = Nació constitutiva del Regne Unit<br /> | dirigents_títuls = Reina&lt;br /&gt;Primer Ministre<br /> | dirigents_noms = [[Isabel II]]&lt;br /&gt;[[Gordon Brown]]<br /> | fundació = Unificació<br /> | fundació_hites = 927<br /> | fundació_dates =<br /> | superfície =130.395 km²<br /> | superfície_lloc = <br /> | superfície_aigua =<br /> | fronteres = <br /> | costes = <br /> | població = 51.113.205(est. 2009) hab.<br /> | població_any = 2008<br /> | població_lloc = 22<br /> | població_densitat = 391,987 (27º) hab/km²<br /> | PIB_nominal= <br /> | PIB_nominal_any = <br /> | PIB_nominal_lloc = 8<br /> | PIB_nominal_per_cápita = <br /> | PIB = <br /> | PIB_any = <br /> | PIB_lloc = <br /> | PIB_per_cápita = <br /> | IDH = <br /> | IDH_any =<br /> | IDH_lloc = 1<br /> | IDH_categoria = &lt;<br /> | moneda = [[Lliura]]<br /> | gentilici = Anglés, -a<br /> | horari = UTC<br /> | horari_estiu = <br /> | cctld = No té, existix la proposta de crear el .eng<br /> | còdic_telefònic = <br /> | prefix_radiofònic = <br /> | còdic_ISO = GB-ENG+<br /> | membre_de = [[Regne Unit]]<br /> }}<br /> '''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és el més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita en el nort en [[Escòcia]] i en l'oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en l'any [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat de la [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]].<br /> <br /> == Història ==<br /> === Edat mija ===<br /> Despuix de la retirada dels [[Antiga Roma|romans]], Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de l'[[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] chicotets regnes anglosaxons coneguts com l'[[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]].<br /> <br /> == Organisació territorial ==<br /> [[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb|Divisións administratives d'Anglaterra.]]<br /> {{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}}<br /> L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra|govern local en Anglaterra]] és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al [[Parlament britànic]] i el [[govern del Regne Unit]], ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les [[subdivisions d'Anglaterra]] ho formen les nou [[Regions d'Anglaterra|oficines regionals de govern]]. Des de l'any [[2000]], la [[Autoritat del Gran Londres|regió de Londres]] conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el [[referèndum de Londres de 1998]]. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig ad esta idea en un referèndum realisat en [[2004]] en la regió [[Nordest d'Anglaterra]] va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres se conforma per 32 [[Municipi de Londres|municipis]] mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per [[sufragi directe]], per mig de vot senzill o per [[vot en bloc|bloc]].<br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Llengua anglesa]]<br /> * [[Regne Unit]]<br /> * [[Londres]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|England}}<br /> {{DGLV|Anglés}}<br /> <br /> [[Categoria:Anglaterra]]<br /> [[Categoria:Regne Unit]]<br /> [[Categoria:Països d'Europa]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boston&diff=289551 2023-10-17T21:18:00Z

<p>Píntego: </p> <hr /> <div>[[Archiu:Boston Montage.jpg|300px|thumb|Vistes de Boston]]<br /> '''Boston''' (pronunciat en [[idioma anglés|anglés]] /ˈbɒstən/) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de la [[Massachusetts|Mancomunitat de Massachusetts]], i una de les ciutats més antigues dels [[Estats Units]]. En tractar-se de la ciutat més poblada de [[Nova Anglaterra]], Boston és considerada el centre econòmic i cultural de la regió i és referida en ocasions com la «Capital de Nova Anglaterra» de manera no oficial.<br /> <br /> En l'any [[2008]] la ciutat contava en una població de 645.169 habitants, lo que la convertix en la vigèsima primera ciutat més poblada del país. Boston és, també, el centre neuràlgic d'un àrea metropolitana molt poblada i extensa denominada Gran Boston, en una població de 4,5 millons d'habitants, la dècima major àrea metropolitana de la nació.<br /> <br /> El Gran Boston, com a regió a la que es desplacen multitut de treballadors, inclou sèt comtats de [[Massachusetts]], tot [[Rhode Island]] i parts de [[Nou Hampshire]]; en lo que suma un total de 7,5 millons d'habitants, per lo que esta àrea estadística combinada és la quinta dels Estats Units per població.<br /> <br /> En l'any [[1630]], els colons [[puritanisme|puritans]] aplegats d'[[Anglaterra]] fundaren la ciutat en la península de Shawmut. Durant finals de el [[sigle XVIII]], Boston fon el lloc a on varen ocórrer varis events importants durant la [[Revolució nortamericana]], com la [[Massacre de Boston]] i el [[Motí del Té]]. Vàries batalles al començament de la Revolució, tals com la [[Batalla de Bunker Hill]] i el [[Siti de Boston]], varen ocórrer en la ciutat i en àrees circumdants. A través de la recuperació de terrenys i anexions municipals, Boston s'ha expandit més allà de la península.<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Boston}}<br /> <br /> [[Categoria:Localitats d'Estats Units]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Woody_Allen&diff=289550 2023-10-17T21:16:01Z

<p>Píntego: /* Biografia */</p> <hr /> <div>{{Artícul destacat}}<br /> {{Biografia|<br /> | nom = Allan Stewart Konigsberg<br /> | image = [[File:Woody Allen Cannes 2011.jpg|250px|&lt;center&gt;'''Woody Allen'''&lt;/center&gt;]]<br /> | peu = Woody Allen<br /> | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]<br /> | ocupació = Actor, director, guioniste i escritor.<br /> | data_naix = [[1 de decembre]] de [[1935]]<br /> | lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''Allan Stewart Konigsberg''', més conegut com '''Woody Allen''', ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 de decembre]] de [[1935]]) és un [[director de cine|director]], [[guioniste]], [[escritor]] i [[actor]] [[EUA|nortamericà]]. Ha filmat la major part de les seues películes en [[Nova York]], la seua ciutat natal. És també músic de [[jazz]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]]. <br /> [[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de &quot;Broadway de Play It Again, Sam&quot; ([[1969]])]]<br /> En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Premis Òscar|Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].<br /> [[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]<br /> És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].<br /> <br /> En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.