L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Corts Valencianes

2015-06-16T01:47:30Z

Poble Valencià:

[[Image:Situacio corts 2007.png|thumb|right|400px|<center>Actual situació de les Corts Valencianes.</center>]]
Les '''Corts Valencianes''' (Oficialment '''Les Corts''') són l'òrgan llegislatiu principal de la [[Generalitat Valenciana]] i, per tant, de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Actualment les Corts tenen com a seu el [[Palau de Benicarló]] també conegut com Palau dels [[Borja]] en Valéncia.

== Organisació, normativa i composició ==

Segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], les Corts Valencianes són l'institució de la [[Generalitat Valenciana]] que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, triats per la via de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació Corts Valencianes s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, pero el sistema de representació, competències i funcionament no són semblants a les de les Corts Valencianes històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblea) i real-.

L'Estatut d'Autonomia menciona fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítul, títul III, encara que també hi ha referències en atres artículs. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenrollen l'Estatut, el [[Reglament de les Corts Valencianes]] regula l'organisació i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament s'ha modificat en diverses ocasions. El Reglament actual és del [[18 de decembre]] de l'any [[2006]].

Segons l'Estatut les Corts Valencianes es componen d'un número no inferior a 99 diputats (la [[Llei Electoral valenciana]] fixa eixe número en 99 diputats). La província és la circumscripció electoral. En la VI llegislatura van correspondre 30 diputats per la circumscripció de [[província d'Alacant|Alacant]], 33 diputats per la de [[província de Castelló|Castelló]] i 36 diputats per la de [[província de Valéncia|Valéncia]]. L'Estatut d'Autonomia també establix que per a poder obtindre un banc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en número de vots, l'exigit per la Llei Electoral valenciana (5% del total de vots emesos en tota la Comunitat). Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utilisa és el [[Sistema d'Hondt]].

La seua representació actual, d'acort en els resultats de les [[Eleccions autonòmiques espanyoles de 2015|eleccions autonòmiques]] celebrades el [[24 de maig]] de [[2015]], és la següent:

* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV), 31 diputats.
* [[Partit Socialista del País Valencià-Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSPV-PSOE), 23 diputats.
* [[Compromís]] (COMPROMÍS), 19 diputats.
* [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (C's), 13 diputats.
* [[Podem]] (PODEM), 13 diputats.

== Història ==
Després de la conquista i durant el regnat de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei en representants de les tres classes socials (noblea, que controlava la base militar, el clero i la burguesia), per a obtindre prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven estes reunions, i a principi del [[sigle XIV]] ya es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts Valencianes.

No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].

Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de l'[[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.

Estes eren les úniques reunions preceptives pero el rei reunia les Corts a vegades en atres ocasions, segons tinguera necessitat.

En [[1302]], [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] va establir l'obligació de la seua celebració cada tres anys. Més tart, [[Pere el Cerimoniós]], en les Corts de Valéncia de [[1336]], va confirmar esta celebració trienal, precisant que s'havia de fer per [[Tots Sants]] ([[1 de novembre]]).

És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es van afegir el restant de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.

A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabib]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Peníscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].

Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del [[sigle XV]] quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.

En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en [[1645]]. Finalment, despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.

Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en [[2006]] en la ciutat d'[[Elig]].

Actualment les presidix la [[Novelda|noveldera]] [[Miraculosa Martínez Navarro]] del [[PP]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.cortsvalencianes.Es Portal de les Corts Valencianes]
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Corts_Valencianes Commons|Corts Valencianes]

== Vore també ==
* [[Generalitat Valenciana]]
* [[Palau de Benicarló]]
* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]]
* [[Eleccions a les Corts Valencianes de 2007]]

{{Regne de Valéncia}}

== Referencies ==
{{Traduït de|es|Cortes_Valencianas}}

[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]

Rita Barberá

2015-06-16T01:44:18Z

Poble Valencià:

{{Plantilla:Infotaula persona
|nom = Rita Barberá
|image = Rita Barberà 2014 (cropped).jpg
|peu = Rita Barberá en 2014
|data_naix = [[16 de juliol]] de [[1948]] (66 anys)
|lloc_naix = [[Valéncia]]
|data_mort =
|lloc_mort =
|títul = Alcaldesa de Valéncia
|mandat = [[5 de juliol]] de [[1991]]-[[12 de juny]] de [[2015]]
|predecessor = [[Clementina Ródenas]]
|successor = [[Joan Ribó i Canut]]
|partit = [[PP]]
|ocupació = [[Economista]] i [[periodista]]
|firma = FirmaRitaBarbera.gif
}}
'''Rita Barberá Nolla''' ([[Valéncia]]; [[16 de juliol]] de [[1948]]) és una política [[Comunitat Valenciana|valenciana]] i alcaldesa de [[Valéncia]] fins a l'any 2015. Fon condecorada [[Dama]] de la [[Llegió d'Honor]] per [[Nicolás Sarkozy]].

== Biografia ==

Rita Barberá és llicenciada en [[Ciències Polítiques|Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials]] per la Facultat de Ciències Econòmiques de l'[[Universitat de Valéncia]] i ha realisat els estudis de Ciències de la Informació en la branca de periodisme de l'[[Universitat Complutense de Madrit]]. Va guanyar per oposició una plaça en el Cos Especial d'Economistes Sindicals.

Fon co-promotora i co-fundadora del [[Partit Popular]] en Valéncia i diputada en les [[Corts Valencianes]] des de [[1983]].

== Trayectòria política ==
[[Image:Rita Fabra Senyera 20N.jpg|thumb|200px|left|Rita Barberà en [[Alberto Fabra Part|Alberto Fabra]]]]
Fon triada alcaldesa de [[Valéncia]] el 5 de juliol de [[1991]] i reelegida en les convocatòries electorals de [[1995]], [[1999]], i [[2003]] en les que va conseguir [[majoria absoluta]]. En les recents eleccions de maig de [[2007]], va superar el màxim històric electoral en el 57,45% dels vots, ademés de guanyar en tots els districtes de la ciutat, en un ventaja en cada un d'ells de 10% o més sobre [[Carme Alborch]]. L'única zona a on l'alcaldesa no fon la més votada fon en el barri de Ciutat Fallera en el districte de Benicalap, de manera que va conseguir 21 [[regidor]]s enfront dels 12 del [[PSPV-PSOE]], quedant fora del [[ajuntament]] per primera vegada [[EUPV]].

Fon presidenta de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] des del [[11 de novembre]] de [[1995]] fins a novembre de [[2003]], data en que va passar a ocupar el càrrec de vicepresidenta.

És membre del Comité Eixecutiu Nacional del [[Partit Popular]] des de [[febrer]] de [[1993]] sent una de les dones més destacades del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]].

En juny del [[2008]], fon la presidenta del XVI Congrés del [[Partit Popular]], que fon celebrat en la ciutat en que ella és alcaldesa.

== Referències ==
{{reflist}}
{{Traduït de|es|Rita_Barberá}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rita Barberà}}
* [http://www.ritabarbera.com Pàgina web oficial]
* [http://www.ar-revista.orange.es/extra/ar/mujer_hombre_ar/2007/index.html Dona de l'any 2007]

{{successió
| predecessor = [[Clementina Ródenas]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Anex:alcaldes de Valéncia|Alcalde de Valéncia]]
| periodo = [[1991]] – [[2015]]
| successor = [[Joan Ribó i Canut]]
| predecessor2 = [[Francisco Vázquez Vázquez]]
| títul2 = [[Archiu:Logofemp.jpg|25px]]<br />[[Federació Espanyola de Municipis i Províncies|Presidenta de la FEMP]]
| periodo2 = [[1995]] – [[2003]]
| successor2 = [[Francisco Vázquez Vázquez]]
}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]

Sagunt

2015-06-16T01:41:13Z

Poble Valencià:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[SituacioSagunt.png|105px]]
|nom = Sagunt
|image_escut = [[Image:Escut_de_Sagunt.svg.png|100px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor =
|superfície = 132 km²
|altitut =49 msnm
|població = 65238 hab.
|densitat = 494,23 hab./km²
|gentilici = saguntí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46500, 46520, 46529
|alcalde = Josep Francesc Fernández Carrasco ([[Compromís]])
|uep = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament]
|notes =
}}

'''Sagunt''' es la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic castell romà, vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]].

==Geografia==

Sagunt es troba a les vores del [[riu Palancia]]. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Després de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, mes pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.

