L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

San Cristóbal del Monte (Burgos)

2026-04-20T12:06:14Z

Reval:

'''San Cristóbal del Monte''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Fresneña]], situada en la [[comarca de Montes de Oca]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 13 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Fresneña]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

A Barxela

2026-04-20T12:06:06Z

Reval:

[[File:Igrexa de Piñeira (A Eirexe) Monforte de Lemos Lugo.jpg|thumb|250px|Iglésia de Piñeira]]

'''A Barxela''' o simplement '''Barxela''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Monforte de Lemos]], (parròquia de [[San Martiño de Piñeira]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 9 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Monforte de Lemos]]

== Referències ==

* [https://www.monfortedelemos.es/ Ajuntament de Monforte de Lemos]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Barxela INE. Població d'A Barxela]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Piñeira, Monforte de Lemos}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Albidona

2026-04-20T12:05:57Z

Reval:

[[Archiu:Veduta del Centro Storico.JPG|thumb|250px|Albidona]]

'''Albidona''', és un [[municipi]] [[Italia|italià]], situat en la regió de Calàbria, en la província de Cosenza.

Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 1.300 habitants.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

Nuestra Senyora de los Remedios de Mondonyedo

2026-04-20T12:05:48Z

Reval:

[[File:Mondonedo08.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nuestra Senyora de los Remedios de Mondonyedo]]

'''Nuestra Senyora de los Remedios de Mondonyedo''', (oficialment '''Nosa Señora dos Remedios''') és una parròquia del [[municipi]] de [[Mondonyedo]], situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 18 [[Pedanies|pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 444 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellomondonedo.es/portal_localweb/p_97_principal_ayto_mondonedo.jsp?codResi=5&language=gl Ajuntament de Mondonyedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Nosa INE. Població de Nuestra Senyora de los Remedios de Mondonyedo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Os Remedios, Mondoñedo}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Centre de Seguritat de l'Informació de Catalunya

2026-04-20T12:05:40Z

Reval:

El '''Centre de Seguritat de l'Informació de Catalunya''' ('''CESICAT''', oficialment i en [[català]] '''Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya''') va ser una fundació del sector públic de l'administració de la [[Generalitat de Catalunya]].

Fon l'organisme eixecutor del pla nacional d'impuls de la seguritat en les [[tecnologies de l'informació i la comunicació]] (TIC) aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el [[17 de març]] de [[2009]]. Este pla constava de quatre objectius bàsics: eixecutar l'estratègia nacional de seguritat TIC, protegir les infraestructures TIC crítiques, promoure un teixit empresarial català en seguritat TIC i incrementar la confiança i protecció de la ciutadania.

El CESICAT estava ubicat en [[Hospitalet de Llobregat]], [[Província de Barcelona|Barcelona]].

El CESICAT va ser dissolt el [[4 de juny]] de [[2019]] i les seues funcions varen ser assumides per la [[Agència de Ciberseguritat de Catalunya]] l'[[1 de giner]] de [[2020]].

[[Categoria:Catalunya]]

Castella i Lleó

2026-04-20T12:05:30Z

Reval:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Castella i Lleó
Castilla y León 
Castiella y Llïón
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne =
|bandera = Flag of Castile and León.svg
|escut = Escudo de Castilla y León.svg
|mapa = Localización de Castilla y León.svg
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Castella i Lleó en Espanya
|capital = [[Valladolit]]
|idiomes_oficials = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = 9 [[Províncies d'Espanya|Províncies]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Castellano-lleonenc Castellano-leonense
|dirigents_nom = Juan Vicente Herrera ([[PP]])
|superfície = 94.223 km²
|superfície_lloc = 1
|superfície_post = (18,6%)
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = CL
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Llengua pròpia
|camp1 = [[Idioma castellà|Castellà]] i [[Idioma lleonés|Lleonés]]
|camp2_nom =
|camp2 =
|camp3_nom =
|camp3 =
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[23 d'Abril]] ([[Dia de Castella i Lleó]])
|població = 2.394.918
|població_lloc = 6
|població_any = 2020
|població_post =
|densitat = 26,57 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = www.jcyl.es
}}
'''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]), és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]].

Comprén les províncies d'[[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Paléncia|Paléncia]], [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Zamora|Zamora]]. La seua capital és [[Valladolit]], la ciutat més poblada de la comunitat autonoma.

== Llengües ==
[[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]]

Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]].

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Castile and León}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]

Província de Burgos

2026-04-20T12:05:17Z

Reval:

[[Archiu:Localización de la provincia de Burgos.svg|thumb|Situació de la província de Burgos en [[Espanya]]]]
'''Burgos''' és una [[Província d'Espanya|província]] [[Espanya|espanyola]] situada en el nort de la [[península ibèrica]] i la seua capital és la ciutat de [[Burgos]]. Llimita al nort en [[Cantàbria]], a l'est en el [[País Vasc]], [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]] i la [[província de Sòria]], al sur en la [[província de Segòvia]] i a l'oest en les províncies de [[província de Valladolit|Valladolit]] i [[província de Palència|Palència]]. Té una extensió de 14.292 [[quilómetro quadrat|km²]] i en l'any [[2015]] contava en 364.002 habitants.

En la província es troben els [[Àrea Paterniani|territoris històrics]] que varen donar lloc al naiximent de [[Castella]]. Ademés, en la localitat de [[Valpuesta]] es troben els documents en els texts en [[Idioma espanyol|castellà]] més antics que es coneixen, els nomenats [[Cartularis de Valpuesta]].

Es tracta de la província d'Espanya en major número de municipis, un total de [[Anex:Municipis de la província de Burgos|371]], agrupats actualment en sèt [[Anex:Partits judicials de la província de Burgos|partits judicials]]: [[partit judicial d'Aranda de Duero|Aranda de Duero]], [[partit judicial de Briviesca|Briviesca]], [[partit de Burgos|Burgos]], [[partit de Lerma|Lerma]], [[partit de Miranda d'Ebre|Miranda d'Ebre]], [[partit de Sales dels Infants|Sales dels Infants]] i [[Partit de Villarcayo|Villarcayo]].

Ademés de la [[Burgos|capital]], la província conta en atres dos municipis que sobrepassen els 30.000 habitants: [[Miranda d'Ebre]] i [[Aranda de Duero]], caracterisats per una elevada industrialisació.

Conta en l'únic jaciment petrolífer del país en terra ferma, situat en la comarca de [[La Lora]], actiu en l'actualitat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Castella i Lleó]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Province of Burgos}}

{{Províncies d'Espanya}}

[[Categoria:Castella i Lleó]]
[[Categoria:Províncies d'Espanya]]
[[Categoria:Província de Burgos]]

Comarca de La Bureba

2026-04-20T12:05:08Z

Reval:

[[File:LA BUREBA.jpg|thumb|250px|Situació de la comarca de "La Bureba" dins de la [[província de Burgos]]]]

La [[comarca de La Bureba]] és una comarca [[Província de Burgos|burgalesa]], comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]. Se situa al norest de la província i està regada per multitut de [[Riu|rius]] que van a desembocar, a través dels rius Homino, Oroncillo, Oca i Tirada a l'[[Ebre]].

== Geografia ==
Està formada per una gran planura rodejada d'altes montanyes. Els Montes Obarenes i els páramo de Massa-Sedano al nort, pel sur la Serra de l'Alt de les Creus, La Brúixola i els Monts d'Oca, per l'oest, una atra volta els páramo de Massa-Sedano i a l'est el riu Tirada que l'enllaça en l'Ebre. Estos llímits entre les serres cantàbriques i els monts del [[sistema Ibèric]] guarden alguna chicotetes elevacions interiors com la serra d'Atapuerca, la vall de les Caderechas i Poza de la Sal.

La planura es presta a la producció [[Cereals|cerealística]]. Els seus immensos camps de [[blat]], de color [[vert]] o [[groc]] el païsage que, segons s'orienta a l'Ebre, o a [[la Rioja]] es va canviant per les [[Raïm|vinyes]].

Els rius són chicotetes rieres que van a confluir als tres principals de la comarca, la Tirada, Homino i Oca tots ells afluents de l'Ebre.

== Economia ==
L'aposta pel turisme d'interior va supondre l'obertura d'un bon número de cases rurals i posades. El [[Camí de Santiago]], en la seua variant de la 'Via de Bayona', té el seu pas per la comarca; en el trànsit que comunica [[Miranda de Ebro|Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]], a través de [[Briviesca]].

Destaca la llarga colecció d'iglésies i [[Ermita|ermites]] romàniques com les de: [[Abajas]], [[Castil de Lences]], [[Carcedo de Bureba]], [[Hermosilla]], [[Carrias]], [[Aguilar de Bureba]], [[Soto de Bureba]], [[Navas de Bureba]], [[Valdazo]], [[Los Barrios de Bureba|Els Barris de Bureba]], [[Pino de Bureba|Pi de Bureba]], etc.