<br /> <br /> == Filmografia ==<br /> Com a director, guioniste i actor (en les películes en les que ell no actua):<br /> <br /> *[[1966]] ''[[¿Que passa Lliri Tigrat?]] ''<br /> *[[1969]] ''[[Agarra els diners i corre]] ''<br /> *[[1970]] ''[[Bananes]] ''<br /> *[[1972]] ''[[Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar]] ''<br /> *[[1974]] ''[[El dormiló]] ''<br /> *[[1975]] ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] ''<br /> *[[1977]] ''[[Annie Hall]] ''<br /> *[[1978]] ''[[Interiors]] '' (*)<br /> *[[1979]] ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] ''<br /> *[[1980]] ''[[Recorts]] ''<br /> *[[1982]] ''[[Comedia sexual d'una Nit d'estiu]] ''<br /> *[[1983]] ''[[Zelig]] ''<br /> *[[1984]] ''[[Broadway Danny Rose]] ''<br /> *[[1985]] ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' (*)<br /> *[[1986]] ''[[Hannah i les seues germanes]] ''<br /> *[[1987]] ''[[Dies de ràdio]] '' (*)<br /> *[[1987]] ''[[Setembre (película)|Setembre]] '' (*)<br /> *[[1988]] ''[[Un atra dona]] '' (*)<br /> *[[1989]] ''[[Històries de Nova York]] ''<br /> *[[1989]] ''[[Delictes i faltes]] ''<br /> *[[1990]] ''[[Alice]] '' (*)<br /> *[[1992]] ''[[Ombres i boira]] ''<br /> *[[1992]] ''[[Marits i dones]] ''<br /> *[[1993]] ''[[Misteriós assessinat en Manhattan]] ''<br /> *[[1994]] ''[[Bales sobre Broadway]] ''(*)<br /> *[[1995]] ''[[Poderosa Afrodita]] ''<br /> *[[1996]] ''[[Tot lo món diu &quot;I love you&quot;]] ''<br /> *[[1997]] ''[[Desmontant a Harry]] ''<br /> *[[1998]] ''[[Celebrity]] '' (*)<br /> *[[1999]] ''[[Acorts i desacorts]] '' (*)<br /> *[[2000]] ''[[Lladres d'anar per casa]] ''<br /> *[[2001]] ''[[La maldicció de l'escorpió de Jade]] ''<br /> *[[2002]] ''[[Un final &quot;made in Hollywood&quot;]] '' <br /> *[[2003]] ''[[Qualsevol atra cosa]] '' <br /> *[[2004]] ''[[Melinda i Melinda]] '' (*)<br /> *[[2005]] ''[[Match point]] '' (*)<br /> *[[2006]] ''[[Scoop]] ''<br /> *[[2007]] ''[[El somi de Cassandra]] '' (*)<br /> *[[2008]] ''[[Vicky Cristina Barcelona]] ''<br /> <br /> ==Nominacions i Premis==<br /> === [[Premis Oscar]] ===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]]|| ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1998 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Desmontant a Harry]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1996 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Poderosa Afrodita]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Bales sobre Broadway'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Marits i dones]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1991 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Alice]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar a la millor película|Película]] || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Broadway Danny Rose]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Broadway Danny Rose'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor director|Director]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || [[Premi Oscar al millor actor|Actor]] || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Globos d'Or]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || Director || ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 2006 || Guió || ''Match Point'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Película Comèdia/Musical''' || '''''[[Hannah i les seues germanes]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1987 || Director || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Guió || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió''' || '''''La rosa púrpura del Caire''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[Zelig]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || Actor || ''Zelig'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Director || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Guió || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Película Comèdia/Musical|| ''[[Annie Hall]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1978 || Director || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Guió || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |}<br /> <br /> ===[[Premis BAFTA]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1997 || Premi Honorífic || || <br /> |-<br /> | 1996 || Guió original || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || '''Guió original''' || '''''[[Marits i dones]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1990 || Película || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1990 || Director || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || Guió original || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || Película || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1988 || Guió original || ''Dies de ràdio'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Película || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || '''Director''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1987 || Actor || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Guió original''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Película''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió original''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1985 || '''Guió original''' || '''''[[Broadway Danny Rose]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1984 || Guió original || ''[[Zelig]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Direcció|| ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Actor || ''Manhattan'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || '''Guió original''' || '''''Manhattan''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''Director''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''Guió original''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Berlin|Festival de Berlin]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Argent || Per la seua obra || <br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Or || ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] '' || Candidata<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Venècia|Festival de Venècia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1995 || Lleó d'Or || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Sant Sebastià|Festival de Sant Sebastià]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2004 || Premi Donostia || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ==Referències==<br /> * Bailey, Peter J. (2001). The Reluctant Film Art of Woody Allen. University Press of Kentucky. p. 61. ISBN 978-0813190419<br /> * [https://www.theguardian.com/film/2012/jun/07/woody-allen-a-documentary-review Bradshaw, Peter (7 de junio de 2012). «Woody Allen: A Documentary – review»]<br /> * Fox, Julian (1996). Woody: Movies from Manhattan. Woodstock, New York: Overlook Press. pp. 111–112. ISBN 978-0879516925<br /> * Lidz, Franz (30 de enero de 2000). «Here A Comic Genius, There A Comic Genius»<br /> * Olsen, Erik (19 de octubre de 2005). «New York City: Catch Woody Allen at the Cafe Carlyle». Gadling.