L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme

2026-06-07T11:03:10Z

Reval:

[[Archiu:Elconflicte.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

'''''El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme''''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Jesualt Masià]], editat per l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (INEV). Este llibre completa a [[El conflicte identitari. Valencianisme i catalanisme des de principis del sigle XX fins a la democracia]] (INEV, Valéncia, 2021), ya que analisa els anys més pròxims, dels [[Anys 80|80]] fins a l'actualitat. El llibre és el segon premi d'investigacio del INEV, Lluïs Alcanyiç.

== Ficha del llibre ==

* Títul: ''El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme''

* Autor: [[Jesualt Masià i Alamar]]

* Editorial: [[Institut d'Estudis Valencians]]

* Any: [[2022]]

* Lloc de publicació: [[Ciutat de Valéncia]].

* ISBN 10: 8412247752 ISBN 13: 9788412247756.

== Sinopsis ==

En el primer capitul, «Explicacio sicosocial del conflicte», més tècnic i extens, comenta que han de fer les minories si volen influir en la societat. No oblida el paper de l'autoodi que hi ha inculcat en molts valencians ni tampoc el perill que representa la repetició de l'història, de processos similars de temps passats (p. e., la firma de les [[Normes de Castelló|bases ortografiques del 32]]).

En el segon, «La caixa de pandora del valencianisme», resumix lo que representà per al moviment sociocultural valencianiste (i per al politic també), la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i l'impagable regal que li feu al catalanisme (d'ací i d'alla) l'entrada de [[Xavier Casp]], deca de la [[RACV]]. I encara hi ha gent que no ho veu i que li ho disculpa. Un error d'este calibre només se disculpa o justifica des de la veneració o l'idolatria.

En el tercer, «La guerra civil valenciana», conta el procés de la reforma ortografica aprovada per la RACV en l'any [[2003]] i que estigué promoguda i guionisada per elements alguns dels quals estan ya en la banda de la llum (el [[catalanisme]] i les seues prebendes). I uns atres, provablement, s'han quedat perque els culs no son aptes per a les cadires disponibles.

Si l'ingrés de Casp en la AVLl fon traumatic i neutralisant, aço era la puntilla... perque ara nos pareixem simbolicament un poc mes als adversaris.

En el quart i últim capitul, «La nostra missio», apunta quína ha de ser la conducta del valencianisme: marcar el territori, perque l'actual moviment: “és permeable, no te fronteres clares, ni principis i aixina se cola de tot, no es una minoria nomica, és un grup difus, liquit”. I s'ha de ser valent perque “En esta vida sense valents no hi ha res a fer”.

Tambe senyala que només hi ha una separació llegitima entre cultura i política i és metodològica. La vida diaria és un tot.

En els «Anexos» hi ha un document significatiu, quan la RACV demanava el boicot al [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] (2003). El llibre és el segon premi d'investigació del INEV, Lluïs Alcanyiç, i el prolec és de [[Chimo Lanuza]].

* Resenya bibliografica per [[Antoni Fontelles]] ([[Bolletí Rogle|Revista Rogle]] (nº 190-191, Juliol-Agost 2022), editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]).

== Vore també ==

* [[Jesualt Masià i Alamar]]

== Enllaços externs ==

* [https://www.inev.org/va/contingut/el-conflicte-identitari-la-deconstruccio-del-valencianisme El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme - Institut d'Estudis Valencians]

[[Categoria:Bibliografia]]
[[Categoria:Llibres]]
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Valencià]]

Anys 860

2026-06-07T11:03:02Z

Reval:

{{década|860}}
 
 
 
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
*

== Personages importants==
*

[[Categoria:Sigle IX]]

Agrexán

2026-06-07T11:02:46Z

Reval:

[[Archiu:Casa do concello Carballedo (Lugo).jpg|thumb|Ajuntament de Carballedo]]

'''Agrexán''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]], (parròquia de [[Santa Baia de Aguada]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 12 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Carballedo (Chantada)|Carballedo]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/carballedo/ Ajuntament de Carballedo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Agrexán INE. Població d'Agrexán]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carballedo, Carballedo}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Joc de cartes

2026-06-07T11:02:41Z

Reval:

[[File:Baraja de 40 cartas.png|thumb|Baralla espanyola de 40 cartes]]
Un '''joc de cartes''' és qualsevol tipo de [[Joc|joc]] que es juga en cartes o [[Naïp|naïps]], que són uns cartonets rectangulars, en els vèrtiços arredonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares. Estes figures són totes diferents, excepte els dos comodins (dits jòquers en la baralla francesa), encara que hi ha diferents tipos de baralles de cartes segons el joc i algunes no tenen comodins.

L'atra cara és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que, quan se veuen per eixe costat, per l'anvers, les cartes són indistinguibles per tal que els jugadors puguen amagar als companyons de joc les cartes que tenen. La primera referència valenciana coneguda dels naïps és en el ''llibre de concordances'' de [[Jaume March II|Jaume March]] en l'any [[1371]].

Els jocs de cartes són molt diversos depenent del tipo de baralla en la que se juguen.

Existixen diferents tipos de baralles:
* [[Baralla espanyola]]
* Baralla francesa
* Baralla anglesa
* Cartes del Tarot

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Card games}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Jocs]]

Navamunyana

2026-06-07T11:02:35Z

Reval:

[[File:Santiago del Collado 24.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santiago del Collado]]

'''Navamunyana''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Santiago del Collado]], situada en la [[Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta]], en la [[província d'Àvila]], en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 12 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Àvila]]
* [[Santiago del Collado]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/santiago-del-collado/ Ajuntament de Santiago del Collado]
* [https://www.diputacionavila.es/ Diputació provincial d'Àvila]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Navamuñana INE. Població de Navamunyana]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* Llopis Agelán, Enrique; Cuervo Fuente, Noemí (2004). «El movimiento de la población en la provincia de Ávila, 1580-1864». Áreas: Revista internacional de ciencias sociales (24): 39-66. ISSN 0211-6707
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Martín Carramolino, Juan (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado (1872-1873). Madrid
* Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
* Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
* [https://gredos.usal.es/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf Tapia Sánchez, Serafín de (2000). Prólogo de Ávila: Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico (1845-1850) (pdf). Ámbito ediciones. ISBN 84-8183-069-0]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Santiago del Collado}}

{{Comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Àvila]]

AJAX

2026-06-07T11:02:22Z

Reval:

'''AJAX''', acrònim de '''''A'''synchronous '''J'''avaScript '''A'''nd '''X'''ML'' ([[JavaScript]] asíncron i [[XML]]), és una tècnica de desenroll [[web]] per a crear aplicacions interactives o '''[[Rich Internet Application|RIA]] ''' (Rich Internet Applications). Estes aplicacions s'eixecuten en el [[Client (informàtica)|client]], és dir, en el navegador dels usuaris mentres es manté la comunicació [[asíncron|asíncrona]] en el servidor en segon pla. D'esta manera és possible realisar canvis sobre les pàgines sense necessitat de recarregar-les, lo que significa aumentar la interactivitat, velocitat i [[usabilitat]] en les aplicacions.

