<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Xavier</id>
	<title>L&#039;Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l&amp;#039;usuari [vlc]</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Xavier"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:Contribucions/Xavier"/>
	<updated>2026-06-16T17:13:14Z</updated>
	<subtitle>Contribucions de l&amp;#039;usuari</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dami%C3%A1n_Forment&amp;diff=481846</id>
		<title>Damián Forment</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dami%C3%A1n_Forment&amp;diff=481846"/>
		<updated>2026-06-16T17:12:18Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Damián Forment Cabot&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], c. [[1480]] - [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[1540]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]], considerat el més productiu de la [[Corona d&#039;Aragó]] i un dels primers introductors del [[Renaiximent]] en [[Espanya]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Damián Forment fon fill de Pablo Forment, escultor originari d&#039;[[Alcorisa]] ([[Terol]]), i de Beatriz Cabot i germà menor d&#039;Onofre Forment, naixqué segons pareix en Valéncia cap a 1475-1480.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es va formar junt en el seu germà en el taller patern i en l&#039;any [[1499]] contragué matrimoni en Jerónima Alboreda, en la que tingué quatre filles. Abans d&#039;abandonar Valéncia colaborà en el seu pare i el seu germà entre [[1500]] i [[1503]] en el retaule eucarístic de l&#039;antic convent de la Puritat, actualment conservat en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], i es feu càrrec, entre atres llabors, del desaparegut retaule major de la colegiata de Gandia i del retaule del gremi dels argenters o de Sant Eloy en l&#039;[[iglésia de Santa Catalina de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1505]] es documenta la talla d&#039;un Crucifix llaurat per a la catedral de la seua ciutat natal que podria haver abandonat a la mort de son pare, en [[1508]], en fer-se càrrec del taller familiar el seu germà major, puix solament un any despuix se li documenta ya en [[Saragossa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dami%C3%A1n_Forment Damián Forment en Wikipedia]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481841</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481841"/>
		<updated>2026-06-16T17:04:24Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Juan Chicharro Ortega&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Militar&lt;br /&gt;
| data_naix = [[12 de juny]] de [[1950]]   &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un militar espanyol, ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha desenrollat la seua carrera militar pràcticament sempre en unitats operatives destacant el seu pas entre atres per l&#039;Unitat Especial de Bucejadors de Combat, la Companyia Mar Oceà de la Guàrdia Real, Agrupacions d&#039;Infanteria de Marina de [[Canàries]] i [[Madrit]] i el Terç d&#039;Armada. Durant un periodo de tres anys fon professor de tàctica, estratègia i llogística en l&#039;Escola Naval Militar i de [[1994]] a [[1998]] ajudant de Camp del rei [[Joan Carles I]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en les operacions d&#039;evacuació del abans [[Sàhara espanyol]] en [[1975]] i [[1976]], formà part del contingent espanyol de l&#039;Organisació de Nacions Unides en Centreamèrica (ONUCA) durant un any, 1989/1990, constituït per a donar compliment a l&#039;[[Acort d&#039;Esquipulas]] que posava fi a la guerra en [[Nicaragua]] i en 1998/1999 al mando del segon batalló de desembarc del Terç d&#039;Armada estigué desplegat en la frontera de [[Bòsnia i Hercegovina]] en [[Montenegro]] formant part de les forces de l&#039;[[OTAN]] allí desplegades i en les operacions d&#039;interposició que allí es varen portar a terme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ascendí a [[General de Brigada]] en l&#039;any [[2003]] eixercint el mando de la Força de Protecció de l&#039;Armada i a [[General de Divisió]] en el [[2006]] sent nomenat [[Comandant General de l&#039;Infanteria de Marina]] fins al seu passe a la situació de reserva en decembre de [[2010]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del seu passe a la reserva i cessar en la situació d&#039;activitat fon vocal de la Real i Militar Orde de San Hermenegildo fins a l&#039;any [[2013]] cessant en esta despuix d&#039;una polèmica conferència que impartí en la Real Gran Penya sobre les Forces Armades i l&#039;Orde Constitucional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalisada la seua trayectòria militar i despuix del seu passe a la situació de retir formà part de [[Càritas]] Castrense i del grup de pensament Eurodefense.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2018]] fon designat pel Patronat de la Fundació Nacional Francisco Franco com a president eixecutiu d&#039;esta entitat destacant des de llavors en la defensa històrica de la figura del General [[Francisco Franco]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És autor de numerosos artículs de diversa índole (més de 500) en diferents mijos i autor del llibre (coordinador) &#039;&#039;Franco, crònica de la lluita contra la profanació de la seua tomba&#039;&#039; ([[2020]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;actualitat continua en la Fundació Nacional Francisco Franco com a Patró i President Eixecutiu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Chicharro_Ortega Juan Chicharro Ortega en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars d&#039;Espanya]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481838</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481838"/>
		<updated>2026-06-16T17:01:50Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un militar espanyol, ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha desenrollat la seua carrera militar pràcticament sempre en unitats operatives destacant el seu pas entre atres per l&#039;Unitat Especial de Bucejadors de Combat, la Companyia Mar Oceà de la Guàrdia Real, Agrupacions d&#039;Infanteria de Marina de [[Canàries]] i [[Madrit]] i el Terç d&#039;Armada. Durant un periodo de tres anys fon professor de tàctica, estratègia i llogística en l&#039;Escola Naval Militar i de [[1994]] a [[1998]] ajudant de Camp del rei [[Joan Carles I]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en les operacions d&#039;evacuació del abans [[Sàhara espanyol]] en [[1975]] i [[1976]], formà part del contingent espanyol de l&#039;Organisació de Nacions Unides en Centreamèrica (ONUCA) durant un any, 1989/1990, constituït per a donar compliment a l&#039;[[Acort d&#039;Esquipulas]] que posava fi a la guerra en [[Nicaragua]] i en 1998/1999 al mando del segon batalló de desembarc del Terç d&#039;Armada estigué desplegat en la frontera de [[Bòsnia i Hercegovina]] en [[Montenegro]] formant part de les forces de l&#039;[[OTAN]] allí desplegades i en les operacions d&#039;interposició que allí es varen portar a terme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ascendí a [[General de Brigada]] en l&#039;any [[2003]] eixercint el mando de la Força de Protecció de l&#039;Armada i a [[General de Divisió]] en el [[2006]] sent nomenat [[Comandant General de l&#039;Infanteria de Marina]] fins al seu passe a la situació de reserva en decembre de [[2010]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del seu passe a la reserva i cessar en la situació d&#039;activitat fon vocal de la Real i Militar Orde de San Hermenegildo fins a l&#039;any [[2013]] cessant en esta despuix d&#039;una polèmica conferència que impartí en la Real Gran Penya sobre les Forces Armades i l&#039;Orde Constitucional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalisada la seua trayectòria militar i despuix del seu passe a la situació de retir formà part de [[Càritas]] Castrense i del grup de pensament Eurodefense.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2018]] fon designat pel Patronat de la Fundació Nacional Francisco Franco com a president eixecutiu d&#039;esta entitat destacant des de llavors en la defensa històrica de la figura del General [[Francisco Franco]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És autor de numerosos artículs de diversa índole (més de 500) en diferents mijos i autor del llibre (coordinador) &#039;&#039;Franco, crònica de la lluita contra la profanació de la seua tomba&#039;&#039; ([[2020]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;actualitat continua en la Fundació Nacional Francisco Franco com a Patró i President Eixecutiu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Chicharro_Ortega Juan Chicharro Ortega en Wikipedia]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars d&#039;Espanya]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Emilio_Mola&amp;diff=481837</id>
		<title>Emilio Mola</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Emilio_Mola&amp;diff=481837"/>
		<updated>2026-06-16T17:00:40Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Emilio Mola.jpg |thumb|250px|Emilio Mola]]&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Emilio Mola Vidal&#039;&#039;&#039; ([[Placetas]], [[Provincia de Villa Clara|Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] [[1887]] – [[Alcocero de Mola|Alcocero]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fon un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] que tingué un paper rellevant durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] i la [[Segona República Espanyola]]. Fon també el «director» de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevació militar de 1936]] que, despuix del seu fracàs inicial, donà orige a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Una volta començada la lluita, es va destacar en la direcció de les operacions militars al mando del [[Eixèrcit del Nort (sublevat)|Eixèrcit del Nort]], especialment en la zona del [[País Vasc]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua figura ha passat a l&#039;història per haver segut el minuciós planificador del fallanc colp d&#039;Estat que donaria lloc a la [[Guerra Civil Espanyola]], pero potser més per les seues famoses &#039;&#039;directrius secretes&#039;&#039; en les que establia els métodos de repressió destinats a tots els membres simpatisants del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] que despuix serien aplicats fins a les seues últimes conseqüències. Ya iniciada la guerra, i com a rival de [[Francisco Franco|Franco]] en la jefatura de les forces sublevades, la seua mort accidental sempre ha segut motiu de discussions i especulacions.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Emilio Mola}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481835</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481835"/>
		<updated>2026-06-16T16:58:30Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha desenrollat la seua carrera militar pràcticament sempre en unitats operatives destacant el seu pas entre atres per l&#039;Unitat Especial de Bucejadors de Combat, la Companyia Mar Oceà de la Guàrdia Real, Agrupacions d&#039;Infanteria de Marina de [[Canàries]] i [[Madrit]] i el Terç d&#039;Armada. Durant un periodo de tres anys fon professor de tàctica, estratègia i llogística en l&#039;Escola Naval Militar i de [[1994]] a [[1998]] ajudant de Camp del rei [[Joan Carles I]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en les operacions d&#039;evacuació del abans [[Sàhara espanyol]] en [[1975]] i [[1976]], formà part del contingent espanyol de l&#039;Organisació de Nacions Unides en Centreamèrica (ONUCA) durant un any, 1989/1990, constituït per a donar compliment a l&#039;[[Acort d&#039;Esquipulas]] que posava fi a la guerra en [[Nicaragua]] i en 1998/1999 al mando del segon batalló de desembarc del Terç d&#039;Armada estigué desplegat en la frontera de [[Bòsnia i Hercegovina]] en [[Montenegro]] formant part de les forces de l&#039;[[OTAN]] allí desplegades i en les operacions d&#039;interposició que allí es varen portar a terme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ascendí a [[General de Brigada]] en l&#039;any [[2003]] eixercint el mando de la Força de Protecció de l&#039;Armada i a [[General de Divisió]] en el [[2006]] sent nomenat [[Comandant General de l&#039;Infanteria de Marina]] fins al seu passe a la situació de reserva en decembre de [[2010]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Despuix del seu passe a la reserva i cessar en la situació d&#039;activitat fon vocal de la Real i Militar Orde de San Hermenegildo fins a l&#039;any [[2013]] cessant en esta despuix d&#039;una polèmica conferència que impartí en la Real Gran Penya sobre les Forces Armades i l&#039;Orde Constitucional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalisada la seua trayectòria militar i despuix del seu passe a la situació de retir formà part de [[Càritas]] Castrense i del grup de pensament Eurodefense.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2018]] fon designat pel Patronat de la Fundació Nacional Francisco Franco com a president eixecutiu d&#039;esta entitat destacant des de llavors en la defensa històrica de la figura del General [[Francisco Franco]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És autor de numerosos artículs de diversa índole (més de 500) en diferents mijos i autor del llibre (coordinador) &#039;&#039;Franco, crònica de la lluita contra la profanació de la seua tomba&#039;&#039; ([[2020]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;actualitat continua en la Fundació Nacional Francisco Franco com a Patró i President Eixecutiu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Chicharro_Ortega Juan Chicharro Ortega en Wikipedia]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481825</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481825"/>
		<updated>2026-06-16T16:51:00Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha desenrollat la seua carrera militar pràcticament sempre en unitats operatives destacant el seu pas entre atres per l&#039;Unitat Especial de Bucejadors de Combat, la Companyia Mar Oceà de la Guàrdia Real, Agrupacions d&#039;Infanteria de Marina de [[Canàries]] i [[Madrit]] i el Terç d&#039;Armada. Durant un periodo de tres anys fon professor de tàctica, estratègia i llogística en l&#039;Escola Naval Militar i de [[1994]] a [[1998]] ajudant de Camp del rei [[Joan Carles I]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en les operacions d&#039;evacuació del abans [[Sàhara espanyol]] en [[1975]] i [[1976]], formà part del contingent espanyol de l&#039;Organisació de Nacions Unides en Centreamèrica (ONUCA) durant un any, 1989/1990, constituït per a donar compliment a l&#039;[[Acort d&#039;Esquipulas]] que posava fi a la guerra en [[Nicaragua]] i en 1998/1999 al mando del segon batalló de desembarc del Terç d&#039;Armada estigué desplegat en la frontera de [[Bòsnia i Hercegovina]] en [[Montenegro]] formant part de les forces de l&#039;[[OTAN]] allí desplegades i en les operacions d&#039;interposició que allí es varen portar a terme.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Secció per completar)&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481824</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481824"/>
		<updated>2026-06-16T16:46:59Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha desenrollat la seua carrera militar pràcticament sempre en unitats operatives destacant el seu pas entre atres per l&#039;Unitat Especial de Bucejadors de Combat, la Companyia Mar Oceà de la Guàrdia Real, Agrupacions d&#039;Infanteria de Marina de [[Canàries]] i [[Madrit]] i el Terç d&#039;Armada. Durant un periodo de tres anys fon professor de tàctica, estratègia i llogística en l&#039;Escola Naval Militar i de [[1994]] a [[1998]] ajudant de Camp del rei [[Joan Carles I]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Secció per completar)&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua&amp;diff=481729</id>
		<title>Acadèmia Valenciana de la Llengua</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua&amp;diff=481729"/>
		<updated>2026-06-16T11:39:51Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Enllaços externs */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Avl7.jpg|right|thumb|250px|&amp;lt;center&amp;gt;Logo de la AVL&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
L&#039;&#039;&#039;&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua&#039;&#039;&#039; (AVL) o (AVLl) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el [[16 de setembre]] de l&#039;any [[1998]], que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]] la declara com a organisme competent per a la normativisació del [[valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Antecedents ==&lt;br /&gt;
{{AP|Pacte de Reus}}&lt;br /&gt;
[[Archiu:Pactereus.jpg|right|thumb|250px|&amp;lt;center&amp;gt;Image de prensa&amp;lt;/center&amp;gt;]]&lt;br /&gt;
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]&lt;br /&gt;
Fon pactada per [[Jordi Pujol]] conjuntament en la [[Generalitat Valenciana]] durant el govern d&#039;[[Eduardo Zaplana]]&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html&amp;lt;/ref&amp;gt;, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d&#039;acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]]&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.lasprovincias.es/v/20130118/politica/diputado-exige-cierre-academia-20130118.html&amp;lt;/ref&amp;gt; per mig de subvencions millonàries.&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/&amp;lt;/ref&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Posteriorment ad este pacte [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] va oferir la creació d&#039;una acadèmia llingüística que reconeguera l&#039;unitat de les llengües.&amp;lt;ref&amp;gt;Zaplana va dir que reconeixeria l&#039;unitat de la llengua creant la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d&#039;[[octubre]] del [[2004]]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les [[Corts Valencianes]] i per dirigents de partits polítics pancatalanistes &amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionarios de la AVL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa en res, al genuí [[valencià]] parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un dictamen publicat en l&#039;any [[2005]], l&#039;Acadèmia defén la denominació &amp;quot;[[valencià]]&amp;quot; per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el [[català]] i el valencià són dos denominacions per designar la &#039;&#039;mateixa llengua&#039;&#039; que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents [[Països Catalans]]. Ademés, l&#039;Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i [[balear]], i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[Poble Valencià]] no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d&#039;arma per al [[catalanisme]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] subvenciona econòmicament la publicació oficial &#039;&#039;Unitat Jove&#039;&#039; de l&#039;organisació política jovenil del [[Bloc  Nacionalista Valencià]], [[Bloc Jove]] &amp;lt;ref&amp;gt;http://aulavirtual.uv.es/dotlrn/file-storage/view/dotlrn_fs_8353619_root_folder/dotlrn_fs_8353619_shared_folder/unitatjove01b.pdf&amp;lt;/ref&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|L&#039;orige de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d&#039;Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d&#039;acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d&#039;esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L&#039;objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López i Verdejo|Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 31.10.2019}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Creació ==&lt;br /&gt;
L&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el [[DOGV]] núm. 3.334, de 2 de setembre. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] que dictaminara sobre las &amp;quot;cuestiones lingüísticas&amp;quot; valencianas.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l&#039;entitat que podria encarregar-se d&#039;eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant els anys de govern del [[PSPV-PSOE]] en la [[Comunitat Valenciana]] la [[llengua valenciana]] va desaparéixer de l&#039;educació. Als escolars valencians se&#039;ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al [[PPCV]] per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s&#039;estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les [[Normes de Castelló]] o del 32).         &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El CVC, davant l&#039;encàrrec del president [[Eduardo Zaplana]], va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de [[1998]], que entre atres coses, diu: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:&#039;&#039;}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.&#039;&#039; &lt;br /&gt;
&#039;&#039;II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&#039;&#039;V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado&#039;&#039;}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia&#039;&#039;}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En quan al &#039;&#039;nom i naturalea&#039;&#039; de l&#039;Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d&#039;autonomia dels territoris hispànics de l&#039;antiga [[Corona d&#039;Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a [[Eduardo Zaplana]], llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s&#039;havia pactat abans ([[Pacte de Reus]]) entre el president de la Generalitat catalana, [[Jordi Pujol]], [[José María Aznar]] que fon president d&#039;Espanya despuix d&#039;eixe acort i [[Francisco Camps]] que sería més tart president de la [[Generalitat Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El seu estàndart ==&lt;br /&gt;
El seu estàndart és una barreja entre el [[valencià]] parlat i la parla de [[Barcelona]] tenint com a referència les &#039;&#039;Bases per a la unificació de l&#039;ortografia valenciana&#039;&#039;, nomenades com a [[Normes de Castelló|Normes de Castelló o del 32]]. Est estàndart és l&#039;oficial com a &amp;quot;valencià&amp;quot; en la [[Comunitat Valenciana]]. Uns eixemples d&#039;estandarisació poden ser:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1er. eixemple:&lt;br /&gt;
**AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les [[falles]].&lt;br /&gt;
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.&lt;br /&gt;
**[[Idioma català|Català]]: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2on. eixemple:&lt;br /&gt;
**AVL: Nosaltres anirem avant.&lt;br /&gt;
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: Nosatres anirem avant.&lt;br /&gt;
**[[Idioma català|Català]]: Nosaltres anirem endavant/avant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3er. eixemple:&lt;br /&gt;
**AVL: El [[valencià]] ens acosta.&lt;br /&gt;
**[[Llengua valenciana|Valencià]]: El valencià nos acosta.&lt;br /&gt;
**[[Idioma català|Català]]: El valencià ens acosta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comunicat de Lo Rat Penat ==&lt;br /&gt;
{{Cita|1. L&#039;Associacio Cultural “Lo Rat Penat”, entitat fundada en 1878 i declarada d&#039;Utilitat Publica manifesta la seua més profunda preocupacio davant la composicio de la AVLL, ya que entenem que eixa composicio no garantisa la personalitat propia i autoctona de la llengua valenciana, reconeguda en el nostre Estatut d&#039;Autonomia i en l&#039;articul 3 de la llei de creacio de l&#039;AVLL, ni reflectix el sentir majoritari del Poble Valencià. Lo Rat Penat no admetra mai l&#039;unitat de la llengua valenciana en la catalana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. Lo Rat Penat vol fer sabedor al Poble Valencià de que, sent la més antiga institucio cultural valenciana i potser la que més ha fet per l&#039;ensenyança, recuperacio, promocio i difusio de la llengua valenciana, no ha participat, no ha segut consultada ni se li ha demanat opinio en cap moment en el proces de seleccio dels components de la citada AVLL.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
3. Lo Rat Penat reafirma i expressa la seua adhesio a la Real Academia de Cultura Valenciana a la que considera acreditada cientificament per a ser el referent normatiu de la llengua valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
4. Lo Rat Penat denuncia novament l&#039;injusticia i discriminacio que supon que es continue sense tornar la validea oficial als tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
5. Lo Rat Penat vol fer igualment publica la seua ferma voluntat de seguir en la llinea d&#039;estricte valencianisme i de continuar la llabor d&#039;ensenyança, promocio i difusio de la llengua valenciana i encorajar ad eixos milers de valencians que ara es troben confosos i desconcertats a continuar treballant des de l&#039;unio de tot el mon valencianiste en la defensa de la llengua valenciana, igual que Lo Rat Penat continuarà – des del dialec i la tolerancia, des de la seua independencia politica i ideologica i sense renunciar a res de la que nos fa ser i sentir-nos valencians – en el seu mestrage i quefer cultural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
6. Lo Rat Penat rebuja i lamenta les actuacions de certes persones i colectius que per mig de l&#039;insult expressen el seu sentir ya que en el seu comportament no sols es desacrediten ells si no tambe desacrediten a tot el moviment valencianiste que es majoritariament dialogant, tolerant i respectuos en totes les formes de pensar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Junta de Govern de Lo Rat Penat&lt;br /&gt;
Valencia, juliol de [[2001]].|Publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l&#039;Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Manifest de la RACV ==&lt;br /&gt;
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un manifest que se publicà en el periòdic &#039;&#039;[[Diario de Valencia]]&#039;&#039; el 15 de decembre de l&#039;any [[2000]] que, entre atres coses, diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Es cert que sa condicio oficial ha sofert i sofrix totes les alternatives politiques que s&#039;han succeit en el nostre territori, pero no ha patit jamai l&#039;abandó del poble. Lo que ha estat i seguix estant en crisis -crisis ya cronica- es l&#039;indecisio governamental per a otorgar l&#039;autoritat llingüistica tal i com ho han decidit atres jerarquies conscients de la seua obligacio, sense inventar cap d&#039;institucio, sino afirmant aquella que el poble reconeix i aprecia com a propia. [...] Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l&#039;atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s&#039;integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d&#039;esta declaracio.|Xavier Casp. President de la Real Academia de Cultura Valenciana}}   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (&#039;&#039;Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana&#039;&#039;), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la [[Generalitat Valenciana]] i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s&#039;haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) va emetre un decàlec (&#039;&#039;Decàlec presentat per la RACV a la AVL&#039;&#039;), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l&#039;independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s&#039;han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d&#039;ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l&#039;Estatut d&#039;Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d&#039;Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s&#039;arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
9. És inacceptable que la AVL faça del valencià un dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s&#039;oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d&#039;introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Manifest de la Plataforma Normes d&#039;El Puig ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Plataf5.jpg|thumb|200px|Publicació]]&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Normes d&#039;El Puig}}&lt;br /&gt;
La [[Plataforma Normes d&#039;El Puig]] (PNP) fon una entitat cultural fundada a mitan dels [[anys 1990|anys 90]] i estava formada per més de xixanta associacions valencianes i [[valencianiste|valencianistes]] de tot tipo. En un principi esta Plataforma fon creada per a la realisació d&#039;una ampla campanya en defensa de les [[Normes d&#039;El Puig]] que va donar pas a un &amp;quot;Manifest per l&#039;Identitat i l&#039;Idioma Valencià&amp;quot; i la posterior arreplegada de firmes en favor del mateix manifest. L&#039;intenció era respondre de forma contundent al Dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que donà pas a la Llei de Creació de l&#039;[[AVL]] en l&#039;any [[1998]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Manifest per l&#039;identitat i l&#039;idioma valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una vegada mes, el Poble valencià -entitats i particulars- hem d&#039;eixir publicament a defendre el signe que millor definix la nostra identitat com a Poble: la multisecular Llengua valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El deure de qualsevol valencià es arreplegar el testimoni de la llengua dels pares i entregar-lo als fills. Igualment, el deure dels politics valencians es que esta transmissio llingüistica es puga fer en normalitat. Per ultim, les entitats i associacions culturals tenen el deure d&#039;ajudar a les persones en este quefer i exigir als politics que la cultura valenciana i l&#039;Idioma valencià no es perguen ni es distorsionen.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els darrere firmants:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Constatem que:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S&#039;ha creat un nou organisme normativisador, l&#039;[[Academia Valenciana de la Llengua]] -A.V.LL-, pero el nom no diu quína llengua va a normativisar&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La llei que crea esta academia es una nova manipulacio contra el Poble valencià i una gran mentira perque:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
no reconeix el nom exclusiu de Llengua valenciana per al nostre Idioma, per lo que atenta contra l&#039;Estatut d&#039;Autonomia, permet que se puga dir catala al valencià, inclou la Llengua valenciana dins de la catalana, partix de les [[Normes del 32]], el &amp;quot;cavall de Troya&amp;quot; de la catalanisacio de la Llengua valenciana; per este motiu, mai poden ser el &amp;quot;punt de partida&amp;quot; de la normativisacio de l&#039;Idioma valencià com es prete, puix son una adaptacio de les normes fabrianes de l&#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]] admet que la nova academia puga quedar subordinada en les seues decisions a uns atres organismes similars, no reconeix els esforços de dignificacio i normativisacio que ha fet la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] per a la Llengua valenciana, o donades les especials caracteristiques dels futurs membres d&#039;eixa academia, una volta nomenats, els danys per a l&#039;Idioma valencià, per a la nostra cultura i per al Poble valencia, poden ser irreversibles pel fet de que si la majoria es catalanista, esta, triarà els futurs relleus dins del si de la A.V.LL.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com en moltes atres ocasions, la nova academia i la llei naixen d&#039;un pacte exclusivament politic que no te en conte els interessos del Poble valencià, sino uns atres motius estranys i, ara per ara, inconfessables. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per tot lo expost,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Manifestem:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La mes energica repulsa al text de la Llei de Creacio de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua- A.V.LL.- per la seua calculada ambigüetat , per la manipulacio que fa i per les nefastes conseqüencies que pot tindre per a l&#039;Idioma valencià i la nostra cultura com a Poble diferenciat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per tractar-se d&#039;aspiracions llegitimes del Poble valencià que han segut reiteradament expressades per centenars de millers de valencians i valencianes junt a les entitats culturals en totes les manifestacions populars des de l&#039;any 1978 fins a l&#039;ultima del 13 de juny del 1997, nos reafirmem en l&#039;oficialisacio de les normes ortografiques d&#039;El Puig, fetes per valencians i per als valencians, per ser les actualment mes adequades per a la nostra llengua, les quals varen ser propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana -RACV-,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I, en conseqüencia,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Demanem:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La derogacio de la llei de creacio de la A.V.LL.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El reconeiximent oficial de l&#039;ortografia de la Llengua valenciana (normes d&#039;El Puig o de la RACV) i la seua incorporacio al sistema educatiu i administratiu: reconeiximent dels tituls de valencià de Lo Rat Penat. (&amp;quot;Ningu podra ser discriminat per rao de la seua llengua&amp;quot;. Art. 7.3 de l&#039;Estatut d&#039;Autonomia)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La reclamacio per part de la Generalitat Valenciana al Ministeri de Cultura, d&#039;un I.S.B.N. propi per als llibres en Llengua valenciana/Idioma valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Que es reconega la singularitat de l&#039;Idioma valencià dins de la Carta Europea de Llengües Minoritaries pendent encara de ratificacio per part de l&#039;Estat Espanyol,&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Que el Govern Valencià es plante davant l&#039;importacio del conflicte llingüistic entorn a l&#039;Idioma valencià i es prenguen les mides precises per a la pervivencia i normalisacio de la Llengua valenciana.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Editaren algunes publicacions en relació a la defensa de la [[llengua valenciana]], entre elles, la titulada &#039;&#039;[[Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la llei de creacio de la Academia Valenciana de la llengua -AVLl-. Apunts de futur.]]&#039;&#039;, de [[Joan Sancho]], secretari de la Plataforma, a on s&#039;explicava el moment actual i situacio de la [[llengua valenciana]], el dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), un analisis de dit dictamen i els vots particulars  i la llei de creacio de l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], uns apunts de futur acompanyat d&#039;una bibliografia recomanada, un recull de prensa i el manifest de la Plataforma.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005 ==&lt;br /&gt;
