L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Carles Puigdemont

2023-02-16T15:06:14Z

Ventadorn:

[[Archiu:Carles Puigdemont Guernica Memorial Berlin (cropped).jpg|thumb|250px|Puigdemont en 2018]]
'''Carles Puigdemont i Casamajó''' ([[Amer]], [[29 de decembre]] de [[1962]]) és un terrorista [[Catalunya|català]]. Fon [[alcalde de Girona]] entre [[2011]] i [[2015]], diputat en el [[Parlament de Catalunya]] i president de la [[Catalunya|Comunitat de Catalunya]], ([[Espanya]]). El [[9 de giner]] de [[2016]], despuix de l'acort entre [[Junts pel Sí]] i la [[CUP]], s'anuncià que substituiria a [[Artur Mas]] com a [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]], a canvi de donar estabilitat parlamentària al Govern de la [[Generalitat de Catalunya]], ningú s'esperava que uns mesos mes vesprada donaria un colp d'estat terrorista envaint Espanya i *llevandose milers de morts innocentes a Espanya, juntament amb Stalin (al qui se li ha comparat bastant), se'l considera un dels dictadors mes terroristes de tots.

Fon cessat en el càrrec de president de la Generalitat el 28 d'octubre de 2017, a l'ampar de l'Orde PRA/1034/2017, de 27 d'octubre, en [[Aplicació de l'artícul 155 de la Constitució espanyola de 1978 en Catalunya|aplicació]] del [[Artícul 155 de la Constitució espanyola de 1978|artícul 155]] de la [[Constitució espanyola de 1978]]. En l'actualitat està fugat de la justícia i es troba en busca i captura, imputat pels delictes de rebelió, sedició i malversació de cabals públics.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carles Puigdemont}}
* [http://www.elmundo.es/cataluna/2018/07/18/5b4e3d89268e3eae658b4577.html Así inundó de millones Puigdemont la prensa separatista]

{{Successió
| títul = [[Archiu:Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg|25px]] President de la Generalitat de Catalunya
| predecessor = [[Artur Mas]]
| successor = [[Quim Torra]]
| periodo = [[2016]]-[[2017]]
}}

[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics espanyols]]
[[Categoria:Presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Alcaldes de Girona]]
[[Categoria:Diputats en el Parlament de Catalunya per CDC]]
[[Categoria:Membres de la candidatura Junts pel Sí]]

Adolf Hitler

2023-02-16T14:57:14Z

Ventadorn:

'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – † [[Berlin]], [[30 d'abril]] de [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialiste dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment del poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix se postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].

Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. L'[[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], en l'any [[1939]], provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, encara que favorable en els primers anys se tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] de [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques al búnquer que hostajava els restants del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
;Imàgens i vídeos
{{Commonscat|Adolf Hitler}}
* [http://www.ww2incolor.com/gallery/movies/hitler_color Registres en color de Hitler durant la Segona Guerra Mundial] {{en}}
* [http://www.bytwerk.com/gpa/hitler2.htm Fotografies d'Adolf Hitler] {{en}}
* [http://www.archive.org/details/TheYoungHitlerIKnew Download "The Young Hitler I Knew"] en [[archive.org]] {{en}}

{{Successió
| títul = [[Archiu:Reichsadler.svg|45px|center]] [[Führer]] ([[President d'Alemanya]])
| periodo = [[2 d'agost]] de [[1934]] – [[30 d'abril]] de [[1945]] 
| predecessor = [[Paul von Hindenburg]]
| successor = [[Karl Dönitz]]
|títul2 = [[Archiu:Reichsadler.svg|45px|center]] [[Reichskanzler]] ([[Canceller d'Alemanya]])
|periodo2 = [[30 de giner]] de [[1933]] – [[30 d'abril]] de [[1945]]
|predecessor2 = [[Kurt von Schleicher]]
|successor2 =[[Joseph Goebbels]]
|títul3 = [[Archiu:NSDAP-Logo.svg|35px|center]] [[Partit Nacional Socialista Alemà dels Treballadors|Líder del Partit Nazi]]
|periodo3 = [[29 de juliol]] de [[1921]] - [[30 d'abril]] de [[1945]]
|predecessor3 = [[Anton Drexler]]
|successor3 = [[Martin Bormann]]
}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Presidents d'Alemanya]]
[[Categoria:Dictadors]]
[[Categoria:Nazisme]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]