== Municipis i pedanies ==
=== Municipis ===

{| border="1" cellpadding="5"

|-
| [[Abajas]]
| [[Aguas Cándidas]]
| [[Aguilar de Bureba]]
| [[Alcocero de Mola]]
| [[Bañuelos de Bureba]]
|-
| [[Los Barrios de Bureba]]
| [[Berzosa de Bureba]]
| [[Briviesca]]
| [[Busto de Bureba]]
| [[Cantabrana]]
|-
| [[Carcedo de Bureba]]
| [[Carrias]]
| [[Cascajares de Bureba]]
| [[Castil de Peones]]
| [[Cubo de Bureba]]
|-
| [[Fuentebureba]]
| [[Galbarros]]
| [[Grisaleña]]
| [[Llano de Bureba]]
| [[Miraveche]]
|-
| [[Monasterio de Rodilla]]
| [[Navas de Bureba‎]]
| [[Oña]]
| [[Padrones de Bureba]]
| [[Piérnigas]]
|-
| [[Poza de la Sal]]
| [[Prádanos de Bureba]]
| [[Quintanabureba]]
| [[Quintanaélez]]
| [[Quintanavides]]
|-
| [[Quintanilla San García]]
| [[Reinoso]]
| [[Rojas]]
| [[Rublacedo de Abajo]]
| [[Rucandio]]
|-
| [[Salas de Bureba]]
| [[Salinillas de Bureba]]
| [[Santa María Ribarredonda]]
| [[Santa Olalla de Bureba]]
| [[Vallarta de Bureba]]
|-
| [[La Vid de Bureba]]
| [[Vileña]]
| [[Villanueva de Teba]]
| [[Zuñeda]]
|
|-

|}

=== Pedanies ===

{| border="1" cellpadding="5"

|-
| [[Ahedo de Bureba]] (Galbarros)
| [[Arconada]] (Carcedo)
| [[Bárcena de Bureba]] (Abajas)
| [[Barcina de los Montes]] (Oña)
| [[Barrio de Díaz Ruiz]] (Los Barrios)
|-
| [[Bentretea]] (Oña)
| [[Buezo]] (Salinillas)
| [[Caborredondo]] (Galbarros)
| [[Calzada de Bureba]] (Fuentebureba)
| [[Cameno]] (Briviesca)
|-
| [[Castellanos de Bureba]] (Oña)
| [[Castil de Lences]] (Poza)
| [[Cereceda]] (Oña)
| [[Cornudilla]] (Oña)
| [[Hermosilla]] (Oña)
|-
| [[Herrera de Valdivielso]] (Rucandio)
| [[Hozabejas]] (Rucandio)
| [[Huéspeda]] (Rucandio)
| [[La Aldea del Portillo de Busto]] (Oña)
| [[La Parte|La Parte de Bureba]] (Oña)
|-
| [[Las Vesgas de Bureba]] (Los Barrios de Bureba)
| [[Lences|Lences de Bureba]] (Poza)
| [[Madrid de las Caderechas]] (Rucandio)
| [[Marcillo]] (Quintanaélez)
| [[Movilla]] (Llano)
|-
| [[Ojeda]] (Rucandio)
| [[Penches]] (Oña)
| [[Piedrahíta de Juarros]] (Santa María del Invierno)
| [[Pino de Bureba]] (Oña)
| [[Quintana-Urria]] (Carcedo)
|-
| [[Quintanaopio]] (Aguas Cándidas)
| [[Quintanillabón]] (Briviesca)
| [[Quintanilla cabe Rojas]] (Rojas)
| [[Quintanilla cabe Soto]] (Quintanaélez)
| [[Revillagodos]] (Briviesca)
|-
| [[Revillalcón]] (Salinillas)
| [[Río Quintanilla]] (Aguas Cándidas)
| [[Rublacedo de Arriba]] (Rublacedo)
| [[San Pedro de la Hoz]] (Galbarros)
| [[Silanes]] (Miraveche)
|-
| [[Solduengo|Solduengo de Bureba]] (Los Barrios)
| [[Soto de Bureba]] (Quintanaélez)
| [[Tamayo]] (Oña)
| [[Terminón]] (Oña)
| [[Terrazos|Terrazos de Bureba]] (Los Barrios)
|-
| [[Valdazo]] (Briviesca)
| [[Vallartilla]] (Vallarta)
| [[Villanueva de los Montes]] (Oña)
| [[Zangández]] (Oña)
|
|-
|}

== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Burgos]]
* [[Província de Burgos]]

[[Categoria:Geografia de la província de Burgos]]
[[Categoria:Comarques de la província de Burgos]]

Rucandio

2026-04-20T12:04:56Z

Reval:

[[File:Iglesia de Santa María Magdalena, Rucandio 03.jpg|thumb|250px|Rucandio]]

'''Rucandio''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de La Bureba]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 69 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Hozabejas

2026-04-20T12:04:50Z

Reval:

[[File:Hozabejas.jpg|thumb|250px|Hozabejas]]

'''Hozabejas''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Rucandio]], situada en la [[comarca de La Bureba]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 13 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Rucandio]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:47Z

Reval:

[[File:Sober, iglesia - panoramio.jpg|thumb|300px|Iglesia de Virgen del Carmen (San Martiño d'Arroxo)]]

'''San Martiño''' o també '''San Martinyo''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Martiño de Arroxo]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 10 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Martiño INE. Població de San Martiño]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Arroxo, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:42Z

Reval:

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:37Z

Reval:

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:32Z

Reval:

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:27Z

Reval:

San Martiño (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T12:00:21Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Iglesia de Virgen del Carmen (San Martiño d'Arroxo) '''San Martiño''' o també '''San Martinyo''', és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Martiño de Arroxo), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 10 hab…»

Illa de Cabrera

2026-04-20T08:57:25Z

Reval:

[[Image:Cabrera bay bahía.JPG|thumb|300px|Vista de l'illa de Cabrera]]
'''L'illa de Cabrera''' (en [[idioma balear|balear]] ''s'illa de Cabrera'' i en [[Idioma espanyol|castellà]] ''isla de Cabrera'') és una de les illes de l'[[Illes Balears|archipèlec balear]] ([[Espanya]]). Forma part de les nomenades [[Illes Gimnesies]], junt en [[Mallorca]] i [[Menorca]]. Es troba situada al sur de l'illa de [[Mallorca]]. Pertany al terme municipal de [[Palma]] i distrite del barri de Santa Catalina. L'illa es troba deshabitada.

La presencia militar des de l'any [[1916]] evità que en la zona es produïra una invasió turística, lo que ha permés la conservació de este privilegiat ecosistema fins als nostres dies, pertanyent des del [[29 d'abril]] de [[1991]] al Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Archipèlec de Cabrera, per mig de la Llei 14/1991.

Hui en dia l'illa seguix sent propietat del Ministeri de Defensa, mentres que la seua conservació està delegada en el Govern de les Illes Balears.

== Vore també ==
* [[Illes Gimnesies]]
* [[Palma]]
* [[Illes Balears]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Cabrera, Balearic Islands}}

[[Categoria:Palma]]
[[Categoria:Mallorca]]
[[Categoria:Illes Balears]]

Cocinya

2026-04-20T08:35:06Z

Reval:

[[File:Castelo e Ponte de Navia de Suarna, Lugo - 32182916932.jpg|thumb|250px|Navia de Suarna]]

'''Cocinya''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Navia de Suarna]], (parròquia de [[Santiago de Galegos]]), situada en la [[Comarca de los Ancares]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 8 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Navia de Suarna]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/navia-de-suarna/ Ajuntament de Navia de Suarna]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cociña INE. Població de Cocinya]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Navia de Suarna}}

{{Comarca de los Ancares}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

1494

2026-04-20T08:34:58Z

Reval:

{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle XV]]

Marca Hispànica

2026-04-20T08:34:43Z

Reval:

[[File:Marca Hispanica Longnon 806.png|thumb|250px|Territori de la Marca Hispànica]]

La '''Marca Hispànica''' era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'[[Imperi Carolingi]] en [[al-Àndalus]] (al sur dels [[Pirineus]]), des de finals del [[sigle VIII]] fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats per mig del [[Tractat de Corbeil]] de l'any [[1258]].

Fon una zona matalap creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia.

Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona.

El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona.

L'estat d'[[Andorra]] és l'única pervivència actual de la Marca Hispànica.

== Regne de Valéncia ==

El Regne moro de Valéncia es conquistà per a la [[corona d'Aragó]], en l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el [[4 de decembre]] de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la [[Corona de Castella]].

En un [[comtat]] baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava l'[[aragonés]] perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del [[regne d'Aragó]] se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]].

== Cites ==

{{Cita|L'actual Catalunya te el seu inici en part de la “Marca Hispanica”, territori fronterer respecte de les terres que es trobaven “sots senyoria de moros” i estava format per una succesio de comtats conquistats per l'imperi Carolingi i per tant baix la dominacio dels francs.

En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…”

No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.|''De la Marca Hispanica a Catalunya'', per [[Agustí Galbis]]}}

== Vore també ==

* [[Tractat de Corbeil]]
* [[Corona d'Aragó]]
* [[Regne de Valéncia]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Marca_Hisp%C3%A1nica Marca Hispànica en Wikipedia]
* [https://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/1298520/cinco-siglos-marca-hispanica Los cinco siglos de la Marca Hispánica - ''El Monárquico'']
* [https://laverdadofende.blog/2013/02/04/marca-hispanica-catalana-y-tratado-de-corbeil-1258/ Marca hispanica catalana y Tratado de Corbeil (1258) - ''La Verdad Ofende'']
* [https://www.eldebate.com/historia/20240618/marca-hispanica-corona-aragon-fronteras-forjo-espana-medieval_205933.html De la marca hispánica a la Corona de Aragón: las fronteras en las que se forjó la España medieval - ''El Debate'']

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Edat Mija]]
[[Categoria:Imperi Carolingi]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Veiga de Galegos

2026-04-20T08:34:07Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Veiga de Galegos (Meira)]] ............................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Veiga de Galegos (Riotorto)]] .........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

200

2026-04-20T08:34:01Z

Reval:

{{Número|Doscents}}
{{any}}
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle II]]

Pumarega

2026-04-20T08:33:56Z

Reval:

[[File:Pumarega5.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Marinya da Pumarega]]

'''Pumarega''', (oficialment '''Santa Mariña da Pumarega''') és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Castroverde (Lugo)|Castroverde]], situada en la [[Comarca de Lugo]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 4 pedanies.

