L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Dinosauri

2009-08-07T19:31:04Z

PaïsosCatalansLliures:

[[Image:Esqueletdinosauri.jpg|200px|thumb|right|[[Triceratops]].]]
'''Dunosàuria''' (gr. "fardachos terribles") o '''dinosauris''' és un tipus de valencians "extinguits" perque tenien una mentalitat una mica retardadeta que els feia pensar que eixe dialecte raret que parlauen ere un idiome. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.

Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte de aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en la habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segon la estructura de la seua cadera.

== Enllaços externs ==
{{traduït de|es|Dinosaurio}}
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Arqueologia]]

Ionisació

2009-08-07T19:29:27Z

PaïsosCatalansLliures: Se desfà la revisió 24270 de Chabi (Discussió)

Discussió:Idioma valencià

2009-08-07T19:26:14Z

PaïsosCatalansLliures: Discussió:Idioma valencià s'ha renomenat com Discussió:Dialecte valencià: No és un idioma, és un dialecte. http://es.wikipedia.org/wiki/Valenciano

Desmontant el mito de la repoblació des de diverssos punts de vista [http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&req=listarticles&secid=22]

----

Est artícul, com atres relatius als típis temes conflictius de la Batalla de Valéncia, mostra encara una greu falta d'objectivitat. En les circumstàncies actuals (en la AVL oficial, etc.) calificar el valencià taxativament de llengua és partidista. Faig la següent proposta:

Tenint en conte que els territoris que parlen llengües romàniques formen un contínuum dialectal i que segons la llingüítica actual allò que considerem "llengües" romàniques són en realitat grups de varietats romàniques agrupades baix un mateix model de llengua estàndart per raons extrallingüístiques, crec que l'única cosa realment objectiva (i en la que tot lo món estaria d'acort) seria calificar al valencià de "grup de varietats romàniques" i després aclarir que alguns volen que eixes varietats siguen considerades una llengua independent i altres no. Al parlar de català es pot fer el mateix: dir que és un grup de varietats romàniques que alguns consideren llengua independent i altres un dialecte de l'occità. Açò mateix passa en el gascó, el gallec, l'asturià, etc.

--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:35, 31 dec 2008 (UTC)
:El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: '''Política''': Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, '''geogràfica''': Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. '''Històrica''': L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot després que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. '''Lliterària''': A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura medieval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els segles XIV i XV. '''Social''': La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, '''llingüística''': Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:20, 1 gin 2009 (UTC)

----
RoX, yo també soc de l'opinió que el valencià pot funcionar perfectamet com a llengua utònoma. No obstant, per a que una enciclopèdia puga afirmar taxativament que el valencià és una llengua (com ho és el noruec, l'eslovac, o el croata -en l'actualitat-) caldria que hi haguera un consens al respecte entre els seus parlants. Per desgràcia no hi ha un consens social al respecte en l'actualitat. Les Corts Valencianes (i la seua AVLL), els intelectuals i el sistema educatiu preferixen una cosa, i el poble pla en general una atra. En este circumstàncies veig més objectiu que la uiquipèdia califique al valencià de "grup de varietats romàniques" (que és lo que realment és, igual que el català, el castellà, el francés, etc.). Que la uiquipèdia estiga escrita en valencià no vol dir que puga ser partidista. Tota enciclopèdia deu tractar de ser neutral, i per tant nosatres hem de ser objectius, i a poder ser més que les atres wikipèdies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 17:03, 4 gin 2009 (UTC)
:: Ni uiquipèdia ni wikipedia son una plasmació de les lleis ni una sucursal del BOE, ademés, segons la definició de Manuel Alvar una llengua és: "''sistema lingüístico del que se vale una comunidad hablante, y que se caracteriza por estar fuertemente diferenciado, por poseer un alto grado de nivelación, por ser vehículo de una importante tradición literaria y por haberse impuesto a sistemas lingüísticos de su mismo origen''.". De tal manera que no és incorrecte dir que el valencià és una llengua perque realment ho és.--[[Usuari:RoX|RoX]] 17:59, 4 gin 2009 (UTC)

== Denominació de l'artícul ==

¿qué vos pareix renomenar est artícul a '''Idioma valencià''' per a mantindre l'estil de tots els demés artículs d'idiomes?--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:01, 19 juny 2009 (UTC)
:Ya ho he canviat, si algú té algun inconvenient, que ho comente--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:41, 21 juny 2009 (UTC)

Idioma valencià

2009-08-07T19:26:13Z

PaïsosCatalansLliures: Idioma valencià s'ha renomenat com Dialecte valencià: No és un idioma, és un dialecte. http://es.wikipedia.org/wiki/Valenciano

{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]]
|regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Mossàrap-Pirinenc]] 
      '''Valencià''' 
|nació=[[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|center]]
}}
El '''Valencià''' és un dialecte romanç parlat per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

== Orige de la Llengua Catalana i del seu dialecte, el valencià ==
{{AP|Orige del valencià}}
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige del dialecte valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref>

== Extensió del Valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]

La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

== Història del Valencià ==

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua catalana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Lliteratura ===

La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:

* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)

Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Política ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic valencià<ref>'''''Font:''''' [http://www.cult.gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociollingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.Html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 49,6%
| 30,2%
|-
| Generalment
| 4,7%
| 2,2%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,4%
| 1,2%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Dialectes del Valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
[[Image:Valencià-Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec Manuel Gimeno en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]

=== Valencià de Transició ===
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== Valencià Septentrional ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== Valencià Apichat ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

=== Valencià Meridional ===
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

=== Valencià Alacantí ===
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.

