L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

IRA

2009-10-27T11:36:12Z

Terracat:

IRA

2009-10-27T11:35:26Z

Terracat:

----
Exèrcit Republicà Irlandès'''Text en negreta'''

L'Exèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Aquesta denominació va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seva primera aparició militar, i durant tota la Guerra de la Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'exèrcit britànic fins el reconeixement de l'estat lliure d'Irlanda. Després de la guerra de la independència molts dels seus membres es van integrar al nou exèrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilitzant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nord. Després de la guerra civil va fer atemptats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparèixer a Irlanda del Nord.

L'IRA s'ha ha anat dividint al llarg de la seva història:

*''' L'IRA Oficial (OIRA)''', que són les restes que van quedar després de la escissió de l'IRA Provisional. L'OIRA és un grup marxista, Just després de la divisió, va començar diverses accions terroristes que van finalitzar l'any 1972. Des de llavors s'ha enfrontat amb l'IRA Provisional.

'''* L'IRA Provisional (PIRA)''', que es va separar de l'IRA oficial al febrer de 1969 perquè preferia seguir únicament la línia militar. Al 28 de novembre del 2005 va anunciar l'armistici.

'''* L'IRA de la Continuïtat (CIRA)''', es va escindir del PIRA l'any 1986 quan a una assemblea del PIRA es va decidir que ocuparien els escons que el Sinn Féin tenia al parlament irlandès.

'''* L'IRA Autèntic (RIRA)''', Actualment el RIRA encara està actiu. És associat amb el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats.

----
[[Image:Eixemple.jpg]]
Dels orígens al procés de pau'''Text en negreta'''

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, però amb la condició de què els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandès. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposava a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que aquesta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dues dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de gener de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, però, és el 21 de gener de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dues faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per aconseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar amb la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'exèrcit de la república.

Fins l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantenir-se força inactiu amb alguns atemptats de poca importància. Tot i això aquests atemptats, en un moment en què a Irlanda feia poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a la esperança de què tota la illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandès il·legalitzés la banda armada l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seva fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverend Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre aquests que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguretat a l'Irlanda del Nord. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en què reclamaven que, ja que no havien comés cap delicte de sang, se'ls reconegués com a presos polítics.
'''El procés de pau'''
----

L'Acord de Belfast (o Acord del Divendres Sant) va ser un pas endavant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandès i britànic i diversos partits polítics.

L'acord ha significat que l'IRA Provisional abandoni les seves activitats armades. Com ja s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acord amb la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat aquest acord.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seves paraules "al desenvolupament de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acord de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

IRA

2009-10-27T11:33:12Z

Terracat: Pàgina nova, en el contingut: «---- Exèrcit Republicà Irlandès'''Text en negreta''' L'Exèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organit...».

----
Exèrcit Republicà Irlandès'''Text en negreta'''

L'Exèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Aquesta denominació va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seva primera aparició militar, i durant tota la Guerra de la Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'exèrcit britànic fins el reconeixement de l'estat lliure d'Irlanda. Després de la guerra de la independència molts dels seus membres es van integrar al nou exèrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilitzant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nord. Després de la guerra civil va fer atemptats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparèixer a Irlanda del Nord.

L'IRA s'ha ha anat dividint al llarg de la seva història:

*''' L'IRA Oficial (OIRA)''', que són les restes que van quedar després de la escissió de l'IRA Provisional. L'OIRA és un grup marxista, no tan nacionalista com la resta d'escissions. Just després de la divisió, va començar diverses accions terroristes que van finalitzar l'any 1972. Des de llavors s'ha enfrontat amb l'IRA Provisional. Tot i que actualment sembla que està inactiu, encara existeix. El seu braç polític és el Sinn Féin Oficial, que actualment s'anomena Workers Party of Ireland (Partit de treballadors d'Irlanda).[1]

'''* L'IRA Provisional (PIRA)''', que es va separar de l'IRA oficial al febrer de 1969 perquè preferia seguir únicament la línia militar. És l'IRA majoritari i el més conegut, ja que quan es parla de l'IRA es refereix a aquest. Des de la seva fundació ha realitzat atacs de gran impacte a través de diferents mitjans. Al 28 de novembre del 2005 va anunciar l'armistici.

'''* L'IRA de la Continuïtat (CIRA)''', es va escindir del PIRA l'any 1986 quan a una assemblea del PIRA es va decidir que ocuparien els escons que el Sinn Féin tenia al parlament irlandès. Els membres que no volien que s'ocupessin els escons van formar l'IRA de la Continuïtat. Es creu que el nombre de membres del CIRA està entre els 50 i els 100 membres i l'Oireachtas afirma que en tenen menys de 150. El CIRA ha aconseguit les armes dels Balcans amb l'ajuda de l'IRA Autèntic [cal citació].

'''* L'IRA Autèntic (RIRA)''', es va escindir del PIRA l'any 1997, abans de firmar l'Acord de Belfast, degut a que alguns membres s'oposaven a l'alto al foc definitiu de l'organització i a la conseqüent acceptació de l'acord. Només formar-se la banda, el RIRA va començar a fer atacs semblants els que feia el PIRA abans de l'alto al foc. Tot i això molts dels seus membres van ser detinguts degut a que la banda tenia molts infiltrats de la policia. Tot i les detencions el RIRA va fer explotar, al 15 d'agost de 1998, un cotxe bomba a Omagh, en el que van morir 29 persones. Aquest atemptat va produir molta por tan en la societat anglesa com en l'irlandesa en un moment en què s'estava pactant l'Acord de Belfast. Després d'aquest atemptat va proclamar un alto al foc, que trencaria dos anys més tard. Actualment el RIRA encara està actiu. És associat amb el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats.

