L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Glotofàgia

2013-03-04T12:20:15Z

Ratblau:

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pel cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonisacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonisacio]] en el de [[Civilisacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= |url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[]]|mes= |editorial= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia.2005. Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Glotofàgia

2013-03-04T12:19:00Z

Ratblau:

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pel cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonisacio]] en el de [[Civilisacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= |url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[]]|mes= |editorial= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia.2005. Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Glotofàgia

2013-03-04T12:16:49Z

Ratblau: /* Bibliografía */

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pel cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonizacio]] en el de [[Civilizacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= |url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[]]|mes= |editorial= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia.2005. Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Glotofàgia

2013-03-04T11:39:22Z

Ratblau:

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pel cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonizacio]] en el de [[Civilizacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia|url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[2005]]|mes= |editorial= Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Llingüicidi

2013-03-04T11:30:57Z

Ratblau:

# El genocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua, tambe denominat [[glotofagia]]
# L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es el principal dels mecanismes del genocidi llingüistic. Acompanyat per l'ajuda d'associacions tan pseudo culturals com pseudo educadores que subvencionades des de llocs politics, i administracions dirigides per estos, seguixen en tot moment les seues directrius.
# El genocidi llingüistic, denominat ademés llingüicidi, es una de les principals formes d'etnocidi. Un dels principals i mes coneguts casos de "llingüicidi" es el cas dels politics gobernants valencians, i de les associacions pseudoculturals naixcudes o basades en idees i dogmes forasters per a conseguir fer desapareixer el valencià, be morint absorvit pel catala, o be seent rebujat pel poble al qui li ensenyen una llengua que no parla i abraça el castellà per considerar que aixina per lomanco no el corrigix ningu, mentres el conserva en el seu quefer diari i en el si de la seua familia. Com ha vingut fent els seus antepassats durant sigles i sigles.

Glotofàgia

2013-03-04T11:28:51Z

Ratblau:

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pell cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonizacio]] en el de [[Civilizacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia|url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[2005]]|mes= |editorial= Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Glotofàgia

2013-03-04T11:27:21Z

Ratblau: Pàgina nova, en el contingut: «La '''glotofagia''' (del grec ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), '''llingüicidi''' o '''genocidi llingüístic''' designa el proce...».

La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), '''llingüicidi''' o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.

El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pell cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.

La Glotofagia es una de les cares de l' [[Etnocidi]], ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.

La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.

El proces glotofagic te tres components:

*Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.

*Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.

*Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de [[Colonizacio]] en el de [[Civilizacio]] en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.

==Vore tambe==
* [[Idioma amenaçat]]
* [[Imperialisme llingüistic]]
* [[Llengua transfronteriza]]

==Bibliografía==
*{{cita libro |apellidos= Calvet|nombre= Jean Louis|autor= |enlaceautor= |coautores= |editor= |otros= |título= Lingüística y colonialismo. Breve tratado de glotofagia|url= |formato= |fechaacceso= |añoacceso= |mesacceso= |edición= |volumen= |fecha= |año= [[2005]]|mes= |editorial= Fondo de Cultura Económica|ubicación= |idioma= |isbn= |id= ISBN 9505576544|páginas= |capítulo= | urlcapítulo = |cita= }}

[[Categoría:Sociolingüística]]
[[Categoría:Política llingüística]]
[[Categoría:Drets llingüístics]]

[[br:Yezhlazh]]
[[cv:Лингвоцид]]
[[de:Linguizid]]
[[en:Linguicide]]
[[es:Glotoflágia]]
[[eo:Lingvocido]]
[[fr:Linguicide]]
[[ms:Linguisid]]
[[ru:Лингвоцид]]
[[uk:Лінгвоцид]]

Llingüicidi

2013-03-04T10:54:07Z

Ratblau: Pàgina nova, en el contingut: «# El geni¡ocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua. # L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es ...».

# El geni¡ocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua.
# L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es el principal dels mecanismes del genocidi llingüistic. Acompanyat per l'ajuda d'associacions tan pseudo culturals com pseudo educadores que subvencionades des de llocs politics, i administracions dirigides per estos, seguixen en tot moment les seues directrius.
# El genocidi llingüistic, denominat ademés llingüicidi, es una de les principals formes d'etnocidi. Un dels principals i mes coneguts casos de "llingüicidi" es el cas dels politics gobernants valencians, i de les associacions pseudoculturals naixcudes o basades en idees i dogmes forasters per a conseguir fer desapareixer el valencià, be morint absorvit pel catala, o be seent rebujat pel poble al qui li ensenyen una llengua que no parla i abraça el castellà per considerar que aixina per lomanco no el corrigix ningu, mentres el conserva en el seu quefer diari i en el si de la seua familia. Com ha vingut fent els seus antepassats durant sigles i sigles.