== Referències ==
{{reflist|2}}

== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Segle d'Or Valencià]]

== Diccionaris i correctors en valencià ==
*http://www.softwarevalencia.com
*[http://www.racv.es RACV]
*[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]
*http://www.llenguavalencianasi.com
*http://www.vaavant.org
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

== Enllaços Externs ==
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Usuari discussió:Valencian

2009-08-07T19:22:46Z

PaïsosCatalansLliures: Usuari Discussió:Valencian s'ha renomenat com Usuari Discussió:Valenciana

{{Benvingut}}

Hola, pense que no has mirat [[Lluís Fullana i Mira]]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 05:12, 15 febr 2008 (PST)

Bo, es una miqueta complicat, un accent o una "i" fan que no trobes l'articul. Per cert, molt bona colaboració la teua. Benvingut a la Uiquipèdia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 06:06, 15 febr 2008 (PST)

== Proposició ==

Hola, ajuda-mos a realisar els artículs que tota wikipedia ha de tindre en este link (http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Llista_d%27art%C3%ADculs_imprescindibles_en_tota_enciclop%C3%A8dia), en roig els artículs per fer, en blau els que ya estàn fets, en morat els que ya has vist o has entrat encara que siga en el link. ¡Gràcies! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:44, 17 març 2009 (UTC)

Moltes gracies, ho intentare. --[[Usuari:Valencian|Valencian]]

== Categories ==

Ya era hora que algú ficara orde a les categories de uiquipèdia!!! <code style="background:yellow">:)</code> [[Usuari:RoX|RoX]] 00:34, 25 març 2009 (UTC)
:La veritat és que tens raó, encara que a mi me digueren que agarrara les categories directament de wikipedia... Lo de que un artícul se queda orfe... puix no exactament, ya que està enllaçat en atres artículs, en google, en els portals(que encara no existixen...) Uiquipèdia té unes ferramentes que ajuden a la categorisació: [[Especial:Wantedcategories| Ací estan les categories que no tenen categoria pare]], [[Especial:Unusedcategories| Ací les categories sense artículs]], [[Especial:Uncategorizedcategories|Ací les categories sense categoria]] i [[Especial:Uncategorizedpages|Ací les pàgines sense categorisar]]. --[[Usuari:RoX|RoX]] 22:55, 26 març 2009 (UTC)

== Ara eres Administrador ==

He vist que fas moltes edicions, i potser, el captcha de Uiquipèdia siga un poc molest, per això t'he fet admnistrador, per a que pugues saltar-te el captcha. Sent administrador pots fer també atres coses com: Bloquejar usuaris, revertir pàgines, eliminar pàgines i editar pàgines protegides. --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:22, 27 març 2009 (UTC)

== Guia per a les categories ==

Hola, ací te deixe un enllaç a la guía de wikipedia sobre la categorisació d'artículs: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:Categor%C3%ADa --[[Usuari:Admin|Admin]] 12:30, 27 març 2009 (UTC)

== Traducción ==
Hola, soy Chabi. ¿Me podrís traducir esto al valenciano?

'''Con el fin de ofrecer a los nuevos usuarios de Wikipedia una adaptación agradable a los usos y costumbres de esta enciclopedia colaborativa, se inicia este proyecto a partir de esta discusión,
Para ello, un grupo de usuarios veteranos voluntarios se ofrecen a servir de tutores de aquellos usuarios novatos que deseen una guía personalizada por este micro-universo que es Wikipedia. Los tutores de Wikipedia resolverán dudas, propondrán alternativas de trabajo o sugerirán en cada momento la actuación más acorde con las políticas de Wikipedia según su criterio. La guía del tutor de Wikipedia no es de cumplimiento obligatorio, sino únicamente orientativa. Nadie está obligado a ser tutor de Wikipedia, así como tampoco nadie está obligado a tener un tutor o a obedecer sus recomendaciones. La participación en este proyecto y la salida del mismo son totalmente voluntarias.''' --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 14:33, 27 març 2009 (UTC)

Mcuhas gracias por tu ayuda.

== Otra traducción ==
Se me olvidó el segundo párrafo.

Cómo funciona
Si eres un usuario novato y te han dirigido a esta página, escoge de entre los voluntarios a aquél cuya temática o motivaciones te parezcan más cercanas a tus intereses y ponte en contacto con él en su página de discusión (usa el enlace «disc» ubicado al lado de su nombre de usuario). Ten en cuenta que, al ser una actividad totalmente voluntaria, esta relación debe ser aceptada por ambas partes, y puede también terminar cuando cualquiera de las partes lo decida.
Si eres un usuario veterano de Wikipedia, puedes inscribirte como voluntario a ser tutor de Wikipedia, al final del apartado Tutores de Wikipedia en activo, indicando, si quieres, tus preferencias temáticas y un breve texto sobre tus motivaciones. Asimismo, deberás indicar el número máximo de usuarios novatos para los que estás dispuesto a hacer de tutor, en total, y el número de usuarios novatos a los que has atendido.
Tutores
Número máximo de usuarios a atender: indefinido.
Número de usuarios atendidos: varios.
Preferencias temáticas: cualquier duda intentaré resolverla: aclaración sobre políticas, normas de convivencia y todo lo relacionado con la redacción de artículos: relevancia, estilo, imágenes, referencias, etc.
Motivación: disfruto enseñando, así también aprendo.
Para ponerte en contacto conmigo, pregunta aquí, y no te sorprendas cuando te conteste: me llamo Mercedes y firmo Mercedes (Gusgus).

