L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Teléfon

2021-09-08T11:42:11Z

Rubencbr: Correcions menors

[[File:TelefonicaTelefono80sCNTE8008-G.jpg|thumb|Teléfon model Heraldo (Telefónica)]]

El '''teléfon''' (del [[idioma grec|grec]] τῆλε, ''tēle'', "lluntà" i φωνή, ''phōnē'', "veu") és un dispositiu de [[telecomunicacions]] que s'usa per transmetre i rebre [[sò]] (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Normalment la conversació és entre dos persones, encara que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més.

El teléfon és un dels [[Electrodomèstic|electrodomèstics]] més comuns. La majoria de teléfons funcionen sobre una complexa [[Ret Telefònica Commutada]] i els mateixos poden ser fixos o móvils.

== Diferents models de Teléfon ==
<center>
<gallery>

File:Old rotary telephone.jpg
File:Telefon BW 2012-02-18 13-44-32.JPG
File:Telefono Siemens Auso S62.jpg
File:Contempra phone open.jpg
Archiu:Gondolat.jpg
File:Teléfono inalámbrico.JPG
File:T-Com P212.jpg
File:Ericsson T10s.jpg
File:Teléfono LG Xcam - 5.jpg
</gallery>
</center>

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Telefonia]]

Teléfon

2021-09-08T11:40:58Z

Rubencbr: Correcions menors

[[File:TelefonicaTelefono80sCNTE8008-G.jpg|thumb|Teléfon model Heraldo (Telefónica)]]

El '''teléfon''' (del [[idioma grec|grec]] τῆλε, ''tēle'', "lluntà" i φωνή, ''phōnē'', "veu") és un dispositiu de [[telecomunicacions]] que s'usa per transmetre i rebre [[sò]] (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Normalment la conversació és entre dos persones, encara que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més.

El teléfon és un dels [[Electrodomèstic|electrodomèstics]] més comuns. La majoria de teléfons funcionen sobre una complexa [[Ret Telefònica Commutada]].

== Diferents models de Teléfon ==
<center>
<gallery>

File:Old rotary telephone.jpg
File:Telefon BW 2012-02-18 13-44-32.JPG
File:Telefono Siemens Auso S62.jpg
File:Contempra phone open.jpg
Archiu:Gondolat.jpg
File:Teléfono inalámbrico.JPG
File:T-Com P212.jpg
File:Ericsson T10s.jpg
File:Teléfono LG Xcam - 5.jpg
</gallery>
</center>

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Telefonia]]

Teléfon

2021-09-08T11:39:19Z

Rubencbr: Correccións menors

[[File:TelefonicaTelefono80sCNTE8008-G.jpg|thumb|Teléfon model Heraldo (Telefónica)]]

El '''teléfon''' (del [[idioma grec|grec]] τῆλε, ''tēle'', "lluntà" i φωνή, ''phōnē'', "veu") és un dispositiu de [[telecomunicacions]] que s'usa per transmetre i rebre [[so]] (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Normalment la conversació és entre dos persones, encara que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més.

El teléfon és un dels [[Electrodomèstic|electrodomèstics]] més comuns. La majoria de teléfons funcionen sobre una complexa [[Ret Telefònica Commutada]].

== Diferents models de Teléfon ==
<center>
<gallery>

File:Old rotary telephone.jpg
File:Telefon BW 2012-02-18 13-44-32.JPG
File:Telefono Siemens Auso S62.jpg
File:Contempra phone open.jpg
Archiu:Gondolat.jpg
File:Teléfono inalámbrico.JPG
File:T-Com P212.jpg
File:Ericsson T10s.jpg
File:Teléfono LG Xcam - 5.jpg
</gallery>
</center>

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Telefonia]]

Usuari discussió:Chabi

2021-09-08T11:34:57Z

Rubencbr: /* Imagens */

{{Benvingut}}

NO soy catalán, soy soriano. La verdad es que no domino el valenciano y por eso puede que lo mezcle con el catalán, el cual tampoco es que domine mucho. Me gustaría ayudar a esta wikipedia, pues se encuentra en la misma situación que la wikia murciana, rechazada porque un puñado quiere que se piense A. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 19:51, 18 dec 2008 (UTC)

Entonces hablas castellano?? Eres catalan?? Porque eso de parlo es catalan[[Especial:Contributions/81.203.165.225|81.203.165.225]] 19:48, 18 dec 2008 (UTC)

Me parece muy bien que quieras ayudarnos, para traducir usa el traductor que te he pasado, lo que no pongas bien, pues nosotros lo corregiremos.

Si hay una plantilla de pueblos, mira en totes les categories, y ahi en pobles de la comunitat valenciana, pinchas en cualquier pueblo le das a editar y te saldra la plantilla.

Si no te aclaras no tienes mas que decirlo.[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 20:08, 18 dec 2008 (UTC)

== Artículos esbozo ==

Por favor, añade a los artículos que sean un esbozo la plantilla <nowiki>{{esbos}}</nowiki>, para ayudar a otros uiquipedistas a saber que ese artículo debe ser ampliado. --[[Usuari:Admin|Admin]] 13:59, 19 dec 2008 (UTC)

== Biblia en valencià ==

No heu se suponc que si que hi haura una. Entra en www.valenciafreedom.com i pregunta per alli. Per cert, la paraula "amb" es catalana en valencià es "ab" o "en".[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:10, 28 dec 2008 (UTC)

== Plantilla Països ==

Si, no quería hacerlo así, creo que ha tenido algun problema técnico, es la primera que hago, si puedes cambiarlo, muchas grácias. Por cierto, es "Yo no parle valencià", no "Yo no parlo valencià" :P

Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:18, 18 gin 2009 (UTC)

== Traduccion articulo ==

Hola
En cuanto pueda te traduzco yo mismo el articulo ese que quieres. [[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 12:39, 18 gin 2009 (UTC)

== Traduccion ==

== Traducción ==

Por su puesto que si :)

Wycliffe Bible Translators es una organisacio sense anim de lucre dedicà a traduir la Biblia a tota llengua viva en el mon, especialment per a cultures en una chicoteta infulencia cristiana. Wycliffe fon fundà en l'any 1942 per William Cameron Townsend. Actualment hi han rames en 50 països. L'organisacio porta el nom de John Wycliffe, la primera persona en iniciar una traduccio de tota la Biblia al angles mig.

Filosofia i Metots
Wycliffe basa la seua filosofia en el portestantisme de Townsend que comtempla l'expansio intercultural i multillingüistica del cristianisme com manament diví. Este tipo de protestantisme s'adheris al principi de sola scriptura i te la Biblia com la infalible paraula de Dèu.

En una misio de Wycliffe, els alts treballaors de Wycliffe demanen permis al govern de la zona per a operar. Despres de que l'organisacio haja recivit permis per a operar, varis equips investiguen la poblacio llingüistica de la zona. Basantse en estes senyes, els equips son enviats a cada grup llingüistic.

El equip se presenta al grup, normalment en l¡ajuda de traductors billingües com comerciants o guies. El equip viu en el lloc, e intenta parlar la llengua.

Quan s'enté la fonologia, el equip selecciona un sistema d'escritura similar als idiomes d'us comercial propans. En algun moment, el equip comença a traduir chicotetes porcions de la Biblia a la llengua nativa. La traduccio es examinà i corregida per parlants natius, aixina com per gramatiques i per lexicons. Una volta que la Biblia està traduida, s'organisen les impresions a sovint a traves de la Societat de Biblies Unides. La duracio de tot el proces varia segon la porcio que se traduix de la Biblia; pot tardar hasda uns vint anys.

Organisacio
El SIL Internacional, originalment el Summer Institute of Linguistics, començà com una chicoteta sesio de entreteniment estival per els misioners en Arkansas en 1934. Es una organisacio asocià a la Wycliffe Bible Translators.

Atra organisacio asocià i subsidiaria del SIL International, JAARS, originalment la Jugnle Aviation And Radio Service, proporciona transoprt i servicis tecnics per a misioners i treballaors de desenroll asociats.

Wycliffe Associates es una organisaciovoluntaria que existix per a recolzar a la Wycliffe Bible Translators. La relacio de Wycliffe Associates en la organisacio principal Wycliffe varia segon els països a on opere. Wycliffe Associates USA i Wycliffe Asociates UK son organisacions separaes de Wycliffe USA en Orlando, Florida i Wycliffe UK en High Wycombe.

La Seed Company es una subsidiaria de Wycliffe USA que proporciana recolzament als traductors locals.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:43, 18 gin 2009 (UTC)

Jajaja, de nada, pero no me solicites ahora mismo otra traducción que estoy haciendo una plantilla :P

== Necesito ayuda ==

Hola, mira he hecho una plantilla para los juegos olímpicos de verano, lo he hecho copiandolo y traduciendolo del castellano, te dejo aquí la página para que hagas algo a ver si sabes porque nose que error he cometido. http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Medaller_Olimpic_Estiu --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:20, 18 gin 2009 (UTC)

== Valenciafreedom ==

Si soy el mismo que esta en valenciafreedom. ¿¿Porque lo dices??[[Usuari:Silla Blava|Silla Blava]] 22:13, 18 gin 2009 (UTC)

==Varios==

Pues nada poco a poco traduciré.

Oye podías poner mejor estos enlaces .[http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf ortografía RACV] [http://www.racv.es/racv_accents.htm L'accent] [http://www.racv.es/racv_accents-diacritics.htm L'accent diacritic] [http://www.racv.es/racv_vocals.htm Vocals obertes i tancades] Más que nada que son las oficiales de la Real Academia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:20, 23 gin 2009 (UTC)

:En tu pagina de usuario tienes la gramática, pero igual sería mejor el enlace de la RACv, pero vamos, que da igual, son las mismas.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 17:34, 23 gin 2009 (UTC)

== Política de les pàgines d'usuari ==

Aunque que aún no tenemos unas normas sobre las páginas de usuario, te aviso de que debes evitar que el contenido más sustancial incluido en la página no esté relacionado con Uiquipèdia. Uiquipèdia no es un servicio de hospedaje general de páginas, de manera que tu página de usuario, si bien su mantenimiento es de tu responsabilidad, no te pertenece. Tu página debe ser sobre ti como uiquipedista. Próximamente si no realiza cambio alguno atendiendo a las recomendaciones citadas, su página de usuario será borrada. --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:38, 23 gin 2009 (UTC)

== [http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma Plantilla:Ficha d'idioma] ==

Chavi necesito tu ayuda, he hecho una Plantilla para poner fichas de idiomas y parece que no ha salido como me espereba, así que te dejo aqui la plantilla en valenciano y la versión en castellano para ver si me pudes ayudar.

http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_d%27idioma (Valenciano)
http://es.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Ficha_de_idioma (Castellano)
Si consigues solucionarlo dime como lo has hecho y que problema habia para así aprender de mis errores. Gracias --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:27, 14 febr 2009 (UTC)

== Artículos muy pequeños ==

A los artículos que sean muy pequeños y no se tenga previsto ampliar, no tiene sentido ponerles la plantilla <nowiki>{{esbòs}}</nowiki>--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 21:29, 19 març 2009 (UTC)

== Plantilla Artícul destacat ==

Ya he creado la plantilla, si no te funcionaba es porque no funcionaba el imagemap, tienes que utilizar la plantilla: <nowiki>{{linkimage|image=Destacat.png|ample=14px||enllaç=Proyecte:Artículs destacats|Artícul destacat}}</nowiki> [[Usuari:RoX|RoX]] 17:41, 22 març 2009 (UTC)
:Ya está traducida [[Usuari:RoX|RoX]] 17:46, 22 març 2009 (UTC)
::Si, lo he hecho yo, es un SVG por lo que lo puedes editar tu también con inkscape, el error que sale es un error de conversión a PNG, le diré a admin a ver si sabe porque pasa. Cuando tenga tiempo lo corregiré. No sabía si añadir el murciano y el andaluz ¿tu que piensas?[[Usuari:RoX|RoX]] 18:13, 22 març 2009 (UTC)

== Uiquipedia:articuls destacats (o lo que sea) ==

Ponme en mi pagina de discusión el link queu tendría que modificar i espero que no sea my dificil de colocar elementos i tal porque me puse a elaborar el de los 5 pilares de wikipedia y bah... me ha salido como el culo, todavia me quedan 3 pilares... --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:56, 24 març 2009 (UTC)

== Aci ho tens. ==

Esta pàgina conté una llista d'artículs que la comuntiat de Uiquipèdia ha identificat com artículs d'una exclent calitat. ¡Evidentment esta llista conté soles una chicoteta mostra dels X artículs de uiquipèdia!

Si trobes un artícul extraordinari en Uiquipèdia que complixca en els criteris de calitat, afegix-ho com a candidat a destacat en la pàgina de candidats, a on es sometrà a votació i es revisarà el seu estil, integritat, precisió i neutralitat.

Les Uiquipèdies en atres idiomes també tenen artículs destacats que poden servir per a enriqueir o millorar els nostres pròpis artículs. La existència de un artícul destacat en atre idioma s'indica en una chicoteta estrela () en la columna d'atresidiomes de cada artícul.

En este moment contem en X artículs destacats d'un total de X artículs en Uiquipèdia.

Gracias por todo lo que estás haciendo, esta wikipedia necesita cosas tan necesarias como los 5 pilares de la wikipedia o portales y estamos muy agradecidos de que nos ayudes con ello mientras los demás hacemos los artículos ;).
Porcierto, ¿me puedes encontrar la plantilla de lenguas? Esque sería necesario hacer una modificación, osea que hay que cambiar un texto nada más. Gracias! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:50, 25 març 2009 (UTC)

Me referia a la ficha en valenciano :l --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:07, 25 març 2009 (UTC)

¡RES! Sigues sin empanarte jajajajaja. Me refería a la ficha de idiomas (la que pone el número de hablantes de tal idioma, quien la regula, donde se habla...) que se suele poner en los artículos de idiomas... Por ejemplo [[Idioma alemà|aquí]] verás una tabla verde que es la tabla de idiomas que tenemos en la wikipedia en valenciano. Esa es la que quiero que me busques el sitio porque necesito modificar un error que tiene. ¿Ahora? :P --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:17, 25 març 2009 (UTC)

Yo casi no utilizo el msn i no suelo aceptar a qualquiera (no te lo tomes a mal, necfesito mucha confianza jaja). No digo eso digo, que si puedes encontrar lo de Proyecte:Infobox llengues o algo así teine que ser, osease, la tabla esa verde (el color me la suda) PERO EN VALENCIANO, la tabla de la Uiquipèdia,c omo la que aparece en el link que te dejé, la de aqui de la Uiquipèdia no de la Wikipedia! Jajajaja! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:38, 25 març 2009 (UTC)

== Més traduccions ==

*Proyecte:Qué és un artícul destacat.
*Proyecte:Candidats a artículs destacats
*Esta estrela simbolisa els artículs destacats de Uiquipèdia
*Proyecte:Imàgens destacades
*Ferramentes dels artículs destacats.
*Criteris d'evaluació.
*Cadidats a artículs destacats.
*Destacats per a la Portada
*Travessa. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:12, 25 març 2009 (UTC)

== Atra traducció ==

Una travessa és un tipo especialisat de pàgina de redirecció, que pot usar-se per a accedir ràpida i directament a una pàgina del proyecte o una de ses seccions.l La llista de travesses disponibles pot trobar-se en:

WP:WP = Uiquipedia:Llista de travesses

Us les travelles poden ser ingresats directament en la caixa de búsqueuda de Uiquipèida, utilisats com enllaços interns dins de qualsevol artícul, o be formar part d'una direcció web (URL), reemplaçant al nom real de la pàgina.

Per eixemple <<A:MAP>> és la travessa dela pàgina <<Ajuda:Mapa d'orientació al uiquipediste>>. Podem llavors usar el enllaç A:MAP en un artícul o comentari al referir-mos ad ella, o també escriure la direcció http://www.lenciclopedia.org/wiki/A:MAP en la barra de direccions del navegador, per a accedir a eixa ajuda.

Travesses Ans de crear una nova travessa tin en conte estes convencions:

Soles s'utilisaran travesse per als espais de noms dels quals les seues abreviatures se llisten a cotinuació: Sigla Usada per a A ajuda CAT Categoria P Portal PR Uiquiproyecte WP Uiquipèdia

PEr a facilitar la seua memorisació, les travesses soles contindran lletres mayúscules. Es recomana encarecidament no crear travesses de més de cinc lletres (apart de les del espai de noms), puix una travessa llarga diexa de ser travessa.

Vore també Uiquipedia:Llista de travesses, llista de travesses existents. Ajuda:Travesses de teclat, com recòrrer Uiquipèdia sense usar el ratolí.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:47, 25 març 2009 (UTC)

== Traducció ==

''Aqui te dejo la traducción del texto que me has dejado. Saludos Chavi!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)''

En el fi d'oferir als nous usuaris de Uiquipèdia una adaptació agradable als usos i costums d'esta enciclopèdia colaborativa, s'inicia este proyecte a partir d'esta discussió. Per ad aço, un grup d'usuaris veterans voluntaris s'oferixen a fer de tutors d'aquells usuaris novells que desigen una guia personalisada per este micro-univers que es Uiquipèdia. Els tutors de Uiquipèdia resoldran dubtes, propondran alternatives de treball o sugeriran en cada moment l'actuació mes en consonància en les polítiques de Uiquipèdia segons el seu criteri. La guia del tutor de Uiquipèdia no es de compliment obligatori, sino únicament orientativa. Ningú està obligat a ser tutor de Uiquipèdia, aixina com tampoc ningú està obligat a tindre un tutor o a obeir les seues recomanacions. La participació en este proyecte i l'eixida del mateix son totalment voluntàries.

--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:04, 27 març 2009 (UTC)

== Traducció ==

Encara que Uiquipèdia és una enciclopèdia, és una enciclopèdia relativament peculiar. Per les característiques de la edició comunitària d'artículs, la constant evolució del material, la diversitat de temes i l'ausència d'un pla prefixat de treball, conta en molts traços que no estan presents en les enciclopèdies corrents.

