L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Fútbol

2009-06-18T13:09:14Z

Sendoh: /* Competicions europees */

[[Image:partit_futbol.jpg|thumb|200px|right|Un partit de futbol]]
El '''futbol''' és un [[deport]] d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, està considerat com el més popular del món. Es juga en un camp rectangular d'herba o d'herba artificial, ab una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar conduïnt la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que poden utilisar les mans o els braços per a tocar el baló; el resto de l'equip utilisen el peu per a chutar el baló cap a una posició, també poden utilisar el tòrax o el cap per a controlar el baló. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es considera partit empatat o es dóna un temps extra i/o ronda de penals, depenent del format de cada competició.

El joc modern fon creat en [[Anglaterra]] després de la creació de la "[[The Football Association]]"; actualment les regles del [[1863]] són la base del futbol de hui en dia. El futbol està governat internacionalment per la Federació Internacional del Futbol Associació, més coneguda pel seu acrònim FIFA. La competició del futbol internacional més prestigiosa és la [[FIFA World Cup]], celebrada cada quatre anys. Este deport es el més vist i televisat en tot lo món.

==Història==
[[Image:popularitat_futbol.JPG|thumb|400px|right|Mapa que mostra la popularitat d'este deport en tot lo món. La zona verda a on més se practica, la zona marró, a on menos.]]
El futbol és un [[deport]] molt antic i els seus orígens no estan massa clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia ''Han'' en China. El seu joc es deia ''tsu chu'' (''tsu'' significa aproximadament 'donar [[puntada|puntades]] de peu' i ''chu'' denota una bola feta de cuiro farcit). Fins i tot els emperadors chinencs prengueren part en el joc.

Els grecs i els romans tingueren una gran varietat de jocs de pilota (com l´''episkuros'' i l´''harpastum''), i alguns probablement serien tan per a jugar en les mans com en els peus.

Durant el sigle VII els japonesos tingueren una forma de futbol coneguda en el nom de ''kemari''.

Pero no serà fins al [[sigle XII]] quan es troben evidències d'algun tipo de futbol practicat en [[Anglaterra]]. A l'[[edat mija]] es varen conèixer diversos tipos. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats, i també entre pobles i parròquies. Participaven una gran cantitat de jugadors i les porteries podien estar separades per més d'un quilómetro. Estos jocs a sovint eren violents i perillosos.

Alguns d'estos jocs sobrevixqueren en Anglaterra fins ben entrat el sigle XX.
Una successió d'edictes reals de reixos anglesos portaren a la supressió del futbol, pero més tart, en la Restauració i el regnat de Carles II es van rehabilitar.

En el [[sigle XVIII]] era popular en les escoles públiques angleses, pero encara comprenia molts jugadors per bando. Unes quantes escoles públiques van desenrollar una forma més organisada que ha sobreviscut en Eton (''Eton wall game'', ''Eton field game''), Harrow (''Harrow football'') i Winchester (''Winchester football'').

L'any 1846 es realisà el primer intent sério d'establir un reglament. Fon promogut per H. de Winton i J. C. Thring en l'[[Universitat de Cambridge]], prepararen un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per a intentar crear un joc de regles estandardisat. Aplegaren a un acort i formularen deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring descrigué com 'el joc senzill'.

En [[1855]] se fundà el ''Sheffield Football Club'', el club més antic del món, i en [[1862]] començà a existir el ''Notts County'', el club de lliga més antic del món.
En octubre de [[1863]] se fundà la ''Futbol Associació'' (FA) en la ''Taverna Freemasons'', en lo carrer ''Great Queen'' de [[Londres]]. La idea d'una ''Copa de Futbol Associació'' fon del secretari de la FA, Charles Alcock, que proposà el seu pla en una reunió a la que assistiren dotze clubs, l'octubre de [[1871]].
Participaren quinze clubs en la primera competició, l'any [[1872]], que fon guanyada pels ''Wanderers'', que guanyaren als ''Royal Engineers''.
Fins al [[1892]], totes les finals es celebraren al ''Kennington Oval'' (Londres), que és més conegut pel [[criquet]].
Fins al [[1883]], tots els guanyadors foren clubs d'aficionats. Els ''Wanderers'' guanyaren sis vegades. Els ''Old Etonians'' guanyaren dos vegades i foren segons en sis ocasions.
També en [[1872]] es celebrà el primer partit internacional (entre [[Anglaterra]] i [[Escòcia]]), i [[1878]] fon l'any en que es celebrà el primer partit ab llum elèctrica.

==Organismes rectors==

L'organisme internacional reconegut encarregat de dirigir el futbol i atres deports associats com el futbol sala i el futbol plaja és la ''Fédération Internationale de Football Association''(FIFA).

