L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Canadenc

2026-06-08T14:16:17Z

Valencian: Pàgina redirigida a Canadà

#REDIRECCIÓ [[Canadà]]

Bernard Yack

2026-06-08T14:15:01Z

Valencian:

'''Bernard Yack''' (naixcut en [[1952]]) és un teòric polític [[nortamericà]] d'orige [[canadenc]].

Obtingué la seua llicenciatura (B.A.) en l'[[Universitat de Toronto]] i el seu doctorat en Filosofia (Ph.D.) en l'[[Universitat de Harvard]], a on fon alumne de [[Judith Shklar]]. Yack ha impartit docència en numeroses universitats, entre elles l'[[Universitat de Princeton]] i l'Universitat de Wisconsin–Madison. És autor d'obres de filosofia política i social com ''The Problems of a Political Animal''<ref>[https://web.archive.org/web/20080907232822/https://www.ucpress.edu/books/pages/6156.php University of California Press]</ref> i ''The Longing for Total'' ''Revolution: The Philosophic Sources of Social Discontent from Rousseau to Marx and Nietzsche''. El seu llibre més recent es titula ''Nationalism and the Moral Psychology of Community''. Actualment és professor Lerman Neubauer de Democràcia i Política Pública en l'[[Universitat de Brandeis]].<ref>[https://web.archive.org/web/20091112220846/http://www.brandeis.edu/facguide/person.html?emplid=2d33bfcf3e8d075ca7e63e9a9775face67e35a9d Brandeis University]</ref>

Entre 1999 i 2000, Yack fon investigador resident en el [[Colege Suec d'Estudis Alvançats]] en [[Uppsala]], [[Suècia]].<ref>[https://www.swedishcollegium.se/fellows/former-fellows/all-former-fellows "Former Fellows SCAS"].</ref>

== Publicacions seleccionades ==

* Yack, Bernard (1993). ''The Problems of a Political Animal: Community, Conflict, and Justice in Aristotelian Political Thought''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780520081673.
* Yack, Bernard (1996). ''Liberalism without Illusions: Essays on Liberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780226944708.
* Yack, Bernard (1997). ''The Fetishism of Modernities: Epochal Self-Consciousness in Contemporary Social and Political Thought''. Notre Dame, Indiana: University of Notre Dame Press. ISBN 9780268028503.
* Yack, Bernard (2012). ''Nationalism and the Moral Psychology of Community''. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226944685.
* Yack, Bernard (2022). ''The Longing for Total Revolution: Philosophic Sources of Social Discontent from Rousseau to Marx and Nietzsche''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780520375871.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.brandeis.edu/ Pàgina web de l'Universitat de Brandeis].

Bernard Yack

2026-06-08T14:14:31Z

Valencian:

'''Bernard Yack''' (naixcut en [[1952]]) és un teòric polític nortamericà d'orige canadenc.

Obtingué la seua llicenciatura (B.A.) en l'[[Universitat de Toronto]] i el seu doctorat en Filosofia (Ph.D.) en l'[[Universitat de Harvard]], a on fon alumne de [[Judith Shklar]]. Yack ha impartit docència en numeroses universitats, entre elles l'[[Universitat de Princeton]] i l'Universitat de Wisconsin–Madison. És autor d'obres de filosofia política i social com ''The Problems of a Political Animal''<ref>[https://web.archive.org/web/20080907232822/https://www.ucpress.edu/books/pages/6156.php University of California Press]</ref> i ''The Longing for Total'' ''Revolution: The Philosophic Sources of Social Discontent from Rousseau to Marx and Nietzsche''. El seu llibre més recent es titula ''Nationalism and the Moral Psychology of Community''. Actualment és professor Lerman Neubauer de Democràcia i Política Pública en l'[[Universitat de Brandeis]].<ref>[https://web.archive.org/web/20091112220846/http://www.brandeis.edu/facguide/person.html?emplid=2d33bfcf3e8d075ca7e63e9a9775face67e35a9d Brandeis University]</ref>

Entre 1999 i 2000, Yack fon investigador resident en el [[Colege Suec d'Estudis Alvançats]] en [[Uppsala]], [[Suècia]].<ref>[https://www.swedishcollegium.se/fellows/former-fellows/all-former-fellows "Former Fellows SCAS"].</ref>

== Publicacions seleccionades ==

* Yack, Bernard (1993). ''The Problems of a Political Animal: Community, Conflict, and Justice in Aristotelian Political Thought''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780520081673.
* Yack, Bernard (1996). ''Liberalism without Illusions: Essays on Liberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780226944708.
* Yack, Bernard (1997). ''The Fetishism of Modernities: Epochal Self-Consciousness in Contemporary Social and Political Thought''. Notre Dame, Indiana: University of Notre Dame Press. ISBN 9780268028503.
* Yack, Bernard (2012). ''Nationalism and the Moral Psychology of Community''. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9780226944685.
* Yack, Bernard (2022). ''The Longing for Total Revolution: Philosophic Sources of Social Discontent from Rousseau to Marx and Nietzsche''. Oakland, CA: University of California Press. ISBN 9780520375871.

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.brandeis.edu/ Pàgina web de l'Universitat de Brandeis].

Colege Suec d'Estudis Alvançats

2026-06-08T14:13:17Z

Valencian:

El '''Colege Suec d'Estudis Alvançats''' (SCAS en anglés) és un institut d'estudis alvançats situat en [[Uppsala]], [[Suècia]]. És una de les dèu institucions membres del consorci [[Some Institutes for Advanced Study]], que reunix a alguns dels instituts d'estudis alvançats més prestigiosos del món.<ref>[https://www.wiko-berlin.de/en/institute/initiatives-cooperations/some-institutes-for-advanced-study-sias "Some Institutes for Advanced Study, SIAS"]</ref> El SCAS també és membre de la ret europea d'instituts d'estudis alvançats, NetIAS.<ref>[https://netias.science/ "NetIAS Network of European Institutes for Advanced Study"].</ref> En 2022, el SCAS fon un dels fundadors de NordIAS, una ret d'instituts nòrdics d'estudis alvançats.<ref>[https://sites.utu.fi/beyond-ias/nordias/ "NordIAS Network"].</ref>

El Colege Suec d'Estudis Alvançats alberga el prestigiós programa Pro Futura Scientia, finançat per la Fundació Commemorativa del Banc de Suècia (Riksbankens Jubileumsfond).<ref>[https://www.swedishcollegium.se/fellowships/pro-futura-scientia-fellowship-programme "The Pro Futura Scientia Program"].</ref>

El Collegium va ser fundat en 1985, establit per mig de decret del govern suec, i oferix beques d'un semestre i d'un any per a investigadors visitants, aixina com oportunitats d'estàncies de curta duració, des del nivell posdoctoral fins al de professorat.<ref>[https://www.swedishcollegium.se/fellowships "Fellowships, SCAS"].</ref> Des de giner de 2007, està ubicat en el Linneanum i en la Prefekt Villan, dins del Jardí Botànic de l'[[Universitat d'Uppsala]]. Anteriorment, es trobava en una vila en el districte de Kåbo d'Uppsala. Des de la seua creació en 1985, el Collegium ha acollit a més de 650 investigadors.<ref>[https://www.swedishcollegium.se/fellows/former-fellows/all-former-fellows "Former Fellows SCAS"].</ref>

[[Christina Garsten]], professora d'[[Antropologia Social]], és la directora del Collegium des de 2018.<ref>[https://www.uu.se/en/contact-and-organisation/staff?query=N0-546 "Christina Garsten, Swedish Collegium for Advanced Study"].</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.swedishcollegium.se/ Pàgina web oficial del Colege Suec d'Estudis Alvançats].
* [https://netias.science/ Pàgina web oficial de NetIAS].

Judith Shklar

2026-06-08T14:12:05Z

Valencian:

'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]]–[[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].

== Biografia ==
Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.

Reconeguda com a docent i mentora, molts dels antics alumnes i colegues de Shklar contribuiren a un volum d'ensajos titulat Liberalism without Illusions: Essays on Lliberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar (University of Chicago Press, 1996), editat per [[Bernard Yack]]. Entre els autors es troben els seus destacats exalumnes [[Amy Gutmann]], Patrick T. Riley, Nancy L. Rosenblum, Bernard Yack, [[Rogers Smith]], [[Melissa Williams]] i Tracy B.Strong.

A lo llarc de la seua vida, Judith Shklar fon coneguda com «Dita». Ella i el seu espós, Gerald Shklar, tingueren tres fills: David, Michael i Ruth.

== Pensament ==
El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.

A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.

Shklar sostenia que «el significat originari i l'únic defendible del lliberalisme» és que «tot adult deu ser capaç de prendre tantes decisions efectives com siga possible, sense por ni favoritisme, sobre tants aspectes de la seua vida com siga compatible en la mateixa llibertat de tots els demés adults». Shklar concebia els drets no tant com a llibertats morals absolutes, sino més be com a facultats que els ciutadans deuen posseir per a protegir-se front als abusos.