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] 15:32, 27 març 2009 (UTC)

== Proyecte:Administradors ==

Bona pàgina i bona contribució! Enhorabona! [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 18:50, 2 abr 2009 (UTC)

== Bloquejos ==

No bloqueges per un periodo infinit als usuaris anònims perque les IPs bloquejades poden correspondre a llocs públics o IPs dinàmiques.--[[Usuari:Admin|Admin]] 19:20, 6 abr 2009 (UTC)

== == ¡Gràcies! == ==

Gràcies per la felicitació i ademés la correcció. Yo tampoc seguixc les normes de la RACV, simplement ho faig ací només, això si, si finalment aconseguixen que la RACV canvie les seues normes (moltes associacions intenten que ho faça) no seré yo qui es pose a '''re'''-corregir tots els artículs. Pero be, i si, yo ya tinc això instalat, que em baixí el openoffice de softwarevalencia :P.

Com hauràs vist, ultimament no puge ningun artícul ni estic treballant, be, estic de vacacions, espere que la gent es done conte i m'entenga ajaja. Pero avore si un dia d'estos que no hi haixca res a fer, me fique un ratet a fer algun artícul curtiuo.

Vinga ¡Hasda un atra! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:00, 6 abr 2009 (UTC)

== El Carche ==

Ai mare quina casualitat jaja. Pues mira si que vaig vore el artícul eixe de el Carche, osiga que tu eres el amo de la web i vas escriure eixe artícul. Quines cosetes, pues bueno, si això, demà em pose a afegir alguna coseta solta del teu artícul que es pot afegir a la uiquipèdia. Esque estava veguent el artícul de Llengua valenciana i dia que es parla en la Comunitat Valenciana i el Carche i em doni conte d'una cosa.. En el Carche, es senten valencians i no els domen el seu puesto en la enciclopèdia valenciana. Vaig vore un reportage fa ya un temps sobre la gent del Carche i la seua parla (preciosa de veres) i els pregunaren:

Pero vosatros... ¿Sou murcians o sou valencians? I eren dos hòmens que dien:
Pues mosatros som valencians, pero també murcians..

I comenci a buscar un poquet mes i dic, ostia, si tenen cançons tipiques i inclus tradicions com les nostres, SON ALACANTINS. I yo dic, pues nosé, a estos valencians murcians, també podriem donar-los el seu espai ací en la uiquipèdia. Inclús podria proposar que feren quatre portals:
*El Portal de Castelló (en ses pobles i ciutats, festes tipiques, menjars...)
*El Portal de Valéncia
*El Portal d'Alacant
*i El Portal del Carche.

No se tu com heu voràs, pero alli aixina heu senten. Yo m'atreveria a dir que... Son uns quants valencians mes..
Nose, li se té estima a eixe trocet del antic regne de valéncia.. Pues demà avore si me pose a afegir coses del teu artícul. Ah percert, lo de -à en conte de -ada, es per costum i a voltes m'enganye no es que no heu sàpia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 00:22, 8 abr 2009 (UTC)

Ara mire eixe vídeo, pero en el que vaig vore yo, dian que es senten tan valencians com murcians. El Carche no se pot incluir en la Comunitat Valenciana tal i com la coneixem hui per hui, pero si en el Regne de Valéncia ¿Perqué? Perque el Carche si que va pertànyer al Regne de Valéncia. Ho he vist en algun mapa, si el trobe t'heu pase per si el vols. Pero això si, la gent del Carche es mereix un espai en esta uiquipèdia ya que aci no som tots (parlant de valencià.parlants) valencians de la Comunitat Valenciana, som valencians i murcians del Carche (ara ahi cada u es sent valencià o no, el que yo vaig vore esque eixos homens si que es sentien valencians.)

Pues vinga vaig a copiar eixe artícul teu. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:00, 8 abr 2009 (UTC)

Pa gustos colors, en este video (http://www.youtube.com/watch?v=aTnEUzMOcRo), en el minut 1:50 o aixina els pregunten als homens si son valencians o murcians i diuen valencians-murcians. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 11:10, 8 abr 2009 (UTC)

== Ajuda'm ==

Necesite la teua ajuda, he fet una taula en la llista de pobles de la província de Valéncia, te deixe la taula aci avall i avore si m'ajudes a afegir esta taula en tots els pobles que n'apareixen en ella. ¡Gràcies! :)

{{Pobles de Valéncia}} --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:13, 8 abr 2009 (UTC)

==Fideuá==

Te paso enlace de [[http://es.wikipedia.org/wiki/Fideu%C3%A1 Wikipedia]] Con artículo más completo.
Sobre todo que se cita una artículo de Valencia Hui donde se habla con el inventor.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:36, 21 abr 2009 (UTC)

:: Pera lo que necesites, un mensaget en la meua pagina i a la teua disposició.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:38, 2 maig 2009 (UTC)

== mensage del sistema "a" per "en" ==

Ya ho ha fet RoX ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 20:35, 29 abr 2009 (UTC)

== Com ho vaig trobar ==

Puix vaig ficar en el buscador de firefox de la pàgina el text que indicaves i me va aparéixer. =D --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:52, 2 maig 2009 (UTC)

==A per el 1000==

Gràcies ho tindré en conte, normalment utilise el corrector del Mozilla.

Una atra cosa, estic preparant [[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000 l'artícul 1000]] pera que siga alguna cosa interessant. Mira és eixe, si vols, retoca-ho al teu gust corregint o afegint lo que consideres, aixina serà un artícul de tots. Avise també a Muçol, a Rox,...

Seria interessant que lo tinguérem en conte pera que quan arribe el 1000, siga qui siga, ho fique.