Ajax és una tecnologia asíncrona, en el sentit que les senyes adicionals es requerixen al servidor i es carreguen en segon pla sense interferir en la visualisació ni el comportament de la pàgina. [[JavaScript]] és el llenguage interpretat (scripting language) en el que normalment s'efectuen les funcions de crida d'Ajax mentres que l'accés a les senyes es realisa per mig de ''[[XMLHttpRequest]] '', objecte disponible en els navegadors actuals. En tot cas, no cal que el contingut asíncron estiga formatat en [[XML]].

Ajax és una tècnica vàlida per a múltiples plataformes i utilisable en molts sistemes operatius i navegadors atés que està basat en estàndarts oberts com JavaScript i [[Document Object Model]] (DOM).

== Tecnologies incloses en AJAX ==
AJAX és una combinació de quatre tecnologies ya existents:
* '''[[XHTML]] ''' (o '''[[HTML]] ''') i [[fulls d'estils en cascada]] (CSS) per al disseny que acompanya a l'informació.
* [[Document Object Model]] (DOM) accedit en un llenguage de scripting per part de l'usuari, especialment implementacions [[ECMAScript]] com [[JavaScript]] i [[JScript]], per a mostrar i interactuar dinàmicament en l'informació presentada.
* L'objecte '''[[XMLHttpRequest]] ''' per a intercanviar senyes de forma asíncrona en el servidor web. En alguns [[framework]]s'i en algunes situacions concretes, s'usa un objecte <tt>[[iframe]]</tt> en lloc del XMLHttpRequest per a realisar els dits intercanvis.
* [[XML]] és el [[format]] usat generalment per a la transferència de senyes solicitades al servidor, encara que qualsevol format pot funcionar, incloent HTML preformatat, text pla, [[JSON]] i fins a [[EBML]].

Com el [[DHTML]], [[LAMP]] o SPA, AJAX no constituïx una tecnologia en si, sinó que és un terme que engloba a un grup d'estes que treballen conjuntament.

== Antecedents d'AJAX ==
A pesar que el terme «AJAX» fòra creat en l'any [[2005]], l'història de les tecnologies que permeten AJAX es remonta a una década abans en la iniciativa de [[Microsoft]] en el desenroll de [[Scripting Remot]]. No obstant, les tècniques per a la càrrega asíncrona de continguts en una pàgina existent sense requerir recarrega completa remonten al temps de l'element <tt>iframe</tt> (introduït en Internet Explorer 3 en [[1996]]) i el tipos d'element <tt>layer</tt> (introduït en Netscape 4 en [[1997]], abandonat durant les primeres etapes de desenroll de Mozilla). Abdós tipos d'element tenien l'atribut <code>src</code> que podia prendre qualsevol direcció [[URL]] externa, i carregant una pàgina que continga [[javascript]] que manipule la pàgina Paterna, poden conseguir-se efectes semblants a l'AJAX.

El '''Microsoft's Reme't Scripting''' (o MSRS, introduït en l'any [[1998]]) va resultar un substitut més elegant per a estes tècniques, en enviament de senyes a través d'un [[applet Java]] el qual es pot comunicar en el client usant JavaScript. Esta tècnica va funcionar en abdós navegadors, Internet Explorer versió 4 i Netscape Navigator versió 4. Microsoft la va utilisar en el [[Outlook Web Access]] proveït en la versió [[2000]] de [[Microsoft Exchange Server]].

La comunitat de desenrolladors web, primer colaborant per mig del [[grup de notícies]] ''[http://groups.google.es/group/microsoft.public.scripting.remote/topics?lnk=gschg&hl=es microsoft.public.scripting.remote]'' i despuix usant [[blog]]s, varen desenrollar una gamma de tècniques de scripting remot per a conseguir els mateixos resultats en diferents navegadors. Els primers eixemples inclouen la llibreria [[Scripting remot en Javascript|JSRS]] l'any 2000, la introducció a la tècnica [[image/cookie]]<ref name="tècnica_imagen_cookie">[http://www.depressedpress.Com/Content/Development/JavaScript/articles/GIFAsPipe/Index.cfm Using a GIF as a Data Pipe], explicació i eixemple d'us de la tècnica image/cookie (en anglés).</ref> en el mateix any i la tècnica [[JavaScript baix demanda]] (JavaScript on Demand)<ref name="js_on_demand">[http://dotvoid.Com/view.php?id=13 Remote scripting with javascript], Explicació i eixemple de processar un archiu JavaScript baix demanda (en anglés).</ref> en 2002. En eixe any, es va realisar una modificació per part de la comunitat d'usuaris<ref name="modif_usuarios_MSRS_applet_por_js">[http://groups.Google.Ca/group/microsoft.public.scripting.remote/browse_thread/thread/99b7e6152b45b2e7/6b3689e2dc7401dc microsoft.public.scripting.remote], substitució de l'applet Java per l'objecte XMLHttpRequest (en anglés).</ref> al ''Microsoft's Remote Scripting'' per a reemplaçar l'applet Java per [[XMLHttpRequest]].

[[Framework]]s de Scripting Remot com el [[ARSCIF]]<ref name="arscif">[http://arscif.dsi.unimi.it/ ARSCIF], A Framework for Asynchronous Reme't–Script Callback Invocation (en anglés)</ref> varen aparéixer en [[2003]] poc abans que [[Microsoft]] introduïra Callbacks en [[Active Server Pages|ASP]]. NET.<ref name="callback_en_ASPNET">[http://msdn.microsoft.com/msdnmag/issues/04/08/CuttingEdge/ Script Callbacks in ASPE.NET (en anglés)]</ref>

Des que XMLHttpRequest està implementat en la majoria dels navegadors, rarament s'usen tècniques alternatives. No obstant, encara s'utilisen a on es requerix una major compatibilitat, una reduïda implementació, o accés creuat entre llocs web. Una alternativa, el [[Terminal SVG]]<ref name="svgt">[http://networkimprov.net/airwrx/awscene.html protocol SVGT] (en anglés).</ref> (basat en [[Scalable Vector Graphics|SVG]]), utilisa una conexió persistent per a l'intercanvi continu entre el navegador i el servidor.

