L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Comunitat Valenciana

2012-02-01T11:50:32Z

Tricomart:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una comunitat autònoma situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincideix principalment amb el medieval ''[[Regne de Valéncia]]'' de la Corona d'Aragó, ha rebut diverses denominacions al llarg del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana'', i recentment s'ha denominat "País Valencià". També s'utilitzen els termes ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les ètnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color verd.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà del País Valencià van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sud els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nord els [[ilercavons]]. Els íbers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar sotmès a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set segles de domini romà, els íbers es van anar integrant gradualment en la nova organització política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en altres zones íberes d'[[Espanya]].

=== Época medieval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] del País Valencià es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] va ser una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i València va començar a destacar com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei [[Jaume I el Conquistador]] va conquerir els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sud de la província d'[[Alacant]], que van ser conquerides per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Així, el regne de Valéncia, en época foral, el conformaven dues governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una sèrie d'institucions polítiques pròpies, si bé baix domini reial de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la demografia, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes des de Catalunya i [[Aragó]] principalment.

L'expansió mediterrània de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un període de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió de la Corona d'Aragó amb la [[corona de Castella|Castella]] sota el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentre que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. L'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va perdre la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organització administrativa, basada en la que existia a la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creixement econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporània ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'ametler. La [[industrialisació]] va ser, com a la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, amb excepcions com els nuclis industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el projecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] sí que va ser aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia, i el País Valencià no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del blaverisme ha sigut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ja queda recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentre que la [[indústria]] es desenvolupava de forma considerable, principalment a través de petites i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les disset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors s'han escollit quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]], seguint l'estela de l'estatut català, es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].

== Govern i administració autonòmics ==

La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'empara d'allò que disposa l'article segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constitueix la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].

La potestat legislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen el poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cadascuna d'elles és una entitat amb personalitat jurídica pròpia i compta amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cadascuna de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual va ser aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Així, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc atorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vulguin crear [[mancomunitat]]s, podent superar les denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja articles principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metres d'alçada, considerada popularment com la més elevada, pero aquest honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que arriba fins als 1.839 metres; també en este indret trobem l'[[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un altre pic de més de 1.500 metros el trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] amb aiguamolls i marenys, com per exemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de platges d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana està banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot a la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipus de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nord i centre de la Comunitat, té hiverns no molt freds a causa de la característica suavitzadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; qunat a precipitacions es concentren a la primavera i la tardor, amb risc de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterrani típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són freds, els estius són més càlids que en el clima mediterràneu típic amb temperatures màximes que en algunes zones arriben als 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarg de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nord de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sud limitant amb la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: a mesura que ens dirigim cap al sud de la província d'Alacant apareix un clima més àrid en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llargs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (tardor i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterrani continentalisat. El clima de muntanya es regeix per l'altitud, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, nascuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix a[[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que amb una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix a les [[Serress Bètiques]], els altres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estiatges i molt temudes les seues crescudes tardorals, que causen [[inundacions]] a les planes aluvials (de nord a sud: la ''Plana'', l'''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Pateixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, agrícola i sobretot turístic.

Els rius autòctons es caracteritzen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, en nàixer a les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nord estan els rius [[Sénia]], limítrof amb[[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen al [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els petits rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt amb el [[Túria]] i el [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sud del massís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amples i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent de l'[[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007 begin_of_the_skype_highlighting 1683/2007 end_of_the_skype_highlighting, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
Al '''País Valencià''' hi ha dos llengües d'ampli ús i coneixement entre la població: el '''català''', en la seua variant valenciana, i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si bé el [[castellà]] és la llengua utilitzada per la major part de la població. Les dues, especialment la segona, tenen presència en els mitjans de comunicació, i una àmplia tradició literària i cultural. A la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definits per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució lingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent-hi el 25% del territori, en el que resideix el 13% de la població. En el citat territori s'utilitzen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si bé esta última no està consensuada per tots els lingüistes a causa de les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneixement limitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilitza a casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''[[valencià]]''' es concentra a la costa i comarques pròximes, comprén un 75% del territori i en ella hi resideix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilitzar-ho preferentment a la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] a la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentre que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és, en poques paraules, un estàndard amb alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneixement del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre'l, el 53% ser capaç de parlar-lo, i el 25% saber escriure'l, segons el mateix sondeig.