<br /> * Tommasini, Anthony (7 de septiembre de 2008). «Puccini With a Sprinkling of Woody Allen Whimsy».<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Finch, John; Cox Michael. Granada Television -The First Generation, Manchester University Press (2003)<br /> * Gubern, Román (2016). Historia del cine. Editoral Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1<br /> * Lax, Eric (1992). Woody Allen: A Biography. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-80985-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Woody Allen}}<br /> <br /> * [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria764.html Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002]<br /> * [http://goodsmallfilms.blogspot.com/ Good Small Films] (Woodypedia no oficial i bloc)<br /> * [http://woodyallen.tk Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.]<br /> * [http://woodyallenweb.webs.com Woody Allen Web]<br /> <br /> <br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Directors de cine]]<br /> [[Categoria:Actors]]<br /> [[Categoria:Actors dels Estats Units]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Woody_Allen&diff=289549 2023-10-17T21:14:08Z

<p>Píntego: /* Festival de Berlín */</p> <hr /> <div>{{Artícul destacat}}<br /> {{Biografia|<br /> | nom = Allan Stewart Konigsberg<br /> | image = [[File:Woody Allen Cannes 2011.jpg|250px|&lt;center&gt;'''Woody Allen'''&lt;/center&gt;]]<br /> | peu = Woody Allen<br /> | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]<br /> | ocupació = Actor, director, guioniste i escritor.<br /> | data_naix = [[1 de decembre]] de [[1935]]<br /> | lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''Allan Stewart Konigsberg''', més conegut com '''Woody Allen''', ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 de decembre]] de [[1935]]) és un [[director de cine|director]], [[guioniste]], [[escritor]] i [[actor]] [[EUA|nortamericà]]. Ha filmat la major part de les seues películes en [[Nova York]], la seua ciutat natal. És també músic de [[jazz]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]]. <br /> [[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de &quot;Broadway de Play It Again, Sam&quot; ([[1969]])]]<br /> En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].<br /> [[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]<br /> És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].<br /> <br /> En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.<br /> <br /> == Filmografia ==<br /> Com a director, guioniste i actor (en les películes en les que ell no actua):<br /> <br /> *[[1966]] ''[[¿Que passa Lliri Tigrat?]] ''<br /> *[[1969]] ''[[Agarra els diners i corre]] ''<br /> *[[1970]] ''[[Bananes]] ''<br /> *[[1972]] ''[[Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar]] ''<br /> *[[1974]] ''[[El dormiló]] ''<br /> *[[1975]] ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] ''<br /> *[[1977]] ''[[Annie Hall]] ''<br /> *[[1978]] ''[[Interiors]] '' (*)<br /> *[[1979]] ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] ''<br /> *[[1980]] ''[[Recorts]] ''<br /> *[[1982]] ''[[Comedia sexual d'una Nit d'estiu]] ''<br /> *[[1983]] ''[[Zelig]] ''<br /> *[[1984]] ''[[Broadway Danny Rose]] ''<br /> *[[1985]] ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' (*)<br /> *[[1986]] ''[[Hannah i les seues germanes]] ''<br /> *[[1987]] ''[[Dies de ràdio]] '' (*)<br /> *[[1987]] ''[[Setembre (película)|Setembre]] '' (*)<br /> *[[1988]] ''[[Un atra dona]] '' (*)<br /> *[[1989]] ''[[Històries de Nova York]] ''<br /> *[[1989]] ''[[Delictes i faltes]] ''<br /> *[[1990]] ''[[Alice]] '' (*)<br /> *[[1992]] ''[[Ombres i boira]] ''<br /> *[[1992]] ''[[Marits i dones]] ''<br /> *[[1993]] ''[[Misteriós assessinat en Manhattan]] ''<br /> *[[1994]] ''[[Bales sobre Broadway]] ''(*)<br /> *[[1995]] ''[[Poderosa Afrodita]] ''<br /> *[[1996]] ''[[Tot lo món diu &quot;I love you&quot;]] ''<br /> *[[1997]] ''[[Desmontant a Harry]] ''<br /> *[[1998]] ''[[Celebrity]] '' (*)<br /> *[[1999]] ''[[Acorts i desacorts]] '' (*)<br /> *[[2000]] ''[[Lladres d'anar per casa]] ''<br /> *[[2001]] ''[[La maldicció de l'escorpió de Jade]] ''<br /> *[[2002]] ''[[Un final &quot;made in Hollywood&quot;]] '' <br /> *[[2003]] ''[[Qualsevol atra cosa]] '' <br /> *[[2004]] ''[[Melinda i Melinda]] '' (*)<br /> *[[2005]] ''[[Match point]] '' (*)<br /> *[[2006]] ''[[Scoop]] ''<br /> *[[2007]] ''[[El somi de Cassandra]] '' (*)<br /> *[[2008]] ''[[Vicky Cristina Barcelona]] ''<br /> <br /> ==Nominacions i Premis==<br /> === [[Premis Oscar]] ===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]]|| ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1998 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Desmontant a Harry]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1996 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Poderosa Afrodita]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Bales sobre Broadway'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Marits i dones]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1991 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Alice]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar a la millor película|Película]] || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Broadway Danny Rose]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Broadway Danny Rose'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor director|Director]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || [[Premi Oscar al millor actor|Actor]] || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Globos d'Or]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || Director || ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 2006 || Guió || ''Match Point'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Película Comèdia/Musical''' || '''''[[Hannah i les seues germanes]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1987 || Director || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Guió || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió''' || '''''La rosa púrpura del Caire''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[Zelig]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || Actor || ''Zelig'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Director || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Guió || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Película Comèdia/Musical|| ''[[Annie Hall]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1978 || Director || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Guió || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |}<br /> <br /> ===[[Premis BAFTA]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1997 || Premi Honorífic || || <br /> |-<br /> | 1996 || Guió original || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || '''Guió original''' || '''''[[Marits i dones]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1990 || Película || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1990 || Director || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || Guió original || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || Película || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1988 || Guió original || ''Dies de ràdio'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Película || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || '''Director''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1987 || Actor || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Guió original''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Película''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió original''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1985 || '''Guió original''' || '''''[[Broadway Danny Rose]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1984 || Guió original || ''[[Zelig]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Direcció|| ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Actor || ''Manhattan'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || '''Guió original''' || '''''Manhattan''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''Director''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''Guió original''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Berlin|Festival de Berlin]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Argent || Per la seua obra || <br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Or || ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] '' || Candidata<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Venècia|Festival de Venècia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1995 || Lleó d'Or || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Sant Sebastià|Festival de Sant Sebastià]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2004 || Premi Donostia || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ==Referències==<br /> * Bailey, Peter J. (2001). The Reluctant Film Art of Woody Allen. University Press of Kentucky. p. 61. ISBN 978-0813190419<br /> * [https://www.theguardian.com/film/2012/jun/07/woody-allen-a-documentary-review Bradshaw, Peter (7 de junio de 2012). «Woody Allen: A Documentary – review»]<br /> * Fox, Julian (1996). Woody: Movies from Manhattan. Woodstock, New York: Overlook Press. pp. 111–112. ISBN 978-0879516925<br /> * Lidz, Franz (30 de enero de 2000). «Here A Comic Genius, There A Comic Genius»<br /> * Olsen, Erik (19 de octubre de 2005). «New York City: Catch Woody Allen at the Cafe Carlyle». Gadling.<br /> * Tommasini, Anthony (7 de septiembre de 2008). «Puccini With a Sprinkling of Woody Allen Whimsy».<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Finch, John; Cox Michael. Granada Television -The First Generation, Manchester University Press (2003)<br /> * Gubern, Román (2016). Historia del cine. Editoral Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1<br /> * Lax, Eric (1992). Woody Allen: A Biography. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-80985-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Woody Allen}}<br /> <br /> * [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria764.html Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002]<br /> * [http://goodsmallfilms.blogspot.com/ Good Small Films] (Woodypedia no oficial i bloc)<br /> * [http://woodyallen.tk Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.]<br /> * [http://woodyallenweb.webs.com Woody Allen Web]<br /> <br /> <br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Directors de cine]]<br /> [[Categoria:Actors]]<br /> [[Categoria:Actors dels Estats Units]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Woody_Allen&diff=289548 2023-10-17T21:13:19Z

<p>Píntego: /* Festival de Donostia */</p> <hr /> <div>{{Artícul destacat}}<br /> {{Biografia|<br /> | nom = Allan Stewart Konigsberg<br /> | image = [[File:Woody Allen Cannes 2011.jpg|250px|&lt;center&gt;'''Woody Allen'''&lt;/center&gt;]]<br /> | peu = Woody Allen<br /> | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]<br /> | ocupació = Actor, director, guioniste i escritor.<br /> | data_naix = [[1 de decembre]] de [[1935]]<br /> | lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''Allan Stewart Konigsberg''', més conegut com '''Woody Allen''', ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 de decembre]] de [[1935]]) és un [[director de cine|director]], [[guioniste]], [[escritor]] i [[actor]] [[EUA|nortamericà]]. Ha filmat la major part de les seues películes en [[Nova York]], la seua ciutat natal. És també músic de [[jazz]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]]. <br /> [[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de &quot;Broadway de Play It Again, Sam&quot; ([[1969]])]]<br /> En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].<br /> [[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]<br /> És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].<br /> <br /> En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.<br /> <br /> == Filmografia ==<br /> Com a director, guioniste i actor (en les películes en les que ell no actua):<br /> <br /> *[[1966]] ''[[¿Que passa Lliri Tigrat?]] ''<br /> *[[1969]] ''[[Agarra els diners i corre]] ''<br /> *[[1970]] ''[[Bananes]] ''<br /> *[[1972]] ''[[Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar]] ''<br /> *[[1974]] ''[[El dormiló]] ''<br /> *[[1975]] ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] ''<br /> *[[1977]] ''[[Annie Hall]] ''<br /> *[[1978]] ''[[Interiors]] '' (*)<br /> *[[1979]] ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] ''<br /> *[[1980]] ''[[Recorts]] ''<br /> *[[1982]] ''[[Comedia sexual d'una Nit d'estiu]] ''<br /> *[[1983]] ''[[Zelig]] ''<br /> *[[1984]] ''[[Broadway Danny Rose]] ''<br /> *[[1985]] ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' (*)<br /> *[[1986]] ''[[Hannah i les seues germanes]] ''<br /> *[[1987]] ''[[Dies de ràdio]] '' (*)<br /> *[[1987]] ''[[Setembre (película)|Setembre]] '' (*)<br /> *[[1988]] ''[[Un atra dona]] '' (*)<br /> *[[1989]] ''[[Històries de Nova York]] ''<br /> *[[1989]] ''[[Delictes i faltes]] ''<br /> *[[1990]] ''[[Alice]] '' (*)<br /> *[[1992]] ''[[Ombres i boira]] ''<br /> *[[1992]] ''[[Marits i dones]] ''<br /> *[[1993]] ''[[Misteriós assessinat en Manhattan]] ''<br /> *[[1994]] ''[[Bales sobre Broadway]] ''(*)<br /> *[[1995]] ''[[Poderosa Afrodita]] ''<br /> *[[1996]] ''[[Tot lo món diu &quot;I love you&quot;]] ''<br /> *[[1997]] ''[[Desmontant a Harry]] ''<br /> *[[1998]] ''[[Celebrity]] '' (*)<br /> *[[1999]] ''[[Acorts i desacorts]] '' (*)<br /> *[[2000]] ''[[Lladres d'anar per casa]] ''<br /> *[[2001]] ''[[La maldicció