Allò, junt a la varietat històrica de continguts que s'han publicat baix el nom de <<enciclopèdia>>, fa a voltes difícil determinar exàctament quín material és adequat per ad ella; en tot i això, existixen certes regles clares sobre de quín material no és apropiat en Uiquipèdia.

1. Lo que Uiquipèdia no és 1.1 Uiquipèdia no és una enciclopèdia de paper 1.2 Uiquipèdia no és un diccionari 1.3 Uiquipèdia no és un editor de pensaments originals 1.4 Uiquipèdia no és una tribuna d'opinió 1.5 Uiquipèdia no és un almagasén d'enllaços, imàgens o archius 1.6 Uiquipèdia no és un alojament de pàgines web, blogs o una ret social 1.7 Uiquipèdia no é suna colecció d'informació sense criteri 1.8 Uiquipèdia no és una bola de cristal 2.2 Uiquipèdia no és un experiment d'anarquia 2.3 Uiquipèdia no és un experiment de democràcia 2.4 Uiquipèdia no és una burocràcia 3 Notes 4 Polítiques relacionades 5 Ensalls sobre esta política o sobre temes relacionats 6 Vore també --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:46, 27 març 2009 (UTC)

Intentaré traducirte las cosas... Quet ios son pateticos, han dmeostrado que la wikipedia SI SE CONOCE.. Lo que pasa esque se conoce basicamente dentro del valencianisme, y la gente del valencianisme actua, los quee stamos aqui es porque tenemos mucho tiempo para aburrirnos, o por alguna razón no podemos actuar en el valencianisme (como yo)... Aaii... Pero estamos actuando muy bien, y gracias por tu ayuda técnica mientras los demas hacemos artículos ;).

Mientras la Viquipedia tiene publicidad de colegios, de la generalitat, de estar en el listado oficial de wikipedias, nosotros no recivimos apoyo de ningún lado, simplemente del valencianismo, que te cosas más importantes que hacer.
Traducirétus artículos, cuando termine el que estoy haciendo ahora. ¡Saludos! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:16, 28 març 2009 (UTC)

== Imàgens ==

Ya la tens pujada i incorporada. A voltes tarda prou en pujar les imagens, o dona error. A mi m'ha entrat a la quarta intentona. No se exactament perque passa perque porte també poc de temps aci; imagine que seran coses del servidor. --[[Usuari:Muçol|muçol]] 22:21, 28 març 2009 (UTC)

Hola! He mirat l'artícul, i en principi està tot be. Únicament me crida l'atenció que "Sòria" estiga en valencià, pero els noms de les comarques i dels pobles no. No sé quina política seguix la uiquipèdia en eixe sentit. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:07, 28 març 2009 (UTC)

Bona nit! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 23:23, 28 març 2009 (UTC)

Bon dia. Estava creant una pàgina i he vist que no em deixa carregar imàgens i abnas si que em deixava. ¿Podem solicionar-ho?

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 11:34 8 set 2021 (UTC)

== traducció ==

L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en Ciutat del Vaticà, enclavada a la seua vegada en la ciutat de Roma. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del món [cita requerida]. Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians.

El luteranisme és un moviment religiós cristià protestant (protestar contra lo que consideraven erròneu en lo que estava establit) fundat institucionalment pel monge alemany Martín Lutero (1483-1546).

L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda també com a Iglésia Mormona, o com a Iglésia SUD (LDS, per les seues sigles en Anglés, Latter-Day Saints), és la denominació més gran i reconeguda del moviment dels Sants dels Últims Dies.

--[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:05, 15 abr 2009 (UTC)

----

L'Iglésia fon organisada com a congregació religiosa en Palmyra, estat de Nova York, EE. UU., per José Smith el 6 d'abril de 1830, professant seguir les ensenyances de Jesucrist,[1] mes no es consideren part de les tradicions catòliques, Ortodoxes, o protestants, sino una restauració del "cristianisme primitiu", després que este apostatara prop de la mort de Sant Pere i els atres apòstols, segons els seus seguidors.
Té com a texts sagrats la Bíblia, el Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i La Perla de Gran Preu.

--[[Usuari:Muçol|muçol]] 18:40, 15 abr 2009 (UTC)

== La traducció ==

Ay Chiquet! Que me tens fregit! jajaja Per cert, una maravilla tu mensaje principal :)

El Llibre de Mormó és u dels quatre libres sagrats aceptats per la Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, la Comunitat de Crist i atres branques del moviment dels Sants dels Últims Dies (comúnment dit el mormonisme). El llibre mateixa diu ser una traducció dels escrits d'hòmens sants de l'antiga Amèrica escrit en una manera similar a la Bíblia. Pren el seu nom u dels últims dels profetes que, d'acort al llibre, escrigueren en ell, Mormó, qui al voltant de 390 A. D. hauria resumit en un compendi varis escrits i archius donant alcanç a 2500 anys d'història.

Divisons del Llibre de Mormó:

*Primer Llibre de NEfi
*Segón Llibre de Nefi
*Llibre de Jacob
*Llibre de Enós
*Llibre de Jarom
*Llibre de Omni
*Paraules de Mormó
*Llibre de Mosíah
*Llibre de Alma
*Llibre de Helemà
*Tercer Llibre de Nefi
*Quart Llibre de Nefi
*Llibre de Mormó
*Llibre d'Éter
*Llibre de Moroni.
*encamientAle, ahi lo tienes. Ahora te voy a pedir yo un favor. Intenta encontrarme un traductor ´del asturiano, que tengo un texto de la academia de la llingua asturiana que necesito traducir para aquí la wikipedia.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:10, 15 abr 2009 (UTC)

Solo son unas palabras que no he conseguido traducir por mi mismo:
*muérganu
*nueso (Creo que es nuestro pero no estoy seguro)
*encamienta
*llendes
*sen --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 abr 2009 (UTC)

Ultima cosa: ''seya''--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:29, 15 abr 2009 (UTC)

Tiene queu ser otra cosa ya que la palabra "Seya" con ese significado no encaja en el texto. ¿No hay otro significado?--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:33, 15 abr 2009 (UTC)

Compilacion hecha por Moroni Placas Menores de Nefi Placas Meyores de Nefi Adiciones hechas por Moroni

Complicació feta per Moroni Placas Menores (Si quieres valencianizarlo sería Moroni Plaques Menors) de Nefi Placas Meyores (Nefi Plaques Meyors) de Nefi Adiciones (Adifcions) fetes per Moroni. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:47, 15 abr 2009 (UTC)

==Hola==
Creo que no soy el más adecuado, yo no suelo seguir las normas de la RACV. Mejor Rox, Valencian, ...

== Mapa murciano ==

¿Conoces algun mapa que represente la extensión del murciano? Gracias--[[Usuari:RoX|RoX]] 18:57, 24 juny 2009 (UTC)

== Artículo destacado ==

Lo miran los administradores y si les interesa lo ponen como artículo destacado, dos artículos míos son destacados, el de [[Cultura Valenciana]] y el de [[Imperi Romà]], el del Imperio romano lo propuse yo a un administrador, en cambio el de Cultura valenciana no lo propuse pero lo cogieron. Propón el artículo que consideres a alguno de los administradores (como Valencian por ejemplo) y lo mirarán. Saludos --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 13:04, 17 gin 2010 (UTC)

== Tu articulo ya consta como destacado ==
¡Hola Chabi!: Muchas gracias por colaborar en Uiquipèdia en valenciano, sobretodo no siendo valenciano-parlante, aun tiene mucho mas merito. Tu articulo sobre l'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] esta muy bien y es muy completo y elaborado y ya esta incluido en la lista de articulos destacados de Uiquipedia. No obstante, ha de mejorar su ortografia (hay algunos giros o palabras en catalan por ejemplo y algunos breves pasajes que aun estan en castellano) y le he puesto la etiqueta habitual para estos casos. Esto no le afecta para nada, pues no perdera nunca la categoria de articulo destacado por este hecho puntual. Simplemente no podra ser candidato a aparecer en la portada hasta que no este la ortografia bien. No te preocupes, porque por ejemplo con el articulo [[Alemanya]] pasó lo mismo. El articulo estaba muy bien y era muy completo pero presentaba problemas de ortografia. Despues de unos meses, cuando unos y otros le "metimos mano", ya quedó listo y poco despues se metio como destacado en la portada. Cuando tenga un rato revisare poco a poco la ortografia de tu articulo, ¿vale?.

Puedes ver tu articulo incluido en la relación de articulos destacados aqui: [[:Categoria:Proyecte:Artículs destacats|Artículs destacats]]. Muchas gracias por tu buen trabajo y esfuerzo en la Uiquipèdia en valenciano. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 21:59, 27 gin 2010 (UTC)

:¡Hola Chavi!. No te preocupes, le pegare un repaso a la ortografia de tu articulo cuando tenga un rato para ponerme a fondo. Muchas gracias a ti por colaborar en la [[L'Enciclopèdia (Castellano)|L'Enciclopèdia en valenciano]]. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:12, 1 febr 2010 (UTC)

== Reunió uiquipedistes ==

Hola,

Volem fer una reunió de uiquipedistes per a organisar-mos, intercanviar idees, propostes, ajudes... i fer d'este proyecte un proyecte més gran encara si cap. Lo primer que teniu que fer és dir si estarieu disposts a vindre. Dia i lloc encara estan per confirmar. El dia lo decidirem entre els que hagen dit que vindrien (presumiblement serà un dissabte de mati o de vesprada) i el lloc serà el que mos cedixca alguna associació. Per ara vos demanem que contesteu ad este correu confirmant si vindrieu o no per a començar a organisar-lo.

Moltes gràcies i un abraç.

(T'ho deixe ací perque en tu no m'ix l'opció de manar un correu electrònic) ;)

== Ara eres administrador ==

¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Gracies pel teu treball aci i avant!. Un abraç --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 16:45, 12 juny 2013 (CEST)
--------------
¡ Enhorabona pel teu nou nombrament ! --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:37, 12 juny 2013 (CEST)
--------------
¡Enhorabona! Recorda que ara disponem d'un traductor automàtic al valencià: http://traductor.softwarevalencia.com
La majoria de vegades és convenient traduir des del castellà en este traductor passant el corrector que passar-li el corrector a un text en català. Un abraç. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:38, 12 juny 2013 (CEST)

== Pantilles Paisos ==

Si, no te preocupes. Yo ficare les plantilles del països. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:24, 30 jul 2013 (CEST)

== Creences/Crèencies en artícul: Religió ==

Chabi, vaig modificar-te la paraula "creences" per "creencies" per que segons el Dicionari General de la Llengua Valenciana de Voro Lopez Verdejo de la RACV, en la pàgina 734 del 1º tomo fica: Creència, -ies per al plural, admitint el terme creença com a més antic, pero no aparereix el terme creences que tens ficat.

T'ho comente per si vols repasar-ho a vEnllaç extern (recordar prefix http://)ore si també és correcte el terme que has ficat, encara que yo no l'he trobat.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:06, 1 ag 2013 (CEST)
....................

O.K. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:01, 8 ag 2013 (CEST)
----------------------------------------------------------
Hi ha un artícul en el nom de Amèrica del Sur y un atre nou que has ficat en el nom de Amèrica de Sur. Un saludet. Jose2

== Plantilla Comunitat Valenciana ==

Arreglada la plantilla, el problema era este: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Ficha_d%27entitat_subnacional/estil&curid=10192&diff=66230&oldid=65718 --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 20:45, 11 nov 2013 (CET)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==

Tienes mucha razón, el problema es que la gente, la mayoria, pasan de este tema y somos muy poquitos los que escribimos en la Uiqui.

De vez en cuando alguno de los antiguos se deja caer y modifica plantillas o articulos y alguna vez aparece alguien nuevo o alguno de Valenciafreedom y durante unos dias escribe algunos articulos, pero son poquitos.

De todas formas toda piedra hace pared y está muy bien que de vez en cuando alguien se pase y escriba algo, yo lo recuerdo alguna vez en Valenciafreedom y lo pongo también por el facebook para que más gent lo vaya viendo.

La verdad es que la Uquipedia es de las pocas cosas valencianas, no contaminadas que nos quedan y seria una lastima que se perdiese o se parase todo este trabajo.

No te desanimes y sigue colaborando en la medida de tus posibilidades que de vez en cuando aparece alguien como tu, con muchas de trabajar por y para el valenciano y hace una labor enorme como la tuya.

Quizas la gente se conciencie más de lo importante que es la Uiquipedia para la lengua valenciana y se animen a colaborar, yo por mi parte, desde luego pienso seguir colaborando todo lo que pueda, porque como tu, también creo que vale la pena.

Un cordial saludo
Jose2

== Museus Valencians i Museus de la Comunitat Valenciana ==

¿ Podries fusionar estes dos categories ? Hi habia la de Museus Valencians, referint-se a la Comunitat Valenciana i has creat com a nova la de Museus de la Comunitat Valenciana. Yo he intentar fusionar-les pero no he pogut.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:50, 21 abr 2014 (CEST)

----
O.K. Gràcies a tu.

== MediaWiki:Common.css ==

Per favor, no borres els estils de Commons.css perque moltes infobox els utilisen. Gràcies --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 21:29, 24 abr 2014 (CEST)

== Alquimia ==

Hola, si ahir vaig pegar-li una ulladeta als artículs i vaig vore que havien moltes paraules del tipo de: amb, sota, aquest, es a dir, xiquet....... i vaig corregir alguna coseta, passant-los a: en, baix, este, es dir, chiquet.......

Yo aniré corregint-los pero tinc problemes estos dies en l'ordenador perque se me bloqueja al tractar de editar en la Uiqui i me dona errors, pero aniré fent lo que puga.

Presenta'ls de totes maneres a artículs destacats i sobre la marcha anirem fent les correccions.

De totes maneres estaria molt be que per a atres artículs les passares algun corrector abans de editar-los com per eixemple el corrector ortogràfic de la RACV, que està molt be i corrig inclús la accentuació i aixina per lo manco lo més llamatiu quedaria molt millor.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:31, 3 maig 2014 (CEST)

.............................

Tens raó, el corrector em ficava “alquimia” sense accent pero en el diccionari de la RACV si que porta. Passe a corregir-ho. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:30, 4 maig 2014 (CEST)
..........................

Ya està repassat l'artícul de l'Alquímia. Sobre lo que me comentes dels artículs destacats, mira't esta página de la Uiqui, que açí t'ho explica http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats Salutacions. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:21, 4 maig 2014 (CEST)

== Artículs destacats ==

Ya he votat al de l'alquímia. Esta vesprada a vore si puc mirar els atres per si hi ha algo que corregir i després els vote. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:28, 5 maig 2014 (CEST)
------------------------
Ya està ya he votat als tres. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:13, 5 maig 2014 (CEST)

== Gran treball ==

Anava a posar els documents normatius i me trobe en que ya ho has fet tu hahaha Res, sols donar-te l'enhorabona pel teu gran treball, has agarrat un ritme de treball que ya m'agradaria a mi. Un abraç ;) --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 16:31, 5 maig 2014 (CEST)
: Sí, acabe de llegir-ho en VF, tu tranquil i a lo que pugues, yo ara vaig a pegar-li una ullada a lo de Idioma Valencià. --[[Usuari:Llunablava|Llunablava]] ([[Usuari Discussió:Llunablava|discussió]]) 16:36, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaen ==

Tens raó, la paraula correcta es Macs, m'he rallat. Està molt be l'artícul es molt complet i està molt clar, m'agradat. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:33, 7 maig 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==

Escomencem, pero hi ha faena per a dies, perque l'artícul es extens i te moltes
coses i expressions per a corregir. Poquet a poquet. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:43, 15 ag 2014 (CEST)

He vist que falla l'image en Johann Wilhelm Hittorf: el primer tubo de rajos catòdics (1872) en l'artícul de Història de l'electricitat. Un saludet i continue repasant l'artícul. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:52, 6 set 2014 (CEST)
---------------------------------------

He vist que falla l'image en Guglielmo Marconi: la telegrafia sense fil ([[1899]]) y també un atra un poquet més avant en l'artícul de Història de l'electricitat. Un saludet i continue repasant l'artícul. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 00:38, 14 set 2014 (CEST)
---------------------------------------------------
Ya casi està tot corregit, crec que demà l'acabaré. Al final de tot hi ha un erro ya que fica en roig: Plantilla:ORDENA:Historia De L'ElectricitatPlantilla:Enllaç AD

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:22, 5 oct 2014 (CEST)
-----------------------------------
Ya està, ya he corregit tot l'artícul. No se si se me habra passat algo, pero yo crec que ya està be. Ara ya pots demanar que el fiquen com a artícul destacat, con vares fer en els atres. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:40, 6 oct 2014 (CEST)

Hola soc nou en Uiquipèdia i els articuls que he creat a l'hora de buscar-los per Internet no m'apareixen. No sé si és perque li tinc que donar a algo o els falten visites pero els editats sí que apareixen.

Hola soc nou en Uiquipèdia i els articuls que he creat a l'hora de buscar-los per Internet no m'apareixen. No sé si és perque li tinc que donar a algo o els falten visites pero els editats sí que apareixen.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 17:20, 6 oct 2014 (CEST)

Prova a escriure Tartessos Uiquipèdia en el buscador de Google, a mi m'apareixen les pàgines en esta paraula pero no la seua pàgina. A vore si a tu si que t'apareix. No es soles en eixa sino en tots els articuls que he escrit.
Gracies per tot, un salut.

Bon dia, l'articul d'Història d'Andorra està ple de catalanismes donat presa en corregir-lo. Yo faré lo que puga pero és molt extens. Gràcies.

== Sobre Uiquipèdia ==

* Val, puix poquet a poquet aniré corregint lo que puga, pero clar, lo millor seria que en pròxims artículs els corregires abans de ficar-los en Uiquipèdia i aixina quan les fiques estarien ya correctes o solament hi hauria que modificar chicotetes coses.

* Sobre la llista d'artículs imprescindible ahí no hi ha problema en lo del nom, perque al mateix temps que es fa l'artícul es canvia el nom ficant-lo correctament i ya esta apanyat.