D'altra banda, sobre altres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilitzada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilitzat a la [[província de Castelló]].

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt va ser adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], decorada amb una representació parcial d'una corona reial oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estendard, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fons de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre altres símbols no oficials utilitzats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt amb els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'[[Amunt Valéncia]]! va ser promogut durant els últims anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].

== Esports ==

L'esport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de vuit modalitats distintes, ja sia al carrer o bé en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic ocupi l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilitzats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dóna a este esport és tal que des de fa temps a les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un altre dels esports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una altra de les pràctiques tradicionals considerades com esportives, per al qual es disposa del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

A més del [[Circuit de Chest]], de fa poc posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre altres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilitza els carrers al voltant de la zona del port, i també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als esports de masses, hi ha equips importants de futbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. L'esport olímpic més important dels equips femenins és l'[[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la meitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ja que ha sigut el que més títols ha guanyat, i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' quant a història i títols.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers ([[2006]])
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
{{Regne de Valéncia}}

El Maestrat

2012-02-01T11:02:59Z

Tricomart:

'''El Maestrat''' és una [[comarca]] històrica i natural que s'estén pel nord de la [[província de Castelló]] i el sud-est de la [[província de Terol]].

El nom d'El Maestrat deriva del terme ''[[mestre]]'', ja que estos territoris es trobaven baix la jurisdicció del [[Gran Mestre]] de l'[[Orde del Temple]], l'[[Orde de Malta]] i l'[[Orde de Montesa]]. En [[1838]], durant les [[Guerres Carlistes]], es creà la Comandància General d'El Maestrat com a districte militar.

== Geografia ==
==Subcomarques==
En la zona de la [[província de Castelló]], El Maestrat se pot dividir en l'Alt i El Baix Maestrat, noms de dues de les comarques castellonenques. Encara que el territori històric en Castelló no coincidix amb els límits d'estes i abarca poblacions de [[L'Alt Maestrat]], [[El Baix Maestrat]], [[L'Alcalatén]] i [[La Plana Alta]].

En la [[província de Terol]], existix una comarca oficialment nomenada [[El Maestrat (Terol)|El Maestrat]] des de 1999, pero històricament localitats d'atres comarques també formaren part d'ella.

La regió ha format una Mancomunitat entre les localitats de les dos províncies i que engloba a 55 municipis.