Existixen també sis confederacions regionals associades a la FIFA:

* [[Àsia]]: ''Confederació Asiàtica de Futbol|Asian Football Confederation'' (AFC)
* [[Àfrica]]: ''Confederació Africana de Futbol|Confederation of African Football'' (CAF)
* [[Amèrica del Nort]], Amèrica Central i el Carib: ''Confederació del Nort, Centreamèrica i el Carib de Futbol Associació'' (CONCACAF)
* [[Europa]]: ''Unió d'Associacions Europees de Futbol'' (UEFA)
* [[Oceania]]: ''Confederació de Futbol d'Oceania'' (OFC)
* [[Amèrica del Sur]]: ''Confederació Sudamericana de Futbol'' (CONMEBOL)

Les diferents associacions nacionals estan afiliades tant a la FIFA directament, com a sa respectiva confederació continental.

En [[Espanya]] els organismes encarregats de dirigir el futbol són:

* ''Real Federación Española de Fútbol'' (RFEF). Orgue rector a nivell espanyol.
* ''Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana'' (FFCV). Orgue rector a nivell valencià.
* ''Liga de Fútbol Profesional'' (LFP). És l'associació dels clubs i regix tot el futbol professional.
* ''Asociación de Futbolistas Españoles'' (AFE). Associació encarregada de velar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no es la FIFA en si mateixa, sino la ''[[International Football Association Board]]'' (IFAB).

==Modalitats==
*Futbol 11
*Futbol sala
*Futbol 7
*Futbol plaja
*Futbol indoor

==Competicions oficials de paissos i estats==

===Competicions mundials===
* Copa del Món de Futbol (Mundial)
* Copa del Món de Futbol femenina (Mundial femení)
* Copa Confederacions

===Competicions europees===
* Eurocopa de Futbol (Campionat d'Europa de Futbol)
* Campeonat Britànic de futbol
* Campeonat Escandinau de futbol (Campionat Nòrdic)
* Copa Balcànica de Nacions
* Copa Bàltica de futbol
* Copa Dr. Gerö

===Competicions americanes===
* Copa Amèrica de futbol
* Copa d'Or de la CONCACAF (CCCF, NAFC, CONCACAF i Copa d'Or)

===Competicions africanes, asiàtiques i oceàniques===
* Copa d'Àfrica de Futbol
* Copa d'Àsia de Futbol
* Copa del Golf de Futbol
* Copa Aràbiga de Futbol
* Copa d'Oceania de Futbol

==Competicions de Clubs Internacionals==

===Competicions entre continents===
* Chicoteta Copa del Món
* Copa Intercontinental de futbol Ya no existix, ara és el Campeonat del Món de Clubs
* Campeonat del Món de Clubs(Toyota cup)
* Copa Interamericana
* Copa afro-asiàtica de futbol

===Competicions europees===
* Lliga de Campeons de la UEFA
* Recopa d'Europa
* Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires)
* Supercopa d'Europa
* Copa Intertoto de la UEFA
* Campeonat dels Pirineus
* Copa Mitropa
* Copa Llatina
* Copa Balcànica de clubs
* Copa Anglo-Italiana
* Copa dels Alps
* Copa de la Comunitat d'Estats Independents

===Competicions americanes===
* [[Copa Libertadores de América]] (des de 1960)
* Copa Sud-americana (des de 2002)
* Recopa Sud-americana (des de 1989)
* Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda)
* Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda)
* Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda)
* Supercopa Sud-americana (1988-1997, desapareguda)
* Copa de Campions de la CONCACAF
* Recopa de la CONCACAF
* Copa Gegants de la CONCACAF

===Competicions africanes===
* Lliga de Campeons de la CAF
* Copa Confederació africana de futbol
* Recopa africana de futbol
* Copa de la CAF de futbol
* Supercopa africana de futbol

===Competicions asiàtiques i oceàniques===
* Lliga de Campeons de l'AFC
* Recopa asiàtica de futbol
* Copa de l'AFC de futbol
* Supercopa asiàtica de futbol
* Copa de Campeons del Golf
* Copa de Campeons d'Oceania

== Enllaços externs ==
*[http://www.fifa.com Uep de la FIFA ]
*[http://www.uefa.com Uep de la UEFA ]
*[http://www.lfp.es Uep de la Lliga Espanyola de Futbol]
*[http://www.ffcv.es Uep de la Federació Valenciana de futbol]

[[Categoria:Deports de pilota]]

Valencia Milenaria

2009-03-24T00:45:59Z

Sendoh:

[[Image:LogoVM.JPG|rihgt|thumb|Logo de Valencia Milenaria]]
'''Valencia Milenaria''' és una associació [[valencianisme|valencianista]] fundada l'any 2.007, que té com a objectiu fonamental la defensa, promoció i difusió de les caracteristiques nacionals del poble valencià.