Usuari discussió:Valencian

2013-03-04T10:42:22Z

Ratblau: /* ;) */

{{Benvingut}}

= Archius =
'''Si vols consultar algun mensage antic de la meua pagina de Discussio consulta aci:'''
*[[Usuari:Valencian/Archiu 2008-09|Archiu anys 2008-2009]]
*[[Usuari:Valencian/Archiu 2010|Archiu any 2010]]

----

== Més dels 7000 ==
M'alegre molt de que estigues per açí de nou. Crec que el vàndal tornarà més dies. Ya estem propet dels 7.000 artículs. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 09:51, 5 maig 2011 (PDT)

== Més dels 7000 ==

Moltes gràcies pels teus ànims, la veritat és que a vegades si que m'he sentit un poquet a soles en la Uiquipèdia i es una llastima perque és una de les poquetes coses que encara no són manipulades pels catalanistes i com es descuidem es perdrà.

Ara en estiu estic un poquet més liat en el treball i no puc entrar tant a la uiqui, per això no vaig fer l'artícul 7000 ya que se me varen alvançar, pero això està molt be ojala hi haveren espentons per a escriure ací, la llastima es que la persona que va fer el 7000 va escriure eixe dia i no ha entrat més, pero esperem que torne i faça el 8000.

Si te pareix be te deixe a tu que quan pugues fiques un mensage com dius en la discussió de tots els administradors. Crec que tu tens ací més temps que yo i el teu treball en la uiqui es conegut i reconegut per tots.

Un saludet i moltes gràcies per tot.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 04:16, 31 jul 2011 (PDT)

== Pagina en facebook de Uiquipèdia ==

Moltes gràcies pel teu comentari, poquet a poquet entre tots mantendrem la Uiquipèdia a on deu d'estar.

Gràcies també per crear una Pagina en facebook de Uiquipèdia ([http://www.facebook.com/uiquipedia]) de moment no me puc fer administrador de la Uiqui en el facebook ya que el perfil meu de facebook es en les meues senyes reals i clar....... pero estaré prop.

Un saludet.

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 02:21, 2 oct 2011 (PDT)

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut i gràcies :)

== Plantilles ==

Hola Valencian, crec que mos coneguem fa anys d'atra web valencianista, encara que no en este nom. Bo, la qüestio es que m'agradaria saber com afegir noves plantilles, ¿se poden agarrar d'atres Wikis? Esta es la meua estrena en la Uiqui ¡¡AVANT!!
--[[Usuari:Maso|Maso]] ([[Usuari Discussió:Maso|discussió]]) 01:46, 18 set 2012 (CEST)

== Moltes gracies ==

Hola, Valencian, moltes gracies per la benvinguda. Tambe volia comentar-te que crec haver trobat un erro, ya que els articuls titulats com Jaguar i Yaguareté tracten de la mateixa especie animal (''Panthera onca''). Salutacions, [[Usuari:Valladar|Valladar]] ([[Usuari Discussió:Valladar|discussió]]) 02:25, 18 set 2012 (CEST)

== Alacant ==

Hola, ara ho revertix. No se que passaria per que a soles vaig afegir una cometa perque la primera paraula no estaba en negreta i no vaig fer res més. Ara ho mire a vore. Un saludet Crec que ya està. És que des de que hi ha un format nou no m'acabe de aclarir del tot.

== Problemes en l'edició de la Uiqui ==

Des de que s'ha canviat la versió de la Uiqui cada vegada que intente modificar algun artícul, el descuadra tot, ficant tot el text seguit sense separacions. <p>¿ Saps com es pot solucionar ? <br>He apuchat 2 archius en les fotografies de les Falleres Majors de Valéncia de 1933 i 1934 pero si les fique en la página de Fallera Major de Valéncia, me descuadra tot el text. Si les vols apuchar tu a la pàgina fins que averiguem com es pot solucionar els archius són Fm1933.jpg i Fm1934.jpg

== ;) ==

Gràcies a vosatros per vindre, sense el treball de la gent que va acodir, tu inclòs este proyecte no existiria. I moltes gràcies pel nomenament com a admin, tractaré de fer-ho lo millor possible :D
¡Sempre avant! --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 15:56, 22 nov 2012 (CET)
Anem a vore, primer uqe res, felicitar-vos per la Uiki, crec que deuriem de promociaonar-la un poc mes.
Tambe vos escric perque estic intentant crear una entrada i no se encara el perque, no me deixa.
Aci vos deixe lo que estava intentant ficar. Un abraç
LLingüicidi

# El genocidi llingüistic es la mort intencionada d'una llengua.
# L'imposicio o la prohibicio d'una llengua per part d'autoritats estatals o regionals es el principal dels mecanismes del genocidi llingüistic. Acompanyat per l'ajuda d'associacions tan pseudo culturals com pseudo educadores que subvencionades des de llocs politics, i administracions dirigides per estos, seguixen en tot moment les seues directrius.
# El genocidi llingüistic, denominat ademés llingüicidi, es una de les principals formes d'etnocidi. Un dels principals i mes coneguts de "llingüicidi" es el cas dels politics gobernants valencians, i de les associacions pseudoculturals naixcudes o basades en idees i dogmes forasters per a conseguir fer desapareixer el valencià, be morint absorvit pel catala, o be seent rebujat pel poble al qui li ensenyen una llengua que no parla i abraça el castellà per considerar que aixina per lo manco no el corrigix ningu, mentres el conserva en el seu quefer diari i en el si de la seua familia. Com ha vingut fent els seus antepassats durant sigles i sigles.