https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=TonifranroL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]2026-04-16T10:19:59ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3525Idioma català2008-11-08T18:21:21Z<p>Tonifranro: /* Orige de la Llengua Catalana */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
L'orige del català encara no està molt clar pero la teoria més inteligent es la del Provençal parlat als comtats catalans (ya que eren part del regne Franco) barrejada després en castellanismes i valencianismes després del afegiment de lo regne valencià al català.<br />
<br />
-Eixemples:<br />
*Provençalisme: Si us plau i article (terminació -cle)<br />
*Valencianisme: Molt i amb (En valencià antigament "ab")<br />
*Castellanisme: Robar i espantar<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3524Idioma català2008-11-08T18:20:57Z<p>Tonifranro: /* Orige de la Llengua Catalana */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
L'orige del català encara no està molt clar pero la teoria més inteligent es la del Provençal parlat als comtats catalans (ya que eren part del regne Franco) barrejada després en castellanismes i valencianismes després del afegiment de lo regne valencià al català.<br />
<br />
Eixemples:<br />
Provençalisme: Si us plau i article (terminació -cle)<br />
Valencianisme: Molt i amb (En valencià antigament "ab")<br />
Castellanisme: Robar i espantar<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3523Idioma català2008-11-08T18:16:20Z<p>Tonifranro: /* Català de transició o Tortosí */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
El Català prové del Provençal<br />
<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3522Idioma català2008-11-08T18:15:38Z<p>Tonifranro: /* Català nort-occidental */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
El Català prové del Provençal<br />
<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3521Idioma català2008-11-08T18:14:03Z<p>Tonifranro: /* Català central */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
El Català prové del Provençal<br />
<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_catal%C3%A0&diff=3520Idioma català2008-11-08T18:13:06Z<p>Tonifranro: /* Català septentrional, o rossellonés */</p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.<br />
<br />
== Orige de la Llengua Catalana ==<br />
<br />
El Català prové del Provençal<br />
<br />
<br />
== Extensió del Català ==<br />
<br />
El Català és una llengua parlada només a [[Catalunya]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.<br />
<br />
===Postura valencianista, balearista i aragonesista===<br />
<br />
Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.<br />
<br />
===Postura pancatalanista===<br />
<br />
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]<br />
<br />
== Característiques del Català ==<br />
<br />
=== Vocalisme ===<br />
<br />
=== Consonantisme ===<br />
<br />
=== Morfologia ===<br />
<br />
=== Sistema d'escritura ===<br />
<br />
<br />
== Dialectes de Català ==<br />
<br />
=== Català septentrional, o rossellonés ===<br />
<br />
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".<br />
<br />
=== Català central ===<br />
<br />
=== Català nort-occidental ===<br />
<br />
=== Català de transició o Tortosí ===<br />
<br />
<br />
== Vore també ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
<br />
[[Categoria: Català]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&diff=3517Mercuri (planeta)2008-11-08T17:57:41Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{otrosusos|Mercuri}}<br />
<br />
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"<br />
|-----<br />
|<br />
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"<br />
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Image:25px-Mercury_symbol.svg.png|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Dist. Mija del Sol<br />
| 0,387 [[Unitat astronòmica|UA]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig<br />
| [[1 E10 m|57.894.376]] [[km]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Excentricitat]]<br />
| 0,20563069<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)<br />
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)<br />
| 115,88 dies<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija<br />
| 47,8725 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]<br />
| 7,004°<br />
|-----<br />
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]<br />
| 0<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]<br />
| 4.879,4 km<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial<br />
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Massa]]<br />
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija<br />
| 5,43 g/cm<sup>3</sup><br />
|-----<br />
! align="left" | [[Gravetat]] superficial<br />
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Período de rotació<br />
| 58d 15,5088h<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació axial]]<br />
| 0°<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Albedo]]<br />
| 0,10-0,12<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]<br />
| 4,25 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia<br />
| 623 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit<br />
| 103 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"<br />
|-----<br />
! Mín.<br />
! Mitja<br />
! Màx.<br />
|-----<br />
| 90 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|440 K]] || 700 K<br />
|}<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]<br />
| vestigis<br />
|-----<br />
| [[Potassi]] || 31,7%<br />
|-----<br />
| [[Sodi]] || 24,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] atòmic || 9,5%<br />
|-----<br />
| [[Argó]] || 7,0%<br />
|-----<br />
| [[Heli]] || 5,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%<br />
|-----<br />
| [[Nitrogen]] || 5,2%<br />
|-----<br />
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%<br />
|-----<br />
| [[Aigua]] || 3,4%<br />
|-----<br />
| [[Hidrogen]] || 3,2%<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Teerra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury Earth Comparison.png|200px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
|}<br />
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. <br />
<br />
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].<br />
<br />
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].<br />
<br />
== Formació de Mercuri ==<br />
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. <br />
<br />
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.<br />
<br />
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref><br />
<br />
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.<br />
<br />
{{traducció automàtica}}<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&diff=3516Mercuri (planeta)2008-11-08T17:57:00Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{otrosusos|Mercuri}}<br />
<br />
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"<br />
|-----<br />
|<br />
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"<br />
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Image:25px-Mercury_symbol.svg.png|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imagge:200px-Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Dist. Mija del Sol<br />
| 0,387 [[Unitat astronòmica|UA]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig<br />
| [[1 E10 m|57.894.376]] [[km]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Excentricitat]]<br />
| 0,20563069<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)<br />
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)<br />
| 115,88 dies<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija<br />
| 47,8725 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]<br />
| 7,004°<br />
|-----<br />
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]<br />
| 0<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]<br />
| 4.879,4 km<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial<br />
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Massa]]<br />
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija<br />
| 5,43 g/cm<sup>3</sup><br />
|-----<br />
! align="left" | [[Gravetat]] superficial<br />
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Período de rotació<br />
| 58d 15,5088h<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació axial]]<br />
| 0°<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Albedo]]<br />
| 0,10-0,12<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]<br />
| 4,25 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia<br />
| 623 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit<br />
| 103 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"<br />
|-----<br />
! Mín.<br />
! Mitja<br />
! Màx.<br />
|-----<br />
| 90 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|440 K]] || 700 K<br />
|}<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]<br />
| vestigis<br />
|-----<br />
| [[Potassi]] || 31,7%<br />
|-----<br />
| [[Sodi]] || 24,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] atòmic || 9,5%<br />
|-----<br />
| [[Argó]] || 7,0%<br />
|-----<br />
| [[Heli]] || 5,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%<br />
|-----<br />
| [[Nitrogen]] || 5,2%<br />
|-----<br />
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%<br />
|-----<br />
| [[Aigua]] || 3,4%<br />
|-----<br />
| [[Hidrogen]] || 3,2%<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Teerra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury Earth Comparison.png|200px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
|}<br />
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. <br />
<br />
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].<br />
<br />
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].<br />
<br />
== Formació de Mercuri ==<br />
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. <br />
<br />
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.<br />
<br />
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref><br />
<br />
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.<br />
<br />
{{traducció automàtica}}<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&diff=3515Mercuri (planeta)2008-11-08T17:56:39Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{otrosusos|Mercuri}}<br />
<br />
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"<br />
|-----<br />
|<br />
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"<br />
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Image:25px-Mercury_symbol.svg|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imagge:200px-Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Dist. Mija del Sol<br />
| 0,387 [[Unitat astronòmica|UA]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig<br />
| [[1 E10 m|57.894.376]] [[km]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Excentricitat]]<br />
| 0,20563069<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)<br />
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)<br />
| 115,88 dies<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija<br />
| 47,8725 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]<br />
| 7,004°<br />
|-----<br />
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]<br />
| 0<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]<br />
| 4.879,4 km<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial<br />
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Massa]]<br />
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija<br />
| 5,43 g/cm<sup>3</sup><br />
|-----<br />
! align="left" | [[Gravetat]] superficial<br />
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Período de rotació<br />
| 58d 15,5088h<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació axial]]<br />
| 0°<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Albedo]]<br />
| 0,10-0,12<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]<br />
| 4,25 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia<br />
| 623 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit<br />
| 103 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"<br />
|-----<br />
! Mín.<br />
! Mitja<br />
! Màx.<br />
|-----<br />
| 90 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|440 K]] || 700 K<br />
|}<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]<br />
| vestigis<br />
|-----<br />
| [[Potassi]] || 31,7%<br />
|-----<br />
| [[Sodi]] || 24,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] atòmic || 9,5%<br />
|-----<br />
| [[Argó]] || 7,0%<br />
|-----<br />
| [[Heli]] || 5,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%<br />
|-----<br />
| [[Nitrogen]] || 5,2%<br />
|-----<br />
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%<br />
|-----<br />
| [[Aigua]] || 3,4%<br />
|-----<br />
| [[Hidrogen]] || 3,2%<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Teerra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury Earth Comparison.png|200px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
|}<br />
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. <br />
<br />
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].<br />
<br />
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].<br />
<br />
== Formació de Mercuri ==<br />
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. <br />
<br />
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.<br />
<br />
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref><br />
<br />
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.<br />
<br />
{{traducció automàtica}}<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&diff=3513Mercuri (planeta)2008-11-08T17:51:06Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{otrosusos|Mercuri}}<br />
<br />
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"<br />
|-----<br />
|<br />