Presents en diferents pobles de la nació, les persones que formen '''Valencia Milenaria''' estan creant diferents grups comarcals de treball, formació, debat i acció que ajuden a coordinar millor les seues iniciatives, i a dur el mensage valencianiste als màxims llocs possibles.

==Activitats valencianistes==
[[Image:cartellbocetofinalau6.jpg|right|thumb|Cartell ''hui, com ahir, continuem derogats'']]
El compromís de '''Valencia Milenaria''' en lo valencià, i el nivell reivindicatiu del seu mensage quedà patent el 29 de Juny de 2008 en la concentració que realisaren davant el Monument als Maulets de la Ciutat de Valéncia contra els decrets de la Nova Planta, baix el lema ''' "Hui, com ahir, continuem DEROGATS" '''.

'''Valencia Milenaria''' baix el lema '''“Est es el nacionalisme valencià”''' a on s'integraren varies associacions valencianistes, estigué present acompanyant a nostra Real Senyera en el 9 d'Octubre.

En l´actualitat '''Valencia Milenaria''' participa en les fires "Trobem-mos" que organisa la coordinadora ''Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV)''.

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciamilenaria.org/ Valencia Milenaria]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Dansa dels Nanos

2008-12-27T17:31:47Z

Sendoh:

'''La dansa dels nanos''' és una festa tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] responsabilitat de l'Associació amics del Corpus de Valencia que manté la tradició gremial.

La dansa dels nanos està composta per sis personajes, agrupats en tres parelles de turcs, moros i negres, que representen a [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Amèrica]].

Esta dansa naixquè en la segona mitat del sigle XVII. Està diferenciada en dos parts, la primera binària, ab ritme tranqui i cerimoniós, i la segona ternària, més animada que es denomina fandanguet i que coincidixen amb la part final de la Xàquera Vella. Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyetes que toquen colps solts. Fon recuperada per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta ab tot rigor coreogràfic.

== Enllaços externs ==
* [http://www.corpusvalenciaamics.com Associació Amics del Corpus]

[[Categoria:Dansa]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Categoria:Deports de pilota

2008-12-27T17:28:05Z

Sendoh:

Els deports de pilota se caracterisen perque es juguen en una pilota.

==Classificacions==

Hi ha molts deports que d'alguna manera o atra inclouen la utilisació d'una pilota o objecte similar.
Estos deports els podem agrupar segons diversos criteris:

*'''Segons l'objectiu del joc''':
** Deports de bateig de la pilota, com el criquet o el beisbol.
** Deports de dos porteries o gols, com el futbol o el basquet.
** Deports d'envolear la pilota superant una xàrcia, com el voleibol o el tenis.
** Deports d'aproximar-se a un objectiu, com la petanca.

*'''Segons el tipo de pilota''':
** Deports de pilotes ovalades, com el rugbi o el futbol americà.
** Deports de pilotes grans (redones), com el futbol o el basquet.
** Deports de pilotes chicotetes (redones), com el golf o el tennis.

*'''Segons la posició dels jugadors en el camp''':
** Deports dividits, com el tenis o el voleibol.
** Deports barrejats, com el rugby o el basquet.

[[Categoria:deports]]

Categoria:Deports de pilota

2008-12-27T17:27:06Z

Sendoh: Pàgina nova, en el contingut: «Els deports de pilota se caracterisen perque es juguen en una pilota. ==Classificacions== Hi ha molts deports que d'alguna manera o atra inclouen la utilisació...».

Els deports de pilota se caracterisen perque es juguen en una pilota.

==Classificacions==

Hi ha molts deports que d'alguna manera o atra inclouen la utilisació d'una pilota o objecte similar.

Estos deports els podem agrupar segons diversos criteris:

*'''Segons l'objectiu del joc''':
** Deports de bateig de la pilota, com el criquet o el beisbol.
** Deports de dos porteries o gols, com el futbol o el basquet.
** Deports d'envolear la pilota superant una xàrcia, com el voleibol o el tenis.
** Deports d'aproximar-se a un objectiu, com la petanca.

*'''Segons el tipo de pilota''':
** Deports de pilotes ovalades, com el rugbi o el futbol americà.
** Deports de pilotes grans (redones), com el futbol o el basquet.
** Deports de pilotes chicotetes (redones), com el golf o el tennis.

*'''Segons la posició dels jugadors en el camp''':
** Deports dividits, com el tenis o el voleibol.
** Deports barrejats, com el rugby o el basquet.