de l'escorpió de Jade]] ''<br /> *[[2002]] ''[[Un final &quot;made in Hollywood&quot;]] '' <br /> *[[2003]] ''[[Qualsevol atra cosa]] '' <br /> *[[2004]] ''[[Melinda i Melinda]] '' (*)<br /> *[[2005]] ''[[Match point]] '' (*)<br /> *[[2006]] ''[[Scoop]] ''<br /> *[[2007]] ''[[El somi de Cassandra]] '' (*)<br /> *[[2008]] ''[[Vicky Cristina Barcelona]] ''<br /> <br /> ==Nominacions i Premis==<br /> === [[Premis Oscar]] ===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]]|| ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1998 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Desmontant a Harry]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1996 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Poderosa Afrodita]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Bales sobre Broadway'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Marits i dones]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1991 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Alice]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar a la millor película|Película]] || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Broadway Danny Rose]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Broadway Danny Rose'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor director|Director]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || [[Premi Oscar al millor actor|Actor]] || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Globos d'Or]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || Director || ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 2006 || Guió || ''Match Point'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Película Comèdia/Musical''' || '''''[[Hannah i les seues germanes]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1987 || Director || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Guió || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió''' || '''''La rosa púrpura del Caire''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[Zelig]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || Actor || ''Zelig'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Director || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Guió || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Película Comèdia/Musical|| ''[[Annie Hall]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1978 || Director || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Guió || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |}<br /> <br /> ===[[Premis BAFTA]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1997 || Premi Honorífic || || <br /> |-<br /> | 1996 || Guió original || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || '''Guió original''' || '''''[[Marits i dones]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1990 || Película || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1990 || Director || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || Guió original || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || Película || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1988 || Guió original || ''Dies de ràdio'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Película || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || '''Director''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1987 || Actor || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Guió original''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Película''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió original''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1985 || '''Guió original''' || '''''[[Broadway Danny Rose]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1984 || Guió original || ''[[Zelig]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Direcció|| ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Actor || ''Manhattan'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || '''Guió original''' || '''''Manhattan''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''Director''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''Guió original''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Berlín|Festival de Berlín]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Argent || Per la seua obra || <br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Or || ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] '' || Candidata<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Venècia|Festival de Venècia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1995 || Lleó d'Or || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Sant Sebastià|Festival de Sant Sebastià]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2004 || Premi Donostia || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ==Referències==<br /> * Bailey, Peter J. (2001). The Reluctant Film Art of Woody Allen. University Press of Kentucky. p. 61. ISBN 978-0813190419<br /> * [https://www.theguardian.com/film/2012/jun/07/woody-allen-a-documentary-review Bradshaw, Peter (7 de junio de 2012). «Woody Allen: A Documentary – review»]<br /> * Fox, Julian (1996). Woody: Movies from Manhattan. Woodstock, New York: Overlook Press. pp. 111–112. ISBN 978-0879516925<br /> * Lidz, Franz (30 de enero de 2000). «Here A Comic Genius, There A Comic Genius»<br /> * Olsen, Erik (19 de octubre de 2005). «New York City: Catch Woody Allen at the Cafe Carlyle». Gadling.<br /> * Tommasini, Anthony (7 de septiembre de 2008). «Puccini With a Sprinkling of Woody Allen Whimsy».<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Finch, John; Cox Michael. Granada Television -The First Generation, Manchester University Press (2003)<br /> * Gubern, Román (2016). Historia del cine. Editoral Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1<br /> * Lax, Eric (1992). Woody Allen: A Biography. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-80985-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Woody Allen}}<br /> <br /> * [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria764.html Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002]<br /> * [http://goodsmallfilms.blogspot.com/ Good Small Films] (Woodypedia no oficial i bloc)<br /> * [http://woodyallen.tk Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.]<br /> * [http://woodyallenweb.webs.com Woody Allen Web]<br /> <br /> <br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Directors de cine]]<br /> [[Categoria:Actors]]<br /> [[Categoria:Actors dels Estats Units]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Woody_Allen&diff=289547 2023-10-17T21:12:18Z