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] la parròquia conta en una població de 78 habitants i la pedania conta en 38 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://concellodecastroverde.gal/ Ajuntament de Castroverde]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pumarega INE. Població de Pumarega]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|A Pumarega, Castroverde}}

{{Comarca de Lugo}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Pedrafita (Chantada)

2026-04-20T08:33:49Z

Reval:

[[File:Igrexa Pedrafita, Chantada.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Baia de Pedrafita]]

'''Pedrafita''', (oficialment '''Santa Baia de Pedrafita'''), és una parròquia del [[municipi]] de [[Chantada]], situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia está formada per 8 [[Pedania|pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]] conta en una població de 64 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pedrafita INE. Població de Pedrafita]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedrafita, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Doscents quarantasset

2026-04-20T08:33:37Z

Reval:

{{atres usos|247|este=el número 247}}
El '''doscents quarantasset''' (247) és el [[número natural]] que seguix al [[doscents quarantassís]] i precedix al [[doscents quarantahuit]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:33:30Z

Reval:

[[File:Sober, iglesia - panoramio.jpg|thumb|300px|Iglesia de Virgen del Carmen (San Martiño d'Arroxo)]]

'''San Martinyo''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 10 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Martiño INE. Població de San Martinyo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Arroxo, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:33:25Z

Reval:

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:33:20Z

Reval:

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:33:15Z

Reval:

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:12:58Z

Reval:

San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)

2026-04-20T08:12:06Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Iglesia de Virgen del Carmen (San Martiño d'Arroxo) '''San Martinyo''', és una pedania del municipi de Sober, situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 14 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lug…»

[[File:Sober, iglesia - panoramio.jpg|thumb|300px|Iglesia de Virgen del Carmen (San Martiño d'Arroxo)]]

'''San Martinyo''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 14 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Martiño INE. Població de San Martinyo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Arroxo, Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

San Martinyo

2026-04-20T08:08:02Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[San Martinyo (Monforte de Lemos)]] ..................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[San Martinyo (Pol)]] ............................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Páramo)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Ribas del Sil)]] ..............................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo d'Arroxo)]] ..............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo de Castro)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo de Couto)]] .............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo de Figueiras)]] ........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo de Mato)]] ...............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martinyo de Oleiros)]] ............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martiño de Requeixo)]] ..........................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Martiño de Río)]] ...................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (San Salvador de Toirán)]] .............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Santa Baia de Bolanyo)]] ..............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Santa María de Castro de Rei de Lemos)]] ..................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Sarria)]] .........................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Trabada)]] .....................................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Santa María de Galdo)]] ...............................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Martinyo (Santa María de Magazos)]] ..........................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Llibre dels morts

2026-04-20T08:01:38Z

Reval:

[[File:El_pesado_del_corazón_en_el_Papiro_de_Hunefer.jpg|thumb|250px|Representació del [[Juí d'Osiris]]]]

[[File:PinedjemIIBookOfTheDead-BritishMuseum-August21-08.jpg|thumb|250px|Llibre dels morts de [[Pinedyem II]]]]

[[File:Egypt_dauingevekten.jpg|thumb|250px|Ritual dels pesage del cor per part d'[[Anubis]]. Sortilegi 125 del Papir d'Ani]]

El '''Llibre dels morts''' és el nom modern d'un text funerari de l'[[Antic Egipte]] que es va utilisar des del començ de l'Imperi nou (cap a l'any 1540 a. C.) fins a l'any [[60 a. C.]], despuix de la caiguda d'[[Egipte]].

El text consistia en una série de sortilegis màgics destinats a ajudar als difunts a superar el [[juí d'Osiris]], assistir-los en el seu viage a través de la [[Duat]], l'inframon, i viajar a l'[[Aaru]], en l'atra vida.

El Llibre dels morts era part d'una tradició de texts funeraris iniciada pels més antics Texts de les piràmides i Texts dels [[Sarcòfec|sarcòfecs]], que s'inscrivien sobre murs de tombes o en els fèretres, i no sobre [[Papir|papirs]]. Alguns dels sortilegis del Llibre dels morts varen ser extrets d'estos texts antics i daten de l'III mileni a. C., mentres que atres fòrmules màgiques varen ser compostes més tart en l'història egipcíaca i daten del Tercer periodo intermig (sigles XI-VII a. C.). Alguns dels capítuls que componien el llibre es varen seguir inscrivint en parets de tombes i sarcòfecs, tal i com havien segut els sortilegis des del seu orige. El Llibre dels morts s'introduïa en el sarcòfec o en la cambra sepulcral del fallit.

No existia un únic i canònic Llibre dels morts. Els papirs supervivents contenen una variada selecció de texts religiosos i màgics i diferixen notablement en les seues ilustracions. Algunes persones encarregaven les seues pròpies còpies del llibre, tal volta en una selecció dels sortilegis que consideraven més importants per a la seua pròpia progressió en l'atra vida. El Llibre dels morts va ser comunament escrit en [[Jeroglífic|jeroglífics]] o escritura hieràtica sobre rolls de papir, i a sovint ilustrat en vinyetes que representen al difunt i el seu viage al més allà.

En l'actualitat es coneixen 192 sortilegis, encara que cap manuscrit individual els conté tots. Servixen a una gran cantitat de propòsits. Alguns estan destinats a donar al fallit coneiximents místics en el més allà, o identificar-los a ells en els deus, cas del sortilegi 17, una obscura i llarga descripció del deu [[Atum]]. Uns atres són encants per a garantisar que les diferents parts d'un fallit sigan preservades i reunides, o també per a otorgar al mort el control sobre el món que li rodeja. Alguns protegixen al difunt de forces hostils o el guien a través dels obstàculs de l'inframon. Els més famosos són els capítuls referits al juí d'Osiris en el ritual del ''Pesaje del cor''.

Casi tots els eixemplars del Llibre dels morts eren únics, puix contenien una selecció distinta de sortilegis de tot el corpus de texts disponible. Durant la major part de la seua història el llibre no va tindre orde o estructura definida. De fet, des del primerenc estudi de Paul Barguet de l'any [[1967]] sobre els temes comuns entre els diferents texts, els egiptòlecs varen concloure que no hi havia cap estructura interna. Va ser sol des del Periodo Saíta (la dinastia XXVI) en avant quan es va dotar al llibre d'organisació.

Els Llibres dels morts de l'época Saíta tendixen a organisar els capítuls en quatre seccions:

* Capítuls 1-16: El difunt entra en la tomba, descendix als inferns i el cos recupera el moviment i la parla.
* Capítuls 17-63: Explicació de l'orige mític dels deus i els llocs, els fallits són obligats a viure de nou a fin de que puguen sorgir, nàixer, en el sol del matí.
* Capítuls 64-129: Els fallits viagen a través del cel en l'arca solar com un dels morts beneïts. De nit descendixen a l'inframon per a presentar-se davant d'Osiris.
* Capítuls 130-189: Despuix d'haver segut reivindicat, el fallit assumix poder en l'univers com un dels deus. Esta part també inclou diversos capítuls sobre amulets protectors, recapte de menjar i llocs importants.

Un papir del Llibre dels morts era creat per escrigues, als que la gent li'ls encarregava en preparació del seu propi funeral, o per familiars d'algú recent fallit. Eren artículs cars, puix una font dona un preu d'un deben d'argent per a un roll del Llibre, més o menys el salari anual d'un treballador. El papir en sí era costós i en moltes ocasions es reutilisava per al papereig quotidià i també per a crear un Llibre dels morts, creant palimpsestos.

La majoria de propietaris de Llibres dels morts eren membres de l'èlit social, i inicialment solament estaven reservats per als components de la família real. Més tart han segut trobats en les tombes d'escrigues, sacerdots i funcionaris. Els seus posseïdors solien ser hòmens, i generalment les vinyetes inclouen també el retrat de les seues esposes. Si en els primers temps de la creació del Llibre dels morts hi havia solament una còpia pertanyent a una dòna per dèu pertanyents a hòmens, durant el Tercer periodo intermig dos terços corresponien a dònes i en l'etapa ptolemaica un terç dels llibres elaborats en escritura hierática tenien propietàries femenines.

== Referències ==
* Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en [[anglés]]). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Book of the Dead}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]

Xeldo

2026-04-20T08:01:27Z

Reval:

[[Archiu:Geldo 006.jpg|300px|miniaturadeimagen|Plaça de l'iglésia de Xeldo.]]
'''Xeldo''' (en [[castellà]] ''Geldo''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]], al sur de la [[província de Castelló]].

== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 628 habitants.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Geldo}}

{{Municipis de L'Alt Palància}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

806 a. C.

2026-04-20T08:01:10Z

Reval:

{{any|806|a. C.}}
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle IX a. C.]]