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"<br />
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Imatge:Mercury symbol.svg|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imatge:Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Dist. Mija del Sol<br />
| 0,387 [[Unitat astronòmica|UA]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig<br />
| [[1 E10 m|57.894.376]] [[km]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Excentricitat]]<br />
| 0,20563069<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)<br />
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)<br />
| 115,88 dies<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija<br />
| 47,8725 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]<br />
| 7,004°<br />
|-----<br />
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]<br />
| 0<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]<br />
| 4.879,4 km<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial<br />
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Massa]]<br />
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija<br />
| 5,43 g/cm<sup>3</sup><br />
|-----<br />
! align="left" | [[Gravetat]] superficial<br />
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Período de rotació<br />
| 58d 15,5088h<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació axial]]<br />
| 0°<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Albedo]]<br />
| 0,10-0,12<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]<br />
| 4,25 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia<br />
| 623 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit<br />
| 103 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"<br />
|-----<br />
! Mín.<br />
! Mitja<br />
! Màx.<br />
|-----<br />
| 90 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|440 K]] || 700 K<br />
|}<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]<br />
| vestigis<br />
|-----<br />
| [[Potassi]] || 31,7%<br />
|-----<br />
| [[Sodi]] || 24,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] atòmic || 9,5%<br />
|-----<br />
| [[Argó]] || 7,0%<br />
|-----<br />
| [[Heli]] || 5,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%<br />
|-----<br />
| [[Nitrogen]] || 5,2%<br />
|-----<br />
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%<br />
|-----<br />
| [[Aigua]] || 3,4%<br />
|-----<br />
| [[Hidrogen]] || 3,2%<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Teerra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imatge:Mercury Earth Comparison.png|200px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
|}<br />
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. <br />
<br />
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].<br />
<br />
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].<br />
<br />
== Formació de Mercuri ==<br />
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. <br />
<br />
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.<br />
<br />
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref><br />
<br />
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.<br />
<br />
{{traducció automàtica}}<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3512Venus (planeta)2008-11-08T17:50:20Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.<br />
<br />
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.<br />
<br />
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.<br />
<br />
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.<br />
<br />
<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3511Venus (planeta)2008-11-08T17:49:44Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.<br />
<br />
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.<br />
<br />
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.<br />
<br />
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.<br />
<br />
<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3510Venus (planeta)2008-11-08T17:47:53Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{otrosusos|Venus}}<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació con la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
<br />
'''Venus''' es el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des de el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'órbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.<br />
<br />
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major enlogació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.<br />
<br />
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importancia en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.<br />
<br />
El adjectiu venusià es comúnment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdater adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'acepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmisió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3509Venus (planeta)2008-11-08T17:32:44Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{otrosusos|Venus}}<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació con la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3508Venus (planeta)2008-11-08T17:32:28Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{otrosusos|Venus}}<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.svg|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació con la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3507Venus (planeta)2008-11-08T17:31:49Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{otrosusos|Venus}}<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:25px-Venus symbol.png|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:290px-Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació con la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:250px-Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Venus_(planeta)&diff=3503Venus (planeta)2008-11-08T17:26:39Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «{{Artícul destacat}} {{otrosusos|Venus}} {| {{fichabonita}} |+'''Venus''' Símbol astronómic de Venus (planeta) |- |align="cente...».</p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{otrosusos|Venus}}<br />
{| {{fichabonita}}<br />
|+'''Venus''' [[Image:Venus symbol.svg|25px|Símbol astronómic de Venus (planeta)]]<br />
|-<br />
|align="center" colspan="2" | [[Image:Venus-real.jpg|290px|Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus.]]<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Características [[órbita|orbitales]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||0,72333199 [[Unitat Astronòmica|UA]]<br />
|-<br />
|Dist. media del Sol||[[1 E11 m|108.208.930]] [[km]]<br />
|-<br />
|[[Excentricitat]]|| 0,00677323<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sideral)||[[1 E7 s|224,701 díes]]<br />
|-<br />
|[[Periodo orbital]] (sinódic)||583,92 díes<br />
|-<br />
|[[Velocitat orbital]] media||35,0214 Km/s<br />
|-<br />
|[[Inclinació orbital|Inclinació]]||3,39471°<br />
|-<br />
|Número de [[satèlite natural|satèlits]]||0<br />
|-<br />
!bgcolor="#ffc0c0" colspan="2"|Característiques físiques<br />
|-<br />
|[[Diàmetro]] [[Llínea del Ecuador|ecuatorial]]||12.103,6 km<br />
|-<br />
|[[àrea (geometria)|àrea]] superficial||[[1 E14 m2|4,60 × 10<sup>8</sup>]] [[quilómetro quadrat|km²]]<br />
|-<br />
|[[Massa]]||[[1 E24 kg|4,869 × 10<sup>24</sup>]] [[kg]]<br />
|-<br />
|[[Densitat]] media||5,24 g/cm³<br />
|-<br />
|[[Gravetat]] superficial||8,87 [[Aceleració|m/s²]]<br />
|-<br />
|valign="top"|Periodo de rotació||-243,0187 días<br /> (movimient retrógrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort))<br />
|-<br />
|[[Inclinació axial]]||2,64°<br />
|-<br />
|[[Albedo]]||0,65<br />
|-<br />
|[[Velocitat de escape]]||10,36 km/s<br />
|-<br />
|valign="top"|[[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" width=100% style="background:transparent"<br />
|mín.*||media||máx.<br />
|-<br />
| 228 [[Kelvin|K]] -45.15 [[Grau Celsius|°C]] || [[1 E2 K|737 K]] 463.85 [[Grado Celsius|°C]] || 773 [[Kelvin|K]] 499.85 [[Grado Celsius|°C]] <br />
|}<br />
|-<br />
| colspan="2" |(*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols)<br />
|-<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmòsfera|atmosfériques]]<br />
|-<br />
|[[Presió atmosférica]] || 9321,9 [[Pascal (unitat de presió)|KPa]]<br />
|-<br />
|[[Dióxit de carbono]]||96%<br />
|-<br />
|[[Nitrógen]]||3%<br />
|-<br />
|[[Dióxit de sofre]]||0,015%<br />
|-<br />
|Vapor de [[Aigua]]||0,002%<br />
|-<br />
|[[Monóxit de carbono]]||0,0017%<br />
|-<br />
|[[Argó]]||0,007%<br />
|-<br />
|[[Heli]]||0,0012%<br />
|-<br />
|[[Neó]]||0,0007%<br />
|-<br />
|[[Sulfur de carbono]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Clorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-<br />
|[[Fluorur de hidrógen]]||Trazas<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació con la [[Terra_(planeta)|Terra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:Venus Earth Comparison.png|250px]] <br />
|-----<br />
|}</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mercuri_(planeta)&diff=3502Mercuri (planeta)2008-11-08T17:17:04Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «{{otrosusos|Mercuri}} {| border="0" align="right" style="margin-left:1em" |----- | {| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;" |+ <font size=...».</p>
<hr />
<div>{{otrosusos|Mercuri}}<br />
<br />
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"<br />
|-----<br />
|<br />
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"<br />
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Imatge:Mercury symbol.svg|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imatge:Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Dist. Mija del Sol<br />
| 0,387 [[Unitat astronòmica|UA]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig<br />
| [[1 E10 m|57.894.376]] [[km]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Excentricitat]]<br />
| 0,20563069<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)<br />
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)<br />
| 115,88 dies<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija<br />
| 47,8725 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]<br />
| 7,004°<br />
|-----<br />
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]<br />
| 0<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]<br />
| 4.879,4 km<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial<br />
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Massa]]<br />
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija<br />
| 5,43 g/cm<sup>3</sup><br />
|-----<br />
! align="left" | [[Gravetat]] superficial<br />
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]<br />
|-----<br />
! align="left" | Período de rotació<br />
| 58d 15,5088h<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Inclinació axial]]<br />
| 0°<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Albedo]]<br />
| 0,10-0,12<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]<br />
| 4,25 km/s<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia<br />
| 623 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit<br />
| 103 K<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Temperatura]] superficial<br />
|<br />
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"<br />
|-----<br />
! Mín.<br />
! Mitja<br />
! Màx.<br />
|-----<br />
| 90 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|440 K]] || 700 K<br />
|}<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]<br />
|-----<br />
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]<br />
| vestigis<br />
|-----<br />
| [[Potassi]] || 31,7%<br />
|-----<br />
| [[Sodi]] || 24,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] atòmic || 9,5%<br />
|-----<br />
| [[Argó]] || 7,0%<br />
|-----<br />
| [[Heli]] || 5,9%<br />
|-----<br />
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%<br />
|-----<br />
| [[Nitrogen]] || 5,2%<br />
|-----<br />
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%<br />
|-----<br />
| [[Aigua]] || 3,4%<br />
|-----<br />
| [[Hidrogen]] || 3,2%<br />
|-----<br />
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació amb la [[Terra (planeta)|Tierra]]<br />
|-----<br />
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Imatge:Mercury Earth Comparison.png|200px]] <br />
|-----<br />
|}<br />
|}<br />
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits. Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es van fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s. <br />
<br />
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], endós de 88 dies. No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, amb la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu període de [[translació]]. Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].<br />
<br />
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]]. Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Vulcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri. Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].<br />
<br />
== Formació de Mercuri ==<br />
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò. <br />
<br />
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu manto, deixant al nucli com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.<br />
<br />
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref><br />
<br />
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.<br />
<br />
{{traducció automàtica}}<br />
[[Categoria: Planetes]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Principat_d%27Asturies&diff=3501Principat d'Asturies2008-11-08T16:22:44Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
<br />
Lo '''Principat d'Astúries''' (En asturià Principáu d'Astúries) es una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital es la ciutat d'Oviedo, sent Gijón la seua ciutat més poblada.<br />
<br />
== Context Geogràfic ==<br />