Shklar mostrà un profunt interés per l'[[injustícia]] i els mals polítics, sostenint que «la filosofia no conseguix otorgar a l'injustícia l'importància que mereix»; és dir, la majoria dels filòsofs del passat han ignorat l'injustícia i s'han centrat exclusivament en la [[justícia]], de la mateixa manera que han deixat de costat el [[vici]] per a parlar únicament de la [[virtut]]. Front a això, l'obra de Shklar evità centrar-se en la justícia i la virtut, i va posar el foc en el mal, la por o l'injustícia. Ordinary Vices i The Faces of Injustice expressen els seus intents de cobrir este buit en el pensament filosòfic, recorrent àmpliament tant a la [[lliteratura]] com a la [[filosofia]] per a sostindre que l'injustícia i el «sentit de l'injustícia» són universals des del punt de vista històric i cultural, i constituïxen conceptes essencials per a la teoria política i filosòfica moderna.

== Premis i distincions ==
Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1970<ref>"[https://www.amacad.org/person/judith-nisse-shklar Judith Nisse Shklar]". ''American Academy of Arts & Sciences''.</ref> i de l'American Philosophical Society en 1990<ref>"[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Judith+Nisse+Shklar&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced APS Member History]". ''search.amphilsoc.org''. Retrieved 2022-04-19.</ref>. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'[[Universitat de Cambridge]] (1983–1984). En 1984 va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'[[Universitat d'Oxford]] en 1983 i 1986. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de [[Universitat Yale|Yale]] en 1988; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en 1989; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association<ref>Sue Tolleson-Rinehart and Susan J. Carroll, "'Far from Ideal:' The Gender Politics of Political Science," ''The American Political Science Review'' 100, no. 4 (November 2006): 507–513.</ref>.

En 1985, la secció de Phi Beta Kappa de l'[[Universitat de Harvard]] li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «''exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades''»<ref>"Judith Shklar, Professor And Noted Theorist, Dies," ''Harvard Crimson,'' September 18, 1992.</ref>.

== En la cultura popular ==
''Ordinary Vices'' de Shklar es menciona en la série de televisió nortamericana [[The Good Place]], a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada<ref>May, Todd (10 January 2020). "'[https://www.nytimes.com/2020/01/09/opinion/good-place-season-4.html The Good Place' Asks, Are You the Worst Thing You've Ever Done?]". ''New York Times''. Retrieved September 9, 2021.</ref>.

== Obres ==
Shklar escrigué numerosos llibres i artículs influents sobre ciència política, entre els que s'inclouen els següents:

* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.
* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.
* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de [[Jean Jacques Rousseau|Rousseau]] i la seua teoria social
* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] ''Fenomenologia del Esperit.''
* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.
* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de [[Montesquieu]].
* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''"
* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.
* ''On Political Obligation'' (Yale University Press, 2019) – Una série de conferències publicades pòstumament per Samantha Ashenden i Andreas Hess.

Diversos dels seus ensajos, entre ells el «clàssic»<ref>Vladimir Shlapentokh and Eric Beasley, ''Restricting Freedoms: Limitations on the Individual in Contemporary America'' (2013)</ref> «The Liberalism of Fear», foren recopilats en dos volums pòstums editats per Stanley Hoffmann i publicats per l'deitorial University of Chicago Press: ''Redeeming American Political Thought'' (1998) i ''Political Thought and Political Thinkers'' (1998).

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

Judith Shklar

2026-06-08T14:11:12Z

Valencian:

'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].

== Biografia ==
Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.

Reconeguda com a docent i mentora, molts dels antics alumnes i colegues de Shklar contribuiren a un volum d'ensajos titulat Liberalism without Illusions: Essays on Lliberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar (University of Chicago Press, 1996), editat per [[Bernard Yack]]. Entre els autors es troben els seus destacats exalumnes [[Amy Gutmann]], Patrick T. Riley, Nancy L. Rosenblum, Bernard Yack, [[Rogers Smith]], [[Melissa Williams]] i Tracy B.Strong.

A lo llarc de la seua vida, Judith Shklar fon coneguda com «Dita». Ella i el seu espós, Gerald Shklar, tingueren tres fills: David, Michael i Ruth.

== Pensament ==
El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.

A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.

Shklar sostenia que «el significat originari i l'únic defendible del lliberalisme» és que «tot adult deu ser capaç de prendre tantes decisions efectives com siga possible, sense por ni favoritisme, sobre tants aspectes de la seua vida com siga compatible en la mateixa llibertat de tots els demés adults». Shklar concebia els drets no tant com a llibertats morals absolutes, sino més be com a facultats que els ciutadans deuen posseir per a protegir-se front als abusos.

Shklar mostrà un profunt interés per l'[[injustícia]] i els mals polítics, sostenint que «la filosofia no conseguix otorgar a l'injustícia l'importància que mereix»; és dir, la majoria dels filòsofs del passat han ignorat l'injustícia i s'han centrat exclusivament en la [[justícia]], de la mateixa manera que han deixat de costat el [[vici]] per a parlar únicament de la [[virtut]]. Front a això, l'obra de Shklar evità centrar-se en la justícia i la virtut, i va posar el foc en el mal, la por o l'injustícia. Ordinary Vices i The Faces of Injustice expressen els seus intents de cobrir este buit en el pensament filosòfic, recorrent àmpliament tant a la [[lliteratura]] com a la [[filosofia]] per a sostindre que l'injustícia i el «sentit de l'injustícia» són universals des del punt de vista històric i cultural, i constituïxen conceptes essencials per a la teoria política i filosòfica moderna.

== Premis i distincions ==
Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1970<ref>"[https://www.amacad.org/person/judith-nisse-shklar Judith Nisse Shklar]". ''American Academy of Arts & Sciences''.</ref> i de l'American Philosophical Society en 1990<ref>"[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Judith+Nisse+Shklar&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced APS Member History]". ''search.amphilsoc.org''. Retrieved 2022-04-19.</ref>. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'[[Universitat de Cambridge]] (1983–1984). En 1984 va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'[[Universitat d'Oxford]] en 1983 i 1986. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de [[Universitat Yale|Yale]] en 1988; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en 1989; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association<ref>Sue Tolleson-Rinehart and Susan J. Carroll, "'Far from Ideal:' The Gender Politics of Political Science," ''The American Political Science Review'' 100, no. 4 (November 2006): 507–513.</ref>.

En 1985, la secció de Phi Beta Kappa de l'[[Universitat de Harvard]] li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «''exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades''»<ref>"Judith Shklar, Professor And Noted Theorist, Dies," ''Harvard Crimson,'' September 18, 1992.</ref>.

== En la cultura popular ==
''Ordinary Vices'' de Shklar es menciona en la série de televisió nortamericana [[The Good Place]], a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada<ref>May, Todd (10 January 2020). "'[https://www.nytimes.com/2020/01/09/opinion/good-place-season-4.html The Good Place' Asks, Are You the Worst Thing You've Ever Done?]". ''New York Times''. Retrieved September 9, 2021.</ref>.

== Obres ==
Shklar escrigué numerosos llibres i artículs influents sobre ciència política, entre els que s'inclouen els següents:

* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.
* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.
* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de [[Jean Jacques Rousseau|Rousseau]] i la seua teoria social
* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] ''Fenomenologia del Esperit.''
* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.
* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de [[Montesquieu]].
* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''"
* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.
* ''On Political Obligation'' (Yale University Press, 2019) – Una série de conferències publicades pòstumament per Samantha Ashenden i Andreas Hess.

Diversos dels seus ensajos, entre ells el «clàssic»<ref>Vladimir Shlapentokh and Eric Beasley, ''Restricting Freedoms: Limitations on the Individual in Contemporary America'' (2013)</ref> «The Liberalism of Fear», foren recopilats en dos volums pòstums editats per Stanley Hoffmann i publicats per l'deitorial University of Chicago Press: ''Redeeming American Political Thought'' (1998) i ''Political Thought and Political Thinkers'' (1998).

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

Judith Shklar

2026-06-08T14:09:17Z

Valencian:

'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[Letònia]], [[24 de setembre]] de [[1928]] – [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].

== Biografia ==
Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

A lo llarc de la seua carrera, Shklar eixercità diverses funcions acadèmiques i professionals. Per eixemple, va participar activament en el comité que va integrar l'American Repertory Theater en la comunitat de Harvard.

Reconeguda com a docent i mentora, molts dels antics alumnes i colegues de Shklar contribuiren a un volum d'ensajos titulat Liberalism without Illusions: Essays on Lliberal Theory and the Political Vision of Judith N. Shklar (University of Chicago Press, 1996), editat per [[Bernard Yack]]. Entre els autors es troben els seus destacats exalumnes [[Amy Gutmann]], Patrick T. Riley, Nancy L. Rosenblum, Bernard Yack, [[Rogers Smith]], [[Melissa Williams]] i Tracy B.Strong.

A lo llarc de la seua vida, Judith Shklar fon coneguda com «Dita». Ella i el seu espós, Gerald Shklar, tingueren tres fills: David, Michael i Ruth.

== Pensament ==
El pensament de Shklar es centrà en dos idees principals: la crueltat com el pijor dels mals i el «lliberalisme de la por». Aborda la primera idea en el seu ensaig «Putting Cruelty First», publicat en ''[[Daedalus]]'' (1982), i en Ordinary Vices (1984)<ref>Shklar, Judith N. (1982). "Putting Cruelty First". ''Daedalus''. '''111''' (3): 17–27. [https://search.worldcat.org/es/search?q=n2:0011-5266 ISSN 0011-5266]. [https://www.jstor.org/stable/20024800?seq=1 JSTOR 20024800].</ref> <ref>Smith, Blake. "[https://www.tabletmag.com/sections/arts-letters/articles/judith-shklar-politics-of-fear Moral Cruelty and the Left]"</ref>. La seua segona idea principal, desenrollada en el seu ensaig «The Liberalism of Fear», es fonamenta en la primera i se centra en cóm els governs tendixen a abusar de les «inevitables desigualtats de poder» que resulten de l'organisació política.