Benet de Núrsia

2026-04-20T08:01:04Z

Reval:

'''Benet de Núrsia''' ([[Núrsia]], [[Úmbria]], [[480]] - † [[Montecassino]], [[Laci]], [[547]]) fon un patrici romà cristià, fundador de monasteris i autor de la ''[[Regla de Sant Benet|Regula]]'', que va donar orige a l'[[Orde de Sant Benet|orde benedictí]]. Considerat com a pare del [[monaquisme]] occidental, és venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Abadia de Montecassino]]
[[Categoria:Abats benedictins italians]]
[[Categoria:Pares de l'Iglésia llatins]]
[[Categoria:Sants anacoretes]]
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]
[[Categoria:Sants de l'Iglésia ortodoxa]]
[[Categoria:Sants de la província de Frosinone]]
[[Categoria:Sants de la província de Perusa]]
[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o ordens religiosos catòlics]]

Mali

2026-04-20T08:00:55Z

Reval:

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République du Mali'' República de Mali
| image_bandera = Flag of Mali.svg
| image_escut = Coat_of_arms_of_Mali.svg
| image_escut_tamany = 120px
| image_mapa = Mali (orthographic projection).svg
| lema_nacional = ''Un peuple, un but, une foi'' (francés: «Un poble, una meta, una fe»)
| himne_nacional = ''[[Pour l'Afrique et pour toi, Mali]]'' (francés: «Per Àfrica i per tu, Mali»)
| capital = [[Bamako]]
| capital_població = 1.690.471
| capital_coord =
| ciutat_principal = [[Bamako]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
| govern = [[República]] [[Semipresidencialisme|semipresidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Anex:President de Mali|President]] [[Primer ministre de Mali|Primer ministre]]
| dirigents_noms = [[Ibrahim Boubacar Keïta]] [[Modibo Keita (polític)|Modibo Keita]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =  • Data
| fundació_dates = de [[França]] [[22 de setembre]] de [[1960]]
| superfície = 1.240.000
| superfície_lloc = 24
| superfície_aigua = 1,6 %
| fronteres = 7.243 km
| costes = 0 km
| població = 14,5 millons
| població_any = 2009
| població_lloc = 72
| població_densitat = 9,1
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_cápita =
| PIB = US$16.872 millons
| PIB_any = 2010
| PIB_lloc = 128
| PIB_per_cápita = US$1.187 (2009)
| IDH = 0,407
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 176
| IDH_categoria = '''Baix'''
| moneda = [[Franco CFA d'Àfrica Occidental]] (FCFA, <code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
| gentilici =
| horari = [[UTC]] + 0
| horari_estiu = No aplica
| cctld = [[.ml]]
| còdic_telefònic = 223
| prefix_radiofònic = TZA-TZZ
| còdic_ISO = 466 / MLI / ML
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], CEDEAO
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}
'''Mali''',<ref>{{Països RACV}}</ref> el nom oficial del qual és '''República de Mali''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i [[Senegal]], i al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1.240.000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].

Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.

L'actual territori de Mali fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]]: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Mali]] (del qual Mali pren el seu nom), i l'[[Imperi Songhay]]. A finals del [[sigle XIX]], Mali va caure baix el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francés. En l'any [[1959]], Mali conseguí l'independència junt en [[Senegal]], convertint-se aixina en la Federació Mali. Un any despuix, la Federació Mali es va convertir en la nació independent de Mali. Despuix d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any [[1991]] va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Mali com una nació democràtica en un [[sistema pluripartidiste]]. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.Pdf ''Human Development Índexs''], Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009</ref>
== Història ==

En l'antiguetat, el territori de l'actual Mali fon seu dels tres grans imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]] de sal, or i atres matèries primeres precioses.<ref name=p1>Mali country profile, p. 1.</ref> Estos regnes sahelians mancaven tant de llímits geopolítics com d'identitats ètniques delimitades clarament.<ref name=p1 /> El primer d'estos imperis fon l'[[Imperi de Ghana]], fundat pels [[Soninké]], un poble de parla [[llengües mandé|mandé]].<ref name=p1 /> El regne es va expandir a través d'Àfrica occidental des del [[Sigle VIII]] fins a [[1078]], quan fon conquistat pels [[almoràvits]].<ref name=p2>Mali country profile, p. 2.</ref>

L'[[Imperi de Mali]] anà format despuix en el curs superior del [[Riu Níger]], i va conseguir el seu màxim poder en el transcurs del [[sigle XIV]].<ref name=p2 /> Baix el regnat de l'imperi de Mali, les antigues ciutats de [[Djenné]] i [[Tombuctú]] varen ser importants centres de comerç i aprenentage islàmic.<ref name=p2 /> El regnat declinà posteriorment com a resultat de conflictes interns, sent finalment reemplaçat per l'[[Imperi Songhai]].<ref name=p2 /> El poble Songai és originari de l'actual noroest de [[Nigèria]]. L'Imperi Songhai havia segut durant molt de temps una potència d'Àfrica Occidental baix el control de l'imperi de Mali.<ref name=p2 />

[[File:Mapa mali.svg|L'extensió de l'[[Imperi de Mali]]|thumb|left]]

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Mali, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Despuix de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Mali va caure baix el control [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Mali]]. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En l'any [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Mali.<ref name=p3 />

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials [[democràcia|democràtiques]] de Mali. Despuix de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Mali és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

== Govern i política ==

Mali és una democràcia constitucional governada per la constitució del [[12 de giner]] de [[1992]], que fon revisada en l'any [[1999]].<ref name=p14>Mali country profile, p. 14.</ref> La constitució establix una divisió de poders entre l'[[eixecutiu]], el [[llegislatiu]] i el [[judicial]].<ref name=p14 /> El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".<ref name=p14 />

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 30.</ref> El president oficia també de [[cap d'estat]] i [[comandant en cap]].<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 29 & 46.</ref> El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 38.</ref> L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Mali i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.<ref name=p15>Mali country profile, p. 15.</ref><ref>Constitution of Mali, Art. 59 & 61.</ref> Despuix de les eleccions de [[2007]], l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.<ref>(en francés) Koné, Denis. [http://fr.allafrica.com/stories/200708131307.Html Mali: "Résultats définitifs des Législatives"]. ''[[Els Échos (Mali)|Les Echos]] '' ([[Bamako]]) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.</ref> L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 65.</ref>

La constitució de Mali establix l'independència jurídica,<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 81.</ref> pero el poder eixecutiu eixercix influència sobre el poder judicial en virtut de la seua facultat de designar juges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de llei.<ref name=p15 /> Els tribunals maliencs de major jerarquia són el Tribunal Suprem, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes llegislatius i servix com a àrbit electoral.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 83-94.</ref> N'hi han diversos tribunals menors, encara que els caps de les aldees i els ancians s'encarreguen de resoldre conflictes més locals en les aldees.<ref name=p15 />

== Organisació polític-administrativa ==

[[File:Mali Regions-es.svg|thumb|<center>Regions i districtes</center>]]
Mali està dividit en huit regions administratives i un districte. Estes divisions porten el nom de la ciutat principal de cada zona. Les tres regions del nort, [[Gao (regió)|Gao]], [[Kidal (regió)|Kidal]] i [[Tombuctú (regió)|Tombuctú]], representen dos terços de la superfície del país, en a soles el 10% de la seua població. El sur del país està dividit en les regions de [[Kayes (regió)|Kayes]], [[Kulikoró (regió)|Kulikoró]], [[Mopti (regió)|Mopti]], [[Segú (regió)|Segú]], [[Sikasso (regió)|Sikasso]] i el districte de [[Bamako]].

Actualment està en curs una reforma de descentralisació, que té per objectiu la transferència de les competències a les colectivitats administratives a fi que els interessos locals siguen gestionats lo més prop possible de la població. Esta reforma vol acabar en la divisió territorial heretada de la colonisació. Consta d'un procés de consulta popular que ha permés la creació de ''comunes'', les quals reunixen uns quants pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.<ref name="RRD"> Modibo Kéita et Kò Samaké (Réseau Réussir la Décentralisation), [http://penserpouragir.org/article.php3?id_article=196 Rebromege sur l'Historique de la Décentralisation au Mali]</ref>

Existixen 703 comunes en Mali, de les quals 684 foren creades en [[1996]]. Una llei de l'any [[1999]] confirma esta reorganisació administrativa i territorial de Mali, en la creació dels círculs (reagrupament de vàries comunes) i les regions (reagrupament de círculs).<ref name="HCCT"> Haut Conseil des Collectivités territorials, [http://initiatives.net.ml/article.php3?id_article=462 Mise en oeuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives »]</ref>

L'estat Mali ha creat una direcció nacional de les colectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Colectivitats locals (MATCL). Esta institució està encarregada del seguiment i posada en marcha de la descentralisació i el reforç de les capacitats colectives territorials, aixina com dels dispositius de soport tècnic i de soport financer.

En l'any [[2005]], en el quadro de la política nacional, fon adoptat un document de descentralisació previst per als anys 2005-[[2014]]. Consta de quatre eixos principals:
* El desenroll de les capacitats colectives humanes;
* La millora de la desconcentració dels servicis de l'Estat;
* El desenroll de la ciutadania;
* El desenroll de les prestacions privades de servicis a nivell local.

Eixe mateix any fon creada l'octava institució de la República de Mali, l'Alt Consell de les Colectivitats territorials, que assegura la representació nacional de les colectivitats territorials. La seua finalitat és respondre a les qüestions que concernixen al desenroll local i regional, a la protecció del mig ambient i a la millora de la calitat de vida dels ciutadans en el si de les colectivitats territorials.<ref name="HCCT" />

== Geografia ==
[[File:Mali sat.png|thumb|<center>Image satelital de Mali</center>]]

[[File:Mali-es.svg|thumb|<center>Mapa de Mali.</center>]]
[[Archiu:Askia.jpg|thumb|<center>Tomba dels Askia</center>]]

Mali és un estat sense litoral situat en [[Àfrica occidental]], al suroest d'[[Algèria]]. En una superfície de 1.240.000 millons de quilómetros quadrats, Mali es troba en el lloc número 24 de la [[llista de països per superfície]], i el seu tamany és semblant al de [[Suràfrica]] i [[Angola]]. La major part del país forma part del sur del [[Sàhara]], per lo qual és calorós i, comunament, es formen les tormentes d'arena harmattan durant les estacions seques.<ref name=geography>Mali country profile, p. 5.</ref> El país s'estén al suroest a través del [[Sahel]] fins a la [[sabana sudanesa]]. Mali és principalment plana, encara que esta està trencada de vegades per tossals rocosos. El [[Adrar dels Iforas]] es troba en el nordest, i els relleus més importants són els Montes d'Hombori que ésel punt més elevat (1.155 metros d'altitut) al surest i els Monts Bambouk i Manding, al suroest.