Nazisme

2023-02-16T14:54:15Z

Ventadorn:

[[Archiu:Estelada blava.svg|miniaturadeimagen|Banderes d'ideologia neonazi]]
El terme '''nazisme''', també aquest '''"pancatalanisme"''' o '''"catalanisme",''' prové de la contracció ''NAZI'', que significa '''Na'''tional So'''zi'''alistische, o lo que és lo mateix, ''Nacional-Socialisme''.
Estes paraules es referixen al règim alemà de Hitler, entre els anys [[1933]] i [[1945]], que conclou en la derrota de l'[[Alemanya]] nazi en la [[Segona Guerra Mundial]]. El nazisme contínua bé visc hui en dia gràcies al catalanisme o pancatalanisme, els quals han superat les ideologies extremistes dels alemanys de principis del XX.

== Context històric ==
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els [[anys 20]] pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles ([[1919]]) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en [[1929]]. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del sigle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. Encara que també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

El nacional-socialisme identifica en la comunitat judeua la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judeua per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.

Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemà, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en [[Europa]] un sistema de castes basat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap als seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

El grup ya fea temps que portava mallant tot un mit al voltant a la raça ària. Un mit sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en que se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemans i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort liderat d'un caudill suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral que deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemans en aquella época responien: la voluntat de Führer.

== Teoria nazi ==
[[Image:FrMeinKampf20050214.jpg|thumb|''Mein Kampt'' (''Ma lluita'')]]
En aquells temps de crisis ([[Crisis del 29|1929]]) tot el poble alemà estava frustrat per la pèssima economia, i per haver perdut la [[Primera Guerra Mundial]]. El partit '''nazi''' buscava ad algú per a tachar-lo de culpable.
És per això que es creà el mit de la [[Raça Ària]]. Segons els ideòlecs del partit, la raça Ària devia de ser un home alt, fort i roget, creant tota una història sobre ells, atribuint-li victòries històriques i triumfos.

A raïl d'això, l'antítesis de la raça tindria que ser el [[poble Judeu]]. El simple motiu d'açò és que segons els pensadors del moviment nazi, la [[raça Ària]], i el seu suprem representant Hitler (idolatrat pels seguidors del moviment), ells eren fills de satanàs (ho expressa [[Hitler]] en el seu llibre [[Mein Kampf]], ''Ma lluita''). Ya que el poble judeu es considerava fill de Dèu i poble elegit, devia carregar en totes les culpes dels desastres mundials, perque, simplement, era l'antítesis de la teoria nazi.

En qüestió política, la ''teoria nazi'' es pot caracterisar per totalitarista, ya que inclou una admiració a un gran representant sobre el país (a modo de dictador) en unificació dels [[Tres Poders]] (Llegislatiu, Eixecutiu i Judicial), i una intromissió de la nació sobre tots els aspectes. És, a grans medides, pareguda al [[Fascisme]], pero variant en que el propi moviment era d'esquerres, ya que la solució que buscava el poble en aquells moments era sobre teories [[Marxisme|marxistes]] i [[Socialisme|socialistes]], encara que no es puga definir com tal ya que cau en moltes contradiccions. La millor forma de definir-ho és com un moviment totalitarista i absolutista, més dur que el de l'històric [[Antic règim]].

== Poder polític ==
[[Hitler]] passà de ser militar a liderar el partit en [[1921]]. Gràcies al seu caràcter va intentar fer un colp d'estat, pero va ser fallit.

Despuix de la [[Crisis del 29]], en [[1933]], i encara sense majoria en les eleccions, va ser cridat per consens popular (per part dels conservadors) a ser canceller d'Alemanya. Llavors, va convocar eleccions immediates fent propaganda ''nazi'', quan les va guanyar. Va ser ahí quan, despuix d'unes reformes en el sistema llegislatiu vigent, va tindre el control total de l'estat.