L&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d&#039;un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l&#039;any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d&#039;Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d&#039;altres territoris de l&#039;antiga Corona d&#039;Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l&#039;Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l&#039;Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d&#039;autonomia de Catalunya i les Illes Balears...&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana ==&lt;br /&gt;
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat &#039;&#039;Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana&#039;&#039;, que, entre coses, dia lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La RACV, vist i estudiat  el dictamen  de l&#039;AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l&#039;Estatut d&#039;Autonomia ni la Llei d&#039;Us i Ensenyança del Valencià definiren l&#039;identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l&#039;Estatut parle d&#039;idioma valencià i la Llei d&#039;Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l&#039;entitat i l&#039;identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de  llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d&#039;un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d&#039;ell unes variants s&#039;alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l&#039;occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d&#039;Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l&#039;Estatut d&#039;Autonomia balear.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Modificació de l&#039;Estatut ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Moes.jpg|thumb|280px|Comunicat de la RACV]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d&#039;octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d&#039;esmenes al text de l&#039;Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&amp;quot;Esmena. Supressió de qualsevo referència a l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut&amp;quot;. Justificació. L&#039;únic Estatut que fins a hores d&#039;ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d&#039;autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l&#039;existència de cap d&#039;entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l&#039;espanyola, la francesa, l&#039;alemana o l&#039;americana – contenen una norma similar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;AVL, nega la substantivitat de l&#039;idioma la normativa del qual, ara en l&#039;Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esmena. Per al cas de no acceptar-se l&#039;anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l&#039;existència de l&#039;AVL:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Substitució del carácter normatiu de l&#039;Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l&#039;obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l&#039;AVL s&#039;inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Establir el carácter obligatori de la normativa de l&#039;AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s&#039;ha indicat en la justificació de l&#039;esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d&#039;ampar...}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l&#039;oposició, aprovaren la reforma de l&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d&#039;Autonomia]] que incloïa a l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d&#039;haver dictaminat en l&#039;any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Presupavl.jpg|thumb|200px|Subvencions]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Presuposts de la Generalitat Valenciana ==&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any 2006 en que l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s&#039;incorporà a l&#039;Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la [[Generalitat Valenciana]] en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l&#039;any [[2009]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d&#039;euros i en els presuposts de l&#039;any [[2019]] apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d&#039;euros). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons l&#039;associació [[Junts front a l&#039;AVL]], des de la seua creació en [[1999]], en [[2014]] ascendia el cost total de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua a &#039;&#039;&#039;49.552.731,32 €&#039;&#039;&#039; i fins a l&#039;any [[2019]], l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua superava els &#039;&#039;&#039;65,7 millons d&#039;euros&#039;&#039;&#039; gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Acadèmics ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2001 - Elegits per les Corts Valencianes:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (primera Presidenta de l&#039;Acadèmia, 2001-2011)&lt;br /&gt;
* [[Pere Maria Orts i Bosch]]&lt;br /&gt;
* Rafael Alemany Ferrer &lt;br /&gt;
* [[Manuel Pérez Saldanya]] (President interí, 2011) &lt;br /&gt;
* [[Joan Alfons Gil Albors]]&lt;br /&gt;
* Miquel Navarro Sorní&lt;br /&gt;
* [[Xavier Casp|Xavier Casp Verger]] (President provisional en 2001)&lt;br /&gt;
* Alfred Ayza Roca&lt;br /&gt;
* [[Marisol González Felip|Maria Soledat González Felip]]&lt;br /&gt;
* [[Ricard Bellveser|Ricard Bellveser Icardo]]&lt;br /&gt;
* Josep Lluís Doménech Zornoza&lt;br /&gt;
* Vicent Gascón Pelegrí&lt;br /&gt;
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (President de 2011 a 2022)&lt;br /&gt;
* Artur Ahuir López &lt;br /&gt;
* [[Àngel Calpe i Climent]] &lt;br /&gt;
* [[Verònica Cantó Doménech]] (A) (actual Presidenta, de 2022 i fins al 15 juny de 2026)&lt;br /&gt;
* Emili Casanova Herrero (A)&lt;br /&gt;
* [[Jordi Colomina Castanyer]] &lt;br /&gt;
* [[Antoni Ferrando Francés]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Albert-Guillem Hauf i Valls|Albert Hauf Valls]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Lluís Meseguer Pallarés]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Josep Palomero i Almela]] &lt;br /&gt;
* Honorat Ros Pardo (A)&lt;br /&gt;
* [[Alfons Vila Moreno]] &lt;br /&gt;
* [[Ramón Arnau García]]&lt;br /&gt;
* [[Carme Barceló Torres]]&lt;br /&gt;
* Eduard Mira González (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):&lt;br /&gt;
[[Archiu:Notpren5.jpg|thumb|250px|Nota de prensa, març de 2016]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Avl71.jpg|thumb|250px|Nota de prensa en &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Inma Cerdà Sanchis]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Josep Martínes Peres]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Carme Miquel Diego]] &lt;br /&gt;
* [[Abelard Saragossà Alba]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Joan Francesc Mira i Casterà]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Brauli Montoya Abat]] (A)&lt;br /&gt;
* [[Rafael Ramos Alfajarín]] (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2017 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Maria Isabel Guardiola (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2021 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en compliment de la Llei d&#039;Igualtat: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Rosa Agost (A)&lt;br /&gt;
* Àngels Gregori (A)&lt;br /&gt;
* Maria Josep Marín (A)&lt;br /&gt;
* Sandra Montserrat (A)&lt;br /&gt;
* Maria Àngels Francés (A)&lt;br /&gt;
* Carme Manuel Cuenca (A)&lt;br /&gt;
* Vicenta Tasa (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2025 - Nomenada per Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Mar Iglesias (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2026 - Elegits per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en març de 2026 i a partir del 15 juny de 2026:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Vicent Beltran (A)&lt;br /&gt;
* M. Isabel Guardiola (A)&lt;br /&gt;
* Miquel Àngel Pradilla (A)&lt;br /&gt;
* Toni Sabater (A)&lt;br /&gt;
* Carles Segura (A)&lt;br /&gt;
* Enric Guinot (A)&lt;br /&gt;
* [[Susanna Lliberós]] (A)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(A) Actuals acadèmics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Presidents ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Ascensió Figueres Górriz]] (2001-2011)&lt;br /&gt;
* [[Ramón Ferrer Navarro]] (2011-2022)&lt;br /&gt;
* [[Verònica Cantó Doménech]] (2022-En el càrrec)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reacció de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans a la creació de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua==&lt;br /&gt;
L&#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]] (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d&#039;una declaració (Declaració de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans davant la constitució de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de [[2001]]. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l&#039;Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional &#039;&#039;llengua catalana&#039;&#039;; que l&#039;IEC és l&#039;entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de &amp;quot;l&#039;unitat de la llengua&amp;quot; (és dir, l&#039;unitat de les llengües valenciana i catalana), l&#039;institució catalana estaria disposta a colaborar en l&#039;AVL.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
* Un eixemple de la trampa en la que caigué el [[valencianisme]] quan la creació de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|¿Que opina voste de l&#039;[[Academia Valenciana de la Llengua]]? &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la [[llengua valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¿Per que te eixa esperança?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La presencia de persones com [[Ramón Ferrer Navarro|Ramon Ferrer]] o [[Xavier Casp]], personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l&#039;Academia, pero si se&#039;n van deixare de confiar.|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (&#039;&#039;Lo Rat&#039;&#039;, Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Declaracions de [[Jordi Pujol]] al periòdic &#039;&#039;[[El País]]&#039;&#039;:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Jordi Pujol|Pujol]] revela que pactó en 1996 con [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] la unidad de la lengua. CiU supeditó su apoyo a la investidura de Aznar como presidente del gobierno al reconocimiento del catalán. Jordi Pujol reveló ayer que en 1996 pactó con su homólogo en la [[Generalitat Valenciana|Generalitat valenciana]], Eduardo Zaplana, la unidad lingüística del catalán a cambio del apoyo de CiU a la investidura de [[José María Aznar]]....&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[El País]]&#039;&#039;, 10.11.2004)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l&#039;[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d&#039;Aznar-Pujol per a la creació de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!&#039;&#039;|&#039;&#039;Baleares y Valencia, moneda de cambio&#039;&#039;, per Juan Vanrell (&#039;&#039;[[La Razón]]&#039;&#039;, 27.11.2004)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban... No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...&#039;&#039;|&#039;&#039;Baleares y Valencia, moneda de cambio&#039;&#039;, per [[Juan Vanrell]] (&#039;&#039;[[La Razón]]&#039;&#039;, 27.11.2004)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Extracte de l&#039;artícul d&#039;opinió de [[Pere Martínez Lloret]], archiver i bibliotecari, publicat en el &#039;&#039;[[Diario de Valencia]]&#039;&#039;: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Tant el president del Govern de la Comunitat Valenciana com tot el seu voltant demostren no tindre vergonya ni res que se li parega, traicionant a la Llengua Valenciana, mantenint obert un femer com l&#039;AVL, sobre tot despres de defendre-la en l&#039;ultim congres i tambe abans, puix anaven a desfer-la si duyen avant el dictamen. I el dugueren avant (encara que no servixca per a res, puix està ple de mentires). I no la deroguen, ni dimitixen als sinistres personages, seguint donant-los corda i traicionant-la alevosament. [...] A Rajoy vullc dir-li tambe que els valencians estem farts de ser moneda de canvi, que no fa res per Valéncia ni per la Llengua Valenciana. I quan arribe a la presidencia d&#039;Espanya (si arriba) fara com els anteriors presidents, s&#039;ajuntarà en els separatistes catalans, i millor si no tenen problemes per causa de la llengua. Ya parlarém quan arribe el moment, puix els valencians tambe sabem fer-ho.¡I Vixca Valéncia, la Cultura, Historia i Llengua Valenciana!|‘¿A que esperes Camps per a desfer-la?’, per Pere A. Martínez i Lloret (&#039;&#039;[[Diario de Valencia]]&#039;&#039;, 14.4.2005)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* La filòloga, [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]], explica en un cicle de conferències en l&#039;any 2005, el pacte polític per a crear l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL):&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, líder del PP, pacta un text en Joan Romero, líder del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l&#039;unitat de la llengua al dir que:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;quot;el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l&#039;antiga Corona d&#039;Aragó&amp;quot;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 19 de juliol de 1998 &#039;&#039;Levante&#039;&#039; publicava l&#039;artícul &#039;Los sastres del dictamen&#039; (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la &#039;resolució&#039; del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l&#039;almoneda de la política barataria:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.|&#039;&#039;¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX&#039;&#039;, per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s&#039;aprova la &#039;Llei de creació de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua&#039; (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d&#039;ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l&#039;entitat historica de la Llengua Valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En cap moment apareix la denominacio &#039;Llengua Valenciana&#039;. El mateix humillant nom &#039;Academia Valenciana de la Llengua&#039;, en lloc de &#039;Academia de la Llengua Valenciana&#039;, entra en confrontacio en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la Llengua Valenciana; sent una llei de categoria inferior, entra, puix, en contradiccio en una superior.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la dita &#039;Llei&#039; hi ha una obsessiva referencia a les antidemocratiques &#039;Normes del 32&#039; de les que, equivocadament, diu que: &#039;constituiren i contituixen un consens necessari&#039;, ocultant que les &#039;Bases (no normes) del 32&#039; eren: &#039;unas &#039;normas ortográficas&#039; unificadoras que son una adaptación de las del &#039;Institut d&#039;Estudis Catalans&#039;&#039; (M. Sanchis Guarner dixit) i que consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d&#039;una codificacio basada en l&#039;establida per el privat IEC. Inclus l&#039;obsoleta normativa ortografica del 32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &#039;Llei de la AVL&#039; ignora la llinea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüistes valencians del sigle XX, com els filolecs P. Lluïs Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa, L. Penyarroja, J. Boronat,... i es centra en les opinions, gens rigoroses, d&#039;una serie de colaboradors de l&#039;ambit catala que a soles busquen la subordinacio encoberta de la Llengua Valenciana al dominant dialecte barceloni (neocatala). Alguns dels colaboradors, de perfil netament politic, carixen del necessari bagage filologic que la seua condicio requerix.|&#039;¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d&#039;una llengua. Segles XIX i XX&#039;, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], explica les raons polítiques del pacte per a crear la AVL:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.&#039;&#039;|&#039;&#039;Las tribulaciones de la RAE&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Leopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l&#039;unitat del catala; vorejava l&#039;autentica normativisacio valenciana de l&#039;ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l&#039;AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l&#039;incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l&#039;anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d&#039;una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i improndre la del vei. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat &#039;principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l&#039;entitat del valencià&#039;: l&#039;assalt més frontal mai abans intentat des d&#039;una institucio de la Generalitat a l&#039;identitat d&#039;una llengua i d&#039;un poble. El dictamen, monument a l&#039;ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l&#039;estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l&#039;AVLl a traves d’una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l&#039;oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l&#039;ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada &#039;Gramatica Normativa Valenciana&#039; i el &#039;Diccionari Ortogràfic&#039;, de 2006.|&#039;25 anys de la &#039;Cardona Vives&#039;&#039; ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Peñarroja i [[Eliseo Forcada]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Extracte de l&#039;artícul publicat per [[Pere Martí i Martínez]] en el periòdic &#039;&#039;[[Valéncia Hui]]&#039;&#039; el 7 de novembre de l&#039;any 2007:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|[...] Portem molt de temps soportant l&#039;introducció de l&#039;idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l&#039;insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta &#039;Comunitat&#039;, que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d&#039;interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s&#039;aplicava des d&#039;abans d&#039;estar constituïda i en ple funcionament la &#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]&#039; (AVL), és dir; s&#039;està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la del &#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]]&#039; (IEC). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua&#039; (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La &#039;Conselleria de Cultura, Educació i Esports&#039;, no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La &#039;[[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià]]&#039;, inserida en l&#039;àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de &#039;valencià&#039; en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, &#039;cultismes&#039; per a depurar el valencià de vulgarismes i &#039;castellanismes&#039; impropis, en l&#039;unic fi d&#039;eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]|&#039;La vergonya de la &#039;Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià&#039;&#039; ([[Valéncia Hui]], 7.11.2007), per [[Pere Martí i Martínez]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en les següents editorials de la [[Revista Rogle]], lo següent:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|[...] Per supost, estava cantat que la proposta mes substancial, la que demanava modificar la definicio de valencià per a que no continuara figurant com a varietat del catala, no anava a ser acceptada. No ha d&#039;estranyar-nos, al cap i a la fi la [[RAE]] no es una institucio cientifica, sino politica, des del moment que la seua funcio no es llimita exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d&#039;influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccionari la RAE definia al valencià com a llengua fins a l&#039;edicio de 1970, en la que passava a considerar-lo com a una varietat del català. Este canvi arbitrari -mai explicat ni avalat per cap acort dels seus academics- es produi gracies a la maniobra “politica” del que fon el seu secretari, [[Julio Casares]]. (Recomanem ad este respecte la llectura de [[La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana]], del [[Colectiu Valldaura]]. Ed. [[Lo Rat Penat]]. [[Burriana]], [[1992]]).[...] Pero es que ni per a quedar be han acceptat ni la mes aseptica -en el sentit de que no se&#039;ls pot atribuir cap carrega ideologica- de les propostes de la [[RACV]]. Es dificil entendre, per posar nomes alguns eixemples, que no s&#039;accepte incorporar els termens [[foguera]], [[gayata]] o [[tomatina]] quan -com diu l&#039;informe de la RACV- figura la paraula [[falla]] des de fa molt, o que es neguen a substituir -com demanava la RACV- totes les voltes que apareix en alguna definicio el terme [[Llevant espanyol|Levante]] per la denominacio oficial de Comunidad Valenciana, o, per ultim, que no s&#039;accepten unes llaugeres modificacions en les definicions de paella, [[Fideuà|fideuá]] o [[Saragüells|zaragüelles]] per a que s&#039;ajusten mes a la realitat.[...] No volem perdre massa temps recordant la falaç actuacio del govern valencià en este cas, que prometé elaborar un informe per a demanar a la RAE la modificacio del terme valenciano i al final no ho feu. ¿Ad algu li estranya ya, ad estes altures, este comportament arbitrari i gens honorable, revelador d&#039;un absolut despreci cap als valenciaparlants? Volem destacar en canvi el fet de que la RAE haja ningunejat a la RACV d&#039;una manera tan escandalosa.[...] En realitat la RACV, per lo manco la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura]], des de que se creà la [[AVL]] està pendent d&#039;un fil.[...] La proyectada destruccio del [[Valencians|Poble Valencià]] -de la que la desaparicio de la [[llengua valenciana]] nomes es un primer i necessari pas- continúa la seua marcha implacable, tant en l&#039;ambit estrictament valencià com, ya ho veem, en l&#039;ambit espanyol, i inclus en l&#039;internacional. Nomes la dignitat, la fortalea i el compromis de tots i cada u dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho podran revertir esta perniciosa situacio.|&#039;Joc d&#039;academies&#039;. Extracte de l&#039;editorial de la [[Revista Rogle]] (nº 93, juny 2014) editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|I, encara sense acabar en estes calors, i en l&#039;esperança de que arribe la pluja, nos trobem en les ultimes declaracions d&#039;alguns liders del partit de la gavina demanant a la AVL que faça lo que no ha fet mai, defendre la llengua valenciana. I la AVL complirà obedientment la missio per a la que fon creada, aço es, rebre totes les critiques mentres els autentics responsables del proces de destruccio de la llengua valenciana se fan passar pels seus defensors. En esta pugna en la AVL, que faran durar fins a les eleccions, i la crida contra l&#039;amenaça del tripartit, esperen conservar el vot dels valencians pijor informats.|&#039;Un estiu molt calent&#039; ([[Revista Rogle]], nº 96, setembre 2014). Editada pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Una autonomia sense anima es lo que hem tingut tot este temps. Dos dels nostres Molt Honorables no eren valencians, lo qual no haguera tingut cap importancia si hagueren demostrat en les seues accions un sentiment de valenciania: [[Eduardo Zaplana]], murcia, es llimità a utilisar Valencia com a trampoli per a situar-se en Madrit mentres afonava, encara mes, als valencians en la creacio de la [[AVL]] i iniciava una absurda politica d&#039;obres faraoniques i grans events que ignorava la tradicio empresarial valenciana i nos abocava a un endeutament incontrolat; i [[José Luis Olivas]], conquense, se carregà, practicament ell a soles, dos de les tres majors entitats financeres valencianes en la seua calitat de president del [[Banc de Valencia]] i de [[Bancaixa]] (que des de la seua arribada sempre se denominà &#039;&#039;Bancaja&#039;&#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero els que sí han segut valencians de naiximent tampoc han fet gala d&#039;esta circumstancia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Joan Lerma]] converti el sistema educatiu en un aparat d&#039;alienacio al servici d&#039;una ideologia tan intensament antivalenciana com es el [[pancatalanisme]]. Un atre tant feu en la creacio de [[RTVV|Radio Televisio Valenciana]]. Mentrestant, no movia un dit per a defendre els interessos valencians quan eren posats com a moneda de canvi en les negociacions europees (pense&#039;s en els citrics) o erem utilisats com a conillets d&#039;indies de la Reconversio Industrial, que començà emportant-se per davant els [[Alts Forns de Sagunt]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
De [[Francisco Camps]] poc se pot dir que no s&#039;haja dit ya. Negocià una renovacio de l&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d&#039;autonomia]] al servici dels interessos de Madrit, en el que, imperdonablement, blindà eixa aberracio denominada [[AVL]]. I ya de pas, en el temps lliure que li deixaven les seues visites al sastre, nos afonà en una sima economica de la que tardarém decades en eixir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Alberto Fabra]] no ha fet sino seguir els passos dels seus predecessors.|Extracte de l&#039;editorial ([[Revista Rogle]], nº 97, Octubre 2014)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El  passat  mes  de  juliol  es  donava  publicitat  en  la  prensa  al  “Acord  de  cooperació  per  una normativa  inclusiva  i  unitària”  que  l&#039;AVLl  havia  signat  en  el  mes  de  giner  de  l&#039;any  en  curs  i  el “Protocol  general  d&#039;actuació  de  l&#039;Institut  d&#039;Estudis  Catalans,  l&#039;Acadèmia  Valenciana  de  la Llengua  i  la  Universitat  de  les  Illes  Balears”  que  firmaven  el  mes  de  juliol. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alguns  academics  han  manifestat,  en  una  serie  de  vots  particulars,  la  seua  disconformitat. Resumint,  en  ells  venien  a  queixar-se  del  procediment  que  s&#039;havia  seguit,  puix  el  text  del “Acord”  fon  redactat  per  l&#039;IEC  sense  donar  la  possibilitat  de  discutir-lo,  ni  d&#039;esmenar-lo.  Es queixaven  de  que  no  se  tenien  en  conte  determinades  particularitats  i  inclus  de  que  s&#039;invadien competencies  que  la  llei  de  creacio  de  la  dita  academia  li  otorgava  –tambe  ad  ells.  ¡Fum  de boja!&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En  conte  de  tant  de  vot  particular,  si  realment  creuen  en  la  singularitat  de  la  llengua valenciana  i  en  la  subordinacio  a  la  que  est  acort  la  somet,  ¿per  qué  no  dimitixen?  No,  no  ho faran,  perque  el  pesebre  es  el  pesebre  i  una  volta  que  alguns  ya  hipotecaren  el  seu  passat “valencianiste”,  ara,  ¿qué  els  anava  a  quedar?|&#039;El &amp;quot;Acord&amp;quot;, l&#039;AVLl i els autentics culpables&#039; ([[Revista Rogle]], nº 168, Setembre 2020)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;entitat cultural valenciana, [[Círcul Cívic Valencià]] (CCV), denunciava en l&#039;any [[2013]] els diners que s&#039;utilisaven per a promoure el catalanisme en terres valencianes: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El coste del [[Pancatalanisme|catalanismo]] en [[Valencia]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Círculo Cívico denuncia las subvenciones que reciben las entidades pancatalanistas en la [[Comunitat Valenciana|Comunidad Valenciana]] por parte del  Gobierno del [[Partit Popular|PP]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Círculo Cívico Valenciano (CCV) ha denunciado la cantidad de dinero que la [[Generalitat Valenciana|Generalidad Valenciana]] ha asignado en 2013 a la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|Academia Valenciana de la Lengua (AVL)]] y al [[Consell Valencià de Cultura|Consejo Valenciano de Cultura (CVC)]], dos de las numerosas instituciones y entidades que utiliza el catalanismo para &amp;quot;la promoción del uso y enseñanza del catalán en territorio valenciano&amp;quot;, despreciando al valenciano.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Según los presupuestos para [[2013]], la dotación económica para la Academia, &amp;quot;la institución que oficializa y normativiza el catalán que se habla en territorio valenciano&amp;quot;, según el CCV, es de 3.265.000 euros, que se dividen en 1.691.000 para la partida de &amp;quot;personal&amp;quot;, 1.384.400 euros para &amp;quot;gasto corriente&amp;quot;, y 189.430, para &amp;quot;operaciones de capital&amp;quot;.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Para Círculo Cívico, llama la atención, &amp;quot;un año más&amp;quot;, la partida dedicada a personal, ya que &amp;quot;obviamente, 21 académicos a 6.000 euros/mes, realizando actividades de dudosa utilidad a la sociedad valenciana&amp;quot; salen caros. &amp;quot;Estos 21 privilegiados tienen el demérito de ser los únicos miembros de una academia lingüística en España que cobran un salario&amp;quot; denuncia CCV, y añade tajante: &amp;quot;la mentira necesita siempre complicidad, y esta complicidad, a los valencianos, no es muy cara&amp;quot;.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Sobre la partida &amp;quot;gasto corriente&amp;quot;, explica Círculo Valenciano que este dinero es de dónde salen las habituales subvenciones a entidades como la [[Associació d&#039;Editors del País Valencià]], [[Escola Valenciana]], [[Fundació Bromera]] &amp;quot;y similares&amp;quot;. En 2012, la AVL distribuyó de esta partida más de 700.000 euros entre el &amp;quot;entramado asociativo y editorialista del catalanismo valenciano&amp;quot;.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Con respecto al Consell Valencià de Cultura (CVC), la entidad consultiva y asesora de la Generalidad Valenciana en lo referente a la cultura, encargada de elaborar el dictamen de creación de la AVL, y la designación de los académicos, se embolsará este año 1.536.000 euros, correspondientes 591.000 a &amp;quot;personal&amp;quot;, 894.000 a &amp;quot;gasto corriente&amp;quot;, y 50.980 euros a &amp;quot;operaciones de capital&amp;quot;.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El Consell tiene, según el CCV, &amp;quot;la virtud de contar entre sus miembros, pasados y presentes, a ínclitos personajes del entorno de la subcultura catalanista de la Comunidad Valenciana&amp;quot;. Algunos ejemplos &amp;quot;paradigmáticos&amp;quot; son el ensayista [[Joan Fuster]], el escritor [[Ferran Torrent]], el escultor [[Andreu Alfaro]], la política socialista [[Pepa Frau]] y el filólogo e historiador [[Manuel Sanchis Guarner|Manuel Sanchis]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Círculo Cívico Valenciano recalca que estas subvenciones son sólo las que provienen de la Generalidad Valenciana. Faltaría por contabilizar todo lo que reciben estas entidades pancatalanistas del [[Govern d&#039;Espanya|Gobierno de España]] y de la [[Generalitat de Catalunya|Generalidad de Cataluña]].&#039;&#039;|Círcul Cívic Valencià (&#039;&#039;[[El Palleter]]&#039;&#039;, 08.02.2013)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;Investigador i escritor valencià, [[Joan Ignaci Culla]], parla sobre la suplantació de la llengua valenciana per part de la AVL:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l&#039;absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d&#039;una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d&#039;una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l&#039;aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d&#039;Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d&#039;identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d&#039;autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d&#039;un politic s&#039;omplirà la boca parlant de la recuperacio de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?|&#039;&#039;300 anys de suplantacions llingüistiques&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 22.4.2007), per Joan Ignaci Culla}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En l&#039;aprovació del &#039;Diccionari Normatiu Valencià&#039; (DNV), en el que definix &#039;valencià&#039; com un &#039;idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d&#039;Aragó i que també rep el nom de català&#039;, l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.|&#039;&#039;La traïció de la AVL&#039;&#039; (&#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;, 24.2.2014), per Joan Ignaci Culla}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Maria Jesús Coves]], filòloga i escritora valenciana, escriu sobre [[Xavier Casp]] i l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Com també s&#039;expressà en tota claritat en l&#039;entrevista que li feu [[Felip Bens]] per a la revista Lletraferit, en la que dia: &amp;quot;... ho vaig advertir. Si yo no veig una actuació valencianista de l&#039;[[AVL]], me n&#039;aniré i faré una declaració pública de perqué me&#039;n vaig...&amp;quot;.|&#039;Xavier Casp&#039; per [[Maria Jesús Coves|Mª Jesús Coves]]. [[Revista Renou]], nº 78, març 2014, editada per l&#039;[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cardona i Vives de Castelló]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El filòlec i acadèmic de la RACV, [[Voro López]], explica l&#039;orige de la AVL:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|L&#039;orige de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; [[José María Aznar|Aznar]] necessitava a Convergència i Unió per a ser president, [[Jordi Pujol|Pujol]] posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del [[Institut d&#039;Estudis Catalans]], Aznar encomanà a [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el [[PSOE-PSPV|PSPV]] nomenaren una majoria d&#039;acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d&#039;esta llengua (el català) parlada a la [[Comunitat Valenciana]]», contradient l&#039;[[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L&#039;objectiu de Pujol està complit.|¿Per a qué servix la AVL? per [[Voro López]]. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 31.10.2019}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;escritor i professor, [[Òscar Rueda]], comenta l&#039;acort de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua en atres entitats per a l&#039;unitat de les llengües:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|S&#039;ha fet públic un acort entre l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans i la &#039;Comissió Tècnica d&#039;Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears&#039; en el que s&#039;afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, nomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d&#039;encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d&#039;eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar &#039;en diferit&#039; lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l&#039;acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l&#039;història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.|&#039;&#039;La sumissió de la AVL&#039;&#039;, per [[Òscar Rueda]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 7.2.2020)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Comunicat de [[Lo Rat Penat]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l&#039;entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s&#039;ha manifestat en contra d&#039;una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l&#039;entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s&#039;implanten models idiomàtics que accentuen l&#039;assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.|Comunicat de [[Lo Rat Penat]] sobre la sentència del TS i l&#039;actitut de la AVL (1.7.2020)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;entitat cultural valenciana, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]], comenta sobre les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques del 32]]: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Si atenem a les informacions, aixina com al document, que daten cronologicament la presa de l&#039;acort ortografic de les Bases del 32, conegudes com Normes de Castello, el passat 21 de decembre es complien 90 anys d&#039;aquella “firma”. El document en que se presenten les bases ortografiques del 32, a pesar de la seua brevetat i falta de consistencia, ha fet correr rius de tinta. Recordar que consta de huit fulls, el primer i part del segon contenen el&lt;br /&gt;