Els recursos naturals d'este país són considerables, i l'[[or]], l'[[urani]], els [[fosfats]], el [[caolí]], la [[sal]] i la [[pedra calcàrea]] són els més explotats. Mali ha de fer front a problemes migambientals com la [[desertificació]], la [[deforestació]], l'erosió del sol, i l'aigua contaminada.

=== Clima ===
El clima del país varia de [[subtropical]] en el sur a [[àrit]] en el nort.<ref name=geography /> La major part del país patix d'insignificants precipitacions, per lo qual les [[sequies]] són freqüents.<ref name=geography /> Des de finals de [[juny]] a principis de [[decembre]] és la temporada plujosa. Durant este espai de temps, les inundacions del [[riu Níger]] són comuns.<ref name=geography />

== Ecologia ==
Els principals [[bioma|biomes]] presents en Mali són el [[desert]], al nort, i la [[sabana]], al sur. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les principals [[Ecorregió|ecorregions]] de Mali són, de nort a sur:
* [[Desert del Sàhara (ecorregió)|Desert del Sàhara]]
* [[Estepa i sabana arborada del Sàhara meridional]]
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]]
* [[Sabana sudanesa occidental]]

Ademés, estan presents la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]] en les montanyes del nort ([[Adrar dels Iforas]]), i la [[sabana inundada del delta interior del Níger-Bani]] en la confluència d'eixos dos rius, en el centre del país.

== Relacions exteriors i eixèrcit ==
[[Image:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg|El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà [[George W. Bush]]|thumb]]
Despuix de l'independència conseguida en l'any [[1960]], Mali seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.<ref name=p17>Mali country profile, p. 17.</ref>Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any [[2002]], les relacions en l'oest en general i en [[Estats Units]] en particular, han millorat significativament.<ref name=p17 /> Mali té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en [[França]], una ex-potència en matèria de [[colònies]].<ref name=p17 />

Mali és activa en organisacions regionals com l'[[Unió Africana]].<ref name=p17 /> Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com [[Costa d'Ivori]], [[Libèria]] i [[Serra Lleona]].<ref name=p17 /> Mali se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.<ref name=p17 /> L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el [[bandolerisme]] i [[terrorisme]] transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.<ref name=p17 />

L'eixèrcit de Mali esta constituït per les forces terrestres i la força aérea,<ref name=factbook /> aixina com la Gendarmeria paramilitar i la Guàrdia republicana, tots estos baix el control del Ministeri de Defensa i Veterans, comandat per un civil.<ref name=ns>Mali country profile, p. 18.</ref> Els militars estan mal pagats, pobrament equipats i en necessitat de racionalisació.<ref name=ns />

L'organisació ha patit l'incorporació de forces irregulars [[tuareg]] en l'eixèrcit seguint un acort firmat en [[1992]] entre el govern i les forces rebels tuareg.<ref name=ns /> Els militars han mantengut un baix perfil des de la transició democràtica de 1992. L'actual president, [[Amadou Toumani Touré]], és un ex-[[general]] de l'eixèrcit i, segons els reports, goja de soport militar generalisat.<ref name=ns />

Durant el report anual de drets humans realisat en l'any [[2003]], el Departament d'Estat d'[[Estats Units]] va calificar el control civil de les forces de seguritat com eficaç, pero pren nota d'alguns "cassos en que els elements de seguritat actuaren sense autoritat de l'autoritat governamental".<ref name=ns />

== Economia ==
[[File:Kati market street (and Amadu).jpg|thumb|<center>Mercat en Kati</center>]]
[[File:Porter - Mali.jpg|thumb|<center>Porter carrejant fenaç</center>]]
Mali és un dels països més pobres del món.<ref name=factbook /> El sou anual mig és de 1500 dólars.<ref name="state">{{cita web|título=Mali|url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2828.Htm |fechaacceso=2008-06-04 |mes=May | año=2008|editorial=[[U.S. State Department]] }}</ref> Entre [[1992]] i [[1995]], Mali va implementar un programa d'ajust econòmic que resultà en el creiximent de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li permeté a Mali unir-se a l'[[OMC]] el [[31 de maig]] de 1995.<ref name="state" /> El [[producte brut intern]] (PBI) s'ha elevat des de llavors. En [[2002]], el PBI va ascendir a 3.4 mil millons de dólars,<ref name=p9>Mali country profile, p. 9.</ref> i es va incrementar a 5.8 mil millons de dólars en [[2005]],<ref name="state" /> donant com a resultat una taxa de creiximent anual del 17.6%, aproximadament.

La clau de l'economia de Mali és l'[[agricultura]]. El [[cotó]] és la collita més exportada del país, i s'exporta a [[Senegal]] i [[Costa d'Ivori]].<ref name=Goldenhope>{{cita publicació | nombre=Briony | apellido=Hale | coautores= | título=Mali's Golden Hope | fecha=1998-05-13 | editorial=BBC | url =http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/business/1945588.stm | obra =[[BBC News]] | pàgines = | fechaacceso = 2008-06-04 | idioma = }}</ref><ref name=marshall>Cavendish, p. 1367.</ref> Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu varen disminuir significativament des del [[2003]].<ref name=marshall /><ref name=Goldenhope /> Ademés de cotó, Mali produïx arròs, mill, [[dacsa]], [[verdura]], [[tabac]] i collites d'arbre. L'[[or]], el [[ganado]] i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.<ref name="state" /> El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.<ref name=marshall /> No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.<ref>May, p. 291.</ref>

En [[1991]], en ajuda de l'[[AIF]], Mali va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.<ref>Campbell, p. 43.</ref> L'or s'extrau en el sur, i Mali té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de [[Suràfrica]] i [[Ghana]]).<ref name=Goldenhope /> L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any [[1999]] ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de [[Costa d'Ivori]].<ref>African Development Bank, p. 186.</ref> atres recursos naturals són el [[caolí]], la [[sal]], el [[fosfat]] i la [[calcàrea]].<ref name="state" />

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.<ref name="state" /> Mali fa un us eficient de la [[hidroelectricitat]], que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 [[kWh]] d'energia hidroelèctrica varen ser generats en Mali.<ref name=marshall />

El govern participa en l'implicació estrangera, que comprén comerç i privatisació. Mali començà la seua reforma econòmica firmant acorts en [[1988]] en el [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]].<ref name="state" /> Entre 1988 i [[1996]], el govern malienc va reformar en gran part les empreses públiques. Des de l'acort, 16 empreses foren privatisades, 12 parcialment privatisades i 20 liquidades.<ref name="state" /> En [[2005]], el govern de Mali li va concedir una companyia de ferrocarrils a la corporació Savage, que està assentada en [[Salt Lake City]], [[Utah]], [[Estats Units]].<ref name="state" />

Mali és membre de l'Organisació per a l'Harmonisació en Àfrica del Dret Mercantil (OHADA).<ref name="ohada.com">
{{Citation
| title = OHADA.Com: The business Law portal in Àfrica
| url = http://www.ohada.Com/index.php
| accessdate = 2009-03-22}}
</ref>

== Demografia ==
[[Archiu:Mali-demography.png|thumb|Evolució de la població entre els anys [[1961]] i [[2003]]]]
[[File:Mali - Bozo girl in Bamako.jpg|thumb|upright|Una chiqueta Borrisol en Bamako]]

En juliol de [[2009]], la població de Mali estava estimada en 13 millons, en un creiximent anual del 2.7%.<ref name=factbook>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ml.Html CIA world factbook]. [[CIA]]. Revisat el 3 de setembre del 2009.</ref> La població és predominantment [[rural]] (68% en [[2002]]), i entre el 5% i 10% és [[nómada]].<ref name=p6>Mali country profile, p. 6.</ref> Més del 90% de la població viu en el sur del país, especialment en [[Bamako]], que té més de 1 milló d'habitants.<ref name=p6 />

En l'any [[2007]], en torn del 48% dels habitants de Mali tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el 3% restant 65 o més.<ref name=factbook /> L'edat mija era de 15.9 anys.<ref name=factbook /> La [[taxa de natalitat]] en 2007 fon de 49.6 naiximents cada 1000 habitants, i la [[taxa de fertilitat]] 7.4 naiximents per dòna.<ref name=factbook /> La [[taxa bruta de mortalitat]] en 2007 fon de 16.5 morts cada 1000 habitants.<ref name=factbook /> L' [[esperança de vida al nàixer]] fon de 49.5 anys (47.6 per als hòmens i 51.5 per a les dònes).<ref name=factbook /> Mali té una de les taxes de [[mortalitat infantil]] més altes del món,<ref name=p6 /> en 106 morts cada 1000 naiximents vius en 2007.<ref name=factbook />

La població malienca comprén a un número de grups ètnics [[Àfrica negra|subsaharians]], dels quals la majoria posseïxen concordances històriques, culturals, llingüístiques i religioses.<ref name=p6 /> El [[Bambara]], per llunt, és el grup ètnic més extens, formant part del 36.5% de la població.<ref name=p6 /> En grup, el Bambara, el [[Soninké]], el Khassonké i el [[malinké]], la major part del grup [[mandé]], constituïxen el 50% de la població de Mali. Atres grups significatius són el [[Peul]] (17%), el Voltaic (12%), el Songaic (6%), i el [[Tuareg]] i Moor (10%).<ref name=factbook /> Històricament, Mali ha gojat de bones relacions interètniques; no obstant, n'hi ha tensions entre els Songhai i els Tuareg.<ref name=p6 />

