L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Usuari:Pepico rv

2014-10-21T10:47:19Z

Pepico rv:

Espere ser útil en la nostra enciclopèdia en valència: la uiquipedia valenciana

Usuari:Pepico rv

2014-10-21T10:44:34Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: «Espere ser útil en la nostra uiquipedia valenciana».

Espere ser útil en la nostra uiquipedia valenciana

Paiporta

2014-10-21T05:06:37Z

Pepico rv:

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]] i
des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la CV-407 i la [CV-404]] (eixida 6 de la V-30)

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de [[Torrent]] i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Paiporta

2014-10-21T05:04:41Z

Pepico rv:

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]].
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la CV-407 i la [CV-404]] (eixida 6 de la V-30)

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de [[Torrent]] i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Paiporta

2014-10-21T04:58:36Z

Pepico rv: /* Historia */

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]].

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de [[Torrent]] i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Paiporta

2014-10-21T04:55:30Z

Pepico rv:

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]].

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de Torrent i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Paiporta

2014-10-21T04:54:31Z

Pepico rv:

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]].

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de Torrent i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Paiporta

2014-10-21T04:53:32Z

Pepico rv:

'''Paiporta''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]].

== Geografia ==

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el [[barranc de Chiva]], que dividix en dos parts la població i el terme.

El [[clima]] és [[mediterràneu]], en miges tèrmiques de 10ºC en [[giner]] i 30ºC en [[agost]].

Paiporta llimita en les localitats d'[[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Picanya]] i [[Valéncia]] totes elles de la provincià de Valéncia.

Se pot accedir a esta [[localitat]] a través de les llínies 1 i 5 del [[Metro de Valéncia]].

{{Municipis de L'Horta Sur}}

== Historia ==

El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc després de la conquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]] de [[Aragó]]

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de [[Chiva]]. En la vora de la dreta estava l'antic convent de Sant Joaquim, fundat en [[1595]] per Leonor Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del segle XVIII, pero en 1838, després de la [[desamortisació]] dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de Torrent i fon agregat a Paiporta en [[1841]]. En dates mes recents se li coneixia per ''El Secà''

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Discussió:Power Ranger

2013-10-02T22:06:27Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: «hola eh redactat este articul pero se me a oblidad entrar en el meu nick i com es el ordinaor del meu cosi es ¿pot ocultar la ip o esborrar i lo pose de nou? ...».

hola eh redactat este articul pero se me a oblidad entrar en el meu nick i com es el ordinaor del meu cosi es ¿pot ocultar la ip o esborrar i lo pose de nou? ya que no vol que aparega

Paiporta

2013-08-20T17:25:23Z

Pepico rv:

DVD+R

2013-07-30T18:57:31Z

Pepico rv:

El '''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles una volta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al [[DVD Forum]] que va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM i Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandarts oficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el format DVD+R es superior al DVD-R entre atres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% dels llectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] i el DVD Forum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativa DVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:55:48Z

Pepico rv:

El '''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles una volta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al [[DVD Forum]] que va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM i Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandarts oficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el format DVD+R es superior al DVD-R entre atres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% dels llectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] i el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativa DVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:51:06Z

Pepico rv:

El '''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles una volta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. El [[DVD Forum]] va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al DVD Forum. Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandartsoficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el format DVD+R es superior al DVD-R entre atres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% delsllectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] y el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativaDVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:50:32Z

Pepico rv:

El '''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles unavolta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. El [[DVD Forum]] va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al DVD Forum. Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandartsoficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el format DVD+R es superior al DVD-R entre atres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% delsllectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] y el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativaDVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:47:52Z

Pepico rv:

El '''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles unavolta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. El [[DVD Forum]]va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al DVDForum. Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandartsoficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el formatDVD+R es superior al DVD-R entreatres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% delsllectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] y el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativaDVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:47:14Z

Pepico rv:

El'''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles unavolta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. El [[DVD Forum]]va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al DVDForum. Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandartsoficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el formatDVD+R es superior al DVD-R entreatres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% delsllectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] y el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativaDVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD+R

2013-07-30T18:45:47Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: « El'''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles unavolta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el DVD-R per ...».

El'''DVD+R''' (+ gravable) es un disc òptic gravable a soles unavolta. Este format de disc DVD+R fon dissenyat per al mateix propòsitque el [[DVD-R]] per atra aliança de fabricants. El [[DVD Forum]]va crear els estandarts oficials DVD-ROM/R/RW/RAM. [[DVD Alliance]] va crear els estandarts DVD+R/RW per a evitar pagar la llicencia al DVDForum. Donat que els discs DVD+R/RW no formen part dels estandartsoficials, no mostren el Logo de DVD.

Tècnicament el formatDVD+R es superior al DVD-R entreatres motius per oferir millor soport a l'unitat gravadora per adetectar i corregir errors.

Al dia de hui un 85% delsllectors i gravadors son compatibles en abdós formats.

[[Panasonic]] y el DVDForum estan darrere del [[DVD-RAM]] i els formats DVD-R/RW, mentresque [[Philips]] i la DVD Alliance son responsables de l'alternativaDVD+R/RW.

[[Categoria: Informàtica]]

DVD Forum

2013-07-26T19:50:37Z

Pepico rv:

El '''DVD Forum''' es una organisació composta per les companyies de [[hardware]],[[software]], mijos de comunicació i continguts que usen i desenrollen el format [[DVD]]. Inicialment se batejà com el nom de ''DVD Consortium'' quan fon fundat en [[1995]].