----
[[Image:Eixemple.jpg]]
Dels orígens al procés de pau'''Text en negreta'''

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, però amb la condició de què els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandès. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposava a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que aquesta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dues dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de gener de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, però, és el 21 de gener de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dues faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per aconseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar amb la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'exèrcit de la república.

Fins l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantenir-se força inactiu amb alguns atemptats de poca importància. Tot i això aquests atemptats, en un moment en què a Irlanda feia poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a la esperança de què tota la illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandès il·legalitzés la banda armada l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seva fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverend Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre aquests que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguretat a l'Irlanda del Nord. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en què reclamaven que, ja que no havien comés cap delicte de sang, se'ls reconegués com a presos polítics.
'''El procés de pau'''
----

L'Acord de Belfast (o Acord del Divendres Sant) va ser un pas endavant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandès i britànic i diversos partits polítics.

L'acord ha significat que l'IRA Provisional abandoni les seves activitats armades. Com ja s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acord amb la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat aquest acord.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seves paraules "al desenvolupament de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acord de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

Terra Lliure

2009-10-27T11:24:27Z

Terracat:

'''Terra Lliure''' és el nom d'una organisació militar, independentista catalana d'extrema esquerra fundada en 1978. va cometre més de 200 atentats, en els que assessinaren a una persona, varies decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organització. Durant sa existència, les Forces de Seguretat de l'Estat arribaren a detindre a més de 600 persones vinculades a terra lliure. A partir de 1991 els dirigents i militants de terra lliure que es van separar de l'altre part de l'organització que volia seguir amb la lluita armada ingressaren progressivament en Esquerra Republicana de Catalunya. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó després de ser indultats. acabada la lluita armada, terra lliure no ha comès cap acció més encara que hi hagi gent que encara avui en firmi amb el seu nom
== Objectius ==
* L'autodeterminació dels nomenats [[Països catalans]].
* la desmilitarització de catalunya
* La fi del capitalisme.

==Història==
=== Orige i Primers atentats ===

Fundada en 1978.

===Suposta dissolució===
Per a poder continuar en les seues activitats polítiques en el partit vinculat a l'organisació, la banda anuncià el dia 11 de setembre de 1995 la seua dissolució, conseguint aixina el perdó d'haber començat una lluita que no va donar els fruits que volien
Gent que encara avui reinvidiquen el seu nom:

-En decembre de 2005 dos jóvens foren detinguts per fer pintades en el text ''Terra Lliure tornarà'' en la frontera
de l'emissora de ràdio de la [[Cope]] en [[Barcelona]]. <ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/02/espana/1133519502.html</ref>

En juliol de 2007 [[Albert Rivera]], president del partit [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania]] va sofrir amenaces de mort per part d'un grup de militants de les [[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]]<ref>http://www.elpais.com/articulo/espana/Esquerra/expulsara/militantes/detenidos/amenazar/lider/Ciutadans/elpepuesp/20071003elpepinac_8/Tes</ref> que pintaren en el portal de sa casa, en Barcelona, l'amenaça: "Albert mora't. Fora Ciutadans", y firmaren com Terra Lliure.<ref>http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276306263.html</ref>

En gener de 2009 en un comunicat anònim difòs per Internet, membres de lo que fon Terra Lliure se querellaren per un vídeo publicat per una revista d'humor sobre l'atentat a [[Federico Jiménez Losantos]].<ref>http://www.eljueves.es/2009/01/15/terra_lliure_querella_contra_el_jueves_por_hacer_burla_sus_atentados.html</ref>

El 7 de Març de 2009, al llarc de tot el recorregut d'una manifestació en favor de l'independència de Catalunya que pretenia arribar als 10.000 manifestants pero que només arribà als 9999, se senten crits en favor de Terra Lliure .<ref>http://www.rtvv.es/video/video_informa.asp?id=07032009_manifabruseles.flv</ref>
(ara a voltes també se senten crits a favor de franco, vol dir aixó que el franquisme encara perdura???)

==Veja's també==
*[[Pancatalanisme]]
*[[Maulets]]
*[[Moviment de Defensa de la Terra]]
*[[Endavant]]
*[[Candidatures d'Unitat Popular]] ([[CUP]])

== Enllaços externs ==
Reportage sobre Terra Lliure:
VALENCIANS ENCARA QUE US SAPIGA GREU SOU I SEREU CATALANS PERQUE JA EM DIREU VOSALTRES QUE TE DIFERENT EL VALENCIÀ DEL CATALÀ... EL VALENCIA ÉS UN DIALECTE. I U SABEU PERÓ VOLEU SER MÉS INCULTS QUE NINGÚ. VALENCIÀ=CATALÀ CATALÀ=VALENCIÀ VISCA LA TERRA VISCA ELS PAÏSOS CATALANS, VALENCIA, CATALUNYA I LES BALEARS.

== Referències ==
{{Reflist|2}}

[[Categoria:Terra Lliure]]
[[Categoria:alliberament nacional]]