L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Antoni Margil de Jesús

2018-07-11T13:31:29Z

Vinatea: /* Enllaços externs */

'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels mes de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no mes en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.

Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a Deu, se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i musica que havia compost ell mateix.

== Biografia ==

El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]].

== Missio en America ==

Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos.

=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

== Missio en Texas ==
En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

== Ultims viages ==
Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

== Enllaços externs ==

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34 Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].
*[https://www.levante-emv.com/valencia/2018/05/07/fraile-valenciano-fundo-san-antonio/1714366.html| El fraile valenciano que fundó San Antonio de Texas]

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Religiosos valencians]]

Antoni Margil de Jesús

2018-07-11T13:30:07Z

Vinatea:

'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''pels mes de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no mes en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.

Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a Deu, se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i musica que havia compost ell mateix.

== Biografia ==

El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]].

== Missio en America ==

Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos.

=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

== Missio en Texas ==
En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

== Ultims viages ==
Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

== Enllaços externs ==

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34 Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Religiosos valencians]]

Antoni Margil de Jesús

2018-07-11T13:22:29Z

Vinatea:

'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

== Biografia ==

El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]].

== Missio en America ==

Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos.

=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

== Missio en Texas ==
En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

== Ultims viages ==
Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

== Enllaços externs ==

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34 Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Religiosos valencians]]

Antoni Margil de Jesús

2018-07-11T13:21:11Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' (Valencia, 18 d'agost de 1657 - Méxic,6 d'agost de 1726) fon un francisca valencià, missioner i e...»

'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

== Biografia ==

El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]].

== Missio en America ==

Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos.

=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

== Missio en Texas ==
En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

== Ultims viages ==
Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

== Enllaços externs ==

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34 Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].

Foguera de Sant Antoni de Canals

2018-07-06T13:24:55Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «En les festes de Sant Antoni Abat, els dies 16, 17 i 18 de giner en el poble valencià de Canals se cremad una de les majors fogueres del mon. Alo lla...»

En les festes de [[Sant Antoni Abat]], els dies 16, 17 i 18 de giner en el poble valencià de [[Canals]] se cremad una de les majors fogueres del mon.

Alo llarc del dia de 'els Parells? els [[fester]]s, repartixen per totes els carrers del poble mils de joguets montats sobre cavalls. Durant eixes festes, la gent del poble recita lo que ells criden un "vítol" que diu aixina: "¡¡Vítol i Vítol al nostre patrò del poble!!" i la gent respon: "¡¡VITOL!!".

Esta practica adquirix un major simbolisme durant la processo el dia 17 en la que la gent chilla el vítol durant el recorregut. Els festers i les festeres tambe ho vitoregen constantment en tots el seu actes.

Els festers poden ser de dos als que vullguen. normalment son grups familiars o d'amics que s'apuntaren anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de Senyera (es el representant de Sant Antoni Abat, el qual antigament i ara, va per tot el poble de Canals repartint joguets damunt d'un burro) i atre que es el Cuiro.

La Senyera es el mes important i es l'encarregat de recitar el vítol final en els actes. La seua indumentaria es un trage oscur i un [[capell]] que llança al final de la festa i el que ho agarra obte entrades per al sopar en la que se servix [[arros al forn]].

Estes festes son molt interessants per als turistes perque son molt intenses i per l'espectacularitat de la foguera i els parells. Se diu que esta festa se realisa des de que hague un terremot molt fort i que Sant Antoni cobri tot el poble, el qual no li passà res i els pobles d'al voltant se quedaren destrossats, i se fa agraint-li lo que feu en eixe moment pel poble.

Sant Agatangel

2018-07-06T12:37:30Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «Sant Agatngel (Elig, C. 253-Ancyra, 5 de novembre entre el 303 i el 310) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'e...»

Sant Agatngel ([[Elig]], C. 253-Ancyra, 5 de novembre entre el 303 i el 310) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'emperador romà [[Dioclecià]].

Agatangel naixque en la colonia romana d'Elig.

Servi com llegionari per al [[Imperi romà]]; Despres de passar com soldat per varies provincies, Agatangel aplegà finalment a Roma.

En la capital de l'Imperi romà se posà en contacte en la comunitat cristiana. Fon empresonat degut a les seues creencies. Aixina coneixque a Climent ―Bisbe d'Ancyra (actual [[Ankara]], capital de Turquina) que havia segut desterrat a [[Roma]]―. Alli fon batejat per Climent, i nomenat diaca.

Climent fon enviat a Nicomedia en un barco ple de soldats per a vore se Conseguien la seua apostasia i Agatangel pujà secretament per a acompanyar-ho en la seua sort. El penos viage se prolongà durant mes de vint anys, anant entre atres a [[Rodes]], Nicomedia, [[Tars]],... de tribunal en tribunal i de torment en torment, sense que ningu dels dos renunciara a les seues creencies. Aço fea que molts al vore el seu eixemple i a l'escoltar les seues paraules de fa en Crist se convertiren.

Finalment aplegaren per segona volta a la seua ciutat natal.

Arrestats novament, foren tornats a Ancyra, a on patiren tortures (lapidacio). Posteriorment foren enviats a la ciutat d'Amasea, a on el proconsul Domecius era conegut per la seua crueltat. Quan Climent parti de nou cap a Ankara, Agatangel ho acompanyà de nou. Alli abdos patiren martiri, per orde del president Lluci.

El juge feu intensificar els torments en punches ardint, antorches, assots, etc, i, finalment, vist que no conseguia ningun canvi, envià que li tallaren el cap el dia 5 de novembre, sense que se puga precisar l'any (entre el 303 i el 310).

Unes semanes despres, el 2 de giner, fon decapitat tambe Climent.

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2018-07-06T12:28:27Z

Vinatea: /* Sants */

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que creguen que [[L'Enciclopèdia en valencià]] ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo i Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]
*[[José Meseguer Benedito]]

===Músics===
*[[José Iturbi]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Agatangel]]
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]
*[[Sant Josep]]
*[[Sant Bernardo de Alcira (mártir]]
*[[Sant Francesc de Borja]]
*[[Teresa de Jesús Jornet i Ibars]]
*[[Sant Lluis Bertrán]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat Valenciana]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSOE]]
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[ENV]]
*[[Unió Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]] (partit de [[Lluís Lucia Lucia]])
*[[PURA]] (partit de [[Vicent Blasco Ibañez]])
*[[PP]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[Unitat del Poble Valencià]]
*[[PCE]]
*[[PCPV]]
*[[Izquierda Unida]]
*[[EUPV]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]
*[[UPyD]]
*[[Los Verdes]]
*[[UDPV]]
*[[PNPV]]
*[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]

=== Polítics ===
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
*[[Lluís Lucia Lucia]]
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Carlos Fabra]]
*[[Ricardo Costa]]
*[[Joaquín Ripoll]]
*[[Vicent González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Ciprià Ciscar]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[Miquel Ramón Izquierdo]]
*[[Fernando Giner]]
*[[José Manuel Miralles]]
*[[Clementina Ródenas]]
*[[Carme Alborch]]
*[[Enric Monsonís]]
*[[Enric Morera]]
*[[Pere Mayor]]
*[[Hector Villaba]]
*[[Ricart Perez Casado]]
*[[Eduardo Zaplana]]

== Institucions econòmiques ==
*[[Fira d'Alacant]]
*[[Fira de Valéncia]]
*[[Bossa de Valéncia]]
*[[CIERVAL]]
*[[Institut Valencià de Finances]]

== Infraestructures ==
===Ports ===
*[[Port de Castelló]]
*[[Port de Borriana]]
*[[Port d'Alacant]]
*[[Port de Valéncia]]
*[[Port de Sagunt]]
*[[Port de Gandia]]

===Aeroports ===
*[[Aeroport de Valéncia]]
*[[Aeroport d'Alacant]]
*[[Aeroport de Castelló]]

=== Ferrocarrils ===
*[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]
*[[Ferrocarril Valencia-Alcoy]]

===Transports urbans ===
*[[TRAM Metropolità d'Alacant]]
*[[TRAM de Castelló]]
*[[MetroValencia]]
*[[EMT Valencia]]

=== Carreteres ===
*[[AP-7]]

== Empreses ==
*[[CAM]]
*[[Bancaixa]]
*[[Air Nostrum]]
*[[Pamesa Ceramica]]
*[[Porcelanosa]]
*[[Mercadona]]
*[[Famosa]]
*[[Lladró]]
*[[Aigües de Valéncia]]
*[[Grefusa]]
*[[Ford]]
*[[Kelme]]
*[[Consum]]
*[[Colebega]]
*[[Ros Casares]]
*[[CIEGSA]]
*[[Marina d'Or]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Natra]]
*[[Balearia]]
*[[EMT]]
*[[Banc de Valéncia]]
*[[Caixa Ontinyent]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Luanvi]]
*[[Honsuy]]
*[[Avidesa]]
*[[Torre Oria]]
*[[Saggas]]
*[[Cafés Valiente]]
*[[Pirotècnia Caballer]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]
*[[Herbero]]
*[[Arròs al forn]]
*[[Puchero]]
*[[Esgardat]]
*[[Aigua de Valéncia]]
*[[Café licor]]
*[[Aiguamel]]
*[[Allioli]]
*[[Arnadí]]
*[[Pericana]]
*[[Arrop i tallaetes]]
*[[Arròs caldós]]
*[[Espardenyà]]
*[[Meló d'Or]]
*[[Arròs a banda]]

== Història ==
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Lo Rat Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[Jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]
*[[Foguera de Sant Antoni de Canals]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2018-07-06T12:27:54Z

Vinatea: /* Sants */

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que creguen que [[L'Enciclopèdia en valencià]] ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo i Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]
*[[José Meseguer Benedito]]

===Músics===
*[[José Iturbi]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*Sant Agatangel
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]
*[[Sant Josep]]
*[[Sant Bernardo de Alcira (mártir]]
*[[Sant Francesc de Borja]]
*[[Teresa de Jesús Jornet i Ibars]]
*[[Sant Lluis Bertrán]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat Valenciana]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSOE]]
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[ENV]]
*[[Unió Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]] (partit de [[Lluís Lucia Lucia]])
*[[PURA]] (partit de [[Vicent Blasco Ibañez]])
*[[PP]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[Unitat del Poble Valencià]]
*[[PCE]]
*[[PCPV]]
*[[Izquierda Unida]]
*[[EUPV]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]
*[[UPyD]]
*[[Los Verdes]]
*[[UDPV]]
*[[PNPV]]
*[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]

=== Polítics ===
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
*[[Lluís Lucia Lucia]]
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Carlos Fabra]]
*[[Ricardo Costa]]
*[[Joaquín Ripoll]]
*[[Vicent González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Ciprià Ciscar]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[Miquel Ramón Izquierdo]]
*[[Fernando Giner]]
*[[José Manuel Miralles]]
*[[Clementina Ródenas]]
*[[Carme Alborch]]
*[[Enric Monsonís]]
*[[Enric Morera]]
*[[Pere Mayor]]
*[[Hector Villaba]]
*[[Ricart Perez Casado]]
*[[Eduardo Zaplana]]

== Institucions econòmiques ==
*[[Fira d'Alacant]]
*[[Fira de Valéncia]]
*[[Bossa de Valéncia]]
*[[CIERVAL]]
*[[Institut Valencià de Finances]]

== Infraestructures ==
===Ports ===
*[[Port de Castelló]]
*[[Port de Borriana]]
*[[Port d'Alacant]]
*[[Port de Valéncia]]
*[[Port de Sagunt]]
*[[Port de Gandia]]

===Aeroports ===
*[[Aeroport de Valéncia]]
*[[Aeroport d'Alacant]]
*[[Aeroport de Castelló]]

=== Ferrocarrils ===
*[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]
*[[Ferrocarril Valencia-Alcoy]]

===Transports urbans ===
*[[TRAM Metropolità d'Alacant]]
*[[TRAM de Castelló]]
*[[MetroValencia]]
*[[EMT Valencia]]

=== Carreteres ===
*[[AP-7]]

== Empreses ==
*[[CAM]]
*[[Bancaixa]]
*[[Air Nostrum]]
*[[Pamesa Ceramica]]
*[[Porcelanosa]]
*[[Mercadona]]
*[[Famosa]]
*[[Lladró]]
*[[Aigües de Valéncia]]
*[[Grefusa]]
*[[Ford]]
*[[Kelme]]
*[[Consum]]
*[[Colebega]]
*[[Ros Casares]]
*[[CIEGSA]]
*[[Marina d'Or]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Natra]]
*[[Balearia]]
*[[EMT]]
*[[Banc de Valéncia]]
*[[Caixa Ontinyent]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Luanvi]]
*[[Honsuy]]
*[[Avidesa]]
*[[Torre Oria]]
*[[Saggas]]
*[[Cafés Valiente]]
*[[Pirotècnia Caballer]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]
*[[Herbero]]
*[[Arròs al forn]]
*[[Puchero]]
*[[Esgardat]]
*[[Aigua de Valéncia]]
*[[Café licor]]
*[[Aiguamel]]
*[[Allioli]]
*[[Arnadí]]
*[[Pericana]]
*[[Arrop i tallaetes]]
*[[Arròs caldós]]
*[[Espardenyà]]
*[[Meló d'Or]]
*[[Arròs a banda]]

== Història ==
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Lo Rat Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[Jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]
*[[Foguera de Sant Antoni de Canals]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2018-07-06T12:14:41Z

Vinatea: /* Sants */

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que creguen que [[L'Enciclopèdia en valencià]] ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo i Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]
*[[José Meseguer Benedito]]

===Músics===
*[[José Iturbi]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]
*[[Sant Josep]]
*[[Sant Bernardo de Alcira (mártir]]
*[[Sant Francesc de Borja]]
*[[Teresa de Jesús Jornet i Ibars]]
*[[Sant Lluis Bertrán]]

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat Valenciana]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSOE]]
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[ENV]]
*[[Unió Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]] (partit de [[Lluís Lucia Lucia]])
*[[PURA]] (partit de [[Vicent Blasco Ibañez]])
*[[PP]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[Unitat del Poble Valencià]]
*[[PCE]]
*[[PCPV]]
*[[Izquierda Unida]]
*[[EUPV]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]
*[[UPyD]]
*[[Los Verdes]]
*[[UDPV]]
*[[PNPV]]
*[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]

=== Polítics ===
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
*[[Lluís Lucia Lucia]]
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Carlos Fabra]]
*[[Ricardo Costa]]
*[[Joaquín Ripoll]]
*[[Vicent González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Ciprià Ciscar]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[Miquel Ramón Izquierdo]]
*[[Fernando Giner]]
*[[José Manuel Miralles]]
*[[Clementina Ródenas]]
*[[Carme Alborch]]
*[[Enric Monsonís]]
*[[Enric Morera]]
*[[Pere Mayor]]
*[[Hector Villaba]]
*[[Ricart Perez Casado]]
*[[Eduardo Zaplana]]

== Institucions econòmiques ==
*[[Fira d'Alacant]]
*[[Fira de Valéncia]]
*[[Bossa de Valéncia]]
*[[CIERVAL]]
*[[Institut Valencià de Finances]]

== Infraestructures ==
===Ports ===
*[[Port de Castelló]]
*[[Port de Borriana]]
*[[Port d'Alacant]]
*[[Port de Valéncia]]
*[[Port de Sagunt]]
*[[Port de Gandia]]

===Aeroports ===
*[[Aeroport de Valéncia]]
*[[Aeroport d'Alacant]]
*[[Aeroport de Castelló]]

=== Ferrocarrils ===
*[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]
*[[Ferrocarril Valencia-Alcoy]]

===Transports urbans ===
*[[TRAM Metropolità d'Alacant]]
*[[TRAM de Castelló]]
*[[MetroValencia]]
*[[EMT Valencia]]

=== Carreteres ===
*[[AP-7]]

== Empreses ==
*[[CAM]]
*[[Bancaixa]]
*[[Air Nostrum]]
*[[Pamesa Ceramica]]
*[[Porcelanosa]]
*[[Mercadona]]
*[[Famosa]]
*[[Lladró]]
*[[Aigües de Valéncia]]
*[[Grefusa]]
*[[Ford]]
*[[Kelme]]
*[[Consum]]
*[[Colebega]]
*[[Ros Casares]]
*[[CIEGSA]]
*[[Marina d'Or]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Natra]]
*[[Balearia]]
*[[EMT]]
*[[Banc de Valéncia]]
*[[Caixa Ontinyent]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Luanvi]]
*[[Honsuy]]
*[[Avidesa]]
*[[Torre Oria]]
*[[Saggas]]
*[[Cafés Valiente]]
*[[Pirotècnia Caballer]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]
*[[Herbero]]
*[[Arròs al forn]]
*[[Puchero]]
*[[Esgardat]]
*[[Aigua de Valéncia]]
*[[Café licor]]
*[[Aiguamel]]
*[[Allioli]]
*[[Arnadí]]
*[[Pericana]]
*[[Arrop i tallaetes]]
*[[Arròs caldós]]
*[[Espardenyà]]
*[[Meló d'Or]]
*[[Arròs a banda]]

== Història ==
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Lo Rat Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[Jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]
*[[Foguera de Sant Antoni de Canals]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre

2018-07-06T12:13:54Z

Vinatea: /* Sants */

Esta llista és una llista elaborada per a que els usuaris afegixquen voluntariament artículs que creguen que [[L'Enciclopèdia en valencià]] ha de tindre, per eixemple, un artícul sobre [[Valéncia]], una regió política, una obra escrita en valencià com [[Tirant lo Blanch]], un accident geogràfic valencià com el [[Penyagolosa]], un partit valencià com [[Coalició Valenciana]], [[PSPV]] o [[Unió Valenciana]], un menjar típic com la [[Paella]] o l'[[Orchata]], una obra arquitectònica important com la [[Llonja de Valéncia]], [[El Fadrí]] o [[Ciutat de les Arts i de les Ciències|La ciutat de les arts i les ciències de Valéncia]] o un fet històric com el [[Decret de Nova Planta]].

