L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:Falles

2014-12-04T18:42:47Z

Petra:

A vore, parle desde el meu punt de vista. No he cambiar res del text inicial, i m'agradaria llegir vostres opinions abans de fer algo.

La meua pregunta es respecte a l'ús de les paraules "falla", "falles" i concretament "monument"
Per escomençar, en la uiquipedia, si vullc saber qué es una falla tinc que escriure "Monument faller" i dins ya posa que es diu "Falla o Monument faller". Si pose falla al buscador me redirecciona a Falles (festa) no al conjunt de ninots, i crec que açó es un erro.

El terme "falla/es", quan parlem en rapidea al carrer ens engloba "casal faller", "festa de falles" i "conjunt de ninots plantats" i açó es traduix a este text donant confussió i a l'ús de paraules alternatives com "monument" que hasda fa pocs anys quasi ni s'escoltaven.
No he donat una ullà completa a tot el text pero crec que es cau en este parlar.

¿Per qué no posar "monument" en el lloc de falla o falles? perque si fora així hui en día tindríem "Els Monuments de Valéncia" i no "Les Falles de Valéncia". Eixos "monuments" son els que han donat nom a la festa, i es diuen falles, no els hem de cambiar lo nom. No em vullc anar del tema pero em sembla que cada vegà diuen més "monument" perque els sembla que dona més categoria, més "postín" o simplement pareix que dona alèrgia dir falla. Pero, si la festa es diu Falles es gràcies a que estes figures+ninots+conjunt treball de carpinteria reb el nom de falla. No hem d'usar eufemismes, circumloquis o perífrasis que eliminen lo seu nom. Y manco en una web que intenta ser objectiu.

¿Qué proponc?
* Eliminar "falla" del text i posar "casal faller", "casalet", "comissió (fallera)" quan corresponga.
* Escriure "'''f'''alla", "'''f'''alles" en minúscula per al conjunt de ninots, lo que alguns diuen "monument". I elimiar en lo que es puga la paraula "monument".
* Escriure "'''F'''alles" en mayúscula per indicar "les festes". És un nom propi, com si fora Ampar o Miquel, els noms propis s'escriuen en majúscula. Si mireu "La Feria de Abril" en la wikipedia voreu que quan es parla de la festa i per no posar tot lo nom simplement posen Feria, en mayúscula. Les Falles són el nom propi de la festa, per lo que al escriure les deuríem posar en majúscula inicial.

Crec que en açó s'eliminen bona part de les confusions que podría portar la paraula falla/falles en els seus significats.

Per atra banda: ''"També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera"'' ¿Tria? Crec que s'hauría d'explicar una miqueta millor que esta "tria" no es una tria tal cual sino una votació popular i se salva qui mes vots tinga. Y en el puesto de foguera dir "cremà" o "flames" o "foc".
Opció: També, el ninot que més vots obtinga per votació popular es convertix en el ninot indultat (u en la categoría de falla infantil i u en falla gran) i se salvarà de la cremà.

Disculpeu els meus erros d'ortofrafía. ¿Qué opineu per a refer l'estil del text?

Discussió:Falles

2014-12-04T18:41:34Z

Petra:

A vore, parle desde el meu punt de vista. No he cambiar res del text inicial, i m'agradaria llegir vostres opinions abans de fer algo.

La meua pregunta es respecte a l'ús de les paraules "falla", "falles" i concretament "monument"
Per escomençar, en la uiquipedia, si vullc saber qué es una falla tinc que escriure "Monument faller" i dins ya posa que es diu "Falla o Monument faller". Si pose falla al buscador me redirecciona a Falles (festa) no al conjunt de ninots, i crec que açó es un erro.

El terme "falla/es", quan parlem en rapidea al carrer ens engloba "casal faller", "festa de falles" i "conjunt de ninots plantats" i açó es traduix a este text donant confussió i a l'ús de paraules alternatives com "monument" que hasda fa pocs anys quasi ni s'escoltaven.
No he donat una ullà completa a tot el text pero crec que es cau en este parlar.