<p>Píntego: /* Filmografia */</p> <hr /> <div>{{Artícul destacat}}<br /> {{Biografia|<br /> | nom = Allan Stewart Konigsberg<br /> | image = [[File:Woody Allen Cannes 2011.jpg|250px|&lt;center&gt;'''Woody Allen'''&lt;/center&gt;]]<br /> | peu = Woody Allen<br /> | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]<br /> | ocupació = Actor, director, guioniste i escritor.<br /> | data_naix = [[1 de decembre]] de [[1935]]<br /> | lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''Allan Stewart Konigsberg''', més conegut com '''Woody Allen''', ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 de decembre]] de [[1935]]) és un [[director de cine|director]], [[guioniste]], [[escritor]] i [[actor]] [[EUA|nortamericà]]. Ha filmat la major part de les seues películes en [[Nova York]], la seua ciutat natal. És també músic de [[jazz]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]]. <br /> [[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de &quot;Broadway de Play It Again, Sam&quot; ([[1969]])]]<br /> En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].<br /> [[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]<br /> És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].<br /> <br /> En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.<br /> <br /> == Filmografia ==<br /> Com a director, guioniste i actor (en les películes en les que ell no actua):<br /> <br /> *[[1966]] ''[[¿Que passa Lliri Tigrat?]] ''<br /> *[[1969]] ''[[Agarra els diners i corre]] ''<br /> *[[1970]] ''[[Bananes]] ''<br /> *[[1972]] ''[[Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar]] ''<br /> *[[1974]] ''[[El dormiló]] ''<br /> *[[1975]] ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] ''<br /> *[[1977]] ''[[Annie Hall]] ''<br /> *[[1978]] ''[[Interiors]] '' (*)<br /> *[[1979]] ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] ''<br /> *[[1980]] ''[[Recorts]] ''<br /> *[[1982]] ''[[Comedia sexual d'una Nit d'estiu]] ''<br /> *[[1983]] ''[[Zelig]] ''<br /> *[[1984]] ''[[Broadway Danny Rose]] ''<br /> *[[1985]] ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' (*)<br /> *[[1986]] ''[[Hannah i les seues germanes]] ''<br /> *[[1987]] ''[[Dies de ràdio]] '' (*)<br /> *[[1987]] ''[[Setembre (película)|Setembre]] '' (*)<br /> *[[1988]] ''[[Un atra dona]] '' (*)<br /> *[[1989]] ''[[Històries de Nova York]] ''<br /> *[[1989]] ''[[Delictes i faltes]] ''<br /> *[[1990]] ''[[Alice]] '' (*)<br /> *[[1992]] ''[[Ombres i boira]] ''<br /> *[[1992]] ''[[Marits i dones]] ''<br /> *[[1993]] ''[[Misteriós assessinat en Manhattan]] ''<br /> *[[1994]] ''[[Bales sobre Broadway]] ''(*)<br /> *[[1995]] ''[[Poderosa Afrodita]] ''<br /> *[[1996]] ''[[Tot lo món diu &quot;I love you&quot;]] ''<br /> *[[1997]] ''[[Desmontant a Harry]] ''<br /> *[[1998]] ''[[Celebrity]] '' (*)<br /> *[[1999]] ''[[Acorts i desacorts]] '' (*)<br /> *[[2000]] ''[[Lladres d'anar per casa]] ''<br /> *[[2001]] ''[[La maldicció de l'escorpió de Jade]] ''<br /> *[[2002]] ''[[Un final &quot;made in Hollywood&quot;]] '' <br /> *[[2003]] ''[[Qualsevol atra cosa]] '' <br /> *[[2004]] ''[[Melinda i Melinda]] '' (*)<br /> *[[2005]] ''[[Match point]] '' (*)<br /> *[[2006]] ''[[Scoop]] ''<br /> *[[2007]] ''[[El somi de Cassandra]] '' (*)<br /> *[[2008]] ''[[Vicky Cristina Barcelona]] ''<br /> <br /> ==Nominacions i Premis==<br /> === [[Premis Oscar]] ===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]]|| ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1998 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Desmontant a Harry]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1996 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Poderosa Afrodita]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Bales sobre Broadway'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Marits i dones]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1991 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Alice]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar a la millor película|Película]] || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Broadway Danny Rose]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Broadway Danny Rose'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor director|Director]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || [[Premi Oscar al millor actor|Actor]] || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Globos d'Or]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || Director || ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 2006 || Guió || ''Match Point'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Película Comèdia/Musical''' || '''''[[Hannah i les seues germanes]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1987 || Director || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Guió || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió''' || '''''La rosa púrpura del Caire''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[Zelig]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || Actor || ''Zelig'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Director || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Guió || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Película Comèdia/Musical|| ''[[Annie Hall]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1978 || Director || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Guió || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |}<br /> <br /> ===[[Premis BAFTA]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1997 || Premi Honorífic || || <br /> |-<br /> | 1996 || Guió original || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || '''Guió original''' || '''''[[Marits i dones]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1990 || Película || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1990 || Director || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || Guió original || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || Película || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1988 || Guió original || ''Dies de ràdio'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Película || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || '''Director''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1987 || Actor || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Guió original''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Película''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió original''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1985 || '''Guió original''' || '''''[[Broadway Danny Rose]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1984 || Guió original || ''[[Zelig]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Direcció|| ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Actor || ''Manhattan'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || '''Guió original''' || '''''Manhattan''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''Director''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''Guió original''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Berlín|Festival