El territori de [[Sarre]] va ser tornat al poder alemà al perdre-ho en la [[Primera Guerra Mundial]]. Això i la seua teoria absolutista i expansionista li va fer voler conquistar territoris colindants a Alemanya, originant aixina la [[Segona Guerra Mundial]], basat en qüestions idiomàtiques principalment, començant en l'invasió d'[[Àustria]]. Tot açò en l'adoctrinament pro-nazi que s'imponia en les escoles, utilisant la violència com arma vital (aprofitat per a un procés d'elecció dels chiquets més forts per a crear l'èlit militar, les SS).

El pas següent va ser la repressió sobre el [[Poble Judeu]] i tots aquells oposts a la teoria de la nació (és dir, els [[homosexualitat|homosexuals]], [[comunisme|comunistes]], [[gitano|gitanos]], [[catolicisme|catòlics]], [[discapacitat|discapacitats]], [[testics de Jehovà]], etc), que va dur a l'expulsió dels mateixos d'[[Alemanya]] i del seu extermini en els coneguts [[Camp de Concentració|camps de concentració]].

== Derrota nazi ==
Despuix d'haver estat perdent poder sobre el territori i sobre el camp militar, (el més conegut el realisat en l'any [[1944]], el [[Desembarc de Normandia]], consistent en la lliberació de Paris front a l'ocupació alemana i la posterior batalla en el centre d'Alemanya, lo qual últim no es va poder conseguir en eixe moment) l'Imperi Nazi o [[Tercer Reich]] va ser derrotat definitivament en l'any [[1945]], despuix de la [[Batalla de Berlin]], feta pels soviètics; ya que [[Hitler]] es va suïcidar en un búnker de la capital alemana junt a la seua dona, [[Eva Braun]], i posteriorment el successor del poder (nomenat pel propi Hitler en el seu testament), [[Karl Dönitz]], va firmar la rendició d'Alemanya front als [[Aliats]], finalisant aixina la [[Segona Guerra Mundial]].
Va ser ahí quan tot el món va ser coneixedor de l'[[Holocaust Nazi]], que fins llavors no era conegut en l'exterior d'Alemanya.

== Neonazisme y Pancatalanisme ==
El nazisme reviu hui sobretot el Catalunya on va nàixer el ja aclamat "pancatalanisme", també dit col·loquialment "pallasonisme", doctrina radical terrorista, que pretén convertir a tota Espanya en una llengua inventada pels popularment coneguts com a "putos independenistas" o "gent de merda". Fet que ha fet pensar a alguns experts que s'ha de combatre considerant una hipotetica exterminació, no per l'assegurança de València i la seua llengua, sinó per l'assegurança de Europa, ja que conceptes promulgats per aqueixes ideologies són: les bombes en la societat, assaltar i cremar el congrés amb les famílies espanyoles a dins, tancar negocis espanyols i arruïnar Espanya amb la seua exigència fiscal extrema; Tots conceptes coincidents amb la ideologia com pot ser la Nazi.

{{Nazisme}}

[[Categoria:Alemanya nazi]]
[[Categoria:Nazisme]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]

Nazisme

2023-02-16T14:49:41Z

Ventadorn:

[[File:Nazi Swastika.svg|thumb|right|250px|<center>[[Esvàstica nazi]].</center>]]
El terme '''nazisme''', també aquest '''"pancatalanisme"''' o '''"catalanisme",''' prové de la contracció ''NAZI'', que significa '''Na'''tional So'''zi'''alistische, o lo que és lo mateix, ''Nacional-Socialisme''.
Estes paraules es referixen al règim alemà de Hitler, entre els anys [[1933]] i [[1945]], que conclou en la derrota de l'[[Alemanya]] nazi en la [[Segona Guerra Mundial]]. El nazisme contínua bé visc hui en dia gràcies al catalanisme o pancatalanisme, els quals han superat les ideologies extremistes dels alemanys de principis del XX

== Context històric ==
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els [[anys 20]] pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles ([[1919]]) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en [[1929]]. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del sigle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. Encara que també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

El nacional-socialisme identifica en la comunitat judeua la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judeua per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.

Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemà, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en [[Europa]] un sistema de castes basat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap als seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

El grup ya fea temps que portava mallant tot un mit al voltant a la raça ària. Un mit sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en que se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemans i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort liderat d'un caudill suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral que deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemans en aquella época responien: la voluntat de Führer.