[[Categoria:deports]]

Fútbol

2008-12-27T17:02:13Z

Sendoh:

[[Image:partit_futbol.jpg|thumb|200px|right|Un partit de futbol]]
El '''futbol''' és un [[deport]] d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, està considerat com el més popular del món. Es juga en un camp rectangular d'herba o d'herba artificial, ab una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar conduïnt la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que poden utilisar les mans o els braços per a tocar el baló; el resto de l'equip utilisen el peu per a chutar el baló cap a una posició, també poden utilisar el tòrax o el cap per a controlar el baló. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es considera partit empatat o es dóna un temps extra i/o ronda de penals, depenent del format de cada competició.

El joc modern fon creat en [[Anglaterra]] després de la creació de la "[[The Football Association]]"; actualment les regles del [[1863]] són la base del futbol de hui en dia. El futbol està governat internacionalment per la Federació Internacional del Futbol Associació, més coneguda pel seu acrònim FIFA. La competició del futbol internacional més prestigiosa és la [[FIFA World Cup]], celebrada cada quatre anys. Este deport es el més vist i televisat en tot lo món.

==Història==
[[Image:popularitat_futbol.JPG|thumb|400px|right|Mapa que mostra la popularitat d'este deport en tot lo món. La zona verda a on més se practica, la zona marró, a on menos.]]
El futbol és un [[deport]] molt antic i els seus orígens no estan massa clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia ''Han'' en China. El seu joc es deia ''tsu chu'' (''tsu'' significa aproximadament 'donar [[puntada|puntades]] de peu' i ''chu'' denota una bola feta de cuiro farcit). Fins i tot els emperadors chinencs prengueren part en el joc.

Els grecs i els romans tingueren una gran varietat de jocs de pilota (com l´''episkuros'' i l´''harpastum''), i alguns probablement serien tan per a jugar en les mans com en els peus.

Durant el sigle VII els japonesos tingueren una forma de futbol coneguda en el nom de ''kemari''.

Pero no serà fins al [[sigle XII]] quan es troben evidències d'algun tipo de futbol practicat en [[Anglaterra]]. A l'[[edat mija]] es varen conèixer diversos tipos. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats, i també entre pobles i parròquies. Participaven una gran cantitat de jugadors i les porteries podien estar separades per més d'un quilómetro. Estos jocs a sovint eren violents i perillosos.

Alguns d'estos jocs sobrevixqueren en Anglaterra fins ben entrat el sigle XX.
Una successió d'edictes reals de reixos anglesos portaren a la supressió del futbol, pero més tart, en la Restauració i el regnat de Carles II es van rehabilitar.

En el [[sigle XVIII]] era popular en les escoles públiques angleses, pero encara comprenia molts jugadors per bando. Unes quantes escoles públiques van desenrollar una forma més organisada que ha sobreviscut en Eton (''Eton wall game'', ''Eton field game''), Harrow (''Harrow football'') i Winchester (''Winchester football'').

L'any 1846 es realisà el primer intent sério d'establir un reglament. Fon promogut per H. de Winton i J. C. Thring en l'[[Universitat de Cambridge]], prepararen un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per a intentar crear un joc de regles estandardisat. Aplegaren a un acort i formularen deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring descrigué com 'el joc senzill'.

En [[1855]] se fundà el ''Sheffield Football Club'', el club més antic del món, i en [[1862]] començà a existir el ''Notts County'', el club de lliga més antic del món.
En octubre de [[1863]] se fundà la ''Futbol Associació'' (FA) en la ''Taverna Freemasons'', en lo carrer ''Great Queen'' de [[Londres]]. La idea d'una ''Copa de Futbol Associació'' fon del secretari de la FA, Charles Alcock, que proposà el seu pla en una reunió a la que assistiren dotze clubs, l'octubre de [[1871]].
Participaren quinze clubs en la primera competició, l'any [[1872]], que fon guanyada pels ''Wanderers'', que guanyaren als ''Royal Engineers''.
Fins al [[1892]], totes les finals es celebraren al ''Kennington Oval'' (Londres), que és més conegut pel [[criquet]].
Fins al [[1883]], tots els guanyadors foren clubs d'aficionats. Els ''Wanderers'' guanyaren sis vegades. Els ''Old Etonians'' guanyaren dos vegades i foren segons en sis ocasions.
També en [[1872]] es celebrà el primer partit internacional (entre [[Anglaterra]] i [[Escòcia]]), i [[1878]] fon l'any en que es celebrà el primer partit ab llum elèctrica.

==Organismes rectors==

L'organisme internacional reconegut encarregat de dirigir el futbol i atres deports associats com el futbol sala i el futbol plaja és la ''Fédération Internationale de Football Association''(FIFA).