¿Per qué no posar "monument" en el lloc de falla o falles? perque si fora així hui en día tindríem "Els Monuments de Valéncia" i no "Les Falles de Valéncia". Eixos "monuments" son els que han donat nom a la festa, i es diuen falles, no els hem de cambiar lo nom. No em vullc anar del tema pero em sembla que cada vegà diuen més "monument" perque els sembla que dona més categoria, més "postín" o simplement pareix que dona alèrgia dir falla. Pero, si la festa que es diu Falles es gràcies a que estes figures+ninots+conjunt treball de carpinteria reb el nom de falla. No hem d'usar eufemismes, circumloquis o perífrasis que eliminen lo seu nom. Y manco en una web que intenta ser objectiu.

¿Qué proponc?
* Eliminar "falla" del text i posar "casal faller", "casalet", "comissió (fallera)" quan corresponga.
* Escriure "'''f'''alla", "'''f'''alles" en minúscula per al conjunt de ninots, lo que alguns diuen "monument". I elimiar en lo que es puga la paraula "monument".
* Escriure "'''F'''alles" en mayúscula per indicar "les festes". És un nom propi, com si fora Ampar o Miquel, els noms propis s'escriuen en majúscula. Si mireu "La Feria de Abril" en la wikipedia voreu que quan es parla de la festa i per no posar tot lo nom simplement posen Feria, en mayúscula. Les Falles són el nom propi de la festa, per lo que al escriure les deuríem posar en majúscula inicial.

Crec que en açó s'eliminen bona part de les confusions que podría portar la paraula falla/falles en els seus significats.

Per atra banda: ''"També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera"'' ¿Tria? Crec que s'hauría d'explicar una miqueta millor que esta "tria" no es una tria tal cual sino una votació popular i se salva qui mes vots tinga. Y en el puesto de foguera dir "cremà" o "flames" o "foc".
Opció: També, el ninot que més vots obtinga per votació popular es convertix en el ninot indultat (u en la categoría de falla infantil i u en falla gran) i se salvarà de la cremà.

Disculpeu els meus erros d'ortofrafía. ¿Qué opineu per a refer l'estil del text?

Discussió:Falles

2014-12-04T18:39:53Z

Petra: Pàgina nova, en el contingut: «A vore, parle desde el meu punt de vista. No he cambiar res del text inicial, i m'agradaria llegir vostres opinions abans de fer algo. La meua pregunta es res...».

A vore, parle desde el meu punt de vista. No he cambiar res del text inicial, i m'agradaria llegir vostres opinions abans de fer algo.

La meua pregunta es respecte a l'ús de les paraules "falla", "falles" i concretament "monument"
Per escomençar, en la uiquipedia, si vullc saber qué es una falla tinc que escriure "Monument faller" i dins ya posa que es diu "Falla o Monument faller". Si pose falla al buscador me redirecciona a Falles (festa) no al conjunt de ninots, i crec que açó es un erro.

El terme "falla/es", quan parlem en rapidea al carrer ens engloba "casal faller", "festa de falles" i "conjunt de ninots plantats" i açó es traduix a este text donant confussió i a l'ús de paraules alternatives com "monument" que hasda fa pocs anys quasi ni s'escoltaven.
No he donat una ullà completa a tot el text pero crec que es cau en este parlar.

¿Per qué no posar "monument" en el lloc de falla o falles? perque si fora així hui en día tindríem "Els Monuments de Valéncia" i no "Les Falles de Valéncia". Eixos "monuments" son els que han donat nom a la festa, i es diuen falles, no els hem de cambiar lo nom. No em vullc anar del tema pero em sembla que cada vegà diuen més "monument" perque els sembla que dona més categoria, més "postín" o simplement pareix que dona alèrgia dirho. Pero, si la festa que es diu Falles es gràcies a que estes figures+ninots+conjunt treball de carpinteria reb el nom de falla. No hem d'usar eufemismes, circumloquis o perífrasis que eliminen lo seu nom. Y manco en una web que intenta ser objectiu.