preambul, del 2 al 5 plasmen les 32 “normes” (en l&#039;original) redactades de manera concisa i sense cap argumentacio, i els tres ultims arrepleguen la relacio de firmes d&#039;entitats i personalitats del moment que s&#039;adheriren.[...]No es necessari repetir que l&#039;elaboracio d’esta “normativa” fon la manera de, paulatinament, anar catalanisant l&#039;idioma valencià, un proyecte que havia pres cos temps arrere en les ments de destacats pancatalanistes, com eren els seus promotors i posteriors difusors.[...]Hui les Bases del 32 (o Normes de Castelló) estan declarades BIC, sent l&#039;element que ha aprofitat per a fingir una patina de “valencianitat” a tota la llegislacio generada a partir del “Dictamen sobre la llengua” (13 de juliol de 1998) del Consell Valencià de Cultura –una nova estafa al poble valencià– i posterior creacio de la AVL (Llei de creació de 16 de setembre de 1998, entitat constituïda el 21 de juliol de 2001), un instrument per a fer convergir la llengua valenciana en la catalana, que en els seus “treballs”, a banda d&#039;impondre l&#039;ortografia i la morfosintaxis del catala, infravalora sistematicament el lexic genuï del nostre idioma priorisant el catala.|Extracte de l&#039;artícul &#039;&#039;90 aniversari de les bases del 32&#039;&#039; per [[Juli Moreno]] (&#039;&#039;[[Revista Rogle]]&#039;&#039;, nº 196, giner 2023)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notícies en prensa ==&lt;br /&gt;
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|280px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el [[Pacte de Reus]] i la creació de la AVL]]&lt;br /&gt;
{{Cita|La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.|&#039;&#039;El Palleter. Bolleti d&#039;informacio valencianista&#039;&#039; (nº 1, setembre 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l&#039;Estatut d&#039;Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s&#039;hauria d&#039;haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unió Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.|&#039;&#039;El Palleter. Bolleti d&#039;informacio valencianista&#039;&#039; (nº 1, setembre 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Notavl.jpg|thumb|280px|Modificació de la normativa de la AVL]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:AVLmm.jpg|thumb|280px|La AVL pacta una normativa unitaria de valencià i catalá]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Avlpuig.jpg|thumb|280px|Respal de la AVL al català]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Avl.Valencia.hui.jpg|thumb|280px|Portada de prensa]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* La creació de la [[AVL]] no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El [[valencianisme]] considera que ya existix una entitat normativa de la [[llengua valenciana]], la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s&#039;ha dedicat a l&#039;estudi, conreu i l&#039;elaboració de documents relacionats en la [[llengua valenciana]] (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El [[pancatalanisme]] també rebuja la AVL perque diu que ya està l&#039;[[Institut d&#039;Estudis Catalans]], no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la [[llengua catalana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 22.12.2002)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre el [[Pacte de Reus]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Jordi Pujol]]: &amp;quot;[[Eduardo Zaplana|Zaplana]] dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.&#039;&#039;|(&#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;, 30.11.2004)]}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): &amp;quot;Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol&amp;quot;... &amp;quot;Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística&amp;quot;&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 9.12.2004)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Francisco Camps]] celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.&#039;&#039;|(&#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;, 8.3.2005)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Esteban González Pons|González Pons]] (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).&#039;&#039;|(&#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;, 13.3.2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre el dictamen de la AVL:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene &amp;quot;unas señas d&#039;identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... [[Esteban González Pons|González Pons]] asegura que el contenido del consenso &amp;quot;avala la posición&amp;quot; del Gobierno de la Generalitat.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Heraldo de Castellón]]&#039;&#039;, 10.2.2005)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre un informe de l&#039;[[Unió Europea]], que a continuació referenciem:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.&#039;&#039;|(&#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;, 22.9.2005)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La resposta de la AVL en la prensa: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.&#039;&#039;|(&#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;, 1.10.2005)}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* La AVL sobre el topònim del [[Cap i Casal]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La AVL estudia el mayor uso de &amp;quot;Valéncia&amp;quot;. La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial &amp;quot;València&amp;quot;.&#039;&#039;|(&#039;&#039;La Razón&#039;&#039;, 20.6.2006)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La AVL lamenta que baixe l&#039;us del valencià i propon potenciar el català. L&#039;ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.|(&#039;&#039;[[Valéncia Hui]]&#039;&#039;, 30.6.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre la ret de mijos en català.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La AVL respalda la red de medios en catalán del hermano de Puig. La entidad normativa colabora con la firma subvencionada por la Generalitat de Cataluña.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[ABC]]&#039;&#039;, 30.4.2015)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre les senyes d&#039;identitat valencianes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Los nuevos miembros de la AVL cuestionan la Senyera y el nombre de la Comunitat.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 16.3.2016)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre el català i els seus dialectes (segons la notícia)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;De hecho, la Academia Valenciana de la Lengua puso fin a este debate hace casi una década al considerar que el valenciano y el catalán son nombres diferentes para el mismo idioma. Sus pequeñas diferencias no suelen reflejarse en el lenguaje escrito.&#039;&#039;|&#039;Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?)&#039; (&#039;&#039;[[La Razón]]&#039;&#039;, 02.01.2023)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Sobre l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] es un antro de destrucción de las señas de los valencianos.&#039;&#039;|José María Llanos, síndic de Vox, declaracions en el plenari de [[Corts Valencianes|Les Corts]], 18.9.2024 (&#039;&#039;[[Mediterráneo]]&#039;&#039;, 19.9.2024)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Xavier Casp ==&lt;br /&gt;
En [[juny]] de l&#039;any [[2001]] l&#039;escritor i poeta &#039;&#039;&#039;[[Xavier Casp]]&#039;&#039;&#039; accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], fet que li supongué l&#039;enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el [[15 de juny]] de [[2001]] a les portes de la sèu de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|III. La [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l&#039;institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s&#039;ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l&#039;establida, d&#039;acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, [[Institut d&#039;Estudis Catalans]], etc...).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la [[Llengua Valenciana]], l&#039;atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s&#039;integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d&#039;esta declaracio.|&#039;Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana&#039; (&#039;&#039;[[Diario de Valencia]]&#039;&#039;, 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No obstant, poc més d&#039;un any despuix, el [[10 de setembre]] del [[2002]] presentà la seua dimissió com a membre de la [[AVL]], aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Acadèmia de la llengua. Casp afirma que &amp;quot;si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL&amp;quot;. El escritor dice que las editoriales catalanas quieren &amp;quot;aniquilarla&amp;quot; para tener más mercado. El poeta llama &amp;quot;fascistas&amp;quot; a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 23.9.2002)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... la AVL &amp;quot;ha nacido&amp;quot; para defender la singularidad del valenciano, por lo que &amp;quot;si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia&amp;quot; y los académicos &amp;quot;aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo&amp;quot;. En este punto, el poeta desvela que hay &amp;quot;discusiones&amp;quot; en el seno de la AVL porque &amp;quot;varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está&amp;quot;... Para Casp la AVL debería &amp;quot;limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea&amp;quot;. Así defiende que la ortografía &amp;quot;ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.&#039;&#039;|(&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 23.9.2002)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carta de dimissió de l&#039;AVL ===&lt;br /&gt;
{{cita|&lt;br /&gt;
:Honorable Sra. Presidenta de l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] &lt;br /&gt;
:[[Monasteri de Sant Miquel del Reis]]&lt;br /&gt;
:Av. de la Constitucio, 284&lt;br /&gt;
:46019 - Valencia&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Benvolguda Ascensio: no pots ni imaginar-te cóm me dol, cor amunt, l&#039;haver d&#039;escriure&#039;t esta carta que, per rao de consciencia, te l&#039;he d&#039;expressar en la responsabilitat de la paraula firmada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des del dia 24 de decembre de l&#039;any [[2001]], en la meua salut física se m&#039;han vengut i se me venen declarant motius de malaltia que m&#039;han prohibit i em prohibixen atendre res que no capia en lo mèdicament necessari, motius que no em cal relatar perque no són ells per ells lo que importa, sino per les inevitables conseqüencies en la meua conducta personal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per això, es ben coneguda per tu (i suponc que també pels a penes estrenats colegues) la meua absencia i, per tant, inassistencia a les reunions i a les faenes que venen constituint l&#039;existencia de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua. Vullc dir que la meua situacio personal deixa un buit inacceptable, i també irrecuperable en temps, en el cas de l&#039;Academia i una actitud personal incomprensible per a la Valencia que espera o desespera de l&#039;Academia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;He deixat passar un temps en silenci, crec que ya massa llarc, per a decidir-me&#039;&#039;&#039;, pero es per la confiança que sempre dona el sentir-se millorar. &#039;&#039;&#039;Pero ya no puc ni dec fugir&#039;&#039;&#039; de respondre&#039;m a la pregunta que m&#039;inquieta: ¿a qué pot arribar la milloria en els limits que cada dia m&#039;impon la propia edat? Si soc vell d&#039;anys i, naturalment, vaig envellint de facultats, ¿quínes aptituts tinc per a cada actitut? El sol fet de preguntar-me a mi mateix, ¿no es ya una minva?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les poquetes sessions a les que vaig assistir, abans d&#039;emmalaltir-me, tractaren de la constitucio de lo que podem dir el cos de l&#039;Academia, i com les qüestions administratives, reglamentaries, formals no m&#039;han importat mai massa, dec confesar que vaig assistir pero no havia entrat, perque l&#039;Academia encara no havia començat a ser. En veritat de veritat, sobre lo essencial, que es tractar i prendre decisions sobre l&#039;idioma valencià, no s&#039;havia ni insinuat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Lo que yo portava segur (i he de creure que també tots els atres) es que com a Academia per llei, partiem de la llei, l&#039;Estatut que proclama: «Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà», ben conscient de que el «son» rebuja qualsevol suspicacia; se tracta no de dos idiomes que se diuen valencià i castellà, sino que ho son, com aixina mateix ho confirma la Llei d&#039;us i ensenyament del valencià que fa constar: «El valencià i el castellà son llengües oficials de la Comunitat Valenciana», i encara anticipa, en el punt anterior, que «El valencià, com a llengua propia de la Comunitat Valenciana...»&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com el meu callar des del 24-12-2001, ni reservadament ni publicament, no pot ni deu significar res, perque ni afirme ni negue, lo llògic i lo honrat per la meua part es dir-te, respectadissima presidenta, que aci te presente la meua renuncia irrevocable a la condicio d&#039;Academic de l&#039;Academia Valenciana de la Llengua, que vaig jurar en el solemne acte public del dia vintitres de juliol de l&#039;any 2001 en la nostra Generalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Espere, perque aixina t&#039;ho pregue, que ho confirmes a on corresponga, si be des d&#039;ara ya me considere desvinculat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;I ara, desijar i confiar que eixa Academia sabra ser lo independentment academica per a fonamentar la realitat secular de la personalitat llingüistica dels valencians, als que servix&#039;&#039;&#039; entranyada en l&#039;evolució del hui de tots els ahirs per al dema de cada dia. Crec que el cor i el cervell d&#039;eixa Academia, despullada de prejuïns, harmonisarà el sentiment i l&#039;enteniment per a la causa que fon creada. I desige i confie que, per a vigorisar l&#039;espera del nostre poble, &#039;&#039;&#039;solidificarà en primicia certes senyes d&#039;identitat llingüistica valenciana&#039;&#039;&#039;, pletoriques de vitalitat des dels nostres classics insenescents fins l&#039;actualitat constant, &#039;&#039;&#039;com per eixemple el lo tan malevolament embargat de la nostra fortuna de matisos; el digraf che inseparable perque representa nomes un so consonantic, d&#039;articulacio africada, palatal i sorda: chafar, changlot, che, chec, chic, chuplar, chufa, orchata; la y, sense la qual no tindriem semiconsonant per a escriure ya, yugular, proyecte, yo, inyectar, gayata, yayo...&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Benvolguda Ascensio: un abraç ben sincer, de&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Xavier Casp&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
P. D.- Me prenc la llibertat d&#039;escriure&#039;t aci mateix, perque m&#039;interessa fondament que estes paraules queden inseparables, pero independents, de totes les anteriors. T&#039;exponc unes consideracions menudetes, pero transparents per autentiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Hauras vist que, en la direccio, he escrit Monasteri i no Monestir, perque tot lo referent a monasteri resulta monacal, sense que aparega eixa e intrusa imitativament acceptada per perea mental;&#039;&#039;&#039; i en final de valencianissim criteri, com per eixemple cementeri. Monasteri, viva paraula nostra de sempre...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En veritat, &#039;&#039;&#039;vullc que consideres que el valencià que t&#039;escric es el que respon a les meues conviccions,&#039;&#039;&#039; fermes perque no les prenc mai a lo llauger, pero que no són mai dogmatiques, per lo que a tota hora he estat i estic predispost i dispost a raonar, perque siga a on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, yo aportare el meu amor actiu durant més de setanta anys d&#039;usar-la parlant i escrivint. &#039;&#039;&#039;Dogmes nomes accepte, per catolic, els del Papa quan s&#039;expressa ex cathedra...&#039;&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I acabe adherint-me, ¡clar que si!, a lo que un cordobés famos, que fa 1.999 anys que va nàixer, digué (en llati): «¡Quina gran follia es témer ser infamat pels infames!»&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Perdona&#039;m, Ascensio, l&#039;haver-te escrit llargament. No m&#039;he atrevit a acurtar res.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enquestes ==&lt;br /&gt;
En febrer de l&#039;any [[2014]], els dos periòdics en paper més importants del [[Regne de Valéncia]] oferiren al poble valencià dos enquestes, ací deixem els seus resultats:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;¿Crees que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) debería suprimirse?&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Si - 81,8 % &lt;br /&gt;
* No - 18,2 %&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
|(&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 11.2.2014)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|¿Apruebas que el Diccionari de la AVL certifique la unidad del valenciano y el catalán?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Si - 36 % (12.131 votos)&lt;br /&gt;
* No - 64 % (21.653 votos)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
|(&#039;&#039;[[Levante-EMV]]&#039;&#039;, 11.2.2014)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En estos resultats se pot demostrar que l&#039;[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) no és acceptada per la majoria del poble valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
* [[Valencianofòbia]]&lt;br /&gt;
* [[Pacte de Reus]]&lt;br /&gt;
* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]&lt;br /&gt;
* [[Estatut d&#039;Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]&lt;br /&gt;
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [https://www.libertaddigital.com/cultura/2001-06-15/elegidos-los-primeros-21-miembros-de-la-academia-valenciana-de-la-lengua-33611/ Elegidos los primeros 21 miembros de la Academia Valenciana de la Lengua - &#039;&#039;Libertad Digital&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2522&amp;amp;tit=Comunicat%20de%20Lo%20Rat%20Penat Comunicat de Lo Rat Penat - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifestciutadans Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]&lt;br /&gt;
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/catalunya/1100052447_850215.html Pujol revela que pactó en 1996 con Zaplana la unidad de la lengua - &#039;&#039;El País&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - &#039;&#039;El País&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20041109/51262800577/pujol-dice-que-sello-con-zaplana-la-unidad-del-catalan-a-cambio-de-apoyar-al-pp.html Pujol dice que selló con Zaplana la unidad del catalán a cambio de apoyar al PP - &#039;&#039;La Vanguardia&#039;&#039;] &lt;br /&gt;
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/decalec_avl Decàlec presentat per la RACV a la AVL]&lt;br /&gt;
* [http://www.avl.gva.es/documents/31983/0/Dictamen+sobre+la+denominaci%C3%B3n+y+entidad+del+valenciano.pdf/a37d5637-6e48-4d27-b9e7-599c9650286b Dictàmen de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (9.2.2005)]&lt;br /&gt;
* [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/informes/respdictamen.pdf Resposta de la RACV al dictamen de l&#039;AVL sobre la llengua valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=55 Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives] &lt;br /&gt;
* [http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-2.html La AVL, història d&#039;una traïció - Baltasar Bueno]&lt;br /&gt;
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/baltasaravl.pdf &#039;AVL, Historia de una Traición&#039; per Baltasar Bueno, en llibre pdf] &lt;br /&gt;
* [https://ondavalencia.es/actualidad/3276-desmontant-l-avl Desmontant l&#039;AVL - Conferència de [[Baltasar Bueno]] en la sèu de Lo Rat Penat - Onda Valencia]&lt;br /&gt;
* [http://www.racv.es/racv-dictamen-AVL-2.htm Resposta de la RACV al dictamen de l&#039;AVL sobre la Llengua Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=481&amp;amp;tit=Supressi%F3%20de%20qualsevol%20refer%E8ncia%20a%20L%92Acad%E8mia%20Valenciana%20de%20la%20Llengua%20en%20el%20text%20del%20nou%20Estatut Esmena presentada per la RACV als portaveus dels grups polítics supressió AVL en el text del nou Estatut - Cardona Vives] &lt;br /&gt;
* [http://www.valenciahui.com/noticia.php/2007/12/18/la_avl_donara_50_000_per_a_fomentar_el_c L&#039;AVL donarà 50.000 € per a fomentar el català en els mijos de comunicació – Font: Diari “Valéncia Hui”]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20071111/politica/algunos-hecho-modus-vivendi-20071111.html Joan Ignasi Culla parla al voltant de l&#039;AVL]&lt;br /&gt;
* [https://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón]&lt;br /&gt;
* [https://ccvalenciano.blogspot.com/2012/11/la-avl-es-la-unica-academia-linguistica.html La AVL es la única academia lingüística de España que paga sueldo a sus miembros, ¿por qué será? - Círcul Cívic Valencià]&lt;br /&gt;
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/07/01/avl-afirma-propuesta-pp-origen/1012205.html La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/138126/la-generalitat-contra-los-mileuristas-de-la-avl-las-razones-por-las-que-no-se-puede-tocar-el-presupuesto.html La Generalitat contra los mileuristas de la AVL: las razones por las que no se puede tocar el presupuesto - Valencia Plaza]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/politica/201412/26/academicos-reparten-euros-indemnizaciones-20141225233843-v.html Los académicos de la AVL se reparten 383.700 euros en indemnizaciones - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [http://www.idiomavalencia.com/vdocsd.htm Artículs sobre l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua (catalana)]&lt;br /&gt;
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/val/avlgramatica.htm La gramàtica de l&#039;AVL, una còpia, prou cara, de la catalana]&lt;br /&gt;
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/02/12/52fba3c6268e3efe4d8b4578.html El CJC dinamita la AVL al negarle competencias para definir el valenciano - El Mundo]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/opinion/donde-puedo-estudiar-filologia-20140214.html ¿Dónde puedo estudiar Filología en lengua valenciana? - Esteban García Villamarín - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [https://russafi.blogspot.com/2015/01/el-valenciano-no-es-catalan-segun-la.html El valenciano no es catalán según la comisión de expertos de la Unión Europea - Russafi]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201603/14/nuevos-academicos-cuestionan-nombre-20160314002538-v.html Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias] &lt;br /&gt;
* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/07/05/577bd92822601d601d8b4648.html La AVL apuesta por colaborar con el Institut d&#039;Estudis Catalans - El Mundo]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160929/41666566492/diccionari-normatiu-valencia-avl-ramon-ferrer-jordi-colomina-pp.html La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - La Vanguardia]&lt;br /&gt;
* [http://valenciaplaza.com/maria-isabel-guardiola-elegida-como-nueva-academica-de-la-avl Maria Isabel Guardiola elegida como nueva académica de la AVL - Valencia Plaza]&lt;br /&gt;
* [https://www.avl.gva.es/web/academia/academics Acadèmics AVLL - Acadèmia Valenciana de la Llengua]&lt;br /&gt;
* [https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000090.pdf Declaració de l&#039;Institut d&#039;Estudis Catalans davant la constitució de l&#039;Acadèmia Valenciana de la Llengua]&lt;br /&gt;
* [https://clubjaimeprimero.org/content/el-dictamen-de-lacademia-sobre-la-denominacio-del-valencia El &amp;quot;dictamen&amp;quot; de l&#039;Acadèmia sobre la denominació del valencià - Agustí Galbis - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/sumissio-20200207010356-ntvo.html La sumissió de la AVL - Òscar Rueda - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [https://elfarodevalencia.es/sabias-que-la-avl-es-la-unica-academia-linguistica-de-espana-cuyos-academicos-cobran-un-sueldo/ ¿Sabías que la AVL es la única academia lingüística de España cuyos académicos cobran un sueldo? - El Faro de Valencia]&lt;br /&gt;
* [https://loratpenat.org/noticies/comunicat-de-lo-rat-penat-sobre-la-sentencia-del-ts-i-lactitut-de-la-avl/ Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l&#039;actitut de la AVL]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/comunitat-cataluna-baleares-20200716174344-nt.html La AVL pacta una normativa unitaria de valenciano y catalán - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/lespillisme-bases-castello-20201114005715-ntvo.html L&#039;espillisme de les bases de Castelló - Alejandro Agustín Nogués - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.hispanidad.com/opinion/cartas-al-director/lamentable-herencia-francisco-camps_12026610_102.html La lamentable herencia de Francisco Camps - Hispanidad]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/primer-pleno-de-las-siete-nuevas-academicas-de-la-academia-valenciana-de-la-llengua Primer pleno de las siete nuevas académicas de la Academia Valenciana de la Llengua - &#039;&#039;Cultur Plaza&#039;&#039;] &lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/valencia/424273282/filologos-catalanes-veronica-canto-avl.html Filólogos catalanes dirigirán la AVL: Verònica Cantó, nueva presidenta - &#039;&#039;Es Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/empar-marco-jefa-gabinete-presidenta-avl La exdirectora de À Punt Empar Marco, nombrada jefa de gabinete de la presidenta de la AVL - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.larazon.es/cataluna/20230102/7yklovrfdfbwrkrt5gdaq7hawy.html Los seis dialectos del catalán (¿y el valenciano?) - &#039;&#039;La Razón&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20230422/catalan-2032-nuevo-diccionario-comun-valencia-catalunya-baleares-86343847 El catalán tendrá en 2032 un nuevo diccionario &amp;quot;sin ninguna variedad por encima de la otra&amp;quot; - &#039;&#039;El periódico&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20230822/9179987/zaplana-creador-academia-valenciana-llengua-defiende-validez-institucion.html Zaplana, creador de la Academia Valenciana de la Llengua, defiende la validez de la institución - &#039;&#039;La Vanguardia&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/voro-lopez-acusa-a-la-avl-de-ser-una-academia-politica-i-politisada/ Voro López acusa a la AVL de ser una acadèmia «política i politisada» - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-ahonda-en-su-catalanismo/ La AVL integra al presidente de ACPV o a la fundadora de Escola Valenciana ahondando en su catalanismo - &#039;&#039;Noticias Ciudadanas&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20210312/6374219/avl-siete-nuevas-academicas-ley-igualdad.html La AVL elige a siete nuevas académicas para cumplir la Ley de Igualdad - &#039;&#039;La Vanguardia&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/politica/el-iec-impon-la-normativa-unitaria-del-catala-fruit-del-consens-en-lacademia-valenciana-de-la-llengua/ El IEC impon la «normativa unitaria del catala» fruit del consens en l’Academia Valenciana de la Llengua - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://noticiasciudadanas.com/pp-y-vox-aumentan-presupuesto-de-la-avl/ PP y Vox aumentan el presupuesto de la catalanista y política AVL (Academia Valenciana de la Lengua) - &#039;&#039;Noticias Ciudadanas&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/el-dialogo-de-la-apisonadora/ El diálogo de la apisonadora - [[Carles Recio]] - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://noticiasciudadanas.com/colectiu-lluis-fullana-avl-acientifica/ El Colectiu Lluís Fullana de professors universitaris i doctors defén les Normes d’El Puig i tacha a la AVL d’acientífica - &#039;&#039;Noticias Ciudadanas&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250505/10647274/vox-pacta-pp-recorte-829-000-avl-le-dejara-mitad-presupuesto.html Vox pacta con el PP otro recorte de 829.000 € a la AVL que le dejará sin la mitad del presupuesto - &#039;&#039;La Vanguardia&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/pp-y-vox-pactan-un-recorte-extra-del-255-a-la-avl-e-incluyen-las-pruebas-de-edad-a-menores-migrantes PP y Vox pactan un recorte &#039;extra&#039; a la AVL, que apenas mantiene presupuesto para el pago de nóminas - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/lestafa-de-la-avl-i-les-normes-iso/368473 L&#039;Estafa de la AVL i les normes ISO - Josep Vicent Navarro i Raga es President de Lo Rat Penat - &#039;&#039;El Periódico de Aquí&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/cultura/lunio-europa-reconeix-la-singularitat-de-la-llengua-valenciana/ L&#039;Unió Europea reconeix la singularitat de la llengua valenciana - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mazon-nombra-academica-faltaba-academia-valenciana-llengua-cien-dias-bloqueo_1_12419448.html Mazón nombra a la académica que faltaba en la Acadèmia Valenciana de la Llengua tras cien días de bloqueo - &#039;&#039;El Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-sindic-pide-defensor-pueblo-acuda-constitucional-defensa-autonomia-avl-20250701130227.html El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional &amp;quot;en defensa de la autonomía de la AVL&amp;quot; - &#039;&#039;Europa Press&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-sindic-pide-al-defensor-del-pueblo-que-acuda-al-constitucional-en-defensa-de-la-autonomia-de-la-avl El Síndic pide al Defensor del Pueblo que acuda al Constitucional &amp;quot;en defensa de la autonomía de la AVL&amp;quot; - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/presidenta-avl-reclama-unidad-valenciano-ataques-recortes-parieron-seguiremos_1_12444923.html La presidenta de la AVL reclama unidad por el valenciano - &#039;&#039;El Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/08/18/mas-de-300-escritores-valencianos-firman-un-manifiesto-en-defensa-de-la-avl-y-para-exigir-que-el-valenciano-quede-fuera-del-debate-partidista-radio-valencia/ Más de 300 escritores valencianos firman un manifiesto en defensa de la AVL y para exigir que el valenciano &amp;quot;quede fuera del debate partidista&amp;quot; - &#039;&#039;Cadena Ser&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/opinion/javier-navarro-andreu-lo-verdaderament-impensable-en-el-valencia/ Lo verdaderament impensable en el valencià - [[Javier Navarro Andreu]] - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2025/08/22/actividades-avl-amenazadas-canceladas-recorte-presupuestario-valenciano-120811650.html Todas las actividades de la AVL amenazadas con el recorte presupuestario de PP y Vox - &#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valencianews.es/opinion/desmontando-la-avl/ Desmontando la AVL - Fernando Sanfelix - &#039;&#039;Valencia News&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/politica/informe-parlamento-europeo-valenciano-catalan-20250904132523-nt.html Un informe del Parlamento Europeo reconoce que el valenciano es una lengua diferente del catalán - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/morant-anuncia-una-subvencion-de-200000-euros-del-gobierno-para-rescatar-a-la-avl-de-los-recortes-del-consell Morant anuncia una subvención de 200.000 euros del Gobierno para &amp;quot;rescatar&amp;quot; a la AVL de los &amp;quot;recortes&amp;quot; del Consell - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comunitat-valenciana1/el-defensor-del-pueblo-no-llevara-al-tc-el-recorte-a-la-avl-y-recomienda-al-consell-que-reintegre-el-presupuesto El Defensor del Pueblo no llevará al TC el recorte a la AVL y recomienda al Consell que reintegre el presupuesto - &#039;&#039;Valencia Plaza&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2025/09/23/academia-valenciana-llengua-responde-anuncio-121877171.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua responde que el anuncio de Mazón para modificarla es &amp;quot;un brindis al sol&amp;quot; - &#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20251017/11169964/morant-hablamos-valenciano-lengua-catalunya-llama-catalan.html Apertura AVL. Morant: “Hablamos valenciano, que es la misma lengua que en Catalunya se llama catalán” - &#039;&#039;La Vanguardia&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/academia-valenciana-lengua-frena-cambio-denominacion-oficial-valencia-aprobada-pp-vox_390534.html La Academia Valenciana de la Lengua frena el cambio de denominación oficial de Valencia aprobado por el PP y Vox - &#039;&#039;El Debate&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2026/02/28/academia-valenciana-llengua-rechaza-cambio-127361582.html La Acadèmia Valenciana de la Llengua rechaza el cambio de nombre de València a &amp;quot;Valéncia/Valencia&amp;quot; - &#039;&#039;Levante-EMV&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://noticiasciudadanas.com/la-avl-preocupada-por-lautores-catalanes/ La AVL preocupada por la eliminación de autores catalanes de la asignatura «Lliteratura valenciana» - &#039;&#039;Noticias Ciudadanas&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260228/rat-penat-denuncia-actitud-antivalencianista-academia-valenciana-lengua_390551.html Lo Rat Penat denuncia la actitud «antivalencianista» de la Academia Valenciana de la Lengua - &#039;&#039;El Debate&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20260410/avl-organo-blindado-imponer-lengua-politica_404044.html La AVL: un órgano blindado para imponer una lengua política - Juan García Sentandreu - &#039;&#039;El Debate&#039;&#039;] &lt;br /&gt;