Existixen també sis confederacions regionals associades a la FIFA:

* [[Àsia]]: ''Confederació Asiàtica de Futbol|Asian Football Confederation'' (AFC)
* [[Àfrica]]: ''Confederació Africana de Futbol|Confederation of African Football'' (CAF)
* [[Amèrica del Nort]], Amèrica Central i el Carib: ''Confederació del Nort, Centreamèrica i el Carib de Futbol Associació'' (CONCACAF)
* [[Europa]]: ''Unió d'Associacions Europees de Futbol'' (UEFA)
* [[Oceania]]: ''Confederació de Futbol d'Oceania'' (OFC)
* [[Amèrica del Sud]]: ''Confederació Sudamericana de Futbol'' (CONMEBOL)

Les diferents associacions nacionals estan afiliades tant a la FIFA directament, com a sa respectiva confederació continental.

En [[Espanya]] els organismes encarregats de dirigir el futbol són:

* ''Real Federación Española de Fútbol'' (RFEF). Orgue rector a nivell espanyol.
* ''Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana'' (FFCV). Orgue rector a nivell valencià.
* ''Liga de Fútbol Profesional'' (LFP). És l'associació dels clubs i regix tot el futbol professional.
* ''Asociación de Futbolistas Españoles'' (AFE). Associació encarregada de velar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no es la FIFA en si mateixa, sino la ''[[International Football Association Board]]'' (IFAB).

==Modalitats==
*Futbol 11
*Futbol sala
*Futbol 7
*Futbol plaja
*Futbol indoor

==Competicions oficials de paissos i estats==

===Competicions mundials===
* Copa del Món de Futbol (Mundial)
* Copa del Món de Futbol femenina (Mundial femení)
* Copa Confederacions

===Competicions europees===
* Eurocopa de Futbol (Campionat d'Europa de Futbol)
* Campionat Britànic de futbol
* Campionat Escandinau de futbol (Campionat Nòrdic)
* Copa Balcànica de Nacions
* Copa Bàltica de futbol
* Copa Dr. Gerö

===Competicions americanes===
* Copa Amèrica de futbol
* Copa d'Or de la CONCACAF (CCCF, NAFC, CONCACAF i Copa d'Or)

===Competicions africanes, asiàtiques i oceàniques===
* Copa d'Àfrica de Futbol
* Copa d'Àsia de Futbol
* Copa del Golf de Futbol
* Copa Aràbiga de Futbol
* Copa d'Oceania de Futbol

==Competicions de Clubs Internacionals==

===Competicions entre continents===
* Chicoteta Copa del Món
* Copa Intercontinental de futbol Ya no existix, ara és el Campeonat del Món de Clubs
* Campeonat del Món de Clubs(Toyota cup)
* Copa Interamericana
* Copa afro-asiàtica de futbol

===Competicions europees===
* Lliga de Campeons de la UEFA
* Recopa d'Europa
* Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires)
* Supercopa d'Europa
* Copa Intertoto de la UEFA
* Campeonat dels Pirineus
* Copa Mitropa
* Copa Llatina
* Copa Balcànica de clubs
* Copa Anglo-Italiana
* Copa dels Alps
* Copa de la Comunitat d'Estats Independents

===Competicions americanes===
* Copa Libertadores de América (des de 1960)
* Copa Sud-americana (des de 2002)
* Recopa Sud-americana (des de 1989)
* Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda)
* Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda)
* Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda)
* Supercopa Sud-americana (1988-1997, desapareguda)
* Copa de Campions de la CONCACAF
* Recopa de la CONCACAF
* Copa Gegants de la CONCACAF

===Competicions africanes===
* Lliga de Campeons de la CAF
* Copa Confederació africana de futbol
* Recopa africana de futbol
* Copa de la CAF de futbol
* Supercopa africana de futbol

===Competicions asiàtiques i oceàniques===
* Lliga de Campeons de l'AFC
* Recopa asiàtica de futbol
* Copa de l'AFC de futbol
* Supercopa asiàtica de futbol
* Copa de Campeons del Golf
* Copa de Campeons d'Oceania

== Enllaços externs ==
*[http://www.fifa.com Uep de la FIFA ]
*[http://www.uefa.com Uep de la UEFA ]
*[http://www.lfp.es Uep de la Lliga Espanyola de Futbol]
*[http://www.ffcv.es Uep de la Federació Valenciana de futbol]

[[Categoria:Deports de pilota]]

Fútbol

2008-12-27T16:57:11Z

Sendoh: Pàgina nova, en el contingut: «Un partit de futbol El '''futbol''' és un deport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, està consider...».