== Biografies ==
=== Escritors valencians ===
*[[Ausiàs March]]
*[[Joanot Martorell]]
*[[Vicente Blasco Ibáñez]]
*[[Gabriel Miró]]
*[[Miguel Hernández]]
*[[Francisco Figueras Pacheco]]
*[[Joan Valls i Jordà]]
*[[Azorín]]
*[[Guillem de Castro]]
*[[Gabriel Sijé]]

===Arquitectes===
*[[Jaime Bort y Meliá]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Santiago Calatrava]]
*[[Demetrio Ribes Marco]]
*[[Antonio Villanueva]]

===Pintors===
*[[Joaquín Agrasot]]
*[[José Benlliure]]
*[[Fernando Cabrera Casanova]]
*[[José Camarón Bonanat]]
*[[Juan Francisco Cruella]]
*[[Antonio Gisbert]]
*[[Joan de Joanes]]
*[[Vicente López]]
*[[Vicent Macip]]
*[[Antonio Muñoz Degrain]]
*[[Joaquín Oliet Cruella]]
*[[Ignacio Pinazo i Camarlench]]
*[[José Segrelles]]
*[[Joaquim Sorolla]]
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]]
*[[José Meseguer Benedito]]

===Músics===
*[[José Iturbi]]

=== Missioners ===
*[[José Gumilla]]
*[[Domingo de Petrés]]
*[[Micaela de Paiporta]]

=== Sants ===
*[[Sant Vicent Ferrer]]
*[[Sant Vicent Màrtir]]
*[[Sant Josep]]
*[[Sant Bernardo de Alcira (mártir]]
*[[Sant Francesc de Borja]]
*[[Teresa de Jesús Jornet i Ibars]]
*[[Lluis Bertrán

== Localitats importants ==
=== Castelló ===
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Vila-real]]
*[[Borriana]]
=== Valéncia ===
*[[Valéncia]]
*[[Xàtiva]]
*[[Gandia]]
*[[Torrent]]
=== Alacant ===
*[[Alacant]]
*[[Elig]]
*[[Xixona]]
*[[Benidorm]]

== Geografia ==
*[[Horta de Valéncia]]
===Montanyes===
*[[Montgó]]
*[[Penyagolosa]]
===Parcs Naturals===
*[[Serra de la Calderona]]
*[[L'Albufera]]
===Rius===
*[[Riu Túria]]
*[[Riu Segura]]
*[[Riu Sénia]]
*[[Riu Xúquer]]
*[[Riu Vinalopó]]

== Obres Valencianes ==
=== Escultures ===
*[[Vicent Doménech]]

=== Edificis ===
*[[Llonja de Valéncia]]
*[[El Micalet]]
*[[El Fadrí]]
*[[Torres de Serrans]]
*[[L'Hemisfèric]]
*[[Ciutat de les Arts i de les Ciències]]
*[[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]]
*[[Palau de la Música]]
*[[Palau de la Generalitat Valenciana]]

=== Quadros ===

== Política ==
=== Organisacions Polítiques ===
*[[PSOE]]
*[[PSPV]]
*[[Coalició Valenciana]]
*[[Unió Valenciana]]
*[[ENV]]
*[[Unió Regional Valenciana]]
*[[Dreta Regional Valenciana]] (partit de [[Lluís Lucia Lucia]])
*[[PURA]] (partit de [[Vicent Blasco Ibañez]])
*[[PP]]
*[[PPCV]]
*[[Bloc]]
*[[Unitat del Poble Valencià]]
*[[PCE]]
*[[PCPV]]
*[[Izquierda Unida]]
*[[EUPV]]
*[[ERPV]]
*[[España 2000|E2000]]
*[[UPyD]]
*[[Los Verdes]]
*[[UDPV]]
*[[PNPV]]
*[[Agrupament d'Esquerres del País Valencià]]

=== Polítics ===
*[[Vicent Blasco Ibáñez]]
*[[Lluís Lucia Lucia]]
*[[Francesc Camps]]
*[[Juan García Sentandreu]]
*[[Rita Barberá]]
*[[Carlos Fabra]]
*[[Ricardo Costa]]
*[[Joaquín Ripoll]]
*[[Vicent González Lizondo]]
*[[Joan Lerma]]
*[[Ciprià Ciscar]]
*[[Jorge Alarte]]
*[[Miquel Ramón Izquierdo]]
*[[Fernando Giner]]
*[[José Manuel Miralles]]
*[[Clementina Ródenas]]
*[[Carme Alborch]]
*[[Enric Monsonís]]
*[[Enric Morera]]
*[[Pere Mayor]]
*[[Hector Villaba]]
*[[Ricart Perez Casado]]
*[[Eduardo Zaplana]]

== Institucions econòmiques ==
*[[Fira d'Alacant]]
*[[Fira de Valéncia]]
*[[Bossa de Valéncia]]
*[[CIERVAL]]
*[[Institut Valencià de Finances]]

== Infraestructures ==
===Ports ===
*[[Port de Castelló]]
*[[Port de Borriana]]
*[[Port d'Alacant]]
*[[Port de Valéncia]]
*[[Port de Sagunt]]
*[[Port de Gandia]]

===Aeroports ===
*[[Aeroport de Valéncia]]
*[[Aeroport d'Alacant]]
*[[Aeroport de Castelló]]

=== Ferrocarrils ===
*[[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]]
*[[Ferrocarril Valencia-Alcoy]]

===Transports urbans ===
*[[TRAM Metropolità d'Alacant]]
*[[TRAM de Castelló]]
*[[MetroValencia]]
*[[EMT Valencia]]

=== Carreteres ===
*[[AP-7]]

== Empreses ==
*[[CAM]]
*[[Bancaixa]]
*[[Air Nostrum]]
*[[Pamesa Ceramica]]
*[[Porcelanosa]]
*[[Mercadona]]
*[[Famosa]]
*[[Lladró]]
*[[Aigües de Valéncia]]
*[[Grefusa]]
*[[Ford]]
*[[Kelme]]
*[[Consum]]
*[[Colebega]]
*[[Ros Casares]]
*[[CIEGSA]]
*[[Marina d'Or]]
*[[Cartonajes Suñer]]
*[[Natra]]
*[[Balearia]]
*[[EMT]]
*[[Banc de Valéncia]]
*[[Caixa Ontinyent]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Luanvi]]
*[[Honsuy]]
*[[Avidesa]]
*[[Torre Oria]]
*[[Saggas]]
*[[Cafés Valiente]]
*[[Pirotècnia Caballer]]

== Gastronomia ==
*[[Paella]]
*[[Orchata]]
*[[Bunyol (gastronomia)]]
*[[Arròs negre]]
*[[Fideuà]]
*[[Mistela]]
*[[Fartons]]
*[[Arròs en fesols i naps]]
*[[All i pebre]]
*[[Arròs en costra]]
*[[Torró]]
*[[Coca de llanda]]
*[[Coca en tonyina]]
*[[Cuit en Pilotes]]
*[[Arròs Bomba]]
*[[Herbero]]
*[[Arròs al forn]]
*[[Puchero]]
*[[Esgardat]]
*[[Aigua de Valéncia]]
*[[Café licor]]
*[[Aiguamel]]
*[[Allioli]]
*[[Arnadí]]
*[[Pericana]]
*[[Arrop i tallaetes]]
*[[Arròs caldós]]
*[[Espardenyà]]
*[[Meló d'Or]]
*[[Arròs a banda]]

== Història ==
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Regne de Valéncia]]
*[[Decret de Nova Planta]]
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Monarquia Valenciana]]
*[[Jaume I]]
*[[Batalla d'Almansa]]
*[[Furs de Valéncia]]

==Deport==
*[[Pilota valenciana]]
*[[Birles valencianes]]
*[[Tir i arrossegament]]

== Simbologia ==
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[Escut de la Comunitat Valenciana]]
*[[Lo Rat Penat]]
*[[Escut de les Corts Valencianes]]

==Música popular==
*[[La manta al coll]]
*[[Jota valenciana]]

== Festes ==
*[[Falles]]
*[[Fira de juliol]]
*[[Magdalena]]
*[[Moros i Cristians]]
*[[Semana Santa]]
*[[Dia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Festes taurines]]
*[[Tomatina]]
*[[Fogueres de Sant Joan]]
*[[Muixeranga]]
*[[Fira de Xàtiva]]
*[[Cordà]]
*[[Misteri d'Elig]]
*[[Entrà de bous i cavalls de Sogorp]]
*[[Bous a la mar]]
*[[Fira de Cocentaina]]
*[[Foguera de Sant Antoni de Canals]]

[[Categoria:Tasques pendents]]

Arrova

2018-07-06T11:58:03Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «L'Arrova, de l'arabic classic الربع (/AR-RUB'/, quart, la quarta part). Es una antiga unitat de massa. Com mesura de massa, l'arrova era la quarta part d...»

L'Arrova, de l'arabic classic الربع (/AR-RUB'/, quart, la quarta part). Es una antiga unitat de massa.

Com mesura de massa, l'arrova era la quarta part del quintal, lo que supon 36 lliures valencianes ( 12,78 KG) y 25 lliures castellanes (aproximadament 11,502 KG).

En Espanya te diverses equivalencies en el sistema metric decimal, depenent de la zona geografica.

En Espanya l'arrova, com unitat de mesura, està en desus des de que la Llei de 19 de juliol de 1849 declarà obligatori l'us del sistema metric decimal en totes les transaccions comercials. Pero encara hui seguix sent utilisada com mesura tradicional entre els agricultors, i aixina, per eixemple, en la Comunitat Valenciana s'usa per a mesurar el pes de citrics en les transaccions entre els agricultors i intermediaris, assignant-li un valor de 12,78 Kg.

Fanecada

2012-11-07T14:20:52Z

Vinatea:

La '''fanecada''' és una unitat de mida d'[[àrea]], normalment àrees agràries, usada en la [[Comunitat Valenciana]]. Equival a 831,09645 [[m²]]<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/la-continuitat-pre-i-postjaumina-del-sistema-metrologic-valencia-i/ LA CONTINUÏTAT PRE I POSTJAUMINA DEL SISTEMA METROLOGIC VALENCIÀ (I)]</ref>. És l'extensió de terra que es calcula que es pot sembrar en una [[faneca]] de gra; se dividix en 200 [[braces]] quadrades i en 4 [[quartó|quartons]] i és la dotzena part d'una [[hectàrea]]. Els multiplicadors de la fanecada son el [[jornal]] o [[cafissada]] compost per 6 fanecades i la [[jovada]] de 36 fanecades.

==Referències==
{{Reflist}}

[[categoria:Unitats de superfície]]
[[categoria:Cultura Valenciana]]

Fanecada

2012-11-07T14:17:52Z

Vinatea:

La '''fanecada''' és una unitat de mida d'[[àrea]], normalment àrees agràries, usada en la [[Comunitat Valenciana]]. Equival a 831,09645 [[m²]]<ref>http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/la-continuitat-pre-i-postjaumina-del-sistema-metrologic-valencia-i/</ref>. És l'extensió de terra que es calcula que es pot sembrar en una [[faneca]] de gra; se dividix en 200 [[braces]] quadrades i en 4 [[quartó|quartons]] i és la dotzena part d'una [[hectàrea]]. Els multiplicadors de la fanecada son el [[jornal]] o [[cafissada]] compost per 6 fanecades i la [[jovada]] de 36 fanecades.

==Referències==
{{Reflist}}

[[categoria:Unitats de superfície]]
[[categoria:Cultura Valenciana]]

Riurau

2012-05-25T13:32:16Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «El riurau és una construcció rural característica de la Marina Alta la funció de la qual estava relacionada en la producció de panses en eixa comarca, pr...».

El riurau és una construcció rural característica de la [[Marina Alta]] la funció de la qual estava relacionada en la producció de panses en eixa comarca, principalment per a protegir-la de les inclemències del temps.

Se tracta d'una construcció senzilla, de planta rectangular allargada tancada en tots els seus fronts excepte el que orienta cap a la solejada, on dispon d'àmplies [[arqueria carpanell|arqueries carpanell]] (mig punt) formades en rajola massiça i maçoneria, sobre pilars realisats també en maçoneria o rajola. D'una sola [[corsia]], se cobrix en teula cap al costat dels arcs.

Esta construcció se situa exenta o be adossada a un dels fronts de la casa o edificació principal.

{{Traduït de|es|Riurau}}

Dialecte barceloní

2011-04-26T11:47:34Z

Vinatea: /* Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní */

'''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes i valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]).

{{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}}

==Català igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.

El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea.

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà Frederick Diez
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà Meyer Lübcke
{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador del neo_catalaní en els seus laboratoris fabrins prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

* Català Pare Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.1992)}}

* Capellà mallorquí Mossén Alcover( Mallorca .1913), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana
{{cita| ”¿Quin dret té el dialecte barceloní .. davant del valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en 1913 es votaven les noves "normes fabrines” del laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant de l'actual neo_catalá.</ref>}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua “Història de la Lliteratura Catalana”.1964

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit , és l´escrita en llengua PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en Provençal ... “ (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I va nomenar Virrei de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. 1990).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, 1907- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra (1913 ), portat de Bilbao per Prat de la Riba (1911) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de Fullana (Valéncia) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* Historiador i humaniste Menéndez y Pelayo:

{{cita|“Fins molt entrat el sigle XV , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

* Filòlec Morel Fatio

{{cita|“el català és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània i els de la Marca Hispànica parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

*Història d'Espanya” de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. 1935}}

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. 1952}}

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.
{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. Valéncia Hui. 28.02.2008}}

*Wilhelm meyer-lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

No obstant això, va canviar este juí en 1925, després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" (Madrit. 1977) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del sigle XVIII per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, 1986.

{´cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}

* Martí i Gadea destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. 1908, p. 298</ref>)

L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)

* Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París)

{{cita| Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/1982</ref>)}}

* Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. 1918) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)

{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}

* Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster:

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una altra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

* Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}

* L'Historiador Salvador de Madariaga

{{cita|"Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguetat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer pardalets de paper en els documents històrics valencians".}}

Confessió catalana de l'espoli de la Llengua Valenciana:

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905
{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}
{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als Roiç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905</ref>}}

I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .

Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic Pompeu Fabra) .

==Referències==
{{Reflist}}

==Enlaços externs==
* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

==Bibliografia==
* ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. [[2008]]. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]].

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Filologia]]
[[Categoria:Català]]

Dialecte barceloní

2011-04-26T11:45:47Z

Vinatea: /* Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní */

'''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes i valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]).

{{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}}

==Català igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.

El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea.

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà Frederick Diez
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà Meyer Lübcke
{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador del neo_catalaní en els seus laboratoris fabrins prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

* Català Pare Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.1992)}}

* Capellà mallorquí Mossén Alcover( Mallorca .1913), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana
{{cita| ”¿Quin dret té el dialecte barceloní .. davant del valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en 1913 es votaven les noves "normes fabrines” del laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant de l'actual neo_catalá.</ref>}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua “Història de la Lliteratura Catalana”.1964

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit , és l´escrita en llengua PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en Provençal ... “ (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I va nomenar Virrei de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. 1990).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, 1907- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra (1913 ), portat de Bilbao per Prat de la Riba (1911) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de Fullana (Valéncia) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.1997</ref>.

* Historiador i humaniste Menéndez y Pelayo:

{{cita|“Fins molt entrat el sigle XV , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

* Filòlec Morel Fatio

{{cita|“el català és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània i els de la Marca Hispànica parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

*Història d'Espanya” de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. 1935}}

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. 1952}}

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.
{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. Valéncia Hui. 28.02.2008}}

*Wilhelm meyer-lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

No obstant això, va canviar este juí en 1925, després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" (Madrit. 1977) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del sigle XVIII per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, 1986.

{´cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}

* Martí i Gadea destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. 1908, p. 298</ref>)

L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)

* Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París)

{{cita| Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/1982</ref>)

* Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. 1918) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)

{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}

* Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster:

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una altra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

* Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

* L'Historiador Salvador de Madariaga

{{cita|"Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguetat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer pardalets de paper en els documents històrics valencians".}}

Confessió catalana de l'espoli de la Llengua Valenciana:

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905
{{cita|" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..."}}
{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als Roiç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905</ref>}}

I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .

Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic Pompeu Fabra) .

==Referències==
{{Reflist}}

==Enlaços externs==
* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

==Bibliografia==
* ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. [[2008]]. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]].

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Filologia]]
[[Categoria:Català]]

Dialecte barceloní

2011-04-26T11:12:29Z

Vinatea: /* Atres definicions históriques que avalen la genética del “dialecte barceloní */

'''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes i valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]).

{{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}}

==Català igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.

El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea.