* En quant als artículs pendents, no falten molts, falten moltíssims i el problema és el mateix per a tot, ya que abans érem 10-12 persones repassant Uiquipèdia i ara contant-te a tu, som 3 o 4 i clar aixina és molt difícil tindre açò en condicions, per això yo vaig poquet a poquet repassant alguna cosa pero clar yo tampoc tinc molt de temps lliure i.......... és lo que hi ha mentres que no hi haja més gent implicada en açò i disposta a colaborar.

Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:21, 20 oct 2014 (CEST)

................................................

Campanyes per atraure gent a colaborar en VFreedom s'han fet i a vegades ve gent d'allí i colabora una temporadeta, pero clar no és suficient i igual passa en la gent del GAV i en Lo Rat Penat, venen a temporades, pero clar no és suficient per a tindre major presencia, pero be en 2-3 anys s'ha millorat molt. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:07, 20 oct 2014 (CEST)

---------------------------------------------------------

Lo de les trobades me pareix be pero parla en Admin a vore lo que ell opina. Fa un parell d'anys crec que va ser Llunablava i Admin varen organisar algo paregut. Aixó està be pero lo ideal és que la gent colaboraraà asiduament i no a soles un dia esporadic, pero com a iniciativa per a que la gent s'unixca me pareix molt be.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:38, 21 oct 2014 (CEST)

== Artcul: Uiquipèdia ==

He estat mirant el artícul de Uiquipèdia i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix.
Estic molt content d'estar en Uiquipèdia i també pense que este proyecte deuria de donar-se a coneixer.
Per últim s'han d'utilisar els guionets, que estan en la RACV i he llegit que en les del Puig no? Un salut [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:50, 23 oct 2014 (CEST)´
----------------------------------------------------------

Sobre el dubte entre "u" i "un" les dos maneres són correctes pero, "u" es fica com a numeral ordinal o com a pronom indeterminat, seria el singular masculí, com per eixemple: "L'u i l'atre", "U o més Uiquipèdistes estan treballant en este artícul".... o en contestació a la pregunta ¿ Quants ?, la resposta és "u".
Les variants són: U, Una, Uns i Unes.
També pot ser utilisat com a conjunció i equivaldria en castellà a "o"

Hi ha que ficar "un" com a artícul indeterminat i va sempre en l'oració davant del nom: "Un dia", "Un camí", "Un chiquet"..... i les variants són les mateixes: Un, Una, Uns, Unes.

Aixina puix les dos maneres són correctes pero cadascuna te la seua funció en l'oració gramatical. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:17, 25 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==

Chabi, l'artícul "caragol" que has ficat esta duplicat en el nom de "tornell" que és la 1ª definició del Diccionari de la RACV. Caragol és també correcte pero menos usat en valenciá i si més en català.

Si te pareix podries fusionar-los (el de tornell no te image) i yo crec que seria millor deixar-lo con a tornell, pero lo que tu vuillgues. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:52, 26 oct 2014 (CET)
------------------------------

O.K. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:13, 26 oct 2014 (CET)

Per favor podries llevar la image Camarena de la Sierra. Moltes gràcies un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:50, 27 oct 2014 (CET)

== Plutó ==

He vist que en la llista d'artículs imprescindibles diu que falta Plutó planeta nan, pero este artícul si que está en el incomplet nom de [[Plutó]].
També hi han planetes com [[Mart]] que els falta entre paréntesis (planeta). Pense que anyadint açò s'evitarà la confusió en els deus que tenen el mateix nom o metals. Gràcies un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:36, 28 oct 2014 (CET)
Ya ho he fet yo pensava que no podia fer-ho.

== Anou/Nou ==

Hola Chabi, l'artícul "[[Nou]]" està duplicat, ya que existia previament en el títul "[[Anou]]". Me sembla que el nou deuria ser una redirecció de l'antic. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14, 30 oct 2014 (CET).

== Participació i Sugerències ==
Lo primer de tot, moltes gracies ple teu gran treball en Uiquipedia. Vaig a llegir el debat conjunt i participare. Gracies per avisar-me. Per si te es útil et deixe alguns casos practics que he vist en articuls que has creat:

===a i en===
*'''INCORRECTE''': La velocitat angular només té sentit '''a''' la [[mecànica]] del [[sòlit rígit]], mentres que '''a''' la mecànica...
*'''CORRECTE''': La velocitat angular només té sentit '''en''' la [[mecànica]] del [[sòlit rígit]], mentres que '''en''' la mecànica
*'''CORRECTE''': Joan va de viage '''a''' Paris.
*'''INCORRECTE''': Joan està '''a''' Valencia.
*'''CORRECTE''': Joan està '''en''' Valencia.
En valencià '''a''' es nomes de direccio, quan vas a algun lloc, poble, ciutat, pais. No es de situacio, quan efectivament ya estas en eixe lloc. Una regla prou basica que podria servir-te es: "Estic en...LLOC" / Vaig a...LLOC".

*'''Tenir''' no seria correcte. '''Tener''' en castellà en valencià sempre es '''tindre'''.

=== Apostrofs ===
*En valencià normalment en els articuls determinats EL i LA s'apostrofen casi totes les paraules, tambe quan l'articul EL o LA va davant de vocal. Pots vore-ho en este apartat: [[Normes_d'El_Puig#Apòstrof]]. Te ho copie:

2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:

:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.

::'''Excepte:'''

:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.

3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:

:::- d'estar, d'ahir, d'haver.

::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:

::- de hui.

=== Terminacions -iste i -ista===
*'''En valencià:''' periodiste, regionaliste, comuniste, futboliste, maquiniste, columniste.
*'''En castella i català:''' periodista, regionalista, comunista, futbolista, maquinista, columnista.

No te preocupes que yo tinc tambe faig les meues faltes i erros, es humà. Son coses normals que nos passen a tots i que podem anar solucionant i millorant. Simplement t'ho dic per a que pugues pegar-li una ulladeta i d'una forma senzilla saber la forma correcta. Moltes de nou per tot i pel teu gran treball. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:40, 30 oct 2014 (CET)

== Artícul duplicat (Sal) ==

L'artícul de "sal (condiment)" que has afegit ya existia en el nom de "sal", per si vols fusionar-los. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:41, 31 oct 2014 (CET)

== Ficha de futboliste ==

Hola, Chabi. ¿Com se deu colocar les imagens en la ficha de futboliste per a que se puguen visualisar després en els articuls? Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:14, 3 nov 2014 (CET)
-------
Moltes gràcies per la teua ajuda. Un salut, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 22:24, 3 nov 2014 (CET)

Hola, quan poses els artículs de traducció, enacabant de pasar-los el corrector llig-los perque se queden paraules que no són i en el moment no costa res. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 16:53, 16 nov 2014 (CET)

Sol pasar en paraules com té (infusió) i te de tindre que en català és al contrari.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 17:00, 16 nov 2014 (CET)

De res moltes gràcies pel teu esforç.

== Té/te ==

M'havia confòs té d'infusió i té de tindre porten els dos accent, te de nom lletra i te de pronom no en porten.

== Artícul duplicat ==

L'artícul [[Taronja]] ya està en la Uiquipedia, per si vols fusionar-lo. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:34, 19 nov 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]] que iniciares. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:38, 30 dec 2014 (CET)

== Artícul duplicat ==

Chabi, l'artícul de Ràdio(Mijos de Comunciació) que has ficat ya existixis en el titul de Ràdio, per si vols fusionar-los. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:19, 1 gin 2015 (CET)

== Falleres Majors de Valéncia ==

No hi ha res escrit encara en l'artícul de cada Fallera Major de Valéncia, perque és l'inici dels artículs. Ara ya cadascu que escriga lo que crega convenient, yo de moment inici l'artícul perque crec que tenen que tindre un artícul cada una per lo menys en el nom, any en que varen ser Falleres Majors de Valéncia i la fotografia i ara ya és pot anar ampliant poquet a poquet cada artícul. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:53, 2 gin 2015 (CET)

== Mitologia valenciana ==

Hola, molt bon artícul el de mitologia valenciana m'agradat molt. Un atre ser mitològic és el Dragó del Puig.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 17:11, 2 gin 2015 (CET)
Hola les festes que has mencionat són per a crear o completar artículs o per a saber lo que són? Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 19:58, 2 gin 2015 (CET)

== Fallera Major de Valéncia ==

Mira Chabi, és molt difícil fer un artícul de calitat sobre un tema que se coneix i molt més difícil si se tracta de temes que no se coneixen com m'has dit. Yo de tu no me ficaria en eixa tarea i me centraria en temes que domines més i de moment deixaria els artículs de les Falleres Majors de Valéncia com estaven ya que afegir informació que pot ser incorrecta o no siga rellevant sempre es pijor que deixar l'artícul com esta.

La gran majoria de la gent que busque a una Fallera Major de Valéncia en la Uiqui, lo que vol es vore la foto més ampliada i el any en que va ser Fallera Major, per això he ficat això per a escomençar els artículs i com a molt lo que faria es afegir un víncul extern a eixes pàgines per a ampliar informació, pero sense afegir-la a l'artícul.

Salutacions --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:55, 2 gin 2015 (CET)

== Clasificació de les llengües romàniques ==

Hola, en el mapa d'eixe artícul apareixen el valencià i el balear com a català per favor canvia-lo. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 17:27, 4 gin 2015 (CET)

== Uiquilliteratura ==
Me pareix molt bona idea la uiquilliteratura aixina com tot lo que estàs fent. És una llàstima que no tingam ISO per això tenim que fer estes coses per ser importants i valoren al valencià. Yo t'ajude en la traducció de textos que poses. Un salut [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:08, 6 gin 2015 (CET)
Hola, yo no sé com funcionen les plantilles i veig que se queden lletres en la portada i les Tesis d'abril també, com se poden colocar les categories? Un salut [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:30, 8 gin 2015 (CET)
Vale gracies [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:10, 8 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==

¿Que no existix una taula per als reis i reines en esta Uiquipèdia? --Chabi (discussió) 14:16, 11 gin 2015 (CET)

Crec que encara no està. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:16, 11 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta. 
Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; a Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i a Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.
¿No deuria usar-se la preposició en?
Un salut --Chabi (discussió) 12:18, 18 gin 2015 (CET)
----------------------------------------------------------------------------
Exacte lo correcte seria fican '''en''' Madrit les dos vegades i ademés al principi en la 2º paraula es ficaria '''varen''' i no van. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:04, 18 gin 2015 (CET)

== In Tempo ==

Hola, Chabi. L'artícul que acabes de crear sobre el rascacels [[In Tempo]] ya existia en Uiquipèdia, aixina que ho he borrat, pero he agarrat l'informació que no tenia l'artícul antic per a ampliar-ho una miqueta. M'alegre de que estigues de regrés. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:13, 14 jul 2016 (CEST)

== Artícul: Persecució del valencià ==

Chabi t'he mogut l'artícul "Persecucio del valencia" a "Persecució del valencià" per si no te dones conter al buscar-lo. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:11, 14 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==

D'acort. Et tiraré una mà escomençant per Àsia. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:20, 18 set 2016 (CEST)
---------------
He afegit la ficha en Mongòlia, pero necessite que li tires un ull perque l'image de l'escut no queda ben enquadrada. Gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:49, 18 set 2016 (CEST)
--------------------------------
Yo si n'hi ha que fer plantilles noves no puc perque no he fet plantilles mai i me costaria molt, yo de moment preferixc corregir l'ortografia dels artículs que se m'en dona millor. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:53, 18 set 2016 (CEST)
--------------------------------
No n'hia ha que fer res nou, tan sols utilisar les existents. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:40, 18 set 2016 (CEST)

== Russafa ==

Perfecte. Ara està molt millor. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:30, 22 set 2016 (CEST)

== Uiqui ==
Moltes gràcies a tu pel teu treball en la Uiqui. És una llastima que sigam tan poquets fent este treball, pero es lo que hi ha de moment i poquet a poquet conseguim millorar la Uiqui cada dia un poquet més. Es ya de les poquetes coses que nos queden als valencianistes mentres que no canvien les coses i per això encara és més important el treball que estem fent uns quants. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:24, 28 set 2016 (CEST)

== Diari Oficial de la Comunitat Valenciana ==

Hola. Hi ha un atra pàgina més antiga en el títul de DOCV, pense que hi havria que fusionar-les. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:27, 30 set 2016 (CEST)

== Wikipedia en balear ==

Hola Chabi
Esta pàgina ya la coneixia, pero em referia a crear una wikipedia digam de veres, com esta.
A lo que em referixc és, encara que siga considerada no oficial, que tinga un format com esta, perque eixe format wikia li fa perdre visibilitat en la ret. Pero també opine que el traductor utilisat per l'institut està molt molt catalanisat, i realment no s'on podria trobar alguna cosa que m'ajude a traduir al genuí idioma balear.
Salutacions.

Ya, Toni Ballester o quien sea del Grupo de Acción Balear me ha dicho que hace algún tiempo que no utiliza esa gramática, aunque existe una pagiña en la que sale texto en mallorquín o balear de verdad
http://xerrammallorquimaicatala.blogspot.com.es/2014/04/ques-sa-llengo-balea.html
¿Crees que me podría ser de ayuda?
Me apetece escribir en balear.
Saludos.[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:10, 20 oct 2016 (CEST)

== Joseph Mallord William Turner ==
Crec que encara n'hi ha que repassar un poquet més l'ortografia i les categories. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Creacio de Uiquipèdia ==
¡Hola Chabi!: El creador de Uiquipèdia fue [[Usuari:Admin|Admin]]. Puedes preguntarle directamente a él. Te diria una dirección de correo por si quieres ponerte en contacto con él, pero no me aparece que tengas habilitado un correo electronico en Uiquipedia para poder enviartela. Puedes hacerlo en el apartado de [[Especial:Preferències|Preferències]]. Por aqui, por prevención de spam no conviene hacerlo. Muchas gracias por tu trabajo en Uiquipedia. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 20:19, 20 oct 2016 (CEST)

== Subenciones pancatalanismo ==

Aqui tienes algunos datos sobre lo que preguntas en el portal de L'Enciclopèdia, pero son del año 2006.
[[Archiu:Epoca-Subvencions.JPG|200px|left|Subvencions]]
[[Archiu:Epoca.jpg|200px|right|Epoca]]

Aqui te dejo algunos enlaces actualizados:
*https://es.wikipedia.org/wiki/Acci%C3%B3_Cultural_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0#Subvenciones
*http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/ayudas-ayuntamiento-accio-cultural-20171008202210-nt.html
*https://somatemps.me/2015/05/06/7943/
*https://www.dolcacatalunya.com/2014/02/verguenza-para-pagar-la-sede-de-accio-cultural-del-pais-valencia-si-hay-dinero/
*http://www.lasprovincias.es/politica/201612/21/diputacion-valencia-otorga-ayudas-20161220233742.html
*https://laverdadofende.blog/2015/11/22/desvelamos-el-entramado-asociativo-y-empresarial-del-catalanismo-valenciano/
*http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-generalitat-cataluna-suspende-subvenciones-catalanismo-valencia-201608161230_noticia.html
*http://www.mediterraneodigital.com/espana/comunidad-valenciana/subvenciones-de-78-000-euros-para-fomentar-el-catalanismo-musical-en-la-comunidad-valenciana.html
*http://www.valenciafreedom.com/es/noticias/0-politica/6493-el-gobierno-valenciano-duplica-la-subvencion-al-catalanista-instituto-ramon-llul.html
*http://www.periodistadigital.com/politica/autonomias/2017/04/15/los-separatistas-catalanes-se-infiltran-en-valencia-ante-la-pasividad-de-compromis-y-psoe.shtml
*http://paralalibertad.org/la-generalitat-paga-la-sede-de-una-entidad-catalanista-en-valencia/
*https://okdiario.com/espana/2017/11/26/consejero-valenciano-marza-rego-subvenciones-entidad-pancatalanista-fue-miembro-1548394

Espero que pueda servirte de alguna ayuda. Gracias por tu trabajo en L'Enciclopèdia. Saludos: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:45 1 dec 2017 (CET)

== Edició Pàgina d'usuari ==

El filtro antispam no me deja editar mi página de usuario, ¿alguien me puede ayudar por favor? —Chabi (discussió) 13:53 7 set 2019 (CEST)

Parla en Admin a vore quin és el problema. Igual t'ha caducat algun permís i te el te que renovar.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:53 7 set 2019 (CEST)

== Valenciafreedom ==

''Hola, ¿qué tal? ¿Sabes qué le ha pasado al foro de Valenciafreedom? --Chabi (discussió) 14:38 3 jun 2021 (UTC)''

No, ni idea hace muchos meses que tiene pueasto un letrero de que estan renovandolo, pero lleva asi mucho. No tengo ni idea, pero me temao que haya desdaparecido. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:27 3 jun 2021 (UTC)

Monitor de computadora

2021-09-08T11:24:52Z

Rubencbr: Monitor

El monitor de l'ordenador se tracta del component físic que nos permet visualisar imàgens i texts en utilisar en treballar en este.

Els hi ha de distints tamanys, resolucions i taxa de refresc, en funció del que s'elegixca tindrà un preu inferior o superior.

Hardware

2021-09-08T11:06:16Z

Rubencbr: Correccions menors

[[Archiu:Personal computer, exploded 5.svg|thumb|325px|Hardware típic d'una computadora personal: 1. [[Monitor de computadora|Monitor]]. 2. [[Placa base|Placa principal]]. 3. [[Microprocessador]] ([[unitat central de processament|''CPU'']]) i [[Sòcol de CPU|sòcol]]. 4. Un mòdul de [[Memòria d'accés aleatori|''RAM'']] i tres recalats. 5. Dos [[Targeta d'expansió|targetes d'expansió]] i tres [[Recalat d'expansió|recalats]]. 6. [[Font d'alimentació]]. 7. [[Unitat de disc òptic]] (''[[Compact Disc|CD]]''; [[DVD]]; [[Disc Blu-ray|BD]]). 8. [[Unitat de disc dur]] o [[unitat d'estat sòlit]]. 9. [[Teclat (informàtica)|Teclat]]. 10. [[Rata (informàtica)|Rata]].]]
La paraula '''''hardware''''' es referix a les parts físiques tangibles d'un [[sistema informàtic]]; els seus components elèctrics, electrònics, electromecànics i mecànics. Cables, gabinets o caixes, [[Perifèric (informàtica)|perifèrics]] de tota classe i qualsevol atre element físic involucrat componen el ''hardware''; contràriament, el soport llògic i intangible és el nomenat [[software]].