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-presupuesto-avl-2026-sube-51-314-millones-euros-encima-298-2025-20260529153410.html El presupuesto para la AVL de 2026 sube un 5,1% hasta los 3,14 millones de euros, por encima de los 2,98 de 2025 - &#039;&#039;Europa Press&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elconfidencial.com/espana/comunidad-valenciana/2026-06-14/claves-normalizacion-valenciano-25-anos-avl_4372155/ Las claves del reto (persistente) de &#039;normalitzar&#039; la lengua valenciana: 25 años de institución - &#039;&#039;El Confidencial&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vídeos ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=cQixj21lTIY Convocatòria concentració AVL Derogació - 22 de febrer de 2014 - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=iPbkRHg_A5o AVL: Cavall de Troya Catalaniste del PP - [[Som Valencians]] - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=bS6brr-86lQ Yo luche contra la ley - [[Juan García Sentandreu]] - YouTube]&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=5RwSj_2tJvg ¿Qué és la AVL? - [[El Món de Juan i Patri]] - YouTube] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Generalitat Valenciana}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Institucions]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Institucions de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:AVLL]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Catalanisme]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pancatalanisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dami%C3%A1n_Forment&amp;diff=481645</id>
		<title>Damián Forment</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dami%C3%A1n_Forment&amp;diff=481645"/>
		<updated>2026-06-15T18:39:29Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Damián Forment Cabot&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (Valéncia, c. 1480 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, 1540) fon un escultor valencià, considerat el més productiu de la Corona d&amp;#039;Aragó i un dels primers introductors del Renaiximent en Espanya.  == Biografia ==  (Secció per completar)»&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Damián Forment Cabot&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], c. [[1480]] - [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[1540]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]], considerat el més productiu de la [[Corona d&#039;Aragó]] i un dels primers introductors del [[Renaiximent]] en [[Espanya]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Secció per completar)&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481644</id>
		<title>Juan Chicharro Ortega</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Chicharro_Ortega&amp;diff=481644"/>
		<updated>2026-06-15T18:33:07Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Juan Chicharro Ortega&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (Madrit, 12 de juny de 1950) és un ex General de Divisió d&amp;#039;Infanteria de Marina i des de l&amp;#039;any 2018 realisa funcions de President Eixecutiu en la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF).  == Biografia ==  Juan Chicharro naix en Madrit en l&amp;#039;any 1950, procedent per via paterna d&amp;#039;una família tradicionalista sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del po…»&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Juan Chicharro Ortega&#039;&#039;&#039; ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un ex General de Divisió d&#039;Infanteria de Marina i des de l&#039;any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Chicharro naix en Madrit en l&#039;any 1950, procedent per via paterna d&#039;una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l&#039;ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l&#039;[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d&#039;Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d&#039;especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d&#039;Estat Major per l&#039;[[Eixèrcit de Terra]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Secció per completar)&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481622</id>
		<title>Juan Ramón Rallo</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481622"/>
		<updated>2026-06-15T11:39:40Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Cites */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Juan Ramón Rallo Julián&lt;br /&gt;
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Economiste&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1982]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan Ramón Rallo Julián&#039;&#039;&#039; ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l&#039;Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d&#039;anàlisis econòmic. És soci fundador de l&#039;[[Institut Juan de Mariana]] i ha segut president del mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l&#039;[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l&#039;[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d&#039;Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l&#039;Escola Superior de Negocis ISEAD.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] &#039;&#039;Destrucció i reconstrucció de l&#039;estructura de capital&#039;&#039; de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[22 d&#039;octubre]] de l&#039;any [[2016]] va rebre en l&#039;Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l&#039;organisació llibertària &#039;&#039;Students for Liberty.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Anti-Marx: crítica a la economía política marxista&#039;&#039; (decembre de 2022).​&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía&#039;&#039; (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal&#039;&#039; (març de 2019). ISBN: 9788423430468.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Teoría Monetaria Moderna&#039;&#039; (febrer de 2017)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Pizarra de Juan Ramón Rallo&#039;&#039; (febrer de 2016)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra La Renta Básica&#039;&#039; (maig de 2015) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler&#039;&#039; (octubre de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias&#039;&#039; (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una Revolución Liberal para España&#039;&#039; (març de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión II&#039;&#039; (juny de 2013)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Los errores de la vieja economía&#039;&#039; (2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una alternativa liberal para salir de la crisis&#039;&#039;(octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Un modelo realmente liberal&#039;&#039; (coordinador, octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión&#039;&#039; (juny de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El liberalismo no es pecado&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crisis y cinco errores&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2009: Tercer Premi Vernon Smith &#039;&#039;Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* 2011: Menció d&#039;honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El [[Archiu de la Corona d&#039;Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.&#039;&#039;|&#039;&#039;Tradición manipuladora&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Libertad Digital]]&#039;&#039;, 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]&lt;br /&gt;
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]&lt;br /&gt;
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Economistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3&amp;diff=481621</id>
		<title>Archiu de la Corona d&#039;Aragó</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu_de_la_Corona_d%27Arag%C3%B3&amp;diff=481621"/>
		<updated>2026-06-15T11:39:00Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Cites */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Arcoar.jpg|thumb|250px|Archiu de la Corona d&#039;Aragó]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;&#039;&#039;&#039;Archiu General de la Corona d’Aragó&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Archiu de la Corona d&#039;Aragó&#039;&#039;&#039;, conegut per les sigles ACA, fon durant sigles l&#039;archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;ACÍ&amp;quot; /&amp;gt; Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;ACÍ&amp;quot;&amp;gt;{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}&amp;lt;/ref&amp;gt; La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l&#039;archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.&amp;lt;ref name=Arxiu&amp;gt;[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], &#039;&#039;Gran Enciclopèdia Aragonesa&#039;&#039; (en llínea).&amp;lt;/ref&amp;gt; Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s&#039;ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Evolució històrica ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El primer testimoni de l&#039;existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l&#039;archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir d’esta data, l&#039;Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l&#039;evolució de l&#039;Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l&#039;archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».&amp;lt;ref name=&amp;quot;CERVANTES&amp;quot;&amp;gt;{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}&amp;lt;/ref&amp;gt; Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l&#039;[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;CERVANTES&amp;quot; /&amp;gt; En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l&#039;[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].&amp;lt;ref name=&amp;quot;CERVANTES&amp;quot; /&amp;gt; «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l&#039;Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d&#039;Aragó]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l&#039;història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s&#039;haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l&#039;archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l&#039;Archiu General de la Corona d’Aragó.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Titularitat ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió. El [[20 de giner]] de [[2007]] es va firmar la creació del [[Patronat de l&#039;Archiu de la Corona d’Aragó]], en el [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], pels presidents de [[Catalunya]], [[José Montilla]], [[Aragó]], [[Marcelino Esglésies]], [[Comunitat Valenciana]], [[Francisco Camps]] i [[Balears]], [[Jaume Mates]], aixina com la ministra de Cultura, [[Carmen Calvo]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Emplaçament ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l&#039;històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Seccions ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;archiu conté les seccions separades següents: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l&#039;antiga Corona); &lt;br /&gt;
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]]; &lt;br /&gt;
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];&lt;br /&gt;
* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[sigle XIV]] i incorporat a l&#039;Archiu despuix de la supressió de l&#039;entitat en [[1714]]; la restauració de l&#039;entitat durant el [[sigle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)&lt;br /&gt;
* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].&lt;br /&gt;
* Facenda&lt;br /&gt;
* Archius notarials&lt;br /&gt;
* Atres&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El document més antic és de l&#039;any [[844]]. L&#039;incorporació a l&#039;antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l&#039;Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Siempre me había inquietado una duda, ¿A qué se debía la presencia de abundante documentación valenciana en el Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona? Eran, muchos de ellos, legajos de los siglos XVI y XVII, escritos la mayoría en castellano y algunos en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valladolid; es decir, nada que ver con Cataluña ¿Por qué estaban allí? Este fondo documental -de incalculable valor- permanece retenido ilegalmente en Cataluña desde 1852; no existiendo base legal alguna para -si las autoridades valencianas lo reclaman- impedir su devolución. Los temas de los legajos son muy variados: conflictos bélicos, disputas entre virreyes y jurados de Valencia, problemas sanitarios, protocolo, etc...&#039;&#039;|&#039;&#039;Los documentos del Reino de Valencia, retenidos en Barcelona&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 9 de decembre de 1991), per [[Ricart Garcia Moya]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La historia de cómo llegaron a Barcelona estos documentos es la siguiente: en 1809, las tropas de Napoleón saquearon el archivo de Simancas, siendo transportados a Francia parte de sus fondos; entre ellos, los valencianos. Quinientas galeras (similares a las carretas del Oeste) recorrieron el camino hacia Irún con los papeles pertenecientes a la Secretaría del Reino de Valencia. Los documentos abarcan desde mensajes del duque de Feria (no el amigo de las niñas, sino su antepasado virrey de Valencia) avisando del peligro turco al Consell de Alicante, o los memoriales de Valencia a Felipe II, recordando que &amp;quot;el marqués de Denia podría traducir al rey los escritos en lengua valenciana&amp;quot;.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;En Francia permanecieron hasta 1852, cuando permitieron su devolución. En el regreso, sin causa justificada, los legajos valencianos se quedaron en la ciudad condal. Los Bofarull -que controlaban el Archivo de la Corona de Aragón en 1852 deseaban Ilevar a cabo el proyecto ideado por Xavier de Garma en el siglo XVIII, que pretendía &amp;quot;reunir&amp;quot; documentación de Aragón, Valencia y Mallorca en Barcelona. Hay que aclarar que este rimbombante título era impropio, pues comenzó a usarse a fines del siglo XVIII, cuando ya no existía la Corona de Aragón; anteriormente era un archivo del rey, igual que los de Zaragoza y Valencia. Todo indica que el círculo barcelonés de Xavier de Garma pensó legitimar la retención de documentos pertenecientes a otros territorios con el aparatoso título de Archivo de la Corona de Aragón. Fue una operación maquiavélica e innoble.&#039;&#039;|&#039;&#039;Los documentos perdidos del Reino de Valencia&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 24 d&#039;abril de 1995), per [[Ricart Garcia Moya]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El [[Archiu de la Corona d&#039;Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.&#039;&#039;|&#039;&#039;Tradición manipuladora&#039;&#039; (&#039;&#039;[[Libertad Digital]]&#039;&#039;, 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;La semántica ha sido el kaláshnikov del expansionismo catalán. El archivo del rey lo cambian en Archivo de la Corona de Aragón; el condado de Barcelona lo convierten en Principado de Cataluña o Imperio Catalán; el florín de Aragón, en florín catalán; el reino de Valencia, en país; el reino de Mallorca, en islas; la lengua valenciana, en catalana (gracias al amigo de Bofarull, el erudito falsificador Milà i Fontanals, inventor del concepto de valenciano como dialecto del catalán).&#039;&#039;|&#039;Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena&#039; (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Controvèrsia ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Pdimun.jpg|thumb|250px|Publicació del Diari El Mundo]]&lt;br /&gt;
El que fon director de l&#039;Archiu de la Corona d&#039;Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l&#039;any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d&#039;abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d&#039;un edifici adequat, també amplià l&#039;archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El periòdic &#039;&#039;[[El Mundo]]&#039;&#039; publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat &#039;Crónica&#039; a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d&#039;Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L&#039;artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El archivero que manipuló el mito catalán.&lt;br /&gt;
La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El periòdic &#039;&#039;[[El Mundo]]&#039;&#039; publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat &#039;&#039;El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media&#039;&#039;, ací deixem un extracte:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.&#039;&#039;|&#039;&#039;El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media&#039;&#039;, per [[Julio Martín Alarcón]] (&#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;, 21.9.2015)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]&lt;br /&gt;
* [[Anex:Archivers de l&#039;Archiu de la Corona d’Aragó|Llista d&#039;archivers de l&#039;Archiu de la Corona d’Aragó]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l&#039;Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya]&lt;br /&gt;
* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - &#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/10/22/5628f646ca47412d568b464f.html El erudito del XIX que engrandeció el Archivo de la Corona de Aragón - &#039;&#039;El Mundo&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://clubjaimeprimero.org/content/los-documentos-del-reino-de-valencia-aun-en-barcelona Los DOCUMENTOS del Reino de Valencia: aún en Barcelona - Ricart Garcia Moya - Club de Opinión Jaime I]&lt;br /&gt;
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LosDocumentosPerdidosDelReinoDeValencia.html Los documentos perdidos del Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Softwarevalencià]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Regne de Valéncia]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Corona d&#039;Aragó]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Archius d&#039;Espanya|Corona d&#039;Aragó]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Museus de Barcelona|Corona d&#039;Aragó]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481604</id>
		<title>Juan Ramón Rallo</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481604"/>
		<updated>2026-06-15T10:14:18Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Juan Ramón Rallo Julián&lt;br /&gt;
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Economiste&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1982]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan Ramón Rallo Julián&#039;&#039;&#039; ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l&#039;Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d&#039;anàlisis econòmic. És soci fundador de l&#039;[[Institut Juan de Mariana]] i ha segut president del mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l&#039;[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l&#039;[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d&#039;Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l&#039;Escola Superior de Negocis ISEAD.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] &#039;&#039;Destrucció i reconstrucció de l&#039;estructura de capital&#039;&#039; de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[22 d&#039;octubre]] de l&#039;any [[2016]] va rebre en l&#039;Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l&#039;organisació llibertària &#039;&#039;Students for Liberty.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Anti-Marx: crítica a la economía política marxista&#039;&#039; (decembre de 2022).​&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía&#039;&#039; (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal&#039;&#039; (març de 2019). ISBN: 9788423430468.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Teoría Monetaria Moderna&#039;&#039; (febrer de 2017)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Pizarra de Juan Ramón Rallo&#039;&#039; (febrer de 2016)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra La Renta Básica&#039;&#039; (maig de 2015) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler&#039;&#039; (octubre de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias&#039;&#039; (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una Revolución Liberal para España&#039;&#039; (març de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión II&#039;&#039; (juny de 2013)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Los errores de la vieja economía&#039;&#039; (2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una alternativa liberal para salir de la crisis&#039;&#039;(octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Un modelo realmente liberal&#039;&#039; (coordinador, octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión&#039;&#039; (juny de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El liberalismo no es pecado&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crisis y cinco errores&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2009: Tercer Premi Vernon Smith &#039;&#039;Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* 2011: Menció d&#039;honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El [[Archiu de la Corona d&#039;Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.&#039;&#039;|&#039;&#039;Tradición manipuladora&#039;&#039; (&#039;&#039;Libertad Digital&#039;&#039;, 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]&lt;br /&gt;
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]&lt;br /&gt;
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Economistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481603</id>
		<title>Juan Ramón Rallo</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_Ram%C3%B3n_Rallo&amp;diff=481603"/>
		<updated>2026-06-15T10:11:48Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Juan Ramón Rallo Julián&lt;br /&gt;
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Economiste&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1982]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juan Ramón Rallo Julián&#039;&#039;&#039; ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l&#039;Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d&#039;anàlisis econòmic. És soci fundador de l&#039;[[Institut Juan de Mariana]] i el seu actual director.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l&#039;[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l&#039;[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d&#039;Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l&#039;Escola Superior de Negocis ISEAD.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] &#039;&#039;Destrucció i reconstrucció de l&#039;estructura de capital&#039;&#039; de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[22 d&#039;octubre]] de l&#039;any [[2016]] va rebre en l&#039;Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l&#039;organisació llibertària &#039;&#039;Students for Liberty.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Anti-Marx: crítica a la economía política marxista&#039;&#039; (decembre de 2022).​&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía&#039;&#039; (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal&#039;&#039; (març de 2019). ISBN: 9788423430468.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Teoría Monetaria Moderna&#039;&#039; (febrer de 2017)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Pizarra de Juan Ramón Rallo&#039;&#039; (febrer de 2016)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra La Renta Básica&#039;&#039; (maig de 2015) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler&#039;&#039; (octubre de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias&#039;&#039; (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una Revolución Liberal para España&#039;&#039; (març de 2014)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión II&#039;&#039; (juny de 2013)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Los errores de la vieja economía&#039;&#039; (2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una alternativa liberal para salir de la crisis&#039;&#039;(octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Un modelo realmente liberal&#039;&#039; (coordinador, octubre de 2012)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Crónicas de la Gran Recesión&#039;&#039; (juny de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El liberalismo no es pecado&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Una crisis y cinco errores&#039;&#039; (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2009: Tercer Premi Vernon Smith &#039;&#039;Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
* 2011: Menció d&#039;honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El [[Archiu de la Corona d&#039;Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.&#039;&#039;|&#039;&#039;Tradición manipuladora&#039;&#039; (&#039;&#039;Libertad Digital&#039;&#039;, 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]&lt;br /&gt;
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]&lt;br /&gt;
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Economistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Refranys_valencians&amp;diff=481470</id>
		<title>Anex:Refranys valencians</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Refranys_valencians&amp;diff=481470"/>
		<updated>2026-06-14T10:57:59Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* T */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Pulles.jpg|thumb|300px|Portada del llibre &#039;&#039;[[Pulles del Cabanyal]]&#039;&#039;, en refranys valencians del barri d&#039;[[El Cabanyal]] de [[Valéncia]], 2019.]]&lt;br /&gt;
Este artícul pretén arreplegar els &#039;&#039;&#039;refranys valencians&#039;&#039;&#039; i frases fetes en [[Idioma valencià|valencià]], en una llista. Si voleu una explicació d&#039;algun [[refrany]], seleccioneu el refrany corresponent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==¡==&lt;br /&gt;
* [[¡ “Ma” que t&#039;agrada fer-me parlar !]] &lt;br /&gt;
* [[¡ “Ma” que té collons la cosa !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ … I lo que te rondaré morena… !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ A bona hora ixqué el sol !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ A quin sant ! ¡ Clar que no !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Afanyat, al final t&#039;agafarà el bou !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Ara mare !]]&lt;br /&gt;
* ¡ Au, cacau !&lt;br /&gt;
* [[¡ Bo està el porc !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Che, ves a fer la mà !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Chica, no sigues romancera. ¡ Quin romanç !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Chica, que hi ha roba estesa !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Este/a chiquet/a és un trenca braços !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Te vullc més que a un bon cagar !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ I “dale”, torna-li la trompa al chic !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ La figa de ta germana !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ La figa de ta mare !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ La figa de ta tia !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Mira-la, la delicada de Gandia !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ No te caurà la figa en terra, no !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Que “guapa” !  Com el cul de l&#039;aca]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Que fill de puta eres !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Quin pato !  ¡ Quin avorriment !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Salut i força al canut !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Salut i força en el canut !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Te deixarà en una mà  davant i un atra darrere !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta germana !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta mare !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta tia !]]&lt;br /&gt;
* [[¡ Ya està !... la cama “trencà”]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==¿==&lt;br /&gt;
* [[¿ Aigua cau ? Senyal de pluja]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Això ho has dit tu ?]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Com quedarem en la compra del burro ?]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Parle yo o passa un carro ?]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Que t&#039;ha paregut, morrut ?]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Qui t&#039;ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat]]&lt;br /&gt;
* [[¿ Tens set ? Pixa i beu al gallet]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==A==&lt;br /&gt;
* A beure vi i viure bona vida&lt;br /&gt;
* [[A bona hora ixqué el sol]]&lt;br /&gt;