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà Frederick Diez
{{cita|“el Provençal s'estén particularment a Catalunya” ("Grammaire dónes Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, PROVENÇAL , llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà Meyer Lübcke
{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del PROVENÇAL”(Grammaire dónes Langues Romanes" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador del neo_catalaní en els seus laboratoris fabrinos prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

* Català Pare Batllori, doctor honoris causa per 11 universitats catalanes ( i algunes valencianes "fidelisades")
{{cita|"el català de Barcelona q. s'està ensenyant a València,és un dialecte infame i infecte” (discurs en Universitat de Girona.1.11.1992)}}

* Capellà mallorquí Mossén Alcover( Mallorca .1913), inventor-gestor del 1er Congrés de la Llengua Catalana
{{cita| ”¿Quin dret té el dialecte barceloní .. davant del valencià? ¿No és tal vegada crear un centralisme llingüístic?”(“Geografia Gral.del Regne de Valéncia”.1956) <ref> dit quan en 1913 es votaven les noves "normes fabrines” del laboratori del químic Pompeu Fabra, fabricant de l'actual neo_catalá.</ref>}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua “Història de la Lliteratura Catalana”.1964

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit , és l´escrita en llengua PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en PROVENÇAL ... “ (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521 quan Carles I va nomenar Virrei de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte PROVENÇAL DEL QUE DERIVEN TOTS ELS DIALECTES CATALANS , entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec

{{cita|"prenent com a base per a tota Catalunya la modalitat llingüística de Barcelona, dialecte barceloni , el mes impur de tots”..<ref> Guinot.J.Mª. Qüestions de Llengua”. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Série Filològica. Ed.cit. 1990).</ref>}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita| fon l'imposició política .. del dialecte barceloní del químic Fabra, portat des de Bilbao per Prat de la Riba (1911)" <ref>F. Juanto. “Faltes ortogràfiques catalanes” Las Provincias. 19.06.1997</ref>.}}

* F. Juanto , Filòlec de la Univ.Sorbona(Paris)

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, 1907- fora un camí de roses per a ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'', personal de l'indecís químic Pompeu Fabra (1913 ), portat de Bilbao per Prat de la Riba (1911) , darrere d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de Fullana (Valéncia) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...” <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes Las Provincias. 19.06.1997</ref>.

* Historiador i humaniste Menéndez y Pelayo:

{{cita|“Fins molt entrat el sigle XV , en Catalunya els versos es componien en PROVENÇAL”}}

* Filòlec Morel Fatio

{{cita|“el català és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània i els de la Marca Hispànica parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL”.}}

*Història d'Espanya” de Gallach

{{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach . Barcelona. Ed.cit. 1935}}

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”
{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals va ser imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

{{cita|“No és el català una llengua romànica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat pròpia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i només des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua noellatina independent”<ref>Antoni Badia Margarit. Gramàtica Històrica Catalana. 1952}}

* Francisco Rodriguez Adrados, RAE.
{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en València per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. Valéncia Hui. 28.02.2008}}

*Wilhelm meyer-lübke

{{cita| Wilhelm meyer-lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, ... <ref> [http.//www.és.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}

Lübke va adoptar una posició polèmica quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.

No obstant això, va canviar este juí en 1925, després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona" i haver segut "onerosament fidelisat" per la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" (Madrit. 1977) on va demostrar la falta de rigor de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[Llengua Valenciana]]

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* (1872). [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez,Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que
{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França) era el terme incorrectament usat ya pels escritors de la Ilustració del sigle XVIII per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic ,1986 .
{´cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}

19.Martí i Gadea destacava la singularitat de "La Ilengua valenciana, per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant la catalana" (Gadea: Tipos,1908, p. 298). EI alcoià (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta del lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona el concordant en la seua teoria immersora.” (http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm)

20. Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París):
“Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... (“Cartes destapades” LLEVANT emv22/12/1982):

21. Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela:” “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana.1918) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”.

22. Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava així del “dialecte barceloní”(=neocatalaní) : «dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític»

.23. Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster: «Veus amb vaig contar, per favor, este llenguatge teu és semític. I morfològicament és barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa és el que el teu escrius i una altra distinta és la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

24. Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística .Universitat de Madrit.:

“Si mos fixem en el que ocorria a Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lulio(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en el que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

AL CONTRARI ... :

25. Historiador Salvador de Madariaga : "Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguitat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer llacets de paper en els documents històrics valencians".

CONFESSIÓ CATALANA de l'ESPOLI de la LLENGUA VALENCIANA :

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905 :" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar la unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..." " privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , perqué en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor amb què es mos mostra gràcies als Ausias March , als RoIç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. (Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905) . Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic Pompeu Fabra) .

I TOTS ells són AUTORS VALENCIANS (mai catalans) que diuen en els seus textos : “Estic escrivint en la meua LLENGUA materna VALENCIANA”

Al contrari, la històrica LLENGUA VALENCIANA :
“És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual
no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans”
. Menéndez Pidal (1 i 2)
I més de MIL cites i documents històrics testimonials en :
“CRONOLOGIA HISTÒRICA de la LLENGUA VALENCIANA” de Mª Teresa Port , Ricart Garcia Moya i J. Ignaci Culla (Diputació de València .2007)

==Referències==
{{Reflist}}

==Enlaços externs==
* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

==Bibliografia==
* ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. [[2008]]. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]].

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Filologia]]
[[Categoria:Català]]

Dialecte barceloní

2011-04-26T10:34:10Z

Vinatea:

'''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes y valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]).

{{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}}

==Català igual a dialecte barceloní==

A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.

El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea.

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions históriques que avalen la genética del “dialecte barceloní==

==Referències==
{{Reflist}}

==Enlaços externs==
* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

==Bibliografia==
* ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. [[2008]]. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]].

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Filologia]]
[[Categoria:Català]]

Juan Llorens

2011-03-16T14:48:15Z

Vinatea: S'està redirigint a Joan Llorens

#REDIRECT [[Joan Llorens]]

Francisco Palanca i Roca

2011-03-12T14:15:52Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Palanca i Roca''' (Alzira, 1834 - Valéncia, 1897), fon un escritor de teatre valencià, principalment en Llengua valenciana. Va ...».

'''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre valencià, principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].

En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.''

== Biografia ==

Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i després de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc després va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacinto Labayla]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i torná a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.

Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.

== Obra ==
* ''La ballá de Sen Fransés''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, F. Campos, 1868.
* ''La gata moixa: (choquet en un acte de costums valensianes, orichinal y en vers)''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, Juan Mariana y Sanz, 1874.
* ''¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá''. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
* ''Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comedia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca.'' Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.
Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).

== Bibliografia ==
* {{cita llibre
|apellidos= Lairón Pla
|nombre= Aureliano
|enlaceautor=
|coautores=
|editorial=
|editor=Asociación cultura Falla Plaça Major (Alzira)
|otros=
|título=Alcira, ahir i hui
|año=2003
|id=
|isbn=
|páginas=
}}
* Diari Les Províncies (01/09/1996).

== Enllaços externs ==
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=6297| Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca i Roca]

[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Naturals de la província de València]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Alzira]]

Teodor Llorente i Falcó

2011-03-12T13:56:33Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Teodor Llorente i Falcó''' (Valéncia, 1869 - 1949) fon un periodiste i escritor valencià, quart fill de Teodoro Llorente i Olivares....».

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] valencià, quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[ABC (diari)|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]]'', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluis Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[Real Acadèmia Espanyola]].

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'idioma valencià i va acceptar les [[Bases de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en març de 1937 gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en 1940, director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

== Obres ==
* ''Ráfagas del campo'' (1909)
* ''Cuentos maravillosos'' (1913)
* ''Nuevos cuentos maravillosos'' (1928)
* ''Mistral y Llorente'' (1932)
* ''En defensa de la personalidad valenciana'' (1930)
* ''Eduardo Escalante'' (1934)
* ''Memorias de un setentón'' (1942-48)
* ''Miniaturas''
* ''Los valencianos en San Sebastián'' (1941)

== Referències ==
* Santi Cortés Carreres ''Valéncia sota el règim franquiste (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070301/cultura/teodoro-llorente-falco-rigor_20070301.html Biografia] en [[Les Províncies]]

{{Traduït de|es|Teodoro_Llorente_Falcó}}

[[Categoria:Periodistes de Valéncia]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Escritors de Valéncia]]

Acadèmia dels Nocturns

2011-03-12T13:19:38Z

Vinatea:

L''''Acadèmia dels Nocturns''' fon una [[Acadèmies Valencianes|Acadèmia lliterària]] fundada per [[Bernardo Catalá de Valeriola]] en la ciutat de [[Valéncia]] en l'any [[1591]].

{{cita|'''‘en el mes de setembre, 1591, nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''.Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}

== Història ==

Durant tres cursos, entre [[1591]] i [[1594]], es va reunir esta acadèmia, un total de 88 sessions acadèmiques, en elles predomina el vers, va haver-hi prosa, i es van tractar temes científics.<ref>[http://www.valenciahui.Com/opinió/opinió.php/2008/01/17/los_temas_de_los_nocturnos Temes dels Nocturns [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>

== Estructura ==

Esta acadèmia estava composta per 45 subjectes autorisats per la seua noblea i llinage, els quals es reunien tots els dimecres en la casa palau de [[Bernardo Catalá de Valeriola]], que era el fundador, i sobre els assunts que ell senyalava es llegia un discurs moral o polític, aixina com poesies. Els eixercicis d'esta Acadèmia eren de nit i per això la van cridar dels Nocturns. Cada individu prenia per nom una [[metàfora]] que qualificara la nit, com ''Secret'', ''Silenci'', ''Ombra'', ''Tenebres'', ''Vigília'', etc.

Contava en els càrrecs de president, consiliari, secretari i porter; el primer fixava els temes i el secretari arreplegava i llegia els escrits; es reunien tots els dimecres a boqueta nit en casa del citat Bernardo Catalá, que detenia el càrrec de president; l'acte començava en una conferència sobre el tema propost que servia de base a una àmplia discussió posterior; l'acte concloïa en la recitació dels poemes; va durar entre [[1591]] i [[1594]], agrupant-se les seues obres en tres toms, dels que [[Pere Salva]] va publicar un llibre reproduint algunes de les poesies que se conserven de les actes originals, al que va donar el nom de ''Cançoner''. Ya a principis del [[sigle XX]], [[Francesc Martí Grajales]] va publicar una segona i tercera part del referit ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia''. La segona part comprén l'índex complet dels treballs de la mencionada Acadèmia, una colecció de poesies copiades de les seues actes i. com a apèndixs, les biografies dels poetes i autors dramàtics [[Gaspar Aguilar]] i [[Guillem de Castro]].

Fon este últim, nomenat autor dramàtic, qui va voler resucitar l'acadèmia en 1616 en el nom de [[Montanyesos del Parnàs]].

== Components ==
Van pertànyer a l'Acadèmia dels Nocturns original el president, [[Bernardo Catalá de Valeriola]] (Silenci); [[Francisco Desplugues]] (Descuit), en la funció de secretari; [[Francisco Agustín Tárrega]] (Por) en el càrrec de consiliari; [[Jerónimo Virués]] (Estudi); [[Miguel Beneito]] (Assossec), en el càrrec de porter; [[Gaspar Mercader]] (Rellamp), que solia substituir el president; [[Guillén de Castro]] (Secret); [[Andrés Rei d'Artieda]] (Sentinela); [[López Maldonado]] (Sincer); [[Tomás Cerdán de Tallada]] (Tro); [[Jaime Orts]] (Tristea) i [[Gaspar d'Aguilar]] (Ombra), entre atres.

{{cita|Un noble aragonés,/cuyos aceros,/de armados escuadrones/no se espantan,/se opone a reprimir/los que quebrantan/del Summo Dios los/soberanos fueros./Y entre martyrios/ásperos y fieros/sus fuerças más enteras/se levantan, qu’en muerte/y en prisiones se adelantan/en Aragón los nobles/verdaderos./Y como por ser noble/no podía morir a manos/del verdugo ayrado,/entre flores quedó/Vicente muerto./Primero, rosa blanca/parecía, pero después/teñida de encarnado,/del huerto humano/sube al mejor huerto. 17ª sesión la Academia de los Nocturnos. Don Bernardo Guillem Catalá de Valeriola y Vives de Cañamás.(Un noble aragonés,/els acers del qual,/d'armats esquadrons/no s'espanten,/s'opon a reprimir/els que trenquen/del Sum Deu els/sobirans furs./I entre martiris/aspres i feroços/els seues forces més sanceres/s'alcen, que en mort/i en presons s'alvancen/a Aragó els nobles/verdaders./I com per ser noble/no podia morir a les mans/del botí aïrat,/entre flors va quedar/Vicent mort./Primer, rosa blanca/pareixia, pero després/tenyida d'encarnat,/de l'hort humà/puja al millor hort. 17a sessió l'Acadèmia dels Nocturns. El senyor Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/vicente-simo.php/2008/01/22/soneto_a_san_vicente_martir [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>}}

== Notes ==
{{reflist}}
== Referències ==
* VV. AA., ''Diccionario de literatura española''. Madrit: Revista de Occidente, 1964, 3a ed.
* ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', edició de [[Pedro Salva]] (Valéncia, 1869). Fon re-imprés ampliat i en notes per [[Francisco Martí Grajales]] (Valéncia, 1905-1912).
* ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns'' estudi introductori, edició crítica i notes de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez, Josep Lluís Sirera. Valéncia: Alfons el Magnànim, 1987- 2000. Han aparegut fins ara tres dels sis volums de l'edició completa.
* Jose Maria Ferri coll, ''La poesia de l'Acadèmia dels Nocturns''. Alacant: U. L'Alacant, 2001.
* [[Pasqual Mas i Usó]], ''Academias y justas literarias en la Valencia Barroca: Teoria y pràctica'', Kassel, Reichenberger, 1996.
* [[Pasqual Mas i Usó]], ''Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de academicos.'' Edition Reichenberger, Kassel, 1999.

== Enllaços externs ==
* [http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php?blog=3&cat=59&page=1&paged=21 Diversos sobre l'Acadèmia]
* [http://www.e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=1537 Palau on es reunien]
* [http://bivaldioai.gva.es/es/consulta/busqueda_referencia.cmd?campo=idautor&idValor=517 Cançoners de l'Acadèmia dels Nocturns]
*[http://simosantonja.com/ Web de Simó Santonja]

== Referencies ==
{{Traduït de|es|Academia_de_los_Nocturnos}}

[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
[[Categoria:Sigle d'Or|Acadèmia dels Nocturns]]
[[Categoria:Lliteratura Valenciana|Acadèmia dels Nocturns]]

Acadèmia dels Nocturns

2011-03-12T13:18:52Z

Vinatea:

L''''Acadèmia dels Nocturns''' fon una [[Acadèmies Valencianes|Acadèmies lliteràries|Acadèmia lliterària]] fundada per [[Bernardo Catalá de Valeriola]] en la ciutat de [[Valéncia]] en l'any [[1591]].

{{cita|'''‘en el mes de setembre, 1591, nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''.Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}

== Història ==

Durant tres cursos, entre [[1591]] i [[1594]], es va reunir esta acadèmia, un total de 88 sessions acadèmiques, en elles predomina el vers, va haver-hi prosa, i es van tractar temes científics.<ref>[http://www.valenciahui.Com/opinió/opinió.php/2008/01/17/los_temas_de_los_nocturnos Temes dels Nocturns [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>

== Estructura ==

Esta acadèmia estava composta per 45 subjectes autorisats per la seua noblea i llinage, els quals es reunien tots els dimecres en la casa palau de [[Bernardo Catalá de Valeriola]], que era el fundador, i sobre els assunts que ell senyalava es llegia un discurs moral o polític, aixina com poesies. Els eixercicis d'esta Acadèmia eren de nit i per això la van cridar dels Nocturns. Cada individu prenia per nom una [[metàfora]] que qualificara la nit, com ''Secret'', ''Silenci'', ''Ombra'', ''Tenebres'', ''Vigília'', etc.

Contava en els càrrecs de president, consiliari, secretari i porter; el primer fixava els temes i el secretari arreplegava i llegia els escrits; es reunien tots els dimecres a boqueta nit en casa del citat Bernardo Catalá, que detenia el càrrec de president; l'acte començava en una conferència sobre el tema propost que servia de base a una àmplia discussió posterior; l'acte concloïa en la recitació dels poemes; va durar entre [[1591]] i [[1594]], agrupant-se les seues obres en tres toms, dels que [[Pere Salva]] va publicar un llibre reproduint algunes de les poesies que se conserven de les actes originals, al que va donar el nom de ''Cançoner''. Ya a principis del [[sigle XX]], [[Francesc Martí Grajales]] va publicar una segona i tercera part del referit ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia''. La segona part comprén l'índex complet dels treballs de la mencionada Acadèmia, una colecció de poesies copiades de les seues actes i. com a apèndixs, les biografies dels poetes i autors dramàtics [[Gaspar Aguilar]] i [[Guillem de Castro]].

Fon este últim, nomenat autor dramàtic, qui va voler resucitar l'acadèmia en 1616 en el nom de [[Montanyesos del Parnàs]].

== Components ==
Van pertànyer a l'Acadèmia dels Nocturns original el president, [[Bernardo Catalá de Valeriola]] (Silenci); [[Francisco Desplugues]] (Descuit), en la funció de secretari; [[Francisco Agustín Tárrega]] (Por) en el càrrec de consiliari; [[Jerónimo Virués]] (Estudi); [[Miguel Beneito]] (Assossec), en el càrrec de porter; [[Gaspar Mercader]] (Rellamp), que solia substituir el president; [[Guillén de Castro]] (Secret); [[Andrés Rei d'Artieda]] (Sentinela); [[López Maldonado]] (Sincer); [[Tomás Cerdán de Tallada]] (Tro); [[Jaime Orts]] (Tristea) i [[Gaspar d'Aguilar]] (Ombra), entre atres.