[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Proyecte_art.C3.ADcul_1000]
==Duplicitat==

Collons puix l'he posat en el buscador,igual cambia una lletra o algo, no se, gracies. ¿I Bayarri? He fet lo mateix. Bo, tinc que anar, fes-lo com millor ho veges. Bona vesprà --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:08, 5 maig 2009 (UTC)

: Se'ls vaig donar a un amic per a la Wikipedia i ara els he possat açi.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:18, 5 maig 2009 (UTC)

== Nom de les llengües ==

He vist que sols ficar el nom de les llengües en mayúscula (<s>Llengua Valenciana</s>), com ací estem tots per a dependre i per a estalviar-mos edicions, volia dir-te que tots les llengües, en totes les llengües romàniques, s'escriuen en minúscula.--[[Usuari:RoX|RoX]] 10:11, 8 maig 2009 (UTC)

== Plantilla ==

En realitat li falta tot ad eixa plantilla—[[Usuari:RoX|RoX]] 21:44, 8 maig 2009 (UTC)
:Respecte a l'artícul puntval ¿consideres oportú copiar ahí un comunicat? això no és un contingut enciclopèdic, mira per eixemple l'artícul del punt cat en wikipedia.--[[Usuari:RoX|RoX]] 21:46, 8 maig 2009 (UTC)
::¿quin atre artícul té un comunicat? que no m'entere yo que ho borre XD --[[Usuari:RoX|RoX]] 21:49, 8 maig 2009 (UTC)
==RACV==
Dos coses.
*Lo de "fundació espanyola" tenim que posarlo, es important, les fundacións son un tipo de institució concreta y se supon que sense anim de lucre que gogen de mes prestigi que atres organisacions i lo de española per motius llegals, no hi han fundacions valencianes, castellanes o catalanes, en discusions en wikipedia aixina me lo aclararen.
*Enllaços, els enllaços de web en prestigi que ya no funcionen tindriem que deixarlos, hi ha puestos a on se pot consultar, i ara mateix eixa informació no pense que este en cap atre lloc.[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/08/26/real_academia_de_cultura_valenciana_segu José Aparico Academico RACV] Si mires en wiki, voras que no lleven les referències per aixó, se pot consultar.
Gracies per les milers de correccións, el meu "churrenciá" te que millorar una miqueta, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 04:07, 18 maig 2009 (UTC)

:Puix pense que tens raó i yo estava enganyat en el tema de la fundació, potseruna mala interpretació meua del text que hi havia en la vella web de la RACV. ¿Per cert, la RACV també esta contra el "lo" o yo no arribe a pillar be el text? [http://www.racv.es/vcia/historia/historia-racv-vl]

::Moltes gràcies perles teues explicacions, m'han ajudat molt. Tinc atre dubte que me sorgixc totes dies. ¿Quan utilise la terminació -ixc?

== Artículs dels anys ==

A mi me pareix de categoria, és algo que fan totes les wikis, i sempre estem a temps d'ampliar-los, i tenim la ventaja de que ya estan categorisats i en la plantilla. El problema és que yo estic d'examens i de moment no puc colaborar molt. --[[Usuari:RoX|RoX]] 19:54, 25 maig 2009 (UTC)

Lo mateix dic. Estas fent un gran treball. Yo anire ficant cosetes en els anys relacionades en Valencia, sobretot. Tambe estic traduint els mesos de l'any, poquet a poquet. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 20:19, 25 maig 2009 (UTC)

Gracies a tu. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 12:47, 26 maig 2009 (UTC)

==Sanguinós==

[[El sanguinós]] podries donar-li una ullà. No estic molt segur del nom. En espanyol es diu "El Sangriento".--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:42, 27 maig 2009 (UTC)

[[El Sanguinós]]

:: Gracias. Lo de la nota no me lo vaig tomar mal. Al revés vaig deprendre coses. Yo te consultaré tot lo que m'ixca i m'agradaria la teua ajuda. En el meu poble (valencià), mai s'ha parlat valencià.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:02, 27 maig 2009 (UTC)

== Comentari ==
[[Image:Paisos Catalans TV3.jpg|right|200px]]
Hola Valencian!
Sóc el mateix usuari anònim de l'article [[Països Catalans]] i volia comentar-te una cosa. La veritat es que no sé quina política teniu a la Uiquipèdia, però mhe fixat que has penjat una imatge del temps de TV3, no té Copyright la imatge? o teniu permís per penjar qualsevol imatge?

Salutacions!--[[Especial:Contributions/83.54.78.144|83.54.78.144]] 15:32, 2 juny 2009 (UTC)

== Correcció d'un canvi ==

Hola, he canviat el ISO de Uiquipèdia del val (inexistent) al es. És possible que els mensages que hages editat en Allmessages no els veges, pero només tens que anar a Preferències i guardar. Si hi ha algun problema, fes-m'ho saver. --[[Usuari:Admin|Admin]] 20:03, 2 juny 2009 (UTC)

== Banejament ==

Crec que eres admin. Solicite el banejament de el usuari que utilisa el còdic ip: 83.54.76.25 pel vandalisme que està causant en la pàgina de discussió de l'artícul [[Països Catalans]]. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:04, 3 juny 2009 (UTC)

== Gràcies per l'avís ==

Gràcies, de veres. Estaré alerta ;) [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 15:51, 4 juny 2009 (UTC)

::Ok.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:24, 4 juny 2009 (UTC)

== Anti vandalisme ==

Volia comentar-te que la manera més efectiva de lluitar contra el vandalisme, és montar un servidor antivandalisme en un ordenador en linux conectat a internet, eixos robots antivandalisme ya estan fets, per se tenen que instalar en algun ordenador, busca informació i si te veus capaç monta u, hi han tutorials, si ho veus complicat, seria convenient trobar a algú que ho monte, yo fins d'ací a uns mesos no podré provar.--[[Usuari:Admin|Admin]] 18:55, 4 juny 2009 (UTC)