A partir d'estes idees fonamentals, Shklar defengué la democràcia constitucional<ref>Judith Shklar, ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964, ISBN <bdi>978-0-674-52351-7</bdi>).</ref>, que considerava imperfecta, pero aixina i tot la millor forma de govern possible. En la seua opinió, una democràcia constitucional protegix a les persones front als abusos dels més poderosos en llimitar l'acció del govern i en distribuir el poder entre una «multiplicitat de grups políticament actius»<ref>Judith Shklar, ''The Liberalism of Fear'' (written in 1989, first major publication 1998)</ref>. La seua preocupació pels possibles abusos del poder governamental es derivava de la seua atenció als ciutadans corrents, més que a les institucions i a les èlits, ya que és la gent comuna qui sofrix en major medida els efectes del mal institucional i de l'injustícia.

Shklar sostenia que «el significat originari i l'únic defendible del lliberalisme» és que «tot adult deu ser capaç de prendre tantes decisions efectives com siga possible, sense por ni favoritisme, sobre tants aspectes de la seua vida com siga compatible en la mateixa llibertat de tots els demés adults». Shklar concebia els drets no tant com a llibertats morals absolutes, sino més be com a facultats que els ciutadans deuen posseir per a protegir-se front als abusos.

Shklar mostrà un profunt interés per l'[[injustícia]] i els mals polítics, sostenint que «la filosofia no conseguix otorgar a l'injustícia l'importància que mereix»; és dir, la majoria dels filòsofs del passat han ignorat l'injustícia i s'han centrat exclusivament en la [[justícia]], de la mateixa manera que han deixat de costat el [[vici]] per a parlar únicament de la [[virtut]]. Front a això, l'obra de Shklar evità centrar-se en la justícia i la virtut, i va posar el foc en el mal, la por o l'injustícia. Ordinary Vices i The Faces of Injustice expressen els seus intents de cobrir este buit en el pensament filosòfic, recorrent àmpliament tant a la [[lliteratura]] com a la [[filosofia]] per a sostindre que l'injustícia i el «sentit de l'injustícia» són universals des del punt de vista històric i cultural, i constituïxen conceptes essencials per a la teoria política i filosòfica moderna.

== Premis i distincions ==
Fon elegida membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències en 1970<ref>"[https://www.amacad.org/person/judith-nisse-shklar Judith Nisse Shklar]". ''American Academy of Arts & Sciences''.</ref> i de l'American Philosophical Society en 1990<ref>"[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Judith+Nisse+Shklar&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced APS Member History]". ''search.amphilsoc.org''. Retrieved 2022-04-19.</ref>. Eixercí com a presidenta de l'American Society for Political and Llegal Philosophy (1982) i posteriorment com a vicepresidenta de l'American Political Science Association (1983). Mentres ocupava este últim càrrec, també fon professora visitant Pitt d'Història i Institucions Americanes en l'[[Universitat de Cambridge]] (1983–1984). En 1984 va rebre una beca MacArthur pel seu treball. Aixina mateix, fon investigadora visitant en el All Souls College de l'[[Universitat d'Oxford]] en 1983 i 1986. Posteriorment, va ser conferenciant Carlyle en Oxford en 1986; conferenciant Storrs en la Facultat de Dret de [[Universitat Yale|Yale]] en 1988; conferenciant Tanner en l'Universitat d'Utah en 1989; i conferenciant Charles Homer Haskins de l'American Council of Learned Societies en 1989. També en 1989 fon elegida la primera dòna presidenta de l'American Political Science Association<ref>Sue Tolleson-Rinehart and Susan J. Carroll, "'Far from Ideal:' The Gender Politics of Political Science," ''The American Political Science Review'' 100, no. 4 (November 2006): 507–513.</ref>.

En 1985, la secció de Phi Beta Kappa de l'[[Universitat de Harvard]] li otorgà el seu premi a la docència, descrivint-la com a «''exigent, gratificant, franca, justa i raonable, un model de qualitats intelectuals i humanes rarament combinades''»<ref>"Judith Shklar, Professor And Noted Theorist, Dies," ''Harvard Crimson,'' September 18, 1992.</ref>.

== En la cultura popular ==
''Ordinary Vices'' de Shklar es menciona en la série de televisió nortamericana [[The Good Place]], a on servix d'inspiració per a una societat ben ordenada<ref>May, Todd (10 January 2020). "'[https://www.nytimes.com/2020/01/09/opinion/good-place-season-4.html The Good Place' Asks, Are You the Worst Thing You've Ever Done?]". ''New York Times''. Retrieved September 9, 2021.</ref>.

== Obres ==
Shklar escrigué numerosos llibres i artículs influents sobre ciència política, entre els que s'inclouen els següents:

* ''After Utopia: The Decline of Political Faith'' (Princeton University Press, 1957) – Anàlisis de la decadència de la filosofia política al llarc del siglo XIX i XX.
* ''Legalism: Law, Morals, and Political Trials'' (Harvard University Press, 1964) – Una investigació sobre teoria política i jurisprudència, analisant especialment el llegalisme.
* ''Men and Citizens: A Study of Rousseau's Social Theory'' (Cambridge University Press, 1969) – Una revisió de [[Jean Jacques Rousseau|Rousseau]] i la seua teoria social
* ''Freedom and Independence: A Study of the Political Ideas of Hegel's Phenomenology of Mind'' (Cambridge University Press, 1976) – Una revisió de l'obra de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] ''Fenomenologia del Esperit.''
* ''Ordinary Vices'' (Belknap Press of Harvard University Press, 1984) – Una colecció de sis ensajos sobre els vicis ordinaris de la crueltat, l'hipocresia, l'esnobisme, la traïció i la misantropia.
* ''Montesquieu'' (Oxford University Press, 1987) – Una introducció al pensament de [[Montesquieu]].
* ''The Faces of Injustice'' (Yale University Press, 1990) – Tres ensajos sobre l'injustícia: "''Giving Injustice Its Due''," "''Misfortune and Injustice''," i "''The Sense of Injustice.''"
* ''American Citizenship: The Quest for Inclusion'' (Harvard University Press, 1991) – Una visió sobre lo que constituix la ciutadania americana.
* ''On Political Obligation'' (Yale University Press, 2019) – Una série de conferències publicades pòstumament per Samantha Ashenden i Andreas Hess.

Diversos dels seus ensajos, entre ells el «clàssic»<ref>Vladimir Shlapentokh and Eric Beasley, ''Restricting Freedoms: Limitations on the Individual in Contemporary America'' (2013)</ref> «The Liberalism of Fear», foren recopilats en dos volums pòstums editats per Stanley Hoffmann i publicats per l'deitorial University of Chicago Press: ''Redeeming American Political Thought'' (1998) i ''Political Thought and Political Thinkers'' (1998).

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

Some Institutes for Advanced Study

2026-06-08T14:07:14Z

Valencian:

'''Some Institutes for Advanced Study''' (SIAS) és un consorci que organisa dèu «instituts d'estudis alvançats» fundats segons els mateixos principis que l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Els seus membres són:<ref>[https://www.swedishcollegium.se/collaborations/international-networks/sias Swedish Collegium for Advanced Study: SIAS]</ref> <ref>[https://nationalhumanitiescenter.org/sias/index.htm SIAS Summer Institutes: 2015–2016]</ref>

* Institute for Advanced Study a Princeton, [[Nova Jersey]], [[Estats Units]].
* Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences a Stanford, [[Califòrnia|California]], Estats Units.
* National Humanities Center a Durham County, [[Carolina del Nort|Carolina]] [[Carolina del Nort|del Nort]], Estats Units.
* Radcliffe Institute for Advanced Study a Cambridge, [[Massachusetts]], Estats Units.
* Netherlands Institute for Advanced Study a [[Amsterdam]], [[Països Baixos]]
* Swedish Collegium for Advanced Study a [[Uppsala]], [[Suècia]]
* Berlin Institute for Advanced Study a [[Berlin]], [[Alemanya]]
* Israel Institute for Advanced Studies a [[Jerusalem]]
* Nantes Institute for Advanced Study Foundation a [[Nantes]], [[França]]
* Stellenbosch Institute for Advanced Study a [[Stellenbosch]], [[Suràfrica]]

== Visió general ==
Els membres del SIAS foren fundats explícitament per a seguir el model de Princeton (en certes variacions —no tots mantenen, per eixemple, un professorat permanent—) i posen émfasis en la concessió de beques d'un any. Segons Björn Wittrock (2003), el model de l'Institut de Princeton era «''com el d'una universitat tradicional… dedicada a la promoció de l'aprenentage, pero de menor escala i sense oferir ensenyança formal. Tampoc contava en grans laboratoris. Devia ser un lloc per a l'investigació altament especialisada, pero al mateix temps proporcionar un ambient obert a l'intercanvi intelectual entre totes les disciplines''».<ref>[https://cas-nor.no/getfile.php/137422/CAS_publications_events/CAS_publications/Jubilee%20booklets/PDF/History_of_institutes.pdf A brief history of institutes for advanced study] by Björn Wittrock, Principal of SCASSS</ref>

El consorci SIAS ha establit vàries condicions que qualsevol institució candidata deu complir per a ser acceptada com a nou membre:

# «Deu ser un autèntic centre d'estudis alvançats en térmens del seu compromís en els més alts estàndarts acadèmics»,
# «Deu oferir un programa de beques genuí i competitiu —i, cal afegir, un programa en el que cada candidat individual siga somés a una evaluació rigorosa, no simplement acceptat com a part d'un grup temàtic d'investigadors o seleccionat pel coordinador de dit grup—»,
# «La seua finançació deu ser lo suficientment estable com per a garantisar que continuarà funcionant en el futur previsible», i
# «L'institució deu formar part del sistema acadèmic, pero ser independent i no estar dirigida de forma llimitada per una sola universitat, ni per cap empresa comercial o departament governamental».