== Objectius ==
El DVD Forum es va crear per a facilitar l'intercanvi d'informació i idees sobre el format DVD i permetre-ho créixer gràcies a les millors innovacions tècniques. L'organisació promou l'acceptació del DVD per el entreteniment, consum electrònic i aplicacions informàtiques. La pertinença al forum està oberta a qualsevol organisació involucrada en l'investigació, desenroll o fabricació del DVD.

== Membres fundadors ==

En la fundació del DVD Forum intervingueren deu companyies:

*Hitachi, Ltd.
*Matsushita Electric Industrial Co.Ltd.
*Mitsubishi Electric Corporation
*Pioneer Electronic Corporation
*Royal Philips Electronics N.V.
*Sony Corporation
*Thomson
*Time Warner Inc.
*Toshiba Corporation
*Victor Company of Japan, Ltd. (JVC)

En 2008, DVD Forum aplegà a tindre 159 membres registrats.

== Enllaços externs ==
* [http://www.dvdforum.org/ DVD Forum]

[[Categoria: Informàtica]]

DVD Forum

2013-07-26T19:23:10Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: « El '''DVD Forum''' es una organisació composta per les companyies de hardware,software, mijos de comunicació i continguts que usen i desenrollen el...».

El '''DVD Forum''' es una organisació composta per les companyies de [[hardware]],[[software]], mijos de comunicació i continguts que usen i desenrollen el format [[DVD]]. Inicialment se batejà com el nom de ''DVD Consortium'' quan fon fundat en [[1995]].

== Objectius ==
El DVD Forum es va crear per a facilitar l'intercanvi d'informació i idees sobre el format DVD i permetre-ho créixer gràcies a les millors innovacions tècniques. L'organisació promou l'acceptació del DVD per el entreteniment, consum electrònic i aplicacions informàtiques. La pertinença al forum està oberta a qualsevol organisació involucrada en l'investigació, desenroll o fabricació del DVD.

== Membres fundadors ==

En la fundació del DVD Fprum intervingueren deu companyies:

*Hitachi, Ltd.
*Matsushita Electric Industrial Co.Ltd.
*Mitsubishi Electric Corporation
*Pioneer Electronic Corporation
*Royal Philips Electronics N.V.
*Sony Corporation
*Thomson
*Time Warner Inc.
*Toshiba Corporation
*Victor Company of Japan, Ltd. (JVC)

En 2008, DVD Forum aplegà a tindre 159 membres registrats.

== Enllaços externs ==
* [http://www.dvdforum.org/ DVD Forum]

[[Categoria: Informàtica]]

Federico Amorós

2013-03-20T21:11:32Z

Pepico rv:

'''Federico Amorós Martín''' es un [[Guioniste]] [[espanyol]] de [[Historietes]] naixcut a [[Valéncia]], en Setembre de [[1914]] i mori a [[Valéncia]], en Agost del [[1991]]

Amorós escomençà la seua carrera com guioniste en l'Editorial Valenciana, treballant en King el Menut policia, dibuixada per Grau en [[1946]] i el popular Robert Alcasser i Pedrin. L`any [[1947]] Entrà a treballar en Grafidea, a on va crear El Ginet Fantasma en Ambrós convertint-se en un dels majors èxit de l'época. també va colaborar per a la mateixa editorial.La Caraça de les Dents Blanques [[1948]], Mascarita [[1949]] i El Sargent Macai [[1952]] ab el dibuixant OseteTambé per a Grafidea, dirigió en [[1949]] el tebeo "Pituko"

ya en els cinquanta, treballaria per al Editorial Toray creant la serie Joan Lleo dibuixat per Josep Grau i alternava noves series per a editorial Valenciana i Maga sense deixar de treballar en chispita
== Obres ==

{| class="wikitable"
|-
! Any !! Titul !! Dibuixant !! Tipot !! Editorial
|-
| 1945 || King, Menut Policia || Jose Grau || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1946 || Sense Rostre || Jose Grau || Serial || Revista Aventurer
|-
| 1946 || Robert Alcasser i Pedrin núms. 329-1219 || Eduardo Vañó || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1947 || Els Ardits del Cavaller Fantasma || Ambrós || Serial || Grafidea
|-
| 1948 || .La Caraça de les Dents Blanques || Juan Martínez Osete || Serial || Grafidea
|-
| 1948 || El capitán Llatic || José Grau || Serial || Revista S.O.S
|-
| 1949 || Mascarita || Pedro Alférez || Serial || Grafidea
|-
| 1951 || chispita || Ambrós || Serial || Grafidea
|-
| 1954 || Joan Lleo || José Grau || Serial || Editorial Toray
|-
| 1956 || Tom y Terry i la seua mascota Silvi || José Grau || Serie con J. Feliu || 3 amigos, Duwarín
|-
| 1956 || Milton el corsari || Eduardo Vañó, Jesús Serrano || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1957 || Perico Fantasíes || Liceras, Karpa || Serie ab Arizmendi y Tortajada || Revista Pumby
|-
| 1958 || Yuki el Temerari || José González Igual, Vicente Ibañez Sánchis || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1959 || Don Z || Serchio || Serial || Editorial Maga
|-
| 1959 || El Capita Hispania || Juan González Alacreu || Serial || Editorial Creo
|-
| 1959 || El Corsari sense Rostre || Manuel Gago || Serial || Editorial Maga
|-
| 1968 || Els Colóns || Ambrós || Serial || Revista Jaimito
|-
| 1978 || Mazinger-Z, el robot de les estreles || José Sanchis Grau || Serial || Editorial Valenciana
|}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Còmic]]
[[Categoria:Guionistes]]
[[Categoria:Valencians]]

Federico Amorós

2013-03-20T21:03:32Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: «'''Federico Amorós Martín''' es un Guioniste espanyol de Historietes naixcut a Valéncia, en Setembre de 1914 i mori a Valéncia, en ...».