[[Image:partit_futbol.jpg|thumb|200px|right|Un partit de futbol]]
El '''futbol''' és un [[deport]] d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, està considerat com el més popular del món. Es juga en un camp rectangular d'herba o d'herba artificial, ab una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar conduïnt la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que poden utilisar les mans o els braços per a tocar el baló; el resto de l'equip utilisen el peu per a chutar el baló cap a una posició, també poden utilisar el tòrax o el cap per a controlar el baló. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es considera partit empatat o es dóna un temps extra i/o ronda de penals, depenent del format de cada competició.

El joc modern fon creat en [[Anglaterra]] després de la creació de la "[[The Football Association]]"; actualment les regles del [[1863]] són la base del futbol de hui en dia. El futbol està governat internacionalment per la Federació Internacional del Futbol Associació, més coneguda pel seu acrònim FIFA. La competició del futbol internacional més prestigiosa és la [[FIFA World Cup]], celebrada cada quatre anys. Este deport es el més vist i televisat en tot lo món.

==Història==
[[Image:popularitat_futbol.JPG|thumb|400px|right|Mapa que mostra la popularitat d'este deport en tot lo món. La zona verda a on més se practica, la zona marró, a on menos.]]
El futbol és un [[deport]] molt antic i els seus orígens no estan massa clars.

Els antecedents més remots del joc es poden situar al voltant de l'any 200 aC. durant la dinastia ''Han'' en China. El seu joc es deia ''tsu chu'' (''tsu'' significa aproximadament 'donar [[puntada|puntades]] de peu' i ''chu'' denota una bola feta de cuiro farcit). Fins i tot els emperadors chinencs prengueren part en el joc.

Els grecs i els romans tingueren una gran varietat de jocs de pilota (com l´''episkuros'' i l´''harpastum''), i alguns probablement serien tan per a jugar en les mans com en els peus.

Durant el sigle VII els japonesos tingueren una forma de futbol coneguda en el nom de ''kemari''.

Pero no serà fins al [[sigle XII]] quan es troben evidències d'algun tipo de futbol practicat en [[Anglaterra]]. A l'[[edat mija]] es varen conèixer diversos tipos. Bàsicament era un futbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats, i també entre pobles i parròquies. Participaven una gran cantitat de jugadors i les porteries podien estar separades per més d'un quilómetro. Estos jocs a sovint eren violents i perillosos.

Alguns d'estos jocs sobrevixqueren en Anglaterra fins ben entrat el sigle XX.
Una successió d'edictes reals de reixos anglesos portaren a la supressió del futbol, pero més tart, en la Restauració i el regnat de Carles II es van rehabilitar.

En el [[sigle XVIII]] era popular en les escoles públiques angleses, pero encara comprenia molts jugadors per bando. Unes quantes escoles públiques van desenrollar una forma més organisada que ha sobreviscut en Eton (''Eton wall game'', ''Eton field game''), Harrow (''Harrow football'') i Winchester (''Winchester football'').

L'any 1846 es realisà el primer intent sério d'establir un reglament. Fon promogut per H. de Winton i J. C. Thring en l'[[Universitat de Cambridge]], prepararen un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per a intentar crear un joc de regles estandardisat. Aplegaren a un acort i formularen deu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring descrigué com 'el joc senzill'.

En [[1855]] se fundà el ''Sheffield Football Club'', el club més antic del món, i en [[1862]] començà a existir el ''Notts County'', el club de lliga més antic del món.
En octubre de [[1863]] se fundà la ''Futbol Associació'' (FA) en la ''Taverna Freemasons'', en lo carrer ''Great Queen'' de [[Londres]]. La idea d'una ''Copa de Futbol Associació'' fon del secretari de la FA, Charles Alcock, que proposà el seu pla en una reunió a la que assistiren dotze clubs, l'octubre de [[1871]].
Participaren quinze clubs en la primera competició, l'any [[1872]], que fon guanyada pels ''Wanderers'', que guanyaren als ''Royal Engineers''.
Fins al [[1892]], totes les finals es celebraren al ''Kennington Oval'' (Londres), que és més conegut pel [[criquet]].
Fins al [[1883]], tots els guanyadors foren clubs d'aficionats. Els ''Wanderers'' guanyaren sis vegades. Els ''Old Etonians'' guanyaren dos vegades i foren segons en sis ocasions.
També en [[1872]] es celebrà el primer partit internacional (entre [[Anglaterra]] i [[Escòcia]]), i [[1878]] fon l'any en que es celebrà el primer partit ab llum elèctrica.

==Organismes rectors==

L'organisme internacional reconegut encarregat de dirigir el futbol i atres deports associats com el futbol sala i el futbol plaja és la ''Fédération Internationale de Football Association''(FIFA).