* [[A bona son no hi ha llit dur]]&lt;br /&gt;
* [[A burro vell, albarda nova]]&lt;br /&gt;
* [[A cada porc li arriba el seu Sant Martí]]&lt;br /&gt;
* A carnestoltes, bones voltes&lt;br /&gt;
* [[A fam de llop, dent de gos]]&lt;br /&gt;
* [[A gallina forastera tots la piquen]]&lt;br /&gt;
* [[A gos flac tot són puces]]&lt;br /&gt;
* [[A grans mals, grans remeis]]&lt;br /&gt;
* [[A l&#039;amic reconciliat, mira&#039;l en un ull obert i l&#039;atre tancat]]&lt;br /&gt;
* [[A l&#039;arbre jovenet, si està tort, se&#039;l pot fer dret]] &lt;br /&gt;
* A l&#039;Ascensió, els hòmens se lleven la capa i les dònes el gipó&lt;br /&gt;
* A l&#039;eixir, tanca la porta&lt;br /&gt;
* A l&#039;estiu, bones figues&lt;br /&gt;
* [[A l&#039;estiu, tot lo món viu]]&lt;br /&gt;
* A l&#039;hivern, el millor amic és un bon abric&lt;br /&gt;
* [[A la dona i a la cabra, corda llarga]]&lt;br /&gt;
* [[A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res]]&lt;br /&gt;
* A la mar que te&#039;n vages no passes pena, deixa&#039;m farina i oli, diners i llenya&lt;br /&gt;
* [[A la primera cullerada, mosca]]&lt;br /&gt;
* [[A la taula i al llit, al primer crit]]&lt;br /&gt;
* [[A la tercera, va la vençuda]]&lt;br /&gt;
* A la vellea, bony i forat&lt;br /&gt;
* [[A la vora del riu no faces niu]]&lt;br /&gt;
* A lo regalat, no li mires el forat&lt;br /&gt;
* [[A mal d&#039;orella, llet de femella]]&lt;br /&gt;
* [[A Nadal creix el dia un pas de pardal]]&lt;br /&gt;
* [[A on donen molt, no vages]]&lt;br /&gt;
* [[A on hi ha gall, no hi canten gallines]]&lt;br /&gt;
* [[A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu]]&lt;br /&gt;
* [[A on hi ha hagut, sempre queda]]&lt;br /&gt;
* [[A on hi ha patró, no manen mariners]]&lt;br /&gt;
* [[A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres]]&lt;br /&gt;
* A on no hi ha vi, no va el fadrí &lt;br /&gt;
* A on no hi han soques, no hi han bajoques&lt;br /&gt;
* [[A on tingues el niu, no poses el piu]]&lt;br /&gt;
* [[A on va la corda, va el poal]]&lt;br /&gt;
* [[A pardal vell, gàbia nova]]&lt;br /&gt;
* [[A paraules nècies, orelles sordes]]&lt;br /&gt;
* A punt i hora&lt;br /&gt;
* [[A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots]]&lt;br /&gt;
* [[A qui és burro, que l’albarden]]&lt;br /&gt;
* [[A qui li pique, que es rasque]]&lt;br /&gt;
* [[A qui no li agrade, que no mire]]&lt;br /&gt;
* [[A qui no li agrade, que no s&#039;ho menge]]&lt;br /&gt;
* [[A qui no paga tots els saluden]]&lt;br /&gt;
* [[A qui no té faena, Deu li&#039;n dona]]&lt;br /&gt;
* A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores&lt;br /&gt;
* A San Joan bacores, verdes o madures pero segures&lt;br /&gt;
* [[A Sant Antoni, un pas de dimoni]]&lt;br /&gt;
* [[A Santa Llúcia, s&#039;allarga el dia el pas d&#039;una puça]] &lt;br /&gt;
* [[A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]&lt;br /&gt;
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça]]&lt;br /&gt;
* [[Abans d&#039;ensenyar, deprén]]&lt;br /&gt;
* [[Abans els porcs que la casa]]&lt;br /&gt;
* Abril, abriló, de cada cent, u bo&lt;br /&gt;
* Adormir-se guardant l&#039;era, no és bona manera&lt;br /&gt;
* [[Afortunat en el joc, desgraciat en amors]]&lt;br /&gt;
* [[Aigua passada, no mou molí]]&lt;br /&gt;
* Aigua, que fa la vista clara&lt;br /&gt;
* [[Al amor el pinten cego]]&lt;br /&gt;
* [[Al bon entenedor, poques paraules basten]]&lt;br /&gt;
* [[Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo]]&lt;br /&gt;
* [[Al cel que vages, no vages davant]]&lt;br /&gt;
* Al gos pel seu collar el coneixes&lt;br /&gt;
* [[Al llit i a la taula, a la primera paraula]]&lt;br /&gt;
* [[Al mal temps, bona cara]]&lt;br /&gt;
* [[Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara]]&lt;br /&gt;
* [[Al pobre, el sol se&#039;l menja]]&lt;br /&gt;
* [[Al preguntador, mentires en ell]]&lt;br /&gt;
* Al que li sàpia mal, que s&#039;arranque un quixal&lt;br /&gt;
* [[Al que poc li costa, poc li dol]]&lt;br /&gt;
* Al qui es burla, el dimoni li furga&lt;br /&gt;
* Al revés, tots saben&lt;br /&gt;
* [[Al saber, li diuen sort]]&lt;br /&gt;
* [[Al sant enfadat, no resant-li està pagat]]&lt;br /&gt;
* Al veí, donar-li pero no llevar-li&lt;br /&gt;
* [[Alegria secreta, alegria incompleta]]&lt;br /&gt;
* Allà a on aniràs, lo que veges fer, faràs&lt;br /&gt;
* [[Allà a on mengen dos, hi mengen tres]]&lt;br /&gt;
* Allà vas, cabaç&lt;br /&gt;
* Almorza com un rei, menja com un senyor i sopa com un pobre &lt;br /&gt;
* [[Amor de monja i pet de frare, tot és aire]]&lt;br /&gt;
* [[Anem anant, els uns darrere i els atres davant]]&lt;br /&gt;
* [[Animal que no conegues, no li toques les orelles]]&lt;br /&gt;
* Animal que no conegues, no li vages per darrere&lt;br /&gt;
* [[Animal que vola, cap a la caçola]]&lt;br /&gt;
* [[Aprenent de tot, mestre de res]]&lt;br /&gt;
* [[Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó]]&lt;br /&gt;
* [[Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc]]&lt;br /&gt;
* [[Arrancà de cavall i parà de burro]]&lt;br /&gt;
* [[Arrancada de cavall i parada de somera]]&lt;br /&gt;
* Arruixa, que plou&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==B==&lt;br /&gt;
* [[Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n&#039;hi ha? Una]]&lt;br /&gt;
* [[Barca vella no aguanta vela nova]]&lt;br /&gt;
* [[Barca vella, bony o forat]]&lt;br /&gt;
* [[Be està lo que be acaba]]&lt;br /&gt;
* [[Bellea i flors de maig, en un dia me&#039;n vaig]]&lt;br /&gt;
* [[Benvingut siga qui a sa casa ve]]&lt;br /&gt;
* Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa&lt;br /&gt;
* [[Bon pit, bon cànem]]&lt;br /&gt;
* [[Bon vent i barca nova]]&lt;br /&gt;
* [[Bon vent i bona barca]]&lt;br /&gt;
* Bona nit cresol que la llum s&#039;apaga&lt;br /&gt;
* [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br /&gt;
* [[Busca qui t&#039;ha pegat, rabo de gat]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==C==&lt;br /&gt;
* Cabró i col&lt;br /&gt;
* [[Cada casa és un món]]&lt;br /&gt;
* [[Cada cosa al seu temps]]&lt;br /&gt;
* Cada cosa al seu temps, com les figues a l&#039;agost&lt;br /&gt;
* [[Cada dia no és Nadal]]&lt;br /&gt;
* [[Cada olleta té la seua tapadoreta]]&lt;br /&gt;
* [[Cada ovella, en la seua parella]]&lt;br /&gt;
* [[Cada persona és un món]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u en sa casa, i Deu en la de tots]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u és cada u]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u és fill de sa mare]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u s&#039;apanya com pot]]&lt;br /&gt;
* [[Cada u sap a on li apreta la sabata]]&lt;br /&gt;
* Caga l&#039;espina, qui es menja la sardina&lt;br /&gt;
* [[Cal tindre amics fins en l&#039;infern]]&lt;br /&gt;
* Carnestoltes, moltes voltes &lt;br /&gt;
* Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més &lt;br /&gt;
* Carnestoltes poques o moltes&lt;br /&gt;
* [[Carrer banyat, calaix eixut]]&lt;br /&gt;
* [[Casa de dos portes, mala és de guardar]]&lt;br /&gt;
* [[Casa robada, casa assegurada]]&lt;br /&gt;
* Català rabut, fill de Barcelona, que no té prou diners per a fer ballar la mona&lt;br /&gt;
* [[Català si no te l&#039;ha fet, te la farà]]&lt;br /&gt;
* [[Caure del fóc a les brases]]&lt;br /&gt;
* [[Cel rogenc, o pluja o vent]]&lt;br /&gt;
* [[Cel roig al matí, pluja en camí]]&lt;br /&gt;
* [[Chics i polls, caguen la casa]] &lt;br /&gt;
* [[Cobra fama i posa&#039;t a dormir]] &lt;br /&gt;
* [[Com el gos de l&#039;hortolà que ni menja ni deixa menjar]]&lt;br /&gt;
* [[Com en casa no hi ha res]]&lt;br /&gt;
* Com si menjares peres i les cagares sanceres&lt;br /&gt;
* [[Com un barral entre dos pedres]]&lt;br /&gt;
* [[Companyia de dos, el meu gos i yo]]&lt;br /&gt;
* [[Comprar barat és comprar dos voltes]]&lt;br /&gt;
* [[Confia en Deu, pero corre]] &lt;br /&gt;
* [[Conte contat, conte acabat]]&lt;br /&gt;
* Córrer més que una llebre&lt;br /&gt;
* [[Cria corps i et trauran els ulls]]&lt;br /&gt;
* [[Cria fama i posa&#039;t a dormir]]&lt;br /&gt;
* [[Criada nova, perol trencat]] &lt;br /&gt;
* [[Cul que veig, cul que vullc]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== D ==&lt;br /&gt;
* D&#039;a on manco ho esperes, ix la llebre&lt;br /&gt;
* [[D&#039;a on no hi ha no es pot traure]]&lt;br /&gt;
* [[D&#039;ací a cent anys, tots pelats]]&lt;br /&gt;
* [[D&#039;ilusions també es viu]]&lt;br /&gt;
* [[Darrere de l&#039;u ve el dos]]&lt;br /&gt;
* Darrere del meló, vi a montó; i si és d&#039;Alger en picher&lt;br /&gt;
* [[De chicotet se cria l&#039;arbre dret]]&lt;br /&gt;
* [[De desagraïts, l&#039;infern està ple]]&lt;br /&gt;
* [[De donar ningú es fa ric]]&lt;br /&gt;
* [[De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs]]&lt;br /&gt;
* [[De gotes d&#039;aigua es fan els rius]]&lt;br /&gt;
* [[De la festa, la vespra]]&lt;br /&gt;
* [[De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu]]&lt;br /&gt;
* [[De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només]]&lt;br /&gt;
* [[De lo que et menges, es cria]]&lt;br /&gt;
* [[De lo que et menges, et creix]]&lt;br /&gt;
* [[De mal arbre ixen males rames]]&lt;br /&gt;
* [[De més alt n&#039;han caigut]]&lt;br /&gt;
* [[De moliner canviaràs, pero de lladre no t&#039;escaparàs]]&lt;br /&gt;
* [[De nit, al rei mate, i de dia l&#039;acate]]&lt;br /&gt;
* [[De nit, tots els gats són negres]]&lt;br /&gt;
* [[De riquea i de santitat, la mitat de la mitat]]&lt;br /&gt;
* [[De tal pare, tal fill]]&lt;br /&gt;
* [[De tot hi ha en la vinya del Senyor]]&lt;br /&gt;
* De Tots Sants a l&#039;Advent, molta pluja i poc vent&lt;br /&gt;
* [[De treballar, ningú es fa ric]]&lt;br /&gt;
* [[De visita, tots som bons]]&lt;br /&gt;
* [[Decembre mullat i giner ben gelat]]&lt;br /&gt;
* [[Deixar córrer el carro]]&lt;br /&gt;
* [[Deixa&#039;t estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu]]&lt;br /&gt;
* [[Del dit al fet, hi ha gran tret]]&lt;br /&gt;
* [[Del ric el remei, del vell el consell]]&lt;br /&gt;
* [[Del vell, el consell]]&lt;br /&gt;
* [[Demà, més i millor]]&lt;br /&gt;
* [[Despuix d&#039;Ibi, Tibi]]&lt;br /&gt;
* [[Deu ajuda a qui s&#039;ajuda]]&lt;br /&gt;
* [[Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa]]&lt;br /&gt;
* Dia de molt, vespra de no res&lt;br /&gt;
* [[Dia que passa, dia que no torna]]&lt;br /&gt;
* [[Dichosa és la cara que s&#039;hi coneix la màscara]]&lt;br /&gt;
* [[Dient les veritat es perden les amistats]]&lt;br /&gt;
* [[Dimarts, ni embarcats ni casats]]&lt;br /&gt;
* [[Dins del mal, el be]]&lt;br /&gt;
* Dis-me que no vaig a poder alcançar-ho i tindré una raó més per a intentar-ho&lt;br /&gt;
* [[Dona balconera, gossa i malfaenera]]&lt;br /&gt;
* Donar gat per llebre&lt;br /&gt;
* [[Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran]]&lt;br /&gt;
* [[Dos dones i un pato, mercat]]&lt;br /&gt;
* [[Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare]]&lt;br /&gt;
* [[Dos per al sac, i el sac en terra]]&lt;br /&gt;
* [[Dumenge de Rams, qui no estrena no té mans]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== E ==&lt;br /&gt;
* [[Eixa albarda per a un atre ase]]&lt;br /&gt;
* [[Eixa és més puta que les gallines]]&lt;br /&gt;
* [[Eixa es quedarà per a vestir sants]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe és un faba, aniria a la mar i no trobaria aigua]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe és un me&#039;n hi fot]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe guanya menys diners que les putes en Quaresma]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe no té “chicha” ni llimonada]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe no té vergonya ni la coneix]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe se ho tira tot a l&#039;esquena]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe sempre fa la seua]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe sempre va a la seua]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe té cap de suro]]&lt;br /&gt;
* [[Eixe, s&#039;ofega en un got d&#039;aigua]]&lt;br /&gt;
* [[Eixir del foc i caure en les brases]]&lt;br /&gt;
* [[El braç, al pit; i la cama, al llit]]&lt;br /&gt;
* El burro mal esquilat, als huit dies igualat&lt;br /&gt;
* [[El burro sempre va davant]]&lt;br /&gt;
* [[El casat, casa vol]]&lt;br /&gt;
* [[El convit de sant Bru se&#039;l paga cada ú]]&lt;br /&gt;
* El cossi badat fa mal sò.&lt;br /&gt;
* [[El diner fa diner]]&lt;br /&gt;
* [[El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit]]&lt;br /&gt;
* [[El fill de la gata, la rata mata]]&lt;br /&gt;
* El fòc de Cap d&#039;Any, no fa cap dany&lt;br /&gt;
* [[El forn, per Nadal, no para un instant]]&lt;br /&gt;
* [[El gat escaldat, de l&#039;aigua freda fuig]]&lt;br /&gt;
* [[El gos mort no mossega]]&lt;br /&gt;
* [[El gos que vol pa ha de llepar la mà]]&lt;br /&gt;
* [[El llop muda les dents, pero no els pensaments]]&lt;br /&gt;
* [[El mentirós ha de tindre bona memòria]]&lt;br /&gt;
* [[El millor mege és el mateix malalt]]&lt;br /&gt;
* [[El món pega moltes voltes]]&lt;br /&gt;
* [[El paper és molt sofrit]]&lt;br /&gt;
* [[El pare dolçainer, el fill, tabaleter]]&lt;br /&gt;
* [[El peix gran es menja al chicotet]]&lt;br /&gt;
* El piu és com la corbella si no el gastes es rovella&lt;br /&gt;
* [[El porc més roí es menja sempre la millor bellota]]&lt;br /&gt;
* [[El que a pressa viu, a pressa mor]]&lt;br /&gt;
* El que cull l&#039;oliva abans del Nadal se deixe l&#039;oli al bancal&lt;br /&gt;
* [[El que espera, es desespera]]&lt;br /&gt;
* [[El que juga per necessitat, pert per obligació]]&lt;br /&gt;
* [[El que faltava “pal duro”]]&lt;br /&gt;
* [[El que la fa, la paga]]&lt;br /&gt;
* [[El que naix desgraciat, en els collons  entropeça]]&lt;br /&gt;
* [[El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues]]&lt;br /&gt;
* El que no paga lloguer, al carrer&lt;br /&gt;
* [[El que no plora, no mama]]&lt;br /&gt;
* [[El que no sap, que vaja a l&#039;escola]]&lt;br /&gt;
* [[El que paga, descansa  i el que cobra, més]]&lt;br /&gt;
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més encara]]&lt;br /&gt;
* [[El que paga, mana]]&lt;br /&gt;
* [[El que pega primer, pega dos voltes]]&lt;br /&gt;
* [[El que rega en giner, ni ompli la taleca ni fa paller]]&lt;br /&gt;
* [[El que sap, sap, i el que no a l&#039;escola]]&lt;br /&gt;
* [[El que té diners, té vicis]]&lt;br /&gt;
* [[El que té el cul llogat no caga quan vol]]&lt;br /&gt;
* [[El que tinga cucs que pele fulla]]&lt;br /&gt;
* [[El que treballa en la pedra, ni menja ni medra]]&lt;br /&gt;
* [[El que va en un coixo, a l&#039;any coixo i mig]]&lt;br /&gt;
* [[El que val, val]]&lt;br /&gt;
* El qui fa lo que pot no està obligat a més&lt;br /&gt;
* [[El qui no té cap, cames]] &lt;br /&gt;
* El qui té fam, ensomia en rollos&lt;br /&gt;
* [[El ratolí que només coneix un forat, pronte és atrapat]]&lt;br /&gt;
* [[El saber no ocupa lloc]]&lt;br /&gt;
* [[El sol ix per a tots]]&lt;br /&gt;
* [[El tambor també és tropa]]&lt;br /&gt;
* [[El temps, tot ho cura]]&lt;br /&gt;
* El valencianisme és amor a lo valencià&lt;br /&gt;
* El vi fa sanc i l&#039;aigua fanc&lt;br /&gt;
* [[Els bous, es veuen molt be des de la barrera]]&lt;br /&gt;
* [[Els consells, en diners]]&lt;br /&gt;
* [[Els diners i els collons són per a les ocasions]]&lt;br /&gt;
* [[Els diners van a on n&#039;hi ha]]&lt;br /&gt;
* Els erros dels meges la terra els tapa&lt;br /&gt;
* [[Els pecats dels pares els paguen els fills]]&lt;br /&gt;
* [[Els que estan junts són els que es barallen]]&lt;br /&gt;
* [[Els ulls se rasquen en el colze]]&lt;br /&gt;
* [[Els valents cauen de cul]]&lt;br /&gt;
* [[En amics com eixos, no fan falta enemics]]&lt;br /&gt;
* [[En boca tancada no entren mosques]]&lt;br /&gt;
* [[En casa del bo, el roí prop del fòc]]&lt;br /&gt;
* [[En casa del ferrer, ganivet de fusta]]&lt;br /&gt;
* [[En casa del paleta, mai la faina està feta]]&lt;br /&gt;
* [[En dir les veritats s&#039;acaben les amistats]]&lt;br /&gt;
* [[En diners, torrons]]&lt;br /&gt;
* [[En febrer, possat prop del braser]]&lt;br /&gt;
* [[En giner, tanca la porta i encén el braser]]&lt;br /&gt;
* [[En la casa a on hi ha ruda no s&#039;hi mor cap criatura]]&lt;br /&gt;
* [[En la terra dels cegos, el tort és rei]]&lt;br /&gt;
* En les pluges d&#039;abril, cada gota val per mil&lt;br /&gt;
* [[En l&#039;estiu, tot lo món viu]]&lt;br /&gt;
* En raó o sense raó, va el pobre a la presó&lt;br /&gt;
* [[En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants]]&lt;br /&gt;
* [[En Valéncia tinc uns òrguens]]&lt;br /&gt;
* En [[Vilarreal]], arròs en pilotes el dia de Nadal&lt;br /&gt;
* [[Encara que es vista de seda, la mona, mona es queda]]&lt;br /&gt;
* Encara no ha eixit de l&#039;ou i ya es pensa que és un bou&lt;br /&gt;
* [[Entre marit i muller, no et fiques a faroler]]&lt;br /&gt;
* [[Érem pocs i va parir l&#039;auela]]&lt;br /&gt;
* [[Érem pocs i va parir la burra]]&lt;br /&gt;
* [[Eres més fals que un chavo de Negrín]]&lt;br /&gt;
* [[Eres un espirit de contradicció]]&lt;br /&gt;
* [[Eres un pardal de mal “agüero”]]&lt;br /&gt;
* [[Es diu el pecat, pero no el pecador]]&lt;br /&gt;
* És més antic que cagar achupit&lt;br /&gt;
* [[És més roïn que un dolor]]&lt;br /&gt;
* És més vell que cagar achupit&lt;br /&gt;
* És millor estar a soles que mal acompanyat&lt;br /&gt;
* [[Es trau més llepant que mossegant]]&lt;br /&gt;
* Espavil, que ve l&#039;alguasil&lt;br /&gt;
* [[Esperant que enviudes no m&#039;he casat]]&lt;br /&gt;
* [[Esta es pensa que té l&#039;or per vendre]]&lt;br /&gt;
* [[Esta és una arregladora de parròquies]]&lt;br /&gt;
* [[Està mal, pero descansa l&#039;animal]]&lt;br /&gt;
* [[Esta té la figa com un cabaç]]&lt;br /&gt;
* [[Este és un pardal de mal “agüero”]]&lt;br /&gt;
* [[Este no ha fet mai un brot en sa vida]]&lt;br /&gt;
* [[Este no ha pegat brot en sa vida]]&lt;br /&gt;
* [[Estic més fart que Mahoma de la cansalada]]&lt;br /&gt;
* [[Evita l&#039;ocasió i evitaràs el perill]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== F ==&lt;br /&gt;
* [[Fa més el que vol que el que pot]]&lt;br /&gt;
* [[Faena de dos, merda de gos]]&lt;br /&gt;
* Faena feta fa goig. &lt;br /&gt;
* [[Faena feta no corre pressa]]&lt;br /&gt;
* [[Faena feta no estorba]]&lt;br /&gt;
* Farem lo que podrem&lt;br /&gt;
* Faves contades&lt;br /&gt;
* Febrer, febreret, el més curtet&lt;br /&gt;
* Febrer, febreret, sèt capes i un barret&lt;br /&gt;
* [[Fent-se el tòfol te fotrà]]&lt;br /&gt;
* [[Fent-se l&#039;ansa te fotrà]]&lt;br /&gt;
* [[Fent i desfent s&#039;ensenya la gent]]&lt;br /&gt;
* [[Fer com fan no és pecat]]&lt;br /&gt;
* [[Fer faena debades]]&lt;br /&gt;
* [[Ferrant, ferrant, pergué l&#039;ofici]]&lt;br /&gt;
* [[Fes el llit al matí, que no saps lo que ha de vindre]]&lt;br /&gt;
* [[Feta la gàbia, mor el pardal]]&lt;br /&gt;
* [[Feta la llei, feta la trampa]]&lt;br /&gt;
* [[Fill no tenim i ya el bategem]]&lt;br /&gt;
* Fins a morir, tot és viure.&lt;br /&gt;
* [[Fins el setanta d&#039;abril, al cos no li lleves ni un fil]]&lt;br /&gt;
* [[Fòc de figuera, fòc de quimera]]&lt;br /&gt;
* [[Fòc de palla, fòc de canalla]]&lt;br /&gt;
* [[Fòc de rama, fòc de flama]]&lt;br /&gt;
* [[Fora de la vista, fora del pensament]]&lt;br /&gt;
* [[Forasters vindran que de casa nos trauran]]&lt;br /&gt;
* [[Fugir del foc per a caure en les brases]]&lt;br /&gt;
* [[Fum sense fòc dura molt poc]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== G ==&lt;br /&gt;
* [[Gàbia nova, pardal mort]]&lt;br /&gt;
* [[Gallina vella, fa bon caldo]]&lt;br /&gt;
* [[Gat escaldat d&#039;aigua freda fuig]]&lt;br /&gt;
* Gata que no mossega, arrapa&lt;br /&gt;
* [[Giner gelà a sa mare en lo llavaner]]&lt;br /&gt;
* [[Gos que lladra, no mossega]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== H ==&lt;br /&gt;
* Hi ha gent que si el món fora un ou, se&#039;l menjarien&lt;br /&gt;
* [[Hi ha més dies que llonganices, i més hores que botifarres]]&lt;br /&gt;
* Hi ha que donar-li de menjar apart&lt;br /&gt;
* [[Home de molts oficis, pocs beneficis]]&lt;br /&gt;
* Home parat, no fa guerra&lt;br /&gt;
* [[Home pobre no pot criar gos]]&lt;br /&gt;
* [[Home previngut val per dos]]&lt;br /&gt;
* Home refraner... gos i malfaener&lt;br /&gt;
* [[Home roig i gos pelut, abans mort que conegut]]&lt;br /&gt;
* Hui, farem peixet i la cueta per al gatet&lt;br /&gt;
* [[Hui per mi, demà per tu]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== J ==&lt;br /&gt;
* [[Justícia, pero no per ma casa]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== L ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* L&#039;aigua és vida&lt;br /&gt;
* [[L&#039;aigua fa cucs]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;aigua no es pert tota per un sol forat]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;aigua, per als patos]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;amor és cego]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;arbre s&#039;ha d&#039;adreçar de jove]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;arbre tort, de chicotet s&#039;endreça]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;edat no perdona]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;experiència és la mare de la ciència]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;home es casa quan vol, i la dòna quan pot]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;home és l&#039;únic animal que es tropeça dos voltes en la mateixa pedra]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;home és un animal de costums]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;ignorància és molt atrevida]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;ocasió fa al lladre]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;ocasió fa el pecat]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;u per l&#039;atre i la casa per agranar]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;ull s&#039;enamora de la lleganya]]&lt;br /&gt;
* L&#039;últim que es pert, l&#039;esperança&lt;br /&gt;
* [[L&#039;últim tanca la porta]]&lt;br /&gt;
* [[L&#039;unió fa la força]]&lt;br /&gt;
* [[La cama al llit i el braç al pit]]&lt;br /&gt;
* [[La curiositat matà al gat]]&lt;br /&gt;
* [[La curiositat va matar al gat]]&lt;br /&gt;
* [[La faena del matalafer: fer i desfer]]&lt;br /&gt;
* [[La fe mou montanyes]]&lt;br /&gt;
* [[La flor de febrer no veu el fruter]]&lt;br /&gt;
* [[La gallina de dalt caga a la de baix]]&lt;br /&gt;
* [[La lluna porta galdufa, aigua segura]]&lt;br /&gt;
* [[La llengua no té os]]&lt;br /&gt;
* [[La mar no va mai al riu]]&lt;br /&gt;
* [[La mare que et va parir, que descansà es va quedar]]&lt;br /&gt;
* [[La mentira té les cames molt curtes]]&lt;br /&gt;
* [[La merda, quant més es remena més pudor fa]]&lt;br /&gt;
* La meua chiqueta és l&#039;ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i de la flor de taronger&lt;br /&gt;
* [[La migranya, dormint s&#039;apanya]]&lt;br /&gt;
* [[La millor paraula és la que no es diu]]&lt;br /&gt;
* [[La mort, a tots nos iguala]]&lt;br /&gt;
* [[La nit de Sant Joan, la més curta de l&#039;any]]&lt;br /&gt;
* [[La paraula és argent; el silenci, or]]&lt;br /&gt;
* [[La paraula és l&#039;home]]&lt;br /&gt;
* [[La paraula fa l&#039;home]]&lt;br /&gt;
* [[La por és lliure]]&lt;br /&gt;
* [[La pràctica fa mestres]]&lt;br /&gt;
* [[La processó va per dins]]&lt;br /&gt;
* [[La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai]]&lt;br /&gt;
* [[La roba bruta s&#039;ha de rentar en casa]]&lt;br /&gt;
* La roba de Nadal s&#039;eixuga al fumeral.&lt;br /&gt;
* La vergonya cria ronya&lt;br /&gt;
* [[Les apariències enganyen]]&lt;br /&gt;
* [[Les armes de fòc, el dimoni les carrega i el dimoni les dispara]]&lt;br /&gt;
* [[Les coses no es fan soles]]&lt;br /&gt;
* [[Les coses, clares, i el chocolate, espés]]&lt;br /&gt;
* [[Les costums es fan lleis]]&lt;br /&gt;
* [[Les criatures diuen en la plaça lo que senten en casa]]&lt;br /&gt;
* [[Les criatures fan lo que veuen fer als grans]]&lt;br /&gt;
* [[Les desgràcies, mai vanen soles]]&lt;br /&gt;
* [[Les granotes es crien, en l&#039;aigua]]&lt;br /&gt;
* Les manies no les curen els meges&lt;br /&gt;
* [[Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan]]&lt;br /&gt;
* [[Les mosques van a la mel]]&lt;br /&gt;
* [[Les paraules, se les emporta el vent]]&lt;br /&gt;
* Les veritats ofenen&lt;br /&gt;
* [[Llaurador i burro, creïlles grosses]]&lt;br /&gt;
* Llebeig, aigua veig&lt;br /&gt;
* Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar&lt;br /&gt;
* [[Llibre deixat, perdut o destripat]]&lt;br /&gt;
* [[Llibre que deixaràs, llibre que perdràs]]&lt;br /&gt;
* [[Llibre tancat, mestre callat]]&lt;br /&gt;
* [[Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixes, que no se&#039;n torna cap]]&lt;br /&gt;
* [[Lluïx més el fum en la meua terra que el fòc en l&#039;aliena]]&lt;br /&gt;
* [[Lo meu és meu, i lo teu, dels dos]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que cou, cura]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que està fet, fet està]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que la mar dona, la mar s&#039;ho emporta]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que no passa en un any, passa en un dia]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que no pot ser, no pot ser, i ademés és impossible]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que poc costa, poc dol]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que pugues fer hui no ho deixes per a demà]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que sembraràs, això recolliràs]]&lt;br /&gt;
* [[Lo que va davant, va davant]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== M ==&lt;br /&gt;
* [[Mai plou a gust de tots]]&lt;br /&gt;
* [[Mal dilluns, mala semana]]&lt;br /&gt;
* [[Mala bomba t&#039;arreplegue]]&lt;br /&gt;
* Malpensa i encertaràs&lt;br /&gt;
* Marra, que és botifarra&lt;br /&gt;
* [[Massa és mal]]&lt;br /&gt;
* Massa per a la carabassa&lt;br /&gt;
* [[Me dus com a cagalló per séquia]]&lt;br /&gt;
* Mel de romer&lt;br /&gt;
* Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort &lt;br /&gt;
* Menjant albercocs i figues, vi no en begues&lt;br /&gt;
* [[Mentira. ¿ Mentira ?, agarra un cagalló i estira]]&lt;br /&gt;
* Mentres vas i vens, t&#039;entretens.&lt;br /&gt;
* [[Més caga un bou que cent oronetes]]&lt;br /&gt;
* Més clar, aigua&lt;br /&gt;
* [[Més estira un pèl de figa que una maroma de barco]]&lt;br /&gt;
* Més llenya al fòc&lt;br /&gt;
* [[Més sap el dimoni per vell que per dimoni]]&lt;br /&gt;
* [[Més val caure en gràcia que ser graciós]]&lt;br /&gt;
* [[Més val estar a soles que mal acompanyat]]&lt;br /&gt;
* [[Més val llepar que mossegar]]&lt;br /&gt;
* [[Més val pardal en la mà que cent volant]]&lt;br /&gt;
* [[Més val pelat, que amortallat]]&lt;br /&gt;
* [[Més val previndre que curar]]&lt;br /&gt;
* [[Més val que sobre que no que falte]]&lt;br /&gt;
* [[Més val roïn conegut, que bo per conéixer]]&lt;br /&gt;
* [[Més val sumar que dividir]]&lt;br /&gt;
* [[Més val tart que mai]]&lt;br /&gt;
* Més val una llapissera curta que una memòria llarga&lt;br /&gt;
* [[Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua]]&lt;br /&gt;
* [[Més veuen quatre ulls que dos]]&lt;br /&gt;
* [[Millor un ou hui que una gallina demà]]&lt;br /&gt;
* [[Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel]]&lt;br /&gt;
* Mira&#039;t a tu, i mai no diràs mal de ningú&lt;br /&gt;
* [[Molts anys que vaja per davant]]&lt;br /&gt;
* Mongó en mantellina, aigua veïna&lt;br /&gt;
* [[Mort el gos, s&#039;acabà la ràbia]]&lt;br /&gt;
* Mut i a la gàbia&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== N ==&lt;br /&gt;
* N&#039;hi han més dies que llonganices&lt;br /&gt;
* [[Nadar i guardar la roba]]&lt;br /&gt;
* [[Nevada abans de Nadal, per mija femada val]]&lt;br /&gt;
* [[Ni mege jove ni barber vell]]&lt;br /&gt;
* [[Ni sopem ni es mor el pare]]&lt;br /&gt;
* [[Ni sopem ni parix l&#039;auela]]&lt;br /&gt;
* [[Ni sopem ni parix la burra]]&lt;br /&gt;
* [[Ni un be, ni un mal, dura cent anys]]&lt;br /&gt;
* Ni una, ni mija, ni cap&lt;br /&gt;
* Ningú caça sense gos&lt;br /&gt;
* [[Ningú dona els duros a quatre pessetes]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú és perfecte]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú és profeta en el seu poble]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú naix ensenyat]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú pot repicar i anar en la processó]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú se veu sa gepa]]&lt;br /&gt;
* [[Ningú se&#039;n recorda de santa Bàrbara més que quan trona]]&lt;br /&gt;
* [[Ningun geperut es coneix la gepa]]&lt;br /&gt;
* [[Ningun tonto tira pedres al seu terrat]]&lt;br /&gt;
* No digues blat, que no estiga en el sac encara i ben lligat&lt;br /&gt;
* [[No digues mai d&#039;esta aigua no beuré]]&lt;br /&gt;
* [[No es pot clavar els claus per la cabota]]&lt;br /&gt;
* [[No es pot estar en missa i repicant]]&lt;br /&gt;
* [[No et deixes senda vella per novella]]&lt;br /&gt;
* No farem res i la gent parlarà&lt;br /&gt;
* [[No hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer]]&lt;br /&gt;
* [[No hi ha pijor sort que el que no vol oir/sentir]]&lt;br /&gt;
* [[No jugues en foc que te cremaràs]]&lt;br /&gt;
* [[No moriràs de “cornà” de burro]]&lt;br /&gt;
* No ofén qui vol, sino qui pot&lt;br /&gt;
* [[No patixques, que ella te farà la explicació i relació de la falla]]&lt;br /&gt;
* [[No s&#039;ha fet la mel per a la boca de l&#039;ase]]&lt;br /&gt;
* [[No, si me faries creure que un burro vola]]&lt;br /&gt;
* [[No té pa ni vi, i convida el veí]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== O ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Octubre finit, mor la mosca i el mosquit]].&lt;br /&gt;
* [[Olla vella, bony o forat]]&lt;br /&gt;
* [[Ovella de molts, el llop se la menja]]&lt;br /&gt;
* [[Ovella que bela pert bocí]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== P ==&lt;br /&gt;
* [[Paciència i una canya]]&lt;br /&gt;
* [[Pactes trenquen lleis]]&lt;br /&gt;
* Paraula de peixcador, mentira de caçador&lt;br /&gt;
* Paraula de valencià, paraula d&#039;honor&lt;br /&gt;
* Paraula donada, paraula sagrada&lt;br /&gt;
* Pareix Maria Grenya, una sabata i una espardenya &lt;br /&gt;
* [[Pareix que l&#039;ha vestit l&#039;enemic]]&lt;br /&gt;
* [[Parlant, la gent s&#039;entén]]&lt;br /&gt;
* [[Parlar be no costa una merda]]&lt;br /&gt;
* [[Passa més fam que un mestre d&#039;escola]]&lt;br /&gt;
* [[Pensa mal i encertaràs]]&lt;br /&gt;
* [[Pensa mal i no erraràs]]&lt;br /&gt;
* [[Pensat i fet]]&lt;br /&gt;
* [[Per a gusts, colors]]&lt;br /&gt;
* Per a mostra, un botó&lt;br /&gt;
* [[Per ací m&#039;entra i per ací m&#039;ix]]&lt;br /&gt;
* [[Per any nou, un pas de bou]]&lt;br /&gt;
* [[Per carnestoltes, més vi que pa]]&lt;br /&gt;
* [[Per esta m&#039;entra i per esta m&#039;ix]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, cada gota en val per mil]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, cada pardal canta en son niu]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, espigues mil]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, no et lleves ni un fil]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, pardals a mil]]&lt;br /&gt;
* [[Per l&#039;abril, venen els pardals a mils]]&lt;br /&gt;
* [[Per la boca mor el peix]]&lt;br /&gt;
* [[Per la Mare de Deu d&#039;agost, a les set ya està fosc]]&lt;br /&gt;
* [[Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral]]&lt;br /&gt;
* [[Per la Verge del Pilar, faves a sembrar]]&lt;br /&gt;
* Per Nadal, cada ovella al seu bancal. &lt;br /&gt;
* Per Nadal, capa no en cal.&lt;br /&gt;
* [[Per Nadal, creix el dia un pas de pardal]].&lt;br /&gt;
* [[Per Nadal, tots els animals al corral]]&lt;br /&gt;
* Per Nadal coques, per Sant Joan bacores.&lt;br /&gt;
* Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs.&lt;br /&gt;
* Per no fer, no fa ni ombra&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Andreu, aigua o neu]]&lt;br /&gt;
* Per Sant Blai, sembra el teu all&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix]]&lt;br /&gt;
* Per Sant Joan, bacores&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures]]&lt;br /&gt;
* Per Sant Joan fins a Sant Pere, l&#039;era el blat espera&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Martí, iguals el dia i la nit]]&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu]]&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Maties, ya són llarcs els dies]]&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Narcís, cada mosca en val sis]]&lt;br /&gt;
* Per Sant Sebastià, creix el dia un pas de milà&lt;br /&gt;
* [[Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]&lt;br /&gt;
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça|Per Santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça]]&lt;br /&gt;
* [[Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants]]&lt;br /&gt;
* Peus frets i cap calent, que vinga el mege corrent &lt;br /&gt;
* [[Ploreu, chiquets, que pardalets tindreu]]&lt;br /&gt;
* [[Ploure a bots i barrals]]&lt;br /&gt;
* [[Poquet i bo]]&lt;br /&gt;
* [[Primer es l&#039;a que l&#039;o]]&lt;br /&gt;
* [[Primer és l&#039;obligació que la devoció]]&lt;br /&gt;
* [[Pujar-se&#039;n al carro]]&lt;br /&gt;
* [[Punt i final]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Q ==&lt;br /&gt;
* [[Quan arribes, escriu]]&lt;br /&gt;
* Quan bufa el ponent, l&#039;aigua freda i el vi calent &lt;br /&gt;
* [[Quan dormim, tots som bons]]&lt;br /&gt;
* [[Quan el gat no està, les rates ballen]]&lt;br /&gt;
* [[Quan el gat no està, les rates van per la cuina]]&lt;br /&gt;
* [[Quan el mal ve d&#039;Almansa, a tots alcança]]&lt;br /&gt;
* [[Quan es tanca una porta, se n&#039;obri una atra]]&lt;br /&gt;
* Quan ixques, tanca la porta&lt;br /&gt;
* [[Quan l&#039;ase no pot, la somera ajuda]]&lt;br /&gt;
* [[Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent]]&lt;br /&gt;