== Referències ==
<references />

Some Institutes for Advanced Study

2026-06-08T14:05:25Z

Valencian:

'''Some Institutes for Advanced Study''' (SIAS) és un consorci que organisa dèu «instituts d'estudis alvançats» fundats segons els mateixos principis que l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Els seus membres són:<ref>[https://www.swedishcollegium.se/collaborations/international-networks/sias Swedish Collegium for Advanced Study: SIAS]</ref> <ref>[https://nationalhumanitiescenter.org/sias/index.htm SIAS Summer Institutes: 2015–2016]</ref>

* Institute for Advanced Study a Princeton, [[Nova Jersey]], Estats Units
* Center for Advanced Study in the Behavioral Sciences a Stanford, [[Califòrnia|California]], U.S.
* National Humanities Center a Durham County, [[Carolina del Nort|Carolina]] [[Carolina del Nort|del Nort]], U.S.
* Radcliffe Institute for Advanced Study a Cambridge, [[Massachusetts]], U.S.
* Netherlands Institute for Advanced Study a [[Amsterdam]], [[Països Baixos]]
* Swedish Collegium for Advanced Study a [[Uppsala]], [[Suècia]]
* Berlin Institute for Advanced Study a [[Berlin]], [[Alemanya]]
* Israel Institute for Advanced Studies a [[Jerusalem]]
* Nantes Institute for Advanced Study Foundation a [[Nantes]], [[França]]
* Stellenbosch Institute for Advanced Study a [[Stellenbosch]], [[Suràfrica]]

== Visió general ==
Els membres del SIAS foren fundats explícitament per a seguir el model de Princeton (en certes variacions —no tots mantenen, per eixemple, un professorat permanent—) i posen émfasis en la concessió de beques d'un any. Segons Björn Wittrock (2003), el model de l'Institut de Princeton era «''com el d'una universitat tradicional… dedicada a la promoció de l'aprenentage, pero de menor escala i sense oferir ensenyança formal. Tampoc contava en grans laboratoris. Devia ser un lloc per a l'investigació altament especialisada, pero al mateix temps proporcionar un ambient obert a l'intercanvi intelectual entre totes les disciplines''».<ref>[https://cas-nor.no/getfile.php/137422/CAS_publications_events/CAS_publications/Jubilee%20booklets/PDF/History_of_institutes.pdf A brief history of institutes for advanced study] by Björn Wittrock, Principal of SCASSS</ref>

El consorci SIAS ha establit vàries condicions que qualsevol institució candidata deu complir per a ser acceptada com a nou membre:

# «Deu ser un autèntic centre d'estudis alvançats en térmens del seu compromís en els més alts estàndarts acadèmics»,
# «Deu oferir un programa de beques genuí i competitiu —i, cal afegir, un programa en el que cada candidat individual siga somés a una evaluació rigorosa, no simplement acceptat com a part d'un grup temàtic d'investigadors o seleccionat pel coordinador de dit grup—»,
# «La seua finançació deu ser lo suficientment estable com per a garantisar que continuarà funcionant en el futur previsible», i
# «L'institució deu formar part del sistema acadèmic, pero ser independent i no estar dirigida de forma llimitada per una sola universitat, ni per cap empresa comercial o departament governamental».

== Referències ==
<references />

Daedalus

2026-06-08T14:03:32Z

Valencian:

'''Dædalus''' és una [[revista acadèmica]] trimestral revisada per parells que fon fundada en [[1846]] en el nom de ''Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences'',<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/about "About Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> adoptant el seu títul actual en [[1958]].

La revista és publicada per MIT Press en nom de la American Academy of Arts and Sciences i solament accepta artículs per invitació.

En [[giner]] de [[2021]], la revista va passar a un model d'accés obert.<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/access "Access to Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://mitpress.mit.edu/daedalus-journal-of-the-american-academy-of-arts-sciences-reaches-expanded-audiences-through-open-access/ "Dædalus, Journal of the American Academy of Arts & Sciences, reaches expanded audiences through open access"]. ''The MIT Press''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.amacad.org/daedalus Pàgina web oficial]

Daedalus

2026-06-08T14:03:10Z

Valencian:

'''Dædalus''' és una [[revista acadèmica]] trimestral revisada per parells que fon fundada en [[1846]] en el nom de ''Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences'',<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/about "About Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> adoptant el seu títul actual en [[1958]]. La revista és publicada per MIT Press en nom de la American Academy of Arts and Sciences i solament accepta artículs per invitació.

En [[giner]] de [[2021]], la revista va passar a un model d'accés obert.<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/access "Access to Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://mitpress.mit.edu/daedalus-journal-of-the-american-academy-of-arts-sciences-reaches-expanded-audiences-through-open-access/ "Dædalus, Journal of the American Academy of Arts & Sciences, reaches expanded audiences through open access"]. ''The MIT Press''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.amacad.org/daedalus Pàgina web oficial]

Daedalus

2026-06-08T14:02:15Z

Valencian:

'''Dædalus''' és una [[revista acadèmica]] trimestral revisada per parells que fon fundada en 1846 en el nom de ''Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences'',<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/about "About Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> adoptant el seu títul actual en 1958. La revista és publicada per MIT Press en nom de la American Academy of Arts and Sciences i solament accepta artículs per invitació.

En giner de 2021, la revista va passar a un model d'accés obert.<ref>[https://www.amacad.org/daedalus/access "Access to Dædalus"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref> <ref>[https://mitpress.mit.edu/daedalus-journal-of-the-american-academy-of-arts-sciences-reaches-expanded-audiences-through-open-access/ "Dædalus, Journal of the American Academy of Arts & Sciences, reaches expanded audiences through open access"]. ''The MIT Press''. Consultat el 8 de juny de 2026.</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==

* [https://www.amacad.org/daedalus Pàgina web oficial]

MediaWiki:Discussiontools-target-heading-found-moved

2026-06-08T10:13:52Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Este tema no es pogué trobar en esta pàgina, pero existix en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:»

Este tema no es pogué trobar en esta pàgina, pero existix en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:

MediaWiki:Discussiontools-target-comments-missing

2026-06-08T10:12:39Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No es pogueren trobar nous comentaris. Podrien haver segut eliminats o moguts.»

No es pogueren trobar nous comentaris. Podrien haver segut eliminats o moguts.

MediaWiki:Discussiontools-target-comment-found-moved

2026-06-08T10:09:25Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Este comentari no es pogué trobar en esta pàgina, pero existix en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:»

Este comentari no es pogué trobar en esta pàgina, pero existix en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:

MediaWiki:Discussiontools-error-lint

2026-06-08T10:07:43Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No es pot respondre als comentaris d'esta pàgina degut a un erro en el wikitext. Pots vore més informació sobre este erro [$1 llegint la documentació], demanant ajuda [$2 ací] o arreglant l'erro [$3 obrint l'editor de pantalla completa].»

No es pot respondre als comentaris d'esta pàgina degut a un erro en el wikitext. Pots vore més informació sobre este erro [$1 llegint la documentació], demanant ajuda [$2 ací] o arreglant l'erro [$3 obrint l'editor de pantalla completa].

MediaWiki:Discussiontools-error-comment-is-transcluded-title

2026-06-08T10:03:54Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No es pot usar l'enllaç «{{int:discussiontools-replylink}}» per a respondre a este comentari perque s'ha carregat des d'una atra pàgina. Per a respondre ves a $1.»

No es pot usar l'enllaç «{{int:discussiontools-replylink}}» per a respondre a este comentari perque s'ha carregat des d'una atra pàgina. Per a respondre ves a [[$1]].

MediaWiki:Discussiontools-error-comment-not-saved

2026-06-08T10:02:03Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «El teu comentari no s'ha pogut publicar en la versió més recent de la pàgina. Per a vore els últims canvis copia el borrador del teu comentari i recarrega la pàgina en el teu navegador.»

El teu comentari no s'ha pogut publicar en la versió més recent de la pàgina. Per a vore els últims canvis copia el borrador del teu comentari i recarrega la pàgina en el teu navegador.

MediaWiki:Discussiontools-error-comment-disappeared

2026-06-08T09:53:07Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No s'ha pogut trobar el comentari al que tractes de respondre. Pot ser que haja segut eliminat o traslladat a una atra pàgina.»

No s'ha pogut trobar el comentari al que tractes de respondre. Pot ser que haja segut eliminat o traslladat a una atra pàgina.