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Hardware| ]]

Usuari discussió:Rubencbr

2020-04-11T19:20:12Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

{{Benvingut}} --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:30 21 març 2019 (CET)

==Onda==
Ya està. Corregit. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:21 1 abr 2019 (CEST)

== Fusionar pàgines ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho. Gràcies per davant.
..........................

Hola, sobre lo que em comentes de fusionar 2 pàgines, no existix un botó o aplicació per a fusionar-les directament, sino que es tracta d'agarrar lo millor de cada una i eliminar les repeticions, creant una nova. Per lo general es realisen els canvis sobre la més antiga, afegint o modificant lo que siga necessari. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:45 8 abr 2019 (CEST)

Bon dia, gràcies, a vore si trobe una miqueta de temps i ho faig.

== Municipi, província i BOE ==

Hi ha ya un artícul en el nom de municipi i atre en el de província i BOE, deus de borrar els teus i afegir els canvis que vullgues fer en els antics. Els artículs van en singular. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 00:36 13 abr 2019 (CEST)
...................................
== Estat autonòmic ==
Hi ha ya un artícul denominat Comunitat autonoma: https://www.lenciclopedia.org/Comunitat_aut%C3%B2noma
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 14:45 13 abr 2019 (CEST)

Bona vesprada, no és el mateix Comunitat Autònoma que Estat Autonòmic. Crec que podría encaixar [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:27 13 abr 2019 (CEST)

== Definició de valencià segons la RAE ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)
..............................................................................
¡ Hola ! No, yo pense que no hi ha que ficar-ho, la RAE no té ninguna autoritat sobre la llengua valenciana, solament sobre el castellà i eixa definició ha canviat varies voltes, segons la política de torn. Crec que no es deu de ficar. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:06 16 abr 2019 (CEST)
..............................................................................
Ok! Era un dubte que tenia, gràcies per la aclaració! [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:41 16 abr 2019 (CEST)
--------------------------------------------------
Ya existix en l'enciclopèdia una pàgina en el nom de Llapis --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:34 21 abr 2019 (CEST)

En quant al enllaç de Catedra Fullana, si ha deixat de funcionar poc es pot fer com a molt buscar algun paregut i cambiar'ho pero és dificil trobar un atre paregut. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:49 21 abr 2019 (CEST)
--------------------------------------------------
No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:01 21 abr 2019 (CEST)

== Còpia de definicions del Diccionari de la RACV ==
Hola. Mira lo que me va posar Admin quan yo vaig copiar la definició de la RACV de l'artícul "ungla", per que no poden fer còpies lliterals de les definicions del Diccionari de la RACV com has fet en l'artícul plat perque ademés l'enciclopèdia és fer un artícul, no copiar les definicions d'atres llocs sense ampliar res com has fet en "plat" i "ferramentes", que ademés deuria ser "ferramenta", perque sempre que sea posible l'artícul deu d'anar en singular: 

" Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita Proyecte:Polítiques. Admin (discussió) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)

En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la Llicencia de documentació lliure GNU. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--Admin (discussió) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —Admin (discussió) 05:41, 3 nov 2011 (PDT) "

Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:23 21 abr 2019 (CEST)

== Idioma Valencià ==

Hola, he modificat l'enllaç del CIS i l'he llevat la protecció que tenia la pàgina per a que pugues fer si vols més modificacions. Dins d'uns dies li tornaré a ficar la protecció ya que és un dels artículs que més se presten a vandalisar, encara que últimament estem molt tranquilets, pero per si acàs. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:12 11 abr 2020 (CEST)
-------------------------------------------------------
Perfecte, ha quedat molt bé. Elimine l'enllaç que no funcionava perque es veu que ya no exiitix la pàgina a on estava. L'image queda molt bé aixina com l'has ficat. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:04 11 abr 2020 (CEST)

Gràcies, per mi pots tancar seguritat pero recorda't de llevar el sext enllaç.

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:20 11 abr 2020 (CEST)

Usuari discussió:Jose2

2020-04-11T18:39:31Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', els enllaços s'han caigut o no funcionen, excepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i el resultat és el següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç, est enllaç no redirigix al gràfic aixina que ho intente d'atra manera empotran-te l'image:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resultat]
[[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)

Ya he modificat els enllaços. En el sext enllaç hi ha un problema i és que que no carrega la pàgina, no l'he tocat perque no tinc clar si és bo o que, t'ho deixe a tu per a que ho repasses.
I l'image que he empotrat, si vols retocar-la per a que quede millor en la pàgina, és tota teua.
Un salut i gràcies.--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:39 11 abr 2020 (CEST)

Idioma valencià

2020-04-11T18:36:18Z

Rubencbr: Actualisacions

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref> [[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]

== Història del valencià ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===

El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Sigle d'Or ===
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Actualitat ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Fonètica ==
=== Sistema vocàlic ===
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
{| class="wikitable"
|-
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
|-
| a || [a] || a, à
|-
| e tancada || [e] || e, é
|-
| e oberta || [ę] || e, è
|-
| i || [i] || i, í
|-
| o tancada || [o] || o, ó
|-
| o oberta || [ǫ] || o, ò
|-
| u || [u] || u, ú
|}

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b 
c 
ch 
d 
f 
g 
h 
j 
k 
l 
ll 
m 
n 
ny 
p 
q 
r 
rr 
s 
t 
v 
w 
x 
y 
z

=== Els possessius ===
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
** mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Dialectes del valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Documentació general sobre la llengua valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Vore també ==
*[[Harges]]
*[[Gramàtica del valencià]]
*[[Artículs en valencià]]
*[[Verps incoatius en valencià]]
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
* [[Anex:Bibliografia del valencià]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Sigle d'Or Valencià]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
*[[El Carche]]
* [[Cultura valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.

*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Enllaços externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

Idioma valencià

2020-04-11T18:30:19Z

Rubencbr: Actualisacions

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>

== Història del valencià ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===

El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Sigle d'Or ===
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Actualitat ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Fonètica ==
=== Sistema vocàlic ===
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
{| class="wikitable"
|-
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
|-
| a || [a] || a, à
|-
| e tancada || [e] || e, é
|-
| e oberta || [ę] || e, è
|-
| i || [i] || i, í
|-
| o tancada || [o] || o, ó
|-
| o oberta || [ǫ] || o, ò
|-
| u || [u] || u, ú
|}

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b 
c 
ch 
d 
f 
g 
h 
j 
k 
l 
ll 
m 
n 
ny 
p 
q 
r 
rr 
s 
t 
v 
w 
x 
y 
z

=== Els possessius ===
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
** mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Dialectes del valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Documentació general sobre la llengua valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Vore també ==
*[[Harges]]
*[[Gramàtica del valencià]]
*[[Artículs en valencià]]
*[[Verps incoatius en valencià]]
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
* [[Anex:Bibliografia del valencià]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Sigle d'Or Valencià]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
*[[El Carche]]
* [[Cultura valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.

*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Enllaços externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

Idioma valencià

2020-04-11T18:28:19Z

Rubencbr: Actualisacions

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>

== Història del valencià ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===

El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Sigle d'Or ===
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Actualitat ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Fonètica ==
=== Sistema vocàlic ===
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
{| class="wikitable"
|-
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
|-
| a || [a] || a, à
|-
| e tancada || [e] || e, é
|-
| e oberta || [ę] || e, è
|-
| i || [i] || i, í
|-
| o tancada || [o] || o, ó
|-
| o oberta || [ǫ] || o, ò
|-
| u || [u] || u, ú
|}

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b 
c 
ch 
d 
f 
g 
h 
j 
k 
l 
ll 
m 
n 
ny 
p 
q 
r 
rr 
s 
t 
v 
w 
x 
y 
z

=== Els possessius ===
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
** mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Dialectes del valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Documentació general sobre la llengua valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Vore també ==
*[[Harges]]
*[[Gramàtica del valencià]]
*[[Artículs en valencià]]
*[[Verps incoatius en valencià]]
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
* [[Anex:Bibliografia del valencià]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Sigle d'Or Valencià]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
*[[El Carche]]
* [[Cultura valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.

*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Enllaços externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

Idioma valencià

2020-04-11T18:23:50Z

Rubencbr: Actualisacions

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia.]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>

== Història del valencià ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===

El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Sigle d'Or ===
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Actualitat ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Fonètica ==
=== Sistema vocàlic ===
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
{| class="wikitable"
|-
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
|-
| a || [a] || a, à
|-
| e tancada || [e] || e, é
|-
| e oberta || [ę] || e, è
|-
| i || [i] || i, í
|-
| o tancada || [o] || o, ó
|-
| o oberta || [ǫ] || o, ò
|-
| u || [u] || u, ú
|}

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b 
c 
ch 
d 
f 
g 
h 
j 
k 
l 
ll 
m 
n 
ny 
p 
q 
r 
rr 
s 
t 
v 
w 
x 
y 
z

=== Els possessius ===
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
** mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Dialectes del valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Documentació general sobre la llengua valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Vore també ==
*[[Harges]]
*[[Gramàtica del valencià]]
*[[Artículs en valencià]]
*[[Verps incoatius en valencià]]
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
* [[Anex:Bibliografia del valencià]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Sigle d'Or Valencià]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
*[[El Carche]]
* [[Cultura valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.

*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Enllaços externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

Idioma valencià

2020-04-11T18:22:10Z

Rubencbr: Actualizacions

{{destacat}}
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Espanya]]
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] 
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
|parlants= 2 millons
|parlantsnatius= 1,3 millons
|parlantsnonatius= 0,7 millons
|rank= 178º
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües itàliques|Itàlica]] 
   [[Llengües romances|Romanç]] 
    [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]] 
     [[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]] 
      [[Mossàrap-Pirinenc]] 
       '''Valencià''' 
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fontcolor=
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
|iso1=
|iso2=
|iso3=
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
}}
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.

La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref>

== Història del valencià ==
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
=== Orige del valencià ===

El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).

No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.

{{AP|Orige del valencià}}
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.

La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>

=== Denominació ===
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Que vol dir en valencià:

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:

{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}

En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>

=== Sigle d'Or ===
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Actualitat ===
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Fonètica ==
=== Sistema vocàlic ===
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
{| class="wikitable"
|-
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
|-
| a || [a] || a, à
|-
| e tancada || [e] || e, é
|-
| e oberta || [ę] || e, è
|-
| i || [i] || i, í
|-
| o tancada || [o] || o, ó
|-
| o oberta || [ǫ] || o, ò
|-
| u || [u] || u, ú
|}

El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.

=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

== Gramàtica ==
=== Alfabet consonàntic valencià ===
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:

b 
c 
ch 
d 
f 
g 
h 
j 
k 
l 
ll 
m 
n 
ny 
p 
q 
r 
rr 
s 
t 
v 
w 
x 
y 
z

=== Els possessius ===
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.

* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
** mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.

== Us del valencià ==
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?" Sondeig del CIS<ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 24.1%
|-
| No conec el valencià
| 19.2%
|-
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
| 5.9%
|-
| Indistintament
| 50.8%
|-
| No contesta
| 0.1%
|-
|}
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Extensió del valencià ==
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]

La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].

La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].

== Dialectes del valencià ==
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

=== [[Valencià castellonenc]] ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:

* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').

=== [[Valencià Apichat]] ===
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].

* Manteniment dels artículs lo/los.
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

=== [[Valencià Meridional]] ===
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

=== [[Valencià Alacantí]] ===
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:

* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

== Documentació general sobre la llengua valenciana ==

=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]

=== Correctors de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]

=== Diccionaris en llinea de valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]

=== Els Verps en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]

=== Topònims en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]

=== Els números en valencià ===
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]

=== Els noms en valencià ===
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]

== Vore també ==
*[[Harges]]
*[[Gramàtica del valencià]]
*[[Artículs en valencià]]
*[[Verps incoatius en valencià]]
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
* [[Anex:Bibliografia del valencià]]
* [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
*[[Normes del Puig]]
*[[Sigle d'Or Valencià]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
*[[El Carche]]
* [[Cultura valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia ==
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''

*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.

*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.

----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.

*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.

*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.

*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.

*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.

*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.

*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.

------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.

*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.

*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.

*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.

*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.

*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.

*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.

----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).

*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.

*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.

*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.

------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.

*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.

--------------------------- El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.

*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.

*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.

*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.

---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.

---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.

*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.

*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.

----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.

*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.

*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.

*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.

*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.

--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.

-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.

------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.

------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.

*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.

*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.

--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.

*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.

*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.

*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.

*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).

*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.

*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.

----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.

*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).

*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.

*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.

*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.

*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.

*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.

*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.

*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.

*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.

*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.

*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.

*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.

*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.

*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.

*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.

*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.

== Enllaços externs ==
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]

{{Regne de Valéncia}}
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües d'Espanya}}
{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llingüística]]

Usuari discussió:Jose2

2020-04-10T20:46:39Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

Usuari discussió:Jose2

2020-04-10T20:44:41Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', les enllaços s'an caigut o no funcionen, excepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i la pregunta és la següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç, est enllaç no redirigix al gràfic aixina que ho intente d'atra manera:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resultat]
[[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)

Usuari discussió:Jose2

2020-04-10T20:42:47Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', les enllaços s'an caigut o no funcionen, escepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i la pregunta és la següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç, est enllaç no redirigix al gràfic aixina que ho intente d'atra manera:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resultat]
[[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]

--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)

Usuari discussió:Jose2

2020-04-10T20:26:44Z

Rubencbr: /* Idioma Valencià */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', les enllaços s'an caigut o no funcionen, escepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i la pregunta és la següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resusltat]
--[[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 22:26 10 abr 2020 (CEST)

Usuari discussió:Jose2

2020-04-10T20:26:18Z

Rubencbr: Nova secció: /* Idioma Valencià */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
*[[Proyecte:Manual d'estil]]
*[[Proyecte:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Proyecte:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[L'Enciclopèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Proyecte:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de L'Enciclopèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Proyecte:Administradors|administradors]] com en la [[Proyecte:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Proyecte:Polítiques|polítiques de L'Enciclopèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de L'Enciclopèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Proyecte:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Proyecte:Guia per a administradors]]
*[[Proyecte:Administradors]]
*[[Proyecte:Burócrates|Burócrates]]
*[[Proyecte:Polítiques|Polítiques de L'Enciclopèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Proyecte:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Proyecte:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[L'Enciclopèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Proyecte:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de L'Enciclopèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de L'Enciclopèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de L'Enciclopèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/l_enciclopedia Perfil en Twitter de L'Enciclopèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Proyecte:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Proyecte:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Proyecte:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.lenciclopedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com L'Enciclopèdia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Proyecte:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[L'Enciclopèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[L'Enciclopèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.lenciclopedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en L'Enciclopèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixe com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant L'Enciclopèdia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a L'Enciclopèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [[Proyecte:Artículs destacats|votacio per a destacat]]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [Proyecte:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.lenciclopedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

== Error i canvis en artículs ==

Hola José, se m'ha anat el cap i en l'encapçalat de l'artícul he posat Fernando Gómer Colomer i no Fernando Gómez Colomer. Per cert, si te sembla canvia els títuls de les fotos de l'artícul sobre la plaja del l'almardá. Gràcies. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 10:35 18 jul 2017 (CEST)

== Alta nova ==

Hola Jose2,

M'he donat d'alta per contribuir al creiximent de '''L'Enciclopèdia''' pero alguna cosa ha passat perque no puc confirmar el meu conte de correu.

La majoria de les meues contribucions poden ser per a detectar i corregir els erros que puga trobar ya que no disponc de massa temps pero sí de la capacitat necessària per a fer-ho.

¿Podries revisar el meu conte i comprovar que tot està be?

Gràcies de bestreta.

--[[Usuari:Amparginer|Amparginer]] ([[Usuari Discussió:Amparginer|discussió]]) 12:25 8 ago 2017 (CEST)

== Certificat ==

Y està solucionat, miraré per a que no torne a caducarse el certificat i açò no torne a passar. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:08 21 ago 2017 (CEST)

== Erro a l'editar ==
Acabe d'avisar a [[Usuari:Admin|Admin]] del problema. Si, a mi tambe m'ha dotat alguns problemes a l'editar. Esperem que quede solucionat pronte. Gracies per avisar. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:07 31 oct 2017 (CET)
:Crec que ya ho he solucionat, avisa'm si torna a passar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 20:52 31 oct 2017 (CET)

== Contengut ==

Val, canvia-ho, vaig mirar en el diccionari online de la RACV i només estava contingut, pero si la recomanació és contengut, perfecte. Pensava que s'havien escapat al reemplaçar "tingut" per "tengut" --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 13:44 27 feb 2018 (CET)

== L'artícul masculí "lo" ==

L'artícul masculí "lo" és, ademés de ser la forma clàssica de l'artícul i la forma viva en les comarques del nort (d'on yo soc), és normatiu segons la RACV, en cas de dubtes, se pot consultar perfectament a la Gramàtica de la RACV. Se tracta d'una característica dialectal que no té res de roïn i no afecta a l'enteniment, aixina que no entenc la motivació de substituir-lo per l'artícul "el" propi d'atres zones quan la pàgina originalment usava "lo". L'unic moment en que els del nort usem l'artícul "el" és darrere de paraules acabades en vocal, igual que feyen los nostres clàssics. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:01 12 jun 2018 (CEST)

== Esta i aquesta ==

En quant a si l'AVL accepta "esta", sí, l'accepte d'igual forma que "aquesta" i, de fet, promou lo seu us, ademés que usa la forma "esta" molt més que "aquesta". No estem parlant d'una forma que l'AVL té com a secundària, sino d'una forma que té com a '''principal'''. Sí, la forma "esta" és la forma principal juntament ab "aquesta" (que l'AVl només recomana en texts molt formals) aixina que no té gens de sentit eliminar la forma "esta" com si l'AVL no l'acceptara i més en una frase com "Esta/aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles" que no pareix ni de llunt una frase molt formal, més bé pareix una frase que diria quansevol de forma espontànea (casos per als quals l'AVL recomana la forma "esta"). Intentar ocultar que l'AVL accepta la forma "esta" no té cap rigor i molt manco en una encilopèdia que, en conte d'amagar, ilustra. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:39 25 jul 2018 (CEST)

== Bloqueig de pàgines ==

¿Per quins motius se suposa que ha bloquejat les pàgines de Els Ports i del dialecte Tortosí? Perque lo únic que s'ha fet ha segut seguir lo dit en ''Proyecte:Escriure en valencià''.