== Bloquejos a lo gran ==

He bloquejat més d'un milló IPs per a usuaris anònims de Catalunya durant una semana, si torna continuaré bloquejant rancs d'IPs del català que està fent la mà. I si torna després d'una semana,el periodo serà major.--[[Usuari:RoX|RoX]] 20:21, 8 juny 2009 (UTC)
:Si, pero ho he mirat millor i cada ranc de /16 son 65,536 persones bloquejades, més informació: http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Range_blocks/es --[[Usuari:RoX|RoX]] 20:55, 8 juny 2009 (UTC)

== Comprova lo que bloquejes ==

No crec que siga bo bloquejar IPs d'universitats públiques, utilisa algun servici de whois per a comprovar la localisació de la IP. --[[Usuari:Admin|Admin]] 10:53, 9 juny 2009 (UTC)

== 5.000 articuls ==

Anem que ya queda molt poc!!! —[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 09:55, 12 juny 2009 (UTC)

:Felicitats a tots i especialment a Valencian pel seu gran treball. Te mereixes un sopar, parlarem en l'admin a vore si paga, jejej.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:22, 12 juny 2009 (UTC)

:Vinga, ¡¡que ya no nos queda res!! :D--[[Usuari:Muçol|muçol]] 16:02, 12 juny 2009 (UTC)

== Torna a presentarse vandalisme ==

En este cas per mig de la ip: 88.9.33.61.
Es pot vore gracies a la seua escritura en catala en la uiquipedia en valencià. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 14:08, 12 juny 2009 (UTC)

== A pels 5.000 artículs! ==

Quin treball esteu fent tots, enhorabona. Felicitats, de veres, a pels 5.000 artículs!! S'ho mereixeu. [[Usuari:Mixalberto|Mixalberto]] 17:23, 12 juny 2009 (UTC)

:Plasme la proposta de Rox per a que tots lo millorem i aportem i aixina tingam un 5.000 de lux.[http://www.uiquipedia.org/Usuari:Vinatea#Sigle_d.27Or_Valenci.C3.A0]--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:24, 15 juny 2009 (UTC)

::Home fon una idea de rox i yo vaig traduïr de Wiki. Lo seu seria fegir una miqueta mes de lo nostre.
A vore si trobe alguna coseta. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:30, 17 juny 2009 (UTC)

== Proposició ==

Es una proposició, que vos pareix a tots els admins si entre tots, aconseguim fer un PORTAL:COMUNITAT VALENCIAN ?? En el que posariem tot allò que tinga algo a vore en la comunitat valenciana i nostra cultura. ¿Que te pareix la idea? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:23, 14 juny 2009 (UTC)

== Corrector ==

No puc utilisar corrector ya que l'última vegada que vaig instalar u no em funcionava aixina que... I heu vaig posar en correció en valencià pero res... Lo del -ADA hu intente posar pero al final sempre se me vapel simple fet de que si yo dic vegà no se m'ocorrix posar vegada... Això si, per ''nosatres'' no passe, en valencià es mosatros i nosatros, es algo BÀSIC. I que yo sapia per moltes normes que n'hi haixquen,e sta es la uiquipedia en valencià (no en català). --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:53, 17 juny 2009 (UTC)

== Correctors ==

Be, intentaré utilisar-los lo més que puga a vore com em funcionen. Per cert, la forma clàssica valenciana es "nosaltres" i no "nosatres", i en tot cas la RACV es la priemra en fer utilisar les formes valencianes actuals, si això podem recurrir també a "doncs" que convivia en el "puix" i al "llur" que siga o no català, es valencià antic.. ¿No?. Nosatros és una forma totalment legal perque si que s'utilisa, al igual que mosatros. En canvit, "nos" no s'utilisa, es un castellanisme que ni tan si vol es diu, si fora un castellanisme molt extés i que s'utilisa inclus en dialectes poc castellanisats (com el septentrional) per eixemple "Hasda" encara pero... Ademés de que Hasda prové del àrap i no del castellà.

En fi, ya saps quina és la meua opinió i intentaré utilisar les normes tot lo que yo puga i realisar els artículs de la forma més "perfecta" possible, pero sense destruir mai la llengua valenciana. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:37, 18 juny 2009 (UTC)

Per cert, gràcies per recolzar-me en el tema del portal:Comunitat valenciana :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:39, 18 juny 2009 (UTC)

==Bona vesprà==

Gràcies. No sap lo que m'ajuden les teues explicacions, en el meu poble son una miqueta burrots, jajaja... de veres. Poquet a poquet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:34, 22 juny 2009 (UTC)

==Sabes??==

Sabes renombrar una imagen? La de Fuster, por meterle un nombre que no sea ofensivo. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 13:58, 23 juny 2009 (UTC)

== L'usuari RoX ==
Havia dixat un mensage aci pero pareix que el senyor RoX me'ls borra. Volia dir que em bloqueja les plantilles que faig i els posa elcolor blau per defecte perque pareix qe no li agrada que yo fique atres colors en les plantilles. Ademes d'acusarme de sabotejar i que damunt... Borra els meus mensages en les discusions teua i de l'usuari Admin. Si no n'hi ha problemes, que no els borre. Espere que parleu en ell. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:15, 28 juny 2009 (UTC) (''Este mensage serà guardat, de forma que per molt que l'usuari RoX revertixca el meu mensage, tornare a escriureu.)

== userbox ==

Hola, volia ficar els usebox uno damunt i baix i no se com fer-ho

==Tens un mail==
Per favor mira el correu, gracies.--[[Usuari:Pepet|Pepet]] 04:06, 7 jul 2009 (UTC)

Casi millor, ignora el mail, aixina no entrem en bronques inútils.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 07:57, 7 jul 2009 (UTC)

== Gracies ==

Moltes gracies per la felicitacio. Aixina que gracies als meus articuls hem arribat al lloc 109? Es tot un honor jeje, no tenia ni idea d'aixo.
Es que me tire unes quantes horetes diaries davant del PC traduint, copiant l'articul en castella i despres revisant frase a frase i anar traduint.
Seguirem aixina, hasta que aplegue el divendres i men vaja de vacacions.