{{cita|Un noble aragonés,/cuyos aceros,/de armados escuadrones/no se espantan,/se opone a reprimir/los que quebrantan/del Summo Dios los/soberanos fueros./Y entre martyrios/ásperos y fieros/sus fuerças más enteras/se levantan, qu’en muerte/y en prisiones se adelantan/en Aragón los nobles/verdaderos./Y como por ser noble/no podía morir a manos/del verdugo ayrado,/entre flores quedó/Vicente muerto./Primero, rosa blanca/parecía, pero después/teñida de encarnado,/del huerto humano/sube al mejor huerto. 17ª sesión la Academia de los Nocturnos. Don Bernardo Guillem Catalá de Valeriola y Vives de Cañamás.(Un noble aragonés,/els acers del qual,/d'armats esquadrons/no s'espanten,/s'opon a reprimir/els que trenquen/del Sum Deu els/sobirans furs./I entre martiris/aspres i feroços/els seues forces més sanceres/s'alcen, que en mort/i en presons s'alvancen/a Aragó els nobles/verdaders./I com per ser noble/no podia morir a les mans/del botí aïrat,/entre flors va quedar/Vicent mort./Primer, rosa blanca/pareixia, pero després/tenyida d'encarnat,/de l'hort humà/puja al millor hort. 17a sessió l'Acadèmia dels Nocturns. El senyor Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/vicente-simo.php/2008/01/22/soneto_a_san_vicente_martir [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>}}

== Notes ==
{{reflist}}
== Referències ==
* VV. AA., ''Diccionario de literatura española''. Madrit: Revista de Occidente, 1964, 3a ed.
* ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', edició de [[Pedro Salva]] (Valéncia, 1869). Fon re-imprés ampliat i en notes per [[Francisco Martí Grajales]] (Valéncia, 1905-1912).
* ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns'' estudi introductori, edició crítica i notes de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez, Josep Lluís Sirera. Valéncia: Alfons el Magnànim, 1987- 2000. Han aparegut fins ara tres dels sis volums de l'edició completa.
* Jose Maria Ferri coll, ''La poesia de l'Acadèmia dels Nocturns''. Alacant: U. L'Alacant, 2001.
* [[Pasqual Mas i Usó]], ''Academias y justas literarias en la Valencia Barroca: Teoria y pràctica'', Kassel, Reichenberger, 1996.
* [[Pasqual Mas i Usó]], ''Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de academicos.'' Edition Reichenberger, Kassel, 1999.

== Enllaços externs ==
* [http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php?blog=3&cat=59&page=1&paged=21 Diversos sobre l'Acadèmia]
* [http://www.e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=1537 Palau on es reunien]
* [http://bivaldioai.gva.es/es/consulta/busqueda_referencia.cmd?campo=idautor&idValor=517 Cançoners de l'Acadèmia dels Nocturns]
*[http://simosantonja.com/ Web de Simó Santonja]

== Referencies ==
{{Traduït de|es|Academia_de_los_Nocturnos}}

[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
[[Categoria:Sigle d'Or|Acadèmia dels Nocturns]]
[[Categoria:Lliteratura Valenciana|Acadèmia dels Nocturns]]

Vicent Pastor i Chilar

2011-03-07T15:07:28Z

Vinatea:

{{uiquificar}}
[[Image:pastor.jpg|right|350px|thumb|Vicent Pastor i Chilar]]
'''Vicent Pastor i Chilar''' fon un poeta, periodiste i escritor [[ilicità]], [[Valéncia|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic.

==Senyes biogràfiques==
Naixqué en [[Elig]] en 1[[933]]. Periodiste de la vella escola i escritor costumbriste, falli el 18 d'agost de [[2007]] en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, després de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment

==Inicis==
Començà la seua carrera periodística en [[1965]], que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en varies empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en [[1991]].

==Llavor periodística==
Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i [[Valéncia Hui]] –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- així como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche'[[Elig]] i 'Hoy' (Hui).

==Llavor televisiva local==
Colaborà en la cadena local Televisión de [[Elig]]-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado.

==Activitats artístiques==
Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació.

==Llavor lliterària==
Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de [[Elig]]', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de la Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'.

==Articulisme d'opinió==
Varis de sos artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis.

==Activitat poètica i associativa==
Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas de [[Elig]]’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta [[Tonico Sansano]], gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdos per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada.

==Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions==
Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional.

==Cultura i identitat==
Durant una época de sa trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en sos artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren sa activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de [[Elig]] otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d’ [[Elig]]. Assistí al I Congrés de la [[Llengua Valenciana]] en [[1985]] en [[Elig]]. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de [[2007]] va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com [[Abc]] i [[Valéncia Hui]].

==Activitat viagera, turística==
Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i sa afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió.

==Festes, història, tradicions locals, costumbrisme==
Enamorat de la história, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.

==Colaboracions com a biògraf==
Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de [[Tonico Sansano]] aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi historia d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’ [[Elig]], alternadament cadascú en distintes edicions.

==Petició de carrer==
L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' ha demanat a l' Ajuntament d'[[Elig]] un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1000 firmes arreplegades i el recolze d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalen esta petició que està pendent i que pronte es farà realitat.

== Enllaços externs ==
*[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070819/elche/fallece-anos-periodista-escritor_20070819.html]
*[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070824/elche/grup-cultural-ilicita-pide_20070824.html]
*[http://blogs.periodistadigital.com/nipodernigloria.php/2007/08/20/adios_vicente]
*[http://gentdelx.blogspot.com/2008/07/vicente-pastor-chilar-periodista-y.html]
*[http://www.infoexpres.es/noticia.asp?idnoticia=73505]
*[http://www.poesia-irc.com/phpnuke/modules.php?name=News&file=article&sid=515]
*[http://www.prensaynoticias.com/modules.php?name=News&file=article&sid=44397]
*[http://ve.umh.es/fallo%20del%20certamen%20Rimas%20para%20la%20Dama.htm]
*[http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2142_13_663184__Elche-Ultimo-adios-periodista-ilicitano-Vicente-Pastor-Chilar]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070821/cvalenciana/adios-vicente_20070821.html]
*[http://www.buscalibros.cl/libro.php?libro=698020]
*[http://www.misteridelx.org/caballeros2.html]
*[http://www.aapet.es/asociacion/historytxt.html]

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria: Escritors valencians]]
[[Categoria: Periodistes]]

Ricart Samper Ibáñez

2011-03-07T14:59:06Z

Vinatea: /* Bibliografia */

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.

El 2 de decembre de 2008, la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref>

== Referències ==
{{reflist}}

== Bibliografia ==
* Enguix Samper, Elena (2008). ''Ricardo Samper, valenciano, alcalde, presidente del Gobierno en la II República''.

{{traduït de|es|Ricardo_Samper}}
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]

Ricart Samper Ibáñez

2011-03-07T14:58:33Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Ricart Samper Ibáñez''' (Valéncia, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, 27 d'octubre de 1938) fon un [[...».

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.

El 2 de decembre de 2008, la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref>

== Referències ==
{{reflist}}

== Bibliografia ==
* Enguix Samper, Elena (2008). ''Ricardo Samper, valenciano, alcalde, presidente del Gobierno en la II República''.

[[traduït de|es|Ricardo_Samper]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Valencians]]

Moixaranga

2010-11-20T12:44:45Z

Vinatea: /* Enllaços externs */

[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Moixaranga</center>]]
La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).

La moixaranga es un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]]. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en [[Peníscola]], [[Forcall]], [[Titagües]], [[L'Alcúdia]], [[Alzira]], [[L'Olleria]]…

Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).

La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels [[Casteller|castellers]] i del [[Danze de Tauste]] en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la [[moixiganga]].

Les primeres cites historiques de les torres humanes valencianes fora del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o tambe “dança valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s´alternen en unes atres denominacions descriptives com dança o ball “de la piramide” o “de la campana”.

== Característiques de la Moixaranga ==
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.

L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.

==Exportació a Catalunya==

Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van assumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "[[castellers]]", segon documenten diversos investigadors com [[Ricart Garcia Moya]].

{{cita|L’erudit català Joan Amades reconeixia que l'orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any [[1791]]. Allí, entre atres borinotades, es va vore un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de [[1870]]; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel [[Penedés]] i pel Camps de [[Tarragona]] s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm Artícul de Ricart Garcia Moya]</ref> }}

==Teoria sobre l'orige de la representació==
La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a gipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este ultim cas, es conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.

L'especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversio com a manifestacio ludica a traves dels [[joglar]]s. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.

==Teories sobre l'orige del nom==

El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana, du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s´ha de dubtar d´eixe orige, sent que la muixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tenir un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>

Algunes fonts fan derivar la paraula “Moixaranga” de l´[[arap]] “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, es troba present una intencio d´ocultar la cara. Aixina en [[Titagues]] i [[Olleria]] el participants se la cobrixen en calces, en Algemesi porten uns capirots en orelleres i en L´[[Alcudia]] i en [[Alzira]] se la mascaren. L'orige etimològic a partir de l´arap, portaría a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l´existencia en el [[Marroc]] d´acrobates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.

Atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament maixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues arraïls en temps dels [[iber]]s valencians
==Moixarangues en el sigle d'Or valencià i següents==
“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben al [[segle d’or]] del [[País Valencià]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>

L´espectacularitat de la muixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representacio per tota [[Espanya]]. Tenim referencies textuals de la presencia de la “danza de valencianos” en els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]], en celebracions sobre tot del [[Corpus]], en [[Sevilla]], [[Madrit]] i inclus en el [[Pais Vasc]] a on diuen textualment

{{cita|disponese la danza de valencianos de Aoiz, de quenta de la ciudad y viene de vispera para medio dia y a la tarde sale por las calles y se le pagan 15 ducados}}

Y en en [[Sena]] ([[Hosca]]), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d'uns atres fent una figura dita “torre” de la “Danza de Valencianos”.

==Copia catalana==
La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d'un element etnoloògic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:

{{cita|Els catalans que pogueren haver vingut a la repoblació de [[Valéncia]], no dugueren eixa costum, perque en eixe cas, no nos l´hagueren tinguda que copiar. ¿O seria que se´n vingueren a Valéncia tots els que sabien fer torres humanes i en Catalunya no se´n quedà cap? ¿No serà que estem de nou, davant d´un fet característic del poble valencià, que ha passat per damunt dels diferents governants i de les distintes religions oficials?<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ NOTES D´ETNOLOGIA VALENCIANA: LA MUIXARANGA]</ref>}}

Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim

{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians es un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.}}

No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donar-li orige italià per tal de no reconéixer la realitat i en el seu llibre L'orige dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.

{{cita|La teoria que diu que el ball de valencians, en realitat, s´hauria d´anomenar dels venecians…”}}
{{cita|…segons la qual el nom de ball de valencians no es referia al País Valencià, sino al adjectiu valent, per evolució del llatí…}}

En la mateixa llínea seguix [[Josep Bargalló Valls]], llicenciat en filología catalana, que fon “Conseller d’Ensenyament” del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu llibre “La colla Xiquets de [[Tarragona]]…” aplegà al ridicul de dir que: “En el cas de Valencians el nom del qual suggereix algun lligam amb el País Valencià, tot i que aquesta evidència no es pugui sustentar…”.

La tradició “castellera” catalana, es concentra en el triàngul Tarragona-[[Reus]]-[[Valls]], ademés de [[Barcelona]], a on s´ha fet correr la teoria que busca l´orige historic en uns gremis empobrits de Barcelona que no varen tindre mes remei, per a celebrar el Corpus, que substituir els bultos de les roques -que els catalans diuen “castells”-, per “castells” humans sobre carrosses en moviment.

Joan Bofarull nos parla de que en [[Barcelona]] “S´han localitzat tres notícies dels segles XVII i XVIII…”, pero que “…nosaltres interpretem que aquestes figures representen dos passeigs de gegantets fets per algun ball de valencians”. [[jagants i nanos]] que ixen en les festes catalanes que també podríen tindre un orige valencià.

Atres cites que nos donen noticia de la presencia de la muixaranga valenciana en Catalunya.

*En Tarragona, en unes actes municipals de l´any [[1633]] es parla d´uns valencians que ballen el “Ball de la piramide”.
*De [[1687]] es la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada ab nou compañs”.
*En [[1692]], els valencians representen la muixaranga de nou en Catalunya. A on roben la seguent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de pies unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.
*Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l´any [[1706]] es tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.
*Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”
*Per últim en la p 16 del llibre “Els castells dels Xiquets de Valls” de Francesc Blasi i Vallespinosa llegim que “El notable músic i folklorista Francesc de P. Bové, en estudiar la indumentària dels castellers, opina que és més propia de les terres valencianes que del Camp de Tarragona”. Llegim que “no va ser fins [[1857]] que començà a aparèixer la denominació “xiquets”, no únicament com eufemisme de Valencians”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Blog d'En Agustí Galbis]</ref>

== Música ==
L'himne de la moixaranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/ web Moixaranga.es]</ref>

==Enllaços externs==
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]
* [http://www.youtube.com/watch?v=jyT4EyELok8 Escolta l'himne de la Moixaranga]
* [http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Bloc d'En Agustí Galbis]

==Notes==
{{Reflist}}

== Veja's també ==
*[[Cultura valenciana]]
*[[Algemesí]]
*[[Ribera Alta]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Usuari discussió:Valencian

2010-11-02T08:57:26Z

Vinatea: /* Els 7.000 artículs */

{{Benvingut}}

= Archius =
'''Si vols consultar algun mensage antic consulta ací:'''
'''[[Usuari:Valencian/Archiu 2008-09|Archiu 2008-2009]]'''

==Hola==
Te he mandado un correo--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 16:45, 19 nov 2009 (UTC)

== Error a l'hora de pujar imàgens ==

Quan tens que pujar una image el botó al que tens que punchar apareix "Seleccionar Archivo" en conte de "Seleccionar Archiu", n'hi ha que solucionar-ho ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:03, 21 nov 2009 (UTC)
:No no, a on a tu t'apareix Examinar a mi en el botó m'apareix "Seleccionar Archivo" i una volta li done se m'obri la finestreta a on busque la image i la puge. A lo millor és per us de navegadors diferents, a voltes gaste el Google Chrome en conte del Mozilla --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:21, 28 nov 2009 (UTC)

== Felicitacions ==

Si no m'enganye vas a rebre un premi per part de Valenciafreedom no? ¡Felicitats! :D --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 23:27, 10 dec 2009 (UTC)

== Pare nostre? ==

Hola Valencian, per qué l'artícul sobre una llengua té que tindre el pare nostre? Ademés el [[Balear]] yo havia canviat la web perque ya no funciona.--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:00, 25 dec 2009 (UTC)
:Continue pensant que està de sobra. En canvi ho consideraria útil com a referència que ilustrara les diferencies entre les dos llengües (tema que no se te que mostrar en l'artícul en qüestió i se podria tractar en [[Conflicte llingüístic balear]])--[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 20:41, 25 dec 2009 (UTC)
::Gràcies a tu, yo particularment ho ficaria en l'artícul [[Pare Nostre]], en el de nadal ficaria noms de cançons de nadal
valencianes.
:::Hola, he segut yo el que he posat el Pare nostre en balear, també ho he posat en [[Idioma francés|Francés]] i en [[Idioma aragonés|aragonés]] per a que se veja una comparació entre el valencià i l'atra llengua, siga el balear, francés o aragonés. És només per a posar un eixemple d'una llengua, yo en un artícul sobre una llengua sempre busque un eixemple per a saber com és més o manco l'idioma. He decidit posar el pare nostre perque és un text més internacional i conegut i que damunt tenia a mà una foto del Pare nostre en mallorquí en Jerusalem. Yo l'hauria deixat el pare nostre, pero bueno. Salutacions als dos. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 01:11, 26 dec 2009 (UTC)

==Hola==

Te he donat molta faena, pero lo tenim a un tir de pedra. Salutacions, Bon nadal i Ninou.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:04, 30 dec 2009 (UTC)

== Corrector ==

Si, crec que ya coneixes la meua opinió fa temps respecte a la normativa del valencià i vaig fer artículs en unes normes no molt fiables, ademés de que durant son temps no tenia un corrector ortogràfic ya que havia de gastar el Google Chrome, pero això ha passat a l'història, els artículs que faig '''nous''' els faig seguint la normativa i estàndart de la RACV sense faltes i en un corrector, en fi, és possible que tinga faltes, pero intente evitar-les totes les que puga. Espere no donar ningun problema a l'enciclopèdia, salutacions! --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 20:43, 14 gin 2010 (UTC)

== Sobre penjar imagens ==

A vore si els administradors feu un tutorial ben complet i facilet (que explique pas per pas) sobre com penjar imagens (encara que faríen falta tutorials de moltes més coses), perque les explicacions que n'hi ha actualment no ajuden molt que digam, puix estàn fora de l'abast de molts mortals. Porte temps intentant que alguns acadèmics de la RACV colaboren en esta enciclopèdia, i ells estaríen encantats de poder fer-ho, pero el problema és que moltes persones (i en especial les majors) no saben com, i terminen tirant la tovalla. Suponc que vosatros sereu informàtics o algo aixina, pero tingau en conter que molta gent (siga jove o major) no ho és, i com ya vos haureu donat conter, sempre que he intentat penjat una foto m'he tornat foll per a conseguir-ho, i tampoc he pogut fer-me un perfil d'usuari com els vostres.