La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la carrasca. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes mes propenques al mar. Entre les espècies millors, les que mes abunden son el [[romer]] i el [[llentiscle]] en els monts; i el [[senil]], la [[boga]] i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es [[mediterràneu]].

Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.

===Localitats llimitrofes===

*Noroest: [[Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Segorbe]], [[Soneja]]
*Nort: [[Cuart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valles]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]]
*Norest: [[Vall d'Uixó]], [[Almenara]]
*Oest: [[Petres]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algimia d'Alfara]], [[Segart]]
*Este: [[Canet de Berenguer]]
*Suroest: [[Albalat de Taronchers]]
*Sur: [[Puçol]], [[El Puig]]

==Historia==

===De l'antiga Arse a Saguntum===

Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'historia de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el segle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".

La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].

Set anys despuix la ciutat fon recuperada pels romans, baix el nom de Saguntum. En el 214 a. C., passà a ser administrat com "municipium" (municipalitat romana); els romans construïren un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre en capacitat per a huit mil espectadors. També s'han trobat documents de que la ciutat poguera tindre un amfiteatre i aplegara en el seu territori en l'época romana, a tindre 50000 habitants.
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi.

===Edat mija===
Els arabs prengueren la ciutat en el 713. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i mes tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'Edat Mija. Després de l'invasió dels arabs, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]).
En 1239 es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]].

====Juderia====
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en el capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en 1390 (en vespres de la revolta antijudia de 1391) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament.6 La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En 1394 s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'or. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.

===Edat Moderna i Contemporànea===
En el segle XVIII, Sagunt era coneguda com Murviedro i Antonio José Cavanilles mos fa referència al creiximent de la seua població:
::"En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."
Antonio José Cavanilles

Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En 1811 la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El 26 d'octubre, el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el 22 de maig de 1814.
En 1868, el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea mes de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.

Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
A principis del segle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota historia relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

==Demografia==

Sagunt contava en 66.070 habitants en [[2009]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[segle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]].

En el núcleu històric de Sagunt es comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà es la llengua predominant.
{| class="wikitable"
!bgcolor=black colspan=20 |Evolució demográfica de Sagunt<ref>'''Fuente''': [[Población de hecho]] según el [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de población de los municipios de España desde 1996.]</ref>
|-
! [[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2010]]
|-
| align=center| 6.915 ||align=center| 6.466 ||align=center| 7.139 || align=center| 9.057 || align=center| 10.417 || align=center| 20.235 || align=center| 20.253 || align=center| 26.932 || align=center| 40.293 || align=center| 47.026 || align=center| 54.759 || align=center| 55.957 || align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 66.259

|}

==Economia==

La seua economia està basada principalment en l'industria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com [[garroferes]], [[oliveres]] i algunes [[vinyes]] i [[armeles]]; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel [[taronger]] i atres frutals.
Fins el segle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este segle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres.
L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer.
L'industrialisació es produí en el segle XX. A principis d'este segle començà l'exportació de mineral de ferro d'Ulls Negres ([[Terol]]) a part de les fabriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

==Monuments==

*Teatre romà.
*Castell de Sagunt
*Parroquia Archiprestal de l'Assuncio de Santa María.
*Iglesia d'El Salvador.
*Ermita de la sanc.
*Ermita de Sant Miquel.
*Ermita de Sant Cristòfol.
*Ermita de Nostra Senyora del Bon Succes.
*Ermita de Sant Roc.
*Ermita de la Magdalena.
*Ermita dels Dolors.
*Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana.

==Festes locals==

*Festivitat de Sant Antoni Abat
*Festivitat de Sant Vicent Ferrer
*Falles (Celebrades des de el 14 al 19 de març)
*Semana Santa
*Festivitat de la Verge dels Desamparats (Es celebra el segon dumenge de Maig)
*Festivitat de Sant Cristofol (Es celebra el dumenge mes propenc al 10 de juliol)
*Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol)
*Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'agost)
*Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost)
*Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de setembre)
*Festes de Moros i Cristians (Es celebren el primer fi de semana d'octubre)
*Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de Setembre)

==Gastronomia==

== Vore també ==
*[[Teatre Romà de Sagunt]]

==Enllaços externs==
[http://www.aytosagunto.es Ajuntament de Sagunt]

{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]