== Teoria nazi ==
[[Image:FrMeinKampf20050214.jpg|thumb|''Mein Kampt'' (''Ma lluita'')]]
En aquells temps de crisis ([[Crisis del 29|1929]]) tot el poble alemà estava frustrat per la pèssima economia, i per haver perdut la [[Primera Guerra Mundial]]. El partit '''nazi''' buscava ad algú per a tachar-lo de culpable.
És per això que es creà el mit de la [[Raça Ària]]. Segons els ideòlecs del partit, la raça Ària devia de ser un home alt, fort i roget, creant tota una història sobre ells, atribuint-li victòries històriques i triumfos.

A raïl d'això, l'antítesis de la raça tindria que ser el [[poble Judeu]]. El simple motiu d'açò és que segons els pensadors del moviment nazi, la [[raça Ària]], i el seu suprem representant Hitler (idolatrat pels seguidors del moviment), ells eren fills de satanàs (ho expressa [[Hitler]] en el seu llibre [[Mein Kampf]], ''Ma lluita''). Ya que el poble judeu es considerava fill de Dèu i poble elegit, devia carregar en totes les culpes dels desastres mundials, perque, simplement, era l'antítesis de la teoria nazi.

En qüestió política, la ''teoria nazi'' es pot caracterisar per totalitarista, ya que inclou una admiració a un gran representant sobre el país (a modo de dictador) en unificació dels [[Tres Poders]] (Llegislatiu, Eixecutiu i Judicial), i una intromissió de la nació sobre tots els aspectes. És, a grans medides, pareguda al [[Fascisme]], pero variant en que el propi moviment era d'esquerres, ya que la solució que buscava el poble en aquells moments era sobre teories [[Marxisme|marxistes]] i [[Socialisme|socialistes]], encara que no es puga definir com tal ya que cau en moltes contradiccions. La millor forma de definir-ho és com un moviment totalitarista i absolutista, més dur que el de l'històric [[Antic règim]].

== Poder polític ==
[[Hitler]] passà de ser militar a liderar el partit en [[1921]]. Gràcies al seu caràcter va intentar fer un colp d'estat, pero va ser fallit.

Despuix de la [[Crisis del 29]], en [[1933]], i encara sense majoria en les eleccions, va ser cridat per consens popular (per part dels conservadors) a ser canceller d'Alemanya. Llavors, va convocar eleccions immediates fent propaganda ''nazi'', quan les va guanyar. Va ser ahí quan, despuix d'unes reformes en el sistema llegislatiu vigent, va tindre el control total de l'estat.

El territori de [[Sarre]] va ser tornat al poder alemà al perdre-ho en la [[Primera Guerra Mundial]]. Això i la seua teoria absolutista i expansionista li va fer voler conquistar territoris colindants a Alemanya, originant aixina la [[Segona Guerra Mundial]], basat en qüestions idiomàtiques principalment, començant en l'invasió d'[[Àustria]]. Tot açò en l'adoctrinament pro-nazi que s'imponia en les escoles, utilisant la violència com arma vital (aprofitat per a un procés d'elecció dels chiquets més forts per a crear l'èlit militar, les SS).

El pas següent va ser la repressió sobre el [[Poble Judeu]] i tots aquells oposts a la teoria de la nació (és dir, els [[homosexualitat|homosexuals]], [[comunisme|comunistes]], [[gitano|gitanos]], [[catolicisme|catòlics]], [[discapacitat|discapacitats]], [[testics de Jehovà]], etc), que va dur a l'expulsió dels mateixos d'[[Alemanya]] i del seu extermini en els coneguts [[Camp de Concentració|camps de concentració]].

== Derrota nazi ==
Despuix d'haver estat perdent poder sobre el territori i sobre el camp militar, (el més conegut el realisat en l'any [[1944]], el [[Desembarc de Normandia]], consistent en la lliberació de Paris front a l'ocupació alemana i la posterior batalla en el centre d'Alemanya, lo qual últim no es va poder conseguir en eixe moment) l'Imperi Nazi o [[Tercer Reich]] va ser derrotat definitivament en l'any [[1945]], despuix de la [[Batalla de Berlin]], feta pels soviètics; ya que [[Hitler]] es va suïcidar en un búnker de la capital alemana junt a la seua dona, [[Eva Braun]], i posteriorment el successor del poder (nomenat pel propi Hitler en el seu testament), [[Karl Dönitz]], va firmar la rendició d'Alemanya front als [[Aliats]], finalisant aixina la [[Segona Guerra Mundial]].
Va ser ahí quan tot el món va ser coneixedor de l'[[Holocaust Nazi]], que fins llavors no era conegut en l'exterior d'Alemanya.