MediaWiki:Discussiontools-error-comment-is-transcluded

2026-06-08T09:51:54Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No es pot usar l'enllaç «{{int:discussiontools-replylink}}» per a respondre a este comentari. Usa en el seu lloc l'editor de pàgina complet fent clic en «$1».»

No es pot usar l'enllaç «{{int:discussiontools-replylink}}» per a respondre a este comentari. Usa en el seu lloc l'editor de pàgina complet fent clic en «$1».

MediaWiki:Discussiontools-error-noswitchtove

2026-06-08T09:50:25Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No pots canviar al modo visual perque es detectà $1 en el teu comentari. [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools/Reply_tool_visual_mode_limitations Més informació].»

No pots canviar al modo visual perque es detectà $1 en el teu comentari. [https://www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools/Reply_tool_visual_mode_limitations Més informació].

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-autocreate-warning

2026-06-08T09:48:13Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No has iniciat sessió. Una volta que realises una edició, se't crearà un conte temporal. Més informació. [$1 Inicia sessió] o [$2 crea un conte] per a estar al tant de quan algú responga en acabant de que expire este conte, i també per a accedir a atres funcions.»

No has iniciat sessió. Una volta que realises una edició, se't crearà un conte temporal. [[$3|Més informació]]. [$1 Inicia sessió] o [$2 crea un conte] per a estar al tant de quan algú responga en acabant de que expire este conte, i també per a accedir a atres funcions.

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-anon-warning

2026-06-08T09:46:04Z

Valencian:

No has iniciat sessió. Per a que se't notifique quan algú conteste i per a que les teues edicions s'atribuïxquen al teu nom en lloc d'a la teua direcció IP pots [$1 iniciar sessió] o [$2 crear un conte].

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-anon-warning

2026-06-08T09:43:46Z

Valencian:

No has iniciat sessió. Per a que se't notifique quan algú conteste i per a que les teues edicions s'atribuïxquen al teu nom en lloc de a la teua direcció IP pots [$1 iniciar sessió] o [$2 crear un conte].

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-anon-warning

2026-06-08T09:43:28Z

Valencian:

No has iniciat sessió. Per a que se't notifique quan algú conteste i per a que les teues edicions s'atribuïxquen al teu nom en lloc de la teua direcció IP pots [$1 iniciar sessió] o [$2 crear un conte].

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-anon-warning

2026-06-08T09:42:02Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No has iniciat sessió. Per a que se't notifique quan algú conteste i per a que les teues edicions s'atribuïxquen en el teu nom en lloc de la teua direcció IP pots [$1 iniciar sessió] o [$2 crear un conte].»

No has iniciat sessió. Per a que se't notifique quan algú conteste i per a que les teues edicions s'atribuïxquen en el teu nom en lloc de la teua direcció IP pots [$1 iniciar sessió] o [$2 crear un conte].

MediaWiki:Discussiontools-findcomment-results-id

2026-06-08T09:39:30Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Ha aparegut un comentari en l'identificador proporcionat en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:»

Ha aparegut un comentari en l'identificador proporcionat en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:

MediaWiki:Discussiontools-findcomment-results-name

2026-06-08T09:38:28Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Ha aparegut un comentari en el nom indicat en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:»

Ha aparegut un comentari en el nom indicat en {{PLURAL:$1|la següent pàgina|les següents pàgines}}:

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:35:01Z

Valencian: /* Ideari */

'''Individuals Tending Towards the Wild''' (en [[valencià]], ''Individualistes Tendint a lo Salvage'') (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en [[2011]]. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El [[3 de febrer]] de [[2016]], ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any [[2014]], ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:34:09Z

Valencian: /* Ideari */

'''Individuals Tending Towards the Wild''' (en [[valencià]], ''Individualistes Tendint a lo Salvage'') (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en [[2011]]. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El [[3 de febrer]] de [[2016]], ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any 2014, ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:33:41Z

Valencian:

'''Individuals Tending Towards the Wild''' (en [[valencià]], ''Individualistes Tendint a lo Salvage'') (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en [[2011]]. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El 3 de febrer de 2016, ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any 2014, ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:32:50Z

Valencian:

'''Individuals Tending Towards the Wild''' (en [[valencià]], ''Individualistes Tendint a lo Salvage'') (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en 2011. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El 3 de febrer de 2016, ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any 2014, ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:32:29Z

Valencian:

'''Individuals Tending Towards the Wild''' (en [[valencià]], ''Individualistes Tendint a lo Salvage'' (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en 2011. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El 3 de febrer de 2016, ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any 2014, ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

Individuals Tending Towards the Wild

2026-06-08T09:31:25Z

Valencian:

'''Individualistes Tendint a lo Salvage''' (ITS) és un [[Terrorisme|grup terroriste]] autodefinit com ecoextremiste sorgit en [[Mèxic]] en 2011. Les autoritats mexicanes li han atribuït algunes accions violentes, pero la major part dels atacs reivindicats pel grup han segut desmentits despuix de les investigacions judicials i atribuïts a atres grups o a delictes distints de terrorisme. La falta d'una llabor de contrast de l'informació pels mijos de comunicació ha conduït a que qualsevol acció violenta reivindicada per ITS aplegue a l'opinió pública. Despuix de varis colps policials i absència d'activitat propagandística, no està demostrat que continue com a grup actiu cohesionat.

== Ideari ==
El 3 de febrer de 2016, ITS publicà un comunicat en un blog cridat Maldicció Eco-extremiste. En ell es va definir com ecoextremiste, acusant al progrés científic i tecnològic de ser el responsable de la devastació dels ecosistemes i del desenroll d'una civilisació que s'allunta de la naturalea. Prenent una versió deformada de l'utopia del bon salvage de Rousseau representen un opost a una societat hipercivilisada que, nutrits d'ideals anarquistes, veuen en l'aniquilació dels agents del desenroll tecnològic un mig per a alcançar l'ideal de l'home primitiu perfecte. Per a revertir el progrés tecnològic que veuen com un procés de degradació anunciaren que realisarien actes contundents contra els qui havia senyalat com a responsables, sense remordiments. El grup assegurà que havia iniciat les seues activitats terroristes en l'any 2011, enviant cartes bomba a mestres universitaris que es dediquen a l'ensenyança de nanotecnologia i atres ciències relacionades en varis centres universitaris de Mèxic.

La metodologia d'estes primeres accions s'assembla a la de Ted Kaczynski, àlies Unabomber, a qui ITS reconeix com el seu major inspirador en eixe moment. No obstant, atres grups neoludistes o anarco-primitivistes es mostren crítics i aparentment apleguen a posar-se en contacte en el propi Kaczinsky, que a principis de 2012 escriu una carta mordaç contra ITS per la seua ingènua proposta d'acció revolucionària i un anàlisis poc rigorós dels moviments socials a lo llarc de l'història.

En l'any 2014, ITS anuncia una nova fase i fa públic un comunicat anunciant la seua unió en una decena de grups ecoanarquistes. No obstant, és en esta nova fase quan la majoria de les accions reivindicades per ITS són despuix desmentides per les investigacions policials trobant als verdaders responsables. En juliol de 2019, el grup publica la revista ''Ajajema'', la qual arreplega diversos comunicats de cèlules afins a ITS.

ITS presumix d'haver estés la seua influència des de Mèxic a varis països europeus i llatinoamericans, incloent presència en [[Chile]] i [[Brasil]]. Esta internacionalisació no ha segut corroborada pels fets i la seua presència en l'actualitat no ha segut confirmada. El grup tampoc apareix en el llistat d'organisacions terroristes internacionals del [[Consell Europeu]] ni en el del departament d'Estat d'EE. UU.

Un estudi acadèmic publicat en ''Dynamics of Asymmetric Conflict'' interpreta la propaganda d'''Individualistes Tendint a lo Salvage'' com una forma de comunicació terrorista no persuasiva. Segons este anàlisis, els comunicats del grup no buscarien principalment reclutar, convéncer o movilisar soports, sino afirmar una identitat nihilista, misántropa i hostil cap a la civilisació. Des d'esta perspectiva, ITS representaria un cas de terrorisme expressiu o performatiu, en el que la violència i el discurs servixen sobretot per a escenificar rebuig cap a la societat i reforçar una identitat antisocial.

== Pausa en l'activitat i silenci ==
Una part important de l'activitat del grup s'orienta a la difusió del seu ideari i de les seues accions per mig d'una complexa ret de llocs web, blogs i contes en rets socials vinculades a l'anarquisme radical i a sectors simpatisants de l'ecoterrorisme. El manteniment d'esta estructura de propaganda se sostindria presuntament per mig de donacions en criptomonedes depositades en carteres administrades pels seus integrants.

Al començament de la década de 2020 portaren a terme diverses operacions policials que haurien derivat en l'encarcerament d'alguns dels membres més actius del grup. En el pas del temps, vàries de les carteres deixaren aparentment de registrar fondos cap a mediats de la década i alguns dels seus llocs web públics foren tancats, encara que partix del seu ideari i de les seues publicacions encara permaneix disponible en internet.<ref>''[https://unicri.org/sites/default/files/2025-08/Right-Left-Wing-Violent-Extremist-Digital-Technologies-SouthAmerica-Africa-Asia.pdf Right- and left-wing violent extremist abuse of digital technologies in South America, Africa and Asia]'' (en anglés). 2025. ISBN 978-1-911669-76-0. Consultat el 13 de març de 2026.</ref>

John Zerzan

2026-06-08T08:53:40Z

Valencian:

'''John Edward Zerzan''' (naixcut el [[10 d'agost]] de [[1943]]) és un autor i locutor de ràdio nortamericana [[Anarco-primitivisme|anarco-primitiviste]]. Les seues obres critiquen la civilisació agrícola com inherentement opressiva i advoquen per prendre els modos de vida dels caçadors-recolectors com a inspiració per a cóm deuria ser una societat lliure. Entre els temes de la seua crítica s'inclouen la [[domesticació]] i el [[pensament simbòlic]] (com el llenguage, el número, l'art i el concepte del temps).