Vinga un salut i gracies de nou!
—[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 21:18, 29 jul 2009 (UTC)

== Tinc un problema ==

Valencian, tinc un problema, nose perque, pero quan puge una image (moltes) casi sempre m'apareix en l'articul un quadradet gris... ¿perqué es això? Mira per eixemple el cas de [[Idioma noruec]], en conte de apareixer el mapa de la llengua en Noruega, apareix aixo gris.. ¿Qué és? ¿Qué pasa? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:06, 3 ag 2009 (UTC)
:O_O ¿Com has aconseguit que se vegen les imagens? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:07, 3 ag 2009 (UTC)
::¿Era això? M'has llevat un pes de damunt jaja. Vaig a corregir un artícul que he vist i té moltes faltes d'ortografia i termine d'una volta les llengües germàniques. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:00, 4 ag 2009 (UTC)

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:22:46Z

PaïsosCatalansLliures: Usuari:Valencian s'ha renomenat com Usuari:Valenciana

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:19:45Z

PaïsosCatalansLliures:

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:18:29Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (af)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:18:14Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (ch)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:18:01Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (ga)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:17:45Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (en-1)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Ionisació

2009-08-07T19:15:29Z

PaïsosCatalansLliures: S'està suprimint tot el contingut de la pàgina

Dinosauri

2009-08-07T19:15:11Z

PaïsosCatalansLliures: S'està suprimint tot el contingut de la pàgina

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:10:46Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (en-2)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Siusplau, utilitza la meva pàgina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realitzar els comentaris que vulguis. '''Moltes gràcies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Usuari:Valencian

2009-08-07T19:09:19Z

PaïsosCatalansLliures:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{·Usuaris per idioma (ca)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (en-2)}}
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
</div>

Hola, soc '''Valenciana''':

Per favor, utilisa la meua pagina de [[Usuari Discussió:Valencian|'''Discussio''']] per a realisar els comentaris que vullgues. '''Moltes gracies'''.

[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes de la Comunitat Valenciana|Valencian]]

Idioma valencià

2009-08-07T19:07:56Z

PaïsosCatalansLliures:

Idioma valencià

2009-08-07T19:07:21Z

PaïsosCatalansLliures:

{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Espanya]]
|regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Mossàrap-Pirinenc]] 
      '''Valencià''' 
|nació=[[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|center]]
}}
El '''Valencià''' és un dialecte romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

== Orige de la Llengua Catalana i del seu dialecte, el valencià ==
{{AP|Orige del valencià}}
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige del dialecte valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref>

== Extensió del Valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]

La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

== Història del Valencià ==

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua catalana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.

Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Lliteratura ===

La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:

* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)

Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Política ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic valencià<ref>'''''Font:''''' [http://www.cult.gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociollingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.Html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 49,6%
| 30,2%
|-
| Generalment
| 4,7%
| 2,2%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,4%
| 1,2%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Dialectes del Valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
[[Image:Valencià-Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec Manuel Gimeno en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]

=== Valencià de Transició ===
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== Valencià Septentrional ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== Valencià Apichat ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

=== Valencià Meridional ===
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

=== Valencià Alacantí ===
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.

== Referències ==
{{reflist|2}}

== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Segle d'Or Valencià]]

== Diccionaris i correctors en valencià ==
*http://www.softwarevalencia.com
*[http://www.racv.es RACV]
*[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]
*http://www.llenguavalencianasi.com
*http://www.vaavant.org
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

== Enllaços Externs ==
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Comunitat Valenciana

2009-08-07T19:05:58Z

PaïsosCatalansLliures:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Catalunya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana oficial.svg
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Espanya.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Regne de Valéncia en Espanya
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|dialectes_oficials = Dialecte valencià i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = Províncies: [[Castelló]], [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]].
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Dialecte pròpi
|camp2 = Valencià
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

La '''Comunitat Valenciana''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''Valéncia'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la província de Valéncia.

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la Comunitat Valenciana van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'Espanya.

=== Época medieval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al sigle XI fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar Valéncia com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i Dénia, estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'Alacant, que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del Regne de Valéncia en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de Valéncia i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per Castella en 1304. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà Xúquer'' ("després del Xúquer", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes d'orige principalment català i aragonés.

L'expansió mediterrànea de la Corona d'Aragó en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'Espanya, incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] (1873-1874), principalment el d'Alcoy, a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] (1931-1939), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut de [[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del 2006, ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la Comunitat Valenciana es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] (1982-1995) i tres per part del [[PPCV]] (1995-actualitat). En 2006 es va aprovar la Llei Orgànica 1/2006, que reforma l'Estatut d'Autonomia de 1982.

== Govern i administració autonòmics ==

La Comunitat Valenciana està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la Generalitat és al seu torn el president del Govern valencià.

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La Comunitat Valenciana està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la Comunitat Valenciana, les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la Generalitat Valenciana. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de Valéncia o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i Valéncia.

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són Requena i Villena, i en menor grau Alcoy, Elda i Xàtiva.

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'Alacant fins a l'extrem sur llimitant en la regió de Múrcia, les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són Alacant, Benidorm, Elig, Oriola i Torrevella.

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és Morella.