El llenguage oficial de Mali és el francés, pero una cantitat numerosa (40% o més) de [[llengües africanes]] són àmpliament usades per diversos grups ètnics.<ref name=p6 /> Prop del 80% de la població de Mali es pot comunicar en [[idioma bambara|bambara]], que és la principal [[llengua vehicular]] i idioma de comerç.<ref name=p6 />

=== Religió ===
[[File:Religión en Malí.png|thumb|<center>Religió en Mali</center>]]
El 90% dels maliencs és, segons estimacions, [[musulmà]] i la major part d'estos són [[sunís]]; aproximadament el 5% de la població és cristiana (dos terços de l'[[iglésia catòlica]] i un atre terç [[Protestantisme|protestant]]); el 5% restant correspon a creences [[animistes]] tradicionals o indígenes.<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2008/108379.Htm International Religious Freedom Report 2008: Mali]</ref> L'[[ateisme]] i l'[[agnosticisme]] no són molt comuns entre els maliencs, dels quals la majoria practica la seua religió diàriament.<ref name=cp>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Mali.Pdf Mali country profile]. [[Library of Congress]] [[Federal Research Divisió]] (January 2005). ''This article incorporates text from this source, which is in the [[public domain]].</ref>

D'acort al report anual del [[Departament d'Estat dels Estats Units]] sobre llibertat religiosa, l'islam practicat en Mali pot ser considerat moderat, tolerant i adaptat a les condicions locals.<ref name=cp /> Les dònes participen en activitats econòmiques, socials i polítiques, i generalment no porten posat vels.<ref name=cp /> La constitució establix que Mali és un [[estat llaic]] i proporciona [[llibertat religiosa]], i el govern respecta en gran part este dret. La relació entre musulmans i practicants de minories religioses pot considerar-se amigable, i els grups de missioners estrangers (tant musulmans com no musulmans) són tolerats.<ref name=cp />

== Salut i educació ==
Mali fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la [[pobrea]] i la [[desnutrició]]; i a [[higiene]] i [[sanejament ambiental]] inadequat<ref name=p7>Mali country profile, p. 7.</ref>. Els indicadors de salut i desenroll de Mali es troben entre els pijors del món<ref name=p7 />. L'any [[2000]], a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari<ref name=p8>Mali country profile, p. 8.</ref>. En [[2001]], la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig<ref name=p7 />. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa<ref name=p8 />. La [[malària]] i atres malalties transmeses per [[artròpodos]] són freqüents en Mali, aixina com el número de [[malalties infeccioses]] com el [[còlera]] i la [[tuberculosis]]<ref name=p8 />. La població de Mali també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació<ref name=p8 />. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel [[HIV]]/[[SIDA]], una de les taxes més baixes d'[[Àfrica]]<ref name=p8 />.

[[File:Lycéens kati.jpg|thumb|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali]]
L'educació en Mali és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16<ref name=p7 />. El sistema comprén sis anys d'[[educació primària]], que comença als set, seguits de sis anys d'[[educació secundària]]. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe<ref name=p7 />. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]], la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)<ref name=p7 />. El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors<ref name=p7 />. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

== Turisme ==

En els últims anys , Mali esta experimentant un creiximent gradual del turisme. La regió de Dogon ,breçol d'una milenària civilisació atrau cada any a decenes de mils de turistes. També la ciutat de Tombouctou atrau turistes, especialment en giner ,quan té lloc un festival de musica Africana en el desert. Mali exigix visat als nacionals de casi tots els països. Encara que les autoritats insistixen en la necessitat d'obtindre el visat en antelació, en la practica s'expedix en l'acte en tots els llocs fronterers i en el mateix aeroport de Bamako. Mali no exigix [[Carnet de passage]] per a l'importació temporal de vehículs de turistes, per a estàncies no superiors a 30 dies.

== Cultura ==
Les tradicions musicals malienques deriven dels [[griot]]s (o ''Djeli''), coneguts com "Guardians de la memòria",<ref>Michelle Crabill and Brose Tiso. [http://www.fcps.edu/KingsParkES/technology/mali/malihis.Htm Mali Resource Website]. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.</ref> que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Mali és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són [[Toumani Diabaté]], intérpret de [[kora]], el guitarriste [[Ali Farka Touré]], qui combinava música tradicional de Mali en [[blues]], el grup musical [[Tuareg]] nomenat [[Tinariwen]] i diversos artistes afropop com [[Salif Keita]], el duo [[Amadou & Mariam]], [[Oumou Sangaré]] i [[Habib Koité]].

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,<ref name=p29>Velton, p. 29.</ref> Mali ha segut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.<ref name=p128>Milet & Manaud, p. 128.</ref> La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en ''jalis'' recitant o cantant històries de memòria.<ref name=p28>Velton, p. 28.</ref><ref name=p128 />Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Mali més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.<ref name=p28 /> La novela més coneguda d'un autor de Mali és ''Li devoir de violence'', escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any [[1968]] el [[Premi ReRenaudot]], encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.<ref name=p28 /><ref name=p128 /> atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, [[Massa Makan Diabaté]], Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.<ref name=p13>Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.</ref> La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits nomenats boubou, que són típics d'[[Àfrica occidental]]. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.<ref name=p13 /> L'[[arròs]] i el [[mill]] són importants en la cuina de Mali, que es basa principalment en grans de cereal.<ref name=p30>Velton, p. 30.</ref><ref name=p146>Milet & Manaud, p. 146.</ref> Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'[[espinac]] o l'[[adansonia]], en [[tomaca]] o en salsa de [[cacauet]], i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament [[pollastre]], [[carn de corder|corder]], [[vaca]] i [[cabra]]).<ref name=p30 /><ref name=p146 /> La cuina de Mali varia regionalment.<ref name=p30 /><ref name=p146 />

== Celebracions ==
{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|---bgcolor="#EEEEEE"
! Data || Festa || Comentaris
|-
|[[1 de giner]] || Any Nou ||
|-{{línea gris}}
| [[20 de giner]] || Festa d'eixèrcit ||
|-
| [[26 de març]] || Dia dels Màrtirs || Caiguda del règim del General [[Moussa Traoré]]
|-{{línea gris}}
| [[1 de maig]] || Festa del Treball ||
|-
| [[25 de maig]] || Festa d'Àfrica ||Creació de l'[[Organisació de la Unitat Africana]]
|-{{línea gris}}
| [[22 de setembre]] || Dia de l'Independència || Independència de [[França]] en [[1960]]
|-
| [[25 de decembre]] || Nadal || Naiximent de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]]
|}

== Deports ==
[[File:Mali football.jpg|thumb|Chiquets maliencs jugant al fútbol en una aldea de la tribu [[Dogón]]]]
El deport més popular en Mali és el [[fútbol]]<ref name=p151>Milet & Manaud, p. 151.</ref><ref name=p55>DiPiazza, [http://books.google.com/books?id=OR4Ovt7U_2IC&pg=PA55&sig=ACfU3U17TqmCrnJkhkPlWicLUQPkNG9uBA p. 55].</ref>, que cobrà més importància des de que Mali estajà la [[Copa Africana de nacions 2002]]<ref name=p151 /><ref name=p320>Hudgens t'al., p. 320.</ref>. La major part de les ciutats tenen competicions regulars, i els equips més populars nacionalment són el [[Djoliba AC]], el [[Stade Malien]], i el [[Real Bamako]], tots situats en la capital del país<ref name=p55 />. Partits informals són jugats a sovint pels jóvens en boles de drap com a pilota<ref name=p55 />. El país ha aportat diversos jugadors notables a equips francesos, incloent a [[Salif Keita]] i [[Jean Tigana]]. Frédéric "Fredi" Kanouté, nomenat com el Jugador Africà de l'Any 2007, juga actualment en la [[Primera Divisió d'Espanya]], per al [[Sevilla FC]]. Atres jugadors que actualment formen part d'algun equip important de [[Espanya]], són [[Mahamadou Diarra]], capità de la selecció nacional de Mali, per al [[Real Madrid]] i [[Seydou Keita]] per al [[FC Barcelona]]. Ademés, jugadors oriunts de Mali que participen en equips europeus són Mamady Sidibe per al [[Stoke City Football Club]], Mohammed Sissoko per a la [[Juventus]], Sammy Traoure en el [[Paris Saint-germain]], [[Galanteja Coulibaly]] en el [[AJ Auxerre]], Kalifa Cisse i Jimmy Kebe per al [[Reading Football Club]], i [[Dramane Traoré]] per al [[Lokomotiv Moscou]]<ref name=p151 /><ref name=p55 />. El [[basquet]] és un atre deport important en Mali<ref name=p55 />;<ref>[http://www.africabasket.com/mli/mli.Aspe "Malian Men Basketball"]. [[Africabasket.Com]]. Retrieved June 3, 2008.</ref> la Selecció femenina de basquet de Mali, liderada per Hamchetou Maiga, jugadora dels [[Sagrament Monarchs]], va competir en els [[Jocs Olímpics de Beijing 2008]].<ref>Chitunda, Juliol. [http://www.fiba.com/pages/eng/fc/news/lateNews/arti.asp?newsid=23726 "Ruiz looks to strengthen Mali roster ahead of Beijing"]. [[FIBA]].Com (March 13, 2008). Accessed on June 24, 2008.</ref> La [[lluita]] (la lutte), també és un joc practicat habitualment, encara que en els últims anys ha anat decaent la seua popularitat<ref name=p320 />. El [[Oware]], una variant del [[mancala]], és un passatemps comú<ref name=p55 />.