== Navegadors que permeten AJAX ==
Ha de tindre's en conte que esta és una llista general, i el soport de les aplicacions AJAX dependrà de les característiques que el navegador permeta.
* Navegadors basats en [[Gecko (motor de navegació)|Gecko]] com [[Mozilla Application Suite|Mozilla]], [[Mozilla Firefox]], [[SeaMonkey]], [[Camino (navegador)|Camino]], [[K-Meleon]], [[Flock]], [[Epiphany]], [[Galió]] i [[Netscape]] versió 7.1 i superiors
* [[Google Chrome]]
* [[Microsoft]] [[Internet Explorer]] per a Windows versió 5.0 i superiors, i els navegadors basats en ell
* Navegadors en el [[Interfície de programació d'aplicacions|API]] [[KHTML]] versió 3.2 i superiors implementat, incloent [[Konqueror]] versió 3.2 i superiors, [[Apple Computer|Apple]] [[Safari (navegador)|Safari]] versió 1.2 i superiors, i el Web Browser for S60 de [[Nokia]] tercera generació i posteriors
* [[Opera (navegador)|Opera]] versió 8.0 i superiors, incloent [[Opera (navegador)|Opera Mobile Browser]] versió 8.0 i superiors.

== Navegadors que no permeten AJAX ==
* Opera 7 i anteriors
* Microsoft Internet Explorer per a Windows versió 4.0 i anteriors
* Safari, qualsevol versió anterior a la 1.2
* [[Dillo]]
* Navegadors basats en text com [[Lynx (navegador)|Lynx]] i [[Links]]
* Navegadors per a incapacitats visuals ([[Braille (lectura)|Braille]])

== L'enviament de XML del servidor al client<ref name="xmlsc">[http://www.programacionweb.net/cursos/curso.php?num=2 Curs d'AJAX de ProgramacionWeb.Net] (en espanyol).</ref>==
Tal com s'ha explicat, per la seua pròpia definició, AJAX utilisa [[XML]] per a transmetre les senyes del [[servidor]] al [[Client (informàtica)|cliente]], perqué el contingut del document XML siga reconegut com a tal pel client és necessari que des del servidor s'especifique el següent encapçalament per a indicar al navegador que el document que seguix és de tipos XML:

'''<code>Content-Type: text/xml</code>'''

Ademés, com les senyes que el servidor mana al client s'hauran generat de forma dinàmica, caldrà procurar que el navegador treballe sempre en l'última versió del document i no en una versió prèvia que puga tindre en la [[caché]]. Per a controlar açò s'afegiran els encapçalaments següents:

'''<code>Trosege-Control: no-trosege, must-revalidate</code>'''
'''<code>Expires: Mon, 01 Jan 2007 01:00:00 GMT</code>'''

A continuació es mostren els comandos necessaris per a enviar estos encapçalaments al client depenent del llenguage de script de servidor utilisat:

=== Encapçalament XML en PHP ===
'''<code><?php</code>'''
'''<code>header("Content-Type: text/xml");</code>'''
'''<code>header("Trosege-Control: no-trosege, must-revalidate");</code>'''
'''<code>header("Expires: Mon, 01 Jan 2007 01:00:00 GMT");</code>'''
'''<code>?></code>'''

=== Encapçalament XML en Perl ===
'''<code>#!/usr/bet/Perl -l</code>'''
'''<code>print "Content-Type: text/xml";</code>'''
'''<code>print "Trosege-Control: no-trosege, must-revalidate";</code>'''
'''<code>print "Expires: Mon, 01 Jan 2007 01:00:00 GMT";</code>'''

=== Encapçalament XML en ASPE ===
'''<code><%</code>'''
'''<code>respon-se.ContentType="text/xml"</code>'''
'''<code>respon-se.CacheControl="no-trosege, must-revalidate"</code>'''
'''<code>respon-se.Expires="Mon, 01 Jan 2007 01:00:00 GMT"</code>'''
'''<code>%></code>'''

=== Encapçalament XML en JSP ===
'''<code><%</code>'''
'''<code>respon-se.setHeader("Content-Type", "text/xml");</code>'''
'''<code>respon-se.setHeader("Expires", "Mon, 01 Jan 2007 01:00:00 GMT");</code>'''
'''<code>respon-se.setHeader("Trosege-Control", "must-revalidate");</code>'''
'''<code>respon-se.setHeader("Trosege-Control", "no-trosege");</code>'''
'''<code>%></code>'''

== Vore també ==
* [[AjaxCFC]]
* [[AjaXSLT]]
* [[FJAX]]
* [[Streaming|HTTP Streaming]]
* [[JSON|JSON, AJAX sense XML]]
* [[Open Ajax]]
* [[Progressive Enhancement]]
* [[Rich Internet Application]]
* [[Sajax]]
* [[Single Page Application]]
* [[AjaxCore]] AJAX for PHP made easy
* [[Xajax]] ajax for PHP
* [[XMLHttpRequest]]

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|AJAX}}

[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Navegadors web]]
[[Categoria:Acrònims d'informàtica]]
[[Categoria:XML]]
[[Categoria:Mòduls Perl]]
[[Categoria:Ajax]]

Valle de Valdelucio

2026-06-07T11:02:11Z

Reval:

[[File:Pedrosa de Valdelucio.JPG|thumb|250px|Pedrosa de Valdelucio, depenent de Valle de Valdelucio]]

'''Valle de Valdelucio''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de Páramos]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 330 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Buenabarba

2026-06-07T11:02:04Z

Reval:

'''Buenabarba''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[San Muñoz]], en la [[comarca de Campo de Salamanca]], ([[Mancomunitat de Las Dehesas]]), en la [[província de Salamanca]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Salamanca]]
* [[San Muñoz]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Salamanca]]

Ihy

2026-06-07T11:01:57Z

Reval:

[[File:DendaraMamisiKhnum-10.jpg|thumb|250px|[[Jnum]] modelant a Ihy davant de la deesa [[Heket]]. Mammisi de Dendera]]

'''Ihy''' és el [[deu]] chiquet de l'alegria i de la música, fill de la deesa [[Hathor]] i del deu [[Horus]] en la [[mitologia egipcíaca]].
Ihy també és conegut com '''Ahí''', '''Ahy''', '''Ihi''', '''Ehi''' o '''Ehy'''.