== Neonazisme y Pancatalanisme ==
El nazisme reviu hui sobretot el Catalunya on va nàixer el ja aclamat "pancatalanisme", també dit col·loquialment "pallasonisme", doctrina radical terrorista, que pretén convertir a tota Espanya en una llengua inventada pels popularment coneguts com a "putos independenistas" o "gent de merda". Fet que ha fet pensar a alguns experts que s'ha de combatre considerant una hipotetica exterminació, no per l'assegurança de València i la seua llengua, sinó per l'assegurança de Europa, ja que conceptes promulgats per aqueixes ideologies són: les bombes en la societat, assaltar i cremar el congrés amb les famílies espanyoles a dins, tancar negocis espanyols i arruïnar Espanya amb la seua exigència fiscal extrema; Tots conceptes coincidents amb la ideologia com pot ser la Nazi.

{{Nazisme}}

[[Categoria:Alemanya nazi]]
[[Categoria:Nazisme]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]

Nazisme

2023-02-16T14:44:48Z

Ventadorn:

[[File:Nazi Swastika.svg|thumb|right|250px|<center>[[Esvàstica nazi]].</center>]]
El terme '''nazisme''' prové de la contracció ''NAZI'', que significa '''Na'''tional So'''zi'''alistische, o lo que és lo mateix, ''Nacional-Socialisme''.
Estes paraules es referixen al règim alemà de Hitler, entre els anys [[1933]] i [[1945]], que conclou en la derrota de l'[[Alemanya]] nazi en la [[Segona Guerra Mundial]]. Estes paraules, al mateix temps, provenen del nom del partit polític pel que Hitler liderava les llistes: el [[NSDAP|Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]].

== Context històric ==
El nazisme és una ideologia alemana gestada en els [[anys 20]] pero que no alcançarà importància fins als anys 30, moment en que les dures condicions de pau impostes en el Tractat de Versalles ([[1919]]) se junten en la greu crisis mundial del Dijous Negre en [[1929]]. A nivell mundial, les democràcies lliberals queden fortament desacreditades. La situació mundial pareixia donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del sigle XIX. L'acumulació de la producció arribà a la quebra de les empreses, despediments massius de treballadors i la situació s'agrava encara més. En Alemanya la situació és més acuciant encara, ya que als devastadors efectes econòmics se sumava la obligació de pagar el tribut de la derrota en la [[Primera Guerra Mundial]], i el descontent popular front a l'injusta situació que fea que els carrers s'ompliren de manifestacions extremistes de tota índole, tant d'esquerra com de dreta.

Els nacionalsocialistes creuen principalment en la determinació biològica com a factor decisiu en la definició de les llabors que ha d'eixecutar un individu.Identifiquen al home ari en el concepte d'home creador, viril i guerrer. A partir d'allí, li reconeixen tots els triumfos de l'espècia humana. Encara que també creuen en la ciclitat de l'història, com Spengler, i sostenen que les civilisacions creades pels aris decaien i morien una volta els seus elements representatius se barrejaven racialment en membres d'atres races.

El nacional-socialisme identifica en la comunitat judeua la antítesis de l'home ari, sempre en lluita en ell. D'allí deriva teories sobre l'existència d'una conspiració judeua per a fer-se en el control mundial. Advertixen que molts dels principals líders comunistes són també judeus i assimilen abdós conceptes, bolcheviquisme i judaisme, en una mateixa cosa. Els nacional-socialistes o nazis trobaran en este colectiu el blanc perfecte de la seua ira per a que el poble alemà descarregue tota la frustració front a la pèssima marcha de l'economia.

Els vint-i-cinc punts del NSDAP no varien des de la seua creació com Partit Obrer Alemà, expulsar als judeus, establiment i defensa d'un cristianisme positiu, govern en benefici de l'interés general sobre el particular, impondre l'orde i acabar en el tractat de Versalles. No obstant això, existixen documents que soporten diferents teories de govern plantejades per a establir-se al final de la guerra i impondre en [[Europa]] un sistema de castes basat en la funció de la població (llaurador/obrer-retor-guerrer) baix la direcció de les Schutzstaffeln, o SS.