El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial es l'espanyol, pero també s'utilisa l'asturià o bable. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort al Estatut D'Autonomia d'Astúries.<br />
<br />
Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. LA ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i de Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes son del INE, a 1 de giner de 2007.<br />
<br />
== Localisació ==<br />
Astúries es troba situada a la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de Lugo (Galícia), al est en Cantàbria, al sur en la província de Lleó (Castella i Lleó) i al nort en lo mar Cantàbric.<br />
<br />
Després la mort del rei Don Pelayo (any 737), lo territori asturià compren des de lo riu Eo al riu Asón.<br />
<br />
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el segle XVI es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el riu Eo i per la part oriental en el consell de Ribadesella, on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de Santander, situant-se la seua frontera oriental en el riu Asón, Per el sur les Asturies llimiten en la Cordillera Cantàbrica.<br />
<br />
En lo mapa cartogràfic editat en 1700 per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Asturies, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any 1778 les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.<br />
<br />
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de 1833, que dividix Espanya en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
El terme Asturies, reu el nom de els seus antics pobladors, els Astures, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans).<br />
<br />
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.<br />
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.<br />
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Així mateix, en lo Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.<br />
<br />
== Història ==<br />
Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupesres del orient de la Comunitat. Al Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els astures) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. <br />
<br />
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'Estat Romà, en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del sorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.<br />
<br />
Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el segle VI, que terminaria a principis del segle VIII en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en Roma i Toledo, no fon fàcil de sometre, establint-se en 722 una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles mijans, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escases. Després de la rebelió del fill d'Enrique II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.<br />
<br />
En el segle XVI el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.<br />
<br />
El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de giner de 1830, l'oficial Rafael de Riego, oriundo de Tuña (Tineo), es subleva en Càdiz proclamant la Constitució de 1812.<br />
<br />
A partir de 1830 escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.<br />
<br />
El 6 d'octubre de 1934 escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no van admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un avanç del fascisme en Espanya. La Revolució de 1934 va tindre ad Astúries per l'escenari principal.<br />
<br />
Durant la revolució de 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.<br />
<br />
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Asturies i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Asturies.<br />
<br />
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de 1990, el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.<br />
<br />
En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de al lluita per l'oficialitat del asturià (Com a Aragó, Lleó i la Comunitat Valenciana) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General.<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Si be lo castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. <br />
<br />
L'asturià te el seu orige en la llengua romanç derivada del llatí parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any 959, mentres que el document normatiu escrit en asturià mes antic que se conserva es el Fur d'Avilés de 1085. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià es una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En 1981 es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de 2005 s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.<br />
<br />
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo es també junt en el castellà. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vingut en cridar el Surdimientu.<br />
<br />
Ademés del asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no gosa de l'estatus jurídic de llengua oficial.<br />
<br />
== [[Política]] ==<br />
[[Imagen:Parlam asturias.jpg|center|thumb|500px]]<br />
<br />
</br><br />
{| {{tablabonitacentrada}}<br />
|-<br />
| colspan="9" width="60%" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''[[Elecciones autonómicas de Asturias|Elecciones Autonómicas]]'''</center><br />
|- bgcolor="#D8D8D8"<br />
| '''Partido'''<br />
| align="right" | '''1983'''<br />
| align="right" | '''1987'''<br />
| align="right" | '''1991'''<br />
| align="right" | '''1995'''<br />
| align="right" | '''1999'''<br />
| align="right" | '''2003'''<br />
| align="right" | '''2007'''<br />
|-<br />
| bgcolor="#FF4500" | '''[[PSOE]]'''<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 26<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 20<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 17<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 24<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 22<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
|-<br />
| bgcolor="#1E90FF" | '''[[Partido Popular|PP]]'''<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 14<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 13<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 19<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 20<br />
|-<br />
| bgcolor="#32CD32" | '''[[Izquierda Unida (España)|IU]]'''<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 5<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
|-<br />
| bgcolor="#FFA500" | '''[[CDS]]'''<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 8<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 2<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#EEEE42" | '''[[Coalición Asturianista|CA]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFF42" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#00DDDD" | '''[[URAS]]/[[PAS]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
|- bgcolor="#EEEEEE"<br />
| '''''Total'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
|}<br />
<br />
<center><small>Fuentes: [http://www.mir.es Ministerio del Interior] y [http://www.facc.info Federación Asturiana de Concejos]</small></center><br />
<br />
Partits polítics més representatius en Asturies (per orde de resultats electorals):<br />
<br />
*[[Partido Socialista Obrero Español]]<br />
*[[Partido Popular]]<br />
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] <br />
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])<br />
*[[Los Verdes-Grupo Verde]]<br />
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])<br />
<br />
== Organisació Territorial ==<br />
<br />
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.<br />
<br />
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.<br />
<br />
A efectes jurídics a Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.<br />
<br />
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.<br />
<br />
Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: [[Institut d'Informació Sanitària]], [[2002]]).<br />
<br />
== Economia ==<br />
{{AP|Economía de Asturias}}<br />
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ramaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no gaudix del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de la importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.<br />
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mijana nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).<br />
<br />
== Demografia ==<br />
<br />
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]<br />
{{AP|Demografía d'Asturias}}<br />
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mijana espanyola.<br />
<br />
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.<br />
<br />
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).<br />
<br />
[[Categoria: Comunitats Autónomes d'Espanya]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Principat_d%27Asturies&diff=3500Principat d'Asturies2008-11-08T16:18:01Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
<br />
Lo '''Principat d'Astúries''' (En asturià Principáu d'Astúries) es una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital es la ciutat d'Oviedo, sent Gijón la seua ciutat més poblada.<br />
<br />
== Context Geogràfic ==<br />
El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial es l'espanyol, pero també s'utilisa l'asturià o bable. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort al Estatut D'Autonomia d'Astúries.<br />
<br />
Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. LA ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i de Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes son del INE, a 1 de giner de 2007.<br />
<br />
== Localisació ==<br />
Astúries es troba situada a la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de Lugo (Galícia), al est en Cantàbria, al sur en la província de Lleó (Castella i Lleó) i al nort en lo mar Cantàbric.<br />
<br />
Després la mort del rei Don Pelayo (any 737), lo territori asturià compren des de lo riu Eo al riu Asón.<br />
<br />
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el segle XVI es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el riu Eo i per la part oriental en el consell de Ribadesella, on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de Santander, situant-se la seua frontera oriental en el riu Asón, Per el sur les Asturies llimiten en la Cordillera Cantàbrica.<br />
<br />
En lo mapa cartogràfic editat en 1700 per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Asturies, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any 1778 les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.<br />
<br />
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de 1833, que dividix Espanya en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
El terme Asturies, reu el nom de els seus antics pobladors, els Astures, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans).<br />
<br />
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.<br />
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.<br />
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Així mateix, en lo Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.<br />
<br />
== Història ==<br />
Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupesres del orient de la Comunitat. Al Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els astures) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. <br />
<br />
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'Estat Romà, en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del sorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.<br />
<br />
Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el segle VI, que terminaria a principis del segle VIII en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en Roma i Toledo, no fon fàcil de sometre, establint-se en 722 una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles mijans, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escases. Després de la rebelió del fill d'Enrique II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.<br />
<br />
En el segle XVI el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.<br />
<br />
El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de giner de 1830, l'oficial Rafael de Riego, oriundo de Tuña (Tineo), es subleva en Càdiz proclamant la Constitució de 1812.<br />
<br />
A partir de 1830 escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.<br />
<br />
El 6 d'octubre de 1934 escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no van admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un avanç del fascisme en Espanya. La Revolució de 1934 va tindre ad Astúries per l'escenari principal.<br />
<br />
Durant la revolució de 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.<br />
<br />
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Asturies i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Asturies.<br />
<br />
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de 1990, el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.<br />
<br />
En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de al lluita per l'oficialitat del asturià (Com a Aragó, Lleó i la Comunitat Valenciana) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General.<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Si be lo castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. <br />
<br />
L'asturià te el seu orige en la llengua romanç derivada del llatí parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any 959, mentres que el document normatiu escrit en asturià mes antic que se conserva es el Fur d'Avilés de 1085. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià es una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En 1981 es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de 2005 s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.<br />
<br />