== Referències ==
{{Listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Mali}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Mali]]

Gejo de Doña Mencía

2026-04-20T08:00:34Z

Reval:

'''Gejo de Doña Mencía''' és una [[pedania]] del municipi de [[Barbadillo]], en la [[comarca de Campo de Salamanca]], ([[Mancomunitat de Ledesma]]), en la [[província de Salamanca]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], no conta en població.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Salamanca]]
* [[Barbadillo]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Salamanca]]

Nicòsia Nort

2026-04-20T08:00:26Z

Reval:

[[Archiu:North Nicosia collage.png|300px|thumb|Panoràmiques de Nicòsia Nort]]
'''Nicòsia del Nort''' (en [[Idioma turc|turc]]: ''Kuzey Lefkoşa'', en [[Idioma grec|grec]]: Βόρεια Λευκωσία), també nomenada en la seua forma turca com '''Lefkoşa''', és la capital i la ciutat més gran de l'estat ''[[de facto]]'' de [[Chipre del Nort]].

És la part septentrional de la ciutat dividida de [[Nicòsia]] i es rig pel [[municipi]] [[metropolità]] [[República Turca del Nort de Chipre|turc-chipriota]] de Lefkoşa. En l'any [[2011]], Nicòsia del Nort tenia una població de 61.378 i un [[àrea metropolitana]] en una població de 82.539 habitants.

A raïl de la [[Problema de Chipre|violència entre comunitats de la década de 1960]], la capital de la [[República de Chipre]] es dividí entre [[grec-chipriotes]] i [[turc-chipriotes]]; comunitats en el sur i nort, respectivament, en l'any [[1963]].

Un colp militar efectuat per la junta militar grega en un [[Colp d'Estat en Chipre de 1974|intent per a unir l'illa en Grècia en 1974]] conduí a l'[[Operació Atila|invasió turca de Chipre]], i la comunitat internacional considera des de llavors que Nicòsia del Nort està baix l'ocupació turca.

La ciutat és el centre [[econòmic]], [[polític]] i [[cultural]] de la [[República Turca del Nort de Chipre]], en moltes tendes, restaurants i centres comercials. En ella s'ubica una [[ciutat]] històrica fortificada, que té com a centre la plaça Atatürk, i un [[àrea metropolitana]] moderna, desenrollada entorn a l'Avinguda Mehmet Akif i que concentra els principals centres de negocis i d'entreteniment.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|North Nicosia}}

[[Categoria:Chipre del Nort]]
[[Categoria:Capitals d'Europa]]

José de los Rios Mira

2026-04-20T08:00:08Z

Reval:

{{Biografia|
| nom = José de los Rios Mira
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
}}

'''José de los Rios Mira''', fon un polític que aplega a ser [[Alcalde de Valéncia]] en l'any [[1840]].

== Biografia ==

José de los Rios Mira va ser un polític espanyol que va ocupar el càrrec d'alcalde de Valéncia en el [[sigle XIX]]. Encara que no hi ha molta informació disponible sobre la seua vida personal, se sap que va ser una figura destacada en la política local de [[Valéncia]] durant un periodo de gran canvi i transformació en la ciutat.

== Vida i Carrera Política ==

José dels Rius Mira va ser alcalde de Valéncia des de 1839 fins a 1840. Durant el seu mandat, es va enfrontar als desafius de l'época, incloent la lluita contra les epidèmies, la millora de l'infraestructura urbana i la gestió dels servicis públics.

== Llegat ==

Encara que no hi ha molta informació disponible sobre el llegat específic de José de los Rios Mira com a alcalde de Valéncia, el seu mandat es va produir durant un periodo de gran importància per a la ciutat, marcada per la transició de l'Antic Règim a l'Estat lliberal.

== Vore també ==
* [[Alcalde de Valéncia]]

== Referències ==

* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html ''Los Alcaldes de Valencia''. J. Díez Arnal]

== Bibliografia ==

* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.336. ISBN 9788495484802]
* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]] (1998). ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)''. Fundación Univ. San Pablo

{{successió
| predecessor = [[Francisco del Llano Vagué]]
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]] [[Alcalde de Valéncia]]
| periodo = [[1839]] - [[1840]]
| successor = [[Domingo Mascarós Vicente]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]

San Cristovo (Jove)

2026-04-20T07:59:52Z

Reval:

[[File:Fachada igrexa Morás, Xove 02.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Clemente de Morás]]

'''San Cristovo''' o també '''San Cristobal''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Jove (Municipi)|Jove]], (parròquia de [[San Tirso de Portocelo]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Occidental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 37 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Jove (Municipi)|Jove]]

== Referències ==
* [https://www.xove.es/ Ajuntament de Jove]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Cristovo INE. Població de San Cristovo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Morás, Xove}}

{{Comarca de la Marinya Occidental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Pedro Bernardo

2026-04-20T07:59:38Z

Reval:

[[File:Pedro Bernardo (Ávila).JPG|thumb|250px|Pedro Bernardo]]

'''Pedro Bernardo''' és un [[municipi]], situat en la [[Comarca d'Arenes de Sant Pedro]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 797 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/pedro-bernardo/ Ajuntament de Pedro Bernardo]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bernardo INE. Població de Pedro Bernardo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedro Bernardo}}

* [https://www.viajardescubriendo.com/valle-del-tietar/ ASAJA Castilla y León. Comarcas de Ávila. Valle del Tiétar]

{{Comarca d'Arenes de Sant Pedro}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

Kynceľová

2026-04-20T07:56:42Z

Reval:

[[File:Kynceľová - kostol.jpg|thumb|250px|Kynceľová]]

'''Kynceľová''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Banská Bystrica]], al nort-oest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 367 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1436]].

[[Categoria:Eslovàquia]]

Bátorová

2026-04-20T07:56:32Z

Reval:

'''Bátorová''' és una [[ciutat]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Banská Bystrica]], al nort-oest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 379 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1277]].

[[Categoria:Eslovàquia]]

Mancomunitat de Cijara

2026-04-20T07:56:21Z

Reval:

[[File:MapCijara.svg|thumb|250px|Localisació de la Mancomunitat de Cijara en la [[província de Badajoz]]]]

'''Cijara''' és una mancomunitat integral de la [[província de Badajoz]] ([[Espanya]]), situada en la [[Comunitat Autònoma d'Extremadura]].

Llimita al [[nort]] en la [[província de Càceres]], a l'[[est]] en la [[Castella-la Mancha|comunitat de Castella-la Mancha]] i al suroest en la [[mancomunitat de la Siberia]]. En ocasions es considera a la mancomunidad de Cijara i a la veïna mancomunidad de la Siberia com a integrants d'un espai geogràfic en certes traces físic-culturals comunes, distinguint a Cijara en el nom de la Siberia Nort.

== Municipis i pedanies ==
Els municipis que pertanyen a la mancomunitat es troben en la [[comarca de La Siberia]], i són els següents:

{| class="wikitable sortable"
|-
! Municipi
|-
| [[Bohonal de los Montes]], [[pedania]] de Helechosa de los Montes
|-
| [[Castilblanco]]
|-
| [[Fuenlabrada de los Montes]]
|-
| [[Helechosa de los Montes]]
|-
| [[Herrera del Duque]]
|-
| [[Valdecaballeros]]
|-
| [[Villarta de los Montes]]
|-
|}

== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Badajoz]]
* [[Província de Badajoz]]

[[Categoria:Geografia de la província de Badajoz]]
[[Categoria:Comarques de la província de Badajoz]]

Incendi del barri de Campanar (Valéncia)

2026-04-20T07:56:09Z

Reval:

[[Archiu:Incendio Campanar 23-2-2024.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|Estat despuix de l'incendi.]]
L''''incendi de l'edifici del barri de Campanar de Valéncia de 2024''' va ocórrer el [[22 de febrer]] d'eixe mateix any en un complex residencial de 138 vivendes, llar d'unes 450 persones, en el [[Barri de Campanar|barri de Campanar]] d'eixa [[Valéncia|ciutat]].<ref name=bbc>{{cita web|título=Valencia fire: High-rise building engulfed by flames in Spain|url=https://www.bbc.com/news/world-europe-68374811|editorial=BBC News|idioma=inglés|fecha=22-02-2024|fechaacceso=23-02-2024}}</ref> Agravat per les condicions meteorològiques i el revestiment compost de panels Alucobond (alumini i polietilè), és considerat el pijor mai registrat en la ciutat, en un resultat de dèu fallits i quinze ferits.[2][3] Va ser la pijor catàstrofe ocorreguda en la ciutat de Valéncia en els últims anys des de l'accident del metro en l'any [[2006]], fins a ser superada en magnitut per l'episodi d'inundacions de la [[Gota freda de 2024 en Espanya|DANA]] en [[novembre]] del mateix any.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Espanya en 2024]]
[[Categoria:Història contemporànea de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Incendis en 2024|Valéncia]]
[[Categoria:Incendis en Espanya|Valéncia de 2024]]

O Chao (Foz)

2026-04-20T07:49:09Z

Reval:

[[File:Pazo de Fontao.jpg|thumb|250px|Pazo de Fontao]]

'''O Chao''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Foz (Municipi)|Foz]], (parròquia de [[Santa Cilla do Valadouro]]) situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 57 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Foz (Municipi)|Foz]]

== Referències ==
* [https://concellodefoz.gal/ Ajuntament de Foz]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Chao INE. Població d'O Chao]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Santa Cilla de Valadouro, Foz}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

O Chao (Foz)

2026-04-20T07:48:54Z

Reval:

Institut d'Estudis Valencians

2026-04-20T07:48:39Z

Reval:

[[Archiu:Logoinsti2.jpg|thumb|300px|Escut de l''''Institut d'Estudis Valencians'''.]]

L''''Institut d'Estudis Valencians''' (IEV) és una institució fundada en l'any [[1937]] en la ciutat de [[Valéncia]], a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, en temps de la [[II República Espanyola|República]].

L'Institut d'Estudis Valencians té com a finalitat l'investigació i divulgació de les disciplines que formen la cultura valenciana i que van des de la ciència i la tecnologia fins a l'arqueologia, l'història o la llengua.