¿Qué proponc?
* Eliminar "falla" del text i posar "casal faller", "casalet", "comissió (fallera)" quan corresponga.
* Escriure "'''f'''alla", "'''f'''alles" en minúscula per al conjunt de ninots, lo que alguns diuen "monument". I elimiar en lo que es puga la paraula "monument".
* Escriure "'''F'''alles" en mayúscula per indicar "les festes". És un nom propi, com si fora Ampar o Miquel, els noms propis s'escriuen en majúscula. Si mireu "La Feria de Abril" en la wikipedia voreu que quan es parla de la festa i per no posar tot lo nom simplement posen Feria, en mayúscula. Les Falles són el nom propi de la festa, per lo que al escriure les deuríem posar en majúscula inicial.

Crec que en açó s'eliminen bona part de les confusions que podría portar la paraula falla/falles en els seus significats.

Per atra banda: ''"També es tria el millor ninot indultat, que es salvarà de la foguera"'' ¿Tria? Crec que s'hauría d'explicar una miqueta millor que esta "tria" no es una tria tal cual sino una votació popular i se salva qui mes vots tinga. Y en el puesto de foguera dir "cremà" o "flames" o "foc".
Opció: També, el ninot que més vots obtinga per votació popular es convertix en el ninot indultat (u en la categoría de falla infantil i u en falla gran) i se salvarà de la cremà.

Disculpeu els meus erros d'ortofrafía. ¿Qué opineu per a refer l'estil del text?

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T15:34:04Z

Petra: /* Atres treballs */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''[http://imslp.org/wiki/Ifigenia_in_Aulide_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Ifigènia in Aulide]'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/3/31/IMSLP218984-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_I.pdf Acte1], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/7c/IMSLP218985-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_II.pdf Acte2], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/78/IMSLP218986-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_III.pdf Acte3])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''[http://imslp.org/wiki/Il_burbero_di_buon_cuore_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Iltre burbero doní buon cuore]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]];[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/2/29/IMSLP292131-PMLP474159-martin_y_soler_Il_Burbero_di_buon_cuore_379437686.pdf Partitura])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati ([http://imslp.org/wiki/La_capricciosa_corretta_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) La capricciosa corretta]; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/5/51/IMSLP303603-PMLP449191-martin_y_soler_La_Scuola_dei_maritati_383783186.pdf Partitura])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''I Rari Sabibi'' (Ballet, aprox [[1782]], [[Nàpols]],[http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a8/IMSLP294843-PMLP478255-iccu20-IT_ICCU_MSM_0165240.pdf Partitura])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canoni_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) XII Canoni] (12 Canon per a 3 veus, [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/9/98/IMSLP84154-PMLP171837-martin_canoni.pdf Partitura])''
: Nel mirarti
: Mille cose in un momento
: Se placar volete Amore
: Lo sento che in petto
: Amo te solo te solo amai
: E la fede degli amanti
: Se viver non poss'io lunghi
: Fra le belle sono quella
: Ti lascio mio bene addio
: E pur soave amor
: Se fo toccarmi il Senda
: Fa pur fa pur cosi
*''[http://imslp.org/wiki/Harp_Sonata_in_E-flat_major_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Sonata per arpa i violí en Mib] ([http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ae/IMSLP214604-PMLP357327-Sonata_in_E-flat_major_for_harp-Martin_y_Soler.pdf Partitura])''
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canzonette_Italiane_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) 12 Canzonette Italiane accompagnato col cembalo o arpa o chitarra] ([[1788]], [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a0/IMSLP94217-PMLP194255-martin_y_soler_12_canzonette.pdf Partitura])''