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo es també junt en el castellà. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vingut en cridar el Surdimientu.<br />
<br />
Ademés del asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no gosa de l'estatus jurídic de llengua oficial.<br />
<br />
== [[Política]] ==<br />
[[Imagen:Parlam asturias.jpg|center|thumb|500px]]<br />
<br />
</br><br />
{| {{tablabonitacentrada}}<br />
|-<br />
| colspan="9" width="60%" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''[[Elecciones autonómicas de Asturias|Elecciones Autonómicas]]'''</center><br />
|- bgcolor="#D8D8D8"<br />
| '''Partido'''<br />
| align="right" | '''1983'''<br />
| align="right" | '''1987'''<br />
| align="right" | '''1991'''<br />
| align="right" | '''1995'''<br />
| align="right" | '''1999'''<br />
| align="right" | '''2003'''<br />
| align="right" | '''2007'''<br />
|-<br />
| bgcolor="#FF4500" | '''[[PSOE]]'''<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 26<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 20<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 17<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 24<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 22<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
|-<br />
| bgcolor="#1E90FF" | '''[[Partido Popular|PP]]'''<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 14<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 13<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 19<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 20<br />
|-<br />
| bgcolor="#32CD32" | '''[[Izquierda Unida (España)|IU]]'''<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 5<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
|-<br />
| bgcolor="#FFA500" | '''[[CDS]]'''<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 8<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 2<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#EEEE42" | '''[[Coalición Asturianista|CA]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFF42" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#00DDDD" | '''[[URAS]]/[[PAS]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
|- bgcolor="#EEEEEE"<br />
| '''''Total'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
|}<br />
<br />
<center><small>Fuentes: [http://www.mir.es Ministerio del Interior] y [http://www.facc.info Federación Asturiana de Concejos]</small></center><br />
<br />
Partits polítics més representatius en Asturies (per orde de resultats electorals):<br />
<br />
*[[Partido Socialista Obrero Español]]<br />
*[[Partido Popular]]<br />
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] <br />
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])<br />
*[[Los Verdes-Grupo Verde]]<br />
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])<br />
<br />
== Organisació Territorial ==<br />
<br />
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.<br />
<br />
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.<br />
<br />
A efectes jurídics a Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.<br />
<br />
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.<br />
<br />
Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: [[Institut d'Informació Sanitària]], [[2002]]).<br />
<br />
== Economia ==<br />
{{AP|Economía de Asturias}}<br />
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ramaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no gaudix del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de la importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.<br />
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mijana nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).<br />
<br />
== Demografia ==<br />
<br />
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]<br />
{{AP|Demografía d'Asturias}}<br />
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mijana espanyola.<br />
<br />
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.<br />
<br />
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).<br />
<center><br />
{| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff"<br />
! colspan="8" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Población del Principado de Asturias (1787-2006)'''<br />
|-<br />
! width="600" | <small> Evolución 1900-2006<ref name = "ine"> {{Cita web| título = Instituto Nacional de Estadística | url = http://www.ine.es | fechaacceso = 10/05/2007 | añoacceso = 2007 | idioma = español }}</ref><br />
! width="30" |<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes<br />
! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes<br />
! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional<br />
|----- align="center"<br />
| rowspan=12 align="center" | [[Imagen:Evolución demográfica de Asturias.png|400px]]<br />
| rowspan=12 |<br />
|----- align="center"<br />
| [[1787]]* || 342.537 ||3,34% ||[[1960]] || 989.344 ||3,23%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1857]] || 524.529 ||3,39% ||[[1970]] || 1.045.635 ||3,08%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1877]] || 576.352 ||3,47% ||[[1981]] || 1.127.007 ||2,99%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1887]] || 595.420 ||3,39% ||[[1991]] || 1.098.725 ||2,79%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1897]] || 612.663 ||3,39% ||[[1996]] || 1.087.885 ||2,74%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1900]] || 627.069 ||3,37% ||[[2001]] || 1.075.329 ||2,62%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1910]] || 685.131 ||3,43% ||[[2002]] || 1.073.971 ||2,57%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1920]] || 743.726 ||3,48% ||[[2003]] || 1.075.381 ||2,52%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1930]] || 791.855 ||3,34% ||[[2004]] || 1.073.761 ||2,48%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1940]] || 836.642 ||3,22% ||[[2005]] || 1.076.635 ||2,44%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1950]] || 888.149 ||3,16% ||[[2006]] || 1.076.896 ||2,41%<br />
|----- align="center"<br />
|colspan="8"|*<small> Font: Les senyes de 1787 corresponen al [[cens de Floridablanca]], citats per Mª del Carmen Ansón Calvo en ''Asturies en la Espanya de Carlos III. Demografia y societat'', Universitat de Oviedo, Servici de Publicaciones.<small><br />
|-<br />
|}<br />
</center><br />
<br />
== Cultura ==<br />
{{AP|Cultura de Asturias}}<br />
<br />
[[Imagen¡:Santullano.jpg|thumb|right|250px|San Julián de los Prados, en Oviedo]]<br />
<br />
[[Imagen¡:Horreo Deva.JPG|right|thumb|250px|Un hórreo en la parroquia de Deva, en Gijón]]<br />
<br />
Astúries posseix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona [[Art prerrománico|prerrománica]] (''[[Art asturià]]'') en monuments com [[Santa María del Naranco]], [[Església de Santianes de Pravia|Santianes de Pravia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil preromànic ramirense (a causa de [[Ramiro I d'Asturias|Ramiro I]]) o [[San Julián de los Prados]], coneguda com Santullano ([[Oviedo]]) d'estil preromànic alfonsí (a causa de [[Alfons II d'Asturias|Alfonso II el Cast]]), tots ells a Oviedo. En el consell de Villaviciosa hi ha l'església de [[San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el «Conventín»)i l'església de Sant Salvador de Priesca. En el consell de [[Cabranes]], destaca [[Sant Julià de Viñón]].<br />
<br />
El [[art romànic]] està molt present ya que tota Astúries estava encreuada per una de les ''rutes compostelanes'', destacant lo [[monestir de Sant Pere de Vilanova]] (prop de [[Ceps d'Onís]]), les esglésies de [[Església de Sant Esteve (Llauramil)|San Esteban de Llauramil]] ([[Siero]]), [[Església de Sant Joan (Amandi)|San Juan d'Amandi]] ([[Villaviciosa]]) i Santa Maria de Junc ([[Ribadesella]]).<br />
<br />
El [[gòtic]] no és abundant, encara que n'hi han bones mostres d'este estil com la [[catedral d'Oviedo|Catedral de Sant Salvador]] a Oviedo.<br />
<br />
Es troba més present el [[barroc]], per mijà de l'arquitectura palatina, en eixemples tan notables com el Palau de Camposagrado i el de Velarde — Est últim seu del [[Museu de Belles Arts d'Astúries]]. De factura barroca destaca en obra civil pública el pont i portage ([[Olloniego]]); els miliars, cadires o canapés presents al llarc de la carretera a Madrid i l'edifici balneari de Caldes de Priorio (Oviedo).<br />
<br />
<br />
En 1985, la [[UNESCO]] va declarar els Monuments de [[Oviedo]] i del Regne d'Astúries Patrimoni de la Humanitat. Esta declaració afecta: la Cambra Santa de la [[catedral d'Oviedo]] i la basílica de Santullano, modernament crida San Julián de los Prados, situades a Oviedo i de l'època d'Alfons II, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, les dos en la falda de la muntanya Naranco en la contornada d'Oviedo i Santa Cristina de Lena prop de Pola de Lena, els tres d'època de Ramiro I i finalment la Foncalada, una font pública situada en el carrer de Foncalada en ple nucli urbà ovetense i d'època d'Alfons III.»<br />
<br />
Quant a l'Arquitectura Popular, el [[sitja]] asturià destaca per la seua extensió demogràfica i per la seua evolució funcional, tenint com a característica bàsica el seu desmontabilitat, podent ser fàcilment trasportat a una atra ubicació. La [[panera]] es l'evolució d'este, donant-se eixemples que superen els 100 metres cuadrats de superfície coberta. La finalitat de la sija és la de graner i dependència on guardar objectes. En l'aplegada del cultiu de la dacsa i dels fabes li va dotar dels corredors exteriors i baranes per al «curat» de les collites. <br />
<br />
{{VT|Bienes d'interés cultural d'Asturias}}<br />
<br />
== Pintura ==<br />
El millor mig per a dispondre d'una visió rigorosa de la història de la pintura a Astúries és visitant el [[Museu de Belles Arts d'Astúries]], en presència dels principals pintors asturians del segle XX:<br />
* [[Darío de Regoyos]] ([[1857]]–[[1913]])<br />
* [[Marià Vaig habitar]] ([[1899]]–[[1974]])<br />
* [[Evaristo Vall]] ([[1878]]–[[1951]])<br />
* [[Nicanor Piñole]] ([[1878]]–[[1978]])<br />
* [[Aurelio Suárez]] ([[1910]]-[[2003]]), pintor subrealiste.<br />
* Pelai Ortega ([[1954]])<br />
* [[Inocencio Urbina Vilanova]] ([[1926]]) que, sense estar la seua obra present en lo citat museu, és un dels més destacats paisagistes asturians de la segona mitat del segle XX.<br />
<br />
== Fotografia ==<br />
<br />
U dels principals museus en fotografia antiga asturiana és el [[Museu Etnogràfic del Poble d'Asturias|Museu del Poble d'Astúries]] en [[Gijón]].<br />
Els principals fotògrafs del segle XIX a Astúries són:<br />
* Feliciano Pardo Campos ([[1876]] - c. [[1930]])<br />
* José Fernández Cuétara ([[1878]] - [[1928]])<br />
* Ramon del Fleix ([[1834]] - [[1899]]). A partir de [[1889]] Ramón del Fleix i fills<br />
* Fernando del Fleix ([[1848]] - [[1929]])<br />
* Ramón García Duarte ([[1862]] - [[1937]])<br />
* Jean David, fotògraf francés actiu a Astúries en 1881 - 1905<br />
* Marceliano Cuesta ([[1840]] - [[1903]])<br />
* Luis Muñiz Miranda ([[1850]] - [[1927]])<br />
* Modest Montoto ([[1875]]-[[1950]])<br />
* Baltasar Cué<br />
<br />
Els fotògrafs destacats del segle XX són:<br />
* [[Javier Bauluz]] ([[1960]])( premi Puliser en 1995.)<br />
* José Ferrero ([[1959]])<br />
<br />
== Lliteratura ==<br />
{{AP|Lliteratura d'Asturias}}<br />
[[Image:La-Regenta-i-Catedral.jpg|La Regenta i la catedral d'Oviedo|thumb|right|300px]]<br />
Entre les seues personalitats es menester destacar:<br />
<br />
:* [[Gaspar Melcior de Jovellanos]] ([[1744]]–[[1811]])<br />
:* [[Leopoldo García-Ales Ureña (Clarí)|Leopoldo Ales Clarí]] ([[1851]]–[[1901]])<br />
:* [[Armando Palau Valdés]] ([[1853]]–[[1938]])<br />
:* [[Ramón Pérez d'Ayala]] ([[1880]]–[[1962]])<br />
:* [[Alfonso Camín]] ([[1890]]–[[1982]])<br />
:* [[Alejandro Casalot]] ([[1903]]–[[1965]])<br />
:* [[Carlos Bousoño]] ([[1923]])<br />
:* [[Ángel González]] ([[1925]]-[[2008]])<br />
:* [[Corín Tellado]] ([[1927]])<br />
:* [[Marià Antolín Estona]] ([[1943]])<br />
:* [[Rafael Reig]] ([[1963]])<br />
:* [[Xuan Bello]] ([[1965]])<br />
:* [[Jordi Dotze]] ([[1967]])<br />
:* [[Jorge Moreno]] ([[1973]])<br />
<br />
== Música ==<br />
{{AP|Música d'Asturies}}<br />
<br />
La música i la dansa són variades i pròpies.<br />
L'instrument més característic és la ''[[gaita asturiana|gaita de tres tubos]]'', un d'insuflació (bufador) i dos sonors (ronquàs i punteru), que s'utilisa en moltes danses populars, tocant-se acompanyada de tambor, encara que també d'atres instruments com l'acordeó o el clarinet.<br />
<br />
El cant tradicional més representatiu del Principat és la [[tonada]] en les seues múltiples variants. En este camp destaca la llabor de [[Joaquín Pixán]], també conegut per ser un gran tenor.<br />
<br />
Les formacions musicals més abundants són les diferents tendències expressives entorn de la música folk: gaiters tradicionals com [[Xuacu Amieva]], grups de la crida «música celta» ([[Llan de Cubel]], [[Nuberu (música)|Nuberu]] o [[Felpeyu]] com els més coneguts), nombroses bandes de gaites, el Colectivu Muyeres, o la fusió que representa [[Hevia]], sens faltar els cantautors com [[Toli Múrgola]], el ''showman'' [[Jerónimo Granda]] o [[Víctor Manuel (cantant)|Víctor Manuel]], autor de cançons que ya quasi formen part de la música popular asturiana, com ''La romeria'', ''El cuélebre'' o ''Astúries''. No obstant el Principat d'Astúries és també prolífic en grups de rock i pop com [[Els Berrones]] (agre-rock, del que són creadors), Els Stukas (el tema '' deAtrapado els quals'' va ser triat en [[2007]] per la [[TPA]] com el millor de la història), [[Illegals (Espanya)|Illegals]] (rock-punk), [[Warcry]] (heavy metall), [[Avalanch]] (epic metall), [[Fe de Rates]] (punk-rock), [[Meinhoff]], [[Jacky Trap]] (Nu-Metal, rock) i rock radical com [[Dixebra]]. No cal oblidar al conegut [[Melendi]], l'estil del qual va des de la rumba al pop més comercial, o [[El Son de Morfeu]].<br />
<br />