És citat pels [[Antiga Grècia|grecs]] com a germà d'[[Harsomtus]]. Un atre títul en el que se li coneixia era el deu dels cors per això se li donava importància en els ritos fúnebres del [[faraó]], ademés per este nom va ser relacionat en [[Anubis]].

== Mitologia ==

Hi ha referències ocasionals a Ihy en el [[Llibre dels Morts]] i el seu nom pot significar segons els Texts dels Sarcòfecs, el tocador de [[sistro]] o vedell, en alusió a la seua relació en la deesa vaca Hathor, que excepte contades excepcions ([[Isis]], [[Sejmet]] o [[Neith]]), es diu que és la seua mare.

== Iconografia ==
Se li representa nuet en una capa i duent la trena lateral de la joventut (mecha de pèl que no es podia tallar fins al passar l'edat adulta), tocant el sistro (el seu objecte símbol), el collar menat o en el dit índex en la boca (signe de l'infància).

== Sincretisme ==
Com a deu de l'infància se li vinculava també en el començ de la creació, per lo que algunes voltes se li associava com a fill del deu sol [[Ra]].

== Cult ==
Com a part de l'última generació de deus, no era molt popular entre el poble. Se li rendia cult principalment en Dendera, com a fill d'Hathor i Horus, formant part de la tríade sagrada. En el seu mammisi (casa del naiximent) es feyen rituals anuals per a commemorar el seu naiximent i a on junt a la seua mare esperaven l'arribada d'[[Horbehedety]] (Horus d'Edfu).

En Dendera, es troben representacions seues en els murs del mammisi del Temple d'Hathor.

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Meltzer, Edmund S. (2002). Horus. In D. B. Redford (Ed.), The ancient gods speak: A guide to Egyptian religion (pp. 164). New York: Oxford University Press, USA
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ihy}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:43Z

Reval:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''A Costa''' o simplement '''Costa''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Salvador de Neiras]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:38Z

Reval:

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:35Z

Reval:

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:31Z

Reval:

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:27Z

Reval:

A Costa (Sober)

2026-06-07T11:01:20Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''A Costa''' o simplement '''Costa''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Salvador de Neiras), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo * Sober…»

A Costa

2026-06-07T11:00:39Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Costa|A Costa (Alfoz)]] .........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[A Costa (Baleira)]] ......................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Carballedo)]] ................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Láncara)]] .....................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Monforte de Lemos)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Orol)]] ...........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Páramo)]] .....................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (San Cibrao de Vieiro)]] .................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (San Martiño de Pantón)]] .............................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (San Román de Vale)]] ..................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (San Paulo de Río Barba)]] ............................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (San Xulián de Eiré)]] .....................................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Santa María de Chavín)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[A Costa (Sober)]] .........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Huitcents tres

2026-06-07T10:59:11Z

Reval:

{{atres usos|803|este=el número 803}}
El '''huitcents tres''' (803) és el [[número natural]] que seguix al [[huitcents dos]] i precedix al [[huitcents quatre]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Oña

2026-06-07T10:59:05Z

Reval:

[[File:2014-04-16 Norte de Burgos 188 - Oña.jpg|thumb|250px|Oña]]

'''Oña''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca de La Bureba]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 1.003 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Terminón

2026-06-07T10:58:59Z

Reval:

'''Terminón''', és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Oña]], situada en la [[comarca de La Bureba]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 17 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Oña]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Claudi

2026-06-07T10:58:45Z

Reval:

[[File:Château de Versailles, salon de la paix, buste d'empereur romain (Claude).jpg|thumb|250px|Bust de Claudi, conservat en [[Versalles]]]]

'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[llatí]]: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, [[1 d'agost]] de [[10 a. C.]] - † [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)|emperador]] romà. El seu regnat començà el [[24 de giner]] de l'any [[41]] i finalisà en l'any [[54]].

Pertanyia a la [[Família Júlia-Clàudia]], formada pels familiars i hereus directes d'[[August]], el fundador de l'imperi.

== Biografia ==
Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual [[Lió]]-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador [[August]].

Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de [[Tiberi]], el qual, en l'any [[14]], seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus yayos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.

En l'any [[9 a. C.]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de sicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava mònstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

En l'adolescència, les disfuncions sicomotrius de Claudi varen semblar que remetien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any [[7]], l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar maravellat per la claritat de l'oratòria de Claudi.

A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vintitrés anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.

Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.

Despuix de mort Tiberi, el nou emperador, [[Calígula]], va nomenar a Claudi el seu colega de consolat en l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare, Germànic, germà de Claudi, pero pronte va començar a despreciar-lo, ridiculisant-lo davant del senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seues celebracions.

Claudi a causa dels seus defectes físics va quedar apartat de les carreres militar i política, per lo que va dedicar gran part de la seua vida a l'escritura de llibres d'història i de treballs d'investigació erudita.

== Accés al tro ==
[[File:A Roman Emperor AD41 detail.jpg|thumb|250px|Grato proclamant a Claudi emperador]]

Despuix de quatre anys de regnat de terror i de mostrar síntomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.

Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.

Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.

Baix el regnat de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara be, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.

Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el regnat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any [[52]]. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.

Claudi va ser el primer emperador en nomenar lliberts, és dir, antics esclaus lliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia en el senat com també perque considerava indigne que persones naixcudes lliures tingueren que servir-lo com si no foren iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralisant l'administració de l'imperi en les seues mans.

Claudi va casar-se quatre vegades. El seu primer matrimoni, en Plàucia Urgulanila, parenta d'Urgulània, confident de Lívia, va tindre lloc despuix de dos intents fallits, un dels quals a causa de la mort de la nóvia.

== Mort ==
Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any 54.

L'assessinat era frut d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.