* [[Quan la merita va per l&#039;horta, fes fòc i tanca la porta]]&lt;br /&gt;
* [[Quan li veges els collons, digues mascle]]&lt;br /&gt;
* Quan més es remeneja la merda, més pudor&lt;br /&gt;
* [[Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n&#039;escapa una]]&lt;br /&gt;
* [[Quan no hi ha pa, bones són coques]]&lt;br /&gt;
* Quan pel març trona, l&#039;armela ix bona&lt;br /&gt;
* Quan per l&#039;abril trona, la collita es bona&lt;br /&gt;
* Quan repiquen les castanyetes i puntege el guitarró, no poden estar-se quetes les chiques en reunió&lt;br /&gt;
* Quan se sap, tot és fàcil&lt;br /&gt;
* [[Quan sigues pare menjaràs ous]]&lt;br /&gt;
* [[Quan te descuides te pegarà un “escamó”]]&lt;br /&gt;
* [[Quan te descuides te tirarà la “barrilà”]]&lt;br /&gt;
* [[Quan un no vol, dos no es barallen]]&lt;br /&gt;
* [[Quan uns riuen, atres ploren]]&lt;br /&gt;
* [[Quan uns van, uns atres tornen]]&lt;br /&gt;
* [[Quant més gran, més animal]]&lt;br /&gt;
* [[Quant més sucre, més dolç]]&lt;br /&gt;
* Quatre pets i una bufa calfen més que una estufa&lt;br /&gt;
* [[Que Santa Llúcia et conserve la vista]]&lt;br /&gt;
* [[Qui a dos amics vol servir, en un o atre no podrà cumplir]]&lt;br /&gt;
* [[Qui a mi em vullga vore tort, yo el vullc vore cego]]&lt;br /&gt;
* [[Qui canta en la taula i chiula en el llit no té l&#039;enteniment complit]]&lt;br /&gt;
* [[Qui canta, el seu mal espanta]]&lt;br /&gt;
* [[Qui de casa fuig, a casa torna]]&lt;br /&gt;
* [[Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla]]&lt;br /&gt;
* [[Qui de la tenda va i ve, dos cases manté]]&lt;br /&gt;
* [[Qui deixa un llibre, pert un llibre i un amic]]&lt;br /&gt;
* [[Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol]]&lt;br /&gt;
* [[Qui en chiquets se gita, pixat s&#039;alça]]&lt;br /&gt;
* [[Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna]]&lt;br /&gt;
* [[Qui es vist en roba d&#039;atre, al mig del carrer el despullen]]&lt;br /&gt;
* [[Qui està be no se&#039;n recorda de qui està mal]]&lt;br /&gt;
* [[Qui està prop de la vaca, la mama]]&lt;br /&gt;
* [[Qui estiga be, que no es menege]]&lt;br /&gt;
* [[Qui et vol be, et farà plorar]]&lt;br /&gt;
* [[Qui fa lo que pot, no està obligat a més]]&lt;br /&gt;
* [[Qui furta un ou, pot furtar un bou]]&lt;br /&gt;
* [[Qui guarda quan té, menja quan vol]]&lt;br /&gt;
* [[Qui juga en fòc acaba cremant-se]]&lt;br /&gt;
* [[Qui juga en foc es crema]]&lt;br /&gt;
* [[Qui l&#039;entorta, se l&#039;emporta]]&lt;br /&gt;
* [[Qui la cera ha d&#039;ablanir, les ungles s&#039;ha de cremar]]&lt;br /&gt;
* [[Qui la fa, la paga]]&lt;br /&gt;
* [[Qui la paella té pel mànec, roda l&#039;oli cap a on vol]]&lt;br /&gt;
* [[Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al braç]]&lt;br /&gt;
* [[Qui mal va, mal acaba]]&lt;br /&gt;
* [[Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells]]&lt;br /&gt;
* [[Qui molt corre, pronte para]]&lt;br /&gt;
* [[Qui molt parla, molt erra]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no és agraït, és un malparit]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no es fia no és de fiar]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no pot pegar a l&#039;ase pega a l&#039;albarda]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no pot sembrar, espigola]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no sembra, espigola]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no sembra, no cull]]&lt;br /&gt;
* Qui no tapa la gotera, la casa ha de fer sancera&lt;br /&gt;
* Qui no té cap, cames. &lt;br /&gt;
* [[Qui no té cap, que tinga cames]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no té faena, se la busca]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no té res que fer, el gat pentina]]&lt;br /&gt;
* [[Qui no vullga pols, que no vaja a l&#039;era]]&lt;br /&gt;
* Qui paga per a aplegar. Aplega per a furtar&lt;br /&gt;
* [[Qui passa fam, somia en rollos]] &lt;br /&gt;
* [[Qui peixet vullga menjar, el culet s&#039;ha de banyar]]&lt;br /&gt;
* Qui pert els seus orígens, pert la seua identitat&lt;br /&gt;
* Qui res dubta, res sap&lt;br /&gt;
* [[Qui s&#039;ajunta en un coixo, al cap de l&#039;any coixo i mig]]&lt;br /&gt;
* Qui s&#039;alça enjorn, veu eixir el sol&lt;br /&gt;
* [[Qui s&#039;arrima a bon arbre, té bona ombra]]&lt;br /&gt;
* [[Qui s&#039;enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se]]&lt;br /&gt;
* [[Qui té boca s&#039;equivoca]]&lt;br /&gt;
* Qui té el cul llogat, no s&#039;assenta quan vol&lt;br /&gt;
* [[Qui té fam somia rollos]]&lt;br /&gt;
* [[Qui té filles menja bunyols]]&lt;br /&gt;
* [[Qui té padrins, es bateja]]&lt;br /&gt;
* [[Qui té un burro i el ven, ell s&#039;entén]]&lt;br /&gt;
* [[Qui té vinya i no la veu es fa pobre i no s&#039;ho creu]]&lt;br /&gt;
* [[Qui tinga pressa que arranque a córrer]]&lt;br /&gt;
* [[Qui tot ho vol, tot ho pert]]&lt;br /&gt;
* [[Qui tot s&#039;ho menja d&#039;una fartà, tot ho caga d&#039;una caguerà]]&lt;br /&gt;
* Qui vitoreja al llop, condena a les ovelles&lt;br /&gt;
* [[Qui vullga saber, que vaja a escola]]&lt;br /&gt;
* [[Quin cul si no cagara]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== R ==&lt;br /&gt;
* [[Respon sempre en gran prudència a qui li falta la ciència]]&lt;br /&gt;
* [[Reunió de pastors, ovella morta]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== S ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[S&#039;agafen més mosques en mel que en vinagre]]&lt;br /&gt;
* [[S&#039;atrapa abans a un mentirós que a un coixo]]&lt;br /&gt;
* [[S&#039;atrapen més mosques en mel que en vinagre]]&lt;br /&gt;
* Salut i força al canut&lt;br /&gt;
* Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les jóvens fa l&#039;ullet&lt;br /&gt;
* [[Sant Antoni mullat, bo per a les creïlles i roïn per al blat]]&lt;br /&gt;
* [[Sant Blai Gloriós, deixam al chic i emportat la tós]]&lt;br /&gt;
* [[Sant Blai Gloriós, deixa&#039;m al chiquet i emporta&#039;t la tós]]&lt;br /&gt;
* [[Sant Joan, el dia més gran]]&lt;br /&gt;
* [[Sant Roc, als quinze anys digué: albercoc]]&lt;br /&gt;
* [[Sant Roc i el gos, que cacen pels dos]]&lt;br /&gt;
* Santa Llúcia et conserve la vista&lt;br /&gt;
* [[Sarna en gust, no pica]]&lt;br /&gt;
* [[Secrets en reunió, és de mala educació]]&lt;br /&gt;
* [[Secrets en reunió, falta d&#039;educació]]&lt;br /&gt;
* [[Sempre paguen justs per pecadors]]&lt;br /&gt;
* [[Sempre parla qui més té que callar]]&lt;br /&gt;
* [[Sempre plou quan no hi ha escola]]&lt;br /&gt;
* [[Sempre plou sobre mullat]]&lt;br /&gt;
* Ser molts gats per a la llebre&lt;br /&gt;
* Setembre de secà, rovellons per a menjar&lt;br /&gt;
* [[Si bons raïms vols menjar, en setembre la vinya has de podar]]&lt;br /&gt;
* [[Si el món fora un ou, se&#039;l beuria]]&lt;br /&gt;
* Si fas una llista d&#039;amics, fes-la a llapis &lt;br /&gt;
* [[Si la Candelària plora, l&#039;hivern està fòra]]&lt;br /&gt;
* [[Si la Candelària plora, l&#039;hivern està fora, si no plora, ni dins ni fora]]&lt;br /&gt;
* [[Si la Candelària plora, l&#039;hivern fora i si riu ni hivern ni estiu]]&lt;br /&gt;
* [[Si l&#039;enveja fora tinya, quants de tinyosos hi hauria]]&lt;br /&gt;
* [[Si la montanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya]]&lt;br /&gt;
* Si no vols caldo, dos tasses&lt;br /&gt;
* [[Si no vols caldo, tres tasses]]&lt;br /&gt;
* [[Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces]]&lt;br /&gt;
* [[Si plou, la deixarem caure]]&lt;br /&gt;
* [[Si tens diners, menjaràs bunyols]]&lt;br /&gt;
* Si tens set, pixa i beu al gallet&lt;br /&gt;
* [[Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit]]&lt;br /&gt;
* [[Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna]]&lt;br /&gt;
* Si vols més, para el cabaç&lt;br /&gt;
* [[Si vols saber qui és algú, dona-li poder]]&lt;br /&gt;
* Si vols tindre bona col, planta-la al juliol&lt;br /&gt;
* [[Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== T ==&lt;br /&gt;
* [[T&#039;ha bufat o t&#039;ha fet aire]]&lt;br /&gt;
* Tal com te portes, tindràs les portes&lt;br /&gt;
* [[Tal faràs, tal trobaràs]]&lt;br /&gt;
* Tancat a clau, pany i forrellat&lt;br /&gt;
* [[Tant tens, tant vals]]&lt;br /&gt;
* [[Te&#039;n vas del fanc i te fiques en el tarquim]]&lt;br /&gt;
* Té collons la cosa&lt;br /&gt;
* [[Té més merda que un pal de galliner]]&lt;br /&gt;
* [[Té més tecles que un piano]]&lt;br /&gt;
* Temps per vindre, futur&lt;br /&gt;
* Tens més cara que esquena&lt;br /&gt;
* Tens un morro que t&#039;ho chafes&lt;br /&gt;
* [[Tinc faena “pa” donar, vendre i regalar]]&lt;br /&gt;
* Tira-li que és guala&lt;br /&gt;
* [[Torna-li la trompa al chic]]&lt;br /&gt;
* [[Tota pedra fa paret]]&lt;br /&gt;
* [[Tots els camins duen a Roma]]&lt;br /&gt;
* [[Tots els cànters nous fan l&#039;aigua fresca]]&lt;br /&gt;
* [[Tots els sants tenen huitada]]&lt;br /&gt;
* [[Tots fan llenya de l&#039;arbre caigut]]&lt;br /&gt;
* [[Tots som bons quan dormim]]&lt;br /&gt;
* [[Tranquilitat i bons aliments]]&lt;br /&gt;
* [[Treballar per al dimoni]]&lt;br /&gt;
* [[Tres capes té Joan, dos que li n&#039;han de fer i una que li&#039;n faran]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== U ==&lt;br /&gt;
* [[Ull per ull i dent per dent]]&lt;br /&gt;
* [[Un ull al plat i un ull al gat]]&lt;br /&gt;
* Una agüela a genollons, collint codonys... a la punta dels dits, codonys collits...&lt;br /&gt;
* [[Una de calç i atra de arena]]&lt;br /&gt;
* [[Una image val més que mil paraules]]&lt;br /&gt;
* [[Una paraula dita a temps val més que despuix cent]]&lt;br /&gt;
* Una poma podrida, llança a perdre tota una partida&lt;br /&gt;
* [[Ungles de gat, i cara de beat]]&lt;br /&gt;
* [[Uns naixen en estrela i uns atres, estrelats]]&lt;br /&gt;
* [[Untar el carro]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== V ==&lt;br /&gt;
* Vaig a dirte-ho i no t&#039;ho dic, qui no té pancha no té melic&lt;br /&gt;
* Val més perdre que més perdre&lt;br /&gt;
* [[Val més estar a soles que mal acompanyat]]&lt;br /&gt;
* [[Val més previndre que curar]]&lt;br /&gt;
* [[Val més sort que ser fill de rei]]&lt;br /&gt;
* [[Val més un llapis curt que una memòria llarga]]&lt;br /&gt;
* [[Val més un pren que dos et donaré]]&lt;br /&gt;
* Valen més els fets que les paraules &lt;br /&gt;
* [[Valen més llibres que lliures]]&lt;br /&gt;
* [[Valéncia és bona si la bossa sona]]&lt;br /&gt;
* [[Valéncia no es va fer en un dia]]&lt;br /&gt;
* [[Ves, qui no te conega que et compre]]&lt;br /&gt;
* [[Viste&#039;m espai, que tinc pressa]]&lt;br /&gt;
* [[Viu i deixa viure]]&lt;br /&gt;
* Volen ser merda i no arriben ni a pet&lt;br /&gt;
* [[Vore la palla en l&#039;ull de l&#039;atre i no vore la biga en el propi]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Y ==&lt;br /&gt;
* [[Ya que has fet el sant, fes l&#039;altar]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
* [[Refrany]]&lt;br /&gt;
* [[Pulles del Cabanyal]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Josep Lluís Alapont i Raga|Alapont i Raga, Josep Lluís]]. &#039;&#039;Expressions i refrans valencians&#039;&#039; (2019)&lt;br /&gt;
* [[Estanislau Alberola Serra|Alberola Serra, Estanislau]] i [[Manuel Peris Fuentes|Peris Fuentes, Manuel]]. &#039;&#039;El refraner valenciá&#039;&#039; ([[1928]])&lt;br /&gt;
* [[Joan Benet|Benet, Joan]]. &#039;&#039;En trellat i en saó (El refraner valencià)&#039;&#039; ([[2009]])&lt;br /&gt;
* Duart Grau, Amparo i García Gadea, Leo. &#039;&#039;A la taula i al llit al primer crit. 10.000 trosets de cultura de la nostra terra&#039;&#039; (2025)&lt;br /&gt;
* [[Lluís Galiana|Fra Lluís Galiana]]. &#039;&#039;Rondalla de rondalles&#039;&#039; ([[1769]])&lt;br /&gt;
* [[Emili Miedes i Bisbal|Miedes i Bisbal, Emili]]. &#039;&#039;Refranyer en llengua valenciana. Inclou la reordenacio i actualisacio del &#039;Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana&#039; de Carles Ros, 1736&#039;&#039; ([[1986]]).&lt;br /&gt;
* [[Vicenta Plaza Valls|Plaza Valls, Vicenta]]. &#039;&#039;[[Pulles del Cabanyal]]&#039;&#039; ([[2019]])&lt;br /&gt;
* [[Carles Ros|Ros, Carles]]. &#039;&#039;Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana&#039;&#039; ([[1736]])&lt;br /&gt;
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. &#039;&#039;Breu refraner de dies, mesos i santets; Recull folkloric&#039;&#039; (Editor Obra CAM, [[1984]])&lt;br /&gt;
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. &#039;&#039;Refraneret musical&#039;&#039; ([[1986]])&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Refranys]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Refranys valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencià]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Blanquerna&amp;diff=481391</id>
		<title>Blanquerna</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Blanquerna&amp;diff=481391"/>
		<updated>2026-06-13T11:25:34Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Llengües */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Blanquerna.jpg|thumb|350px|Blanquerna]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;Blaquerna&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Llibre d&#039;Evast e d&#039;Aloma e de Blaquerna son fill&#039;&#039;&#039; ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l&#039;autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l&#039;[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Història ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l&#039;any [[1283]], en [[Llengua balear|balear]], l&#039;obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l&#039;época, en una presència molt més marcada de l&#039;element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d&#039;un viage vital que, a desgrat d&#039;ell mateix, el durà a ser [[Monjo|monjo]], [[Abat|abat]], [[Bisbe|bisbe]] i [[Papa]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Finalment devindrà un [[Ermità|ermità]], que per a Ramon Llull serà l&#039;estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l&#039;escrigué en l&#039;intenció d&#039;arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l&#039;apariència d&#039;una novela d&#039;aventures, en un héroe: Blanquerna.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Llengües ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les primeres obres de Ramon Llull conegudes estan escrites en [[àrap]]: una &#039;&#039;Llògica&#039;&#039;, el &#039;&#039;Llibre de la contemplació&#039;&#039;, i el &#039;&#039;Diàlec del gentil en els tres sabis&#039;&#039;; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|balear]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d&#039;educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en balear, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no n&#039;ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el balear, Ramón Llull fon el primer en usar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-lo d&#039;una prosa culta i especialisada.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|... Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en [[llengua valenciana]]..., per l&#039;eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia en l&#039;any 1521|Portada del &#039;&#039;[[Blanquerna]]&#039;&#039;, del mestre en sacra teologia, el mallorquí [[Ramon Llull]] (Palma de Mallorca, 1235-1315)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Traducció al valencià ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Blanquernav.jpg|thumb|250px|Blanquerna]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l&#039;obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l&#039;importantíssima obra de Llull.}}   &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Com ya es comprén, d&#039;entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s&#039;ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El volum de l&#039;edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d&#039;acabament de l&#039;obra: [[30 de maig]] i 1[[2 de juliol]] de [[1521]], les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d&#039;apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l&#039;estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l&#039;epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s&#039;acaba en el foli 140, en el colofó.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l&#039;atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, [[Joan Bonlabi]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l&#039;eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l&#039;any 1521. En l&#039;“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d&#039;aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l&#039;incloga l&#039;AVLL en l&#039;ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En 1232/1233 naix en Mallorca Ramon Llull. La seua gran obra &#039;&#039;[[Blanquerna]]&#039;&#039; fon traduïda en [[1552]] al valencià pel català [[Joan Bonlabi]], que en el seu pròlec diu: &amp;quot;... el qual s&#039;ha traduit i donat a la prensa en llengua valenciana segons que coneixent-me apassionat de la ciencia luliana em rogà prenguera yo este encarrec, encara que no siga docte ni molt llimat en dit idioma per serme peregri i estranger...&amp;quot;}}&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Ramon Llull]]&lt;br /&gt;
* [[Joan Bonlabi]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/bonlabi-tradui-el-blanquerna-de-ramon-llull-a-la-llengua-valenciana/ Bonlabi traduí el Blanquerna de Ramon Llull a la Llengua Valenciana - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=241&amp;amp;tit=Consciencia%20identitaria%20historica%20del%20valenci%E0%20respecte%20al%20catala Consciència identitària històrica del valencià respecte al català - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Lliteratura]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Llibres]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Novela]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Balear]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Alemany_i_Bolufer&amp;diff=481390</id>
		<title>Josep Alemany i Bolufer</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Alemany_i_Bolufer&amp;diff=481390"/>
		<updated>2026-06-13T11:10:01Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Alemany i Bolufer&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Filòlec&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1866]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Cullera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[1934]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Alemany i Bolufer&#039;&#039;&#039; ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d&#039;octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de l&#039;Història]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Publicà diversos llibres sobre temàtica valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va nàixer en una família de llauradors de la població valenciana de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l&#039;Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l&#039;any [[1890]] va obtindre la revàlida d&#039;eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada &#039;&#039;Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte&#039;&#039;. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d&#039;idioma grec en l&#039;Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s&#039;havien fet amics mentres varen passar tot l&#039;hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l&#039;Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En començar l&#039;oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d&#039;etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d&#039;un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l&#039;examen, els ilustres membres del tribunal varen escomençar a fer-li preguntes i ell a contestar-les perfectament. Ademés ell mateixa va començar a preguntar al tribunal. Els tres filòlecs es varen alçar i varen dir que no podien contestar-li perque ell sabia més grec que ells. Li varen donar la càtedra de grec i la reina li va concedir el títul de &#039;&#039;cavaller cobert davant el rei&#039;&#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l&#039;espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits &#039;&#039;Jitopadesha&#039;&#039; i &#039;&#039;Bhagavad guitá&#039;&#039; (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l&#039;Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu &#039;&#039;Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana&#039;&#039;. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit &#039;&#039;Pañcha tantra&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 14 de març de l&#039;any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat &#039;&#039;De l&#039;orde de les paraules en la llengua indoeuropea&#039;&#039;, va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d&#039;Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l&#039;elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En l&#039;any [[1925]] va ingressar en la [[Real Acadèmia de l&#039;Història]]. En tot este temps, Alemany, ademés de realisar treballs de diversa índole —varis dels quals es varen publicar en els bolletins d&#039;abdós acadèmies—, va seguir dedicant-se a la docència i a la traducció.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Menéndez Pelayo i Menéndez Pidal li varen encarregar que iniciara el Diccionari històric de la llengua espanyola, que es va publicar incomplet en [[1933]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les persones que ho coneixien no s&#039;explicaven cóm podia conéixer tants idiomes. El seu secret era que treballava i estudiava més de dotze hores cada dia. Tenia coneiximent de vàries llengües indoeuropees, germàniques, uralo-altaiques, semítiques, africanes i amerindies (va escriure una Gramàtica del aymara).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va dirigir el grup de llingüistes que varen escriure el Diccionari enciclopèdic (Barcelona, 1917) que va publicar l&#039;editorial Ramón Sopena.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En una ocasió, [[Niceto Alcalá Zamora]] va voler nomenar-ho ministre d&#039;Instrucció Pública, i Alemany li va tornar la carta corregint-li les faltes d&#039;ortografia i de sintaxis, agraint-li el gest pero afirmant-li que ell era un investigador i un científic de la llengua i no es dedicava a la política.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a anècdota curiosa, els poetes [[Rafael Alberti]] i [[Pablo Neruda]] relaten en les seues respectives memòries que quan eren jóvens anaven a orinar al jardí d&#039;Alemany, que —com a secretari de l&#039;Acadèmia— vivia en un chalet propenc a la Real Acadèmia Espanyola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 26 d&#039;octubre de 1934 va morir en Madrit als 68 anys, segons la família va morir d&#039;agotament per l&#039;intens treball.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pòstumament, en l&#039;any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Resposta al discurs del Pare Fullana ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Extracte de la resposta o contestació al discurs pronunciat per [[Lluís Fullana]] quan fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), el 11 d’octubre de [[1928]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Sense cap reconeiximent ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l&#039;idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l&#039;independència del valencià &#039;&#039;de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s&#039;enteren&#039;&#039;. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre &#039;&#039;La llengua dels valencians&#039;&#039; el que Alemany, &#039;&#039;a pesar d&#039;haver dedicat tota la seua vida a l&#039;estudi de numeroses llengües d&#039;Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia&#039;&#039;. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres == &lt;br /&gt;
[[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]&lt;br /&gt;
* 1895: &#039;&#039;Hitopadeza o Provechosa enseñanza&#039;&#039; (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.&lt;br /&gt;
* 1900: &#039;&#039;Diccionario de la lengua española&#039;&#039; (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.&lt;br /&gt;
* 1896: &#039;&#039;Bhagavad-gita&#039;&#039;, traduït del sànscrit i el francés.&lt;br /&gt;
* 1902: &#039;&#039;Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana&#039;&#039; (Madrit). Reedició en l&#039;any 1928.&lt;br /&gt;
* 1908: &#039;&#039;Panchatantra&#039;&#039;, basat en el &#039;&#039;Hitopadeza&#039;&#039;, traduït del sànscrit i el francés.&lt;br /&gt;
* 1912: &#039;&#039;Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu&#039;&#039; (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).&lt;br /&gt;
* 1915: &#039;&#039;Calila y Dimna&#039;&#039;, basat en el &#039;&#039;Panchatantra&#039;&#039;, traduït del sànscrit i el francés.&lt;br /&gt;
* 1917: &#039;&#039;Nuevo Diccionario de la Lengua Española&#039;&#039;. Madrit: Ramón Sopena. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D&#039;esta obra s&#039;han fet diferents reedicions (1935, 1936, 1941, 1948, 1950, 1960, 1972  .&lt;br /&gt;
* 1920: &#039;&#039;Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra&#039;&#039; (214&amp;amp;nbsp;págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.&lt;br /&gt;
* 1928: &#039;&#039;Nuevo Diccionario Ilustrado de la Lengua Española&#039;&#039; (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. &lt;br /&gt;
* 1928: &#039;&#039;Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana&#039;&#039; (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.&lt;br /&gt;
* 1941 (póstumo): &#039;&#039;Gramática de la lengua griega&#039;&#039;, revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].&lt;br /&gt;
* 1942 (póstumo): &#039;&#039;Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española&#039;&#039;. Madrit: Ramón Sopena.&lt;br /&gt;
* 1943 (póstumo): &#039;&#039;Edipo rey&#039;&#039; y &#039;&#039;Antígona&#039;&#039;, de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): &#039;&#039;Edipo rey&#039;&#039;, &#039;&#039;Antígona&#039;&#039;. Buenos Aires: Ciordia, 1964.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites sobre la llengua valenciana ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen ad estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l&#039;independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d&#039;ells}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita| No devem callar els valencians, sino protestar de la tendència d&#039;alguns escritors que neguen l&#039;existència de la nostra llengua i de les seues manifestacions, atribuint a la seua lo que no li pertany.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Josep Alemany al vore que s&#039;havien manipulat les entrades de [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]] en l&#039;Enciclopèdia Espasa respongué: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Qui sense dubte deu ser català, deduïxc yo de la llectura dels dos artículs, és el propi autor d&#039;ells; pero Martorell, no. Martorell és valencià i valenciana també la llengua en que va escriure el seu llibre. Solament els desijos d&#039;alguns no els deixa interpretar com es deuen les paraules del propi autor. No se si esta manera de discórrer favorix o perjudica als mateixos que la patrocinen; perque les exageracions apleguen a tal extrem que moltes voltes no es poden prendre en sério.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Josep Alemany, [[1928]]. Bolletí de [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Decembre 1928, pàgina 689. Discurs de contestació a [[Fullana]], en el seu ingrés com a membre de la RAE en representació de la [[Llengua Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán...&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Traducció al valencià:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|... l&#039;existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Referencies ==&lt;br /&gt;
* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912&lt;br /&gt;
* «Notas sobre el “Diccionario de la lengua española” (1917) de José Alemany y Bolufer», escrit per David Prieto García-Seco, profesor del Departament de Llengua espanyola i Llingüística general de l&#039;Universitat de Múrcia i publicat en la Revista de Lexicografía, 13 (2007), pp. 125-138&lt;br /&gt;
* Zamora Vicente, 1999: 206 y 374; Seco, 1994&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Prieto García-Seco, David (2010): «José Alemany y Bolufer», en Diccionario biográfico español, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. II, pp. 579-580.&lt;br /&gt;
* Prieto García-Seco, David (2019): «José Alemany y Bolufer: trayectoria filológica e hitos fundamentales», en Josep L. Aparici Gayon (ed. y coord.), XIII Jornades d&#039;Estudis de Cullera. Cullera, 24, 25 i 26 de novembre de 2017, Cullera, Ajuntament de Cullera, pp. 47-95&lt;br /&gt;
* Sanchis Guarner, Manuel (1986). La llengua dels valencians (en catalán). Valencia: 3i4. p. 59. ISBN 8475020828&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|José Alemany y Bolufer}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]&lt;br /&gt;
* [http://www.cervantesvirtual.com/obra/necrologia-don-jose-alemany-y-bolufer/ce6ca146-f81f-11e1-b1fb-00163ebf5e63.pdf Necrológica de don José Alemany - Cervantes virtual] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòlecs valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Acadèmics RAE]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cullera]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Alminyana_i_Vall%C3%A9s&amp;diff=481347</id>
		<title>Josep Alminyana i Vallés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Alminyana_i_Vall%C3%A9s&amp;diff=481347"/>
		<updated>2026-06-12T10:28:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Alminyana i Vallés&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Josep Albiñana 4.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Religiós i escritor&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1916]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Cerdà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[2006]] &lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Alminyana i Vallés&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Mossén Alminyana&#039;&#039;&#039; ([[Cerdà]], [[1916]] - † [[Torrella]], [[2006]]), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Traduí al valencià &#039;Els Quatre Evangelis&#039; i el &#039;Missal Romà&#039;, aixina com, feu un estudi sobre [[Sor Isabel de Villena]], entre atres obres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Podem destacar també la seua excelent obra &#039;&#039;[[El Crit de la Llengua]]&#039;&#039; (Ed. Valéncia 2000, Valéncia, 1981).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Josep Alminyana i Vallés naixqué en la població valenciana de [[Cerdà]], poble de la comarca de [[La Costera]], en l&#039;any [[1916]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l&#039;Institut &amp;quot;Sedes Sapientiae&amp;quot; agregat al Pontifici Institut &amp;quot;Regina Mundi&amp;quot; de [[Roma]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha segut director espiritual de l&#039;Institut Josep Rivera de [[Xàtiva]] i de l&#039;Institut Segrelles de l&#039;[[Albaida]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar &#039;&#039;Amunt el Cor&#039;&#039; i [[Lo Rat Penat]]. Fon acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fallí en l&#039;any [[2006]] en [[Torrella]], també població de [[La Costera]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obres ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:4eva.jpg|thumb|200px|Els Quatre Evangelis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Archiu:Ordinaride.jpg|thumb|250px|Portada del llibre &#039;&#039;Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana&#039;&#039;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d&#039;Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en [[llengua valenciana]]: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;[[Els Quatre Evangelis]]&#039;&#039; és una traducció de la Nova Vulgata a la llengua valenciana de Josep Alminyana i Lluís Alcon Edo (Valéncia, [[1984]]). L&#039;entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) feren una nova edició d&#039;&#039;&#039;Els Quatre Evangelis&#039;&#039; (Valéncia, [[2024]]).  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el seu llibre &#039;&#039;Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana&#039;&#039;, Mossén Alminyana diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La llengua valenciana és la primera de les d&#039;Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l&#039;Edat seua d&#039;Or.}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pero també és autor de llibres com: &#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039; i les transcripcions de Les obres de [[Joan Roïç de Corella]], de [[Jaume Roig]] &#039;&#039;[[L&#039;Spill]]&#039;&#039; i del &#039;&#039;[[Vita Christi]]&#039;&#039; de [[Sor Isabel de Villena]] i ha dirigit publicacions com: III Corona Poètica ofertada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]], I Centenari dels [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acte Poètic a la Mare de Deu dels Dolors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Des de l&#039;any [[1978]], es pot donar la missa en [[Llengua Valenciana]] gràcies al gran treball de Mossén Alminyana en el seu &#039;&#039;Ordinari de Misa en Llengua Valenciana&#039;&#039; (Colectiu Amunt el Cor, Valéncia, [[1978]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El Crit de la llengua ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Critllen.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]&lt;br /&gt;