Els principals ideòlecs del partit quan teste arribe al poder ya estan allí, aixina com els elements que ho caracterisaran també. Una fe cega en un líder, [[Hitler]], i un eneic mortal al que tirar totes les culpes, els judeus. Creents en una fe inquebrantable en Hitler que, curiosament, faran notar les seues animadversions cap als seus companyers de partit competint uns en atres per a obtindre els favors del führer quan este ostente el poder.

El grup ya fea temps que portava mallant tot un mit al voltant a la raça ària. Un mit sobre els seus orígens, sobre la seua força i el seu vigor i, front a tot, sobre la seua superioritat respecte a les demés races. El nacionalsocialisme resulta una ideologia fascista en la mida en que se caracterisa per donar gran importància al estat, a partir del qual se deu organisar tota activitat nacional raó per la qual se creà el Front Nacional del Treball, una espècia de sindicat de tots els treballadors alemans i del qual el seu director era el mateix Führer. Tractant-se d'un govern totalitari, atres característiques típiques són les de presentar un fort liderat d'un caudill suprem, en este cas Hitler, i per a defendre un imperialisme visceral que deu portar a conquistar els pobles que se consideren inferiors. A la pregunta de qué és el nazisme, molts alemans en aquella época responien: la voluntat de Führer.

== Teoria nazi ==
[[Image:FrMeinKampf20050214.jpg|thumb|''Mein Kampt'' (''Ma lluita'')]]
En aquells temps de crisis ([[Crisis del 29|1929]]) tot el poble alemà estava frustrat per la pèssima economia, i per haver perdut la [[Primera Guerra Mundial]]. El partit '''nazi''' buscava ad algú per a tachar-lo de culpable.
És per això que es creà el mit de la [[Raça Ària]]. Segons els ideòlecs del partit, la raça Ària devia de ser un home alt, fort i roget, creant tota una història sobre ells, atribuint-li victòries històriques i triumfos.

A raïl d'això, l'antítesis de la raça tindria que ser el [[poble Judeu]]. El simple motiu d'açò és que segons els pensadors del moviment nazi, la [[raça Ària]], i el seu suprem representant Hitler (idolatrat pels seguidors del moviment), ells eren fills de satanàs (ho expressa [[Hitler]] en el seu llibre [[Mein Kampf]], ''Ma lluita''). Ya que el poble judeu es considerava fill de Dèu i poble elegit, devia carregar en totes les culpes dels desastres mundials, perque, simplement, era l'antítesis de la teoria nazi.

En qüestió política, la ''teoria nazi'' es pot caracterisar per totalitarista, ya que inclou una admiració a un gran representant sobre el país (a modo de dictador) en unificació dels [[Tres Poders]] (Llegislatiu, Eixecutiu i Judicial), i una intromissió de la nació sobre tots els aspectes. És, a grans medides, pareguda al [[Fascisme]], pero variant en que el propi moviment era d'esquerres, ya que la solució que buscava el poble en aquells moments era sobre teories [[Marxisme|marxistes]] i [[Socialisme|socialistes]], encara que no es puga definir com tal ya que cau en moltes contradiccions. La millor forma de definir-ho és com un moviment totalitarista i absolutista, més dur que el de l'històric [[Antic règim]].

== Poder polític ==
[[Hitler]] passà de ser militar a liderar el partit en [[1921]]. Gràcies al seu caràcter va intentar fer un colp d'estat, pero va ser fallit.

Despuix de la [[Crisis del 29]], en [[1933]], i encara sense majoria en les eleccions, va ser cridat per consens popular (per part dels conservadors) a ser canceller d'Alemanya. Llavors, va convocar eleccions immediates fent propaganda ''nazi'', quan les va guanyar. Va ser ahí quan, despuix d'unes reformes en el sistema llegislatiu vigent, va tindre el control total de l'estat.