== Referències ==
* Cayo Suetonio Tranquilo, Vidas de los Doce Césares; Claudio, cap. 30
* Josefo Antiquitates Iudiacae XIX. Dión Casio Historia de Roma LX 1
* Suetonio Claudio 15. Dión Casio Historia de Roma LXI 33

== Bibliografia ==
* Baldwin, B (1964). "Executions under Claudius: Seneca’s Ludus de Morte Claudii". Phoenix 18
* Griffin, M (1990). "Claudius in Tacitus". Classical Quarterly, 40, 482–501
* Grimal, Pierre (2000). El imperio romano. Barcelona, Editorial Cátedra. pp. 127-132. ISBN 978-84-8432-069-2
* Levick, B.M. (1978), "Claudius: Antiquarian or Revolutionary?" American Journal of Philology, 99, 79–105
* Suetonio Tranquilo, Cayo. Vida de los doce césares. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Claudius}}

{{Successió
|títul=[[File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|40px]] Emperador romà
|predecessor=[[Calígula]]
|successor=[[Neró]]
|periodo=[[41]] - [[54]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Família Júlia-Clàudia]]
[[Categoria:Biografies]]

41

2026-06-07T10:58:32Z

Reval:

{{Número|Quarantaú}}
{{any}}
 
 
 
 
 
== Acontenyiments ==
* [[Claudi|Claudio]] succeïx a [[Calígula]] com a [[Emperador (Títul)|emperador]] de [[Roma]]
* Claudi fa deesa a [[Livia]], la "Mare de la Nació"

== Naiximents ==
* [[Británico]], fill de [[Claudi]] (f. [[55]])

== Decesos ==
* [[Calígula]], [[Emperador (Títul)|emperador]] de [[Antiga Roma|Roma]], assessinat pels seus guàrdies pretorians (n. [[12]])

[[Categoria:Sigle I]]

Benito Mussolini

2026-06-07T10:58:26Z

Reval:

{{Biografia|
|nom = Benito Mussolini
|image = [[Archiu:Mussolini mezzobusto.jpg|200px]]
|peu =
|títul =
|mandat =
|predecessor =
|successor =
|ocupació = Periodista i polític
|data_naix = {{Data naiximent|1883|07|29}}
|lloc_naix = [[Archiu:Flag of Italy (1861-1946) crowned.svg|border|23px|Bandera d'Itàlia (1861-1946)]] [[Predappio|Dovia di Predappio]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1945|4|28|1883|07|29}}
|lloc_mort = {{bandera|Italy}} [[Giulino di Mezzegra]]
|signatura = Benito Mussolini Signature.svg
}}
'''Benito Amilcare Andrea Mussolini''' (''Dovia'' di [[Predappio]], [[Forlí]], [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], [[29 de juliol]] del [[1883]] - † [[Giulino di Mezzegra]], [[27 d'abril]] del [[1945]]), fon el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el periodo de [[1922]] fins a l'any [[1943]].

Fon el creador d'un règim antidemocràtic nomenat [[fascisme]], en el qual ell rebrà el sobrenom de ''Duce'' (guia o cap). A partir de 1936, el seu títul oficial fon ''Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero'' ("''Sa excelència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Fascisme i Fundador de l'Imperi''")<ref>[[commons:Image:Mussoliniposter.jpg|Image Description: Propaganda poster of Benito Mussolini, with caption "His Excellency Benito Mussolini, Head of Government, Leader of Fascism, and Founder of the Empire...".]]</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Primers ministres italians]]
[[Categoria:Polítics italians]]
[[Categoria:Polítics d'extrema dreta]]
[[Categoria:Dictadors]]
[[Categoria:Fascistes italians]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Militars italians de la Primera Guerra Mundial]]
[[Categoria:Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació]]
[[Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàzer]]
[[Categoria:Receptors de la Insígnia combinada de Pilot–Observador en Or i Diamants]]
[[Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant]]
[[Categoria:Persones d'Emília-Romanya]]

Estats Pontificis

2026-06-07T10:58:17Z

Reval:

[[Archiu:Papal States 1815.svg|miniaturadeimagen|Els Estats Pontificis en l'any [[1815]]]]
Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

== Vore també ==

* [[Papa]]
* [[Ciutat del Vaticà]]
* [[Itàlia]]
* [[Roma]]

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Capitals d'Europa]]
[[Categoria:Ciutat del Vaticà]]

Sardenya

2026-06-07T10:58:05Z

Reval:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Sardenya 
Sardigna, Sardinna 
Sardegna 
Sardenya 
|país =
|unitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]]
|himne =
|bandera = Flag of Sardinia, Italy.svg
|escut = Sardegna-Stemma.svg
|mapa = Sardinia in Italy.svg
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Sardenya en [[Itàlia]]
|capital = [[Cagliari]]
|idiomes_oficials = [[Idioma sart|Sart]] i [[Idioma italià|Italià]]
|coor =
|subdivisió =
|dirigents_títuls = Governador
|gentilici = Sart<ref>{{DGLV|Sart}}</ref>
|dirigents_nom = [[Ugo Cappellacci]]
|superfície = 24.090 km²
|superfície_lloc =
|superfície_post =
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO =
|entitat = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]]
|camp1_nom =
|camp1 =
|camp2_nom =
|camp2 =
|camp3_nom =
|camp3 =
|camp4_nom =
|camp4 =
|població = 1.671.001 habs.
|població_lloc =
|població_any = 2008
|població_post =
|densitat = 68 hab/km²
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web =
}}
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica a l'est, [[Tunísia]] al sur, i les [[Illes Balears]] a l'oest. La seua capital és [[Cagliari]]

== Història ==
En els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]], [[Gènova]], [[Pisa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifaci VIII]] va establir que Sardenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfons IV d'Aragó|Alfons]], futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref>

== Geografia física ==
Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².

L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicília]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.

L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. <ref>[https://www.viajarcerdena.com/clima-en-cerdena.php Clima de Cerdeña]</ref> Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sardinia}}

{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}}

[[Categoria:Sardenya]]
[[Categoria:Regions d'Itàlia]]
[[Categoria:Itàlia]]
[[Categoria:Illes]]

Papir de Torí

2026-06-07T10:57:56Z

Reval:

[[File:TurinKingList.png|thumb|350px|Fragment del Papir de Torí]]

El '''papir de Torí''' o cànon real de Torí és un papir fragmentat en una llista de [[Faraó|faraons]] que es conserva en el Museu Egipci de [[Torí]] ([[Itàlia]]) i que fon propietat del rei de [[Sardenya]]. Encara que té algun error que s'ha pogut comprovar, en general és una bona font encara que incompleta, ya que durant un trasllat (quan fon enviat a Torí) es va deteriorar i no s'ha pogut reconstruir del tot.

Té 1,70 m de llarc i 0,40 m d'ample i dona, ademés del nom dels faraons, el periodo exacte de molts regnats. Hi ha nombrats més de 300 reis, des dels déus i semidéus fins a la dinastia XVII, i fon escrit en temps de [[Ramsés II]] cap a l'any 1200 aC, pero no se'n saben les fonts ni la finalitat. Els reis estan agrupats pel lloc a on tenien la capital i aixina es formen 16 grups, diferents de la tradicional divisió de Manethó.