.........................................................................................

Disculpeu-me sino ho faig be pero es la 1ª volta que escric açí i no se si es editant l'últim mensage com s'escriu uno nou.

Tinc un dubte. Ahir vaig crear el articul [[Falleres Majors]] i voldria que quan en un atre articul yo escriga [[Fallera Major]], també redireccione al mateix articul pero a soles ho fa si escric "[[Falleres Majors]]".

Gracies

[[Usuari:Jose2|jose2]] 18:26, 21 gin 2010 (UTC)

¡ Hola !

Moltes gràcies per la teua ajuda i moltes gràcies també per les correccions. Yo en casa tinc instalat el Corrector Ortogràfic de la RACV i me va molt be, pero els artículs els he escrit en el treball i allí no puc tindre-lo instalat, pensava repassar-ho tot ara al aplegar a casa, pero m'has aforrat la faena.

Tens molta raó en que hi ha que insistir molt en la ortografia per a donar la image de serietat que la Web mereix.

Un saludet
[[Especial:Contributions/84.123.68.211|84.123.68.211]] 20:27, 21 gin 2010 (UTC)

No m'havia enrecordat de obrir sessió i no m'havia identificat correctament

Coses de ser encara novat

Un saludet i gràcies de tot

[[Usuari:Jose2|jose2]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Plantilla de radio ==

Hola Valencian, crec que deuriem crear una plantilla de radio per a fer els articuls de les emissores de radio. Moltes gracies ;)--[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 15:37, 24 gin 2010 (UTC)

== Artícul destacat ==
Volia propondre l'artícul [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies]] com a artícul destacat, qué tinc que fer? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 12:48, 26 gin 2010 (UTC)
: Muchas gracias. La verdad es que jamás pensé que pudiera hacer un artículo en valenciano y menos que fuera destacado. XD Si puede ser, por favor corregidlo porque yo ya no sé qué puede estar mal. Tengo problemas sobre todo con los acentos porque (¿es sensacion mía?) parece como si hubiera una norma ortográfica antigua del valenciano donde no existieran y luego se hubiera cambiado por otra donde sí que aparecen o al revés. Muchas gracias por tu ayuda y colaboración, espero poder seguir ayudando a la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] 22:24, 27 gin 2010 (UTC)

----

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he creat també la pàgina d'usuari com m'havies comentat.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:42, 28 gin 2010 (UTC)

== Guia administradors ==

Tinc un dubte, espere que m'ho pugues resoldre... Si yo veig que n'hi ha un artícul que seguint la política és un artícul destacable.. ¿Simplement pose la categoria indicada en la guia? ¿O n'hi ha que fer un atra cosa més? (Lo mateix en les imàgens). Espere que si tinc algun dubte com a administrador te puga consultar, en el teu permís. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:45, 28 gin 2010 (UTC)

----

== Una sugerència ==
He vist que hi ha una categoria que es pobles de Valéncia i atra que es municipis de Valéncia. ¿ No se podrien fusionar ? ¿ Que te pareix ?
--[[Usuari:Jose2|jose2]] 15:53, 29 gin 2010 (UTC)

== ¿Valenciano? ==

¿Perqué deuríem dirigir "Valenciano" a Valencià? A un idioma se li fan direccions en el nom de la llengua i com li diem nosatros a eixe idioma en valencià.. Pero no en un atre, encara que també se parle en al mateix puesto.--[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:41, 29 gin 2010 (UTC)
:Home Valencian pero no és lo mateix, Espanya pots redirigir també España, Espainia i Espanha.. Estem parlant d'idiomes oficials de l'estat, si posses Comunitat Valenciana també pots posar Comunidad Valenciana perque el castellà és oficial també en Valéncia, i si poses el nom de qualsevol poble valencià ho pots redirigir també en castellà, perque tant valencià com castellà son idiomes oficials de Valéncia... En això estic d'acort pero per eixemple en lo de valencià no, en una llengua deuríem posar únicament el nom de l'idioma en el idioma i el nom en el idioma de la uiquipèdia (que en este cas és el mateix). A això me referixc, les atres wikipèdies normalment no posen alguns artículs en un nom en un atra llengua (exceptuant els casos de països o regions que tenen atres llengües, o d'artículs de llengües.. etc etc..). A això me referixc. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:33, 29 gin 2010 (UTC)

----

== Atra cosa ==

He vist que dins de la categoria de cultura hi ha un apartat per als museus valencians a on hi ha que ficar els museus de la comunitat i te 1 artícul (Museu del joguet), pero no apareix la subcategoria dels museus de Valéncia que te 13 artículs. ¿Ho podries arreglar es que yo encara no ho tinc molt clar com fer-ho ? --[[Usuari:Jose2|jose2]] 19:07, 29 gin 2010 (UTC)

== Ups! Tinc un problema ==

Valencian, volia bloquejar una IP per bandalisme, i no he desmarcat el quadradet de Bloquejar creació d'usuaris ya que no sabia exactament de que anava l'assunt, i ara s'ha bloquejat, ¿Com ho puc desbloquejar? És la primera volta que ho faig, perdó per l'error. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 22:48, 31 gin 2010 (UTC)

== La proposta d'humor ==

Hola, he vist que has llegit lo que posava en el portal i veig que t'interessa molt i que t'agrada. En primer lloc, gracies. En segon lloc, yo crec que mos deuriem de reunir tots els administradors algun dia d'estos i propondre-ho per ad una votacio i que votem els mes de 150 usuaris de Uiquipèdia. Aixina es com ho veig yo, no sé cóm ho voras tu.
PD: Si se fa una votacio com proponc yo, que siga a les 6 de la vesprada, per favor, perque yo abans no puc :). --[[Usuari:Jorge14|Jorge14]] 21:51, 2 febr 2010 (UTC)

== Ajuda ==

Per favor, ¿me pots ajudar a fer una plantilla de diari (periodic)? No se cóm pero encara no se fer plantilles i quan intente fer no me n'ix cap. Per favor, ajuda. Moltes gracies.

== Dubte ==
Volia preguntar-te si està bé lo que estic fent de centrar el texte baix de les imagens, quan el texte ocupa menys d'una llinea com per eixemple en el articul de Sant Valentí. [[Usuari:Jose2|jose2]] 09:40, 13 febr 2010 (UTC)

== Colon/Colom ==

A vore, pero yo no sé d'a on era Christóbal Colón i yo no vaig a canviar-li el nom per supost, s'ha d'intentar gastar el nom real d'aquella persona, no se pot posar "Joan Carles el Borbó" quan en realitat es "Juan Carlos el Borbón" pero per eixemple Pere el Ceremoniós si que podem posar-ho en valencià perque a la fi i a la cap d'aquella època el rei tenia un nom segons l'idioma, i en el nostre cas és Pere el Ceremoniós. Pero la qüestió esque ara no estic parlant de persones, sino del Mercat de Colom, Colom pot fer referència al mascle de la Coloma o pot fer referència a algun nom, i la qüestió és que el mercat al estar en valencià el seu nom ha d'estar en valencià, per això, opine, que el nom és "Mercat de Colom" tal i com se mostra en els cartells en el Cap i Casal i com yo personalment sempre he sentit, excepte quan estic parlant en algú en castellà (principalment amics del Cap i Casal) i me diuen "Mercado de Colón". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:01, 27 febr 2010 (UTC)
:Passa't per la discussió de l'artícul [[Mercat de Colom]] --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:17, 27 febr 2010 (UTC)

== Traducció de noms històrics ==

Ya que ha eixit el tema, volia comentar que en la majoria dels idiomes, en enciclopèdies o llibres de text se coneix als personages històrics en el nom traduït a dita llengua, per eixemple en nostre cas Jaume I, Pere el Ceremoniós, Cristòfor Colom... etc. No se pot traduir el nom de l'actual rei d'Espanya Juan Carlos per Joan Carles, ni canviar el nom de Francesc Camps al castellà per Francisco Campos. Persones actuals no se traduïx, pero de personages històrics si, que se fa per norma general en la gran majoria de les llengües. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:21, 27 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colon/Mercat de Colom ==

He estat hui parlant en dos professors de valencià de Lo Rat Penat del tema de Mercat de Colon/Mercat de Colom i el dos han coincidit en lo mateix m'han dit que els llinages no se traduïxen al valencià i que per a ells lo correcte en este cas seria Mercat de Colón i Carrer de Colón ya que ademés segon el diccionari de la RACV en la tercera Edició, traduïx “Colom”com a “paloma” i no fa referencia a ningun llinage.

Es com en l'artícul que tenim nosatres de Blasco Ibañez que no està traduït a Blasco Ibànyez

Aixina es que yo redireccionaria l'artícul a “Mercat de Colon” i canviaria dins de l'artícul totes les paraules de colom a colón.

Ara ya lo que vosatres que porteu més temps ací considereu millor.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 21:17, 1 març 2010 (UTC)

== He recuperat la meua contrasenya ==

Hola Valencian, he recuperat la meua contrasenya d'este usuari, que era el meu des del principi, volia comentar-te que durant tot este temps actuava des del usuari "Vixca Valencia" que compartia per cert en un atre chic que de conte en conte entrava a editar. Be, només volia comentar-te això, que a partir d'ara tornaré a escriure artículs des d'este usuari i que ya no vaig a gastar més l'usuari "Vixca Valencia". Saluts! --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:17, 31 març 2010 (UTC)
:Per cert, li comentí a una amiga lo del "Mercat Colom/Colon" i me hui m'ha tocat pel matí dient-me que havia passat per ahí i que posa "Carrer Colon" i "Mercat Colon", per tant pense que si que deuríem canviar-ho per Colon. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:18, 31 març 2010 (UTC)
::Ho veig correcte, m'ajudaria molt, l'admin em proporcionava l'opció de pujar imàgens des d'un link, cosa que m'ha ajudat moltíssim i m'ha alforrat treball. Que yo sàpia si, la majoria dels artículs els he fet yo, no sé que haurà fet ell, que yo sàpia no entra molt a la uiquipèdia, casi sempre he gastat yo l'usuari. Vaig a enviar-li un mensage per Facebook i li comente lo de l'admin. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:35, 31 març 2010 (UTC)
:::M'ha dit que està d'acort.. També m'ha dit que li han enviat un e-mail que deya que van a tancar la Uiquipèdia.. ¿I això? --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:47, 31 març 2010 (UTC) Ah i sent molt tot el lio este, tranquil, ho compensaré treballant molt en la uiquipèdia :D (Si no la tanquen clar..) --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 13:49, 31 març 2010 (UTC)

== L'artícul Uiquipèdia ==

Puix per una banda deixaria que el borraren per que per a que diguen que és una enciclopèdia sense fonts, que només fa publicitat, que està escrita en un "estàndart super minoritari", i que tots els que escrivim ací som de dreta i d'ultra-dreta... Puix casi que preferixc que ho borren. Per contra, no estaria mal deixar-lo perque siga o no una wikipèdia admesa, existix, i en eixe artícul s'informa de que eixistix un proyecte enciclopèdic creat per gent que vol lo millor per a la nostra llengua i que és una enciclopèdia en el llenguage dels valencians, no n'hi ha ninguna wikipèdia en valencià, per molt que la viquipèdia pose que és "La Viquipèdia en Català o Viquipèdia en Valencià". Per això bueno, vaig a recuperar la contrasenya de la wikipèdia en castellà (ya que tinc) i votaré per que no la borren per lo que t'he explicat. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:07, 31 març 2010 (UTC)
:Ya està, he tirat un bon rollo haha. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:14, 31 març 2010 (UTC)

M'agradaria que me explicareu això que he llegit en vostres pagines de discussió de la possibilitar de que tancaren la Uikipedia, perque estic fent faena tots els dies i no voldria que la tancaren i perdre el temps d'eixa manera.

Gràcies --[[Usuari:Jose2|jose2]] 16:15, 31 març 2010 (UTC)

O.K. Moltes gràcies, aixina ya me quede més tranquil. Si veus que el E-mail que m'has enviatat t'el tornen és perque estic fora de casa fins demà i a lo millor el tinc saturat, si veus que t'el tornen per favor me l'envies un atra vegada a partir de demà. --[[Usuari:Jose2|jose2]] 19:02, 31 març 2010 (UTC)

----

Ya han eliminat en la wikipedia el articul uiquipèdia, pero se pot demanar la restauració.
--[[Usuari:Jose2|jose2]] 11:36, 3 abr 2010 (UTC)

==LLV==
Volia comentarte que Benet no donà autorisació per a utilisar [http://www.uiquipedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal les seues biografíes] Va possar unes condicions imposibles d'aceptar per a una Wiki.
Salutacions.
--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 10:08, 2 abr 2010 (UTC)
Uff. Lo miraré, pero ya fa molt de temps, no se si lo trobaré.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 15:47, 6 abr 2010 (UTC)

== Articul Uiquipedia ==

Yo he demanat la restauració pero com no estic registrat en la Wiki no se si me faran cas o que. Millor si la demana més gent.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 11:56, 6 abr 2010 (UTC)

== Categories y Subcategories de "Valencians" ==

¡ Hola !

Te volia comentar que he vist que per eixemple en l'articul de Manolo Martinez que l'havia ficat en les categories de "Valencians" y "Toreros Valencians", l'has llevat de la categoria de "Valencians" i clar yo crec que si deberia estar perque si la gent que entra açí busca solament per categoria de "valencians" i no entren a les subcategories pareix que casi no hi ha valencians.

Es el mateix cas del "Soro" que si està en les dos categories i atres com escritors que també estan com "escritors valencians" i com "valencians".

Pero yo crec que tots deberien estar en la categoria de "valencians" i després en la subcategoria que siga (pintors, toreros, poetes, escritors.......... --[[Usuari:Jose2|jose2]] 21:44, 4 maig 2010 (UTC)

----
Val, entenc lo que me dius pero clar aixina si algú vol vorer els valencians rellevants, perque desconeix el nom exacte o la categoria en la que està ficat o simplement per a vorer quants hi ha, te que entrar una per una a totes les subcategories i de l'atra manera estarien també dins de la categoria de "valencians" i no més entrar es vorien tots, per això te ho comentaba.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 18:05, 6 maig 2010 (UTC)

== Us del corrector ==
Yo com ya te vaig comentar, en ma casa gaste sempre el corrector de la RACV i per això solament escric articuls nous en ma casa, pero en el treball a dies tinc temps lliure pero allí no puc instalar-me el corrector en el PC i allí lo que faig es corregir articuls ya fets, centrant el text baix les imàgens, afegint enllaços o corregint els erros que detecte i poc més. --[[Usuari:Jose2|jose2]] 17:04, 7 maig 2010 (UTC)

----
En el trevall es que no puc instalar res, perque els ordenadors no deixen baixar programes ni instalar res, per això açí no puc escriure artículs i solament me dedique a corregir coses i afegir enllaços.

En casa no tinc problema perque tinc instalat el corrector--[[Usuari:Jose2|jose2]] 07:46, 8 maig 2010 (UTC)

== Hackers pancatalanistes ==

T'avise de que esta vesprada s'han colat des de tres IP diferents (probablement controlades per la mateixa persona) a tocar els ous borrant repetidament artículs, aixina que al final he decidit no anar en milongues i bloquejar-les de forma indefinida i protegir els articuls.

N'hi ha que estar més al loro i ser més durs en estos vandals, puix estos fascistes tenen tantes ganes de censurar-mos, que a la mínima que mos despistem mos fan una "empastrà" enorme.

Un salut

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] 19:35, 6 juny 2010 (UTC)

== Artícul demanat ==

[[Blaverisme]].--[[Especial:Contributions/83.54.149.151|83.54.149.151]] 22:09, 7 juny 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[Uiquipèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:48, 10 juny 2010 (UTC)

----
Tinc un dubte i és lo de les llicencies de les imàgens. Per eixemple yo he ficat algunes imàgens que son meues (fetes per mi) i atres de webs a on el material es lliure per a usar-se. ¿ Que tinc que ficar en eixos casos ? --[[Usuari:Jose2|jose2]] 14:58, 10 juny 2010 (UTC)

== Vandalisme ==

De res, he entrat de casualitat i he vist lo que havia.

Per una part m'alegre perque això vol dir que cada dia som més importants ya que alguns es molesten en fer vandalisme.--[[Usuari:Jose2|jose2]] 07:21, 16 juny 2010 (PDT)

== Joan de Joanes ==

He vist que el usuari "pantera", ha modificat el articul Juan de Juanes que tu el tenies redireccionat a "Joan de Joanes", per si vols unificarlo o eliminar la modificació o lo que siga, perque clar ara hi ha 2 articuls per a la mateixa persona.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:58, 20 juny 2010 (PDT)

== Galeria de la Senyera ==

Has tingut una gran idea fent esta galeria, perque existix molta informació gràfica al respecte, prou desconeguda... I més val una image que mil paraules. Si vols m'encarregue yo de completar les imagens de la galeria, ya que tinc una base d'imagens dde totes les èpoques. De moment, vaig a anar reduïnt el tamany de la majoria, i adaptant els tituls, perque com hauràs vist, algunes m'han costat prou de penjar.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 05:34, 8 jul 2010 (PDT)

== Vandalisme ==

¡ Hola !