{{AP|El Crit de la llengua}}&lt;br /&gt;
* Destaquem el llibre &#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039; que se publicà en l&#039;any [[1981]] per l&#039;[[Valéncia 2000|Associació Valéncia 2000]] i del que s&#039;han fet dos reedicions: en l&#039;any [[1999]] per [[Lo Rat Penat]] i l&#039;última en l&#039;any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;El Crit de la llengua és un anàlisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis gràfics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana.&#039;&#039;|Josep Alminyana}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En el pròlec del llibre pel mateix autor, diu:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà &#039;romànica&#039; per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l&#039;autor del llibre &#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039;, Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Els valencians no podem cedir davant de cap pressió. Ni per honors, ni per premis, ni per promeses, el nostre honor de valencians no el podem, ni el volem donar, ni cedirlo.|&#039;&#039;El Nom Històric de la Llengua Valenciana&#039;&#039; (2000). Testimonis arreplegats de diversos autors disposts i ordenats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|&#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039; ([[1981]]), per Josep Alminyana}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Si els detractors i enemics del Regne de Valencia volen, a traves de la llengua, arrebatar-nos la cultura, l&#039;historia, la geografia, les tradicions, lo nostre, nosatres hem de defendre, entre les del seu entorn, no unicament la personalitat diferenciada de la nostra llengua, sino tambe la seua denominacio propia; i aço devem fer-ho no a soles perque nos correspon a nosatres com a poble donar-li nom, sino ademes per tindre ella al seu favor una multisecular tradicio en haver-la denominada com a Llengua Valenciana els escritors que la van elevar tantissim i nos glorificaren en un Segle d&#039;Or lliterari, el primer de l&#039;Estat espanyol.|&#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039; ([[1981]]), per Josep Alminyana}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín &amp;quot;Liber amici et amati&amp;quot;, que se encuentra en el folio 34v del manuscrito &amp;quot;N. 250. sup&amp;quot; de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...&#039;&#039;}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà &#039;romànica&#039; per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d&#039;acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l&#039;autor del llibre &#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039;, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d&#039;Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l&#039;Edat seua d&#039;Or.|&#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039;, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|&#039;&#039;[[El Crit de la llengua]]&#039;&#039;, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|&#039;&#039;Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d&#039;Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.&#039;&#039;&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&#039;&#039;Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.&#039;&#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;&#039;Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.&#039;&#039;|&#039;&#039;Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals&#039;&#039;, per [[Federico Martínez Roda]] (&#039;&#039;[[Las Provincias]]&#039;&#039;, 16.8.2007)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[El Crit de la llengua]] &lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/missal.pdf Missal Romà en Llengua Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat]&lt;br /&gt;
* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/j-alminyana-els-autors-valencians-asseguraven-que-les-versions-de-les-seues-obres-les-feen-en-llengua-valenciana-no-en-catalana/ Notes de prensa]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-valencia-diputacion-organiza-exposicion-crit-llengua-valenciana-motivo-octubre-20060925141454.html La Diputación organiza la exposición &#039;El crit de la llengua valenciana&#039; con motivo del 9 de octubre - Europa Press]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070712/cultura/guinot-costa-alminyana-sacerdotes_20070712.html Guinot, Costa y Alminyana: sacerdotes y ratpenatistas - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Religiosos]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Religiosos valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Acadèmics RACV]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481334</id>
		<title>Antoni Atienza</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481334"/>
		<updated>2026-06-11T16:46:47Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Biografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Antoni Atienza i Peñarroja&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Antoni Atienza i Peñarroja&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l&#039;any [[1960]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d&#039;Història en l&#039;Institut de IES Comarcal de [[Burjassot]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És articuliste habitual de les revistes &#039;&#039;La Aventura de la Historia&#039;&#039;, &#039;&#039;Historia 16&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Lletraferit]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039; que edita l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l&#039;edició de &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; (Ed. [[L&#039;Oronella]]), &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (Colecció Rajolar de [[Editorial L&#039;Oronella|L&#039;Oronella]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon nomenat i elegit com a &amp;quot;Escritor de l&#039;Any&amp;quot; (2001) de l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d&#039;un prestigi inqüestionat com a investigador de l&#039;història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball &#039;&#039;La [[Real Senyera]]&#039;&#039; ([[2001]]), Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre &#039;&#039;&#039;“Els Borja. Valencians&amp;quot;&#039;&#039;&#039;. ([[2002]]) d&#039;Antoni Atienza]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; ([[2000]]) (Ed. L&#039;Oronella), &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la RACV nº 22) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (relats curts). Colecció Rajolar de L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians&#039;&#039; ([[2001]]) Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Clams de vida&#039;&#039; (en el relat &#039;&#039;La mare de Deu del Lledó&#039;&#039;), Ed. L&#039;Oronella. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]&#039;&#039; ([[2002]]). Edició d&#039;Antoni Atienza. Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja. Valencians&#039;&#039; ([[2002]]) Colecció &#039;&#039;Els Fanals de la Terra&#039;&#039; nº 6, Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Històries de Valéncia&#039;&#039; ([[2021]]) Ed. L&#039;Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039; ([[2026]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Escritor de l&#039;Any [[2001]] otorgat per l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d&#039;Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l&#039;aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l&#039;asta l&#039;emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d&#039;[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|&amp;quot;¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?&amp;quot;, per Antoni Atienza. Autor del llibre &#039;&#039;La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians&#039;&#039; ([[Editorial L&#039;Oronella]], 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d&#039;Antoni Atienza - Dialnet]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d&#039;Antoni Atienza - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 &amp;quot;Els valencians en Grècia II&amp;quot; d&#039;Antoni Antienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 &amp;quot;Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d&#039;Alcoy&amp;quot;, extret del llibre &amp;quot;La Real Senyera&amp;quot; d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L&#039;Oronella]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481333</id>
		<title>Antoni Atienza</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481333"/>
		<updated>2026-06-11T16:46:19Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Antoni Atienza i Peñarroja&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Antoni Atienza i Peñarroja&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l&#039;any [[1960]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d&#039;Història en l&#039;Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És articuliste habitual de les revistes &#039;&#039;La Aventura de la Historia&#039;&#039;, &#039;&#039;Historia 16&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Lletraferit]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039; que edita l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l&#039;edició de &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; (Ed. [[L&#039;Oronella]]), &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (Colecció Rajolar de [[Editorial L&#039;Oronella|L&#039;Oronella]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon nomenat i elegit com a &amp;quot;Escritor de l&#039;Any&amp;quot; (2001) de l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d&#039;un prestigi inqüestionat com a investigador de l&#039;història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball &#039;&#039;La [[Real Senyera]]&#039;&#039; ([[2001]]), Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre &#039;&#039;&#039;“Els Borja. Valencians&amp;quot;&#039;&#039;&#039;. ([[2002]]) d&#039;Antoni Atienza]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; ([[2000]]) (Ed. L&#039;Oronella), &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la RACV nº 22) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (relats curts). Colecció Rajolar de L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians&#039;&#039; ([[2001]]) Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Clams de vida&#039;&#039; (en el relat &#039;&#039;La mare de Deu del Lledó&#039;&#039;), Ed. L&#039;Oronella. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]&#039;&#039; ([[2002]]). Edició d&#039;Antoni Atienza. Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja. Valencians&#039;&#039; ([[2002]]) Colecció &#039;&#039;Els Fanals de la Terra&#039;&#039; nº 6, Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Històries de Valéncia&#039;&#039; ([[2021]]) Ed. L&#039;Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039; ([[2026]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Escritor de l&#039;Any [[2001]] otorgat per l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d&#039;Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l&#039;aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l&#039;asta l&#039;emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d&#039;[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|&amp;quot;¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?&amp;quot;, per Antoni Atienza. Autor del llibre &#039;&#039;La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians&#039;&#039; ([[Editorial L&#039;Oronella]], 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d&#039;Antoni Atienza - Dialnet]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d&#039;Antoni Atienza - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 &amp;quot;Els valencians en Grècia II&amp;quot; d&#039;Antoni Antienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 &amp;quot;Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d&#039;Alcoy&amp;quot;, extret del llibre &amp;quot;La Real Senyera&amp;quot; d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L&#039;Oronella]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza_i_Pe%C3%B1arroja&amp;diff=481332</id>
		<title>Antoni Atienza i Peñarroja</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza_i_Pe%C3%B1arroja&amp;diff=481332"/>
		<updated>2026-06-11T16:45:57Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: Pàgina redirigida a Antoni Atienza&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;#Redirecció[[Antoni Atienza]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481331</id>
		<title>Antoni Atienza</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481331"/>
		<updated>2026-06-11T16:44:55Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Publicacions */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Antoni Atienza Peñarroja&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Antoni Atienza i Peñarroja&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l&#039;any [[1960]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d&#039;Història en l&#039;Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És articuliste habitual de les revistes &#039;&#039;La Aventura de la Historia&#039;&#039;, &#039;&#039;Historia 16&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Lletraferit]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039; que edita l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l&#039;edició de &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; (Ed. [[L&#039;Oronella]]), &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (Colecció Rajolar de [[Editorial L&#039;Oronella|L&#039;Oronella]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon nomenat i elegit com a &amp;quot;Escritor de l&#039;Any&amp;quot; (2001) de l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d&#039;un prestigi inqüestionat com a investigador de l&#039;història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball &#039;&#039;La [[Real Senyera]]&#039;&#039; ([[2001]]), Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre &#039;&#039;&#039;“Els Borja. Valencians&amp;quot;&#039;&#039;&#039;. ([[2002]]) d&#039;Antoni Atienza]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; ([[2000]]) (Ed. L&#039;Oronella), &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la RACV nº 22) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (relats curts). Colecció Rajolar de L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians&#039;&#039; ([[2001]]) Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Clams de vida&#039;&#039; (en el relat &#039;&#039;La mare de Deu del Lledó&#039;&#039;), Ed. L&#039;Oronella. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]&#039;&#039; ([[2002]]). Edició d&#039;Antoni Atienza. Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja. Valencians&#039;&#039; ([[2002]]) Colecció &#039;&#039;Els Fanals de la Terra&#039;&#039; nº 6, Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Històries de Valéncia&#039;&#039; ([[2021]]) Ed. L&#039;Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039; ([[2026]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Escritor de l&#039;Any [[2001]] otorgat per l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d&#039;Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l&#039;aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l&#039;asta l&#039;emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d&#039;[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|&amp;quot;¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?&amp;quot;, per Antoni Atienza. Autor del llibre &#039;&#039;La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians&#039;&#039; ([[Editorial L&#039;Oronella]], 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d&#039;Antoni Atienza - Dialnet]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d&#039;Antoni Atienza - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 &amp;quot;Els valencians en Grècia II&amp;quot; d&#039;Antoni Antienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 &amp;quot;Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d&#039;Alcoy&amp;quot;, extret del llibre &amp;quot;La Real Senyera&amp;quot; d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L&#039;Oronella]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481330</id>
		<title>Antoni Atienza</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481330"/>
		<updated>2026-06-11T16:43:10Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Antoni Atienza Peñarroja&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Antoni Atienza i Peñarroja&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l&#039;any [[1960]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d&#039;Història en l&#039;Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És articuliste habitual de les revistes &#039;&#039;La Aventura de la Historia&#039;&#039;, &#039;&#039;Historia 16&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Lletraferit]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039; que edita l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l&#039;edició de &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; (Ed. [[L&#039;Oronella]]), &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (Colecció Rajolar de [[Editorial L&#039;Oronella|L&#039;Oronella]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon nomenat i elegit com a &amp;quot;Escritor de l&#039;Any&amp;quot; (2001) de l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d&#039;un prestigi inqüestionat com a investigador de l&#039;història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball &#039;&#039;La [[Real Senyera]]&#039;&#039; ([[2001]]), Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre &#039;&#039;&#039;“Els Borja. Valencians&amp;quot;&#039;&#039;&#039;. ([[2002]]) d&#039;Antoni Atienza]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; ([[2000]]) (Ed. L&#039;Oronella), &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la RACV nº 22) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (relats curts). Colecció Rajolar de L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians&#039;&#039; ([[2001]]) Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Clams de vida&#039;&#039; (en el relat &#039;&#039;La mare de Deu del Lledó&#039;&#039;), Ed. L&#039;Oronella. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]&#039;&#039; ([[2002]]). Edició d&#039;Antoni Atienza. Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja. Valencians&#039;&#039; ([[2002]]) Colecció &#039;&#039;Els Fanals de la Terra&#039;&#039; nº 6, Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Històries de Valéncia&#039;&#039; ([[2021]]) Ed. L&#039;Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Escritor de l&#039;Any [[2001]] otorgat per l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d&#039;Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l&#039;aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l&#039;asta l&#039;emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d&#039;[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|&amp;quot;¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?&amp;quot;, per Antoni Atienza. Autor del llibre &#039;&#039;La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians&#039;&#039; ([[Editorial L&#039;Oronella]], 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d&#039;Antoni Atienza - Dialnet]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d&#039;Antoni Atienza - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 &amp;quot;Els valencians en Grècia II&amp;quot; d&#039;Antoni Antienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 &amp;quot;Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d&#039;Alcoy&amp;quot;, extret del llibre &amp;quot;La Real Senyera&amp;quot; d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L&#039;Oronella]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rogle_Constanti_Llombart_de_Cultura_Valenciana&amp;diff=481329</id>
		<title>Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rogle_Constanti_Llombart_de_Cultura_Valenciana&amp;diff=481329"/>
		<updated>2026-06-11T16:42:27Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Publicacions */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Rogle.jpg|thumb||250px|Rogle Constanti Llombart]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana&#039;&#039;&#039; és una associació valenciana i valencianista que es constituí com a tal en l&#039;any [[2005]]. El seu president és [[Juli Moreno]] i el seu secretari, [[Josep Peiró]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Objectius ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana  es constituí en el clar objectiu de treballar per la difusió i pel conreu de la [[Llengua Valenciana|llengua]] i de la cultura valencianes. En esta finalitat bàsica pretenen conectar en les inquietuts que mogueren a [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del [[sigle XIX]], moviment que ha segut catalogat com el de la [[Renaixença valenciana]]; d&#039;ell han pres el nom, i de la seua obra l&#039;eixemple que guie la seua actuació. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En ilusió i en fonaments sòlits iniciaren una trayectòria que volen que estiga sempre al servici de [[Valéncia]] (“la nació de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de [[Joanot Martorell]] en el pròlec del [[Tirant lo Blanch]]) i de les senyes que identifiquen al [[Poble Valencià|poble valencià]]. Els mou, sobre tot, l&#039;ànim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les més diverses sensibilitats, sempre que açò no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que consideren bàsics com a elements definidors de la personalitat valenciana. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradició, lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l&#039;història; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, sent poble. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com diuen en la seua web: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d&#039;una estructuració social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els sigles XIV i XV}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La nostra modesta contribució a l&#039;ambiciosa labor descrita consistix en l&#039;organisació de tertulies i debats, la publicacio mensual d&#039;un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l&#039;organisació de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisació d&#039;esta pagina web que esperem complixca en la missió formativa i informativa que li hem assignat}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Constantí Llombart ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com digué Constantí Llombart: {{Cita|Tot s&#039;ho mereix Valéncia. Per a Valéncia tot}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bolletí Rogle ==&lt;br /&gt;
{{AP|Bolletí Rogle}}&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart edita mensualment un [[Bolletí Rogle|bolletí]] titulat &#039;&#039;Rogle&#039;&#039;. El bolletí &#039;&#039;Rogle&#039;&#039; és una revista o full informatiu digital, de periodicitat mensual, que conté informació cultural valenciana. Des de la creació de l&#039;entitat i a partir de l&#039;any [[2006]] s&#039;han editat més de cent eixemplars.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com diuen en el seu bolletí: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, és una associació que es declara valencianista i que, entre unes atres activitats que du avant, està la publicació d&#039;una revisteta mensual, el Rogle, en el que busquem la difusió dels actes que entitats similars programen, alhora que manifestar les nostres opinions i incloure informació sobre diferents temes patrimonials, historics, bibliografics, etc.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Veuro.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana, també ha publicat diferents llibres com a entitat:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[La Veu del Rogle. 50 Reflexions valencianistes]]&#039;&#039; (Valéncia, [[2011]]) ISBN: 978-84-938137-6-5.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[50 Reflexions valencianistes. La Veu del Rogle 2]]&#039;&#039; (Valéncia, [[2015]]) ISBN: 978-84-944066-3-8.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Homenage Llombart&#039;&#039; (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-8-1.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La cooficialitat de la llengua valenciana. Lluïs Fullana i Mira&#039;&#039; (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-9-8.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Veu del Rogle 3. 50 Reflexions valencianistes per a seguir creant una opinio&#039;&#039; (Castelló, [[2022]]) ISBN: 978-84-125453-0-2.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Veu del Rogle 4. 50 Reflexions valencianistes per a no ser manipulat&#039;&#039; ([[2023]]).&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Dos llums sobre Sanchis Guarner:a triar&#039;&#039; ([[2024]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 5. [[Antoni Fontelles]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La recuperacio del 9 d&#039;Octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme&#039;&#039; ([[2025]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 6. [[Vicent Sanz i Sancho]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039; ([[2026]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 9. [[Antoni Atienza i Peñarrocha]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== La RAE i la llengua valenciana ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 7 de març de l&#039;any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la &#039;&#039;Real Academia Española&#039;&#039; (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el &#039;&#039;Diccionario&#039;&#039; d&#039;eixa institució se canviara l&#039;actual redacció per al terme &amp;quot;valenciano&amp;quot; -en la seua accepció de llengua-, en la que se&#039;l considera &amp;quot;variedad del catalán&amp;quot;, i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a &amp;quot;Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià&amp;quot;, o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l&#039;identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s&#039;introduí la redacció que ara figura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El Rogle Constanti Llombart firma la Declaració Valencianista 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un acte de caracter privat, celebrat en la seu de l’associacio cultural El Piló de Burjassot el dissabte 26 d’octubre, les entitats que convocaren i organisaren el [[Congrés Valencianisme 2018]] (24/11/2018) han procedit a la firma del document que inspirà la celebracio d’aquell event.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es tracta de la Declaracio Valencianista 2018, una aportacio ideologica del valencianisme cultural, dirigida a la societat valenciana, que ve a completar el document [[Consens per al futur]], ratificat en un encontre anterior, la [[Convencio Valencianista 2012]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Declaracio ha segut redactada per una comissio integrada per membres de les associacions organisadores, els quals constituixen una representacio de diferents sectors de la societat: professors, membres de professions lliberals, tecnics de l’Administracio, treballadors de diversios camps...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El document es una actualisacio dels huit punts de que consta la Declaració Valencianista de 1918. Com aquella, presenta huit apartats en els quals es tracten temes relacionats en el territori, senyes d’identitat, idioma, facenda, organisacio i encaix en l’Estat, entre uns atres, dirigits a una societat valenciana que afronta nous reptes en este sigle XXI. A l’hora s’ha volgut fer un tribut i reconeiximent a la labor dels redactors d’aquella primera Declaració de la que se complien cent anys en novembre de 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Declaracio Valencianista 2018. El consens del valencianisme del sigle XXI es fara publica en breu. Ademes de realisar-se una tirada en paper en la finalitat de fer-la arribar a institucions, formacions politiques, organisacions empresarials i sindicals, etc., se difondrà per les rets socials i es podra conseguir en les webs de les associacions i del Congrés, obrint l’opcio a que puga ser recolzada i firmada per la ciutadania.|[[Rogle Constanti Llombart]] (28.10.2019)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Bolletí Rogle]]     &lt;br /&gt;
    &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.rogleconstantillombart.com/principal.html Pàgina web del Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061017/cultura/asociacion-rogle-constanti-llombart_20061017.html La asociación Rogle Constanti Llombart estrena publicación - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=887&amp;amp;tit=Rogle%20Constant%ED%20Llombart Rogle Constantí Llombart - Manuel Casaña Taroncher - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-rogle-organisa-un-homenage-a-constanti-llombart-en-el-125-aniversari-de-la-seua-mort/ El Rogle organisa un homenage a Constantí Llombart en el 125 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481328</id>
		<title>Antoni Atienza</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Atienza&amp;diff=481328"/>
		<updated>2026-06-11T16:39:14Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Publicacions */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Antoni Atienza Peñarroja&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador&lt;br /&gt;
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]] &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort = &lt;br /&gt;
| lloc_mort = &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Antoni Atienza Peñarroja&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l&#039;any [[1960]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d&#039;Història en l&#039;Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És articuliste habitual de les revistes &#039;&#039;La Aventura de la Historia&#039;&#039;, &#039;&#039;Historia 16&#039;&#039;, &#039;&#039;[[Lletraferit]]&#039;&#039; i &#039;&#039;[[Revista Renou|Renou]]&#039;&#039; que edita l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l&#039;edició de &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; (Ed. [[L&#039;Oronella]]), &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (Colecció Rajolar de [[Editorial L&#039;Oronella|L&#039;Oronella]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fon nomenat i elegit com a &amp;quot;Escritor de l&#039;Any&amp;quot; (2001) de l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d&#039;un prestigi inqüestionat com a investigador de l&#039;història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball &#039;&#039;La [[Real Senyera]]&#039;&#039; ([[2001]]), Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre &#039;&#039;&#039;“Els Borja. Valencians&amp;quot;&#039;&#039;&#039;. ([[2002]]) d&#039;Antoni Atienza]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Teatre Valencià de la Germania&#039;&#039; ([[2000]]) (Ed. L&#039;Oronella), &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Papes Borja. Valencians&#039;&#039; dins del volum &#039;&#039;Lluís de Santangel-Els Borja&#039;&#039; (Série Històrica de la RACV nº 22) &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;L&#039;última cavalcada de Cesar Borja&#039;&#039; (relats curts). Colecció Rajolar de L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians&#039;&#039; ([[2001]]) Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Clams de vida&#039;&#039; (en el relat &#039;&#039;La mare de Deu del Lledó&#039;&#039;), Ed. L&#039;Oronella. &lt;br /&gt;
* &#039;&#039;De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]&#039;&#039; ([[2002]]). Edició d&#039;Antoni Atienza. Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Els Borja. Valencians&#039;&#039; ([[2002]]) Colecció &#039;&#039;Els Fanals de la Terra&#039;&#039; nº 6, Ed. L&#039;Oronella.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Històries de Valéncia&#039;&#039; ([[2021]]) Ed. L&#039;Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Escritor de l&#039;Any [[2001]] otorgat per l&#039;[[Associacio d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d&#039;Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l&#039;aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l&#039;asta l&#039;emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.&lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d&#039;[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|&amp;quot;¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?&amp;quot;, per Antoni Atienza. Autor del llibre &#039;&#039;La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians&#039;&#039; ([[Editorial L&#039;Oronella]], 2001)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d&#039;Antoni Atienza - Dialnet]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d&#039;Antoni Atienza - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 &amp;quot;Els valencians en Grècia II&amp;quot; d&#039;Antoni Antienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 &amp;quot;Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d&#039;Alcoy&amp;quot;, extret del llibre &amp;quot;La Real Senyera&amp;quot; d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d&#039;Antoni Atienza]&lt;br /&gt;
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L&#039;Oronella]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Partido_Popular&amp;diff=481327</id>