de Berlín]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Argent || Per la seua obra || <br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Or || ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] '' || Candidata<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Venècia|Festival de Venècia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1995 || Lleó d'Or || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Donostia|Festival de Donostia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2004 || Premi Donostia || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ==Referències==<br /> * Bailey, Peter J. (2001). The Reluctant Film Art of Woody Allen. University Press of Kentucky. p. 61. ISBN 978-0813190419<br /> * [https://www.theguardian.com/film/2012/jun/07/woody-allen-a-documentary-review Bradshaw, Peter (7 de junio de 2012). «Woody Allen: A Documentary – review»]<br /> * Fox, Julian (1996). Woody: Movies from Manhattan. Woodstock, New York: Overlook Press. pp. 111–112. ISBN 978-0879516925<br /> * Lidz, Franz (30 de enero de 2000). «Here A Comic Genius, There A Comic Genius»<br /> * Olsen, Erik (19 de octubre de 2005). «New York City: Catch Woody Allen at the Cafe Carlyle». Gadling.<br /> * Tommasini, Anthony (7 de septiembre de 2008). «Puccini With a Sprinkling of Woody Allen Whimsy».<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Finch, John; Cox Michael. Granada Television -The First Generation, Manchester University Press (2003)<br /> * Gubern, Román (2016). Historia del cine. Editoral Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1<br /> * Lax, Eric (1992). Woody Allen: A Biography. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-80985-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Woody Allen}}<br /> <br /> * [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria764.html Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002]<br /> * [http://goodsmallfilms.blogspot.com/ Good Small Films] (Woodypedia no oficial i bloc)<br /> * [http://woodyallen.tk Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.]<br /> * [http://woodyallenweb.webs.com Woody Allen Web]<br /> <br /> <br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Directors de cine]]<br /> [[Categoria:Actors]]<br /> [[Categoria:Actors dels Estats Units]]</div>

Píntego https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Woody_Allen&diff=289546 2023-10-17T21:11:36Z

<p>Píntego: /* Biografia */</p> <hr /> <div>{{Artícul destacat}}<br /> {{Biografia|<br /> | nom = Allan Stewart Konigsberg<br /> | image = [[File:Woody Allen Cannes 2011.jpg|250px|&lt;center&gt;'''Woody Allen'''&lt;/center&gt;]]<br /> | peu = Woody Allen<br /> | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]<br /> | ocupació = Actor, director, guioniste i escritor.<br /> | data_naix = [[1 de decembre]] de [[1935]]<br /> | lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]<br /> | data_mort = <br /> | lloc_mort = <br /> }}<br /> '''Allan Stewart Konigsberg''', més conegut com '''Woody Allen''', ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[1 de decembre]] de [[1935]]) és un [[director de cine|director]], [[guioniste]], [[escritor]] i [[actor]] [[EUA|nortamericà]]. Ha filmat la major part de les seues películes en [[Nova York]], la seua ciutat natal. És també músic de [[jazz]].<br /> <br /> == Biografia ==<br /> <br /> D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el [[25 de novembre]] de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Despuix de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emés el [[2 de novembre]] de [[1958]]. <br /> [[File:Woody Allen - Sam.JPG|thumb|left|200px|Woody Allen en el compnyers de &quot;Broadway de Play It Again, Sam&quot; ([[1969]])]]<br /> En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].<br /> [[File:Estatua Woody Allen en Oviedo.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]<br /> És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà despuix d'un gran escàndal, en l'any [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins a l'any [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la [[primavera d'hivern]] de l'any [[2008]].<br /> <br /> En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.<br /> <br /> == Filmografia ==<br /> Com a director, guioniste i actor (en les películes en les que ell no actua):<br /> <br /> *[[1966]] ''[[¿Que passa Lliri Tigrat?]] ''<br /> *[[1969]] ''[[Agarra els diners i corre]] ''<br /> *[[1970]] ''[[Bananes]] ''<br /> *[[1972]] ''[[Tot lo que ha volgut saber sempre sobre el sexe, pero mai s'atrevit a preguntar]] ''<br /> *[[1974]] ''[[El dormiló]] ''<br /> *[[1975]] ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] ''<br /> *[[1977]] ''[[Annie Hall]] ''<br /> *[[1978]] ''[[Interiors]] '' (*)<br /> *[[1979]] ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] ''<br /> *[[1980]] ''[[Recorts]] ''<br /> *[[1982]] ''[[Comedia sexual d'una Nit d'estiu]] ''<br /> *[[1983]] ''[[Zelig]] ''<br /> *[[1984]] ''[[Broadway Danny Rose]] ''<br /> *[[1985]] ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' (*)<br /> *[[1986]] ''[[Hannah i les seues germanes]] ''<br /> *[[1987]] ''[[Dies de ràdio]] '' (*)<br /> *[[1987]] ''[[Setembre (película)|Setembre]] '' (*)<br /> *[[1988]] ''[[Un atra dona]] '' (*)<br /> *[[1989]] ''[[Històries de Nova York]] ''<br /> *[[1989]] ''[[Delictes i faltes]] ''<br /> *[[1990]] ''[[Alice]] '' (*)<br /> *[[1992]] ''[[Ombres i boira]] ''<br /> *[[1992]] ''[[Marits i dones]] ''<br /> *[[1993]] ''[[Misteriós assessinat en Manhattan]] ''<br /> *[[1994]] ''[[Bales sobre Broadway]] ''(*)<br /> *[[1995]] ''[[Poderosa Afrodita]] ''<br /> *[[1996]] ''[[Tot lo món diu &quot;I love you&quot;]] ''<br /> *[[1997]] ''[[Desmontant a Harry]] ''<br /> *[[1998]] ''[[Celebrity]] '' (*)<br /> *[[1999]] ''[[Acorts i desacorts]] '' (*)<br /> *[[2000]] ''[[Lladres d'anar per casa]] ''<br /> *[[2001]] ''[[La maldicció de l'escorpió de Jade]] ''<br /> *[[2002]] ''[[Un final &quot;made in Hollywood&quot;]] '' <br /> *[[2003]] ''[[Qualsevol atra cosa]] '' <br /> *[[2004]] ''[[Melinda i Melinda]] '' (*)<br /> *[[2005]] ''[[Match point]] '' (*)<br /> *[[2006]] ''[[Scoop]] ''<br /> *[[2007]] ''[[El somi de Cassandra']] '' (*)<br /> *[[2008]] ''[[Vicky Cristina Barcelona]] ''<br /> <br /> ==Nominacions i Premis==<br /> === [[Premis Oscar]] ===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]]|| ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1998 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Desmontant a Harry]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1996 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Poderosa Afrodita]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1995 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Bales sobre Broadway'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Marits