Comunitat Valenciana

2011-12-18T18:34:32Z

Valenciaiscatalonia:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = País Valencià
|nom complet = Comunitat Valenciana o País Valencià
|país = Països Catalans
|unitat =
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = 593px-Localització país valencià països catalans.svg.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia dins els [[Països Catalans]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma Català|Català]]
|coor =
|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat =
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma Català|català]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''País Valencià''' és una regió dels [[Països Catalans]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].

=== Época migeval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.

L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].

== Govern i administració autonòmics ==

La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007 begin_of_the_skype_highlighting 1683/2007 end_of_the_skype_highlighting, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''[[valencià]]''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'[[Amunt Valéncia]]! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' en quant a història i títuls.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers ([[2006]])
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
{{Regne de Valéncia}}

L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Comunitat Valenciana