'''Federico Amorós Martín''' es un [[Guioniste]] [[espanyol]] de [[Historietes]] naixcut a [[Valéncia]], en Setembre de [[1914]] i mori a [[Valéncia]], en Agost del [[1991]]

Amorós escomençà la seua carrera com guioniste en l'Editorial Valenciana, treballant en King el Menut policia, dibuixada per Grau en [[1946]] i el popular Robert Alcasser i Pedrin. L`any [[1947]] Entrà a treballar en Grafidea, a on va crear El Ginet Fantasma en Ambrós convertint-se en un dels majors èxit de l'época. també va colaborar per a la mateixa editorial.La Caraça de les Dents Blanques [[1948]], Mascarita [[1949]] i El Sargent Macai [[1952]] ad OseteTambé per a Grafidea, dirigió en [[1949]] el tebeo "Pituko"

ya en els cinquanta, treballaria per al Editorial Toray creant la serie Joan Lleo dibuixat per Josep Grau i alternava noves series per a editorial Valenciana i Maga sense deixar de treballar en chispita
== Obres ==

{| class="wikitable"
|-
! Any !! Titul !! Dibuixant !! Tipot !! Editorial
|-
| 1945 || King, Menut Policia || Jose Grau || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1946 || Sense Rostre || Jose Grau || Serial || Revista Aventurer
|-
| 1946 || Robert Alcasser i Pedrin núms. 329-1219 || Eduardo Vañó || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1947 || Els Ardits del Cavaller Fantasma || Ambrós || Serial || Grafidea
|-
| 1948 || .La Caraça de les Dents Blanques || Juan Martínez Osete || Serial || Grafidea
|-
| 1948 || El capitán Llatic || José Grau || Serial || Revista S.O.S
|-
| 1949 || Mascarita || Pedro Alférez || Serial || Grafidea
|-
| 1951 || chispita || Ambrós || Serial || Grafidea
|-
| 1954 || Joan Lleo || José Grau || Serial || Editorial Toray
|-
| 1956 || Tom y Terry i la seua mascota Silvi || José Grau || Serie con J. Feliu || 3 amigos, Duwarín
|-
| 1956 || Milton el corsari || Eduardo Vañó, Jesús Serrano || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1957 || Perico Fantasíes || Liceras, Karpa || Serie ab Arizmendi y Tortajada || Revista Pumby
|-
| 1958 || Yuki el Temerari || José González Igual, Vicente Ibañez Sánchis || Serial || Editorial Valenciana
|-
| 1959 || Don Z || Serchio || Serial || Editorial Maga
|-
| 1959 || El Capita Hispania || Juan González Alacreu || Serial || Editorial Creo
|-
| 1959 || El Corsari sense Rostre || Manuel Gago || Serial || Editorial Maga
|-
| 1968 || Els Colóns || Ambrós || Serial || Revista Jaimito
|-
| 1978 || Mazinger-Z, el robot de les estreles || José Sanchis Grau || Serial || Editorial Valenciana
|}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Còmic]]
[[Categoria:Guionistes]]
[[Categoria:Valencians]]

Stargate

2013-03-07T22:28:56Z

Pepico rv:

Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich
En Espanya se tradui com «Stargate, Porta a les Estreles», de la versio en frances (La Porte des Étoiles)
En Mexic se li donà el titul de «La Porta del Temps».

= <big>Sinopsis</big>=
En l'any 1928, el Professor Langford descobrix en Guiza (Egipte) un estrany artefacte metalic en forma d'anell. Anys mes tart, en 1994, el Dr. Daniel Jackson (James Spader), llingüiste que donava una conferencia sobre la possibilitat de que les piramides foren de orige extraterrestre rep la visita de la Dra. Langford, que li propon una traduccio d'unes tablillas de l'Antic Egipte

El Dr. Jackson se te que traslladar fins unes instalacions militars en la Montanya Creek, Colorat, a on li mostren unes enormes lloses de proteccio. En una pissarra contigua existia una traduccio de part dels simbols, que no dubte en corregir. La traduccio dels atres simbols li porta dos semanes, fins que se dona conte que no son simbols sino constelacions que senyalen un punt en l'Univers

Quan explica els seus descobriments al General West i el restant dels militars, decidixen ensenyar-li que se trobava baix de les lloses de proteccio. El Dr. Jackson, conseguixen activar el StarGate i establir un forat de cuc en l'atra punta de l'univers conegut.

Un grup de militars encapçalat pel Coronel O'Neil (Kurt Russell) i al que acompanya el Dr. Jackson, creüen la porta per a explorar lo que se troben a l'atre costat

Al creuar la porta, apleguen a un mon aparentment desertic. El Stargate d'aquell costat està dins d'un temple junt a una gran piramide. Els militars acampen i el Dr. Jackson ix a explorar, trobant per casualitat a una civilisacio d'humans prehistorics que treballen una mina. Alguns dels homens de l'expedicio van a Nagada, la aldea d'esta gent, i entaulen amistat en ells. Al Dr. Jackson li es oferida Sha'uri, la filla del cap com esposa, qui li conduix a una gruta a on descobrix l'historia d'eixe mon: fa mils d'anys, un Extraterestre moribunt aplegà a la Terra, prengue a un huma com hoste i utilisà la seua tecnologia per a autoproclamar-se deu d'aquells primitius humans. En el temps, hague una revolta en la Terra, Ra va fugir i el Stargate fon soterrat.