i dones]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1991 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Alice]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar a la millor película|Película]] || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Broadway Danny Rose]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1985 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Broadway Danny Rose'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor director|Director]] || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || [[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar a la millor película|Película]] ''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor director|Director]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || [[Premi Oscar al millor actor|Actor]] || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''[[Premi Oscar al millor guió original|Guió original]] ''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Globos d'Or]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2006 || Director || ''[[Match Point]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 2006 || Guió || ''Match Point'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Película Comèdia/Musical''' || '''''[[Hannah i les seues germanes]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1987 || Director || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Guió || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[La rosa púrpura del Caire]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió''' || '''''La rosa púrpura del Caire''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || Película Comèdia/Musical || ''[[Zelig]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1986 || Actor || ''Zelig'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Director || ''[[Interiors]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1979 || Guió || ''Interiors'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Película Comèdia/Musical|| ''[[Annie Hall]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1978 || Director || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || Guió || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |}<br /> <br /> ===[[Premis BAFTA]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1997 || Premi Honorífic || || <br /> |-<br /> | 1996 || Guió original || ''[[Bales sobre Broadway]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1993 || '''Guió original''' || '''''[[Marits i dones]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1990 || Película || ''[[Delictes i faltes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1990 || Director || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1990 || Guió original || ''Delictes i faltes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1988 || Película || ''[[Dies de ràdio]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1988 || Guió original || ''Dies de ràdio'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || Película || ''[[Hannah i les seues germanes]] '' || Candidata<br /> |-<br /> | 1987 || '''Director''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1987 || Actor || ''Hannah i les seues germanes'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1987 || '''Guió original''' || '''''Hannah i les seues germanes''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Película''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyadora'''<br /> |-<br /> | 1986 || '''Guió original''' || '''''[[La rosa púrpura del Caire]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1985 || '''Guió original''' || '''''[[Broadway Danny Rose]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1984 || Guió original || ''[[Zelig]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Direcció|| ''[[Manhattan (película)|Manhattan]] '' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || Actor || ''Manhattan'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1980 || '''Guió original''' || '''''Manhattan''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || '''Director''' || '''''[[Annie Hall]] ''''' || '''Guanyador'''<br /> |-<br /> | 1978 || Actor || ''Annie Hall'' || Candidat<br /> |-<br /> | 1978 || '''Guió original''' || '''''Annie Hall''''' || '''Guanyador'''<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Berlín|Festival de Berlín]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Argent || Per la seua obra || <br /> |-<br /> | 1975 || Orso d'Or || ''[[L'última nit de Borís Gruichenko]] '' || Candidata<br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Venècia|Festival de Venècia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 1995 || Lleó d'Or || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ===[[Festival de Cine de Donostia|Festival de Donostia]]===<br /> {| border=&quot;1&quot; cellpadding=&quot;4&quot; cellspacing=&quot;0&quot;<br /> |- bgcolor=&quot;#CCCCCC&quot;<br /> ! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Película''' || '''Resultat'''<br /> |-<br /> | 2004 || Premi Donostia || Per la seua obra || <br /> |}<br /> <br /> ==Referències==<br /> * Bailey, Peter J. (2001). The Reluctant Film Art of Woody Allen. University Press of Kentucky. p. 61. ISBN 978-0813190419<br /> * [https://www.theguardian.com/film/2012/jun/07/woody-allen-a-documentary-review Bradshaw, Peter (7 de junio de 2012). «Woody Allen: A Documentary – review»]<br /> * Fox, Julian (1996). Woody: Movies from Manhattan. Woodstock, New York: Overlook Press. pp. 111–112. ISBN 978-0879516925<br /> * Lidz, Franz (30 de enero de 2000). «Here A Comic Genius, There A Comic Genius»<br /> * Olsen, Erik (19 de octubre de 2005). «New York City: Catch Woody Allen at the Cafe Carlyle». Gadling.<br /> * Tommasini, Anthony (7 de septiembre de 2008). «Puccini With a Sprinkling of Woody Allen Whimsy».<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> * Finch, John; Cox Michael. Granada Television -The First Generation, Manchester University Press (2003)<br /> * Gubern, Román (2016). Historia del cine. Editoral Anagrama. ISBN 978-84-339-7799-1<br /> * Lax, Eric (1992). Woody Allen: A Biography. Da Capo Press. ISBN 978-0-306-80985-9<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{Commonscat|Woody Allen}}<br /> <br /> * [http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria764.html Fundació Príncep d'Astúries, Príncip d'Astúries de les Arts 2002]<br /> * [http://goodsmallfilms.blogspot.com/ Good Small Films] (Woodypedia no oficial i bloc)<br /> * [http://woodyallen.tk Woody Allen en Barcelona. Rodage d'una película.]<br /> * [http://woodyallenweb.webs.com Woody Allen Web]<br /> <br /> <br /> {{Llista artículs destacats}}<br /> <br /> [[Categoria:Biografies]]<br /> [[Categoria:Directors de cine]]<br /> [[Categoria:Actors]]<br /> [[Categoria:Actors dels Estats Units]]</div>

Píntego