Fon el primer organisme valencià en competències normativisadores. La Conselleria de Cultura li va adscriure el [[Museu de Prehistòria]] i el [[Centre d'Estudis Econòmics Valencians]]. Va promoure la fundació d'una Biblioteca, pero la [[Guerra Civil]] espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué en l'any [[1939]], en l'arribada de [[Franco]] al poder.

== Història ==
[[Archiu:Cavaormon.png|thumb|250px|Els cavallers del Regne de Valencia]]

L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) fon creat en [[febrer]] de l'any 1937, en plena [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la Cultura valenciana, i en la finalitat de ser base ‘de la nostra renaixença cultural’.

L´Institut s'estructurava en quatre seccions, la Històrica-Arqueològica, que entendrà en la publicació d'obres de caràcter històric i arqueològic; la Filològica, que s'ocuparà de l¡estudi i conreu de la [[Llengua Valenciana]]; la de Ciències i la d'Estudis Econòmics ‘que s'ocuparà de l'estudi dels problemes econòmics’.

El seu inspirador fon el Conseller de cultura [[Francesc Bosch i Morata]], del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].

L'Institut d'Estudis Valencians fon fundat en l'any [[1937]]. El seu primer director fon el rector de l'[[Universitat de Valéncia]] [[José Puche Álvarez]].

En el moment de la seua fundació es varen formar quatre seccions:

* Secció Històrica-Arqueològica.
* Secció Filològica.
* Secció de Ciències.
* Secció d'Estudis Econòmics.

=== Entitat normativa ===

L'Institut d'Estudis Valencians (INEV) fon una entitat fundada durant la [[II República Espanyola|II República]] i tingué, provissionalment, la potestat, la llegalitat i l'autoritat normativa de la [[llengua valenciana]] durant el règim republicà tenint la consideració d'acadèmia i els seus membres reconeguts com a acadèmics.

=== Refundació ===

No serà fins a l'any [[1980]] quan el IEV recupere la seua activitat i siga refundat per diversos intelectuals valencianistes, entre els que podem destacar a Pasqual Barrachina, [[Emili Beüt]], Jesus Lopez i Sancho, Josep Senis, [[J. Mari Montañana]], Bono i Barber, Agustí Alaman, etc. En eixe any inicia una fecunda activitat de cursos, excursions i estudis de la geografia valenciana.

=== Actualitat ===
[[Archiu:Iev7.jpg|thumb|250px]]

En l'actualitat l'Institut d'Estudis Valencians consta de tres seccions<ref>[http://www.inev.org/index.php/val/l-institut-hui L'institut hui]</ref>:

* Història, Llengua i Etnografia.
* Mig ambient, Desenroll sostenible i Salut.
* Comunicació i Noves tecnologies.

Actualment l'Institut d'Estudis Valencians està presidit per [[Ferran Ribes i Blasco|Ferran Ribes]], sent el seu vicepresident [[Rafael Medina i Ferrandis]].

Aixina mateix, l'Institut se compon de 25 membres de número, de la figura de membres colaboradors que s'incorporen a les distintes seccions i de membres corresponents en quantes poblacions s'estime oportú.

Entre les activitats que realisa l'Institut d'Estudis Valencians tenen interés prioritari les següents:

* Cultiu de la [[llengua valenciana]] per mig del seu estudi.
* Sessions de treball.
* Viages en l'objectiu de conéixer les característiques geogràfiques, les costums i tota classe de manifestacions artístiques i folclòriques,
* Seminaris i cursos de divulgació i conferències, entre ells, els cursos de llengua i cultura valenciana.
* Proyeccions, concursos i actes de caràcter anàlec.
* Publicacions, etc...

Actualment el IEV desenrolla un Cicle de conferències sobre temàtiques valencianes, un Curs sobre Història Valenciana, un Curs de Llengua Valenciana i unes Jornades Mig Ambientals, totes en una periodicitat anual, junt a la promoció d'atres actes culturals diversos.

=== Membres ===

El capítul segon dels Estatuts de l'Institut d'Estudis Valencians regula les modalitats de membres: numeraris, colaboradors, corresponents i protectors.

* Els membres numeraris tenen caràcter llimitat, no excedint de vinticinc. Integren l'Assamblea General i participen de l'orgue de representació: Junta Directiva.
* Els membres colaboradors s'agregaran a les seccions, per caràcter permanent o per a determinats estudis.
* Els membres corresponents són de caràcter illimitat. Es designaran per població.
* Els membres protectors són els que ajuden a l'IEV econòmicament de forma periòdica o, be, per donatius.

== Presidents ==

* José Puche i Álvarez, Rector de l'Universitat de Valéncia, fon el primer president de l'Institut.
** Isidre Ballester Tormo, President de la Secció Històric-Arqueològica.
** Lluis Gonzalvo, President de la Secció Filològica.
** Rafael Font de Mora, Presidente de la Secció d'Estudios Econòmics.

== 75 Aniversari (1937-2012) ==

L'Institut d'Estudis Valencians fon creat en [[febrer]] de l'any [[1937]], en plena [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], per un decret del Consell Provincial de Valéncia, per al conreu i propagació de la [[Cultura valenciana]], i en la finalitat de ''ser base de la nostra renaixença cultural''. L'Institut d'Estudis Valencians celebrà en l'any [[2012]] el seu 75 Aniversari.

== Cites ==

{{Cita|La llei de creació de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVLL]] diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la [[Llengua Valenciana|llengua Valenciana]], en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i aixina ho reconeix el seu president [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]]. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del [[Sigle XIII|s.XIII]]. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en [[1493]] i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent açò a arbitre del jutge". Està clar en este text que existix una clara diferència entre com es pronuncia i llig la x i la ch de la mateixa manera que es fa en el Valencià actual i no com fan els científics de la AVLl que li apliquen la "x" a tot i es queden tan panchos, i lo mateix passa en l'artícul "Lo" tant utilisat actualment en l'Idioma Valencià. Des d'ací retem a qualsevol filòlec a que afirme lo contrari...|Font del text ''Lo Caballer: Els Caballers del [[Regne de Valéncia]]'' (Institut d'Estudis Valencians) 2013}}

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
* [https://www.inev.org/ Portal de l'IEV]
=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=YF2piKLbdlM Institut d'Estudis Valencians - Conferencia en el Grup d'Accio Valencianista - YouTube]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Taipei

2026-04-20T07:47:51Z

Reval:

[[Archiu:Taipei City montage.PNG|300px|thumb|Panoràmiques de Taipei]]
'''Taipei''' (en [[chinenc tradicional]] 臺北市 o 台北市 en [[pinyin]] ''Táiběi Shì'') és la [[Capital (política)|capital]] de [[Taiwan]] des de l'any [[1949]]. El seu estatus oficial és el de capital de Taiwan. És el centre polític, econòmic i cultural del país. La ciutat té un metro elevat i està conectada per tren d'alta velocitat en [[Kaohsiung]]. Ademés és sèu de vàries universitats, el [[Museu Nacional del Palau]] i atres institucions culturals com l'[[Acadèmia Sínica]], i el [[Taipei 101]], l'undècim edifici més alt del món.

Situada en l'extrem nort de l'[[illa de Taiwan]], Taipei s'estén sobre el [[riu Tamsui]] i està a 25 quilómetros al suroest de [[Keelung]], el seu port en el [[oceà Pacífic]]. Prop de la capital es troba també la ciutat costera de [[Tamsui]], en la desembocadura del riu en el [[estret de Taiwan]]. Es troba en els dos estretes valls dels rius [[riu Keelung|Keelung]] (基隆河) i [[riu Xindian|Xindian]] (新店溪), que confluïxen per a formar el riu Tamsui a lo llarc de la frontera occidental de la ciutat.

La ciutat en sí té una població estimada de 2.619.920 habitants (en [[març]] de l'any [[2009]]). La ciutat de [[Nova Taipei]] i la ciutat de Keelung formen l'àrea metropolitana de Taipei, en una població de 6.752.826 habitants (març de 2009). No obstant, abdós són administrades per distints òrguens governamentals, ya que Taipei és una [[Municipis especials de la República de Chinenca|municipalitat especial]] administrada directament pel Govern central de la República de China. En ocasions; es referix al conjunt de l'àrea metropolitana, mentres que la ciutat de *Taipei; es referix a la ciutat en sí.

Taipei és considerada una [[Ciutat global|ciutat global alfa]] i forma part d'una important zona industrial. Està conectada en el restant de l'illa per ferrocarril, trens d'alta velocitat, autopistes, aeroports i llínees d'autobús. La ciutat conta en l'Aeroport de Taipei Songshan, per a vols nacionals, i l'Aeroport Internacional de Taiwan Taoyuan, per a vols internacionals.

== Història ==
Fon fundada al començament del [[sigle XVIII]] i es convertí en un important centre per al comerç d'ultramar en el [[sigle XIX]]. [[Japó]] es va fer en [[Taiwan]] en 1895 despuix de la [[primera guerra sino-japonesa]] i va convertir a Taipei en la capital de l'illa. La República de China ocupà Taiwan en acabant de que Japó fora derrotada en la [[Segon Guerra Mundial]]. El Generalíssim [[Chiang Kai-shek]] declarà a Taipei capital provisional de la [[República de China (1912-1949)|República de China]] en [[decembre]] de [[1949]] quan el [[Kuomintang]] fon vençut pels [[Partit Comuniste de China|comunistes]], els qui es varen fer en la major part de la [[China continental]] durant la [[guerra civil chinenca]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Taipei}}

{{Capitals d'Àsia}}

[[Categoria:Capitals d'Àsia]]
[[Categoria:Taiwan]]