Bernardino Drovetti, un diplomàtic i coleccionista italià, rival de Henry Salt en les adquisicions d'antiguetats egípcies, va conseguir el papir, que s'havia trobat en la zona de Luxor en l'any [[1820]], i el va dur a [[Europa]]. El museu de Torí l'adquirí, entre atres peces de l'[[antic Egipte]], en l'any [[1824]], i en obrir el cofret a on havia estat transportat el varen trobar trencat en trocets, la majoria de no més d'un centímetre quadrat. Champollion l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc més tart, el saxó Gustav Seyffarth el reconstruí i l'estudià.

== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en inglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]

Annu

2026-06-07T10:57:47Z

Reval:

'''Annu''' o també '''Sneferkare Annu''' fon un [[faraó]] tradicionalment inclòs en la dinastia VIII de l'[[antic Egipte]]. El seu nom volia dir "L'ànima de Ra és la més bonica". Annu era el seu nom de naixement. Apareix en la llista d'Abidos i en el [[Papir de Torí]].

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia VIII]]

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:41Z

Reval:

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Costa''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Salvador de Neiras]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:36Z

Reval:

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:31Z

Reval:

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:27Z

Reval:

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:22Z

Reval:

Costa (Sober)

2026-06-07T10:57:15Z

Reval:

Costa (Sober)

2026-06-07T10:56:34Z

Reval: Pàgina nova, en el contingut: «Sober '''Costa''' és una pedania del municipi de Sober, (parròquia de San Salvador de Neiras), situada en la Comarca de Tierra de Lemos, en la província de Lugo, en la comunitat autònoma de Galícia (Espanya). Segons el INE de l'any 2025 conta en una població de 4 habitants. == Vore també == * Anex:Municipis de la província de Lugo * Sobe…»

[[Archiu:Sober.jpg|thumb|300px|Sober]]

'''Costa''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sober]], (parròquia de [[San Salvador de Neiras]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la [[Galícia|comunitat autònoma de Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons el [[INE]] de l'any [[2025]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sober]]

== Referències ==

* [https://concellodesober.com/ Ajuntament de Sober]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Costa INE. Població de Costa]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sober}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Costa

2026-06-07T10:55:36Z

Reval:

{{desambiguació}}

* [[Costa (Alfoz)]] ..........................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[Costa (Láncara)]] .....................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (Monforte de Lemos)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (Pantón)]] .......................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (Páramo)]] ......................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (San Cibrao de Vieiro)]] .................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (San Paulo de Río Barba)]] ............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (San Román de Vale)]] ...................................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (Santa María de Chavín)]] ..............................................Pedania de la província de Lugo
* [[Costa (Sober)]] .........................................................................Pedania de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Requena de Campos

2026-06-07T10:53:58Z

Reval:

[[File:Iglesia de San Miguel, Requena de Campos 02.jpg|thumb|250px|Requena de Campos]]

'''Requena de Campos''' és un municipi, situat en la [[comarca de Tierra de Campos]], en la [[província de Paléncia]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 22 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Paléncia]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Paléncia]]

Avarua

2026-06-07T10:53:51Z

Reval:

[[Archiu:Avarua Main Street.jpg|300px|thumb|Avarua]]
'''Avarua''' és una localitat situada en l'illa [[Rarotonga]], i la [[Capital (política)|capital]] de les [[Illes Cook]] ([[Nova Zelanda]]). Avarua és la ciutat principal i s'estén a l'est de l'aeroport, es troba en [[coordenades geogràfiques]] de [[latitut]] 21°11'60 [[sur]] i [[llongitut]] 159°46'0 [[oest]] sobre el nivell de la mar. La superfície d'Avarua és de 67.2 quilómetros.

La ciutat és sumament chicoteta. Té alguns supermercats, dos bancs, varis restaurants, hotels i demés tendes especialisades en la venda de perles negres i atres artesanies, ademés de la Biblioteca Nacional de les Illes Cook.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Avarua}}

{{Capitals d'Oceania}}
[[Categoria:Illes Cook]]
[[Categoria:Capitals d'Oceania]]

Art

2026-06-07T10:53:45Z

Reval:

L''''art''' (del [[llatí]] ''ars'', ''artis'', i este calc del [[Idioma grec|grec]] ''τέχνη'') és entés generalment com qualsevol activitat o producte realisat pel ser huma en una finalitat [[estetica]] o [[Comunicació|comunicativa]], mediant la qual s'expressen [[idea]]s, [[Emocio|emocions]] o, en general, una visió del [[Terra|mon]], mediant diversos recursos, com els [[Arts plastiques|plastics]], [[Llingüistica|llingüistics]], [[So|sonors]] o mixts.

L'art és un component de la [[cultura]], reflectint en la seua concepció els sustratos [[Economia|economics]] i [[Societat|socials]], i la transmissió d'idees i valors, inherents a qualsevol cultura humana a lo llarc de l'espai i el temps.

Se sol considerar que en l'aparició de l'[[Homo sapiens]] l'art tingue en principi una funció [[Rito|ritual]], [[Magia|magica]] o [[Religió|religiosa]] ([[art paleolitic]]), pero eixa funcio canvià en l'evolució del ser huma, adquirint un component estetic i una funció social, [[Pedagogia|pedagogica]], [[Comerç|mercantil]] o simplement [[Ornament|ornamental]].

[[Categoria:Art]]

La Torresaviñán

2026-06-07T10:53:39Z

Reval:

[[File:La Torresaviñán, Guadalajara, España, 2017-05-22, DD 01.jpg|thumb|300px|La Torresaviñán]]

'''La Torresaviñán''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Torremocha del Campo]], situada en la [[Comarca de la Serrania de Guadalajara]], en la [[província de Guadalajara]], en la comunitat autònoma de [[Castella-La Mancha]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 11 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Guadalajara]]
* [[Torremocha del Campo]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/torremocha-del-campo/ Ajuntament de Torremocha del Campo]
* [https://www.dguadalajara.es/web/guest;jsessionid=7176E4402EB6798595F08BAF9111B723 Diputació provincial de Guadalajara]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torresaviñán INE. Població de La Torresaviñán]
* Ballesteros San-José, Plácido; Rodríguez Panizo, Paloma; Sanz Establés, Carlos (1991). Guía Histórica de la Diputación Provincial de Guadalajara (1813-2001). Guadalajara: Diputación Provincial de Guadalajara. ISBN 9788487791444

== Bibliografia ==
* Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
* Escudero de la Peña, José María (1994). Crónica de la provincia de Guadalajara. Guadalajara: Aache. ISBN 84-87743-46-3
* González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Madoz, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
* Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|La Torresaviñán}}

{{Comarca de la Serrania de Guadalajara}}

[[Categoria:Municipis de la província de Guadalajara]]

Nova Hartz

2026-06-07T10:53:34Z

Reval:

'''Nova Hartz''' és un [[municipi]] de l'estat de [[Rio Gran do Sul]], en [[Brasil]]. Ocupa una superfície de 62,6 km².