Mentres tant, en el campament base junta al Stargate, una nau en forma piramidal ha aterrisat, i els terricolas han segut capcionats per uns estranys sers en cap d'animal. Quan els demes retornen de la lAldea i veuen la nau, intenten averiguar que ocorre i son capcionats. O'Neil i Jackson son portats davant el deu egipci Ra

O'Neil intenta matar a Ra i en la trifulca mor el Dr. Jackson, que sera resucitat gracies a la tecnologia Extraterrestre. Per a seguir viu, Ra li insta a matar als seus companyers capcionats durant una cerimonia publica. Per a demostrar la seua posicio de deu davant de tots. Aplegat el moment, entre la gentada que ha acodit, Jackson veu a alguns dels jovens de Nagada, que porten armes dels soldades terricolas. Escomença un tiroteig que aprofiten per a escapar d'alli i organisar un atac contra el fals deu.

Amagats com aldeans en una caravana que porta mineral com ofrena a Ra, els soldats i alguns dels jovens, se dirigixen fins la nau palau de Ra. En el cami, per a no ser descoberts, O'Neil mata a un dels guardias de Ra. Al llevar-li el caixco en forma d'animal, els aldeans descobrixen que han segut esclavisats no per deus sino per homens com ells, lo que els dona anims a mamprendre la revolta.

Una volta en la piramide, els terricolas comencen a atacar als guardians de Ra. Quan se veuen sitiats, apareixen tots els demes aldeans armats en pals i pedres. Superant enormement en numero als guardians, conseguixen derrotar-los. Al vore aço, Ra activa la nau per a fugir. Abans d'alluntar-se massa, conseguixen teletransportar una bomba nuclear que tenien pensat usar-la per a destruir el Stargate de Abydos si no podien retornar. pero que Ra manipule per a amplificar la potencia destructiva ya que pensava enviar-la cap a la terra. fins la nau piramide, que explota en el cel per a goig de tots els presents.

Finalment, tots els terricolas que han sobrevixcut retornen a la Terra, salvo el Dr. Jackson, que preferix quedar-se en la seua ara esposa Sha'uri.

= <big>Personages</big> =

{| class="wikitable"
|-
! Paper !! Actor
|-
| Coronel Jonathan 'Jack' O'Neil
Dr. Daniel Jackson

Dra. Catherine Lanford

Skaara

Shau'ri

Ra

Kasuf

Tinent Adam Kawalsky

Tinent Louis Feretti

Guardia Chacal

Guardia Halcón

General West

Gary Meyers

Rae Allen

|| Kurt Russell

James Spader

Viveca Lindfors

Alexis Cruz

Mili Avital

Jaye Davidson

Erick Avari

John Diehl

French Stewart

Carlos Lauchu

Djimon Hounsou

Leon Rippy

Richard Kind
|}
= <big>Curiositats</big>=

* Encara que StarGate marca l'inici de la saga de StarGate, en realitat pretenia ser la primera d'una trilogÍa de pelicules en un rumbo en la trama diferent al que seguiria la serie. Pero no se pogue portar a veta degut a atre proyecte que Devlin i Emmerich tenien entre mans (Independence Day)
No obstant, en 2006, el propi Devlin anuncia que li agradaria reprendre el proyecte, i que els actors originals (Russell i Spader) s'han mostrat interessats en l'assunt.

* va ser la primera pelicula en tindre una pagina web, en la qual apareixien fotografies, tráilers i un breu darrere de les camares

=<big> Enlaces externos</big>=
[http://stargate.mgm.com/ pagina oficial de stargate]
[http://www.imdb.com/title/tt0111282/ pagina en imdb de stargate]

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Stargate

2013-03-07T21:18:23Z

Pepico rv:

Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich
En Espanya se tradui com «Stargate, Porta a les Estreles», de la versio en frances (La Porte des Étoiles)
En Mexic se li donà el titul de «La Porta del Temps».

= <big>Sinopsis</big>=
En l'any 1928, el Professor Langford descobrix en Guiza (Egipte) un estrany artefacte metalic en forma d'anell. Anys mes tart, en 1994, el Dr. Daniel Jackson (James Spader), llingüiste que donava una conferencia sobre la possibilitat de que les piramides foren de orige extraterrestre rep la visita de la Dra. Langford, que li propon una traduccio d'unes tablillas de l'Antic Egipte

El Dr. Jackson se te que traslladar fins unes instalacions militars en la Montanya Creek, Colorat, a on li mostren unes enormes lloses de proteccio. En una pissarra contigua existia una traduccio de part dels simbols, que no dubte en corregir. La traduccio dels atres simbols li porta dos semanes, fins que se dona conte que no son simbols sino constelacions que senyalen un punt en l'Univers

Quan explica els seus descobriments al General West i el restant dels militars, decidixen ensenyar-li que se trobava baix de les lloses de proteccio. El Dr. Jackson, conseguixen activar el StarGate i establir un forat de cuc en l'atra punta de l'univers conegut.