== Doncs, paraula valenciana ==

No es pot dir que "doncs" no siga una paraula valenciana o que no s'haja sentit mai en valencià, [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=doncs la mateixa RACV ho afirma]. En valencià antic "puix" només s'usava com a sinonim de "ya que" o "perque", per a tots los demés casos s'usava "doncs" (escrit "donchs"), encara que ahuí en dia haja segut substituït per "puix". La normativa catalana moderna coincidix en l'us antic que es feya de "doncs" i "puix" (que també és normatiu segons l'IEC i l'AVL), pero això no vol dir que siga una paraula catalana i no valenciana. Solicite que es desbloquege la pàgina de "catlencià" o que a lo manco es canvie això de "mai s'ha sentit en valencià", puix és una mentira. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 10:32 7 set 2018 (CEST)

== Ficha per a militars ==

M'agradaria saber si hi ha alguna plantilla per a fer una ficha de militars, com les que hi ha en la Wikipedia en espanyol (https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_de_Lezo), i si no hi ha si hi ha alguna forma de fer-ho.--[[Usuari:Carruan|Carruan]] ([[Usuari Discussió:Carruan|discussió]]) 21:53 15 dec 2018 (CET)

== Resposta ==

Bon dia, respecte a la pàgina de Lluis A, és un fallo meu de no posar els accents, com borre la pàgina que vaig fer yo? ya he afegit l'informació en la que ya estava creada.
I respecte a la ficha intentara vore com crear una.

== Creació de Plantilles ==

Hola, Jose. Ya m'he posat en contacte directament en l'usuari. Espere servir d'ajuda, encara que no soc expert en estes coses. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 07:23 18 dec 2018 (CET)

== Problema en la plantilla de biografia ==

Hola de nou, Jose. Pots ajudar-me? He intentat modificar la plantilla de biografia, pero no puc, cada volta que li done a gravar m'ix que la pàgina que volia guardar ha segut bloquejada pel filtre de spam. Salutacions.--[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 09:27 18 dec 2018 (CET)

:Sí que seria un lio, pero estes coses es deurien solucionar en les proteccions d'artículs, aixina els usuaris consolidats no tindrien problemes per a editar. De totes formes [https://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Plantilla:Biografia&diff=prev&oldid=143831 l'usuari Sempreval sembla que ho ha solucionat.] Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:14 21 dec 2018 (CET)

== Articuls FC Wacker Innsbruck i Innsbruck ==

Hola José, bon dia.T'escric per a vore si pots posar correctament els enunciats de les fotos d'estos dos artículs que he publicat estos últims dies. Gràcies i una salutació.

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:47 8 gin 2019 (CET)

Perfecte ¡Moltes gràcies! --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:34 9 gin 2019 (CET)

== Duplicats ==

Hola, Jose. He trobat dos artículs duplicats, són els següents: [[Organisació de Paisos Exportadors de Petròleu]] y [[OPEP]]. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:25 23 feb 2019 (CET)

== Canvi del nom del municipi d´Ona ==

Hola, bona nit, estava editant unes cosetes del municipi d´Onda i he vist que en la pàgina de "Idioma valencià", en el apartat de denominació apareix el nom del poble traduït (Onda=Ona) i com no em deixa modificar-ho, t´escric este mensage per si veeu be el canviar-ho. Ho dic perque he mirat el topònim en la pàgina de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la secció de Topònims valencians i posa Onda en en els dos idiomes. Gràcies [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 21:53 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

== Artículs no enciclopèdics ==

Hola, Jose. Estos artículs recentment creats per Rubencbr ([[Preàmbul]], [[Títul Preliminar]], [[10 Títuls]], [[169 artículs]], [[Títul I]] i [[Títuls II a X]]) em sembla que no són de contingut enciclopèdic, sino res més que traduccions de parts de la Constitució. ¿Deurien borrar-se? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:02 3 abr 2019 (CEST)
........................................................

Yo també tenia els meus dubtes i estava esperant a vore quan els acabara com quedaven, perque no se, no em queda clar. Per això no le he ficat enllaços, ni categories, ni he fet correccions, perque no tinc molt clar si deuen estar o no. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:06 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Si foren artículs descrivint la Constitució o els seus diferents artículs no hi hauria problema, pero posar-se a traduir directament... No crec que tinga cabuda en una enciclopèdia, és com si nos posàrem a traduir directament la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, per eixemple. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:03 3 abr 2019 (CEST)

-----------------
Yo tampoc veig que tinga molt de trellat, potser és millor posar tots eixos artículs com a apartats dins de l'artícul de la Constitució o, millor, en Uiquillibres. [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:19 3 abr 2019 (CEST)
----
Yo pense que se tindrien que borrar, si L'enciclopèdia tinguera que tindre totes les lleis traduides, no seria una enciclopèdia. --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] ([[Usuari Discussió:Sempreval|discussió]]) 04:12 8 abr 2019 (CEST)

Estic afegint informació perque no semblen simplement una traducció [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 18:22 13 abr 2019 (CEST)

== Fussionar pàgina ==

Hola, bona vesprada, m´agradar fussionar la meu pàgina "Constitució Espanyola de 1978" en la de "Constitució espanyola de 1978" i no sé com fer-ho.
Gràcies per davant.

== Definició de valencià segons la RAE. ==

Hola, bona vesprada, tinc un dubte, ya sabia que la RAE considera en la seua definició de valencià que este es una variant del català i encara que no estiga d'acort, no creus que hauria de ficar-se dins de la pàgina principal de valencià? [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 20:42 16 abr 2019 (CEST)

== Normes de Castelló. Enllaç eliminat??? ==

Bona nit, el pose un ennlaç que no funciona [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm Catedra Fullana], a vore si podem fer alguna coseta. Havia un atre trencat que ya ho he arreglat.

No m'havia fixat en la definició de llapis, i respecte a lo de l'enllaç trencat, ho tinc complicat perqué no sabia que posava abans, pero no passa res, continue afegint informació i modificant errors chicotets que vaig trobant [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:03 21 abr 2019 (CEST)

== Redirigir Computador a Ordenador. ==

Bona vesprada Jose, a vore si podem redirigir la pàgina de '''Computador a Ordenadors''' i aixina ya tenim un atra categoria dins de la de '''Informàtica - Ordenadors''' [[Usuari:Rubencbr|Rubencbr]] ([[Usuari Discussió:Rubencbr|discussió]]) 19:38 21 abr 2019 (CEST)

== Fins i tot ==

Durant un temps he estat corregint totes les voltes que vea escrit "inclús" per "fins i tot", creent que eixa era la forma valenciana genuïna. Puix bé, ahuí he investigat a fons esta preposició i he arribat a unes conclusions molt interessants. Primerament, estava errat, "fins i tot" no és cap expressió valenciana, és una invenció moderna del catalanisme, per lo que demane disculpes i cada camí que veja eixa expressió en l'Enciclopèdia la corregiré, que és lo que cal. D'una atra banda, "inclús" és un castellanisme molt antic, data del sigle XVI, pero no deixa de ser castellanisme, i la forma genuïna és, simplement "fins", tal i com ho indica la RACV en la sea gramàtica, per lo que cada volta que veja escrit "fins i tot", ho corregiré per "fins". També és important notar que "fins" no du mai coma despuix, a diferència del castellanisme "inclús" i de l'artificial "fins i tot". Un atre camí demane disculpes per la meua error. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:44 13 jun 2019 (CEST)
:També, ara acabe de descobrir que l'AVL i l'IEC també accepten "fins" com a sinònim de "fins i tot", en lo que queda definitivament demostrat que és una forma purament genuïna, no només en valencià, sino també en català (que possiblement l'ha acceptat per influència valenciana) --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:49 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i inclús ==

Sí, "fins i tot" és un catalanisme, pero no ho és "fins", que és la forma genuïna valenciana: "conj. Introduïx un terme que no era d’esperar en l’enumeració de coses, com una cosa extraordinària o rellevant, equival a inclús: '''Fins''' mon pare, que no pot caminar, també vingué" (del diccionari de la RACV). "Inclús" és normatiu, sí, pero considere que és millor usar "fins", per ser la primera forma un castellanisme antic, mentres que la segona és la forma valenciana autèntica i genuïna, i que és diferent del "incluso" castellà i del "fins i tot" català i, per a mantindre la personalitat plena de la nostra llengua, tenim d'usar eixes expressions, perque si no, l'estarem convertint, a poc a poc, en un dialecte del castellà o del català, i justament no és lo que volem --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:46 13 jun 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

Per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, tindríem de triar, be siguen les tradicionals ''tengut'' i ''vengut'' o les modernes ''tingut'' i ''vingut''. Açò ho dic perquè hi ha molta variació, no s'ha arribat a cap consens i això fa que els artículs no seguixquen un mateix model, que en principi és lo que tindrien de fer

La RACV és clara en este quefer: si busques "tingut" en lo seu diccionari, te diu: "tengut i derivats"; igual que si busques "vingut". Despuix, si busques "tengut", te diu esta observació: "Si be hui l’infinitiu general és ''tindre'', el participi es construïx sobre l’antic infinitiu, hui dialectal, ''tenir''; per això la forma general en valencià és ''tengut'' i derivats." I, una atra volta, passa igual en "vengut".

Totes són genuïnes i la RACV les accepta, pero diu que les formes generals són "tengut" i "vengut", ademés de ser les tradicionals i les que nos diferencien més del català, aixina que yo diria que seria millor usar-les en l'Enciclopèdia.

Pense que seria important debatre-ho i arribar a un acort entre tots. Un salut--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:16 2 ago 2019 (CEST) 

..............................

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre:
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
:Si busques "tengut" o "vengut" en el diccionari de la RACV t'ix que són les formes recomanades, generals i tradicionals. Qualsevol paraula derivada d'eixos verps apareix en la seua entrada principal en -e-: avenguda, contengut... Si busques "avinguda" o "contingut" te diu que són variants de les recomanades "avenguda" i "contengut". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 15:46 30 set 2019 (CEST)

== Tabarnia ==
Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:21 29 oct 2019 (CET)

Tot lo que hi ha en Commons es pot pujar sense problemes a l'enciclopèdia i sense demanar permis al creador. Si alguna image d'ahí te servix la pots pujar tu mateix sense problemes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:23 29 oct 2019 (CET)

Si te referixes al creador de l'artícul en l'encicloèdia, fa molt que no colabora pero le pots enviar un mensaje per si acas. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:25 29 oct 2019 (CET)

Me referixc al creador de la bandera i de l'escut. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:48 29 oct 2019 (CET)

== Idioma Valencià ==

Hola, bona nit, estaba llegint la pàgina principal i concretament en esta llínea: ''La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del català segons diversos estudis del CIS, l'últim de l'any 2004.[2][3][4]'', les enllaços s'an caigut o no funcionen, escepte l'últim. Com no puc editar la pàgina, te deixe ací els enllaços corresponents del CIS respecte de lo nomenat.
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Valéncia]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Castelló]
[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Alacant]
Per atra banda afig l'informació de l'any 2005 que és l'última i la pregunta és la següent: '''És una llengua diferenciada i diferent de la catalana''', baix l'enllaç:
[http://analisis.cis.es/cisdb.jsp Resusltat]

Aqüicultura

2019-11-28T23:13:42Z

Rubencbr: /* Sector de producció */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla]], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura marina de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.

Ara passem als ''Gasteròpodos'':

# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.

Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.

* '''ALGUES'''

# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.

Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura continental de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 0,81 Tn. En la de Catalunya 0,95 Tn. I en la Foral de Navarra 53,70. Sumant un total de 55,46 Tn entre les tres Comunitats.

Sent la suma total de la producció de peixos la cantitat de 10.576,98 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En quant a la '''producció ecològica''', la mateixa queda de la següent manera:

# [[Esturió]] o (esturión en [[castellà]] (''Acipenser sturio'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 4,17 Tn.
# [[Esturió del Adriàtic]] o (esturión del Adriático en [[castellà]] (''Acipenser naccarii'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 9,74 Tn. I en la Foral de Navarra 15,75 Tn, sumnt entre les dos la totalitat de 25,49 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Extremadura la cantitat de 0'50 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 11'25 Tn.

I per últim la '''producció per a la repoblació d'individus adults, aqüicultura continental corresponent a l'any 2018''' les següents cotes:

* '''PEIXOS'''

# [[Barp mediterràneu]] o (barbo mediterráneo en [[castellà]] (''Luciobarbus guiraonis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 10.000 Tn.
# [[Fartet]] de la mateixa en [[castellà]] (''Aphanius Iberus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Flare]] o (fraile en [[castellà]] (''Salaria fluviatilis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 150 Tn.
# ([[Salinete]] en [[castellà]] (''Aphanius baeticus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Salmó]] de l'Atlàntic o (salmón del Atlántico en [[castellà]] (''Salmo salar'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de Galícia la cantitat de 50 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat de 500 Tn. I en Extremadura 10.000 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 10.500 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 12.000 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 7.500 Tn. En la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 4.000 Tn. En la de Catalunya 10.000 Tn. En la Foral de Navarra 30.000 Tn. En la de Galícia 2.000 Tn. I en la de la de La Rioja 300 Tn. Sumant un total de 53.800 Tn entre totes les Comunitats nomenades.

La suma total de tots els peixos fa la cantitat toal de 86.700 Tn repartit entre totes les Comunitats.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# [[Carranc de riu autòcton]] o (cangrejo de río autóctono en [[castellà]] (''Austropotamobius pallipes'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 500 Tn. I en la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 100 Tn, fent la suma total de 600 Tn.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomenades anteriorment]

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Usuari:Rubencbr

2019-11-28T23:08:39Z

Rubencbr:

Naixcut en Valéncia en 1983, vaig cursar estudis d'Educació General Bàsica i Formació Professional (1º i 2º grau).
Fins a uns mesos pensava que el valencià que havia estudiat en el colege era "valencià" i resulta que he vixcut enganyat tota la meua vida, ya que m'han ensenyat un "híbrit" o com li diuen ara "valencià normalisat" (bo al meu i a tota la meua generació inclosa la del meu germà que és de 1981).
Per este motiu i despuix de vore la manipulació burda, grotesca i traïdora que han fet en el nostre idioma vaig a intentar posar el meu granit d'arena per a que l'idioma valencià no desaparega ni s'assimile en el català.

A vegades tinc dubtes en les normes ortogràfiques que tenim en la Comunitat Valenciana, dubtes raonables ya que vaig estudiar valencià en les normes ortagràfiques de Castelló, pero per aclarir-les tan sols he de pegar una miradeta al '''Informe sobre la Llengua Valenciana i Propostes de Revalencianisació''' [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio] per a donar-me conte de la barbaritat que han i estan fent, tant el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, com el Partit Socialiste del pais valencià, aixina com tots els grups pancatalanistes. No passa res, en estes accions tan sols em reafirme i fortifique en els meus idearis i principis.

Es molt curiós com en les comarques del nort de la Comunitat (on viu yo), molta gent parla en valencià utilisant paraules valencianes de tota la vida, com anous, armeles, "en" i no "amb", la forma "este, estes, estos, etc.." i no "aquestes, etc..." i despuix et fixes que en escrits formals utilisen les formes catalanisades, obedint a les "Bases del 32". És molt curiós, la veritat, pero també està clar perqué utilisen esta ortografia, si no ho fan, no poden competir ni per a un post de treball, ni per a traure el títul de la Junta Calificadora i despuix diuen que no hi ha adoctrinament... No, no, que baixe Deu i que ho mire.

Tot el que inserte o modifique serà sempre de bon roll per a ampliar coneiximents.

==Enllaços externs==
[https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio Informe sobre la Llengua Valenciana i propostes de Revalencianisacio]

Aqüicultura

2019-11-24T14:18:54Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura marina de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.

Ara passem als ''Gasteròpodos'':

# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.

Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.

* '''ALGUES'''

# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.

Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura continental de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 0,81 Tn. En la de Catalunya 0,95 Tn. I en la Foral de Navarra 53,70. Sumant un total de 55,46 Tn entre les tres Comunitats.

Sent la suma total de la producció de peixos la cantitat de 10.576,98 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En quant a la '''producció ecològica''', la mateixa queda de la següent manera:

# [[Esturió]] o (esturión en [[castellà]] (''Acipenser sturio'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 4,17 Tn.
# [[Esturió del Adriàtic]] o (esturión del Adriático en [[castellà]] (''Acipenser naccarii'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 9,74 Tn. I en la Foral de Navarra 15,75 Tn, sumnt entre les dos la totalitat de 25,49 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Extremadura la cantitat de 0'50 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 11'25 Tn.

I per últim la '''producció per a la repoblació d'individus adults, aqüicultura continental corresponent a l'any 2018''' les següents cotes:

* '''PEIXOS'''

# [[Barp mediterràneu]] o (barbo mediterráneo en [[castellà]] (''Luciobarbus guiraonis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 10.000 Tn.
# [[Fartet]] de la mateixa en [[castellà]] (''Aphanius Iberus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Flare]] o (fraile en [[castellà]] (''Salaria fluviatilis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 150 Tn.
# ([[Salinete]] en [[castellà]] (''Aphanius baeticus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Salmó]] de l'Atlàntic o (salmón del Atlántico en [[castellà]] (''Salmo salar'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de Galícia la cantitat de 50 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat de 500 Tn. I en Extremadura 10.000 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 10.500 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 12.000 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 7.500 Tn. En la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 4.000 Tn. En la de Catalunya 10.000 Tn. En la Foral de Navarra 30.000 Tn. En la de Galícia 2.000 Tn. I en la de la de La Rioja 300 Tn. Sumant un total de 53.800 Tn entre totes les Comunitats nomenades.