Els seus huit llibres principals són ''Elements of Refusal'' (1988), ''Future Primitive and Other Essays'' (1994), ''Running on Emptiness'' (2002), ''Against Civilization: Readings and Reflections'' (2005), ''Twilight of the Machines'' (2008), ''Why hope? The Stand Against Civilization'' (2015), ''A People's History of Civilization'' (2019) i ''When We Llaure Human: Notes from the Age of Pandemics'' (2021). En 2024 va publicar les seues memòries ''The Education of an Anarchist: A Memoir''.

== Primers anys i educació ==
John Edward Zerzan naixqué en Salem, Oregó, i és d'ascendència checa i eslovaca. Obtingué la seua llicenciatura en ciències polítiques en l'[[Universitat de Stanford]] en 1966. Entre 1967 i 1970, Zerzan treballà com a organisador sindical per al Social Service Employees’ Union en Sant Francisco. Posteriorment retornà a l'universitat i obtingué un mestrage en història en l'[[Universitat Estatal de Sant Francisco]] en 1972.<ref>[https://archiveswest.orbiscascade.org/ark:/80444/xv81752 "John Zerzan papers, 1946-2000"]. ''Archives West''. Archived from the original on December 16, 2018. Retrieved July 11, 2017.</ref> Completà els cursos de doctorat en l'[[Universitat del Sur de Califòrnia]], pero va abandonar en 1975 abans de finalisar la seua tesis doctoral.

== Activisme ==
En 1966, Zerzan fon arrestat mentres realisava desobediència civil en una marcha contra la guerra de Vietnam en Berkeley i passà dos semanes en la presó del comtat de Contra Costa. Despuix de la seua lliberació, jurà que mai més seria arrestat voluntàriament. Assistí a events organisats per Ken Kesey i els Merry Pranksters i va estar involucrat en l'escena musical i de drogues psicodèliques en el veïnat Haight-Ashbury de Sant Francisco.<ref>[https://www.theguardian.com/world/2001/apr/18/mayday.features11 "Profile of American anarchist John Zerzan | World news"]. ''The Guardian''. UK. April 20, 2001. Archived from the original on January 11, 2020. Retrieved November 13, 2011.</ref>

A finals de la década de 1960 treballà com a treballador social per al departament de benestar social de la ciutat de Sant Francisco. Ajudà a organisar un sindicat de treballadors socials, el SSEU, i fon elegit vicepresident en 1968 i president en 1969.<ref>[https://web.archive.org/web/20080828045251/http://www.shapingsf.org/ezine/labor/nopaid/main.html "History of the union"]. Archived from the original on August 28, 2008.</ref> El grup [[Situacionisme|situacioniste]] local Contradicció ho va denunciar com un «burócrata d'esquerra».<ref>Contradiction. [https://www.bopsecrets.org/PH/zerzan.htm "Open Letter to John Zerzan, anti-bureaucrat of the San Francisco Social Services Employees Union"]. Bopsecrets.org. Archived from the original on June 9, 2019. Retrieved November 13, 2011.</ref>

En 1974, Black and Ret Press publicà ''Unions Against Revolution'' del teòric ultraesquerrà espanyol [[Grandizo Munis]] que incloïa un ensaig de Zerzan que va aparéixer anteriorment en la revista Telos. Durant els següents 20 anys, Zerzan es va involucrar íntimament en el ''Fifth State, Anarchy: A Journal of Desire Armed'', ''Demolition Derby'' i atres publicacions periòdiques anarquistes. Començà a qüestionar la civilisació a principis dels anys 80, despuix d'haver tractat de confrontar qüestions relacionades en la neutralitat de la tecnologia i la divisió del treball, en el moment en que [[Fredy Perlman]] aplegava a conclusions similars.<ref>[https://web.archive.org/web/20111002121547/http://www.corrupt.org/act/interviews/john_zerzan "Interview: Anarcho-Primitivist Thinker and Activist John Zerzan | CORRUPT.org: Conservation & Conservatism"]. CORRUPT.org. December 7, 2008. Archived from the original on October 2, 2011. Retrieved November 13, 2011.</ref> Va vore la civilisació mateixa com la raïl dels problemes del món i que una forma de societat de caçadors-recolectors presentava el [[Igualitarisme|model més igualitari]] per a les relacions humanes en si mateixes i en el món natural.

Zerzan es va fer més conegut durant el juí de [[Ted Kaczynski]]. Despuix de llegir el Manifest d'Unabomber, Zerzan viajà a Colorat per a presenciar el juí i reunir-se en Kaczynski entre les sessions. El periodiste del ''[[The New York Times|New York]]'' ''[[The New York Times|Times]]'' Kenneth B. Noble s'interessà per les simpaties de Zerzan i publicà una entrevista titulada “''Prominent Anarchist Finds Unsought Ally in Serial Bomber''”, lo que va aumentar la seua notorietat a nivell nacional.<ref>Glendinning, Chellis (May 14, 2019). [https://books.google.es/books?id=IuadDwAAQBAJ&pg=PA247&redir_esc=y "Elements of Refusal: Anarchism"]. ''In the Company of Rebels: A Generational Memoir of Bohemians, Deep Heads, and History Makers''. New Village Press. p. 247. ISBN <bdi>978-1-61332-097-6</bdi>.</ref> <ref>Noble, Kenneth B. (May 7, 1995). [https://www.nytimes.com/1995/05/07/us/prominent-anarchist-finds-unsought-ally-in-serial-bomber.html "Prominent Anarchist Finds Unsought Ally in Serial Bomber"]. ''The New York Times'' – via NYTimes.com.</ref> En el temps, Kaczynski es va distanciar de Zerzan i dels anarco-primitivistes, en considerar que les causes d'esquerra eren una distracció.<ref>Fleming, Sean (May 7, 2021). [https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/13569317.2021.1921940 "The Unabomber and the origins of anti-tech radicalism"]. ''Journal of Political Ideologies''. '''27''' (2): 207–225. doi:10.1080/13569317.2021.1921940. ISSN 1356-9317.</ref>

Encara que existixen similituts entre les idees de Zerzan i el Manifest d'Unabomber de Kaczynski, segons pareix són completament accidentals. Un estudi de 2021 de Sean Fleming mostra que Kaczynski no havia llegit l'obra de Zerzan fins al cap d'enviar el Manifest d'Unabomber al [[The New York Times|New York]] [[The New York Times|Times]] i al ''[[The Washington Post|Washington Post]]''.<ref>Fleming 2021.</ref>

En una entrevista de 2014, Zerzan afirmà que ell i Kaczynski “''ya no mantenen relació''”. Criticà l'ensaig del seu antic amic de 2008, “''The Truth About Primitive Life: A Critique of Anarchoprimitivism''”, i expressà la seua desaprovació cap a ''[[Individuals Tending Towards the Wild|Individuals Tending Towards the]]'' ''[[Individuals Tending Towards the Wild|Wild]]'', un grup mexicà influït per la campanya d'atentats en bombes d'Unabomber.<ref>[https://www.vice.com/en/article/john-zerzan-wants-us-to-give-up-all-of-our-technology/ "The Anarcho-Primitivist Who Wants Us All To Give Up Technology"]. ''Vice Media Inc''. USA. June 25, 2014. Archived from the original on June 27, 2014. Retrieved June 26, 2014.</ref>

En 2014, Zerzan participà en un debat públic contra [[Zoltan Istvan]] en l'Universitat de Stanford. Zerzan i Istvan mantenen postures divergents sobre la tecnologia; Istvan afirmà en el HuffPost que els seus punts de vista al respecte són pols oposts. Zerzan és anarco-primitiviste i, per tant, considera que la tecnologia és inherentment perjudicial per a la humanitat, els animals, la naturalea i, en térmens més generals, per al planeta Terra. Per la seua banda, Istvan és [[Transhumanisme|transhumaniste]] i considera que la tecnologia és beneficiosa per a la humanitat, els animals, la naturalea i, en general, per al planeta Terra.<ref>[https://www.huffpost.com/entry/a-stanford-university-deb_b_6186982 "A Stanford University Debate: Transhumanism vs. Anarcho-Primitivism"]. ''HuffPost''. November 20, 2014.</ref>

Zerzan estigué associat en l'escena anarquista d'Eugene, Oregó.<ref>[https://web.archive.org/web/20160403004049/http://www.eugeneweekly.com/2006/11/22/coverstory.html "Part. III: Eco-Anarchy Imploding"]. ''Eugene Weekly''. November 22, 2006. Archived from the original on April 3, 2016. Retrieved September 1, 2010.</ref>