== Demografia ==
La seua població estimada per a l'any [[2003]] era de 17.261 habitants. Destaca per ser en gran part d'orige [[Alemanya|alemà]].

[[Categoria:Brasil]]

A Fontaíña (Bóveda)

2026-06-07T10:53:28Z

Reval:

[[Archiu:Remesar.jpg|thumb|300px|Parròquia de Remesar]]

'''A Fontaíña''' o simplement '''Fontaíña''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Bóveda]], (parròquia de [[San Xoán de Remesar]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 6 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Bóveda]]

== Referències ==

* [https://www.ayuntamiento.es/boveda/ Ajuntament de Bóveda]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Fontaíña INE. Població d'A Fontaíña]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Remesar, Bóveda}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Geografia de la província de Lugo]]
[[Categoria:Comarques de la província de Lugo]]

Salzburc

2026-06-07T10:53:21Z

Reval:

[[Archiu:Salzburg (48489551981).jpg|300px|thumb|Salzburc]]
'''Salzburc''' (en [[Idioma alemà|alemà]]: ''Salzburg'', 'ciutat/castell de la sal') és la quarta ciutat més poblada d'[[Àustria]], en 154.211 habitants (2019), capital de l'estat federat ([[Organisació territorial d'Àustria|Bundesland]]) de [[Salzburc (estat)|Salzburc]] i de la regió homònima, una de les nou en que es dividix este país. Està prop de la [[Frontera entre Alemanya i Àustria|frontera nacional en Alemanya]]. El seu nom prové de la sal (''Salz'' en alemà) de la que es troben importants mines en les rodalies i en el comerç de les quals la ciutat es va desenrollar a lo llarc de varis sigles.

En el [[sigle VIII]], particularment, alcançà un alt grau de prosperitat per tal comerç i pels imposts que es cobraven al pas de les barcaces que transportaven la sal i atres mercaderies pel [[riu Salzach]] que travessa la ciutat. La ciutat és coneguda per ser la ciutat natal de [[Wolfgang Amadeus Mozart]] i pels [[Festival de Salzburc|festivals musicals]] que se celebren cada estiu en la localitat. Ademés, el centre antic de la ciutat fon declarat per l'[[Unesco]] com [[Patrimoni de l'Humanitat]].

Salzburc és la “porta d'entrada” al noroest d'Àustria i constituïx un important creuament de carreteres i ferrocarrils. També és un dels principals centres turístics del país i un centre internacional de conferències.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Salzburg}}

[[Categoria:Àustria]]

Wolfgang Amadeus Mozart

2026-06-07T10:53:13Z

Reval:

[[File:Mozart-small.jpg|thumb|250px|W.A. Mozart, retrat construït, Barbara Krafft, [[1819]]]]
'''Wolfgang Amadeus Mozart''' ([[Salzburc]], [[Àustria]], [[1756]] - † [[Viena]], id. [[1791]]) fon un compositor de [[música clàssica]] i ha segut considerat per molts u dels més grans en el seu gènero.

== Biografia ==

A pesar que va morir molt jove (a penes als 35 anys), va deixar una obra extensa que comprén tots els gèneros musicals de la seua época. Va compondre més de 600 obres, moltes d'elles reconegudes com les obres cima de la música simfònica, concertant, de càmara, per a piano, per a òpera i coral. És u dels compositors clàssics més populars.

Mozart va mostrar una capacitat prodigiosa en la seua infància més primerenca a [[Salzburc]]. Quan ya tocava el teclat i el [[violí]], va compondre obres a l'edat de cinc anys i va realisar interpretacions per a la realea europea. Als dèsset fon contractat com a músic en la cort de Salzburc, pero a causa de la seua inquietut va viajar a la busca d'una millor posició, sempre component de forma prolífica. Durant la seua visita a Viena en l'any [[1781]] fon despedit del seu lloc en la cort de [[Salzburc]] i va decidir quedar-se en la ciutat, on alcançà la fama durant el restant de la seua vida, pero va tindre poca seguritat financera. En els seus anys finals en [[Viena]] va realisar moltes de les seues simfonies, concerts i òperes més conegudes, i el Rèquiem. Les circumstàncies de la seua primerenca mort als 35 anys han segut molt mitificades.

Mozart sempre deprenia voraçment d'atres músics i va desenrollar un esplendor i una madurea d'estil que va rodejar la llum i elegància en la foscor i passió -tot be informat per una visió d'humanitat "redimit per l'art, perdonat i reconciliat en la naturalea i l'absolut". La seua influència en tota la música occidental posterior és profunda. Ludwig van [[Beethoven]] va escriure les seues primeres composicions a l'ombra de Mozart, de qui [[Joseph Haydn]] va escriure que "la posteritat no vorà tal talent una atra vegada en 100 anys"

== Vore també ==
* [[Òpera]]

== Referències ==
* Einstein, Alfred (1965). Mozart: His Character, His Work. Oxford University Press. ISBN 0-19-500732-8
* Layer, Adolf; Ullrich, Hermann (2001). «Demmler [Demler, Dümmler], Johann Michael». Oxford Music Online. Oxford University Press
* Robbins Landon, H. C. (2005). 1791: El último año de Mozart. traducción de Beatriz del Castillo y Gabriela Bustelo. Madrid: Siruela. p. 288. ISBN 84-7844-908-6
* Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial. ISBN 0-06-092692-9

== Bibliografia ==
* Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press. ISBN 0-8047-0233-0
* Halliwell, Ruth (1998). The Mozart Family: Four Lives in a Social Context. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-816371-1
* Rushton, Julian (1998). New Grove Dictionary of Opera. Londres: Grove Publications. ISBN 0333734327
* Sadie, Stanley (2006). Mozart: The Early years, 1756–1781. Nueva York: W.W. Norton & Co. ISBN 0-393-06112-4
* Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-31395-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Paintings of Wolfgang Amadeus Mozart}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Compositors]]

1756

2026-06-07T10:53:03Z

Reval:

{{any}}
 
 
 
 
 

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
* [[Wolfgang Amadeus Mozart]], compositor [[Àustria|austríac]] (f. [[1791]])
* [[Juan Pablo Forner]], escritor [[Espanya|espanyol]] (f. [[1797]])

== Decesos ==
*

[[Categoria:Sigle XVIII]]

Dolné Naštice

2026-06-07T10:52:58Z

Reval:

[[File:Alsóneszte templom 1.JPG|thumb|250px|Iglésia de Dolné Naštice]]

'''Dolné Naštice''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Trenčín]], a l'[[oest]] del país.