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a Valéncia. Excepte el Segura, que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el Sistema Ibèric i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'Alcoy, i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o Xaló. Tots estos rius, junt en el Túria i al Xúquer, conformen la major plana aluvial del territori valencià. El Xúquer servix de divisòria entre els sistemes
Ibèric i Bètic i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del Millars, i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a Alacant i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La Comunitat Valenciana és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'Espanya per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La Comunitat Valenciana conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any 2002 el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''valencià''' i el '''castellà''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El valencià està considerat com [[llengua pròpia]], si be el castellà és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''castellà''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclave]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El valencià té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''valencià''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el castellà.<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del valencià en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del valencià, i per al conjunt de la Comunitat Valenciana, el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'anglés, que té un us important en la costa de la província d'Alacant (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el rumà, molt utilisat en la província de Castelló.

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Archiu:Escut- del País Valencià als Torres dels Serrans.jpg|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pedro el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer Estatut d'Autonomia.

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de Valéncia des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la corona d'Aragó, a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric Regne de Valéncia, l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de lo [[rat penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'Amunt Valéncia! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any 1957.

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vila-real CF]], [[llevant UD]] (club degà de la Comunitat Valenciana, fundat en 1909), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Pamesa Valéncia]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de Requena i Utiel a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la Comunitat Valenciana.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la comunitat valenciana l'orige del qual es remonta a l'any 1346

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les Falles o Moros i Cristians, en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels moros i cristians, cordà i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la Comunitat Valenciana se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el bou embolat, que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'arròs a banda, el ''arròs a la pedrera'', [[arròs negre]], [[arròs en costra]], arròs caldós, arròs a la caçola, entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la taronja, una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a Espanya i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la Comunitat Valenciana hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la Comunitat Valenciana és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen Valéncia en Madrit, Alacant en Madrit, Valéncia en Albacete, i Alacant en Valéncia per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per Alcoy i Xàtiva.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La Comunitat Valenciana conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] (Alacant) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] (Valéncia), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la província de Castelló.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers (2006)
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'Alacant, en el terme municipal d'Elig, en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de Valéncia, en els termes municipals de Manises i Quart de Poblet, en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana| ]]

Comunitat Valenciana

2009-08-07T19:02:23Z

PaïsosCatalansLliures:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Catalunya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana oficial.svg
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Espanya.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Regne de Valéncia en Espanya
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|dialectes_oficials = Dialecte valencià i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = Províncies: [[Castelló]], [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]].
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

La '''Comunitat Valenciana''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''Valéncia'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la província de Valéncia.

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la Comunitat Valenciana van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'Espanya.

=== Época medieval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al sigle XI fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar Valéncia com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i Dénia, estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'Alacant, que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del Regne de Valéncia en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de Valéncia i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per Castella en 1304. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà Xúquer'' ("després del Xúquer", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes d'orige principalment català i aragonés.

L'expansió mediterrànea de la Corona d'Aragó en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'Espanya, incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] (1873-1874), principalment el d'Alcoy, a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] (1931-1939), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut de [[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del 2006, ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la Comunitat Valenciana es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] (1982-1995) i tres per part del [[PPCV]] (1995-actualitat). En 2006 es va aprovar la Llei Orgànica 1/2006, que reforma l'Estatut d'Autonomia de 1982.

== Govern i administració autonòmics ==

La Comunitat Valenciana està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la Generalitat és al seu torn el president del Govern valencià.

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La Comunitat Valenciana està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la Comunitat Valenciana, les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la Generalitat Valenciana. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de Valéncia o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i Valéncia.

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són Requena i Villena, i en menor grau Alcoy, Elda i Xàtiva.

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'Alacant fins a l'extrem sur llimitant en la regió de Múrcia, les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són Alacant, Benidorm, Elig, Oriola i Torrevella.

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és Morella.

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a Valéncia. Excepte el Segura, que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el Sistema Ibèric i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'Alcoy, i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o Xaló. Tots estos rius, junt en el Túria i al Xúquer, conformen la major plana aluvial del territori valencià. El Xúquer servix de divisòria entre els sistemes
Ibèric i Bètic i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del Millars, i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a Alacant i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La Comunitat Valenciana és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'Espanya per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La Comunitat Valenciana conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any 2002 el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''valencià''' i el '''castellà''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El valencià està considerat com [[llengua pròpia]], si be el castellà és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''castellà''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclave]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El valencià té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''valencià''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el castellà.<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del valencià en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del valencià, i per al conjunt de la Comunitat Valenciana, el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'anglés, que té un us important en la costa de la província d'Alacant (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el rumà, molt utilisat en la província de Castelló.

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Archiu:Escut- del País Valencià als Torres dels Serrans.jpg|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pedro el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer Estatut d'Autonomia.

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de Valéncia des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la corona d'Aragó, a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric Regne de Valéncia, l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de lo [[rat penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'Amunt Valéncia! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any 1957.

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vila-real CF]], [[llevant UD]] (club degà de la Comunitat Valenciana, fundat en 1909), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Pamesa Valéncia]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de Requena i Utiel a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la Comunitat Valenciana.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la comunitat valenciana l'orige del qual es remonta a l'any 1346

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les Falles o Moros i Cristians, en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels moros i cristians, cordà i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la Comunitat Valenciana se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el bou embolat, que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'arròs a banda, el ''arròs a la pedrera'', [[arròs negre]], [[arròs en costra]], arròs caldós, arròs a la caçola, entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la taronja, una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a Espanya i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la Comunitat Valenciana hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la Comunitat Valenciana és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen Valéncia en Madrit, Alacant en Madrit, Valéncia en Albacete, i Alacant en Valéncia per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per Alcoy i Xàtiva.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La Comunitat Valenciana conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] (Alacant) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] (Valéncia), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la província de Castelló.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers (2006)
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'Alacant, en el terme municipal d'Elig, en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de Valéncia, en els termes municipals de Manises i Quart de Poblet, en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana| ]]

Internal error.html

2009-08-07T19:01:24Z

PaïsosCatalansLliures:

S'ha produït un '''erro intern''' dins del sistema.