La suma total de tots els peixos fa la cantitat toal de 86.700 Tn repartit entre totes les Comunitats.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# [[Carranc de riu autòcton]] o (cangrejo de río autóctono en [[castellà]] (''Austropotamobius pallipes'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 500 Tn. I en la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 100 Tn, fent la suma total de 600 Tn.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomenades anteriorment]

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-11-03T14:07:06Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura marina de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.

Ara passem als ''Gasteròpodos'':

# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.

Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.

* '''ALGUES'''

# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.

Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura continental de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 0,81 Tn. En la de Catalunya 0,95 Tn. I en la Foral de Navarra 53,70. Sumant un total de 55,46 Tn entre les tres Comunitats.

Sent la suma total de la producció de peixos la cantitat de 10.576,98 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En quant a la '''producció ecològica''', la mateixa queda de la següent manera:

# [[Esturió]] o (esturión en [[castellà]] (''Acipenser sturio'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 4,17 Tn.
# [[Esturió del Adriàtic]] o (esturión del Adriático en [[castellà]] (''Acipenser naccarii'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 9,74 Tn. I en la Foral de Navarra 15,75 Tn, sumnt entre les dos la totalitat de 25,49 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Extremadura la cantitat de 0'50 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 11'25 Tn.

I per últim la '''producció per a la repoblació d'individus adults, aqüicultura continental corresponent a l'any 2018''' les següents cotes:

* '''PEIXOS'''

# [[Barp mediterràneu]] o (barbo mediterráneo en [[castellà]] (''Luciobarbus guiraonis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 10.000 Tn.
# [[Fartet]] de la mateixa en [[castellà]] (''Aphanius Iberus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Flare]] o (fraile en [[castellà]] (''Salaria fluviatilis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 150 Tn.
# ([[Salinete]] en [[castellà]] (''Aphanius baeticus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Salmó]] de l'Atlàntic o (salmón del Atlántico en [[castellà]] (''Salmo salar'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de Galícia la cantitat de 50 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat de 500 Tn. I en Extremadura 10.000 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 10.500 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 12.000 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 7.500 Tn. En la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 4.000 Tn. En la de Catalunya 10.000 Tn. En la Foral de Navarra 30.000 Tn. En la de Galícia 2.000 Tn. I en la de la de La Rioja 300 Tn. Sumant un total de 53.800 Tn entre totes les Comunitats nomenades.

La suma total de tots els peixos fa la cantitat toal de 86.700 Tn repartit entre totes les Comunitats.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# [[Carranc de riu autòcton]] o (cangrejo de río autóctono en [[castellà]] (''Austropotamobius pallipes'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 500 Tn. I en la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 100 Tn, fent la suma total de 600 Tn.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomendes anteriorment]

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-11-03T14:05:39Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura marina de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.

Ara passem als ''Gasteròpodos'':

# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.

Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.

* '''ALGUES'''

# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.

Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), '''l'aqüicultura continental de l'any 2018''', va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 0,81 Tn. En la de Catalunya 0,95 Tn. I en la Foral de Navarra 53,70. Sumant un total de 55,46 Tn entre les tres Comunitats.

Sent la suma total de la producció de peixos la cantitat de 10.576,98 Tn repartides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En quant a la '''producció ecològica''', la mateixa queda de la següent manera:

# [[Esturió]] o (esturión en [[castellà]] (''Acipenser sturio'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 4,17 Tn.
# [[Esturió del Adriàtic]] o (esturión del Adriático en [[castellà]] (''Acipenser naccarii'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 9,74 Tn. I en la Foral de Navarra 15,75 Tn, sumnt entre les dos la totalitat de 25,49 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Extremadura la cantitat de 0'50 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 11'25 Tn.

I per últim la '''producció per a la repoblació d'individus adults, aqüicultura continental corresponent a l'any 2018''' les següents cotes:

* '''PEIXOS'''

# [[Barp mediterràneu]] o (barbo mediterráneo en [[castellà]] (''Luciobarbus guiraonis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 10.000 Tn.
# [[Fartet]] de la mateixa en [[castellà]] (''Aphanius Iberus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Flare]] o (fraile en [[castellà]] (''Salaria fluviatilis'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 150 Tn.
# ([[Salinete]] en [[castellà]] (''Aphanius baeticus'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat de 100 Tn.
# [[Salmó]] de l'Atlàntic o (salmón del Atlántico en [[castellà]] (''Salmo salar'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma de Galícia la cantitat de 50 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat de 500 Tn. I en Extremadura 10.000 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 10.500 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de (Castilla y la Mancha en [[castellà]]) la cantitat total de 12.000 Tn.
# [[Truita comú]] o de riu, (trucha común o de río en [[castellà]] (''Salmo trutta fario'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 7.500 Tn. En la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 4.000 Tn. En la de Catalunya 10.000 Tn. En la Foral de Navarra 30.000 Tn. En la de Galícia 2.000 Tn. I en la de la de La Rioja 300 Tn. Sumant un total de 53.800 Tn entre totes les Comunitats nomenades.

La suma total de tots els peixos fa la cantitat toal de 86.700 Tn repartit entre totes les Comunitats.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# [[Carranc de riu autòcton]] o (cangrejo de río autóctono en [[castellà]] (''Austropotamobius pallipes'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 500 Tn. I en la de (Castilla y La Mancha) en [[castellà]] 100 Tn, fent la suma total de 600 Tn.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes ofiixals concretes nomendes anteriorment]

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-11-03T13:02:36Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), l'aqüicultura marina de l'any 2018, va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25 Tn.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.
# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.
# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.
# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.
# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.
# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.
# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.
# [[Navaixa recta]] o (navaja recta en [[castellà]] (''Ensis ensis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 7,80 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 15,03 Tn. En la de Cantàbria 10,27 Tn. En la de Catalunya 231,16 Tn. En la Comunitat Valenciana 34,14 Tn. En la de Galícia 428,57 Tn. I en el Principat d'Astúries 26,42 Tn. Sumant un total de 745,59 Tn.
# [[Ostra]] o (ostra plana en [[castellà]] (''Ostrea edulis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 325,2 Tn.
# [[Vieira]] de la mateixza forma en [[castellà]] (''Pecten maximus''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,05 Tn.
# (Volandeira en [[castellà]] (''Aequipecten opercularis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la totalitat de 1,14 Tn.

Ara passem als ''Gasteròpodos'':

# ^(Cañaílla en [[castellà]] (''Bolinus brandaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 4 Tn.

Sent la suma total dels moluscs 287.020,44 Tn, repartit entre les Comunitats Autònomes nomenades.

En relació a la '''producció ecològica''' podem resaltar que tota la cantitat es produïx en la Cmunitat Autònoma d'Andalusia, concretament:

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), en una cantitat de 32,50 Tn.
# [[Ostra japonesa]] o (ostra japonesa en [[castellà]] (''Crassostrea gigas'')), en una cantita de 12,07 Tn.

* '''ALGUES'''

# [[Algues nep]] o (algas nep en [[castellà]] (''Algae'')), produnit-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 5 Tn.
# [[Alga real]] o (argazo real o kombú de azúcar en [[castellà]] (''Saccharina latissima'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,41 Tn. I en el Principat d'Astúries 1'24 Tn, sumant la totalitat de 1,65 Tn.
# [[Lletuga de mar]] o (lechuga de mar en [[castellà]] (''Ulva lactuca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 0,97 Tn.
# [[Microalga]], el mateix nom en [[castellà]] (''Arthrosphira platensis''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la totalitat de 0,03 Tn.
# ''Microalga'' (''Chlorella vulgaris''), produnt-se en la Comunitat Autònma de Múrcia la cantitat total de 0,2 Tn.
# ''Microalga'' (''Isochrysis galbana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,04 Tn.
# ''Microalga'' (''Nannochloropsis gaditana''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la totalitat de 1,54 Tn.
# ''Microalga'' (''Spirulina spp''), produint-se en la Comunitat Valenciana la cantitat de 0,10 Tn. En al d'Extremadura 0,05 Tn. I en la Regió de Múrcia 0,50 Tn, sumant entre les tres el total de 0,65 Tn.
# ''Microalga'' (''Tetraselmis chuii''), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,43 Tn.
# [[Verdet marí** o (musgo marino en [[castellà]] (''Gracilariopsis longissima'')), produint-se en la Comunitat Aunònoma d'Andalusia la cantitat total de 0,62 Tn.

Sent la suma total de la producció d'algues la cantitat de 11,13 Tn reaprtides entre les Comunitats Autònomes nomenades.

Per una atra banda i en relació a la producció de talles comercials (Tn), ''l'aqüicultura continental'' de l'any 2018, va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Esturió beluga]] o (esturión beluga en [[castellà]] (''Huso huso'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantita total de 1,38 Tn.
# [[Esturió del Danubio]] o (esturión del Danubio en [[castellà]] (''Acipenser gueldenstaedtii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,36 Tn.
# [[Esturió estrelat]] o (esturión estrellado en [[castellà]] (''Acipenser stellatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 0,02 Tn.
# [[Esturió siberià]] o (esturión siberiano en [[castellà]] (''Acipenser baerii'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat total de 2'06 Tn.
# [[Tenca]], el mateix nom en [[castellà]] (''Tinca tinca'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'e Castella i Lleó la cantitat de 1 Tn. I en Extremadura 28 Tn, sumant entre les dos la cantitat de 29 Tn.
# [[Tilapia del Nilo]], en el mateix nom en [[castellà]] (''Oreochromis niloticus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma del Pais Vasc la cantitat de 3 Tn. I en la Regió de Múrcia 1,90, fent la suma de 4,90 Tn.
# [[Truita arc iris]] o (trucha arco iris en [[castellà]] (''Oncorhynchus mykiss'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'andalusia la cantitat de 1.522,44 Tn. En la de Cantàbria 181,11 Tn. En la de (Castilla i la Mancha en [[castellà]] 818,73 Tn. En la de Castella i Lleó 2.880,71 Tn. En la de Catalunya 1.963,69 Tn. En la Comunitat Foral de Navarra 155,57 Tn. En la de Galícia 1.638,31 Tn. En la del Pais Vasc 170,12 Tn. En la del Principat d'Astúries 1.153,12 Tn. Sumant entre totes les Comunitats nomenades la cantitat de 10.483,80 Tn.

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-10-25T11:00:00Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), l'aqüicultura marina de l'any 2018, va ser la següent:

* '''PEIXOS'''

# [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
# [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
# [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
# [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
# [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
# [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
# [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
# [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
# [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
# [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
# [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
# [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
# [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

* '''CRUSTÀCEUS'''

# ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
# [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
# [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
# [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
# [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

* '''ANÈLITS'''

# [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

* '''CNIDARIOS'''

# [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

* '''ROTÍFERS'''

# [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

* '''MOLUSCS'''

Dins del moluscs, tenim els ''cefalòpodos'':

# [[Polp]] o (pulpo en [[castellà]] (''Octopus vulgaris'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 0,84 Tn.

Despuix els ''bivalvos'' en [[castellà]], en les següents classes:

# (Abalón japonés en [[castellà]] (''Haliotis discus hannai'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 2,68 Tn.

# [[Pechina bavosa]] o (almeja babosa en [[castellà]] (''Venerupis corrugata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Galícia la cantitat de 247,43 Tn.

# [[Pechina fina]] o (almeja fina en [[castellà]] (''Ruditapes decussatus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,02 Tn. En la de Catalunya 2,19 Tn. I en la de Galícia 144,19 Tn, fent la totalitat de 146,40 Tn.

# [[Pechina japonesa]] o (almeja japonesa en [[castellà]] (''Ruditapes philippinarum'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 0,20 Tn. En la de Catàbria 289,60 Tn. En la de Catalunya 8,29 Tn. I en la de Galícia 1.090,49 Tn, fent la totalitat de 1.388,58 Tn.

# [[Berberecho]] (''Cerastoderma edule''), produint-se en la Comunitat Autònoma de Catalunya la cantitat de 1,16 Tn, i en la de Galícia 348,78, sumant la totalitat de 349,94 Tn.

# (Escupiña grabada en [[castellà]] (''Venus verrucosa'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Balears la cantitat de 0,146 Tn i en la de Catalunya 0,027 Tn, fent un total de 0,17 Tn.

# [[Clòchina]] o (mejillón en [[castellà]] (''Mytilus galloprovincialis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia 935,62 Tn. En la de Balears 64,145 Tn. En la de Catalunya 3.201,14 Tn. En la Comunitat Valenciana 891,89 Tn. I en la de Galícia 278.707,76 Tn, sumant la totalitat de 283.800,56 Tn.

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-10-21T11:48:02Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

[[Archiu:Aquicultura.jpg|miniaturadeimagen|Aqüicultura]]
'''La Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustacis i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés d'cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.
Dins de la mateixa podem diferenciar varies variants, com les de devall nomenadas, encara que hi ha moltes més:

* La ''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* La ''aqüicultura de chicoteta escala'' és el Sistema d'aqüicultura en chicoteta producció anual (màxim 1 tonellada per unitat i 10 tonellades en total), composta d'una o més unitats chicotetes de producció; baixos a moderats nivells de matèries primes i llimitada mà d'obra externa. Una de les raons per a desenrollar esta activitat pot ser el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura a mijana escala'' que definiríem com el sistema d'aqüicultura en una producció anual promig mijana (màxima 5 tonellades per unitat i 100 tonellades en total), generalment en vàries unitats de producció; gestió familiar o comercial, en moderat a alt nivell de matèries primes i de gestió administrativa. El viver pot ser més especialisat que en granges més chicotetes. A sovint en una miqueta de mà d'obra externa, podent ser una de les raons per a desenrollar esta activitat el autoabastiment. Font de la definició: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de gran escala'' seria el sistema d'aqûicultura en una gran producció anual (màxima 50 tonellades per unitat i 500 tonellades en total), totalment comercial. Unitats múltiples, alt nivell d'administració de matèries primes, planificació financera; mecanisació a lo manco parcial, un o més llocs de producció; ocupació de personal; el viver corresponent deu ser en este cas de prou importància. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de microescala'', és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt chicoteta (màx. 5 quilograms per unitat i 100 kg en total), en una sola unitat de producció (eixemple; gàbia o estany), generalment de gestió individual o familiar, en baixos nivells de matèries primes, sense assistència externa o molt llimitada. Una de les raons per a desenrollar esta activitat és a sovint el autoabastiment. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* La ''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

[[Espanya]] és un important productor, comerciant i consumidor de peix i productes peixquers. En l'any [[2011]], la peixca i la aqüicultura varen proporcionar 39.850 llocs de treball equivalents a temps complet. Les senyes de l'any 2011 varen indicar que un 13 per cent dels empleats eren dònes. Des dels anys 80 Espanya ha segut un importador net de peix i productes peixquers, en un dèficit comercial que va alcançar un pico de 3.700 millons de dólars americans en 2007. En l'any [[2013]], les exportacions de peix i productes peixquers es varen valorar en 4.000 millons de dólars americans, mentres que les importacions varen alcançar un valor de 6.500 millons de dólars americans. El consum per càpita de peix es va estimar en 43'3 kg en l'any [[2010]].

La producció de peixca (captures) notificada per Espanya s'ha estat recuperant d'una baixada en l'any [[2007]], i en 2011 va alcançar aproximadament un milló de tonellades, un nivell que no havia alcançat des de l'any [[2001]]. La producció en 2012 va ser de 930.000 tonellades. La flota espanyola, la tercera en tamany en l'[[Unió Europea]] (10.115 bucs) peixca tradicionalment al voltant de tot lo món i en l'any 2012, el 38 per cent de les captures marines totals, principalment tonyines i espècies (demersales) d'alt valor, varen provindre d'aigües lluntanes. La aqüicultura, en una producció de 264.200 tonellades en 2012, representa el 22 per cent de la producció total peixquera. La producció està dominada per [[clòchines]] (77 per cent), seguits per la [[orada]], [[truita]] (arcoiris), [[llobarro]] i [[oblada]].

[[Espanya]] és un dels productors líders en l'engordixca de [[tonyina roja]] de l'[[Atlàntic]], destinat en la seua majoria al mercat japonés, sent la cantitat notificada d'este peix exportat des d'Espanya a [[Japó]] de 2.761 tonellades de pes viu equivalent en 2012 (que inclou un guany de pes estimat en 555 tonellades durant l'engordixca en gàbies marines), declinant des d'un pico de 6.400 tonellades en 2004 (que inclou unes 1.280 tonellades estimades de guany de pes durant l'engordixca).

Corresponent a una situació econòmica inestable, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll (AECID) ha reduït dràsticament el seu presupost per a cooperació.

En el [[Mediterràneu]] en l'any [[1997]], Espanya va declarar una zona de protecció peixquera delimitada per una llínea equidistant, la qual s'estén cap a la mar entre les 20 i les 70 milles des de la llínea de base, excloent la Mar d'Alboràn.

Ademés Espanya és part de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982, és també part de l'Acort de [[1995]] sobre Poblacions de Peixos de la [[ONU]] i també està obligada des de l'any [[1996]] per l'Acort de Compliment de la [[FAO]] de [[1993]]. Espanya, com a part de l'Unió Europea, està obligada al compliment de l'Acort sobre mesures de l'Estat rector del port destinades a previndre, desanimar i eliminar la peixca illegal, no declarada i no reglamentada.

== Sector de producció ==

Com país eminentment marítim, assentat en una península i dos archipèlecs, la frontera dels quals nort i suroest s'obri a l'Oceà Atlàntic i la costa este i surest a la Mar Mediterrànea. Els productes peixquers són un aporte fonamental de proteïnes a la dieta alimentícia de la [[Península Ibèrica]]. Existix una gran tradició peixquera en tota la costa, en zones altament depenents en térmens econòmics i socials de l'activitat peixquera, tant de forma directa com a indirecta.

Dins de l'activitat peixquera ''extractiva'' podem considerar tant la [[peixca comercial]] des d'embarcació, com el (marisqueo) o la [[peixca recreativa]]. Existix una tendència decreixent de la peixca comercial i el (marisqueo) deguda tant a la situació dels recursos com a la reducció de la flota de llarga distància. Pel contrari, la [[peixca recreativa]] continua presentant un creixent desenroll que s'integra de manera generalisada en l'oferta turística de cada zona. Per un atre costat, el cultiu de peixos, crustàceuss i moluscs és una activitat en enorme impuls en els últims anys, que busca paliar el dèficit de producció de la [[peixca comercial]] en espècies cada volta més variades, mentres que la producció de l'indústria transformadora de peix s'ha consolidat i potenciat tant en cantitat com en diversificació de presentacions i productes finals, utilisant com a matèria prima tant la producció nacional com les importacions.