Un grup de militars encapçalat pel Coronel O'Neil (Kurt Russell) i al que acompanya el Dr. Jackson, creüen la porta per a explorar lo que se troben a l'atre costat

Al creuar la porta, apleguen a un mon aparentment desertic. El Stargate d'aquell costat està dins d'un temple junt a una gran piramide. Els militars acampen i el Dr. Jackson ix a explorar, trobant per casualitat a una civilisacio d'humans prehistorics que treballen una mina. Alguns dels homens de l'expedicio van a Nagada, la aldea d'esta gent, i entaulen amistat en ells. Al Dr. Jackson li es oferida Sha'uri, la filla del cap com esposa, qui li conduix a una gruta a on descobrix l'historia d'eixe mon: fa mils d'anys, un Extraterestre moribunt aplegà a la Terra, prengue a un huma com hoste i utilisà la seua tecnologia per a autoproclamar-se deu d'aquells primitius humans. En el temps, hague una revolta en la Terra, Ra va fugir i el Stargate fon soterrat.

Mentres tant, en el campament base junta al Stargate, una nau en forma piramidal ha aterrisat, i els terricolas han segut capcionats per uns estranys sers en cap d'animal. Quan els demes retornen de la lAldea i veuen la nau, intenten averiguar que ocorre i son capcionats. O'Neil i Jackson son portats davant el deu egipciac Ra

O'Neil intenta matar a Ra i en la trifulca mor el Dr. Jackson, que sera resucitat gracies a la tecnologia Extraterrestre. Per a seguir viu, Ra li insta a matar als seus companyers capcionats durant una cerimonia publica. Per a demostrar la seua posicio de deu davant de tots. Aplegat el moment, entre la gentada que ha acodit, Jackson veu a alguns dels jovens de Nagada, que porten armes dels soldades terricolas. Escomença un tiroteig que aprofiten per a escapar d'alli i organisar un atac contra el fals deu.

Amagats com aldeans en una caravana que porta mineral com ofrena a Ra, els soldats i alguns dels jovens, se dirigixen fins la nau palau de Ra. En el cami, per a no ser descoberts, O'Neil mata a un dels guardias de Ra. Al llevar-li el caixco en forma d'animal, els aldeans descobrixen que han segut esclavisats no per deus sino per homens com ells, lo que els dona anims a mamprendre la revolta.

Una volta en la piramide, els terricolas comencen a atacar als guardians de Ra. Quan se veuen sitiats, apareixen tots els demes aldeans armats en pals i pedres. Superant enormement en numero als guardians, conseguixen derrotar-los. Al vore aço, Ra activa la nau per a fugir. Abans d'alluntar-se massa, conseguixen teletransportar una bomba nuclear que tenien pensat usar-la per a destruir el Stargate de Abydos si no podien retornar. pero que Ra manipule per a amplificar la potencia destructiva ya que pensava enviar-la cap a la terra. fins la nau piramide, que explota en el cel per a goig de tots els presents.

Finalment, tots els terricolas que han sobrevixcut retornen a la Terra, salvo el Dr. Jackson, que preferix quedar-se en la seua ara esposa Sha'uri.

= <big>Personages</big> =

{| class="wikitable"
|-
! Paper !! Actor
|-
| Coronel Jonathan 'Jack' O'Neil
Dr. Daniel Jackson

Dra. Catherine Lanford

Skaara

Shau'ri

Ra

Kasuf

Tinent Adam Kawalsky

Tinent Louis Feretti

Guardia Chacal

Guardia Halcón

General West

Gary Meyers

Rae Allen

|| Kurt Russell

James Spader

Viveca Lindfors

Alexis Cruz

Mili Avital

Jaye Davidson

Erick Avari

John Diehl

French Stewart

Carlos Lauchu

Djimon Hounsou

Leon Rippy

Richard Kind
|}
= <big>Curiositats</big>=

* Encara que StarGate marca l'inici de la saga de StarGate, en realitat pretenia ser la primera d'una trilogÍa de pelicules en un rumbo en la trama diferent al que seguiria la serie. Pero no se pogue portar a veta degut a atre proyecte que Devlin i Emmerich tenien entre mans (Independence Day)
No obstant, en 2006, el propi Devlin anuncia que li agradaria reprendre el proyecte, i que els actors originals (Russell i Spader) s'han mostrat interessats en l'assunt.

* va ser la primera pelicula en tindre una pagina web, en la qual apareixien fotografies, tráilers i un breu darrere de les camares

=<big> Enlaces externos</big>=
[http://stargate.mgm.com/ pagina oficial de stargate]

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Stargate

2013-03-07T19:16:13Z

Pepico rv:

Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich
En Espanya se tradui com «Stargate, Porta a les Estreles», de la versio en frances (La Porte des Étoiles)
En Mexic se li donà el titul de «La Porta del Temps».

= <big>Sinopsis</big>=
En l'any 1928, el Professor Langford descobrix en Guiza (Egipte) un estrany artefacte metalic en forma d'anell. Anys mes tart, en 1994, el Dr. Daniel Jackson (James Spader), llingüiste que donava una conferencia sobre la possibilitat de que les piramides foren de orige extraterrestre rep la visita de la Dra. Langford, que li propon una traduccio d'unes tablillas de l'Antic Egipte

El Dr. Jackson se te que traslladar fins unes instalacions militars en la Montanya Creek, Colorat, a on li mostren unes enormes lloses de proteccio. En una pissarra contigua existia una traduccio de part dels simbols, que no dubte en corregir. La traduccio dels atres simbols li porta dos semanes, fins que se dona conte que no son simbols sino constelacions que senyalen un punt en l'Univers

Quan explica els seus descobriments al General West i el restant dels militars, decidixen ensenyar-li que se trobava baix de les lloses de proteccio. El Dr. Jackson, conseguixen activar el StarGate i establir un forat de cuc en l'atra punta de l'univers conegut.