El territori de [[Sarre]] va ser tornat al poder alemà al perdre-ho en la [[Primera Guerra Mundial]]. Això i la seua teoria absolutista i expansionista li va fer voler conquistar territoris colindants a Alemanya, originant aixina la [[Segona Guerra Mundial]], basat en qüestions idiomàtiques principalment, començant en l'invasió d'[[Àustria]]. Tot açò en l'adoctrinament pro-nazi que s'imponia en les escoles, utilisant la violència com arma vital (aprofitat per a un procés d'elecció dels chiquets més forts per a crear l'èlit militar, les SS).

El pas següent va ser la repressió sobre el [[Poble Judeu]] i tots aquells oposts a la teoria de la nació (és dir, els [[homosexualitat|homosexuals]], [[comunisme|comunistes]], [[gitano|gitanos]], [[catolicisme|catòlics]], [[discapacitat|discapacitats]], [[testics de Jehovà]], etc), que va dur a l'expulsió dels mateixos d'[[Alemanya]] i del seu extermini en els coneguts [[Camp de Concentració|camps de concentració]].

== Derrota nazi ==
Despuix d'haver estat perdent poder sobre el territori i sobre el camp militar, (el més conegut el realisat en l'any [[1944]], el [[Desembarc de Normandia]], consistent en la lliberació de Paris front a l'ocupació alemana i la posterior batalla en el centre d'Alemanya, lo qual últim no es va poder conseguir en eixe moment) l'Imperi Nazi o [[Tercer Reich]] va ser derrotat definitivament en l'any [[1945]], despuix de la [[Batalla de Berlin]], feta pels soviètics; ya que [[Hitler]] es va suïcidar en un búnker de la capital alemana junt a la seua dona, [[Eva Braun]], i posteriorment el successor del poder (nomenat pel propi Hitler en el seu testament), [[Karl Dönitz]], va firmar la rendició d'Alemanya front als [[Aliats]], finalisant aixina la [[Segona Guerra Mundial]].
Va ser ahí quan tot el món va ser coneixedor de l'[[Holocaust Nazi]], que fins llavors no era conegut en l'exterior d'Alemanya.

== Neonazisme y Pancatalanisme ==
El nazisme reviu hui sobretot el Catalunya on va nàixer el ja aclamat "pancatalanisme", també dit col·loquialment "pallasonisme", doctrina radical terrorista, que pretén convertir a tota Espanya en una llengua inventada pels popularment coneguts com a "putos independenistas" o "gent de merda". Fet que ha fet pensar a alguns experts que s'ha de combatre considerant una hipotetica exterminació, no per l'assegurança de València i la seua llengua, sinó per l'assegurança de Europa, ja que conceptes promulgats per aqueixes ideologies són: les bombes en la societat, assaltar i cremar el congrés amb les famílies espanyoles a dins, tancar negocis espanyols i arruïnar Espanya amb la seua exigència fiscal extrema; Tots conceptes coincidents amb la ideologia com pot ser la Nazi.

{{Nazisme}}

[[Categoria:Alemanya nazi]]
[[Categoria:Nazisme]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Història d'Alemanya]]

Joan Fuster

2023-02-16T14:24:50Z

Ventadorn: Si quieres que la gente se lo crea, se mas neutral

{{Biografia|
| nom = Joan Fuster i Ortells
| image = [[File:Joan Fuster.jpg|250px|Joan Fuster]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Escritor.
| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1922]]
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[21 de juny]] de [[1992]]
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - † Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià i figura clau en el catalanisme i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].

== Biografia ==
[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|250px|right|Carnet de la Falange de Joan Fuster]]
[[Image:Joan_Fuster 2.jpg|thumb|250px|right|Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.]]
La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.

En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:

<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>

Ya en l'any [[1962]], Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:

<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>

Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.

== Obra ==

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

=== Ensaig ===

*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
*''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
*''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991

=== Poesia ===

*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987

== Cites ==

{{Cita|''Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.''|''Fuster, l'error valencià del sigle''. Artícul d'[[Obduli Jovaní]], publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005)}}

{{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}

{{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''

''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}

{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

{{Cita|L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}

== Vore també ==

*[[Lluís Vicent Aracil]]
*[[Manuel Sanchis Guarner]]
*[[Eliseu Climent]]

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]
* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic'']

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Vicent Giner Boira

2023-02-16T14:20:23Z

Ventadorn: Pàgina reemplaçada per «{{DISPLAYTITLE:Viçe}}»