* Subsector de peixca marítima

La flota peixquera espanyola té una edat mija de 28 anys, en una capacitat de 414.288 GT i una potència d'1.269.420 cavalls. Esta flota dona ocupació a 29.411 tripulants, repartits aproximadament al 75% entre aigües nacionals i 25% en aigües no nacionals. Durant els últims 5 anys, s'ha mantingut la tendència de reducció de la flota, especialment de la flota d'altura i gran altura, per mig del desguaix i en menor medida l'exportació de bucs a tercers paisos. Aixina, s'han donat de baixa prop de 2.500 bucs, prop de 70.000 GT, i ha tingut lloc una reducció de la potència de més de 220.000 cs. La reducció ha tingut lloc en tots els tipos de peixca i calada.
La mateixa es troba distribuïda en tres calades diferenciades: ''calada nacional'', ''atres aigües de l'[[Unió Europea]]'' i ''calades internacionals''. En la ''nacional'' afaenen el 96 per cent dels barcos, que representen el 40 per cent de l'arqueig i el 64 per cent de la potència de la flota. D'estos bucs, el 77 per cent (8.307) són barcos artesanals, inclosos en el cens d'arts menors. L'inclusió en este cens els caracterisa com una flota polivalent, ya que poden utilisar, indistintament, rets de d'emmalls, aparells d'ham o trampes. Per tant, les captures que realisen estos barcos poden ser molt diverses, tant de peixos com de cefalòpods o crustàceus.
El 23 per cent restant són barcos de mijà porte que afaenen en aigües més alluntades de la calada nacional o en aigües internacionals. Més de la mitat d'esta flota peixca a l'arrastre [[lluç]], [[gamba]], [[abadejet]], [[sorell]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[llagostí]], entre atres. Els (cerqueros) són barcos que capturen fonamentalment [[boqueró]], [[sardina]], [[sorell]] i [[cavalla]], peixcant també [[tonyina]] en les corresponents costeres canviant la modalitat de peixca a ''currican''. El restant utilisen palangre o arts de emmalls, com (volantas) dirigides a [[lluç]] i (rascos) a [[rap]] i atres espècies (demersales) en el [[Cantàbric]] i noroest de la península, encara que el palangre de superfície peixca túnits i atres espècies pelàgiques i semipelàgiques.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de paisos tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

* Perfil de les captures

El major volum de captures correspon a espècies pelàgiques o semipelàgiques: [[sardina]], [[abadejet]], [[cavalla]], [[boqueró]], [[sorell]] i distintes classes de túnits, en particular les espècies tropicals ([[llistat]], ([[rabil]] i [[patudo]])). Baix estes llínees s'indiquen les espècies més significatives segons calada en raó de la seua quantia o valor.

# En el calat de l'Atlàntic noroocidental, a Espanya li corresponen les espècies de [[Lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadajet]], [[sardina]], [[cavalla]], [[sorell]], [[anchova]], [[tonyina blanca]], [[tonyina roja]], [[peix espasa]] també nomenat ''emperador''.
# En el calt del Mediterràneu li corresponen el [[lluç]], [[moll]], [[sardina]], [[gamba roja]], [[boqueró]] o asseitó y [[tonyina roja]].
# En el calat de l'Atlàntic noroccidental nafo el ([[fletan]]), [[rata*]], [[rajada]], [[abadejo]] o bacallar i [[golleta]].
# En el calat de l'Atlàntic nort i lòceà artic el [[bacallar]], [[rata*]] i [[gamba]], (en [[castellà camrón).
# En el calat de l'Atlàntic centre oriental [[cefalòpods]], [[lluç]], [[gamba]], [[sardina]], [[espàrits]] i [[túnits tropicals]].
# En el calat de l'Atlàntic suroccidental [[cefalòpods]] i [[lluç]].
# En el calat de l'Atlàntic suroriental [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Índic [[túnits]] i [[crustàceus]].
# En el calat de l'Oceà Pacífic [[túnits]] i afins.
Font: <ref> http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-pesqueras (elaborat per Pereda Perez, P.)</ref>

* Informació anual de l'activitat de la flota peixquera espanyola.

Fent un resum d'este informe podriem dir que l'any 2018, de 9.207 bucs vigents a lo llarc del 2018, 8.050(87,5%) han realisat activitat peixquera i 1.157 han permaneixcut inactius (12,5%), inactivitat principalment concentrada en la flota artesanal, en la que 1.002 bucs no han eixercit cap activitat el 2018. Durant el 2018 han causat baixa definitiva en el cens, 235 bucs (24% sense ajuda) principalment de les modalitats d'arts menors i sege del Mediterráneu, i s'han censat 58 bucs de noves altes, que suponen en total, una disminució de capacitat de 3.352 GTs i 12.283 kw, per lo que es considera que la reestructuració de la flota s'està realisant de forma adequada, contribuint a una segmentació de la flota més d'acort en les oportunitats de peixca. L'Administració espanyola, ha continuat en 2018 la seua llínea d'actuació referent a l'ajust estructural de la capacitat peixquera, aplicant medides de gestió, competitivitat, diversificació, control i vigilància. Durant l'any 2018, es manté la certificació del sistema de gestió de calitat amparat per la certificació ISO 9001/2015.
Font: <ref>[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informe-anual-actividad-flota-ano-2019-datos-2018_tcm30-510089.pdf </ref>

Sobre este assunt en concret podriem estar posant informació sense parar, aixina que millor fique un enllaç avall on podeu mirar tota l'informació en més calma.
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/registro-flota/informes-flota-pesquera-plan-accion/ Informe Flota Peixquera (Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

== Aqüicultura espanyola ==

El Pla Estratègic de la Aqüicultura Espanyola 2014-2020, aprovat en la Conferència Sectorial de Peixca el 16 d'abril de 2015, establix entre les seues accions dirigides a fomentar la competitivitat de la mateixa a través de l'I+D+i, el desenroll dels Plans Nacionals d'Aqüicultura.
Els Plans Nacionals són proyectes de caràcter innovador i en un interés colectiu, enfocats al reforç de la competitivitat del sector a través del desenroll de coneiximents tècnics, científics o organisatius en les explotacions aqüícoles.

Les temàtiques dels proyectes són les següents:

* '''Mig ambient''' (mitigació i reducció de l'impacte ambiental, eficiència en l'us sostenible dels recursos, nous métodos de producció sostenible).
* '''Cicle de vida i noves espècies''' (millores en l'alimentació animal, reducció de la dependència de la farina i l'oli de peix, millores en el benestar animal i en els métodos de sacrifici, patologies, estudis epidemiològics, profilaxis i control sanitari).
* '''Processos, sistemes de gestió i organisació''' (tecnologies, estructures de cultiu i materials nous o millorats, automatisació de processos, estimació de biomassa, prevenció i gestió d'escapes, protecció front a depredadors, aforro energètic i energies alternatives).
* '''Aspectes econòmics de la producció''' (viabilitat/rendabilitat econòmica d'una nova espècie, optimisació de costs dels processos de producció, estudis de viabilitat tècnica i/o econòmica de l'incorporació de tecnologia, gestió del coneiximent i tecnologies de l'informació i comunicació.

Els beneficiaris de les ajudes per a l'eixecució d'estos proyectes són aquelles entitats públiques que desenrollen activitats d'innovació i desenroll tecnològic en l'àmbit de l'aqüicultura.
Els proyectes han de contar en la participació de vàries entitats, i contemplen, entre les seues activitats, la validació o prova dels resultats en empreses del sector, sent d'especial rellevància l'implicació d'este des del plantejament inicial dels proyectes.
La gestió d'estes ajudes es porta a terme des del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient.
Font: <ref>https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/planes-nacionales/default.aspx</ref>

== Producció d'aqüicultura ==

La Secretaria de [[JACUMAR]] ve recopilant les senyes de producció i valor de l'aqüicultura marina i continental en Espanya des de l'any 1985, tal com se li va encomanar en la '''''Llei de Cultius Marins'''''. Per a això, solicita les senyes a les Direccions generals en competències en esta matèria en les Comunitats Autònomes, els unifica, els valguda i els posa a disposició dels usuaris en esta pàgina.

[[JACUMAR]] conta en un grup de treball del que formen part els responsables de recopilació de senyes de producció de les Comunitats Autònomes, i en el que es treballa per a unificar criteris i establir la metodologia per a la comunicació de les senyes. Este grup treballa principalment en llínea a través de l'aplicació de grups de treball en la que s'incorporen i intercanvien els documents de treball.
La consulta de senyes en esta pàgina [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Aqüicultura Producció] es pot realisar per '''espècie''' o '''total nacional''', utilisant ademés els següents criteris:

* ''Per espècie'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Comunitat Autònoma i Espècie/Grup d'espècies.

* ''Producció nacional'': Fase (viver o engordixca). Destí (comercial, ecològica o repoblament). Tipo (marina o continental). Any/Periodo i Espècie/Grup d'espècies.

Per a l'anàlisis d'estes senyes, s'han de considerar les següents definicions:

* '''Producció''': cantitat de cada espècie cultivada que ix de l'establiment despuix de terminar una o vàries fases del seu cicle vital.
* '''Valor''': valor en euros de la producció en primera venda.
* '''Viver''': unitats produïdes de *alevines/llavors de les espècies objecte de cultiu.
* '''Engordixca''': tonellades de les espècies objecte de cultiu engordides fins a la seua talla comercial.
* '''Espècies''': les que s'arrepleguen en la Resolució de la Secretaria General de Peixca del llistat de denominacions comercials d'espècies peixqueres i d'aqüicultura admeses en Espanya.

Segons la Secretaria General de Peixca i la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins [[JACUMAR]], dependents del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, en relació a la producció de talles comercials (Tn), l'aqüicultura marina de l'any 2018, va ser la següent:

# '''PEIXOS'''

* [[Anguilla]] Europea o (anguila europea en [[castellà]] (''Anguilla anguilla'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 6'33 Tn. En Catalunya 0'33 Tn. I en la Comunitat Valenciana 339'40 Tn, sumant un total de 346,17 Tn.
* [[Tonyina Roja]] o (atún rojo en [[castellà]] (''Thunnus thynnus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1.177,92 Tn. En Catalunya 2.881,71 Tn. I en la Regió de Múrcia 3.515 Tn, sumant un total de 7.574,63 Tn.
* [[Baila]] (''Dicentrarchus punctatus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 0,14 Tn, sent la totalitat.
* [[Besuc]] o (besugo en [[castellà]] (''Pagellus bogaraveo'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 108,08 Tn, sent la totalitat.
* [[Corbina]] o (corvina en [[castellà]] (''Argyrosomus regius'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 19,74 Tn. I en la Comunitat Valenciana 3.909,50 Tn, sumant un total de 3.929,24 Tn.
* [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 763,17 Tn. En Canàries 1.971,73 Tn. En la Comunitat Valenciana 7.224,54 Tn. I en Múrcia 3.851 Tn, sumant un total de 13.810,44 Tn.
* [[Palaya]] Europea o (lenguado europeo en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea solea'')), en la Comunitat Autònoma de Galícia es varen produir 0,04 Tn, sent la totalitat.
* [[Palaya]] Senegalesa o (lenguado senegalés en [[castellà]] i ''llenguado'' com castellanisme]] (''Solea senegalensis'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 491,60 Tn. I en Galícia 401,70 Tn, sumant un total de 893'30 Tn.
* [[Llobarro]] o (lubina/róbalo en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 3.963,44 Tn. En Canàries 5.220,08 Tn. En Catalunya 99,08 Tn. En la Comunitat Valenciana 4.316,22 Tn. I en Múrcia 7.670 Tn, sumant un total de 21.268,82 Tn.
* [[Llissa]] o (mújoles/múgiles en [[castellà]] (''Mugil spp'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 47,23 Tn, sent la totalitat.
* [[Serviola]] o (pez limón en [[castellà]] (''Seriola dumerili'')), en la Comunitat Valenciana es varen produir 47,59 Tn, sent la totalitat.
* [[Oblada]] o (rodaballo en [[castellà]] (''Scophthalmus maximus'')), en la Comunitat Autònoma de Cantàbria 30,10 Tn. I en la Galícia 7.965,28 Tn, sumant en total 7.995,38 Tn.
* [[Sarc]] o (sargo en [[castellà]] (''Diplodus sargus'')), en la Comunitat Autònoma d'Andalusia es varen produir 1,82 Tn, sent la totalitat.

Desglossats tots els peixos abans mencionats per Comunitats Autònomes, fan la suma total de 56.022,88, corresponent-li a la Comunitat Valenciana la major cantitat, concretament 15.837,25.

En relació a la '''producció ecològica'''hi ha que resaltar la que és fa en la Comunitat Valenciana:
* [[Orada]] o (dorada en [[castellà]] (''Sparus aurata'')), produint-se la cantitat de 120,38 Tn.
* [[Llobarro]] o (lubina en [[castellà]] (''Dicentrarchus labrax'')), produint-se la cantitat de 106,92 Tn.

# '''CRUSTÀCEUS'''

* ([[Artemia]] salina en [[castellà]] (''artemia salina'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0'002 Tn.
* [[Gamba de séquia atlàntica]] o (camarón de acequia atlántico en [[castellà]] (''Palaemon varians'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 240,98 Tn.
* [[Llangostí blanc]] o (langostino blanco en [[castellà]] (''Penaeus vannamei'')), produint-se en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó la cantitat de 7,50 Tn.
* [[Llangostí mediterràneu]] o (langostino mediterráneo en [[castellà]] (''Penaeus kerathurus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,34 Tn.
* [[Llangostí tigre]] o (langostino tigre en [[castellà]] (''Penaeus japonicus'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 1,38 Tn.

Fent la suma total de crustàceus la cantitat de 250,202 Tn.

# '''ANÈLITS'''

* [[Cuc de canut o tubo]] o (gusana de canutillo o tubo en [[castellà]] (''Diopatra neapolitana'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,23 Tn.

# '''CNIDARIOS'''

* [[Ortiga]] o (ortiguilla en [[castellà]] (''Anemonia sulcata'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,05 Tn.

# '''ROTÍFERS'''

* [[Rotífer]] o (rotífero en [[castellà]] (''Brachionus plicatilis'')), produint-se en la Comunitat Autònoma d'Andalusia la cantitat de 0,12 Tn.

== Enllaços externes ==
[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]
[[Categoria:Peixca]]

Aqüicultura

2019-10-19T12:04:21Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

Aqüicultura

2019-10-14T18:36:01Z

Rubencbr: /* Producció d'aqüicultura */

Aqüicultura

2019-10-14T18:34:57Z

Rubencbr: Creant la pàgina/No finalisada encara

Comités de Defensa de la República

2019-10-09T20:40:19Z

Rubencbr: Canvis menors

[[Archiu:Comités de Defensa de la República.png|miniaturadeimagen|Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)]]

Els '''Comités de Defensa de la República''' (en [[català]], '''''Comitès de Defensa de la República''''') que originalment se denominaven '''Comités de Defensa del Referèndum''' (en català, '''''Comitès de Defensa del Referèndum''''') o simplement coneguts per les sigles '''CDR''' tenen el seu orige en l'any [[2017]], concretament el [[30 de setembre]] d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta del [[1 d'octubre]] de l'any 2017, pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:

''El [[24 de febrer]] de l'any [[2019]]'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la [[Barcelona|ciutat comtal]] per a protestar contra la [[Monarquia]], sense oblidar-se de [[Felip VI]].
En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, a on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passos i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a les centraletes de taxis colapsaren.

''El [[1 d'abril]] de l'any [[2019]]'', i aprofitant el [[dumenge]] per l''''Operació Retorn de [[Semana Santa]]''', alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès ([[Barcelona]]), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell ([[Tarragona]]) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció de la mateixa manera en tots els punts.
En esta ocasió portaven pancartes en lemes com 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".

Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la [[CUP]], [[Arran]] i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.

L'última notícia que hi ha d'ells és que ''el [[23 de setembre]] de l'any 2019'', nou integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes a sèt d'ells. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat '''Equip de Resposta Tàctica (ERT)''', una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes.
Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius.
Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.

== Enllaços externs ==

* [https://www.abc.es/espana/abci-terra-lliure-violencia-secesionismo-catalan-201909240243_noticia.html ''De Terra Lliure a los CDR: la violencia del secesionismo catalán'' - ''ABC'']

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Terrorisme]]

Aqüicultura

2019-10-06T19:58:33Z

Rubencbr: /* Sector de producció */

Aqüicultura

2019-10-06T19:54:57Z

Rubencbr: /* Sector de producció */

Aqüicultura

2019-10-06T19:50:40Z

Rubencbr: /* Sector de producció */

Aqüicultura

2019-10-06T19:48:52Z

Rubencbr: Creant la pàgina/No finalisada encara

Aqüicultura

2019-10-05T12:54:25Z

Rubencbr: Creant la pàgina/No finalisada encara

Bonyítol

2019-10-05T10:28:26Z

Rubencbr:

[[Archiu:Bonyítol.jpg|miniaturadeimagen]]
El '''bonyítol o Bonyítol del Atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits és de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenques. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames chicotetes. La llínea lateral és ondulada.

Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de [[dent|dents]] chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.

Està distribuït en abdós vertents de l'[[oceà Atlàntic]], concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'[[Escòcia]] i la [[mar del Nort]] fins a Suràfrica inclusos el [[Mediterràneu]] i la [[mar Negra]]. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la [[mar Carip]] escasseja.

== Característiques principals ==

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus [[ll|ulls]] són cicotets i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.

Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior a on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany menut que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són chiotetes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

== Habitat i comportament ==

És una espècie típicament pelàgica i superficial, encara que pot trobar-se a profunditats de 200 metros. Viu en un ranc ampli de temperatures situades entre dotze i vintisset graus centígrats i pot soportar salinitats molt baixes, lo que li permet adinsar-se en zones estuàriques.