===== Pobles de El Maestrat =====
* [[Albocàsser]]. Població: 1.446 hab. Superfície: 82,29 km². Densitat: 17,57 hab./km².
* [[Ares del Maestrat]]. Població: 217 hab. Superfície: 118,70 km². Densitat: 1,83 hab./km².
* [[Benassal]]. Població: 1.332 hab. Superfície: 79,60 km². Densitat: 16,73 hab./km².
* [[Castellfort]]. Població: 235 hab. Superfície: 66,70 km². Densitat: 3,52 hab./km².
* [[Catí]]. Població: 861 hab. Superfície: 102,30 km². Densitat: 8,42 hab./km².
* [[Cinctorres]]. Població: 504 hab. Superfície: 34,90 km². Densitat: 14,44 hab./km².
* [[Culla]]. Població: 650 hab. Superfície: 116,30 km². Densitat: 5,59 hab./km².
* [[Forcall]]. Població: 540 hab. Superfície: 39,20 km². Densitat: 13,78 hab./km².
* [[Herbers]]. Població: 65 hab. Superfície: 27,10 km². Densitat: 2,40 hab./km².
* [[La Pobla de Benifassà]]. Població: 299 hab. Superfície: 136,00 km². Densitat: 2,20 hab./km².
* [[Salzedella]]. Població: 855 hab. Superfície: 49,90 km². Densitat: 17,13 hab./km².
* [[Morella]]. Població: 2.863 hab. Superfície: 413,50 km². Densitat: 6,92 hab./km².
* [[Olocau del Rei]]. Població: 135 hab. Superfície: 44,00 km². Densitat: 3,07 hab./km².
* [[Palanques]]. Població: 34 hab. Superfície: 14,30 km². Densitat: 2,38 hab./km².
* [[Portell de Morella]]. Població: 258 hab. Superfície: 49,40 km². Densitat: 5,22 hab./km².
* [[Sant Mateu]]. Població: 2.084 hab. Superfície: 64,60 km². Densitat: 32,26 hab./km².
* [[Tírig]]. Població: 562 hab. Superfície: 42,30 km². Densitat: 13,29 hab./km².
* [[La Todolella]]. Població: 143 hab. Superfície: 34,00 km². Densitat: 4,21 hab./km².
* [[Vallibona]]. Població: 98 hab. Superfície: 91,40 km². Densitat: 1,07 hab./km².
* [[Vilafranca]]. Població: 2.520 hab. Superfície: 93,80 km². Densitat: 26,87 hab./km².
* [[Vilafermosa]]. Població: 451 hab. Superfície: 108,90 km². Densitat: 4,14 hab./km².
* [[Villores]]. Població: 53 hab. Superfície: 5,30 km². Densitat: 10,00 hab./km².
* [[Vistabella del Maestrat]]. Població: 426 hab. Superfície: 151,00 km². Densitat: 2,82 hab./km².
* [[Sorita]]. Població: 152 hab. Superfície: 68,80 km². Densitat: 2,21 hab./km².
* Total població: 16.783 hab.
* Total superfície: 2004,29 km².
* Total densitat: 8,37 hab./km².

<center><gallery>
Image: Maestrazgo_Teruel.png|El Maestrat de Terol (comarca oficial en [[Aragó]] des de 1999).
Image: Maestrat_CV.JPG|Localisació de El Maestrat en la [[Comunitat Valenciana]].
Image: Dominis_castells_Maestrat.JPG|Dominis dels castells de El Maestrat històric.
</gallery></center>

== Referències ==
{{Traduït de|es|Maestrazgo}}

[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]

Tortosí

2012-02-01T10:59:38Z

Tricomart:

[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del Valencià</center>]]
El '''tortosí''' és un dialecte del català que realitza la transició entre el valencià i el català nord-occidental.

Este dialecte és propi de les terres més al nord del País Valencià, ([[Els Ports]] i [[El Maestrat]]) i de les zones al sud de [[Tarragona]].

És una parla que es caracteritza per les següents característiques:

*-o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
*-às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
*Neutralització de b/v.
*Manteniment dels articles ''lo/los''.
*Conservació ocasional de la -d- intervocàlica del valencià en les terminacions -ada, -ador, -adet i derivats.
*Emmudiment de la -r final.
*Marca -e de la tercera persona del singular del present i l'imperfecte de l'indicatiu (ell cante, ell cantave).

==Enllaços externs==
*[http://www.tdx.cat/handle/10803/1686/ Ni valencians ni catalans]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llingüística]]

Tortosí

2012-02-01T10:55:55Z

Tricomart: /* Enllaços externs */

[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del Valencià</center>]]
El '''tortosí''' és un dialecte del valencià que realisa la transició entre el [[Idioma valencià|valencià]] i el [[Idioma català|català]].

Este dialecte, es propi de les terres més al nort de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Els Ports]] i [[El Maestrat]]) i de les zones llimítrofs de [[Tarragona]].

És una parla que se caracterisa per les següents característiques:

*-o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
*-às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
*Neutralisació de b/v.
*Manteniment dels artículs ''lo/los''.
*Conservació ocasional de la -d- intervocàlica del valencià en les terminacions -ada, -ador, -adet i derivats.
*Emmudiment de la -r final.
*Marca -e de la tercera persona del singular del present i l'imperfecte de l'indicatiu (ell cante, ell cantave).
*Vocabulari: Principalment paraules provinents del [[Idioma català|català]].
==Enllaços externs==
*[http://www.tdx.cat/handle/10803/1686/ Ni valencians ni catalans]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Llingüística]]