Estos dies estan entrant molts vandalos o mijor dit uno en diferents noms a la uiqui, per lo que tindrem que estar pendents.

Volia preguntar-te com puc enviar-te a tu i a atres administradors un mensage privat, perque encara no se con fer-ho.

Un saludet --[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:31, 29 ag 2010 (PDT)

== Sobre la Normativa en llengua valenciana ==
(Resposta)

:Jo simplement he escrit com m'han ensenyat en l'escola, es evident que caldrá seguir les Normes de la [[RACV]], pero si comec algún error, no s'ha de considerar com vandalisme ni res similar, sino un simple error. Revisaré l'apartat que em dius, pero si m'indiques on he errat per tal de no cometre el mateix error, teu agrairía. --[[Usuari:Pasqui 86|Pasqui 86]] ([[Usuari Discussió:Pasqui 86|discussió]]) 02:52, 11 set 2010 (PDT)

== Malaga ==

He vist que has fet un articul sobre Malaga pero hi ha paraules que no les conec i no se si són errors o falta meua de vocabulari i per això no les he corregit, ¿ pots pegarle un repàs per si acas ?. Gracies.

== Vandalisme ==

Si, la veritat és que este estiu hi ha hagut molt vandalisme, pero això es senyal de que alguns mos tenen molt presents i molestem, lo que és mol bona noticia i m'alegre molt cada vegada que hi ha un vandalo per ací.

Hi ha que intentar que la Uiquipedia siga més coneguda per la gent enviant el enllaç als foros valencianistes, a les nostres Agendes de Contactes, al nostres familiars i coneguts i a tot el món que puga ser.

Un saludet
--[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 04:37, 6 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==

Tens molta raó. Són molts poquets els que estem treballant açí actualment. Pense que se tindria que promocionar molt més la uiquipedia a nivell de la RACV, Lo Rat Penat, GAV, El Palleter, Valenciafreedom......i atres entitats valencianistes, a vore si entre tots se conseguix promocionar-la més.

Yo intente escriure artículs nous, pero lo meu es més corregir els que ya estan fets, centrar texts, afegir imàgens, afegir enllaços, ya que el escriure un artícul nou me costa molt més.

A vore entre tots lo que es pot fer. --[[Usuari:Jose2|jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:26, 25 oct 2010 (PDT)

Vore si trobe un ratet. --[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 01:57, 2 nov 2010 (PDT)

Juan de Juanes

2010-06-24T14:11:12Z

Vinatea: S'està redirigint a Vicente Juan Macip

#REDIRECT[[Vicente Juan Macip]]

Antoni Canals

2010-06-24T14:06:19Z

Vinatea:

'''Antoni Canals''' fon un flare dominic teòlec [[valencià]] naixcut (provablement en [[Canals]]) vora [[1352]], fon discípul de sant [[Vicent Ferrer]] . Faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.

En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.

Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.

==L'escritor==

Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:

{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}}

==Obra de Canals ==

La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

{{cita|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}

===Originals===
* ''Scala de contemplació''
* ''Tractat de confessió''

===Traduccions===
*''Valerio Maximo''
* ''De providentia''
* ''Pater Noster''
* ''Salve Regina''
* ''Exposició del Ave Maria''
* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''
* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''
* ''De arrha animae''

Atres títuls s'han perdut.

==Valeri Màxim ==
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria: Escritors valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Fra Antoni Canals

2010-06-24T13:50:06Z

Vinatea: S'està redirigint a Antoni Canals

#REDIRECT[[Antoni Canals]]

Antoni Josep Cavanilles

2010-06-24T13:47:41Z

Vinatea:

'''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) va ser un [[botànic]] i [[naturaliste]] [[España|español]].

== Biografia ==
Va estudiar en la Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] davall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a Espanya.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en 1789, va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile (1777-1788) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de Madrit enviades per esta Expedició.

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Annals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada a l'octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom al giner de 1801 pel de ''[[Annals de Ciències Naturals]]''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de València]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|regne de València]], que l'exenció del cultiu del [[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del regne de Valéncia'' (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].

En 1801 és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente Rubio]].

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].

== Géneros descrits per Cavanilles ==

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

* ''[[Aeginetia]]'' (1801)
* ''Alcina'' (1791)
* ''[[Angophora]]'' (1797)
* ''[[Anoda]]'' (1785)
* ''Arjona'' (1797)
* ''[[Assonia]]'' (1787)
* ''[[Bonplandia]]'' (1800)
* ''[[Bursaria]]'' (1797)
* ''[[Calboa]]'' (1799)
* ''[[Calycera]]'' (1797)
* ''Carelia'' (1803)
* ''Carmona'' (1799)
* ''[[Cephalophora]]'' (1801)
* ''[[Cobaea]]'' (1791)
* ''Cosmos'' (1791)
{{col-3}}
* ''[[Cristaria]]'' (1799)
* ''[[Cymbaecarpa]]'' (1803)
* ''Dahlia'' (1791)
* ''[[Dombeya]]'' (1787)
* ''[[Dysodia]]'' (1802)
* ''[[Eucryphia]]'' (1797)
* ''[[Eustephia]]'' (1794)
* ''[[Francoa]]'' (1801)
* ''[[Franseria]]'' (1793)
* ''[[Galphimia]]'' (1799)
* ''[[Glomeraria]]'' (1802)
* ''[[Gynopleura]]'' (1791)
* ''[[Heterospermum]]'' (1794)
* ''[[Huanaca]]'' (1801)
{{col-3}}
* ''[[Lagascea]]'' (1803)
* ''[[Lopezia]]'' (1791)
* ''[[Palaua]]'' (1785)
* ''[[Pavonia]]'' (1787)
* ''[[Perojoa]]'' (1797)
* ''[[Ruizia]]'' (1786)
* ''[[Selliera]]'' (1799)
* ''[[Stevia]]'' (1797)
* ''[[Tricycla]]'' (1801)
* ''[[Vintenatia]]'' (1797)
* ''[[Viviania]]'' (1804)
* ''[[Willdenowa]]'' (1791)
* ''[[Ximenesia]]'' (1793)

Ademés més de 1200 [[espècies]] van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

== Obra ==

* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
* ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]

== Bibliografia ==

* Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]

* González Bueno, Antonio. 2002. ''Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència''. Madrit: Fundació Jorge Juan

* González Bueno, Antonio. 2002.'' Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea''. Madrit: Nivola

* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]

== Vore també ==
* [[Llista de botànics per l'abreviatura de l'autor]]

== Enllaços externs ==

* [http://herbarium.lsa.umich.edu/malpigh/Intro/Authors/Cav.html Cavanilles en ''Malpighiaceae'']
* [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/index.php Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]

{{Traduït de|es||Cavanilles, Antonio José}}

[[Categoria:Pteridólogos d'Espanya]]
[[Categoria:Botànics d'Espanya]]
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Mora-les i Polítiques]]
[[Categoria:Valencians]]

Antoni Josep Cavanilles

2010-06-24T13:47:21Z

Vinatea:

''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) va ser un [[botànic]] i [[naturaliste]] [[España|español]].

== Biografia ==
Va estudiar en la Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] davall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a Espanya.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en 1789, va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile (1777-1788) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de Madrit enviades per esta Expedició.

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Annals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada a l'octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom al giner de 1801 pel de ''[[Annals de Ciències Naturals]]''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de València]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|regne de València]], que l'exenció del cultiu del [[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del regne de Valéncia'' (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].

En 1801 és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente Rubio]].

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].

== Géneros descrits per Cavanilles ==

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

* ''[[Aeginetia]]'' (1801)
* ''Alcina'' (1791)
* ''[[Angophora]]'' (1797)
* ''[[Anoda]]'' (1785)
* ''Arjona'' (1797)
* ''[[Assonia]]'' (1787)
* ''[[Bonplandia]]'' (1800)
* ''[[Bursaria]]'' (1797)
* ''[[Calboa]]'' (1799)
* ''[[Calycera]]'' (1797)
* ''Carelia'' (1803)
* ''Carmona'' (1799)
* ''[[Cephalophora]]'' (1801)
* ''[[Cobaea]]'' (1791)
* ''Cosmos'' (1791)
{{col-3}}
* ''[[Cristaria]]'' (1799)
* ''[[Cymbaecarpa]]'' (1803)
* ''Dahlia'' (1791)
* ''[[Dombeya]]'' (1787)
* ''[[Dysodia]]'' (1802)
* ''[[Eucryphia]]'' (1797)
* ''[[Eustephia]]'' (1794)
* ''[[Francoa]]'' (1801)
* ''[[Franseria]]'' (1793)
* ''[[Galphimia]]'' (1799)
* ''[[Glomeraria]]'' (1802)
* ''[[Gynopleura]]'' (1791)
* ''[[Heterospermum]]'' (1794)
* ''[[Huanaca]]'' (1801)
{{col-3}}
* ''[[Lagascea]]'' (1803)
* ''[[Lopezia]]'' (1791)
* ''[[Palaua]]'' (1785)
* ''[[Pavonia]]'' (1787)
* ''[[Perojoa]]'' (1797)
* ''[[Ruizia]]'' (1786)
* ''[[Selliera]]'' (1799)
* ''[[Stevia]]'' (1797)
* ''[[Tricycla]]'' (1801)
* ''[[Vintenatia]]'' (1797)
* ''[[Viviania]]'' (1804)
* ''[[Willdenowa]]'' (1791)
* ''[[Ximenesia]]'' (1793)

Ademés més de 1200 [[espècies]] van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

== Obra ==

* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
* ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]

== Bibliografia ==

* Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]

* González Bueno, Antonio. 2002. ''Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència''. Madrit: Fundació Jorge Juan

* González Bueno, Antonio. 2002.'' Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea''. Madrit: Nivola

* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]

== Vore també ==
* [[Llista de botànics per l'abreviatura de l'autor]]

== Enllaços externs ==

* [http://herbarium.lsa.umich.edu/malpigh/Intro/Authors/Cav.html Cavanilles en ''Malpighiaceae'']
* [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/index.php Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]

{{Traduït de|es||Cavanilles, Antonio José}}

[[Categoria:Pteridólogos d'Espanya]]
[[Categoria:Botànics d'Espanya]]
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Mora-les i Polítiques]]
[[Categoria:Valencians]]

Discussió:Antoni Josep Cavanilles

2010-06-24T13:34:08Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «Evidentement se tracta d'una errata. Lo apanye.--~~~~».

Evidentement se tracta d'una errata. Lo apanye.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:34, 24 juny 2010 (PDT)

Joan Belda

2010-06-24T13:04:41Z

Vinatea:

[[Image:Basilica Sant Vicent de la Roqueta(Valencia).jpg|275px|right|thumb|<center>Dibuix de Belda. Sant Vicent de la Roqueta</center>]]
'''Joan Belda''' es un gravador, dibuxant, dissenyador valencià. Naix en [[1930]] en el barri de Valéncià nomenat [[l'Olivereta]] .

Estudià en el colege Sant Josep de la Montanya, Sant Carles, al Conservatori de Música i al colege dels Maristes. . Son pare obri una fàbrica de baldoses hidràuliques en els anys 30, i Joan començà a intesarse pel dibuix i la metalisteria.

Va viure en Ontinyent, Alacant i Crevillent, fins a 1939, any en que finalisà la guerra civil espanyola. Després de la guerra, en Valencia el pare de Joan va obrir un taller de Trepes per a baldoses i ell tornà a estudiar.

Joan va deprendre l'orfebreria de En [[Vicent March]], mestre orfebre i Medalla d'Or d'Espanya en eixe art, mentres dibuixava per a ell. El mateix Vicent March ho presenta al mestre, [[Marià Benlliure]] de qui Joan fon discípul, i en casa d'En Marià, hui museu, Joan va perfeccionar el seu art pictòric.

Al ser el major dels fills, es veu obligat a abandonar els seus estudis en Sant Carles i en el Conservatori de Música quan son pare emmalaltix.

Després del Servici Militar obligatori i en 12.000 pessetes que guanyà, va viajar a Veneçuela.

Al poc d'arribar concorre a una selecció per a dissenyador de roba interior de dòna per a la firma, “Exquisite Form de Veneçuela” i treballà de cap del departament de propaganda i dissenydirigint un important equip de dissenyadors i decoradors. El seu treball fon molt destacat i valorat o en paraules del seu cap.

{{cita|“Tu no dibuixes, tu brodes en la llapissera”.}}

Allí arriba a montar la seua empresa.

En el pas del temps, torna a Espanya junt en la seua família i treballa en firmes [[Peris Aparicio]], [[Añón]] o [[Litografia Ortega]].

Al tornar a Valéncia s'unix al [[Grup d'Acció Valencianista]], treballant activament en l'associació baix la presidencia de [[Joan Garcia Sentandreu]], i la de [[Manuel Latorre]].

Continua en l'actualitat treballant fent quadros, i es un actiu membre del Grup d'Accio Valencianista.

==Premis==
*Guanya el 1er. Concurs
*Campeó d'Espanya d'Harmòniques Cromàtiques.

[[Categoria:Grup d'Acció Valencianista]]

Joan Belda

2010-06-24T12:39:22Z

Vinatea:

'''Joan Belda''' es un gravador, dibuxant, dissenyador valencià. Naix en [[1930]] en el barri de Valéncià nomenat [[l'Olivereta]] .

Estudià en el colege Sant Josep de la Montanya, Sant Carles, al Conservatori de Música i al colege dels Maristes. . Son pare obri una fàbrica de baldoses hidràuliques en els anys 30, i Joan començà a intesarse pel dibuix i la metalisteria.

Va viure en Ontinyent, Alacant i Crevillent, fins a 1939, any en que finalisà la guerra civil espanyola. Després de la guerra, en Valencia el pare de Joan va obrir un taller de Trepes per a baldoses i ell tornà a estudiar.

Joan va deprendre l'orfebreria de En [[Vicent March]], mestre orfebre i Medalla d'Or d'Espanya en eixe art, mentres dibuixava per a ell. El mateix Vicent March ho presenta al mestre, [[Marià Benlliure]] de qui Joan fon discípul, i en casa d'En Marià, hui museu, Joan va perfeccionar el seu art pictòric.

Al ser el major dels fills, es veu obligat a abandonar els seus estudis en Sant Carles i en el Conservatori de Música quan son pare emmalaltix.

Després del Servici Militar obligatori i en 12.000 pessetes que guanyà, va viajar a Veneçuela.

Al poc d'arribar concorre a una selecció per a dissenyador de roba interior de dòna per a la firma, “Exquisite Form de Veneçuela” i treballà de cap del departament de propaganda i dissenydirigint un important equip de dissenyadors i decoradors. El seu treball fon molt destacat i valorat o en paraules del seu cap.

{{cita|“Tu no dibuixes, tu brodes en la llapissera”.}}

Allí arriba a montar la seua empresa.

En el pas del temps, torna a Espanya junt en la seua família i treballa en firmes [[Peris Aparicio]], [[Añón]] o [[Litografia Ortega]].

Al tornar a Valéncia s'unix al [[Grup d'Acció Valencianista]], treballant activament en l'associació baix la presidencia de [[Joan Garcia Sentandreu]], i la de [[Manuel Latorre]].

Continua en l'actualitat treballant fent quadros, i es un actiu membre del Grup d'Accio Valencianista.

==Premis==
*Guanya el 1er. Concurs
*Campeó d'Espanya d'Harmòniques Cromàtiques.

[[Categoria:Grup d'Acció Valencianista]]

Chiapas

2010-06-23T14:14:38Z

Vinatea:

'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el 14 de setembre de 1824 darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i '''les cascades d'Aigua Blava'''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia).

Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XIa.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es van començar a definir en el sigle XVI dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores van dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de [[Zoques]], Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del sigle XVII fins a fi del XVIII l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de [[Soconusco]]. En 1764 se va crear una més, l'Alcaldia Major de [[Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla]]. Les tres eren circumscripcions del [[Regne de Guatemala]], al seu torn nominalment dependent del [[Virregnat de la Nova Espanya]].

A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en 1528 per Diego de Mazariegos, portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]).

=== Enllaços externs ===

* [http://www.chiapas.gob.mx Govern de l'Estat de Chiapas]
* [http://www.seieg.chiapas.gob.mx/seieg/?page_id=20 Mapes municipals de Chiapas] Comité Tècnic Especialisat d'Informació Estadística i Geogràfica (CTEIEG)
* [http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=289404]

== Vore també ==
* [[Estats de Mèxic]]
* [[Eixèrcit Zapatiste de Lliberació Nacional]]

[[Categoria:Chiapas|Chiapas]]

Chiapas

2010-06-23T14:13:59Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el Districte Federal, conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federative...».

'''Chiapas''' és u dels 31 estats que, junt en el [[Mèxic, D. F.|Districte Federal]], conformen les [[Organisació territorial de México|32 entitats federatives]] de [[Mèxic]]. Va pertànyer al [[Regne de Guatemala]] durant la dominació espanyola. Localisat en el surest de Mèxic, se va convertir en el 19° estat de Mèxic el 14 de setembre de 1824 darrere de la realisació d'un plebiscit popular, perqué durant l'etapa colonial estava integrat en la [[Capitania General de Guatemala]]. L'estat conta en atractius turístics com la zona arqueològica de [[Recint]] i ''les cascades d'Aigua Blava''. L'entitat conta en 118 municipis i 29 MAREZ (municipis autònoms en rebelia).