A principis de la dècada de [[anys 1990|1990]], un moviment de música alternativa, molt relacionat en el gènere [[indie]] que escomençava a sorgir en la resta d'Espanya i conegut com [[Xixón Sound]], va portar incorporacions destacables com [[Australian Blonde]] o [[Manta Ray]]. Este planter no ha deixat d'aportar nous noms, com [[Jr]], [[Viva les Vegas]], [[Mus (música)|Mus]], [[Nosoträsh]] o el cantautor [[Nacho Vegas]], antic component de [[Manta Ray]].<br />
<br />
== Mitologia ==<br />
{{AP|Mitologia d'Asturies}}<br />
<br />
A Astúries s'han creat mits que des de molt antic s'han fet populars, arribant fins als nostres dies els més coneguts:<br />
<br />
==== [[Xana|Xanes]] ====<br />
<br />
Són nimfes de cabell ros i molt belles que viuen prop de les fonts. Visten túniques de lli blanc i captiven en la seua veu. Són caprichoses, en general temibles, perquèe atrauen als mossos per a ofegar-los en les fonts dels rius. No poden donar de mamar els seus fills, que es crien deteriorats, i a vegades els canvien pels fills més robustos dels mortals. Poden produir mals enxisos. També poden se regalar maneges o estàtues d'or.<br />
<br />
==== El [[Trasgo|Trasgu]] ====<br />
<br />
És un personage chicotet, coix i en un gorro encarnat. Li agrada fer maldats. Entra en les cases canviant. Perquè no torne se li demana que faça coses que no pot i al no poder, per vergonya no torna.<br />
<br />
==== El [[Nuberu (mitologia)|Ñuberu]] ====<br />
És el geni conductor del núvol i la tempestat i és l'equivalent en la mitologia asturiana del Zeus grec o el Júpiter Romà, sol representar-se'n com un ancià fornit de llarga barba i cabells blancs cobert en un manto i barret de color gris i una vara en la mà<br />
<br />
==== El [[Cuélebre]] ====<br />
És una gran serp alada (equivalent al mite del dragó) que viu en el fons de les coves guardant tesors.<br />
<br />
==== Les [[Ayalga]]s ====<br />
<br />
Són belles, però manco que les Xanas. La seua bellesa és Terrena sens gens diabòlic. En definitiva, pertanyen al grup de dones encantades obligades a viure en misteriosos palaus plens de grans riqueses, guardats per horrorosos cuélebres (enormes colobres en ales) que pareixen escapats de l'ampli catàlec dels rèptils prehistòrics.<br />
<br />
==== Les [[Bugaderes]] ====<br />
<br />
Són també de la mateixa família dels Nuberos. El seu físic és desagradable; són velles de rostre ressec i angulós, que contrasta estranyament en una cabellera abundant i blanca, semblant a una esfilagarsada cua de bromera. Els ulls aguts s'entretanquen térbolament, en mirada fugissera. Veu monòtona i rovellada. Viuen a la vora dels rius o davall les aigües espumoses. Tota la seua aparent decrepitud desapareix a l'agitar-se febrilment i alegradament, mesclant-se en els remolins de les aigües en les crescudes.<br />
<br />
==== Les [[Ànima en pena|Almas en Pena]] ====<br />
<br />
Molt freqüents són estes aparicions que en les seues gemegoses peticions de misses o reparació de faltes, etc., aterrixen els familiars. Els relats sobre ànimes en pena suspenien l'ànim, inevitablement, en les reunions hivernals a l'amor de la llar.<br />
<br />
==== [[Busgosu]] ====<br />
Molt freqüent en els boscos que rodegen a Siero. Se li pot observar ajudant als llenyaters de la zona o a propis animals de l'ambient. És un ser pacífic. Es caracterisa per tindre potes de cabra, cap desproporcionat en dos banyes en la part superior i peüngles.<br />
<br />
== Festes ==<br />
Mire [[Festas de interés turístic d'Asturies]]<br />
<br />
== Gastronomia ==<br />
<br />
{{AP|Gastronomía d'Asturias}}<br />
<br />
Té elements que l'emparenten en la cuina gallega, normanda i bretona.<br />
El plat més conegut és la [[Fabada Asturiana|''fabada'']], potent guisat fet en ''fabes'', una varietat de fesol blanc o fesol, acompanyades per choriç, botifarra, lacàs i cansalada. Açò se servix a banda i es coneix en el nom de ''companage''. Ademés destaca la varietat de peixos frescos i mariscos del cantàbric i la qualitat de la seua carn de vedella i de bou.<br />
<br />
Existixen més de cent varietats diferents d'excelents [[Formage d'Asturias|quesos]] artesans, dels que el de ''cabrales'' és el més popular i conta en denominació d'origen. Si es preferix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs en llet i les casadiellas (un tipus de crepés farcides d'una barrejada de fruites seques com a nou, almela o avellana, prèviament triturats, barrejades en sucre i regat per anís) ben fregides o al forn.<br />
<br />
La beguda asturiana per excelència és la [[sidra]], el procés de elaboració i formes de consum de la qual s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. En els seus pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra va alegrar i alegra [[romeria]]s'i reunions i continua exercint en [[gigre]]s'i [[palma]]s l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. Als últims anys han aparegut, en notable acceptació, les sidres de nova expressió i l'esperada [[denominació d'orige]].<br />
<br />
Manco intregat, però no manco important, en l'occident també és típic el [[vi]] que es produix en eixa zona com per exemple el vi de Ceps del Narcea, encara que Astúries no té cap [[denominació d'origen]] de vins.<br />
<br />
== Entorn Natural ==<br />
[[Imagen:Ref.0202.jpg|300px|right|thumb|Embalse de Alfilorios y Sierra del Aramo ([[Morcín]])]]<br />
[[Imagen:Llanes-Viango.jpg|thumb|right|300px|Llanes, en el Principado de Asturias]]<br />
<br />
{{AP|Lista de espais naturals d'Asturies}}<br />
<br />
Asturies es una comunitat montanyosa i costera que conta en numerosos i coneguts enclaus naturals (alguns d'ells protegits com Parcs Nacionals, Naturals o com Reserves de la Biosfer); es menester destacar:<br />
<br />
:* Cima de l'[[Angliru]]<br />
:* [[Naranjo de Bulnes]] (Picu Urriellu)<br />
:* Parc Nacional dels [[Pics de Europa]]<br />
:* Cordillera del Sueve y Mirador del Fito<br />
:* [[Ruta del Cares]]<br />
:* [[Cap de Peñas]] y [[Cap Vidio]]<br />
:* [[Cap de Torres]]<br />
:* [[Plaja Silenci|Plaja del Silenci]]<br />
:* Bufons de Llanes<br />
:* [[Llacs de Covadonga]] (Pics de Europa) y [[Llacs de Saliencia]] ([[Somiedo]])<br />
:* [[Reserva de la Biosfera|Reserves de la Biosfera]]<br />
:*[[Parc Natural de Ponga]]<br />
:*[[Parc Natural de Redes]]<br />
:*[[Parc Natural de Somiedo]]<br />
:*[[Muniellos|Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos]]<br />
<br />
== Deport ==<br />
<br />
[[Categoria:Astúries]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Principat_d%27Asturies&diff=3491Principat d'Asturies2008-11-08T15:43:19Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{esbos}}<br />
<br />
Lo '''Principat d'Astúries''' (En asturià Principáu d'Astúries) es una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de Príncip d'Astúries. La seua capital es la ciutat d'Oviedo, sent Gijón la seua ciutat més poblada.<br />
<br />
== Context Geogràfic ==<br />
El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial es l'espanyol, pero també s'utilisa l'asturià o bable. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort al Estatut D'Autonomia d'Astúries.<br />
<br />
Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. LA ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, Oviedo, en 216.607 hab. i de Avilés, que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son Siero (49.491 hab.), Langreo (450.668) i Mieres (44.992 hab). Les senyes son del INE, a 1 de giner de 2007.<br />
<br />
== Localisació ==<br />
Astúries es troba situada a la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de Lugo (Galícia), al est en Cantàbria, al sur en la província de Lleó (Castella i Lleó) i al nort en lo mar Cantàbric.<br />
<br />
Després la mort del rei Don Pelayo (any 737), lo territori asturià compren des de lo riu Eo al riu Asón.<br />
<br />
En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el segle XVI es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el riu Eo i per la part oriental en el consell de Ribadesella, on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de Santander, situant-se la seua frontera oriental en el riu Asón, Per el sur les Asturies llimiten en la Cordillera Cantàbrica.<br />
<br />
En lo mapa cartogràfic editat en 1700 per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Asturies, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any 1778 les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria.<br />
<br />
El contorn actual s'establix en la divisió territorial de 1833, que dividix Espanya en províncies a imitació de al francesa. Compren els territoris de la comarca històrica de les Astúries de Oviedo, afegint els consells de Ribadedeva, Penyamellera Alta i Penyamellera Baixa que pertanyien a les Astúries de Santillana, ara en la Província de Cantàbria.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
El terme Asturies, reu el nom de els seus antics pobladors, els Astures, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans).<br />
<br />
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.<br />
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.<br />
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Així mateix, en lo Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.<br />
<br />
== Història ==<br />
Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupesres del orient de la Comunitat. Al Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els astures) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. <br />
<br />
La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'Estat Romà, en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els segles II-III d.C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del sorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón.<br />
<br />
Després de varis segles sens presencia estrangera, els sueus i visigots ocuparen lo territori durant el segle VI, que terminaria a principis del segle VIII en l'invasió musulmana. Lo territori, com havia succeït en Roma i Toledo, no fon fàcil de sometre, establint-se en 722 una independència de fet com Regne d'Astúries després de la victòria de Pelayo en la batalla de Covadonga. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles mijans, l'aïllament propiciat per la cordillera cantàbrica fa que les referències històriques siguen escases. Després de la rebelió del fill d'Enrique II de Trastàmara, s'establix lo Principat d'Astúries. Si va haver varis intents d'independència, els més coneguts foren el comte Gonzalo Pelàez o la reina Urraca (la asturiana), que encara conseguint importants victòries al fi foren derrotats per les tropes castellanes.<br />
<br />
En el segle XVI el territori va atényer per primera vegada els 100.000 habitants, número que es va duplicar en l'aplegada de la dacsa americana al segle següent.<br />
<br />
El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França i es proclama sobirana, creant eixèrcit propi i enviant embaixadors al estranger, sent el primer organisme oficial d'Espanya en donar eixe pas. En eixe moment es formen corps militars propis com el Regiment de Candàs i Luanco. El 1 de giner de 1830, l'oficial Rafael de Riego, oriundo de Tuña (Tineo), es subleva en Càdiz proclamant la Constitució de 1812.<br />
<br />
A partir de 1830 escomença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial en la comunitat. Més tart s'establix l'industria siderúrgica i naval.<br />
<br />
El 6 d'octubre de 1934 escomençà un alçament revolucionant en la conca minera provocada perque els revolucionaris no van admetre l'entrada de la CEDA en el govern, una cosa que entendrien com un avanç del fascisme en Espanya. La Revolució de 1934 va tindre ad Astúries per l'escenari principal.<br />
<br />
Durant la revolució de 1934, protagonisada per els miners de les Conques, Oviedo queda assolada en bona part: resulten incendiats, entre atres edificis, el de l'Universitat, que la seua biblioteca guardava fondos bibliogràfics d'extraordinari valor que no es pogueren recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmara Santa en la Catedral, per la seua part, fon dinamitada.<br />
<br />
La Guerra Civil va produir la divisió d'Astúries en dos bandos, al sumar-se Oviedo al alçament el 19 de juliol. El 25 d'agost de 1937 es proclama Gijón el Consell Sobirà d'Asturies i Lleó presidint per el dirigent sindical i socialiste Belarmino Tomàs, terminant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Després de vint anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialisació d'Asturies.<br />
<br />
Fortament afectat per la reconversió industrial de la década de 1990, el Principat intenta actualment potenciar els seus abundants recursos paisagístics i naturals en vistes al turisme.<br />
<br />
En l'actualitat el major moviment social que viu Astúries es el de al lluita per l'oficialitat del asturià (Com a Aragó, Lleó i la Comunitat Valenciana) i s'està vivint un aument del moviment nacionaliste, pese a que este mai va conseguir representació en la Junta General.<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Si be lo castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada. <br />
<br />
L'asturià te el seu orige en la llengua romanç derivada del llatí parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any 959, mentres que el document normatiu escrit en asturià mes antic que se conserva es el Fur d'Avilés de 1085. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià es una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En 1981 es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de 2005 s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.<br />
<br />
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo es també junt en el castellà. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vingut en cridar el Surdimientu.<br />
<br />
Ademés del asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no gosa de l'estatus jurídic de llengua oficial.<br />
<br />