Un grup de militars encapçalat pel Coronel O'Neil (Kurt Russell) i al que acompanya el Dr. Jackson, creüen la porta per a explorar lo que se troben a l'atre costat

Al creuar la porta, apleguen a un mon aparentment desertic. El Stargate d'aquell costat està dins d'un temple junt a una gran piramide. Els militars acampen i el Dr. Jackson ix a explorar, trobant per casualitat a una civilisacio d'humans prehistorics que treballen una mina. Alguns dels homens de l'expedicio van a Nagada, la aldea d'esta gent, i entaulen amistat en ells. Al Dr. Jackson li es oferida Sha'uri, la filla del cap com esposa, qui li conduix a una gruta a on descobrix l'historia d'eixe mon: fa mils d'anys, un Extraterestre moribunt aplegà a la Terra, prengue a un huma com hoste i utilisà la seua tecnologia per a autoproclamar-se deu d'aquells primitius humans. En el temps, hague una revolta en la Terra, Ra va fugir i el Stargate fon soterrat.

Mentres tant, en el campament base junta al Stargate, una nau en forma piramidal ha aterrisat, i els terricolas han segut capcionats per uns estranys sers en cap d'animal. Quan els demes retornen de la lAldea i veuen la nau, intenten averiguar que ocorre i son capcionats. O'Neil i Jackson son portats davant el deu egipciac Ra

O'Neil intenta matar a Ra i en la trifulca mor el Dr. Jackson, que sera resucitat gracies a la tecnologia Extraterrestre. Per a seguir viu, Ra li insta a matar als seus companyers capcionats durant una cerimonia publica. Per a demostrar la seua posicio de deu davant de tots. Aplegat el moment, entre la gentada que ha acodit, Jackson veu a alguns dels jovens de Nagada, que porten armes dels soldades terricolas. Escomença un tiroteig que aprofiten per a escapar d'alli i organisar un atac contra el fals deu.

Amagats com aldeans en una caravana que porta mineral com ofrena a Ra, els soldats i alguns dels jovens, se dirigixen fins la nau palau de Ra. En el cami, per a no ser descoberts, O'Neil mata a un dels guardias de Ra. Al llevar-li el caixco en forma d'animal, els aldeans descobrixen que han segut esclavisats no per deus sino per homens com ells, lo que els dona anims a mamprendre la revolta.

Una volta en la piramide, els terricolas comencen a atacar als guardians de Ra. Quan se veuen sitiats, apareixen tots els demes aldeans armats en pals i pedres. Superant enormement en numero als guardians, conseguixen derrotar-los. Al vore aço, Ra activa la nau per a fugir. Abans d'alluntar-se massa, conseguixen teletransportar una bomba nuclear que tenien pensat usar-la per a destruir el Stargate de Abydos si no podien retornar. pero que Ra manipule per a amplificar la potencia destructiva ya que pensava enviar-la cap a la terra. fins la nau piramide, que explota en el cel per a goig de tots els presents.

Finalment, tots els terricolas que han sobrevixcut retornen a la Terra, salvo el Dr. Jackson, que preferix quedar-se en la seua ara esposa Sha'uri.

= <big>Personages</big> =

{| class="wikitable"
|-
! Paper !! Actor
|-
| Coronel Jonathan 'Jack' O'Neil
Dr. Daniel Jackson

Dra. Catherine Lanford

Skaara

Shau'ri

Ra

Kasuf

Tinent Adam Kawalsky

Tinent Louis Feretti

Guardia Chacal

Guardia Halcón

General West

Gary Meyers

Rae Allen

|| Kurt Russell

James Spader

Viveca Lindfors

Alexis Cruz

Mili Avital

Jaye Davidson

Erick Avari

John Diehl

French Stewart

Carlos Lauchu

Djimon Hounsou

Leon Rippy

Richard Kind
|}
= <big>Curiositats</big>=

* Encara que StarGate marca l'inici de la saga de StarGate, en realitat pretenia ser la primera d'una trilogÍa de pelicules en un rumbo en la trama diferent al que seguiria la serie. Pero no se pogue portar a veta degut a atre proyecte que Devlin i Emmerich tenien entre mans (Independence Day)
No obstant, en 2006, el propi Devlin anuncia que li agradaria reprendre el proyecte, i que els actors originals (Russell i Spader) s'han mostrat interessats en l'assunt.

* va ser la primera pelicula en tindre una pagina web, en la qual apareixien fotografies, tráilers i un breu darrere de les camares

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Stargate

2013-03-07T19:13:06Z

Pepico rv:

'''Stargate (película)'''
Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich
En Espanya se tradui com «Stargate, Porta a les Estreles», de la versio en frances (La Porte des Étoiles)
En Mexic se li donà el titul de «La Porta del Temps».
== <big>Sinopsis</big>==
En l'any 1928, el Professor Langford descobrix en Guiza (Egipte) un estrany artefacte metalic en forma d'anell. Anys mes tart, en 1994, el Dr. Daniel Jackson (James Spader), llingüiste que donava una conferencia sobre la possibilitat de que les piramides foren de orige extraterrestre rep la visita de la Dra. Langford, que li propon una traduccio d'unes tablillas de l'Antic Egipte

El Dr. Jackson se te que traslladar fins unes instalacions militars en la Montanya Creek, Colorat, a on li mostren unes enormes lloses de proteccio. En una pissarra contigua existia una traduccio de part dels simbols, que no dubte en corregir. La traduccio dels atres simbols li porta dos semanes, fins que se dona conte que no son simbols sino constelacions que senyalen un punt en l'Univers

Quan explica els seus descobriments al General West i el restant dels militars, decidixen ensenyar-li que se trobava baix de les lloses de proteccio. El Dr. Jackson, conseguixen activar el StarGate i establir un forat de cuc en l'atra punta de l'univers conegut.

