Innsbruck

2019-01-03T14:45:10Z

Víctor Eclipsado:

Innsbruck

2019-01-03T14:43:26Z

Víctor Eclipsado: Pàgina nova, en el contingut: «IMG 9039-Innsbruck Goldenes Dachl2 '''Innsbruck''' és una ciutat que pertany a Àu...»

Serra del Negrete

2019-01-03T08:25:58Z

Víctor Eclipsado:

[[File:Serra del Negrete en Utiel.jpg|thumb|Serra del Negrete en Utiel]]
[[File:Villar de Tejas (Serra del Negrete).jpg|thumb|Villar de Tejas (Serra del Negrete)]]
[[File:Mas de Caballero (Serra del Negrete).jpg|thumb|Mas de Caballero (Serra del Negrete)]]

La '''Serra del Negrete''' és una cadena montanyosa del centre i nort interior de la província de [[Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], en les comarques de [[La Plana d'Utiel-Requena]] i [[Els Serrans]].

11 municipis en els seus respectius llogarets són els que estan ubicats en la '''Serra del Negrete''': [[Utiel]], [[Requena]], [[Sinarcas]], [[Sot de Chera]], [[Chera]], [[Set Aigües]],[[Chulilla]], [[Loriguilla]],[[Domenyo]],[[Benagéber]] i [[Chelva]].

Alguns dels seus picos més importants són: '''El Pico del Remei''' (O Port del Negrete) en 1306 metros i punt més alt, el '''Pico Ropé''', el '''Pico del Cerrochico''' o el '''Pico Morrón'''.

[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Montanyes Valencianes]]

2018-07-17T10:31:50Z

Víctor Eclipsado:

{{Artícul destacat}}
{{atresusos}}
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localisacio_de_Ciutat_de_Valencia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]]
|nom = Valéncia
|image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta de Valéncia]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Valéncia]]
|coor = 39°28′12″N 0°22′36″O
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|població = 786.189 (INE 2015)
|densitat = 6.016,07 hab./km²
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46000
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|notes =
}}

La ciutat de ''' Valéncia''' és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 809.267 habitants en el municipi ([[INE]] 2010) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

==Història==
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
[[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia adés del derrocament de les muralles en el sigle XIX]]
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
'''Fundació de la ciutat''' 

En l'any [[138 a. C.]] és fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix el mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En l'any [[75 a. C.]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mitat del [[sigle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres dels Serrans]].

Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.

Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una cantitat important, pero l'immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.

Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de ''godi'', ''suevi'' als sueus, ''romani'' als hispà romans normals, i si eren rics ''senatore''. Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>

===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''Ordenació urbana, política i social de la ciutat''' 

A principis del [[sigle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.

Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.

Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.

Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.

Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.

Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.

Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans varen ser benignes en els que se varen entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], varen patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, varen seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.

S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[sigle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)

El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.

Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].

En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].

===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===

'''La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista''' 

Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].

En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.

En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, el rei [[Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat el títul de ''Dos vegades lleal'', que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]].

En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.

Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].

'''La Renaixença Valenciana'''

El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en l'any [[1418]] a 75.000 en [[1483]].

La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda.

S'imprimix ''Obres o trobes en lahors de la Verge Maria'' [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En l'any [[1502]] se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom d'''Estudi General''.

'''Pèrdua dels Furs'''

A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.

Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.

Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.

===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===

En l'any [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.

Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]] '' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost).

En l'any [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.

===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.

En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].

Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].

En [[1936]] Valéncia, durant el conflicte de la [[guerra civil]], se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].

En l'any [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions i l'antic caixer és va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de fòcs artificials i concerts en Falles).

En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).

En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].

===La denominació de ''Cap i casal''===

''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l´[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].

{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}

==Activitats econòmiques==
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, en l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[L'Horta|hortes]].

També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.

Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.

Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.

Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].

Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.

==Comarca: Ciutat de Valéncia==
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]] '' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Història de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.

La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].

La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l'[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].

==[[Urbanisme]]==

{{Valéncia}}
===[[:Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
|[[Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
|[[El Botanic]] - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
|Exposicio - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - Jaume Roig - [[Ciutat Universitària]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
|Nou Moles - [[Soternes]] - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - En Corts - Malilla - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - [[La Punta]] - Ciutat de les Arts i les Ciències
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - El Canyamelar - [[La Malvarosa (Valéncia)|La MalvaRosa]] - Betero - Nazaret
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - Sant Llorenç
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera
|}
{|{{tablabonita}}
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella i Tauladella]] - [[Massarrochos]] - [[Borbotó]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]
|}

Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].

===Parcs i jardins===
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>

El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.

'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.

Se dividix en vàries parts:
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), és troba en la capçalera de l'antic caixer del [[riu Túria]], en el mateix llindany en el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>

*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.

*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].

*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.

===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]

Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.