== [[Política]] ==<br />
[[Imagen:Parlam asturias.jpg|center|thumb|500px]]<br />
<br />
</br><br />
{| {{tablabonitacentrada}}<br />
|-<br />
| colspan="9" width="60%" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''[[Elecciones autonómicas de Asturias|Elecciones Autonómicas]]'''</center><br />
|- bgcolor="#D8D8D8"<br />
| '''Partido'''<br />
| align="right" | '''1983'''<br />
| align="right" | '''1987'''<br />
| align="right" | '''1991'''<br />
| align="right" | '''1995'''<br />
| align="right" | '''1999'''<br />
| align="right" | '''2003'''<br />
| align="right" | '''2007'''<br />
|-<br />
| bgcolor="#FF4500" | '''[[PSOE]]'''<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 26<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 20<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 17<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 24<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 22<br />
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21<br />
|-<br />
| bgcolor="#1E90FF" | '''[[Partido Popular|PP]]'''<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 14<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 13<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 21<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 19<br />
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 20<br />
|-<br />
| bgcolor="#32CD32" | '''[[Izquierda Unida (España)|IU]]'''<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 5<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4<br />
|-<br />
| bgcolor="#FFA500" | '''[[CDS]]'''<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 8<br />
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 2<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
| bgcolor="#ffffff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#EEEE42" | '''[[Coalición Asturianista|CA]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFF42" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFff" align="right" |<br />
|-<br />
| bgcolor="#00DDDD" | '''[[URAS]]/[[PAS]]'''<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 1<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 3<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0<br />
|- bgcolor="#EEEEEE"<br />
| '''''Total'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
| align="right" | '''''45'''''<br />
|}<br />
<br />
<center><small>Fuentes: [http://www.mir.es Ministerio del Interior] y [http://www.facc.info Federación Asturiana de Concejos]</small></center><br />
<br />
Partits polítics més representatius en Asturies (per orde de resultats electorals):<br />
<br />
*[[Partido Socialista Obrero Español]]<br />
*[[Partido Popular]]<br />
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]] <br />
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])<br />
*[[Los Verdes-Grupo Verde]]<br />
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])<br />
<br />
== Organisació Territorial ==<br />
<br />
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.<br />
<br />
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.<br />
<br />
A efectes jurídics a Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.<br />
<br />
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.<br />
<br />
Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: [[Institut d'Informació Sanitària]], [[2002]]).<br />
<br />
== Economia ==<br />
{{AP|Economía de Asturias}}<br />
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ramaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no gaudix del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de la importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.<br />
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mijana nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).<br />
<br />
== Demografia ==<br />
<br />
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]<br />
{{AP|Demografía d'Asturias}}<br />
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mijana espanyola.<br />
<br />
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.<br />
<br />
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).<br />
<center><br />
{| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff"<br />
! colspan="8" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Población del Principado de Asturias (1787-2006)'''<br />
|-<br />
! width="600" | <small> Evolución 1900-2006<ref name = "ine"> {{Cita web| título = Instituto Nacional de Estadística | url = http://www.ine.es | fechaacceso = 10/05/2007 | añoacceso = 2007 | idioma = español }}</ref><br />
! width="30" |<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes<br />
! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año<br />
! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes<br />
! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional<br />
|----- align="center"<br />
| rowspan=12 align="center" | [[Imagen:Evolución demográfica de Asturias.png|400px]]<br />
| rowspan=12 |<br />
|----- align="center"<br />
| [[1787]]* || 342.537 ||3,34% ||[[1960]] || 989.344 ||3,23%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1857]] || 524.529 ||3,39% ||[[1970]] || 1.045.635 ||3,08%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1877]] || 576.352 ||3,47% ||[[1981]] || 1.127.007 ||2,99%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1887]] || 595.420 ||3,39% ||[[1991]] || 1.098.725 ||2,79%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1897]] || 612.663 ||3,39% ||[[1996]] || 1.087.885 ||2,74%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1900]] || 627.069 ||3,37% ||[[2001]] || 1.075.329 ||2,62%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1910]] || 685.131 ||3,43% ||[[2002]] || 1.073.971 ||2,57%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1920]] || 743.726 ||3,48% ||[[2003]] || 1.075.381 ||2,52%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1930]] || 791.855 ||3,34% ||[[2004]] || 1.073.761 ||2,48%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1940]] || 836.642 ||3,22% ||[[2005]] || 1.076.635 ||2,44%<br />
|----- align="center"<br />
| [[1950]] || 888.149 ||3,16% ||[[2006]] || 1.076.896 ||2,41%<br />
|----- align="center"<br />
|colspan="8"|*<small> Font: Les senyes de 1787 corresponen al [[cens de Floridablanca]], citats per Mª del Carmen Ansón Calvo en ''Asturies en la Espanya de Carlos III. Demografia y societat'', Universitat de Oviedo, Servici de Publicaciones.<small><br />
|-<br />
|}<br />
</center><br />
<br />
== Cultura ==<br />
{{AP|Cultura de Asturias}}<br />
<br />
[[Imagen¡:Santullano.jpg|thumb|right|250px|San Julián de los Prados, en Oviedo]]<br />
<br />
[[Imagen¡:Horreo Deva.JPG|right|thumb|250px|Un hórreo en la parroquia de Deva, en Gijón]]<br />
<br />
Astúries posseix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona [[Art prerrománico|prerrománica]] (''[[Art asturià]]'') en monuments com [[Santa María del Naranco]], [[Església de Santianes de Pravia|Santianes de Pravia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil preromànic ramirense (a causa de [[Ramiro I d'Asturias|Ramiro I]]) o [[San Julián de los Prados]], coneguda com Santullano ([[Oviedo]]) d'estil preromànic alfonsí (a causa de [[Alfons II d'Asturias|Alfonso II el Cast]]), tots ells a Oviedo. En el consell de Villaviciosa hi ha l'església de [[San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el «Conventín»)i l'església de Sant Salvador de Priesca. En el consell de [[Cabranes]], destaca [[Sant Julià de Viñón]].<br />
<br />
El [[art romànic]] està molt present ya que tota Astúries estava encreuada per una de les ''rutes compostelanes'', destacant lo [[monestir de Sant Pere de Vilanova]] (prop de [[Ceps d'Onís]]), les esglésies de [[Església de Sant Esteve (Llauramil)|San Esteban de Llauramil]] ([[Siero]]), [[Església de Sant Joan (Amandi)|San Juan d'Amandi]] ([[Villaviciosa]]) i Santa Maria de Junc ([[Ribadesella]]).<br />
<br />
El [[gòtic]] no és abundant, encara que n'hi han bones mostres d'este estil com la [[catedral d'Oviedo|Catedral de Sant Salvador]] a Oviedo.<br />
<br />
Es troba més present el [[barroc]], per mijà de l'arquitectura palatina, en eixemples tan notables com el Palau de Camposagrado i el de Velarde — Est últim seu del [[Museu de Belles Arts d'Astúries]]. De factura barroca destaca en obra civil pública el pont i portage ([[Olloniego]]); els miliars, cadires o canapés presents al llarc de la carretera a Madrid i l'edifici balneari de Caldes de Priorio (Oviedo).<br />
<br />
<br />
En 1985, la [[UNESCO]] va declarar els Monuments de [[Oviedo]] i del Regne d'Astúries Patrimoni de la Humanitat. Esta declaració afecta: la Cambra Santa de la [[catedral d'Oviedo]] i la basílica de Santullano, modernament crida San Julián de los Prados, situades a Oviedo i de l'època d'Alfons II, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, les dos en la falda de la muntanya Naranco en la contornada d'Oviedo i Santa Cristina de Lena prop de Pola de Lena, els tres d'època de Ramiro I i finalment la Foncalada, una font pública situada en el carrer de Foncalada en ple nucli urbà ovetense i d'època d'Alfons III.»<br />
<br />
Quant a l'Arquitectura Popular, el [[sitja]] asturià destaca per la seua extensió demogràfica i per la seua evolució funcional, tenint com a característica bàsica el seu desmontabilitat, podent ser fàcilment trasportat a una atra ubicació. La [[panera]] es l'evolució d'este, donant-se eixemples que superen els 100 metres cuadrats de superfície coberta. La finalitat de la sija és la de graner i dependència on guardar objectes. En l'aplegada del cultiu de la dacsa i dels fabes li va dotar dels corredors exteriors i baranes per al «curat» de les collites. <br />
<br />
{{VT|Bienes d'interés cultural d'Asturias}}<br />
<br />
== Pintura ==<br />
<br />
[[Categoria:Astúries]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Admin/Archiu_2008-2013&diff=3486Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-20132008-11-08T15:05:27Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Proyecte:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)<br />
<br />
----<br />
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)<br />
----<br />
<br />
Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== Pregunta ==<br />
<br />
Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de {{traducció automàtica}} ¿Me pots explicar com va això?<br />
<br />
¿Pero eixa plantilla pot traduir tot lo text sens que yo facha res? [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]<br />
<br />
Ah, d'acort pero per ara no faig traduccions automàtiques, es a dir, ho traduixc yo mateix, ademés de que tinc ací el diccionari de la RACV i un traductor integrat per si tinc alguna falta. [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]<br />
<br />
Pero el Salt eixe.. ¿Està en valencià o en "catlencià" (AVL)? --[[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]] 15:05, 8 nov 2008 (UTC)</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Admin/Archiu_2008-2013&diff=3481Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-20132008-11-08T14:53:14Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Proyecte:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)<br />
<br />
----<br />
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)<br />
----<br />
<br />
Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== Pregunta ==<br />
<br />
Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de {{traducció automàtica}} ¿Me pots explicar com va això?<br />
<br />
¿Pero eixa plantilla pot traduir tot lo text sens que yo facha res? [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]<br />
<br />
Ah, d'acort pero per ara no faig traduccions automàtiques, es a dir, ho traduixc yo mateix, ademés de que tinc ací el diccionari de la RACV i un traductor integrat per si tinc alguna falta. [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Admin/Archiu_2008-2013&diff=3479Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-20132008-11-08T14:45:41Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Proyecte:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)<br />
<br />
----<br />
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)<br />
----<br />
<br />
Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== Pregunta ==<br />
<br />
Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de {{traducció automàtica}} ¿Me pots explicar com va això?<br />
<br />
¿Pero eixa plantilla pot traduir tot lo text sens que yo facha res? [[Usuari:Tonifranro|Tonifranro]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Admin/Archiu_2008-2013&diff=3477Usuari discussió:Admin/Archiu 2008-20132008-11-08T14:31:30Z<p>Tonifranro: /* Pregunta */ new section</p>
<hr />
<div>Hola, Admin. Soc un (potencial) nou usuari de la Uiquipèdia, i des de fa unes dies estic tractant de posar-me en contacte en el seu administrador a través de [[Proyecte:Portal]]. Eres tu l'administrador, o un d'ells? Podries contestar-me a les preguntes que faig en el Portal? Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 06:09, 16 abr 2008 (PDT)<br />
<br />
----<br />
Gràcies! Sí, m'he donat conte més tart que no havia iniciat sessió! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:33, 12 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Moltes gràcies per llevar l'accent de la foto que vaig pujar ahir. Dins de lo poc que sé de wikis ya m'havia donat conte que l'accent seria provablement el problema, i havia tractat de borrar l'archiu i substituir-lo per un atre en un nom compatible. Pero no vaig poder averiguar cóm fer-ho (només podeu borrar fotos els administradors?). En qualsevol cas, em queda un dubte: a on NO es pot posar l'accent? En el nom de l'archiu, abans de pujar-lo a Uiquipèdia? O en el nom de la pàgina de Uiquipèdia a on pugem la foto? O en els dos llocs? Seria convenient explicar un poc açò en la pàgina de "Pujar image" per a que els nous usuaris no peguen tantes patades com yo ara. Gràcies! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 15:53, 14 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