Existixen també sis confederacions regionals associades a la FIFA:

* [[Àsia]]: ''Confederació Asiàtica de Futbol|Asian Football Confederation'' (AFC)
* [[Àfrica]]: ''Confederació Africana de Futbol|Confederation of African Football'' (CAF)
* [[Amèrica del Nort]], Amèrica Central i el Carib: ''Confederació del Nort, Centreamèrica i el Carib de Futbol Associació'' (CONCACAF)
* [[Europa]]: ''Unió d'Associacions Europees de Futbol'' (UEFA)
* [[Oceania]]: ''Confederació de Futbol d'Oceania'' (OFC)
* [[Amèrica del Sud]]: ''Confederació Sudamericana de Futbol'' (CONMEBOL)

Les diferents associacions nacionals estan afiliades tant a la FIFA directament, com a sa respectiva confederació continental.

En [[Espanya]] els organismes encarregats de dirigir el futbol són:

* ''Real Federación Española de Fútbol'' (RFEF). Orgue rector a nivell espanyol.
* ''Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana'' (FFCV). Orgue rector a nivell valencià.
* ''Liga de Fútbol Profesional'' (LFP). És l'associació dels clubs i regix tot el futbol professional.
* ''Asociación de Futbolistas Españoles'' (AFE). Associació encarregada de velar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no es la FIFA en si mateixa, sino la ''[[International Football Association Board]]'' (IFAB).

==Modalitats==
*Futbol 11
*Futbol sala
*Futbol 7
*Futbol plaja
*Futbol indoor

==Competicions oficials de paissos i estats==

===Competicions mundials===
* Copa del Món de Futbol (Mundial)
* Copa del Món de Futbol femenina (Mundial femení)
* Copa Confederacions

===Competicions europees===
* Eurocopa de Futbol (Campionat d'Europa de Futbol)
* Campionat Britànic de futbol
* Campionat Escandinau de futbol (Campionat Nòrdic)
* Copa Balcànica de Nacions
* Copa Bàltica de futbol
* Copa Dr. Gerö

===Competicions americanes===
* Copa Amèrica de futbol
* Copa d'Or de la CONCACAF (CCCF, NAFC, CONCACAF i Copa d'Or)

===Competicions africanes, asiàtiques i oceàniques===
* Copa d'Àfrica de Futbol
* Copa d'Àsia de Futbol
* Copa del Golf de Futbol
* Copa Aràbiga de Futbol
* Copa d'Oceania de Futbol

==Competicions de Clubs Internacionals==

===Competicions entre continents===
* Chicoteta Copa del Món
* Copa Intercontinental de futbol Ya no existix, ara és el Campeonat del Món de Clubs
* Campeonat del Món de Clubs(Toyota cup)
* Copa Interamericana
* Copa afro-asiàtica de futbol

===Competicions europees===
* Lliga de Campeons de la UEFA
* Recopa d'Europa
* Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires)
* Supercopa d'Europa
* Copa Intertoto de la UEFA
* Campeonat dels Pirineus
* Copa Mitropa
* Copa Llatina
* Copa Balcànica de clubs
* Copa Anglo-Italiana
* Copa dels Alps
* Copa de la Comunitat d'Estats Independents

===Competicions americanes===
* Copa Libertadores de América (des de 1960)
* Copa Sud-americana (des de 2002)
* Recopa Sud-americana (des de 1989)
* Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda)
* Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda)
* Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda)
* Supercopa Sud-americana (1988-1997, desapareguda)
* Copa de Campions de la CONCACAF
* Recopa de la CONCACAF
* Copa Gegants de la CONCACAF

===Competicions africanes===
* Lliga de Campeons de la CAF
* Copa Confederació africana de futbol
* Recopa africana de futbol
* Copa de la CAF de futbol
* Supercopa africana de futbol

===Competicions asiàtiques i oceàniques===
* Lliga de Campeons de l'AFC
* Recopa asiàtica de futbol
* Copa de l'AFC de futbol
* Supercopa asiàtica de futbol
* Copa de Campeons del Golf
* Copa de Campeons d'Oceania

== Enllaços externs ==
*[http://www.fifa.com Uep de la FIFA ]
*[http://www.uefa.com Uep de la UEFA ]
*[http://www.lfp.es Uep de la Lliga Espanyola de Futbol]
*[http://www.ffcv.es Uep de la Federació Valenciana de futbol]

[[Categoria:Deports|Futbol ]]

Dansa dels Nanos

2008-12-27T14:32:17Z

Sendoh:

Dansa dels Nanos

2008-12-27T14:31:42Z

Sendoh:

Dansa dels Nanos

2008-12-27T14:30:39Z

Sendoh:

Dansa dels Nanos

2008-12-27T14:27:43Z

Sendoh: Pàgina nova, en el contingut: «'''La dansa dels nanos''' és una festa tradicional de la Comunitat Valenciana responsabilitat de l'Associació amics del Corpus de Valencia que manté la tra...».