*Si estaves '
[[Categoria:Ajuda de Uiquipèdia]]

Idioma espanyol

2009-08-07T19:00:22Z

PaïsosCatalansLliures:

{{llengua|
|nom= Espanyol o Castellà
|nomnatiu=Español o castellano
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref> 
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref> 
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref> 
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref> 
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref> 
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref> 
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref> 
[[Equador]], 
[[El Salvador]], 
[[Espanya]], 
[[Guatemala]], 
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref> 
[[Hondures]], 
[[Mèxic]], 
[[Nicaragua]], 
[[Panamà]], 
[[Paraguai]], 
[[Perú]], 
[[Puerto Rico]], 
[[República Dominicana]], 
[[Uruguai]] y 
[[Veneçuela]]. 
De manera minoritària: 
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref> 
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]]''.</ref> 
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]]''.</ref> 
[[Filipines]], 
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref> 
[[Marroc]], 
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref> 
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].
|regió=
|parlants= 450 a 500 millons de persones
|parlantsnatius= 400 millons de persones
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas
|rank= 2.º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]] 
 [[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]] 
  [[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]] 
   [[Llengües romance|Romance]] 
    [[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]] 
     [[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]] 
      [[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]] 
       [[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]] 
        '''Espanyol / Castellà'''
|nació=
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]
|iso1=es
|iso2=spa
|iso3=spa
|sil=SPN
|mapa=
}}
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romàntica i amorosa. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon després de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat llatí vulgar), des de el sigle III, que després del desmembrament del Imperi Romà fon divergint
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per Amèrica, el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.

== Orige i Nom ==
El castellà s'originà com un dialecte del llatí en les zones llimítrofs entre Cantàbria, Burgos, Àlava i La Rioja, províncies del actual nort d'Espanya, que varen rebre una notable influència fonològica del euskera arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del reine de Castella (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.

L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la Península Ibèrica "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves del occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el `làssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se pasà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".

Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la península ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mijans del sigle XVI s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de Amèrica, que era una possessió personal de la corona de Castella, l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de Califòrnia fins el Estreig de Magallanes.

=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en Espanya i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.

Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.

Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.

En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Asocició de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalmentent atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).

== Història ==
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
La història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de entonces fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que consituixen la llengua espanyola. En el sigle VIII, la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme mossàrap (no àrap), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians desde pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, la aragonesa, la astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.

La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el sigle X, seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del XI, que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.

El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les sucesives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la Corona d'Aragó en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el sigle XV, durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en Salamanca la segua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa època ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al pasar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.

El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els diiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.

== Distribució Geogràfica ==
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze paísos en Amèrica, ademés de en Espanya i en Guinea Equatorial, pero se parla en els cinc continents.

=== Amèrica ===
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. Mèxic és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).

En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprobada en el any 2007, títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígens campesins autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respetarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguay (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respetats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres paísos llatinoamericans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguay i Mèxic (oficial de facte). En Puerto Rico, segon els sucesius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

=== Amèrica no Hispano-parlant ===
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]].]]
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com Nova York, Los Ángeles, Chicago, Miami, Houston, San Antonio, Denver, Baltimore i Seattle. En el estat de Nou Mèxic el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el sigle XVI i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha fortaleixcut per la inmigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. Estats Units és el segón país en major número de hispanoparlants.

El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per example, com membre de Mercosur. En 2005, el Congrés Nacional de Brasil aprobà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en Argentina i Uruguay, se parla una llengua mixta dita "portuñol".

El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any 2000, el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió desde el sigle XVII. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i la importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, hasda ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.

=== Europa ===
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|Espanyol en [[Europa]].]]
El castellà és llengua oficial de Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres paisos europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este pais per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua extrangera).

En [[Rúsia]] en el 2008, es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en valencià, Rúsia Hui).

=== Àsia ===
El cas de les illes Filipines, antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres paisos hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del sigle XIX. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] pasà a ser colònia dels EE. UU. a partir de 1899. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de sigle XX, i de que la seua primera constitució (promulgà en 1899) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en 2007, durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mijans del 2009. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.

La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).

=== Àfrica ===
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort (Ceuta i Melilla) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).

En Tinduf, Argèlia, hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per Cuba i Espanya.

Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en Angola per la presència del eixèrcit cubà.

Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.

Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en paisos com Gabó, Camerú i Nigèria.

=== Oceania ===
Entre els paisos i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de Chile.

Ademés, i d'acort en el cens de 2001, hi han 93.593 hispanoparlants en Austràlia, en el cens de 2006, s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de 2006, la sifra aumentà a 21.645.

Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles hasda 1898, pero desde llavors el espanyol s'ha oblidat.

=== Total de parlants per pais ===
Finalment, desde el pais situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) hasda el pais situat en el post número 71 (Rúsia, en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.

== Espanyol, un idioma en expansió ==
En 1994 parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre 1986 i 1990 se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma qe el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importancia delidioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts paisos diferents, cosa que no succeïx en el idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.

== Varietats del espanyol ==
[[Image:Idiomes de Espanya.jpg|thumb|right|En morat els dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]
Desde el punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituixen una cadena de solidaritat llingüística, en eslabons contiguos o eslabons més separats.

Les al minus 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (ausència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (ausència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o el empleu o no dle pronom informal de segón persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències espcialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs de us cotidià, aixina com en les expresions coloquials o insultants.

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuix per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, le seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos d emodalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canaries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].

Independentment d'estos rasgos, es posible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero (2007) serien huit: les varietats castelana, andalusa i canaria en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.

== Enllaços Externs ==
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]