No sé res d'este Domingo Gimeno Peña, pero en qualsevol cas no veig que el camí correcte de la Uiquipèdia siga anar copiant textos d'ací i d'allà, encara que es tinga el permís. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 13:56, 17 jul 2008 (UTC)<br />
<br />
----<br />
Em sembla perfecte, com dius, si l'us d'eixe tipo de textos és veu com un punt de partida. Perfecte! --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 21:49, 17 jul 2008 (UTC)<br />
----<br />
<br />
Estic pensant en posar l'etiqueta de no rellevant en alguns grans artículs. Mare meua, tenim que demanar una miqueta mes d'esforç, jajajjaja 12:04, 16 ag 2008 (UTC)--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 12:22, 16 ag 2008 (UTC)<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== PJV ==<br />
<br />
che per que s'ha borrat la meua contribucio de la PJV? reconec que utilisava termes durs, si vols la puc rebaixar un poquet de to pero el que dic es cert, o no son nacionalistes i molts d'ells no es senten espanyols??<br />
<br />
== Pregunta ==<br />
<br />
Hola admin, tinc un mensage nou teu i no se a que te referixes en lo de {{traducció automàtica}} ¿Me pots explicar com va això?</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ponteilla&diff=3464Ponteilla2008-11-07T22:53:31Z<p>Tonifranro: /* Llocs d'interés */</p>
<hr />
<div>Ponteilla en francés i oficialment, Pontellà en català, es una localitat i comuna francesa, situada en el departament de Pirineos Orientals, regió de Languedoc-Roselló i comarca històrica del Roselló.<br />
<br />
Els seus habitants tenen el gentilici de ponteillanais en francés o pontellanencs en català.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{{DemogFR|<br />
1962= 1026|<br />
1968= 1107|<br />
1975= 1082|<br />
1982= 1182|<br />
1990= 1521|<br />
1999= 1827|<br />
sansdoublescomptes= 1962}}<br />
<br />
== Llocs d'interés ==<br />
*Esglèsia Saint Étienne, romànica del segle XI.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ponteilla&diff=3463Ponteilla2008-11-07T22:52:52Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «Ponteilla en francés i oficialment, Pontellà en català, es una localitat i comuna francesa, situada en el departament de Pirineos Orientals, regió de Languedo...».</p>
<hr />
<div>Ponteilla en francés i oficialment, Pontellà en català, es una localitat i comuna francesa, situada en el departament de Pirineos Orientals, regió de Languedoc-Roselló i comarca històrica del Roselló.<br />
<br />
Els seus habitants tenen el gentilici de ponteillanais en francés o pontellanencs en català.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
{{DemogFR|<br />
1962= 1026|<br />
1968= 1107|<br />
1975= 1082|<br />
1982= 1182|<br />
1990= 1521|<br />
1999= 1827|<br />
sansdoublescomptes= 1962}}<br />
<br />
== Llocs d'interés ==<br />
*Esglèsia Saint Étienne, romànica del segle XI.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llac_Pyh%C3%A4j%C3%A4rvi&diff=3462Llac Pyhäjärvi2008-11-07T22:47:03Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «Lo llac Pyhäjärvi localisat al sur de Finlàndia. Aunque el nom del llac vol dir "llac sagrat" en finlandés modern, provablement el seu significat original era...».</p>
<hr />
<div>Lo llac Pyhäjärvi localisat al sur de Finlàndia. Aunque el nom del llac vol dir "llac sagrat" en finlandés modern, provablement el seu significat original era "llac a la borda". Lo llac Pyhäjärvi té forma de lletra C, en les ciutats de Tampere i Nokia en la part nort, i la ciutat de Hämeenlinna en la part sur.<br />
<br />
Lo llac es alimentat per l'aigua que corre a través dels ràpits Tammerkoski al centre de la ciutat de Tempere. A causa dels ràpits, l'aigua al llac Pyhäjärvi es més càlida i rica en ozon que en el llac Näsijärvi, localisat al nort. Com un efect d'açò, la vida ad este llac es més rica, pero també l'aigua està més contaminada.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deus_Ol%C3%ADmpics&diff=3460Deus Olímpics2008-11-07T22:28:13Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en d...».</p>
<hr />
<div>En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faja referència ad ells com els dotze olímpics.<br />
<br />
Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframon (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, aunque Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.<br />
<br />
Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta últma era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, aunque de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.<br />
<br />
*Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.<br />
*Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.<br />
*Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.<br />
*Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.<br />
*Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del asesinat.<br />
*Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.<br />
*Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.<br />
*Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudencia i la bellea masculina.<br />
*Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.<br />
*Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.<br />
*Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.<br />
*Hestia es la deesa delfoc del llar i la familia.<br />
*Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.<br />
*Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.<br />
<br />
Fets dignes de menció:<br />
*Artemisa es sovint associada en la lluna, aunque Selen es la diosa de la lluna.<br />
*Apolo es sovint associat en el sol, aunque Helios es el deu del sol.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gal%C3%ADcia&diff=3459Galícia2008-11-07T22:04:28Z<p>Tonifranro: /* Divisió Administrativa */</p>
<hr />
<div>'''Galícia'''<br />
Galícia (en gallec, Galicia -denominació oficial- o Galiza) es una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la Península Ibèrica i formada per els provincies de A Coruña, Lugo, Ourense i Pontevedra. Geogràficament, llimita al nort en el mar Cantàbric, al sur en Portugal, al oest en el oceà Atlàntic i al est en el Principat d'Asturies i Castella i Lleó (províncies de Zamora i Lleó).<br />
<br />
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.<br />
<br />
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants (2008), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre Ferrol i Vigo. Santiago de Compostela es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Coruña.<br />
<br />
El himne de Galícia, Os Pinos, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu articul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.<br />
<br />
== Historia ==<br />
<br />
Les etapes més importants de Galícia son:<br />
<br />
=== Cultura megalítica ===<br />
La primera clarament identificada, es caracterisa per la seua capacitat constructora i arquitectònica, junt en el seu sentit religiós, fundamentat en el cult als morts com mediadors entre l'home i els deus deus. Este sentit religiós té la seua importància fins l'actualitat.<br />
Estaven constituïts en clans. D'eixa época donen testimoni milers de túmuls i medorres esparcides per tot lo territori.<br />
<br />
=== Edat de Bronze ===<br />
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que per els canvis climàtics, varis pobles de la meseta es van traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.<br />
<br />
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Pirineos.<br />
<br />
=== Etapa Castrenya ===<br />
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.<br />
<br />
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al segle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en Bretanya i Anglaterra. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.<br />
<br />
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.<br />
<br />
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.<br />
<br />
En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes menudes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers. <br />
<br />
Desde finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).<br />
<br />
=== La romanisació ===<br />
<br />
Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.<br />
<br />
El cristianisme aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el llatí i es va impondre a arrianisme dels suevos i el paganisme preromà. Els suevos, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progresivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans. <br />
<br />
L'Islam aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de Portugal. Les activitats económiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.<br />
<br />
=== Edat Mijana ===<br />
L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins del fortaleciment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.<br />
<br />
=== Edat Moderna ===<br />
A partir de l'escriturrisació normativa en castellà escomençada per Alfonso X, el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, pasant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al segle XVIII s'escomençà a prendre conciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallegoparlants i els castellanoparlants.<br />
<br />
=== Segle XIX ===<br />
En 1833 Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territor baix administració del gobern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galicia per causa d'esta pèrdua de poder.<br />
<br />
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren masacrats en la batalla de Compostela i el 23 d'abril de 1846 fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtires per la Llibertat o Màrtires de Carral.<br />
<br />
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiansament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'autopertinença. Açò suposa la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.<br />
<br />
== Denominació ==<br />
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al segle IV a.C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mijana es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galicia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galicia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de 1833, moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si van desapareixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a qeu en este territori fon el centre al qual es van establir les ètnies invasores dels germans suevos (o suavos).<br />
<br />
== Divisió Administrativa ==<br />
Històricament està dividida en 7 provincies (A coruña, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre provincies:<br />
<br />
*Província d'A Coruña<br />
*Província d'Ourense<br />
*Província de Lugo<br />
*Província de Pontevedra<br />
<br />
Aiximateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Coruña-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).<br />
<br />
== Cultura ==<br />
<br />
=== Llengües ===<br />
Els dos idiomes oficials de Galícia son el castellà i el gallec. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). La independència portuguesa en l'edat mijana va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al segle XV.<br />
<br />
=== Tradicions Religioses ===<br />
*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen els seus rests davall de la catedral que porta el seu mateix nom.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gal%C3%ADcia&diff=3458Galícia2008-11-07T22:02:50Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «'''Galícia''' Galícia (en gallec, Galicia -denominació oficial- o Galiza) es una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la Península Ibèrica i...».</p>
<hr />
<div>'''Galícia'''<br />
Galícia (en gallec, Galicia -denominació oficial- o Galiza) es una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la Península Ibèrica i formada per els provincies de A Coruña, Lugo, Ourense i Pontevedra. Geogràficament, llimita al nort en el mar Cantàbric, al sur en Portugal, al oest en el oceà Atlàntic i al est en el Principat d'Asturies i Castella i Lleó (províncies de Zamora i Lleó).<br />
<br />
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.<br />
<br />
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants (2008), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre Ferrol i Vigo. Santiago de Compostela es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Coruña.<br />
<br />
El himne de Galícia, Os Pinos, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu articul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.<br />
<br />
== Historia ==<br />
<br />
Les etapes més importants de Galícia son:<br />
<br />
=== Cultura megalítica ===<br />
La primera clarament identificada, es caracterisa per la seua capacitat constructora i arquitectònica, junt en el seu sentit religiós, fundamentat en el cult als morts com mediadors entre l'home i els deus deus. Este sentit religiós té la seua importància fins l'actualitat.<br />
Estaven constituïts en clans. D'eixa época donen testimoni milers de túmuls i medorres esparcides per tot lo territori.<br />
<br />
=== Edat de Bronze ===<br />
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que per els canvis climàtics, varis pobles de la meseta es van traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.<br />
<br />
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Pirineos.<br />
<br />
=== Etapa Castrenya ===<br />
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.<br />
<br />
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al segle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en Bretanya i Anglaterra. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.<br />
<br />
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.<br />