Encara que l'actual territori de Chiapas fon poblat per cultures alvançades des de fa més de 3 milenaris, com els [[olmecas]] en la zona de Pichucalco (sigle XIa.C.) i els [[mayes]] en el nordest (600 d.C.), els seus orígens com a entitat es van començar a definir en el sigle XVI dins de l'orde colonial espanyol. Els conquistadores van dividir llavors el territori chiapanec en cinc províncies: Província de Chiapas, Província de Plans, Província de [[Zoques]], Província de Soconusco i Província de Tzeltales. Posteriorment, des del sigle XVII fins a fi del XVIII l'actual territori chiapanec va estar dividit en dos províncies: l'Alcaldia Major de Ciutat Real i la Governació de [[Soconusco]]. En 1764 se va crear una més, l'Alcaldia Major de [[Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla]]. Les tres eren circumscripcions del [[Regne de Guatemala]], al seu torn nominalment dependent del [[Virregnat de la Nova Espanya]].

A l'implantar-se parcialment el règim d'Intendències en el [[Regne de Guatemala]], Ciutat Real, Soconusco i Tuxtla foren fusionades en la Intendència de Ciutat Real de Chiapas, la capital de la qual era la població d'eixe mateix nom. Fundada en 1528 per Diego de Mazariegos, portà successivament els noms de Vila Real, Vila Viciosa, Sant Cristòfol dels Plans i Ciudad Real (hui [[Sant Cristòfol de les Cases]]).

=== Enllaços externs ===

* [http://www.chiapas.gob.mx Govern de l'Estat de Chiapas]
* [http://www.seieg.chiapas.gob.mx/seieg/?page_id=20 Mapes municipals de Chiapas] Comité Tècnic Especialisat d'Informació Estadística i Geogràfica (CTEIEG)
* [http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=289404]

== Vore també ==
* [[Estats de Mèxic]]
* [[Eixèrcit Zapatiste de Lliberació Nacional]]

[[Categoria:Chiapas|Chiapas]]

Golf de Mèxic

2010-06-23T14:04:24Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de Mèxic, Estats Units i Cuba. Els estats mexicans que tenen costa en e...».

El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de [[Mèxic]], [[Estats Units]] i [[Cuba]]. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: [[Tamaulipas]], [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Tabasco]], [[Campeche]], [[Yucatán]]. Els nort-americans són: [[Florida]], [[Alabama]], [[Mississipí]], [[Luisiana]] i [[Texas]]. L'[[illa de Cuba]] ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap al [[oceà Atlàntic]], en tant que la [[península de Yucatán]], també al ponent, separa al golf del [[mar Caribe]].<ref name="epa">{{Cita web
|url=http://www.epa.gov/gmpo/about/facts.html
|título=Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)
|editorial=
|fechaacceso=
}}</ref>

El golf de Mèxic, com el veí [[mar Caribe]], és una regió marítima del [[oceà Atlàntic]] que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Caribe són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant el mar Caribe presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.<ref>{{Cita web
|url=http://www.wftv.com/news/9817047/detail.html
|título=Central Florida Feels Quake
|editorial=
|fechaacceso=17-09-2009
}}</ref>

=== Història ===
Provablement fon el marí espanyol [[Cristòfol Colom]] el primer europeu en alcançar el mar Caribe. En l'any [[1492]] va prendre possessió de les [[Bahames]] en nom de la '''corona espanyola''', convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'[[Àsia]]. Després va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'''Hispaniola'' (L'Espanyola).

Encara que [[Espanya]] va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també van establir colònies en les illes orientals del Caribe atres països com [[Gran Bretona]], [[França]], [[Països Baixos|Holanda]] i [[Dinamarca]].

En el [[sigle XIX]], eren molts els barcos mercants de [[EE. UU.]] que navegaven pel Caribe, especialment després de [[1848]], quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a [[California]].

Des de la [[Segona Guerra Mundial]], moltes illes caribenyes alberguen bases militars nort-americanes que foren creades per a protegir el [[canal de Panamà]]. 
La base naval de Guantánamo, en [[Cuba]] (construïda en [[1899]]), és la més antiga de les instalacions militars d'EEUU en el [[Caribe]].

En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la [[Península de Yucatán]], cap al [[Canal de Yucatán]], hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat [[Cràter de Chicxulub]], i provocant l'[[extinció dels dinosauris]] i atres espècies.<ref>El [[Cràter de Chicxulub]] i l'extinció dels dinosauris. [[Arcadio Poveda Ricalde]], [[Fernando Espill Méndez]], Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8</ref><ref>{{Cita web | url=http://web.ukonline.co.uk/a.buckley/dino.htm | título=Dinosaur Extinction Page | nombre=A. | apellido=Buckley | año=1997}}</ref>

== Referències ==
{{Listaref}}
{{Traduït de|es|Golfo de México}}

[[Categoria:Golfs i baïes de Cuba]]
[[Categoria:Golfs i baïes dels Estats Units]]
[[Categoria:Golfs i baïes de Mèxic]]

Campeche (desambiguació)

2010-06-23T13:53:27Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «'''Campeche''' pot designar a: * '''Campeche''': un estat de Mèxic en la península de Yucatán. * '''Campeche''': [[Municip...».

'''Campeche''' pot designar a:

* '''[[Campeche]]''': un estat de [[Mèxic]] en la [[península de Yucatán]].
* '''[[Campeche (municipi)|Campeche]]''': [[Municipi]] de l'estat mexicà de Campeche.
* '''[[San Francisco de Campeche|Campeche]]''': capital de l'estat mexicà de Campeche.
* '''[[Campeche (Brasil)|Campeche]]''': [[illa]] ubicada en l'estat de [[Santa Caterina]], [[Brasil]].

{{desambiguació}}

Campeche

2010-06-23T13:51:05Z

Vinatea: /* Referències */

{{atres usos|Campeche (desambiguació)}}

'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]].

Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].

Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la [[península de Yucatán]]. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la [[península de Yucatán]].

== Geografia física ==

L'estat de Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].

=== Municipis de l'estat ===

L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.

=== El pal de tint ===

Els mayes van conéixer i van aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que van distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en la història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional davall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se van aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això van prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en quantitats considerables a la [[península ibèrica]].

=== La fusta ===

Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.

=== El chiclet ===

En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.

La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i després era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.

==L'economia de Campeig hui==

La [[economia]] de Campeig se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.

== Veja també ==
* [[Organisació territorial de Mèxic]]
* [[Península de Yucatán]]
* [[República de Yucatán]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

{{Traduït de|es|Campeche}}

== Enllaços externs ==
* [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig]
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit]

[[Categoria:Campeche| ]]
[[Categoria:Península de Yucatán]]

Campeche

2010-06-23T13:50:32Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|Campeche (desambiguació)}} '''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de Distrit Federal conformen les [[Organisació terr...».

{{atres usos|Campeche (desambiguació)}}

'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]].

Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].

Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la [[península de Yucatán]]. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la [[península de Yucatán]].

== Geografia física ==

L'estat de Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]].

=== Municipis de l'estat ===

L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.

=== El pal de tint ===

Els mayes van conéixer i van aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que van distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en la història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional davall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se van aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això van prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en quantitats considerables a la [[península ibèrica]].

=== La fusta ===

Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.

=== El chiclet ===

En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.

La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i després era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.

==L'economia de Campeig hui==

La [[economia]] de Campeig se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.

== Veja també ==
* [[Organisació territorial de Mèxic]]
* [[Península de Yucatán]]
* [[República de Yucatán]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
* [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig]
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit]

[[Categoria:Campeche| ]]
[[Categoria:Península de Yucatán]]

Evangeli de Lluc

2010-06-23T13:27:51Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangel...».

El '''Evangeli de Lluc''', o '''Evangeli segons Lluc''' (en grec ''Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον'') és el tercer i més extens dels quatre [[evangeli]]s canònics del [[Nou Testament]] [[Bíblia|bíblic]]. Relata la vida de [[Jesús de Nazaret]], centrant-se especialment en el seu naiximent, ministeri públic, mort i resurrecció. Acaba en un relat de la seua [[Ascensió de Jesús|ascensió]].

== Autoria ==
L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.<ref name = "garcía-viana">García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: ''Comentari al Nou Testament'', Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.</ref>

L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix [[Pablo de Tars]] en la seua [[Epístola als colosenses]]. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més termes mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al [[Cristianisme]] va viajar a [[Roma]], a on va conéixer Pere i Marcs. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina [[Santa Isabel|Isabel]] i el seu càntic, el ''Magníficat'').

===Datació ===
La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]]. Ells, els que soporten la [[Font Q|teoría de les dos fonts]], suponen que [[Evangeli segons Marcs|Marcs]] és més antic que Lluc.

Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «''arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda''» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «''Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat''» i «''S'alçarà nació contra nació i regne contra regne''».

Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan [[Ireneo de Lió]] i el [[Fragment muratoriano]] cap a l'any [[180]].

==Referències==
{{Reflist}}

== Vore també ==

* [[Bíblia]]
* [[Nou Testament]]
* [[Evangeli]]

[[Categoria: Religió]]

Pare Nostre

2010-06-23T13:14:51Z

Vinatea:

[[Image:Pareval1.JPG|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En [[Jerusalem]].</center>]]
El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del llatí, ''Pater Noster'') es el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]] i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.

Mosatros entenem que quan els discípuls de Jesús li preguntaren com havien de resar, ell els ensenyà esta pregaria.

El Pare Nostre es considerat l'oració cristiana comú per excelencia por las confessions majoritàries:

*Catòlics: es el resum de la doctrina cristiana.
*Protestant: model d'oració.
*Ortodoxos: la pregaria més perfecta.

El '''Pare nostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una [[oració (religió)|oració]] [[Cristianisme|cristiana]]

El Parenostre és considerat<ref>Segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia Ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Com orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.

== Antecedents del Pare nostre ==

El Parenostre troba els seus antecedents immediats en el context de les tradicions llitúrgiques de la religió judia que eren contemporànees al periodo històric en que va viure Jesús de Nazaret i en el que es va desenrollar inicialment el cristianisme.

== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==

Ha de fer-se notar que Jesús va viure en el context de l'espiritualitat judia, que en els evangelis se cita sovint als texts sagrats del judaisme i que Jesús, com judeu, estava somés a la [[Torá]]. Segurament va resar les Díhuit bendicions, el Shema, el [[Avinu Malkenu]] (Pare nostre, Rei nostre), els [[Salm]]s o ''Tehilim'' (alabances en espanyol), entre atres molts oracions que existien dins del corpus religiós del judaisme.

Se pot assegurar que si el [[judaisme]] va introduir una gran novetat en el context religiós de la seua época, el [[cristianisme]] va portar al món del seu temps una nova visió de la Divinitat. Per al cristianisme existia una deïtat, la dels [[judeu]]s. Només hi havia un Deu verdader, pero no era per a un sol poble. El Senyor va passar de ser un Deu local del poble judeu a ser un Deu universal. El dels cristians se mostrava a tots els hòmens que volgueren seguir-ho sense distinció del seu orige. Segons el cristianisme, el Senyor tenia un nou poble al que qualsevol home de bona voluntat podia pertànyer i eixe nou poble era l'Iglésia. Eixa és la raó per la qual diferents denominacions cristianes se nomenen a si mateixes el ''Nou Israel''.

En un principi els primers cristians se consideraven a si mateixos part del [[poble judeu]], oraven en les [[sinagoga]]s i respectaven tota la Torá. En el primer [[Concili de Jerusalem]], narrat en el capítul 15 del llibre [[Fets dels Apòstols]], se diu que els gentils que abraçaven a Crist no estaven obligats a complir la Torá donada al poble d'Israel. Per eixemple els cristians d'orige gentil no estaven obligats a circumcidar-se o guardar el ''[[Shabat]]''. A partir d'este moment el cristianisme comença a separar-se gradualment del judaisme.

El Pare nostre va ser fonamental en este punt. Al separar-se del judaisme, el cristianisme va haver d'anar adquirint una identitat pròpia i el principal tret de l'espiritualitat fesol era l'oració. El cristianisme havia de buscar-se la seua pròpia oració, els seus propis trets, per a no ser considerada una secta del judaisme. El Pare nostre passaria a ser el tret principal que diferenciaria al poble «nou» del «vell» en este punt de l'història. La diferència encara no estava molt clara, entre els judeus i els primers seguidors del cristianisme.

Els primers cristians tenien un gran respecte per l'Oració dominical. L'Oració dominical no s'ensenyava a qualsevol. El seu rés constituïa un privilegi que només s'otorgava als que ya havien rebut el batisme. Era lo últim que s'ensenyava als [[catecumen]]s i només en la vesprà del seu batisme. Era la màxima i més preada joya de la fe.

Els antics cristians de les Iglésies d'Àfrica van prendre la seua professió de la fe (quit credendum) d'esta oració. Una professió de fe és una declaració de les seues creències, un eixemple d'açò és l'oració del ''Credo'' o [[símbol nicé]] del catolicisme llatí i oriental. Els que pretenien obtindre el batisme havien de tindre un profunt coneiximent de l'oració (quit orandum). Els catecúmens devien seguir detingudament l'explicació del [[Credo]] i posteriorment havien de recitar-ho públicament de memòria. La transició entre estos dos passos era el Pare nostre. La professió de fe en el cristianisme és una part fonamental, perqué per mig d'ella se declaren quals són les seues creències fonamentals i bàsiques. El fet que les Iglésies primitives d'Àfrica ho prengueren com a base per a la seua professió de fe, demostra que des dels albors del cristianisme estes paraules de Jesús foren considerades les més santes paraules.

En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedirmos que gojosos i sense temeritat, mos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''mos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme.

==Pregaria==
Pare nostre, que estas en lo cel:

santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu Regne.

Faça’s la teua voluntat,

aixina en la terra com en lo cel.

El pa nostre de cada dia,

dona-nos, Senyor, el dia de hui.

I perdona les nostres deutes,

aixina com nosatres perdonem als nostres deutors.

I no nos deixes caure en la tentacio,

i lliura-nos del mal.

== Enllaços externs ==
=== Catòlics ===
* [http://www.enciclopediacatolica.com/o/oracionsenor.htm Referencia de la "Enciclopedia Católica sobre el Padrenuestro2].
* [http://www.encuentra.com/includes/documento.php?IdDoc=2163&IdSec=401 Iconografia del Pare Nostre].
* [http://www.christusrex.org/www1/pater/ El Pare Nostre en 1.310 idiomes].
* [http://www.mscperu.org/espiritual/oracion/padrenuestro/es_padrenuestro_coment.html La oración de Jesús en el Pare Nostre (www.msc.org)].

=== Ortodoxos ===

* [http://www.iglesiaortodoxa.org.ar/word/documentos/ley_dios.htm Model de l'Oració Cristiana. Lloc ortodox argentí; l'explicació del Pare nostre es el penúltim apartat del artícul].
* [http://www.iglesiaortodoxa.org.mx/01-espaniol/01-principal/indexpage.htm Manual de oracions de la Iglésia ortodoxa de Mèxic].

=== Protestants ===

* [http://www.iclnet.org/pub/resources/text/wittenberg/luther/little.book/web/book-3.html El Pare Nostre] del Catecisme Menor de [[Martín Lutero]] (en ingles).

[[Categoria:Oracions cristianes]]
[[Categoria: Religió]]

Evangeli de Mateu

2010-06-23T13:14:21Z

Vinatea:

L'Evangeli de Mateu és un dels quatre [[Evangeli]]s del [[Nou Testament]].

Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa que era el més antic. És seguit per Marcs, Lluc, i Joan, en el dit orde. Per al seu us llitúrgic en l'Iglésia Catòlica se'ls presenta a banda en un llibre cridat Evangeliari o des del Vaticà II, leccionari.

== Autoria ==

Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s.

A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, plata, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà.

== Destinataris ==

Els destinataris del llibre de Mate són principalment judeus convertits al cristianisme, com ho demostra la profusa utilisació d'extractes de l'Antic Testament per a demostrar que Jesús és el [[Messies]].

== Datació ==

La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]], abans que esta succeïxca; és dir, la dita descripció és presa com una profecia que posteriorment se compliria. Ells els que soporten la [[Font Q|teoria de les dos fonts]] suponen que [[Evangeli segons Marcos|Marcs]] és més antic que Mateu.

Les datacions més tardanes estan llimitades pels papirs ''P64'' i ''P67'' (cap a l'any [[200]]) i la menció d'un evangeli de Mateu escrit en [[idioma arameu|arameu]] que fa [[Papías de Hieràpolis]] cap a l'any [[125]]. Posteriorment ho mencionen [[Ireneo de Lió]] (cap a [[180]]) i [[Clement Alexandrí]] (cap a [[200]]).

== Vore també ==

* [[Bíblia]]
* [[Nou Testament]]
* [[Evangeli]]
* [[Efecte Mateu]]

[[Categoria: Religió]]

Evangeli de Mateu

2010-06-23T13:12:44Z

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «L'Evangeli de Mateu és un dels quatre Evangelis del Nou Testament. Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa ...».

L'Evangeli de Mateu és un dels quatre Evangelis del Nou Testament.

Els evangelis són tradicionalment impresos en Mateu primer perqué Agustí de Hipona creïa que era el més antic. És seguit per Marcs, Lluc, i Joan, en el dit orde. Per al seu us llitúrgic en l'Iglésia Catòlica se'ls presenta a banda en un llibre cridat Evangeliari o des del Vaticà II, leccionari.