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T15:32:28Z

Petra: /* Atres treballs */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''[http://imslp.org/wiki/Ifigenia_in_Aulide_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Ifigènia in Aulide]'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/3/31/IMSLP218984-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_I.pdf Acte1], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/7c/IMSLP218985-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_II.pdf Acte2], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/78/IMSLP218986-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_III.pdf Acte3])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''[http://imslp.org/wiki/Il_burbero_di_buon_cuore_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Iltre burbero doní buon cuore]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]];[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/2/29/IMSLP292131-PMLP474159-martin_y_soler_Il_Burbero_di_buon_cuore_379437686.pdf Partitura])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati ([http://imslp.org/wiki/La_capricciosa_corretta_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) La capricciosa corretta]; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/5/51/IMSLP303603-PMLP449191-martin_y_soler_La_Scuola_dei_maritati_383783186.pdf Partitura])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''I Rari Sabibi'' (Ballet, aprox [[1782]], [[Nàpols]],[http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a8/IMSLP294843-PMLP478255-iccu20-IT_ICCU_MSM_0165240.pdf Partitura])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canoni_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) XII Canoni] (12 Canon per a 3 veus, [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/9/98/IMSLP84154-PMLP171837-martin_canoni.pdf Partitura])''
: Nel mirarti
: Mille cose in un momento
: Se placar volete Amore
: Lo sento che in petto
: Amo te solo te solo amai
: E la fede degli amanti
: Se viver non poss'io lunghi
: Fra le belle sono quella
: Ti lascio mio bene addio
: E pur soave amor
: Se fo toccarmi il Senda
: Fa pur fa pur cosi
*''[http://imslp.org/wiki/Harp_Sonata_in_E-flat_major_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Sonata per arpa i violí en Mib] (http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/ae/IMSLP214604-PMLP357327-Sonata_in_E-flat_major_for_harp-Martin_y_Soler.pdf Partitura])''
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canzonette_Italiane_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) 12 Canzonette Italiane accompagnato col cembalo o arpa o chitarra] ([[1788]], [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a0/IMSLP94217-PMLP194255-martin_y_soler_12_canzonette.pdf Partitura])''

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T13:21:12Z

Petra: /* Atres treballs */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''[http://imslp.org/wiki/Ifigenia_in_Aulide_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Ifigènia in Aulide]'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/3/31/IMSLP218984-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_I.pdf Acte1], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/7c/IMSLP218985-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_II.pdf Acte2], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/78/IMSLP218986-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_III.pdf Acte3])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''[http://imslp.org/wiki/Il_burbero_di_buon_cuore_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Iltre burbero doní buon cuore]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]];[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/2/29/IMSLP292131-PMLP474159-martin_y_soler_Il_Burbero_di_buon_cuore_379437686.pdf Partitura])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati ([http://imslp.org/wiki/La_capricciosa_corretta_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) La capricciosa corretta]; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/5/51/IMSLP303603-PMLP449191-martin_y_soler_La_Scuola_dei_maritati_383783186.pdf Partitura])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''I Rari Sabibi'' (Ballet, aprox [[1782]], [[Nàpols]],[http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/a/a8/IMSLP294843-PMLP478255-iccu20-IT_ICCU_MSM_0165240.pdf Partitura])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])
*''[http://imslp.org/wiki/12_Canoni_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) XII Canoni] (12 Canon per a 3 veus, [http://conquest.imslp.info/files/imglnks/usimg/9/98/IMSLP84154-PMLP171837-martin_canoni.pdf Partitura])''
: Nel mirarti
: Mille cose in un momento
: Se placar volete Amore
: Lo sento che in petto
: Amo te solo te solo amai
: E la fede degli amanti
: Se viver non poss'io lunghi
: Fra le belle sono quella
: Ti lascio mio bene addio
: E pur soave amor
: Se fo toccarmi il Senda
: Fa pur fa pur cosi