<br />
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.<br />
<br />
En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes menudes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers. <br />
<br />
Desde finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).<br />
<br />
=== La romanisació ===<br />
<br />
Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.<br />
<br />
El cristianisme aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el llatí i es va impondre a arrianisme dels suevos i el paganisme preromà. Els suevos, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progresivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans. <br />
<br />
L'Islam aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de Portugal. Les activitats económiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.<br />
<br />
=== Edat Mijana ===<br />
L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins del fortaleciment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.<br />
<br />
=== Edat Moderna ===<br />
A partir de l'escriturrisació normativa en castellà escomençada per Alfonso X, el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, pasant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al segle XVIII s'escomençà a prendre conciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallegoparlants i els castellanoparlants.<br />
<br />
=== Segle XIX ===<br />
En 1833 Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territor baix administració del gobern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galicia per causa d'esta pèrdua de poder.<br />
<br />
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren masacrats en la batalla de Compostela i el 23 d'abril de 1846 fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtires per la Llibertat o Màrtires de Carral.<br />
<br />
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiansament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'autopertinença. Açò suposa la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.<br />
<br />
== Denominació ==<br />
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al segle IV a.C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mijana es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galicia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galicia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de 1833, moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si van desapareixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a qeu en este territori fon el centre al qual es van establir les ètnies invasores dels germans suevos (o suavos).<br />
<br />
== Divisió Administrativa ==<br />
Històricament està dividida en 7 provincies (A coruña, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre provincies:<br />
*Província de A Coruña<br />
*Província de Lugo<br />
*Província d'Ourense.<br />
*Orovíncia de Pontevedra.<br />
<br />
Aiximateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Coruña-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).<br />
<br />
== Cultura ==<br />
<br />
=== Llengües ===<br />
Els dos idiomes oficials de Galícia son el castellà i el gallec. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). La independència portuguesa en l'edat mijana va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al segle XV.<br />
<br />
=== Tradicions Religioses ===<br />
*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen els seus rests davall de la catedral que porta el seu mateix nom.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=3456Perpinyà2008-11-07T20:32:47Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Ficha de localidad de Francia<br />
|nomcommune=Perpiñán<br />
|imagen_escudo=Escut de Perpinyà.svg<br />
|topofi=Perpignan <br />Perpinyà<br />
|imagen=[[Imagen:Perpignan.jpg|300px]]<br/><small>Vista general de Perpiñán</small><br />
|région=[[Imagen:Flag of Languedoc-Roussillon2.svg|20px]] [[Languedoc-Rosellón]]<br />
|département=[[Imagen:Drapeau_fr_d%C3%A9partement_Pyr%C3%A9n%C3%A9es_orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[prefectura]])<br />
|arrondissement=[[Distrito de Perpiñán]] ([[subprefectura]]) <br />
|canton=''[[Chef-lieu]]'' de 9 cantones<br />
|insee=66136 |cp=66000|gentilé=Perpignanais|devise=<br />
|maire=[[Jean-Paul Alduy]]|mandat=[[2008]]-[[2014]] <br />
|nomhab = perpiñanés <br />
|intercomm=[[Communauté d'agglomération Perpignan Méditerranée]]<br />
|longitude=2.895556<br />
|latitude=42.698612<br />
|alt moy=30 m<br />
|alt mini=8 m <br />
|alt maxi=95 m <br />
|hectares= 6 807 <br />
|km²=68.07|sans= 116700<br />
|date-sans=[[2004]] }}<br />
<br />
'''Perpinyà'''<br />
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.<br />
<br />
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre el emplaçament de una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.<br />
<br />
== Economia ==<br />
Es un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya mediant la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - Paris.<br />
<br />
== Història ==<br />
Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.<br />
<br />
A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.<br />
<br />
Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.<br />
<br />
En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.<br />
<br />
Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.<br />
<br />
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Es parla lo francés. També es parla català, pero en una proporció prou menor que la de la resta del Roselló.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=3455Perpinyà2008-11-07T20:32:17Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Ficha de localidad de Francia<br />
|nomcommune=Perpiñán<br />
|imagen_escudo=Escut de Perpinyà.svg<br />
|topofi=Perpignan <br />Perpinyà<br />
|imagen=[[Imagen:Perpignan.jpg|300px]]<br/><small>Vista general de Perpiñán</small><br />
|région=[[Imagen:Flag of Languedoc-Roussillon2.svg|20px]] [[Languedoc-Rosellón]]<br />
|département=[[Imagen:Drapeau_fr_d%C3%A9partement_Pyr%C3%A9n%C3%A9es_orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[prefectura]])<br />
|arrondissement=[[Distrito de Perpiñán]] ([[subprefectura]]) <br />
|canton=''[[Chef-lieu]]'' de 9 cantones<br />
|insee=66136 |cp=66000|gentilé=Perpignanais|devise=<br />
|maire=[[Jean-Paul Alduy]]|mandat=[[2008]]-[[2014]] <br />
|nomhab = perpiñanés <br />
|intercomm=[[Communauté d'agglomération Perpignan Méditerranée]]<br />
|longitude=2.895556<br />
|latitude=42.698612<br />
|alt moy=30 m<br />
|alt mini=8 m <br />
|alt maxi=95 m <br />
|hectares= 6 807 <br />
|km²=68.07|sans= 116700<br />
|date-sans=[[2004]] }}<br />
'''Perpinyà'''<br />
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.<br />
<br />
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre el emplaçament de una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.<br />
<br />
== Economia ==<br />
Es un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya mediant la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - Paris.<br />
<br />
== Història ==<br />
Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.<br />
<br />
A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.<br />
<br />
Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.<br />
<br />
En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.<br />
<br />
Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.<br />
<br />
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Es parla lo francés. També es parla català, pero en una proporció prou menor que la de la resta del Roselló.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=3454Perpinyà2008-11-07T20:30:31Z<p>Tonifranro: </p>
<hr />
<div>{{Ficha de localidad de Francia<br />
|nomcommune=Perpiñán<br />
|imagen_escudo=Escut de Perpinyà.svg<br />
|topofi=Perpignan <br />Perpinyà<br />
|imagen=[[Imagen:Perpignan.jpg|300px]]<br/><small>Vista general de Perpiñán</small><br />
|région=[[Imagen:Flag of Languedoc-Roussillon2.svg|20px]] [[Languedoc-Rosellón]]<br />
|département=[[Imagen:Drapeau_fr_d%C3%A9partement_Pyr%C3%A9n%C3%A9es_orientales.svg|20px]] [[Pirineos Orientales]] ([[prefectura]])<br />
|arrondissement=[[Distrito de Perpiñán]] ([[subprefectura]]) <br />
|canton=''[[Chef-lieu]]'' de 9 cantones<br />
|insee=66136 |cp=66000|gentilé=Perpignanais|devise=<br />
|maire=[[Jean-Paul Alduy]]|mandat=[[2008]]-[[2014]] <br />
|nomhab = perpiñanés <br />
|intercomm=[[Communauté d'agglomération Perpignan Méditerranée]]<br />
|longitude=2.895556<br />
|latitude=42.698612<br />
|alt moy=30 m<br />
|alt mini=8 m <br />
|alt maxi=95 m <br />
|hectares= 6 807 <br />
|km²=68.07|sans= 116700<br />
|date-sans=[[2004]] }}<br />
<br />
'''Perpinyà'''<br />
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.<br />
<br />
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre el emplaçament de una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.<br />
<br />
== Economia ==<br />
Es un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya mediant la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - Paris.<br />
<br />
== Història ==<br />
Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.<br />
<br />
A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.<br />
<br />
Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.<br />
<br />
En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.<br />
<br />
Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.<br />
<br />
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Es parla lo francés. També es parla català, pero en una proporció prou menor que la de la resta del Roselló.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=3453Perpinyà2008-11-07T20:24:41Z<p>Tonifranro: /* Perpinyà */</p>
<hr />
<div>== Perpinyà ==<br />
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.<br />
<br />
Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre el emplaçament de una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.<br />
<br />
== Economia ==<br />
Es un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya mediant la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - Paris.<br />
<br />
== Història ==<br />
Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.<br />
<br />
A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.<br />
<br />
Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.<br />
<br />
En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.<br />
<br />
Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.<br />
<br />
En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).<br />
<br />
== Llengua ==<br />
Es parla lo francés. També es parla català, pero en una proporció prou menor que la de la resta del Roselló.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=3452Perpinyà2008-11-07T19:53:38Z<p>Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «== Perpinyà == Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Lan...».</p>
<hr />
<div>== Perpinyà ==<br />
Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del sur-este de França, capital del departament dels Pirineos Orientals, a la regió de Languedoc-Roselló e històrica capital del comtat del Roselló.</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orige_del_valenci%C3%A0&diff=3388Orige del valencià2008-10-24T18:13:58Z<p>Tonifranro: /* Teoria pancatalanista, dialectal o de repoblació */</p>
<hr />
<div>{{en desenroll|Cavaller de la Ploma|15|juliol}}<br />
{{esbos}}<br />
<br />
L''''orige del valencià''' ha segut qüestió d'estudis i disputes polítiques, històriques i llingüístiques.<br />
<br />
== Teoria mossàrap o de continuació ==<br />
<br />
Segons la teoria mossàrap de l'orige del [[Llengua valenciana|valencià]], este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista.<br />
Mostra d'això és que [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("''Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el [[romanç]]).<br />
<br />
== Teoria pancatalaniste, dialectal o de repoblació ==<br />
<br />
La teoria de la repoblació (pancatalaniste). Postula que lo Regne de Valencia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent.<br />
Posteriorment, en la conquista de Valencia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans.<br />
Esta teoria presupon que a la Taifa de Valencia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors.<br />
Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.<br />
<br />
== Teoria occitanista ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Valencià]]</div>Tonifranrohttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Orige_del_valenci%C3%A0&diff=3387Orige del valencià2008-10-24T18:13:22Z<p>Tonifranro: /* Teoria pancatalanista, dialectal o de repoblació */</p>
<hr />
<div>{{en desenroll|Cavaller de la Ploma|15|juliol}}<br />
{{esbos}}<br />
<br />
L''''orige del valencià''' ha segut qüestió d'estudis i disputes polítiques, històriques i llingüístiques.<br />
<br />
== Teoria mossàrap o de continuació ==<br />
<br />
Segons la teoria mossàrap de l'orige del [[Llengua valenciana|valencià]], este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista.<br />
Mostra d'això és que [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("''Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el [[romanç]]).<br />
<br />
== Teoria pancatalanista, dialectal o de repoblació ==<br />
<br />
La teoria de la repoblació (pancatalaniste). Postula que lo Regne de Valencia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent.<br />
Posteriorment, en la conquista de Valencia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans.<br />
Esta teoria presupon que a la Taifa de Valencia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors.<br />
Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.<br />
<br />
== Teoria occitanista ==<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Valencià]]</div>Tonifranro