== Autoria ==

Este llibre és anònim, puix no està firmat. La tradició atribuïx la seua autoria a [[Mateu Leví]], un recaptador d'imposts a qui [[Jesús]] va cridar per a que li seguira com u dels seus [[apòstol]]s.

A favor d'esta atribució, sol aduir-se que és l'únic dels quatre evangelis que crida a Leví pel seu segon nom -Mateu-, que sempre que ho cita diu "Mateu el publicà". També es considera que en el seu evangeli figuren 115 vocables que no es troben en els atres i tenen a vore en diners, or, plata, deutes, contalles, canvis de diners, etc., frases que estarien en la punta de la ploma d'un expublicà.

== Destinataris ==

Els destinataris del llibre de Mate són principalment judeus convertits al cristianisme, com ho demostra la profusa utilisació d'extractes de l'Antic Testament per a demostrar que Jesús és el [[Messies]].

== Datació ==

La datació majoritària situa a este evangeli en els [[anys 80]], pel fet que se supon que descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any [[70]], abans que esta succeïxca; és dir, la dita descripció és presa com una profecia que posteriorment se compliria. Ells els que soporten la [[Font Q|teoria de les dos fonts]] suponen que [[Evangeli segons Marcos|Marcs]] és més antic que Mateu.

Les datacions més tardanes estan llimitades pels papirs ''P64'' i ''P67'' (cap a l'any [[200]]) i la menció d'un evangeli de Mateu escrit en [[idioma arameu|arameu]] que fa [[Papías de Hieràpolis]] cap a l'any [[125]]. Posteriorment ho mencionen [[Ireneo de Lió]] (cap a [[180]]) i [[Clement Alexandrí]] (cap a [[200]]).

== Vore també ==

* [[Bíblia]]
* [[Nou Testament]]
* [[Evangeli]]
* [[Efecte Mateu]]

[[Categoria: Religió]]

Pare Nostre

2010-06-23T13:02:38Z

Vinatea:

[[Image:Pareval1.JPG|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En [[Jerusalem]].</center>]]
El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del llatí, ''Pater Noster'') es el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]] ({{Bíblia|Mt|6:9-13}}) i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] ({{Biblia|Lc|11:1-4}}). De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.

Mosatros entenem que quan els discípuls de Jesús li preguntaren com havien de resar, ell els ensenyà esta pregaria.

El Pare Nostre es considerat l'oració cristiana comú per excelencia por las confessions majoritàries:

*Catòlics: es el resum de la doctrina cristiana.
*Protestant: model d'oració.
*Ortodoxos: la pregaria més perfecta.

El '''Pare nostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una [[oració (religió)|oració]] [[Cristianisme|cristiana]]

El Parenostre és considerat<ref>Segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia Ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Com orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.

== Antecedents del Pare nostre ==

El Parenostre troba els seus antecedents immediats en el context de les tradicions llitúrgiques de la religió judia que eren contemporànees al periodo històric en que va viure Jesús de Nazaret i en el que es va desenrollar inicialment el cristianisme.

== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==

Ha de fer-se notar que Jesús va viure en el context de l'espiritualitat judia, que en els evangelis se cita sovint als texts sagrats del judaisme i que Jesús, com judeu, estava somés a la [[Torá]]. Segurament va resar les Díhuit bendicions, el Shema, el [[Avinu Malkenu]] (Pare nostre, Rei nostre), els [[Salm]]s o ''Tehilim'' (alabances en espanyol), entre atres molts oracions que existien dins del corpus religiós del judaisme.

Se pot assegurar que si el [[judaisme]] va introduir una gran novetat en el context religiós de la seua época, el [[cristianisme]] va portar al món del seu temps una nova visió de la Divinitat. Per al cristianisme existia una deïtat, la dels [[judeu]]s. Només hi havia un Deu verdader, pero no era per a un sol poble. El Senyor va passar de ser un Deu local del poble judeu a ser un Deu universal. El dels cristians se mostrava a tots els hòmens que volgueren seguir-ho sense distinció del seu orige. Segons el cristianisme, el Senyor tenia un nou poble al que qualsevol home de bona voluntat podia pertànyer i eixe nou poble era l'Iglésia. Eixa és la raó per la qual diferents denominacions cristianes se nomenen a si mateixes el ''Nou Israel''.

En un principi els primers cristians se consideraven a si mateixos part del [[poble judeu]], oraven en les [[sinagoga]]s i respectaven tota la Torá. En el primer [[Concili de Jerusalem]], narrat en el capítul 15 del llibre [[Fets dels Apòstols]], se diu que els gentils que abraçaven a Crist no estaven obligats a complir la Torá donada al poble d'Israel. Per eixemple els cristians d'orige gentil no estaven obligats a circumcidar-se o guardar el ''[[Shabat]]''. A partir d'este moment el cristianisme comença a separar-se gradualment del judaisme.

El Pare nostre va ser fonamental en este punt. Al separar-se del judaisme, el cristianisme va haver d'anar adquirint una identitat pròpia i el principal tret de l'espiritualitat fesol era l'oració. El cristianisme havia de buscar-se la seua pròpia oració, els seus propis trets, per a no ser considerada una secta del judaisme. El Pare nostre passaria a ser el tret principal que diferenciaria al poble «nou» del «vell» en este punt de l'història. La diferència encara no estava molt clara, entre els judeus i els primers seguidors del cristianisme.

Els primers cristians tenien un gran respecte per l'Oració dominical. L'Oració dominical no s'ensenyava a qualsevol. El seu rés constituïa un privilegi que només s'otorgava als que ya havien rebut el batisme. Era lo últim que s'ensenyava als [[catecumen]]s i només en la vesprà del seu batisme. Era la màxima i més preada joya de la fe.

Els antics cristians de les Iglésies d'Àfrica van prendre la seua professió de la fe (quit credendum) d'esta oració. Una professió de fe és una declaració de les seues creències, un eixemple d'açò és l'oració del ''Credo'' o [[símbol nicé]] del catolicisme llatí i oriental. Els que pretenien obtindre el batisme havien de tindre un profunt coneiximent de l'oració (quit orandum). Els catecúmens devien seguir detingudament l'explicació del [[Credo]] i posteriorment havien de recitar-ho públicament de memòria. La transició entre estos dos passos era el Pare nostre. La professió de fe en el cristianisme és una part fonamental, perqué per mig d'ella se declaren quals són les seues creències fonamentals i bàsiques. El fet que les Iglésies primitives d'Àfrica ho prengueren com a base per a la seua professió de fe, demostra que des dels albors del cristianisme estes paraules de Jesús foren considerades les més santes paraules.

En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedirmos que gojosos i sense temeritat, mos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''mos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme.

==Pregaria==
Pare nostre, que estas en lo cel:

santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu Regne.

Faça’s la teua voluntat,

aixina en la terra com en lo cel.

El pa nostre de cada dia,

dona-nos, Senyor, el dia de hui.

I perdona les nostres deutes,

aixina com nosatres perdonem als nostres deutors.

I no nos deixes caure en la tentacio,

i lliura-nos del mal.

== Enllaços externs ==
=== Catòlics ===
* [http://www.enciclopediacatolica.com/o/oracionsenor.htm Referencia de la "Enciclopedia Católica sobre el Padrenuestro2].
* [http://www.encuentra.com/includes/documento.php?IdDoc=2163&IdSec=401 Iconografia del Pare Nostre].
* [http://www.christusrex.org/www1/pater/ El Pare Nostre en 1.310 idiomes].
* [http://www.mscperu.org/espiritual/oracion/padrenuestro/es_padrenuestro_coment.html La oración de Jesús en el Pare Nostre (www.msc.org)].

=== Ortodoxos ===

* [http://www.iglesiaortodoxa.org.ar/word/documentos/ley_dios.htm Model de l'Oració Cristiana. Lloc ortodox argentí; l'explicació del Pare nostre es el penúltim apartat del artícul].
* [http://www.iglesiaortodoxa.org.mx/01-espaniol/01-principal/indexpage.htm Manual de oracions de la Iglésia ortodoxa de Mèxic].

=== Protestants ===

* [http://www.iclnet.org/pub/resources/text/wittenberg/luther/little.book/web/book-3.html El Pare Nostre] del Catecisme Menor de [[Martín Lutero]] (en ingles).

[[Categoria:Oracions cristianes]]
[[Categoria: Religió]]

Parenostre

2010-06-23T12:23:53Z

Vinatea: S'està redirigint a Pare Nostre

#REDIRECT[[Pare Nostre]]

Llevagrapes

2010-06-22T12:04:34Z

Vinatea:

[[Image:708px-Staple remover.jpg|250px|thumb|<center>Llevagrapes</center>]]

El '''llevagrapes''' és un utensili que s'utilisa per a extraure les [[grapa|grapes]] que subjecten els [[foli]]s de [[paper]], evitant el possible dany en [[ungla|ungles]] i/o [[dit]]s. Es tracta d'una simple [[pinça]] que permet en la seua vora corbada traure les grapes introduïdes en el [[paper]]. La pinça posseïx un [[moll]] que li permet retornar a la seua posició original al disminuir la pressió.

== Història ==
Encara que existien utensilis semblants al començament del [[sigle XX]], una versió modificada del llevagrapes fon ideada per William G. Pankonin de [[Chicago]], [[Illinois]]. La forma semblant a l'actual fon patentada per Joseph A. Foitle d'Overland Park, [[Kansas]]. La patent es va presentar el 28 de [[maig]] de [[1969]], es concedí el 28 de [[decembre]] de [[1971]], i fon publicada en [[EE.UU.]] En el num. 3.630.486 A.

== Referencies ==
{{Traduït de|es|Quita_grapas}}

[[Categoria:Material d'oficina]]

Usuari:Vinatea

2010-06-20T19:53:35Z

Vinatea: /* La faena */

[[Image:Cambiarelmapa.jpg|thumb|300px.|rigth| Jordi Pujol: "cambiar 500 años de historia"]]
[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia]]
[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| Vinatea]]
[[http://www.uiquipedia.org/Proyecte:Portal]]
==La faena==
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/20/valenciano-fotografio-muerte-manolete-sigue-activo-98-anos/716074.html Francisco Cano, 'canito' El valenciano que fotografió la muerte de Manolete sigue en activo a los 98 años]

===Proximes traduccións===
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de_Valencia Muralla árabe]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Soler_Solano]
*[http://blogs.lasprovincias.es/punto-de-vista/2008/5/27/marchalenes-y-zaidia El Realet]
===Fet===
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart#Origen_del_nombre Fet. Torres de Quart]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Milagros_de_San_Vicente Milacres de San Vicent]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caridad Casa de la Caridad]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Roque_Chabas_Llorens Roque Chabas]
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Cofradía_de_San_Pascual_Baylón_(Valencia) Cofradia de San Pascual]
*[[Creus de maig]]
*[[Corpus]]
*[[Consulat del Mar]]
*[[Convent de Santo Domingo]]

==Informacións==
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/industria-republica-20090517.html L.P. El Grao]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/exposicion-reinvento-valencia-20090517.html Exposició]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/todo-sobre-certamen-20090517.html Partitura Himne]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090517/valencia/cinco-genios-capitan-20090517.html Arquitectes]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090516/valencia/virgen-sumergida-20090516.html Mare de Deu sumergida]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052400_39_593571__Cultura-Hallan-pintura-mural-sXVIII-restauracion-iglesia-SMartin S. Martin]
*[http://www.levante-emv.com/sociedad/2010/01/29/valencia-exportaba-moda-naranjas/674010.html 'El gremio más antiguo. Valencia exportaba moda antes que naranjas']

==Arenós==

Trobant-se el rei a Xàtiva l'any de 1.254 i després d'haver derrotat al moro rebel i guanyat els castells i viles de què s'havia apoderat; per a agrair-li més cada dia al seu gran privat El senyor Jimeno (aixina ho diu la història) i pagar-li els servicis que li havia fet en esta empresa, el dia 18 de febrer del mateix any, li va donar el Castillo i Vila de Borriol, en les seues Alqueries, termes Juridiscion Civil i Criminal i en tots els drets qualsevol que anessen.

Estava clar que el rei tenia en gran estima i no volia en cap manera quedar deutor pels molts servicis prestats i per la gran lleialtat demostrada al llarc de tota la seua vida militar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns.

Per la qual cosa complint exactament en l'obligació del seu ocupació de Lloc tinent General del Regne de Valéncia, va atendre en gran zel i vigilància a les poblacions de les seues Viles i Castells. Trobant-se El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns a Xàtiva l'any 1.255, va donar privilegis al senyor Jimeno Pérez d'Oriz, al senyor Gregorio de Calataiud, al senyor Jaime Doya, al senyor Pedro Milia, al senyor Lope Sánchez d'Esperandeu, i El senyor Arnau d'Alcaye, per a poblar el castell i vila de Bocayrente, vila d'Agres i el castell de Mariola; sis dies mes vesprada va despatar una altra orde de privilegis a la població del castell i vila d'Alcoy. Als cavallers següents: alcalde El senyor Juan Garcés, El senyor Bernardo Isvab, El senyor Bernardo Còlon i al senyor Guillén d'Ortanida.

L'any de 1.264 es van convocar Talls a Saragosa, a on els Rics Hòmens van presentar els desacords següents:

Retreien al rei que donava feus que eren d'honor a estrangers del regne i a persones que no podien ni havien de ser Rics Hòmens, com va fer en El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, que no era Rico Home per naturalea, a qui li havia atorgat la baronia de Llaure'ns i atres feus. I estos feus els havien de tindre ells i no perdre'ls si no era per raons provades i jujades davant de La Cort; i després les heretarien els seus fills i els més pròxims parents als que ells assenyalaren.
El rei El senyor Jaume va mantindre al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns en tots i cada un dels títols i honors que ell li havia atorgat.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns, fon un autèntic SENYOR FEUDAL. Els deures del vasall, respecte al seu senyor eren els següents: Guardar en totes circumstàncies la fidelitat deguda al seu Senyor, ajudar-li i defendre-li enfront de qualsevol, respondre a la crida del Senyor, acompanyar-li a la cúria comtal i a les juntes judicials, i sobretot prestar al seu Senyor els servicis militars de host, de cavalcada i de guàrdia. El vasall havia de mantindre els seus castells en bon estat de defensa, eixercir degudament l'ofici públic si este era l'objecte del feu, albergar el Senyor en els seus feus. Entre les obligacions del rei en el seu vasall, figurava la de protegir-li i ajudar-li dels seus enemics, rescabalar el vasall dels danys que patira en l'eixercici de les armes i fer-li justícia en tots els litigis del seu feu.

El senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns va casar en Elpha Pérez i van tindre sis fills: Teresa Eximenis de Llaure'ns, Martín Garcés, Jimeno de Llaure'ns, Blasco Eximénez de Llaure'ns, Pedro Pérez de Llaure'ns i Juan Eximénez de Llaure'ns. (Veja arbre genealògic adjunt)

ARMES DEL SENYOR JIMENO PÉREZ DE LLAURE'NS
Escut d'or, en sabata de sabre. El seu fill Blasco Eximénez de Llaure'ns va canviar les seues armes per les d'escut en camp de plata, tres faixes de blau, ondulades.
Comentaris de l'autor d'esta crònica: Opine que el Rei El senyor Jaume I possiblement va aconsellar al senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns que es fera amic personal de l'exrei almohade de Valéncia i que casara els seus dos fills El senyor Blasco Eximénez de Llaure'ns en la senyora Alda Fernández i Senyora Teresa Eximénez de Llaure'ns en El senyor Fernando Pérez Aparta – Omahet, fills de l'exrei almohade de Valéncia i Múrcia Zeit Abu Zeit, d'esta manera El senyor Jimeno entroncava en la família reial de l'exrei moro de Valéncia, i ademés rebia totes les posessions de l'exmonarca Almohade a través de les capitulacions matrimonials fetes en abdós matrimonis. El senyor Jimeno va donar a Zeit Abu Zeit protecció i ajuda per a combatre l'usurpador rei Zayan i també el suport necessari perquè fóra Senyor Feudal a les ordes del Rei El senyor Jaume I. La gran amistet que va haver-hi entre del senyor Jimeno Pérez de Llaure'ns i el descendent dels califes almohades va arribar en el temps a tindre un ferm suport en el casament dels seus fills. Tal fon esta estreta unió que ZEIT ABU ZEIT va posar al seu fill Fernando el cognom Pérez en honor al seu padrí El senyor Jimeno Pérez i no el que li haguera correspost (Fernández).
Segons els que van conéixer a Zeit Abu Zeit en persona deien el següent d'ell:“Era un home molt ben criat i menjat, humà, just i molt culte.
Alt de cos, d'aspecte real (elegant), ulls molt bells de mirada noble i molt penetrant, rostre venerable i complaent que inspirava seguretat, ple de majestat; tènia el cabell llarc i portava sempre un bonet de seda en el cap; caminava sempre vestit de grana i acompanyat de molts criats, poetes i dels seus fills”.
Us sempre el seu nom moro i no el cristià, firmava en àrab, posant el seu nom en moro.
Sempre cap a notar que era fill de ZEIT ABU ABDALLAH, nét d'ABU HAFS, besnét del Califa príncep dels creients. Mai va despreciar ocasió per a donar a entendre que era rebesnét de MUHAMMAD EL MEBDY, fundador de la dinastia Almohade en 1.121.

http://arenos.iespana.es/barones.htm