La ciutat conta en la [[Llonja de la Seda]] ([[1482]]-[[1498]]), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en [[1996]], que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el [[Mercat Central]] i l'iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el [[Mercat de Colon]] o l'[[Estació del Nort]]. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també [[valencià]] [[Santiago Calatrava]], situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.

Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].

En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.

===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.

En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.

El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la cantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].

El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Túria XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.

En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tengut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.

===Llocs d'interés turístic===
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.

Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.

==Clima==
[[Image:Vista de la Serra Calderona des del Micalet, en les Torres de Serrans en primer terme.jpg|thumb|right|150px|Vista de la Serra Calderona des del [[Micalet]], en les [[Torres dels Serrans]] en primer terme.]]
[[Image:albuferadevalencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de [[giner]] i els 25,5º d'[[agost]].

Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).

<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia''' 
 [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';
</div>
{|id=toc style="text-align:right"
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SET||OCT||NOV||DEC||Total<ref>Mija sobre lo total anual.</ref>
|- style="border-bottom:solid 3px grey;"
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref> Els valors estan obtenguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|  ''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|  ''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:center"| ||||||||||||||||||||||||||
|-
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</ref>
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
|-
|colspan=14| [http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']
|}
<div style="text-align:left">
<references/>
</div>
'''Font:[http://www.inm.es/ Institut Nacional de Meteorología]'''
</div>
<div id=toc style="font-size:8pt">
'''Nota:'''

Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de el centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtenguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
</div>

==Demografia==
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 786.189 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2015]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, després de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
|-
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
|-
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2006]]!! [[2015]]
|-
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189
|}

<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] ([[Beniferri]], [[Benimaclet]], [[Patraix]], [[Russafa]], [[Benimàmet]], [[Orriols]], [[Borbotó]], [[Campanar]], [[Mauella]], [[Poble Nou de la Mar]], Vilanova del Grau, [[Benifaraig]], [[Carpesa]] i [[Masarrochos]]).
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.

==Art i cultura==
===Museus i sales d'exposicions===
{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}

La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').

Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.

Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibáñez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.

A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des del 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el [[museu faller]] (principalment en horari faller).

El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.

S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].

==Oci en la ciutat==
===Activitats culturals===
Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.

====Cine i teatre====
'''[[Cine]]:'''
*[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu'''''] En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este aconteiximent és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.

*[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito'''''] Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.

*[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove'''''] El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.

:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].

*[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007'''''] En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].

*'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]''''', en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.

'''[[Arts escèniques]]:'''

*[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)'']. Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].

*'''Encontre Internacional de Performance'''. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.

==== Música ====
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de [[1886]] un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].

'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del més de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des del 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.

'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.

===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}

En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.

*'''Giner:''' Sant Antoni Abat i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i el [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].

===Gastronomia===
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.

*Cuina
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.

'''Arrossos''' 
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).

* Begudes
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.

* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].

===A la Lluna de Valéncia===
La Ciutat de Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva ''escapades'' de fi de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga ''ruta del bacalao'' o [[Ruta Destroy]].

Lo que crida l'atenció de la ciutat i el seu ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre.

Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.

Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.

La frontera marítima junt al port, sempre ha tengut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.

===Events internacionals===
*'''V Encontre Mundial de les Famílies'''
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] el [[9 de juliol]].

*'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].

*'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''
El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el més d'abril. Nos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món.
Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club-i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.

====Deportius====
*'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]

*'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''
Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]] '', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].

*'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.

*'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''
Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]] ''', coneguda oficialment com '''''America's Cup''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.

Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.

Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.

Com a comissionat del govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.

*'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''
Cada any un festival aéreu, que és celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.
En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, i el CRJ-200 d'Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.

*'''XXIV San Silvestre Popular Valenciana ([[2007]])'''
Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment és celebra el dia 30 de Decembre.

*''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].

*'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''
Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en [[2009]].

*'''Gran Premi d'Europa de F1'''
A partir de [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].

*'''[[Jocs Olímpics de 2020]] '''
A banda d'estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].

== Ciutats agermanades ==
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de [[1978]], a soles dos mesos després en decembre de [[1978]] aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].

La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de [[1982]] i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de [[1984]].

L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.

<center>
{| id=toc
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
|
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
| style="width:2em;"| 
|
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
|}</center>
<center>
{| id=toc
|+

{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades en Espanya'''

| style="width:2em;"| 
|
|
*[[Múrcia]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Burgos]]
| style="width:2em;"| 
|}</center>

<center>
{| id=toc
|+
{{flagicon|Valencia}} '''Ciutats agermanades valencianes'''
| style="width:2em;"| 
|
*[[Alacant]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"| 
|
*[[Xàtiva]]
| style="width:2em;"| 
|
|}</center>

== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Vore també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]

=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.

==Vore també==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

==Referències==
{{Traduït de|es|Valencia}}
{{listaref}}

==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

==Enllaços externs==
===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]

===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]

===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]

===Cultura===
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]
===Història===
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090731/valencia/arqueologos-confirman-asentamiento-agricola-20090731.html Ruanya]

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]