=== Programa de ràdio ===
Un dels métodos que Zerzan utilisa per a promoure les seues idees anarco-primitivistes és el seu programa de ràdio ''AnarchyRadio'' en KWVA, en el 88.1 FM en Eugene, Oregó, que també es transmet en directe a nivell mundial a través de la pàgina web de l'emissora, en gravacions completes archivades disponibles en la pròpia pàgina web de John Zerzan. El lloc de Zerzan indica que començà el programa en l'any 2000, encara que l'archiu d'emissions disponible solament es remonta a 2006. El programa de Zerzan s'emet en directe els dimarts a les 19:00 (hora del Pacífic) en KWVA i dura una hora. Ademés de Zerzan, ''AnarchyRadio'' conte en ocasions en un copresentador i inclús pot substituir-ho completament quan ell està de gira donant conferències. AnarchyRadio és un programa en cridades en directe, i els oyents poden telefonejar a KWVA durant l'emissió i participar parlant en viu en el presentador o presentadors. Fins a 2024, ''AnarchyRadio'' s'emetia tots els dimarts. Des de 2024, el programa s'emet únicament el segon i quart dimarts de cada més. Este nou horari s'introduir de manera oficiosa en febrer, en un anunci al final de l'emissió del 27 de febrer, i posteriorment es va fer oficial quan Zerzan ho anuncià a l'inici del programa del 26 de març, afirmant que aixina era “més manejable” per a ell als seus 80 anys.<ref>[https://www.johnzerzan.net/radio/ "John Zerzan: Anti-civilization theorist, writer and speaker"].</ref>

En 2014, ''AnarchyRadio'' rebé una atenció mediàtica no desijada quan el ''[[New York Daily News]]'' afirmà que [[Adam Lanza]], autor del tiroteig en l'escola primària Sandy Hook en 2012, havia cridat al programa en decembre de 2011 i havia parlat en Zerzan en directe.<ref>Siemaszko, Corky; Kemp, Joe; Lysiak, Matthew (January 16, 2014). [https://www.nydailynews.com/2014/01/16/adam-lanza-calls-in-radio-station-a-year-before-sandy-hook-shooting-and-gives-bizarre-interview-listen-to-the-tape/ "Adam Lanza calls in radio station a year before Sandy Hook shooting and gives bizarre interview — LISTEN TO THE TAPE"]. ''New York Daily News''.</ref> <ref>[https://nbc16.com/news/local/radio-host-on-killers-call-its-tough-to-wrap-your-mind-around "Radio host on killer's call: 'It's tough to wrap your mind around'"]. January 16, 2014.</ref> <ref>[https://nbc16.com/news/local/radio-host-on-killers-call-its-tough-to-wrap-your-mind-around "Radio host on killer's call: 'It's tough to wrap your mind around'"]. January 16, 2014.</ref> <ref>[https://news.sky.com/story/adam-lanza-made-weird-call-to-radio-show-10421197 "Adam Lanza Made Weird Call to Radio Show"].</ref> <ref>[https://archive.org/details/AnarchyRadio12-20-2011 "Anarchy Radio 12-20-2011"].</ref> Lanza cridà durant l'emissió del 20 de decembre de 2011.<ref>Oregonian/OregonLive, Kimberly A. C. Wilson | The (January 16, 2014). [https://www.oregonlive.com/pacific-northwest-news/2014/01/adam_lanza_apparently_phoned_o.html "Sandy Hook killer Adam Lanza apparently phoned Oregon anarchist radio show a year before massacre"]. ''oregonlive''.</ref> L'interlocutor es va identificar com “Greg” en cridar a Zerzan, i ademés disfrassà la seua veu durant la cridada. Durant la cridada, que va durar sèt minuts, Greg va parlar sobre el chimpansé Travis, que vivia en l'estat natal de Lanza, Connecticut, i que s'havia fet tristament célebre per un incident en 2009 en el que arrancà la cara de Charrada Nash (amiga de Sandra Herold, qui mantenia a Travis com a mascota en la seua casa) abans de ser abatut a tirs poc en acabant de que es cridara al 911 en busca d'ajuda. Este succés es va considerar especialment impactant perque Travis havia segut criat per humans durant tota la seua vida i es mostrava molt amistós en ells.<ref>[https://www.rawstory.com/2014/01/newtown-killer-adam-lanza-offers-clues-about-mass-shooting-in-recorded-call-to-radio-show/ "Newtown killer Adam Lanza offers clues about mass shooting in recorded call to radio show - Raw Story"]. ''www.rawstory.com''.</ref> Durant la cridada, Greg afirmà ser admirador de l'obra de Zerzan i sostingué que Travis no era “un mònstruo salvage”, sino en realitat “civilisat. Era capaç d'integrar-se en la societat”. Un comentari de Greg que va atraure especial atenció mediàtica, a la llum de les seues posteriors accions, va dir: “Simplement no crec que siga una exageració dir que ell [Travis] perfectament podria haver segut un tirador adolescent en un centre comercial o alguna cosa aixina”. Un dia despuix, algú va publicar en el fòrum en llínea ''Shocked Beyond Belief'' baixe el nom d'usuari “Smiggles” sobre la cridada a Zerzan. En una entrevista en la cadena de televisió KMTR poc en acabant de que ixquera a la llum la cridada, Zerzan declarà que Greg mencionà els tirotejos “i després més tart termina fent-ho; és algo realment difícil de comprendre”. Zerzan també senyalà que “costa assimilar-ho, pero quan et dones conte de que vares parlar en eixa persona o la vares escoltar, resulta encara més pertorbador”.

== Pensament ==
Zerzan és un filòsof anarquiste i s'associa àmpliament en les corrents del anarco-primitivisme, l'anarquisme vert, el anticivilisacionisme, l'anarquia posesquerra, el neoludism i, en particular, en la crítica de la tecnologia.<ref>Campbell, Duncan (April 18, 2001). [https://www.theguardian.com/world/2001/apr/18/mayday.features11 "Profile of American anarchist John Zerzan"]. ''The Guardian''. ISSN 0261-3077. Archived from the original on January 11, 2020. Retrieved December 15, 2016.</ref>

Zerzan ha acusat al llingüiste i activiste [[Noam Chomsky]] de no ser un verdader anarquiste, afirmant que en realitat és «''políticament un esquerrà lliberal i, en la seua especialitat acadèmica, la teoria llingüística, clarament reaccionari. *Chomsky és també, segons tots els indicis, un activiste generós, sincer i incansable —la qual cosa, per desgràcia, no garantisa que el seu pensament tinga un valor lliberador''».<ref>Zerzan, John. [https://web.archive.org/web/20060221023457/http://www.primitivism.com/chomsky.htm "Who is Chomsky?"]. ''Primitivism.com''. Archived from the original on February 21, 2006. Retrieved July 28, 2023.</ref>

Encara que Zerzan sol ser contrari a la tecnologia, va fer una excepció a la seua habitual denúncia d'esta en el cas de les vacunes i, més específicament, de les [[Vacuna|vacunes]] contra la [[COVID-19]]. En 2022, en un artícul per a ''Eugene Weekly'', Zerzan senyalà que no creu en les teories conspiratives sobre les vacunes de l'ARNm contra la COVID-19 que sostenen que foren introduïdes per a impondre nous nivells de control i restriccions sobre la població general, aixina com per a espiar-la per mig d'un microchip en la vacuna. Zerzan afirma que moltes formes de tecnologia ya han portat a terme cada una d'eixes funcions i que molts dels teòrics de la conspiració utilisen teléfons inteligents, correus electrònics i rets socials; ademés, sosté que moltes de les llibertats que, segons dits teòrics, es perden en vacunar-se ya s'havien perdut en gran mida molt abans de l'introducció de les vacunes de l'ARNm. Zerzan també senyala que ha rebut correus d'odi de persones que coneix i en les que ha treballat «''en la crítica de la societat, sobre la crisis i lo que l'impulsa''», i que, pel seu rebuig de les teories conspiratives, ha segut denunciat per eixes mateixes persones com un «fals antiautoritari». Zerzan conclou el seu artícul afegint que «preferiria viure per a lluitar un atre dia», lo que implica que efectivament es vacunà contra la COVID-19.<ref>Zerzan, John (February 10, 2022). [https://eugeneweekly.com/2022/02/10/vaccines-are-the-problem/ "Vaccines Are the Problem?"].</ref>

== Crítiques ==
En el seu ensaig “''Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm''”, [[Murray Bookchin]] dirigí crítiques, des d'un punt de vista anarquista, a la perspectiva anticivilisatòria i antitecnològica de Zerzan. Argumentà que la representació que fa Zerzan dels caçadors-recolectors era defectuosa, selectiva i, a sovint, condescendentement racista; que el seu anàlisis era superficial; i que les seues propostes pràctiques carien de sentit.

Aparte de Bookchin, existixen vàries atres crítiques anarquistes a les filosofies primitivistes de Zerzan. El panflet “''Anarchism vs. Primitivism''” de Brian Oliver Sheppard critica molts aspectes de la filosofia primitivista.<ref>[http://libcom.org/library/anarchism-vs-primitivism "Anarchism vs. Primitivism by Brian Oliver Sheppard"]. Libcom.org. Archived from the original on November 26, 2011. Retrieved November 13, 2011.</ref> En particular, rebuja l'afirmació de que el primitivisme siga una forma d'anarquisme.