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T12:44:21Z

Petra: /* Operes */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''[http://imslp.org/wiki/Ifigenia_in_Aulide_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Ifigènia in Aulide]'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/3/31/IMSLP218984-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_I.pdf Acte1], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/7c/IMSLP218985-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_II.pdf Acte2], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/7/78/IMSLP218986-PMLP362638-Martin_Y_Soler_-_Ifigenia_in_Aulide_III.pdf Acte3])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''[http://imslp.org/wiki/Il_burbero_di_buon_cuore_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) Iltre burbero doní buon cuore]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]];[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/2/29/IMSLP292131-PMLP474159-martin_y_soler_Il_Burbero_di_buon_cuore_379437686.pdf Partitura])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] [http://imslp.org/wiki/Una_cosa_rara_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1786]], [[Viena]], [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/0/01/IMSLP276650-PMLP420447-iccu20-IT_ICCU_MSM_0150880.pdf Partitura])
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati ([http://imslp.org/wiki/La_capricciosa_corretta_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) La capricciosa corretta]; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/5/51/IMSLP303603-PMLP449191-martin_y_soler_La_Scuola_dei_maritati_383783186.pdf Partitura])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T11:46:03Z

Petra: /* Operes */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''Ifigènia in Aulide'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo dóna Posa't]], [[1786]], [[Viena]])
*''[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente) l'arbore doní Diana]'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]]; [http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf Partitura])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Vicent Martin i Soler

2014-11-08T11:36:25Z

Petra: /* Enllaços externs */

[[Image:Vicente martin y soler.jpg|thumb|Vicent Martín i Soler]]
'''Vicent Martín i Soler''' ([[Valéncia]], [[2 de maig]] de [[1754]] - [[Sant Petersburg]], [[30 de giner]] de [[1806]]) fon un compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment ''Martini el Spagnolo'' o el ''[[Mozart]] valencià'', fon conegut principalment com a autor de [[òpera|òperes]] i [[ballet]]s.

== Carrera ==
Fill del cantant [[Francisco Javier Martín]] i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de [[Valéncia]]. Després d'estudiar música en Bolonya en [[Giovanni Battista Martini]] es va instalar en [[1775]] en [[Madrit]], a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera ''I due avari'' i en [[1777]] la seua sarsuela ''Iltre tutore burlato'', lligada a l'espirit de la [[tonadeta]], que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la [[sarsuela]] com ''La madrilenya''. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei [[Carles IV]].

En [[1777]] es va mudar al [[regne de Nàpols]], com a Mestre de Capella del també Borbó [[Ferran IV de Nàpols|Ferran IV]]. Allí va permanéixer fins a [[1785]] consolidant la seua reputació com a compositor: En [[1779]] va donar la primera representació del seu ''Ifigènia in Aulide'' en el grandiós marc del [[Teatre Sant Carles]]. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (''Andròmaca'', ''l'amore geloso'', ''In amor ci vuol destrezza'' i ''Li burle per amore'').

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en [[Viena]] el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en [[1785]]. En [[Viena]] va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de [[Lorenzo da Ponte]], en qui va entaular una gran amistat, com ''Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà'', ''l'arbore doní Diana'' o ''Iltre Burbero doní buon cuore''. A [[Viena]] va conéixer ademés l'obra de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Antonio Salieri|Salieri]]. La seua òpera ''Una cosa rara'' va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu ''El senyor Giovanni'', precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu ''l'arbore doní Diana'', que entre [[1787]] i [[1792]] va rebre de 65 a 70 representacions en el [[Burgtheater]] de [[Viena]], de manera que fon una de les òperes en [[italià]] més representades de l'época.