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T20:42:29Z

Sendoh:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== '''Història''' ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== '''Monuments''' ==

*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== '''Museus''' ==

*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== '''Festes''' ==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== '''Personages Rellevants''' ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

== '''Enllaços externs''' ==

*[http://www.torrent.es Uep de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Uep del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Uep de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de la opinion de Torrent]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T20:41:01Z

Sendoh:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== '''Història''' ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== '''Monuments''' ==

*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== '''Museus''' ==

*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== '''Festes''' ==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== '''Personages Rellevants''' ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

== '''Enllaços externs''' ==

*[http://www.torrent.es Uep de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Uep del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Uep de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de la opinion de Torrent]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T20:36:35Z

Sendoh:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎ |95px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== Història ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== Monuments==

*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus ==

*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:'''És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen ses senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauros construïda durant la primera década del s. XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== Festes==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

== Enllaços externs ==

*[http://www.torrent.es Uep de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Uep del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Uep de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de la opinion de Torrent]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T20:10:46Z

Sendoh:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎ |95px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== Història ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== Monuments==
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. De orige medieval, construïda ab técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que'l voltaven. També poseïa uns camins subterràneus. Es de base quadrangular ab forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment te cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica ab la primera planta.[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus ==

== Festes==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T19:29:20Z

Sendoh:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎ |95px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície Terme municipal= 69,3 km2
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== Història ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== Monuments==

== Museus ==

== Festes==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T19:13:55Z

Sendoh: /* Història */

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎ |95px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|65px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície Terme municipal= 127 km2
|altitut = 66 m.
|població = 83457 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí, torrentina
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Mª José Català Verdet
|uep = [ http://www.torrent.es] Web Oficial de l'ajuntament
|notes =
}}
'''Torrent''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situat en la comarca de l'[[Horta Sur]] de la [[Província de Valéncia]].

== Història ==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a "fra en Hugo de Folcalquier", tinent de l'Orde de Sant Juan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre sa ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Juan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' es fiu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i sa fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero es en la romanisació quan es poblarà densament ab viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del s. VIII) que deixa sa impronta sobre tot en la geografia urbana, ab carrerons estrets i tortuosos, places, i assucacs.

== Monuments==

== Museus ==

== Festes==

Moltes de les seues festes son similars a les que es celebren en Valéncia capital i sa àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''"Porrat" de Sant Antoni Abad (Giner):''' Es fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer:''' "l'entrà de la flor". Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai:''' en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot lo carrer Ramón y Cajal. Eixe dia es venen els típics gayatos i los 'sanblaiets', que es beneïxen en la parroquia de San Lluís Beltran. Es també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que San Blai es el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que fiu San Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el "rossejat".
*'''15 al 19 de març:''' Falles.
*'''Semana Santa:''' Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festas de la Verge del Rosari:''' La nit del dissabte al primer dumenge de Maig es realisa "l´Enramà" en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats:''' Es celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits y cants típics valencians. Es una festivitat que es remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==

*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
*[[Manuel "Champi" Herreros]]: motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T18:22:17Z

Sendoh:

Torrent (Valéncia)

2008-12-06T18:20:15Z

Sendoh: Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox_pobles |image_país = 100px |image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png...».

Real Senyera

2008-10-06T10:52:32Z

Sendoh: /* Curiositats */

[[Image:Senyera valenciana.png|thumb|Real Senyera]]
La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i sa utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de dicembre).

== Vexilologia ==

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.

== Oríge ==

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] capital.

== Curiositats ==

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.

Única bandera en tot lo món ab ranc real.

Se li rendixen honors militars ab 21 salves de canonades, com a qualsevol rei.

La Senyera te la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat, la acompanyava sempre el [[centenar de la ploma]]. Que eren 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguirse, i la protegien a on fora.

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Real Senyera

2008-10-06T10:51:52Z

Sendoh:

[[Image:Senyera valenciana.png|thumb|Real Senyera]]
La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i sa utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de dicembre).

== Vexilologia ==

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.

== Oríge ==

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] capital.

== Curiositats ==

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.
Única bandera en tot lo món ab ranc real.
Se li rendixen honors militars ab 21 salves de canonades, com a qualsevol rei.
La Senyera te la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat, la acompanyava sempre el [[centenar de la ploma]]. Que eren 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguirse, i la protegien a on fora.

[[Categoria:Cultura Valenciana]]