Alguns autors, com Andrew Flood, han argumentat que destruir la civilisació conduiria a la mort d'una majoria significativa de la població, principalment en els països pobres.<ref name=":0">[https://www.anarkismo.net/newswire.php?story_id=1451 "Civilization, Primitivism, Anarchism by Andrew Flood"]. Anarkismo.net. Archived from the original on November 4, 2011. Retrieved November 13, 2011.</ref> John Zerzan va respondre a tals afirmacions sugerint una disminució gradual del tamany de la població, en la possibilitat de que les persones tinguen que buscar mijos de subsistència més propencs a la naturalea.<ref>Zerzan, John. [https://web.archive.org/web/20100910091422/http://www.insurgentdesire.org.uk/fp.htm "On the Transition Postscript to Future Primitve [''sic''<nowiki>]"</nowiki>]. ''www.insurgentdesire.org.uk''. Archived from the original on September 10, 2010.</ref>

Flood sugerix que açò contradiu atres afirmacions de Zerzan i afig que, ya que és segur que la majoria de la gent rebujarà fermament la suposta utopia de Zerzan, esta solament podria implementar-se per mijos autoritaris, en contra de la voluntat de mils de millons de persones.<ref name=":0" />

En el seu ensaig “''Listen Anarchist!''”, Chaz Bufe criticà la postura primitivista des d'una perspectiva anarquista, senyalant que els primitivistes són extremadament vagos sobre quines tecnologies defenen conservar i quins pretenen abolir i destacant que la pigota fon erradicada gràcies a la tecnologia mèdica.<ref>Chaz Bufe (1987). [https://www.seesharppress.com/listen.html "Listen Anarchist!"]. See Sharp Press. Archived from the original on November 23, 2012. Retrieved April 1, 2013.</ref>

En un ensaig titulat ''“Anarchism = Zerzan?”'', l'economiste socialiste [[Michael Albert]] critica les perspectives de Zerzan sobre conceptes com el llenguage, la divisió del treball i la tecnologia, afirmant en canvi que l'argument de Zerzan es basa en considerar estos conceptes com inherentement erròneus, en lloc de, com sosté Albert, entendre'ls com a conceptes neutrals que poden ser utilisats de manera moral o immoral.<ref>[https://znetwork.org/znetarticle/anarchism-zerzan-by-michael-albert/ "Anarchism=Zerzan?"]. ''ZNetwork''. May 17, 2001. Retrieved April 1, 2023.</ref>

Noam Chomsky criticà el punt de vista anarco-primitiviste, afirmant que posar fi a la civilisació equival, en essència, a matar a mils de millons de persones.<ref>[https://www.versobooks.com/blogs/news/stone-age-daydreams "Stone Age Daydreams"]. ''Verso''.</ref>

== Obres seleccionades ==

=== Llibres i panflets ===

* ''The Education of an Anarchist: A Memoir''. Feral House, 2024.
* ''When We Are Human: Notes From The Age Of Pandemics'', July 2021.
* ''A People's History of Civilization'', April 20, 2018
* ''Time and Time Again''. Detritus Books, 2018.
* ''Why hope? The Stand Against Civilization''. Feral House, 2015.
* ''Future Primitive Revisited''. Feral House, May 2012.
* ''Origins of the 1%: The Bronze Age'' pamphlet. Left Bank Books, 2012.
* ''Origins: A John Zerzan Reader''. Publicació conjunta de FC Press i Black and Green Press, 2010.
* ''Twilight of the Machines''. Feral House, 2008.
* ''Running On Emptiness''. Feral House, 2002.
* ''Against Civilization'' (editor). Uncivilized Books, 1999; Expanded edition, Feral House, 2005.
* ''Future Primitive''. Autonomedia, 1994.
* ''Questioning Technology'' (coeditat ab Alice Carnes). Freedom Press, 1988; 2d edition, New Society, 1991, ISBN <bdi>978-0-900384-44-8</bdi>
* ''Elements of Refusal''. Left Bank Books, 1988; 2d edition, C.A.L. Press, 1999.

=== Artículs ===

* ''Telos'' 141, ''Second-Best Life: Real Virtuality''. New York: Telos Press Ltd., Winter 2007.
* ''Telos'' 137, ''Breaking the Spell: A Civilization Critique Perspective''. New York: Telos Press Ltd., Winter 2006.
* ''Telos'' 124, ''Why Primitivism?''. New York: Telos Press Ltd., Summer 2002.
* ''Telos'' 60, ''Taylorism and Unionism: The Origins of a Partnership''. New York: Telos Press Ltd., Summer 1984.
* ''Telos'' 50, ''Anti-Work and the Struggle for Control''. New York: Telos Press Ltd., Winter 1981–1982.
* ''Telos'' 49, ''Origins and Meaning of World War I''. New York: Telos Press Ltd., Fall 1981.
* ''Telos'' 28, ''Unionism and the Labor Front''. New York: Telos Press Ltd., Summer 1978.
* ''Telos'' 27, ''Unionization in America''. New York: Telos Press Ltd., Spring 1976.
* ''Telos'' 21, ''Organized Labor versus The Revolt Against Work: The Critical Contest''. New York: Telos Press Ltd., Fall 1974.

== Vore també ==

* [[Neotribalisme]]

== Referències ==
<references />

MediaWiki:Mobile-frontend-user-page-create-owner-page-link-label

2026-06-08T08:51:20Z

Valencian:

Crear una pàgina d'usuari pròpia

MediaWiki:Mobile-frontend-user-page-create-owner-page-link-label

2026-06-08T08:50:02Z

Valencian:

Crear una pàgina pròpia

MediaWiki:Mobile-frontend-editor-new-page-confirm

2026-06-08T08:46:18Z

Valencian:

¿Estàs {{GENDER:$1|segur|segura}} que vols crear una pàgina nova en {{SITENAME}}?

MediaWiki:Mobile-frontend-editor-summary-placeholder

2026-06-08T08:43:59Z

Valencian:

Eixemple: «ortografía corregida» «afegit contingut»

MediaWiki:Mobile-frontend-user-page-describe-yourself

2026-06-08T08:33:24Z

Valencian:

Pots descriure't davant d'$1 i companyers en la teua pàgina d'usuari

MediaWiki:Mobile-frontend-user-page-describe-yourself

2026-06-08T08:32:45Z

Valencian:

Pots descriure't davant d'$1 companyers en la teua pàgina d'usuari

MediaWiki:Mobile-frontend-cookies-required

2026-06-08T08:31:52Z

Valencian:

Les ''Cookies'' son necessàries per a canviar els modos de visualisació. Per favor, permet les ''Cookies'' i intenta-ho un atra volta.

MediaWiki:Mobile-frontend-user-page-no-owner-page-yet

2026-06-08T08:22:12Z

Valencian:

Encara no tens una pàgina d'usuari

MediaWiki:Discussiontools-autotopicsubpopup-title

2026-06-08T01:53:57Z

Valencian:

{{GENDER:|T'}}has subscrit

MediaWiki:Discussiontools-findcomment-gotocomment

2026-06-07T10:43:15Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Si solament apareix en la revisió actual d'una pàgina pots anar directament al comentari usant este enllaç. De lo contrari se't redirigirà a estos resultats de busca.»

Si solament apareix en la revisió actual d'una pàgina pots [[Special:GoToComment/$1|anar directament al comentari usant este enllaç]]. De lo contrari se't redirigirà a estos resultats de busca.

MediaWiki:Discussiontools-target-comment-missing

2026-06-07T10:41:07Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «No es va poder trobar este comentari. Podria haver segut eliminat o mogut.»

No es va poder trobar este comentari. Podria haver segut eliminat o mogut.

MediaWiki:Discussiontools-error-comment-conflict

2026-06-07T10:38:46Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «El teu comentari no va poder guardar-se perque algú més va comentar al mateix temps. Intenta-ho de nou o torna a carregar la pàgina per a vore els últims comentaris.»

El teu comentari no va poder guardar-se perque algú més va comentar al mateix temps. Intenta-ho de nou o torna a carregar la pàgina per a vore els últims comentaris.

MediaWiki:Discussiontools-notification-removed-topic-header-bundled

2026-06-07T10:37:39Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «S'{{PLURAL:$1|ha|han|100=han}} archivat o eliminat {{PLURAL:$1|un tema|$1 temes|100=100 o més temes}} en $2.»

S'{{PLURAL:$1|ha|han|100=han}} archivat o eliminat {{PLURAL:$1|un tema|$1 temes|100=100 o més temes}} en $2.

MediaWiki:Discussiontools-preference-gadget-conflict

2026-06-07T10:36:42Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Per a habilitar les respostes ràpides tens que deshabilitar l'accessori nomenat «Convenient Discussions» en la secció d'accessoris de les teues preferències.»

Per a habilitar les respostes ràpides tens que [[$1|deshabilitar l'accessori nomenat «Convenient Discussions»]] en la secció d'accessoris de les teues preferències.

MediaWiki:Discussiontools-replywidget-signature-body

2026-06-07T10:34:07Z

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «$1 s'ha convertit en la teua firma. Per a desfer açò escriu $2. Tingues en conte que ya no necessites firmar els teus comentaris en esta ferramenta. La teua firma s'afegirà de manera automàtica.»

$1 s'ha convertit en la teua firma. Per a desfer açò escriu $2. Tingues en conte que ya no necessites firmar els teus comentaris en esta ferramenta. La teua firma s'afegirà de manera automàtica.