Més avant, en [[1788]], va acceptar l'oferta de [[Caterina II de Rusia|Catalina II]] per a ser compositor de la cort en [[San Petersburg]], a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en [[rus]] i de tema cervantí com ''El desgraciat héroe Kosmetovich'' ([[1789]], llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a [[Gustau III]] de [[Suècia]]), i, després d'un breu intent d'instalar-se en [[Londres]], a on va estar entre [[1793]] i [[1796]] i va representar en èxit ''La capricciosa corretta'', sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a [[Sant Petersburg]], a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

== Obra ==
La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de [[Viena]], el [[Ermitage]] de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato [[Luigi Marchesi]], els tenors [[Giovanni Ansani]] i [[Michael Kelly]], les sopranos [[Maria Balducci]], [[Luisa Todi]] o [[Nancy Storace]], i els seus ballets varen meréixer la coreografia de [[Charles Lepicq]] o [[Domenico Rossi]]. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: [[Carles IV]], [[Josep II]], [[Caterina II de Rúsia]].

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la [[melodia]], l'estructura a tres veus i la periodicitat del [[frasegeu]] i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de [[contradansa]] (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: ''Iltre burbero doní buon cuore'' ([[1786]]), ''Una cosa rara'' ([[1786]]) i ''l'arbore doní Diana'' ([[1787]]), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar ''Il tutore burlato'', ''Una cosa rara'' i ''La scuola dei maritati''.

=== Operes ===
Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

*''Il tutore burlato (La Madrilenya)'' (opera bufa, basat en ''La finta semplice'' de [[Pasquale Mililotti]], [[1778]], [[Madrit]])
*''Ifigènia in Aulide'' (drama per música, llibret de Luigi Serio, [[1779]], [[Nàpols]])
*''Ipermestra'' (drama per música, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1780]], [[Nàpols]])
*''Andròmaca'' (drama per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], [[1780]], Lucca)
*''Partenope'' (componimento dramatico, llibret de [[Pietro Metastasio]], [[1782]], [[Nàpols]])
*''l'amor geloso'' (acció teatral còmica, [[1782]], [[Nàpols]])
*''In amor ci vuol destrezza'' (òpera bufa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, [[1782]], [[Venècia]])
*''Vologeso'' (dramma per música, llibret de [[Apostolo Zeno]], revisat per [[Vittorio Amedeo Cigna-Santi]], [[1783]], [[Torí]])
*''Li burle per amore'' (drama jocós, llibret de [[Marcello Bernardini]], [[1784]], [[Venècia]])
*''La Vedova spiritosa'' (drama jocós, [[1785]], [[Parma]])
*''Iltre burbero doní buon cuore'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo Dóna Posa't]] sobre una obra de [[Carlo Goldoni]], [[1786]], [[Viena]])
*''[[Una cosa rara|Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà]] '' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo dóna Posa't]], [[1786]], [[Viena]])
*''l'arbore doní Diana'' (drama jocós, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''Gorebogatïr' Kosometovich'' (drama en música, [[1789]], [[Sant Petersburg]])
*''Pesnolyubiye'' (drama en música, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Fedul' s det'mi'' (drama en música, 1791, Sant Petersburg)
*''La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contraste; La moglie corretta)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], [[1795]], [[Londres]])
*''l'isola del piacere (l'isola piacevole)'' (òpera còmica, llibret de [[Lorenzo da Ponte]], basat en ''l'isola della fortuna'' de [[Giovanni Bertati]], [[1795]], [[Londres]])
*''Li nozze de' contadini spagnuoli'' (intermezzo, [[1795]], [[Londres]])
*''Camille ou Li souterrain'' (comèdia en intermijos músicals, llibret de [[Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières]], [[1796]], [[Sant Petersburg]])
*''La festa in villaggio'' (òpera còmica, llibret de [[Ferdinando Moretti]], [[1798]], [[Sant Petersburg]])

