<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=QuimiVal</id>
	<title>L&#039;Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l&amp;#039;usuari [vlc]</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=QuimiVal"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:Contribucions/QuimiVal"/>
	<updated>2026-04-19T08:27:21Z</updated>
	<subtitle>Contribucions de l&amp;#039;usuari</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Qu%C3%ADmica_org%C3%A0nica&amp;diff=202275</id>
		<title>Química orgànica</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Qu%C3%ADmica_org%C3%A0nica&amp;diff=202275"/>
		<updated>2022-04-14T22:55:41Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;QuimiVal: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La &#039;&#039;&#039;química orgànica&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;química del carbono&#039;&#039;&#039; és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l&#039;estudi científic de l&#039;estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l&#039;elucidació de l&#039;[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l&#039;estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l&#039;[[estereoquímica]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La química dels composts del carbono és fonamental tant en l&#039;indústria com en la biologia i la medicina. La varietat de productes derivats del carbono pot considerar-se pràcticament illimitada per les propietats singulars d&#039;este àtom; i per tant, constituïx una font potencial de nous materials en propietats especials, de medicaments i productes sanitaris, perfums, colorants, combustibles, etc. Tots ells es troben presents en la vida quotidiana i en l&#039;economia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per una atra part, els sers vius estan constituïts per composts orgànics com els aminoàcits que formen les proteïnes, els carbohidrats, els lípits i els àcits nucleics. L&#039;estudi i desenroll d&#039;estes enormes famílies de composts ha supost l&#039;aparició de la bioquímica i la biologia molecular.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l&#039;inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1807, el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s&#039;obtenien de la matèria viva, i en el nom de &amp;quot;composts inorgànics&amp;quot; aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l&#039;época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l&#039;existència d&#039;una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l&#039;estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;aparició de la química orgànica s&#039;associa a sovint al descobriment, en l&#039;any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d&#039;amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s&#039;estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s&#039;estudien en abdós branques de la química.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|&#039;&#039;sir&#039;&#039; William Henry Perkin]], mentres tractava d&#039;estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l&#039;interés industrial per la química orgànica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d&#039;anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d&#039;orige animal i vegetal, basats en l&#039;ocupació de dissolvents com l&#039;éter o l&#039;alcohol, va permetre l&#039;aïllament d&#039;un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de &amp;quot;principis immediats&amp;quot;. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen|halògens]].&lt;br /&gt;
{{Química}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Química]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Química orgànica| ]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Química orgánica}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>QuimiVal</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Qu%C3%ADmica_org%C3%A0nica&amp;diff=202274</id>
		<title>Química orgànica</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Qu%C3%ADmica_org%C3%A0nica&amp;diff=202274"/>
		<updated>2022-04-14T22:40:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;QuimiVal: He afegit informació sobre l&amp;#039;història.&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Branca de la química[[Archiu:Ch4 hybridization.svg|thumb|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &#039;&#039;&#039;química orgànica&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;química del carbono&#039;&#039;&#039; és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l&#039;estudi científic de l&#039;estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l&#039;elucidació de l&#039;[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l&#039;estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l&#039;[[estereoquímica]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==&lt;br /&gt;
[[Image:Friedrich woehler.jpg|right|thumb|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l&#039;inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1807, el químic Jöns Jacob Berzelius va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s&#039;obtenien de la matèria viva, i en el nom de &amp;quot;composts inorgànics&amp;quot; aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l&#039;época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l&#039;existència d&#039;una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l&#039;estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;aparició de la química orgànica s&#039;associa a sovint al descobriment, en l&#039;any [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que el [[cianat d&#039;amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1861, August Kekulé, químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s&#039;estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s&#039;estudien en abdós branques de la química.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin|&#039;&#039;sir&#039;&#039; William Henry Perkin]], mentres tractava d&#039;estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l&#039;interés industrial per la química orgànica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d&#039;anàlisis de les [[substància química|substàncies]] d&#039;orige animal i vegetal, basats en l&#039;ocupació de dissolvents com l&#039;éter o l&#039;alcohol, va permetre l&#039;aïllament d&#039;un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de &amp;quot;principis immediats&amp;quot;. Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]&lt;br /&gt;
{{Química}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Química]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Química orgànica| ]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Traduït de|es|Química orgánica}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>QuimiVal</name></author>
	</entry>
</feed>