Un grup de militars encapçalat pel Coronel O'Neil (Kurt Russell) i al que acompanya el Dr. Jackson, creüen la porta per a explorar lo que se troben a l'atre costat

Al creuar la porta, apleguen a un mon aparentment desertic. El Stargate d'aquell costat està dins d'un temple junt a una gran piramide. Els militars acampen i el Dr. Jackson ix a explorar, trobant per casualitat a una civilisacio d'humans prehistorics que treballen una mina. Alguns dels homens de l'expedicio van a Nagada, la aldea d'esta gent, i entaulen amistat en ells. Al Dr. Jackson li es oferida Sha'uri, la filla del cap com esposa, qui li conduix a una gruta a on descobrix l'historia d'eixe mon: fa mils d'anys, un Extraterestre moribunt aplegà a la Terra, prengue a un huma com hoste i utilisà la seua tecnologia per a autoproclamar-se deu d'aquells primitius humans. En el temps, hague una revolta en la Terra, Ra va fugir i el Stargate fon soterrat.

Mentres tant, en el campament base junta al Stargate, una nau en forma piramidal ha aterrisat, i els terricolas han segut capcionats per uns estranys sers en cap d'animal. Quan els demes retornen de la lAldea i veuen la nau, intenten averiguar que ocorre i son capcionats. O'Neil i Jackson son portats davant el deu egipciac Ra

O'Neil intenta matar a Ra i en la trifulca mor el Dr. Jackson, que sera resucitat gracies a la tecnologia Extraterrestre. Per a seguir viu, Ra li insta a matar als seus companyers capcionats durant una cerimonia publica. Per a demostrar la seua posicio de deu davant de tots. Aplegat el moment, entre la gentada que ha acodit, Jackson veu a alguns dels jovens de Nagada, que porten armes dels soldades terricolas. Escomença un tiroteig que aprofiten per a escapar d'alli i organisar un atac contra el fals deu.

Amagats com aldeans en una caravana que porta mineral com ofrena a Ra, els soldats i alguns dels jovens, se dirigixen fins la nau palau de Ra. En el cami, per a no ser descoberts, O'Neil mata a un dels guardias de Ra. Al llevar-li el caixco en forma d'animal, els aldeans descobrixen que han segut esclavisats no per deus sino per homens com ells, lo que els dona anims a mamprendre la revolta.

Una volta en la piramide, els terricolas comencen a atacar als guardians de Ra. Quan se veuen sitiats, apareixen tots els demes aldeans armats en pals i pedres. Superant enormement en numero als guardians, conseguixen derrotar-los. Al vore aço, Ra activa la nau per a fugir. Abans d'alluntar-se massa, conseguixen teletransportar una bomba nuclear que tenien pensat usar-la per a destruir el Stargate de Abydos si no podien retornar. pero que Ra manipule per a amplificar la potencia destructiva ya que pensava enviar-la cap a la terra. fins la nau piramide, que explota en el cel per a goig de tots els presents.

Finalment, tots els terricolas que han sobrevixcut retornen a la Terra, salvo el Dr. Jackson, que preferix quedar-se en la seua ara esposa Sha'uri.

== <big>Personages</big> ==

{| class="wikitable"
|-
! Paper !! Actor
|-
| Coronel Jonathan 'Jack' O'Neil
Dr. Daniel Jackson

Dra. Catherine Lanford

Skaara

Shau'ri

Ra

Kasuf

Tinent Adam Kawalsky

Tinent Louis Feretti

Guardia Chacal

Guardia Halcón

General West

Gary Meyers

Rae Allen

|| Kurt Russell

James Spader

Viveca Lindfors

Alexis Cruz

Mili Avital

Jaye Davidson

Erick Avari

John Diehl

French Stewart

Carlos Lauchu

Djimon Hounsou

Leon Rippy

Richard Kind
|}
== <big>Curiositats</big>==

* Encara que StarGate marca l'inici de la saga de StarGate, en realitat pretenia ser la primera d'una trilogÍa de pelicules en un rumbo en la trama diferent al que seguiria la serie. Pero no se pogue portar a veta degut a atre proyecte que Devlin i Emmerich tenien entre mans (Independence Day)
No obstant, en 2006, el propi Devlin anuncia que li agradaria reprendre el proyecte, i que els actors originals (Russell i Spader) s'han mostrat interessats en l'assunt.

* va ser la primera pelicula en tindre una pagina web, en la qual apareixien fotografies, tráilers i un breu darrere de les camares

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]

Stargate

2013-03-07T19:10:12Z

Pepico rv: Pàgina nova, en el contingut: «== <big>Stargate (película)</big> == Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich En Espa...».