=== Atres treballs ===
*Cantata a tres veus ([[1779]], [[Nàpols]])
*''Philistaei a Jonatha Dispersi'' (actio sacra, [[1784]], [[Venècia]])
*''Iltre sogno'' (cantata per a tres sopranos i orquestra, text de [[Lorenzo Da Ponte]], [[1787]], [[Viena]])
*''La Deità benèfica'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1790]], [[Sant Petersburg]])
*''Strofe'' (cantata, text de Ferdinando Moretti, [[1791]]-6)
*''Cantata per la consacrazione della Chiesa Malte's'' (cantata, [[1800]], [[Sant Petersburg]])
*Diverses composicions de música sacra.
*Numeroses [[simfonia]]s, divertiments, [[octaveta de vent|octavetes de vent]], arietes, cànons, [[cançó|cançons]] i [[duet]]s.
*''Concert per a violí'' ([[1795]], [[Londres]])

== Cinematografia ==
* Se ha rodat fa poc temps '''Una cosa rara''' de Miguel Perelló, un film per a [[televisió]], protagonisat per [[Toni Cantó]] i rodat a cavall entre la [[Comunitat Valenciana]] i [[Sant Petersburg]]. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de [[2009]].

== Bibliografia ==
* '''Vicente Martín i Soler''' / Giuseppe de Matteis, Gianni Marata.- Institució Alfons el Magnànim, [[Diputació de Valéncia]]; [[2001]].- (Colecció Biografia ; 32).[7-G:593]

== Enllaços externs ==
*[http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/2004/08/23337.php Articul sobre Martín i Soler]
*[http://www.orfeoed.com/especiales/soler.Aspe Portal consagrat a Vicente Martín i Soler]
*[http://www.opusmúsica.com/027/martin.Html Vicente Martín i Soler. Un músic espanyol en el classicisme europeu]
*[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente Portal de partitures lliures, Vicente Martín y Soler]

{{Traduït de|es|Vicente Martín Soler}}

[[Categoria:Compositors del Classicisme d'Espanya|Martin i Soler, Vicent]]
[[Categoria:Compositors d'òpera d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naixcuts en 1754|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Difunts en 1806|Martin i Soler, Vicente]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]

Discussió:Vicent Martin i Soler

2014-11-05T15:45:15Z

Petra:

Primera contribució i primer dupte, volia afegir enllaços a les partitures de Vicent Martí:
Es pot vore en: [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente]
Cada obra té la seua própia página,

Pregunta ¿qual dels enllaços pose?
* El general en la categoría de "Enllaços externs":
http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente
* El propi de l'obra per a que la gent puga vore tota l'informació de l'obra:
http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)
* U dels enllaços que obri l'obra en concret (indicant que s'ha tret de imslp.org)
http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf
a.espardenyanes. [[Usuari:Petra|Petra]] ([[Usuari Discussió:Petra|discussió]]) 16:43, 5 nov 2014 (CET)

Discussió:Vicent Martin i Soler

2014-11-05T15:43:54Z

Petra: Pàgina nova, en el contingut: «Primera contribució i primer dupte, volia afegir enllaços a les partitures de Vicent Martí: Es pot vore en: [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_So...».

Primera contribució i primer dupte, volia afegir enllaços a les partitures de Vicent Martí:
Es pot vore en: [http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente]
Cada obra té la seua própia página,

Pregunta ¿qual dels enllaços pose?
* El general en la categoría de "Enllaços externs":
[http://imslp.org/wiki/Category:Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente]
* El propi de l'obra per a que la gent puga vore tota l'informació de l'obra:
[http://imslp.org/wiki/L%27arbore_di_Diana_(Mart%C3%ADn_y_Soler,_Vicente)]
* U dels enllaços que obri l'obra en concret (indicant que s'ha tret de imslp.org)
[http://javanese.imslp.info/files/imglnks/usimg/1/14/IMSLP295085-PMLP478566-Soler_Arbore.pdf]
a.espardenyanes. [[Usuari:Petra|Petra]] ([[Usuari Discussió:Petra|discussió]]) 16:43, 5 nov 2014 (CET)