Es tracta d'un nadador molt actiu, lo que li permet realisar migracions estacionals molt marcades, acostant-se a la costa per a reproduir-se.
Els seus hàbits són gregaris, formant grups constituits per un gran número d'individus.
Té un metabolisme molt alt, permetent-li un creiximent ràpit i el manteniment de la temperatura corporal favorint que siga un peix ràpit i àgil. A la seua gran capacitat natatòria contribuïxen també la potent aleta cabal i les pínules, que ajuden a estabilisar la natació.

Caça prop de la superfície, podent botar sobre l'aigua quan estan fent-ho. Té una dieta variada pero se centra sempre en assuts pelàgics, com a sardines, anchoves i atres peixos menuts, incloent els jovenils de la seua pròpia espècie. Els eixemplars més menuts s'alimenten sobretot de calamars i crustàceus, mentres que els adults ho fan casi exclusivament de peixos.

== Reproducció ==

Alcancen la madurea quan medixen uns quaranta centímetros. Realisen la posada en primavera i estiu, no obstant, els eixemplars que viuen en aigües més càlides solen realisar-la durant periodos més amplis. La mateixa no té una intensitat contínua, presentant màxims que varien segons les zones.
Durant la posta, que es produïx en aigües càlides propenques a la costa, els peixos es concentren formant bancs. Cada femella posa uns 400.000 ous, que junt a les larves són pelàgics.
Es tracta d'una espècie de creiximent ràpit l'edat màxima del qual supera els cinc anys.

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Astúries (''sierra o rayado'' en castellà].

En Illes Canàries (''sierra o corriguelo'' en castellà).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en valencià en bases de Castelló).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en català).

En Galícia (''alistado'' en castellà.

En País Vasc (''aginzorrotz, lampo sabelmarradun'' en [[vasc]]).

== Enllaços externs ==
* [https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0108Bonito_tcm30-102608.pdf Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Peixca]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Peixos]]

Aqüicultura

2019-10-04T14:23:02Z

Rubencbr: Creant la pàgina/No finalisada encara

Sorell

2019-10-04T12:54:09Z

Rubencbr: Creant la pàgina

[[Archiu:Sorell.jpg|miniaturadeimagen|Sorell]]
El '''Sorell''' (Trachurus trachurus), també nomenatt (''Chicharro'' en castellà), pertanyent a la família dels (Carángidos en [[castellà]]. El seu nom procedix del [[mossàrap]], (''surel''), i este del [[llatí]], (''saurus''), fardacho.
Encara que la majoria d'estos peixos pertanyen a esta espècie, existixen atres dos espècies similars: El '''Sorell mediterràneu''' (''Trachurus mediterraneus'') i ('''Chicharro''' en [[castellà]]) (''Trachurus picturatus'').
[[Archiu:Sorell mediterraneu.jpg|miniaturadeimagen|Sorell del mediterràneu]]
[[Archiu:Chicharro.jpg|miniaturadeimagen|Chicharro]]

== Característiques ==

Se tracta d'un peix gregari i bon nadador, de cos estilisat i comprimit, que pot aplegar fins als 30 – 60 centímetros de llongitut, en un estret pedúncul cabal i pectorals allargades. De cap a coa té una llínea lateral molt allargada, estovada i sinuosa, formada per grans escames òssees en forma d'escuts. La seua coloració va de gris obscur a negre en el cap i part superior del cos, gris verdós o blau platejat en els flancs, i casi blanc en la part de la pancha. Posseïx una taca obscura en l'opèrcul o vora d'orella. Ademés té els ulls grans en un parpall adipós ben desenrollat. El morro puntagut en mandíbula superior moderadament ampla, que va fins a baix de la vora anterior de l'ull, i en l'inferior llaugerament prominent. Té la boca gran en dents menudes. Dos aletes dorsals ben distintes i de diferent tamany, la primera formada per huit espines i la segona per una i de vintinou a trentatrés radis i dos ventrals. Sent les mida més comuna, entre quinze y trenta centímetros.

== Hàbitat ==

Se distribuïx per aigües del Pacífic sur, l'oceà Atlàntic, la Mar Negra i la Mediterrànea, fins a Noruega. És una espècie de costums pelàgiques que viu en alta mar formant (cardúmenes en [[castellà]], en sols blans arenencs, formant grans bancs migratoris; a profunditats de 100 a 200 metros, i a voltes fins a 600 metros, encara que en estiu pot aparéixer pròxim a la costa, i fins i tot aflorar a la superfície. Porta una vida principalment entre aigües, és gregari, nadador, ràpit i molt voraç, s'alimenta menjant tota classe de peixos, crustàceus i calamars chicotets.

== Reproducció ==

La reproducció es localisa en el primer semestre de l'any, una volta alcançada la madurea sexual al final del segon any de vida. Durant els mesos d'autumne i hivern (de novembre a març) s'allunta de les zones costeres per a tornar a elles des d'abril a octubre (especialment els mesos d'estiu) en la finalitat de reproduir-se, sent esta época la millor per a capturar-ho. La posta es realisa en la superfície i és de més de 120.000 ous de 1 milímetro de diàmetro. Les larves tenen un tamany inicial de 2'5 milímetro de llongitut i adquirixen ràpidament la forma de chicharros menuts. Les cries del chicharro tenen moltes possibilitats de sobreviure, ya que durant la major part de la primera fase de les seues vides viuen refugiant-se entre els tentàculs de les meduses. La seua alimentació es basa en peixos de menut tamany, plàncton, cefalòpodes i crustàceus.

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/09%20INFORME%20JUREL%20ENERO%202014_tcm30-286615.pdf Ministeri d'agricultura , peixca i alimentació]

Bonyítol

2019-10-04T00:53:51Z

Rubencbr:

[[Archiu:Bonyítol.jpg|miniaturadeimagen]]
El '''bonyítol o Bonyítol del Atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits es de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenques. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames menudes. La llínea lateral és ondulada.
Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de dents chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.
Està distribuït en abdós vertents de l'oceà Atlàntic, concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'Escòcia i la mar del Nort fins a Suràfrica incluísos el Mediterràneu i la mar Negra. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la mar Carib escasseja.

== Característiques principals ==

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus ulls són menuts i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.
Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany menut que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són menudes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

== Habitat i comportament ==

És una espècie típicament pelàgica i superficial, encara que pot trobar-se a profunditats de 200 metros. Viu en un ranc ampli de temperatures situades entre dotze i vintisset graus centígrats i pot soportar salinitats molt baixes, lo que li permet adinsar-se en zones estuàriques.

Es tracta d'un nadador molt actiu, lo que li permet realisar migracions estacionals molt marcades, acostant-se a la costa per a reproduir-se.
Els seus hàbits són gregaris, formant grups constituits per un gran número d'individus.
Té un metabolisme molt alt, permetent-li un creiximent ràpit i el manteniment de la temperatura corporal favorint que siga un peix ràpit i àgil. A la seua gran capacitat natatòria contribuïxen també la potent aleta cabal i les pínules, que ajuden a estabilisar la natació.
Caça prop de la superfície, podent botar sobre l'aigua quan estan fent-ho. Té una dieta variada pero se centra sempre en assuts pelàgics, com a sardines, anchoves i atres peixos menuts, incloent els jovenils de la seua pròpia espècie. Els eixemplars més menuts s'alimenten sobretot de calamars i crustàceus, mentres que els adults ho fan casi exclusivament de peixos.

== Reproducció ==

Alcancen la madurea quan medixen uns quaranta centímetros. Realisen la posada en primavera i estiu, no obstant, els eixemplars que viuen en aigües més càlides solen realisar-la durant periodos més amplis. La mateixa no té una intensitat contínua, presentant màxims que varien segons les zones.
Durant la posta, que es produïx en aigües càlides propenques a la costa, els peixos es concentren formant bancs. Cada femella posa uns 400.000 ous, que junt a les larves són pelàgics.
Es tracta d'una espècie de creiximent ràpit l'edat màxima del qual supera els cinc anys.

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Astúries (''sierra o rayado'' en [[castellà]]).

En Illes Canàries (''sierra o corriguelo'' en [[castellà]]).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en valencià en bases de Castelló).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en [[català]]).

En Galícia (''alistado'' en [[castellà]].

En País Vasc (''aginzorrotz, lampo sabelmarradun'' en [[vasc]]).

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0108Bonito_tcm30-102608.pdf Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

Bonyítol

2019-10-03T21:52:29Z

Rubencbr: Canvis menors

[[Archiu:Bonyítol.jpg|miniaturadeimagen]]
El '''bonyítol o Bonyítol del Atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits es de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenquers. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames menudes. La llínea lateral és ondulada.
Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de dents chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.
Està distribuït en abdós vertents de l'oceà Atlàntic, concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'Escòcia i la mar del Nort fins a Suràfrica incluísos el Mediterràneu i la mar Negra. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la mar Carib escasseja.

== Característiques principals ==

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus ulls són menuts i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.
Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany menut que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són menudes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

== Habitat i comportament ==

És una espècie típicament pelàgica i superficial, encara que pot trobar-se a profunditats de 200 metros. Viu en un ranc ampli de temperatures situades entre dotze i vintisset graus centígrats i pot soportar salinitats molt baixes, lo que li permet adinsar-se en zones estuàriques.

Es tracta d'un nadador molt actiu, lo que li permet realisar migracions estacionals molt marcades, acostant-se a la costa per a reproduir-se.
Els seus hàbits són gregaris, formant grups constituits per un gran número d'individus.
Té un metabolisme molt alt, permetent-li un creiximent ràpit i el manteniment de la temperatura corporal favorint que siga un peix ràpit i àgil. A la seua gran capacitat natatòria contribuïxen també la potent aleta cabal i les pínules, que ajuden a estabilisar la natació.
Caça prop de la superfície, podent botar sobre l'aigua quan estan fent-ho. Té una dieta variada pero se centra sempre en assuts pelàgics, com a sardines, anchoves i atres peixos menuts, incloent els jovenils de la seua pròpia espècie. Els eixemplars més menuts s'alimenten sobretot de calamars i crustàceus, mentres que els adults ho fan casi exclusivament de peixos.

== Reproducció ==

Alcancen la madurea quan medixen uns quaranta centímetros. Realisen la posada en primavera i estiu, no obstant, els eixemplars que viuen en aigües més càlides solen realisar-la durant periodos més amplis. La mateixa no té una intensitat contínua, presentant màxims que varien segons les zones.
Durant la posta, que es produïx en aigües càlides propenques a la costa, els peixos es concentren formant bancs. Cada femella posa uns 400.000 ous, que junt a les larves són pelàgics.
Es tracta d'una espècie de creiximent ràpit l'edat màxima del qual supera els cinc anys.

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Astúries (''sierra o rayado'' en [[castellà]]).

En Illes Canàries (''sierra o corriguelo'' en [[castellà]]).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en valencià en bases de Castelló).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en [[català]]).

En Galícia (''alistado'' en [[castellà]].

En País Vasc (''aginzorrotz, lampo sabelmarradun'' en [[vasc]]).

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0108Bonito_tcm30-102608.pdf Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

Bonyítol

2019-10-03T19:56:04Z

Rubencbr: Creant la pàgina

[[Archiu:Bonyítol.jpg|miniaturadeimagen]]
El '''bonyítol o Bonyítol del Atlàntic''' (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits es de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejtos. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenquers. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames menudes. La llínea lateral és ondulada.
Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de dents chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.
Està distribuït en abdós vertents de l'oceà Atlàntic, concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'Escòcia i la mar del Nort fins a Suràfrica incluísos el Mediterràneu i la mar Negra. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la mar Carib escasseja.

== Característiques principals ==

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus ulls són menuts i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.
Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany menut que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són menudes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

== Habitat i comportament ==

És una espècie típicament pelàgica i superficial, encara que pot trobar-se a profunditats de 200 metros. Viu en un ranc ampli de temperatures situades entre dotze i vintisset graus centígrats i pot soportar salinitats molt baixes, lo que li permet adinsar-se en zones estuàriques.

Es tracta d'un nadador molt actiu, lo que li permet realisar migracions estacionals molt marcades, acostant-se a la costa per a reproduir-se.
Els seus hàbits són gregaris, formant grups constituits per un gran número d'individus.
Té un metabolisme molt alt, permetent-li un creiximent ràpit i el manteniment de la temperatura corporal favorint que siga un peix ràpit i àgil. A la seua gran capacitat natatòria contribuïxen també la potent aleta cabal i les pínules, que ajuden a estabilisar la natació.
Caça prop de la superfície, podent botar sobre l'aigua quan estan fent-ho. Té una dieta variada pero se centra sempre en assuts pelàgics, com a sardines, anchoves i atres peixos menuts, incloent els jovenils de la seua pròpia espècie. Els eixemplars més menuts s'alimenten sobretot de calamars i crustàceus, mentres que els adults ho fan casi exclusivament de peixos.

== Reproducció ==

Alcancen la madurea quan medixen uns quaranta centímetros. Realisen la posada en primavera i estiu, no obstant, els eixemplars que viuen en aigües més càlides solen realisar-la durant periodos més amplis. La mateixa no té una intensitat contínua, presentant màxims que varien segons les zones.
Durant la posta, que es produïx en aigües càlides propenques a la costa, els peixos es concentren formant bancs. Cada femella posa uns 400.000 ous, que junt a les larves són pelàgics.
Es tracta d'una espècie de creiximent ràpit l'edat màxima del qual supera els cinc anys.

== Noms comercials i locals ==

n Andalusia (''bonito del sur'' en [[castellà]]).

En Astúries (''serra o rayado'' en [[castellà]]).

En Illes Canàries (''serra o corriguelo'' en [[castellà]]).

En Catalunya (''bonítol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana '''Bonyítol''' en [[valencià]] o (''bonítol'' en valencià en bases de Castelló).

En les Illes Balears (''bonítol'' en [[balear]] i en [[català]]).

En Galícia (''allistat'' en [[castellà]].

En País Vasc (''aginzorrotz, lampo sabelmarradun'' en [[vasc]]).

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0108Bonito_tcm30-102608.pdf Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació]

Sardines

2019-10-02T12:20:08Z

Rubencbr: Redirigint a pàgina creada

[[Sardina]]

Categoria:Peixos

2019-10-02T12:16:07Z

Rubencbr:

[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]

Categoria:Peixos

2019-10-02T12:15:40Z

Rubencbr:

[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Articuls]]

Categoria:Peixos

2019-10-02T12:14:20Z

Rubencbr:

[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]

[[Bíssol]]

Categoria:Peixos

2019-10-02T12:13:44Z

Rubencbr:

[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]

'''B'''
[[Bíssol]]

Bíssol

2019-10-02T12:08:18Z

Rubencbr: /* Noms comercials i locals */

[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber scombrus9, ya que son pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites mes baix.

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (''caballa, caballa del sur i tonino'', en [[castellà]]).

En Astúries (''caballa'', en castellà), (''cuerva, caballón, xarda i xiarda'' en [[asturià]]).

En les Illes Balears (''barat, bis, biso, verat i viso'' en [[balear]]).

En les Illes Canàries (''caballa'' en [[castellà]]).

En Cantàbria (''caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel'' en [[castellà]]).

En Catalunya (''barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol'' en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana ''bíssol, burres'', (''visol, vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló).

En Galícia (''albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada'' en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]).

En Múrcia (''vissu'' en [[valencià]] en bases de Castelló).

En País Vasc (''begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela'' en [[vasc]])

== Morfologia ==
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació]

Bíssol

2019-10-02T12:06:05Z

Rubencbr:

[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
Hi ha que anar en conte per no confondre-ho en la [[Cavalla]] (Scomber scombrus9, ya que son pareguts pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites mes baix.

== Noms comercials i locals ==

En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]).

En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en [[asturià]]).

En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en [[balear]]).

En les Illes Canàries (caballa en [[castellà]]).

En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en [[castellà]]).

En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).

En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]).

En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).

En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]])

== Morfologia ==
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).

== Enllaços externs ==
[https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació]

Bíssol

2019-10-02T11:58:35Z

Rubencbr: Creant la pàgina

[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.

Ademés, Dispon dels següents nom comercials i locals:

En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]).

En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en [[asturià]]).

En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en [[balear]]).

En les Illes Canàries (caballa en [[castellà]]).

En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en [[castellà]]).

En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en [[català]]).

En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).

En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]).

En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).

En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]]

== Morfologia ==
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).

Cavalla

2019-10-02T10:10:34Z

Rubencbr:

[[Archiu:Cavalla.jpg|miniaturadeimagen]]
[[Archiu:Cavalla Comú.jpg|miniaturadeimagen]]
'''La Cavalla''' (''Scomber scombrus''), pertany a la família dels '''escòmbrits''' (Família Scombridae). Se tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul.
Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les costes valencianes durant la [[primavera]].

==Morfologia==

És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en [[hivern]] i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes.

==Biologia==

Se pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura.

La Cavalla o verdel es distribuïx per l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Septentrional]] (des del nort de [[Noruega]] fins a les costes d'[[Àfrica]] i les Azores), Atlàntic Occidental (costes d'[[EEUU]] i [[Canadà]]), [[Mar del Nort]], [[Mar Bàltic|Bàltic]], [[Mediterràneu]] i [[Mar Cantàbric|Cantàbric]]. Està disponible en el mercat durant tot l'any, encara que té una marcada estacionalitat, sent més abundant entre els mesos de [[febrer]] a [[maig]].

Només hi ha un atre peix molt pròxim a ella: el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias). Se tracta d'una espècie més migratòria i d'aigües més templades que la cavalla, freqüent en aigües del sur i mediterrànees. Les diferències més aparents són un color més clar en esquena i cap, dibuixos més irregulars i [[Ull|ulls]] més grans.

La Cavalla (Scomber scombrus) i el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troben distribuits pels oceans Atlàntic, [[Pacífic]] e [[Índic]], i per els mars Mediterràneu i [[Mar Negre|Negre]].

==Enllaços externs==

* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf MInisteri d'agricultura i peixca, alimentació i medi ambient]

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Peixca]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Peixos]]