== <big>Stargate (película)</big> ==
Stargate es una pelicula de l'any 1994, escrita per Dean Devlin i Roland Emmerich, i dirigida per Roland Emmerich
En Espanya se tradui com «Stargate, Porta a les Estreles», de la versio en frances (La Porte des Étoiles)
En Mexic se li donà el titul de «La Porta del Temps».
== <big>Sinopsis</big>==
En l'any 1928, el Professor Langford descobrix en Guiza (Egipte) un estrany artefacte metalic en forma d'anell. Anys mes tart, en 1994, el Dr. Daniel Jackson (James Spader), llingüiste que donava una conferencia sobre la possibilitat de que les piramides foren de orige extraterrestre rep la visita de la Dra. Langford, que li propon una traduccio d'unes tablillas de l'Antic Egipte

El Dr. Jackson se te que traslladar fins unes instalacions militars en la Montanya Creek, Colorat, a on li mostren unes enormes lloses de proteccio. En una pissarra contigua existia una traduccio de part dels simbols, que no dubte en corregir. La traduccio dels atres simbols li porta dos semanes, fins que se dona conte que no son simbols sino constelacions que senyalen un punt en l'Univers

Quan explica els seus descobriments al General West i el restant dels militars, decidixen ensenyar-li que se trobava baix de les lloses de proteccio. El Dr. Jackson, conseguixen activar el StarGate i establir un forat de cuc en l'atra punta de l'univers conegut.

Un grup de militars encapçalat pel Coronel O'Neil (Kurt Russell) i al que acompanya el Dr. Jackson, creüen la porta per a explorar lo que se troben a l'atre costat

Al creuar la porta, apleguen a un mon aparentment desertic. El Stargate d'aquell costat està dins d'un temple junt a una gran piramide. Els militars acampen i el Dr. Jackson ix a explorar, trobant per casualitat a una civilisacio d'humans prehistorics que treballen una mina. Alguns dels homens de l'expedicio van a Nagada, la aldea d'esta gent, i entaulen amistat en ells. Al Dr. Jackson li es oferida Sha'uri, la filla del cap com esposa, qui li conduix a una gruta a on descobrix l'historia d'eixe mon: fa mils d'anys, un Extraterestre moribunt aplegà a la Terra, prengue a un huma com hoste i utilisà la seua tecnologia per a autoproclamar-se deu d'aquells primitius humans. En el temps, hague una revolta en la Terra, Ra va fugir i el Stargate fon soterrat.

Mentres tant, en el campament base junta al Stargate, una nau en forma piramidal ha aterrisat, i els terricolas han segut capcionats per uns estranys sers en cap d'animal. Quan els demes retornen de la lAldea i veuen la nau, intenten averiguar que ocorre i son capcionats. O'Neil i Jackson son portats davant el deu egipciac Ra

O'Neil intenta matar a Ra i en la trifulca mor el Dr. Jackson, que sera resucitat gracies a la tecnologia Extraterrestre. Per a seguir viu, Ra li insta a matar als seus companyers capcionats durant una cerimonia publica. Per a demostrar la seua posicio de deu davant de tots. Aplegat el moment, entre la gentada que ha acodit, Jackson veu a alguns dels jovens de Nagada, que porten armes dels soldades terricolas. Escomença un tiroteig que aprofiten per a escapar d'alli i organisar un atac contra el fals deu.

Amagats com aldeans en una caravana que porta mineral com ofrena a Ra, els soldats i alguns dels jovens, se dirigixen fins la nau palau de Ra. En el cami, per a no ser descoberts, O'Neil mata a un dels guardias de Ra. Al llevar-li el caixco en forma d'animal, els aldeans descobrixen que han segut esclavisats no per deus sino per homens com ells, lo que els dona anims a mamprendre la revolta.

Una volta en la piramide, els terricolas comencen a atacar als guardians de Ra. Quan se veuen sitiats, apareixen tots els demes aldeans armats en pals i pedres. Superant enormement en numero als guardians, conseguixen derrotar-los. Al vore aço, Ra activa la nau per a fugir. Abans d'alluntar-se massa, conseguixen teletransportar una bomba nuclear que tenien pensat usar-la per a destruir el Stargate de Abydos si no podien retornar. pero que Ra manipule per a amplificar la potencia destructiva ya que pensava enviar-la cap a la terra. fins la nau piramide, que explota en el cel per a goig de tots els presents.

Finalment, tots els terricolas que han sobrevixcut retornen a la Terra, salvo el Dr. Jackson, que preferix quedar-se en la seua ara esposa Sha'uri.

== <big>Personages</big> ==

{| class="wikitable"
|-
! Paper !! Actor
|-
| Coronel Jonathan 'Jack' O'Neil
Dr. Daniel Jackson

Dra. Catherine Lanford

Skaara

Shau'ri

Ra

Kasuf

Tinent Adam Kawalsky

Tinent Louis Feretti

Guardia Chacal

Guardia Halcón

General West

Gary Meyers

Rae Allen

|| Kurt Russell

James Spader

Viveca Lindfors

Alexis Cruz

Mili Avital

Jaye Davidson

Erick Avari

John Diehl

French Stewart

Carlos Lauchu

Djimon Hounsou

Leon Rippy

Richard Kind
|}
== <big>Curiositats</big>==

* Encara que StarGate marca l'inici de la saga de StarGate, en realitat pretenia ser la primera d'una trilogÍa de pelicules en un rumbo en la trama diferent al que seguiria la serie. Pero no se pogue portar a veta degut a atre proyecte que Devlin i Emmerich tenien entre mans (Independence Day)
No obstant, en 2006, el propi Devlin anuncia que li agradaria reprendre el proyecte, i que els actors originals (Russell i Spader) s'han mostrat interessats en l'assunt.

* va ser la primera pelicula en tindre una pagina web, en la qual apareixien fotografies, tráilers i un breu darrere de les camares

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Cine]]
[[Categoria:Películes]]