Segons el cens de l'any [[2021]], conta en una població de 588 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1295]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Huitcents norantaquatre

2026-06-07T10:52:51Z

Reval:

{{atres usos|894|este=el número 894}}
El '''huitcents norantaquatre''' (894) és el [[número natural]] que seguix al [[huitcents norantatrés]] i precedix al [[huitcents norantacinc]]. <ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Cent

2026-06-07T10:52:46Z

Reval:

{{atres usos|100|este=el número 100}}
El '''cent''' (100) és el [[número natural]] que seguix al [[norantanou]] i precedix al [[cent u]].<ref>{{Numerals}}</ref>

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|100 (number)}}

[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Números reals]]
[[Categoria:Números racionals]]
[[Categoria:Números sancers]]
[[Categoria:Números naturals]]

Tenacitat

2026-06-07T09:25:05Z

Reval:

En [[ciència de materials]], la '''tenacitat''' és l'[[energia de deformació]] total que pot absorbir o acumular, un material abans d'alcançar el trencament en condicions d'impacte, per acumulació de [[Recalcat (defecte cristalí)|recalcat]]. Es deu principalment al grau de cohesió entre molècules. En mineralogia la '''tenacitat''' és la resistència que opon un [[mineral]] o un atre [[material]] a ser trencat, mòlt, doblat, esgarrat o suprimit.

Note's que per a un [[viscoelasticitat|material viscoelástic]] dita energia dependria de l'evolució de velocitat deformació, mentres que en [[plasticitat (mecànica de sòlits)|materials elastoplástics]] és independent d'ells.

== Mesura de la tenacitat ==
[[Archiu:Stress strain generic.svg|thumb|Relació entre l'esforç i la deformació. La resiliència és l'àrea baix la curva en la zona verda, la '''tenacitat''' l'àrea conjunta baix la curva en les zones verda i groga.]]
Si se somet una proveta de secció constant a un [[ensaig de tracció]] [[cuasiestático]] la tenacitat pot medir-se com:

{{equació|
<math>T = \int_0^{\varepsilon_R} \sigma(\varepsilon)\ d\varepsilon</math>
||left}}
Donde:
:<math>\sigma\,</math> és la tensió màxima del material
:<math>\epsilon\,</math> és la deformació màxima del material
:<math>\epsilon_R\,</math> és la deformació de trencament del material
Per definició la tenacitat és sempre major que la [[resiliència (ingenieria)|resiliència]]:
{{equació|
<math>T > U_r = \int_0^{\varepsilon_y} \sigma(\varepsilon)\ d\varepsilon</math>
||left}}
Puïx <math>\varepsilon_R > \varepsilon_y\,</math>

Atres propietats dels materials que no deuen ser confoses en la tenacitat, es referixen a que un mineral pot ser:
* [[fragilitat|Fràgil]]: Qualitat d'un material de trencar-se, en ser somés a un esforç, sense a penes sofrir deformacions.
* [[maleabilitat|Maleable]]: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat de conformar-se en fulls prims per percussió.
* [[Resiliència (ingenieria)|*Resiliente]]: Qualitat d'un material per a absorbir energia de deformació per unitat de volum.
* [[sectilitat|Séctil]]: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat per a tallar en borumballes primes en un gavinet.
* [[ductilitat|Dúctil]]: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat d'estirar-ho en forma de fils.
* [[Flexibilitat mecànica|Flexible]]: Qualitats d'uns minerals relatius a la facilitat per a ser doblats, pero sense recuperar la seua forma original una volta que termina la càrrega que ho deformava.
* [[elasticitat (mecànica de sòlits)|Elàstic]]: Qualitat d'un mineral relativa a la facilitat per a recobrar la seua forma primitiva en ser retirada la força que ho ha deformat.[[Archiu:Grafica tenacidad.svg|thumb|212x212px]]

== Enllaços externs ==
{{wikcionario}}
[[Categoria:Mineralogia]]
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]

{{Traduït de|es|Tenacidad}}

Carcedo de Burgos

2026-06-07T09:24:53Z

Reval:

[[File:Carcedo ayuntamiento.jpg|thumb|250px|Ajuntament de Carcedo de Burgos]]

'''Carcedo de Burgos''' és un [[municipi]] situat en la [[comarca d'Alfoz de Burgos]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 424 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

A Barxa (Monforte de Lemos)

2026-06-07T09:24:30Z

Reval:

[[File:Igrexa de San Pedro de Ribas Altas, Monforte de Lemos.jpg|thumb|300px|Iglésia de San Pedro de Ribas Altas]]

'''A Barxa''' o simplement '''Barxa''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Monforte de Lemos]], (parròquia de [[San Pedro de Ribas Altas]]), situada en la [[Comarca de Tierra de Lemos]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2024]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Monforte de Lemos]]

== Referències ==

* [https://www.monfortedelemos.es/ Ajuntament de Monforte de Lemos]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Barxa INE. Població d'A Barxa]
* [https://mpt.gob.es/index.html Entidades locales. Gobierno de Espanya]
* Ibáñez Beltrán, Luis Manuel (2019). La villa de Monforte y la Tierra de Lemos en la Edad Media (Tesis). Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ribas Altas, Monforte de Lemos}}

{{Comarca de Tierra de Lemos}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Omeñaca

2026-06-07T09:24:19Z

Reval:

[[File:Omeñaca (Soria) (4440217129).jpg|thumb|250|Iglésia d'Omeñaca]]

'''Omeñaca''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Arancón]], de la [[comarca de Sòria]], en la [[província de Sòria]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 18 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sòria]]
* [[Arancón]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de Sòria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Sòria]]