		<title>Partido Popular</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Partido_Popular&amp;diff=481327"/>
		<updated>2026-06-11T10:13:58Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Corrupció política */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Partit Polític |&lt;br /&gt;
nom           = Partido Popular (PP)|&lt;br /&gt;
color            = #2A52BE |&lt;br /&gt;
logo             = [[Image:PP icono 2019.svg|150px]]|&lt;br /&gt;
president       = [[Alberto Núñez Feijoó]] |&lt;br /&gt;
fundació        = [[1989]]| &lt;br /&gt;
Seu             =  C/Génova, 13. 28004, [[Madrit]]| &lt;br /&gt;
ideologia        = [[Centredreta]], [[conservadurisme]], [[democràcia cristiana]] i [[lliberalisme]] |&lt;br /&gt;
internacional    = [[Unió Internacional Demócrata]], [[Internacional Demócrata Cristiana]], [[Partit Popular Europeu]] |  &lt;br /&gt;
web              = [https://www.pp.es/ www.pp.es] |&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Partido Popular&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; (PP) (en [[Idioma valencià|valencià]]: &#039;&#039;&#039;Partit Popular&#039;&#039;&#039;) és un [[partit polític]] [[conservador]] d&#039;[[Espanya]] fundat en [[1989]], definit en els seus estatuts com de «[[centre reformiste]]».&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Este partit té el seu orige en [[Alianza Popular]] quan es va unir en el [[Partido Demócrata Popular]] i [[Partido Liberal Español]] en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La delegació d&#039;este partit en la [[Comunitat Valenciana]] té el nom de [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Corrupció política ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir de l&#039;época democràtica han sorgit casos de corrupció política en diferents partits polítics, en el cas del Partit Popular, podem resenyar els següents casos de corrupció política:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cas Bárcenas]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Gürtel]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Kitchen]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Púnica]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Montoro]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Apart d&#039;eixos casos a nivell nacional, hi han uns atres que afecten al Partit Popular pero a nivell autonòmic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
   &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commonscat|Partido Popular}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.pp.es Portal del Partido Popular]&lt;br /&gt;
* [https://casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP Casos de Corrupción de: Partido Popular Casos aislados]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partit Popular]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics d&#039;Espanya d&#039;àmbit estatal]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Democràcia cristiana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Partido_Popular&amp;diff=481326</id>
		<title>Partido Popular</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Partido_Popular&amp;diff=481326"/>
		<updated>2026-06-11T10:13:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Corrupció política */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Partit Polític |&lt;br /&gt;
nom           = Partido Popular (PP)|&lt;br /&gt;
color            = #2A52BE |&lt;br /&gt;
logo             = [[Image:PP icono 2019.svg|150px]]|&lt;br /&gt;
president       = [[Alberto Núñez Feijoó]] |&lt;br /&gt;
fundació        = [[1989]]| &lt;br /&gt;
Seu             =  C/Génova, 13. 28004, [[Madrit]]| &lt;br /&gt;
ideologia        = [[Centredreta]], [[conservadurisme]], [[democràcia cristiana]] i [[lliberalisme]] |&lt;br /&gt;
internacional    = [[Unió Internacional Demócrata]], [[Internacional Demócrata Cristiana]], [[Partit Popular Europeu]] |  &lt;br /&gt;
web              = [https://www.pp.es/ www.pp.es] |&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;&#039;&#039;Partido Popular&#039;&#039;&#039;&#039;&#039; (PP) (en [[Idioma valencià|valencià]]: &#039;&#039;&#039;Partit Popular&#039;&#039;&#039;) és un [[partit polític]] [[conservador]] d&#039;[[Espanya]] fundat en [[1989]], definit en els seus estatuts com de «[[centre reformiste]]».&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Este partit té el seu orige en [[Alianza Popular]] quan es va unir en el [[Partido Demócrata Popular]] i [[Partido Liberal Español]] en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La delegació d&#039;este partit en la [[Comunitat Valenciana]] té el nom de [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Corrupció política ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir de l&#039;época democràtica han sorgit casos de corrupció política en diferents partits polítics, en el cas del Partit Popular, podem resenyar els següents casos de corrupció política:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cas Bárcenas]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Gürtel]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Kitchen]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Púnica]]&lt;br /&gt;
* [[Cas Montoro]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Apart d&#039;eixos casos a nivell nacional, hi han uns atres que afecten al Partit Popular pero a nivell autònomic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]&lt;br /&gt;
   &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commonscat|Partido Popular}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.pp.es Portal del Partido Popular]&lt;br /&gt;
* [https://casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP Casos de Corrupción de: Partido Popular Casos aislados]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partit Popular]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics d&#039;Espanya]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Partits polítics d&#039;Espanya d&#039;àmbit estatal]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Democràcia cristiana]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3&amp;diff=481298</id>
		<title>Josep Peiró</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3&amp;diff=481298"/>
		<updated>2026-06-10T17:47:51Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: Pàgina redirigida a Josep Peiró i Bertomeu&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;#Redirecció[[Josep Peiró i Bertomeu]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rogle_Constanti_Llombart_de_Cultura_Valenciana&amp;diff=481297</id>
		<title>Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rogle_Constanti_Llombart_de_Cultura_Valenciana&amp;diff=481297"/>
		<updated>2026-06-10T17:46:17Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Publicacions */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Rogle.jpg|thumb||250px|Rogle Constanti Llombart]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El &#039;&#039;&#039;Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana&#039;&#039;&#039; és una associació valenciana i valencianista que es constituí com a tal en l&#039;any [[2005]]. El seu president és [[Juli Moreno]] i el seu secretari, [[Josep Peiró]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Objectius ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana  es constituí en el clar objectiu de treballar per la difusió i pel conreu de la [[Llengua Valenciana|llengua]] i de la cultura valencianes. En esta finalitat bàsica pretenen conectar en les inquietuts que mogueren a [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del [[sigle XIX]], moviment que ha segut catalogat com el de la [[Renaixença valenciana]]; d&#039;ell han pres el nom, i de la seua obra l&#039;eixemple que guie la seua actuació. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En ilusió i en fonaments sòlits iniciaren una trayectòria que volen que estiga sempre al servici de [[Valéncia]] (“la nació de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de [[Joanot Martorell]] en el pròlec del [[Tirant lo Blanch]]) i de les senyes que identifiquen al [[Poble Valencià|poble valencià]]. Els mou, sobre tot, l&#039;ànim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les més diverses sensibilitats, sempre que açò no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que consideren bàsics com a elements definidors de la personalitat valenciana. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradició, lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l&#039;història; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, sent poble. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com diuen en la seua web: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d&#039;una estructuració social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els sigles XIV i XV}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|La nostra modesta contribució a l&#039;ambiciosa labor descrita consistix en l&#039;organisació de tertulies i debats, la publicacio mensual d&#039;un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l&#039;organisació de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisació d&#039;esta pagina web que esperem complixca en la missió formativa i informativa que li hem assignat}}  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Constantí Llombart ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com digué Constantí Llombart: {{Cita|Tot s&#039;ho mereix Valéncia. Per a Valéncia tot}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bolletí Rogle ==&lt;br /&gt;
{{AP|Bolletí Rogle}}&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart edita mensualment un [[Bolletí Rogle|bolletí]] titulat &#039;&#039;Rogle&#039;&#039;. El bolletí &#039;&#039;Rogle&#039;&#039; és una revista o full informatiu digital, de periodicitat mensual, que conté informació cultural valenciana. Des de la creació de l&#039;entitat i a partir de l&#039;any [[2006]] s&#039;han editat més de cent eixemplars.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Com diuen en el seu bolletí: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, és una associació que es declara valencianista i que, entre unes atres activitats que du avant, està la publicació d&#039;una revisteta mensual, el Rogle, en el que busquem la difusió dels actes que entitats similars programen, alhora que manifestar les nostres opinions i incloure informació sobre diferents temes patrimonials, historics, bibliografics, etc.}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Publicacions ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Veuro.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana, també ha publicat diferents llibres com a entitat:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[La Veu del Rogle. 50 Reflexions valencianistes]]&#039;&#039; (Valéncia, [[2011]]) ISBN: 978-84-938137-6-5.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[50 Reflexions valencianistes. La Veu del Rogle 2]]&#039;&#039; (Valéncia, [[2015]]) ISBN: 978-84-944066-3-8.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Homenage Llombart&#039;&#039; (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-8-1.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La cooficialitat de la llengua valenciana. Lluïs Fullana i Mira&#039;&#039; (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-9-8.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Veu del Rogle 3. 50 Reflexions valencianistes per a seguir creant una opinio&#039;&#039; (Castelló, [[2022]]) ISBN: 978-84-125453-0-2.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Veu del Rogle 4. 50 Reflexions valencianistes per a no ser manipulat&#039;&#039; ([[2023]]).&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Dos llums sobre Sanchis Guarner:a triar&#039;&#039; ([[2024]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 5. [[Antoni Fontelles]].&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La recuperacio del 9 d&#039;Octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme&#039;&#039; ([[2025]]), dins de la colecció &amp;quot;Raons del Rogle&amp;quot;, quadern nº 6. [[Vicent Sanz i Sancho]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== La RAE i la llengua valenciana ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 7 de març de l&#039;any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la &#039;&#039;Real Academia Española&#039;&#039; (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el &#039;&#039;Diccionario&#039;&#039; d&#039;eixa institució se canviara l&#039;actual redacció per al terme &amp;quot;valenciano&amp;quot; -en la seua accepció de llengua-, en la que se&#039;l considera &amp;quot;variedad del catalán&amp;quot;, i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a &amp;quot;Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià&amp;quot;, o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l&#039;identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s&#039;introduí la redacció que ara figura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|El Rogle Constanti Llombart firma la Declaració Valencianista 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un acte de caracter privat, celebrat en la seu de l’associacio cultural El Piló de Burjassot el dissabte 26 d’octubre, les entitats que convocaren i organisaren el [[Congrés Valencianisme 2018]] (24/11/2018) han procedit a la firma del document que inspirà la celebracio d’aquell event.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Es tracta de la Declaracio Valencianista 2018, una aportacio ideologica del valencianisme cultural, dirigida a la societat valenciana, que ve a completar el document [[Consens per al futur]], ratificat en un encontre anterior, la [[Convencio Valencianista 2012]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Declaracio ha segut redactada per una comissio integrada per membres de les associacions organisadores, els quals constituixen una representacio de diferents sectors de la societat: professors, membres de professions lliberals, tecnics de l’Administracio, treballadors de diversios camps...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El document es una actualisacio dels huit punts de que consta la Declaració Valencianista de 1918. Com aquella, presenta huit apartats en els quals es tracten temes relacionats en el territori, senyes d’identitat, idioma, facenda, organisacio i encaix en l’Estat, entre uns atres, dirigits a una societat valenciana que afronta nous reptes en este sigle XXI. A l’hora s’ha volgut fer un tribut i reconeiximent a la labor dels redactors d’aquella primera Declaració de la que se complien cent anys en novembre de 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La Declaracio Valencianista 2018. El consens del valencianisme del sigle XXI es fara publica en breu. Ademes de realisar-se una tirada en paper en la finalitat de fer-la arribar a institucions, formacions politiques, organisacions empresarials i sindicals, etc., se difondrà per les rets socials i es podra conseguir en les webs de les associacions i del Congrés, obrint l’opcio a que puga ser recolzada i firmada per la ciutadania.|[[Rogle Constanti Llombart]] (28.10.2019)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Bolletí Rogle]]     &lt;br /&gt;
    &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.rogleconstantillombart.com/principal.html Pàgina web del Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061017/cultura/asociacion-rogle-constanti-llombart_20061017.html La asociación Rogle Constanti Llombart estrena publicación - Las Provincias]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=887&amp;amp;tit=Rogle%20Constant%ED%20Llombart Rogle Constantí Llombart - Manuel Casaña Taroncher - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-rogle-organisa-un-homenage-a-constanti-llombart-en-el-125-aniversari-de-la-seua-mort/ El Rogle organisa un homenage a Constantí Llombart en el 125 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481296</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481296"/>
		<updated>2026-06-10T17:44:52Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Vore també */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població, el &#039;&#039;&#039;[[Congrés Valencianisme 2018]]&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pàgina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista de 1918]]&lt;br /&gt;
* [[Congrés Valencianisme 2018]] &lt;br /&gt;
* [[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista. Valencianisme2012]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Consens per al futur]]&#039;&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Congr%C3%A9s_Valencianisme_2018&amp;diff=481295</id>
		<title>Congrés Valencianisme 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Congr%C3%A9s_Valencianisme_2018&amp;diff=481295"/>
		<updated>2026-06-10T17:44:19Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Vore també */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixe poble, el &#039;&#039;&#039;Congrés Valencianisme 2018&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la Declaració Valencianista de 1918.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ponències i ponents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Inauguració, a carrec de Juan José Chinillach (Secretari del Congrés) i [[Joan Carles Micó]] (President de Convenció Valencianista)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La Declaració Valencianista 1918-2018&#039;&#039;, a càrrec de [[Joan Ignaci Culla]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;La llengua: signe d&#039;identitat&#039;&#039;. Moderador: Ricart Folgado. Ponents: [[Xaverio Ballester]], [[Toni Fontelles]], [[Voro López]], Miquel A. Lledó i [[Joan Benet]] Rodríguez. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Historia i consciencia de valencianitat (consciencia nacional)&#039;&#039;. Moderador: Sandra Ombuena. Ponents: Josep Aparicio, Miguel Aparici, Francisco Cardells, [[José Vicente Gómez Bayarri]], Miquel Martí i Raúl Rubio. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Economia&#039;&#039;. Moderador: Joan Sancho. Ponents: Jorge Bueso, [[Salvador Climent Serrano|Salvador Climent]] i Joan Carles Micó. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Territori&#039;&#039;. Moderador: Ferran Ribes. Ponents: Josep Lluís Ferri i Salvador Martínez.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Activisme cultural. Associacions organisadores&#039;&#039;. Moderador: Josep Escuder. Representants de les associacions organisadores.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Valencianisme: present i futur&#039;&#039;. Moderador: [[Juli Moreno]]. Ponents: Xavier Carbonell, [[Dolors Garcia Broch|Mª Dolores García Broch]], [[Manuel Gimeno Juan|Manolo Gimeno]], Enric Ramón, [[Òscar Rueda]] i Vicent Sanz.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Politica valenciana (ronda partits politics)&#039;&#039;. Moderadors: [[Josep Barat]] i Bernardi Palacios. Partits convidats. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Presentacio de la Declaració Valencianista 2018. Una proposta del sigle XXI&#039;&#039;. Juan José Gimeno Chinillach (Secretari del Congrés) i Rafa Medina i Sandra Ombuena (Representants de la comissió responsable).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Clausura. Juan José Gimeno Chinillach (Secretari del Congrés) i Joan Carles Micó (President de Convenció Valencianista)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Crònica del Congrés ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Una part important del valencianisme cívic, a nivell individual i colectiu, se reuní ahir en el Congrés Valencianisme 2018, en recort d&#039;eixa Declaració Valencianista que, en els inevitables anacronismes terminològics i conceptuals, reivindicà fa cent anys una proyecció sociopolítica del valencianisme cultural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A pesar de l&#039;excelent organisació, fon complicat comprimir, en a soles un dia, l&#039;exposició d&#039;una trentena de ponències, de les quals els diferents autors poguérem donar a soles algun chicotet detall.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per això crec que la seua pròxima publicació donarà una idea del valor d&#039;unes colaboracions que, ya siguen més utòpiques o més realistes, més pragmàtiques o més reivindicatives, més reflexives o més combatives, definixen casi tots els colors d&#039;eixe valencianisme proactiu i no reactiu, no anti, que, a pesar de tot i mal que els pese ad alguns, nos unix i nos definix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vist lo vist en este congrés, crec que erraríem si continuem en eixa malaïda dinàmica de repartiment de carnets de valencianisme en funció de les fílies i fòbies particulars, o si seguim veent la palla en l&#039;ull alié sense percebre la biga en el propi, o si continuem condicionats per erros i traumes del passat, que deuen servir-nos d&#039;ensenyança pero mai de llastre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El valencianisme no és un equip de [[fútbol]] o una religió, ni tampoc un fi en sí mateix, sino l&#039;instrument per a obtindre uns objectius. El valencianisme consistix, senzillament, a través de la nostra autonomia política i de la defensa de la nostra llengua i la nostra identitat, en conseguir perpetuar la nostra herència cultural com a valencians, i assegurar el nostre benestar material i el de les generacions que nos succeiran.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En eixa definició cabem l&#039;immensa majoria dels valencians: els de dretes i els d&#039;esquerres, els monàrquics, republicans o indiferents, els que van en coche o en bicicleta, els que parlen valencià o castellà, els que ya es troben be en una autonomia eficient i ben gestionada o els que anhelarien un major grau d&#039;autogovern, els que es senten tan valencians com espanyols com els que tenen un major sentiment valencià.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la mida que els valencianistes sapiam construir un discurs per a la majoria social valenciana, i no per a regalar-nos exclusivament els oïts ya convençuts de les nostres respectives capelletes, farem que el valencianisme siga útil per a conseguir els seus fins. Que siga útil, en definitiva, per a tota la població valenciana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
I en eixa llínea constructiva, idealista pero realista, deurà moure&#039;s el valencianisme que ve. No pot haver-ne una atra, si realment volem, d&#039;una volta per totes, influir en el paradigma que serà transversal i hegemònic en la societat del futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pròxima etapa, este [[dimecres]] [[28 de novembre]] en [[Lo Rat Penat]], a on reivindicarem la nostra llengua i els nostres drets com a valenciaparlants. Una part important del valencianisme que nos definix, i que ya va sent hora d&#039;encarrilar pel bon camí, més allà dels vaivens electorals i dels manifessejos de l&#039;elitisme polític i acadèmic. Allí nos tornarem a vore. ¡Seguim!}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Entitats organisadores ==&lt;br /&gt;
[[Archiu:Congres78.jpg|thumb|200px]|Entitats organisadores]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per orde alfabetic:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Associació d&#039;Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)&lt;br /&gt;
* [[Casal Bernat i Baldoví]]&lt;br /&gt;
* [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]&lt;br /&gt;
* [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV)&lt;br /&gt;
* [[Institut d&#039;Estudis Valencians]] (IEV)&lt;br /&gt;
* [[Joventuts del GAV]]&lt;br /&gt;
* Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia&lt;br /&gt;
* En Moviment&lt;br /&gt;
* [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
* [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]&lt;br /&gt;
* [[Plataforma Jovenil Valencianista]]&lt;br /&gt;
* [[Plataforma Valencianista]]&lt;br /&gt;
* [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]&lt;br /&gt;
* [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]&lt;br /&gt;
* [[Software Valencià]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Preparacio del [[Congrés Valencianisme 2018|Congrés Valencianiste 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;any que ve se complirà el centenari de la publicacio de la [[Declaracio Valencianista de 1918]]. Inspirat en esta celebracio, diverses associacions valencianistes s&#039;han fixat com a objectiu celebrar el Congrés Valencianiste 2018, el qual ha de servir per a posicionar el moviment de cara al futur.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En acabant d&#039;una serie de contactes previs, ahir dijous, 27 de juliol, tingue lloc una reunio en la que se crearen el comite organisador i les comissions de treball que han de dur avant el proyecte.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La convocatoria es colectiva. De moment no se fa public el llistat d&#039;entitats convocants a l&#039;espera de que s&#039;unixquen mes associacions que, per diverses raons, no pogueren estar en la passada reunio; totes participaran en igualtat de drets i deures. Esta es la rao tambe de que s&#039;haja decidit ajornar la presentacio publica del proyecte fins al final del periodo vacacional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El Rogle Constanti Llombart s&#039;ha sumat ad esta prometedora iniciativa a partir de la qual esperem que el valencianisme cobre un nou impuls que el permeta contribuir a solucionar els problemes que te plantejats la societat valenciana en este començament de segle.|([[Rogle Constanti Llombart]], 28.7.2017)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Des d&#039;ací vullc felicitar especialment a [[Juli Moreno]], per haver segut l&#039;ànima mater i el coordinador d&#039;una organisació excelent del Congrés Valencianisme 2018. Juli Moreno és un home de be que en el seu esforç ha conseguit reunir a tota la familia valencianista en un Congrés que esperem siga la porta d&#039;eixida de l&#039;aünament d&#039;esforços del valencianisme.|[[Josep Lluís Ferri Aguar]] (Facebook, 26.11.2018)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista de 1918]]&lt;br /&gt;
* [[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista. Valencianisme2012]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[Consens per al futur]]&#039;&#039;&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://congresvalencianisme.com/ Pàgina web del Congrés Valencianisme 2018]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/politica/valencianismo-plantea-derecho-20181125000223-ntvo.html El valencianismo plantea el «derecho al autogobierno» - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.esdiario.com/375002115/El-valencianismo-cultural-ya-no-quiere-ser-anticatalanista.html El valencianismo cultural ya no quiere ser anticatalanista - &#039;&#039;Es Diario&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
* [https://www.lasprovincias.es/politica/racv-denuncian-ante-20181129001156-ntvo.html Lo Rat y la RACV denuncian ante la UE la marginación del valenciano - &#039;&#039;Las Provincias&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/joan-ignaci-culla-reclamem-com-a-normativa-oficial-les-normes-del-puig/ Joan Ignaci Culla: “Reclamem com a normativa oficial les Normes d’El Puig” - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.convenciovalencianista.org/wp-content/documents/dossier_2019.pdf Dossier valencianiste 2019]&lt;br /&gt;
* [https://congresvalencianisme.com/wp-content/uploads/2019/10/Declaracio-Valencianista-2018_sa-23-08-19_REV.pdf Declaració valencianista 2019]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481294</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481294"/>
		<updated>2026-06-10T17:29:35Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Declaració Valencianista 2018 */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població, el &#039;&#039;&#039;[[Congrés Valencianisme 2018]]&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pàgina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista de 1918]]&lt;br /&gt;
* [[Congrés Valencianisme 2018]] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481293</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481293"/>
		<updated>2026-06-10T17:28:47Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població, el &#039;&#039;&#039;[[Congrés Valencianisme 2018]]&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista de 1918]]&lt;br /&gt;
* [[Congrés Valencianisme 2018]] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481292</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481292"/>
		<updated>2026-06-10T17:28:20Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població valenciana, el &#039;&#039;&#039;[[Congrés Valencianisme 2018]]&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Declaració Valencianista de 1918]]&lt;br /&gt;
* [[Congrés Valencianisme 2018]] &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Història Valenciana]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481291</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481291"/>
		<updated>2026-06-10T17:25:39Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població valenciana, el &#039;&#039;&#039;[[Congrés Valencianisme 2018]]&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481290</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481290"/>
		<updated>2026-06-10T17:22:24Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població valenciana, el &#039;&#039;&#039;Congrés Valencianisme 2018&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Declaració Valencianista 2018 ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 24 de novembre de l&#039;any 2018 se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisacio de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l&#039;original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pagina web del Congrés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se presenten a titul provisional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 1ª El Poble valencià, integrat pels habitants de l&#039;actual autonomia valenciana hereua de l&#039;historic Regne de Valencia, constituïx una forta personalitat social caracterisada per la possessio d&#039;una llengua pròpia, per les seues caracteristiques etniques, per la comunitat d&#039;historia que conforma i de condicions economiques.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 2ª El Poble Valencià, pel fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components i havent constituït un estat en furs propis, ha de tindre el dret a l&#039;autogovern, en el poder de donar-se ell mateix la seua forma i estatut. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 3ª Reconeixem la compatibilitat de la nacionalitat valenciana i la seua unió i convivencia en les demes regions i nacionalitats iberiques dins d&#039;una Espanya o Iberia de caracter federal, establint clarament la distincio d&#039;atribucions del govern valencià i el federal, i un concert economic o divisió de la Facenda valenciana en la federal per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de la nacionalitat valenciana deuran ser eixercides en plena sobirania, sense cap intromissió estranya, aixina com en absoluta llealtat de Valéncia cap a les competencies i l&#039;unió federal.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 4ª Sense prejujar definitivament la divisió d&#039;estes funcions acceptem, pel moment, la formulada en la Constitució Espanyola i l&#039;Estatut d&#039;Autonomia vigents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 5ª Existint en Valéncia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes en qualsevol població valenciana i el dret i el deure de conéixer i usar les dos llengües per part de tots els valencians. Fem patent que sent la llengua valenciana autoctona i pròpia deu normativisar-se en independencia i seguint actualment les [[Normes d&#039;El Puig]], que reflectixen fidelment la tradició lliteraria i el llenguage viu dels valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 6ª Conseqüents en l&#039;idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia i seran l&#039;eix vertebrador de Valéncia, d&#039;a on s&#039;hauran d&#039;eliminar les divisions provincials.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 7ª Reconeixent les diferents realitats comarcals existents dins de l&#039;historic Regne de Valéncia, i conseqüents en el criteri descentralisador, el Regne de Valéncia respectarà dites comarques aixina com les unions en mancomunitat que puguen sorgir de la lliure voluntat dels diferents municipis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* 8ª Valéncia podrà acceptar l&#039;inclusió de totes les demarcacions territorials que han segut valencianes a lo llarc de la seua historia o d&#039;aquelles que tinguen afinitats economiques o culturals, si ho estima convenient, conservant integra la seua personalitat.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481289</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481289"/>
		<updated>2026-06-10T17:18:55Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població valenciana, el &#039;&#039;&#039;Congrés Valencianisme 2018&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la [[Declaració Valencianista de 1918]].&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481288</id>
		<title>Declaració Valencianista 2018</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Declaraci%C3%B3_Valencianista_2018&amp;diff=481288"/>
		<updated>2026-06-10T17:18:24Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Congrés Valencianisme 2018  El dia 24 de novembre de l&amp;#039;any 2018 es celebrà en la localitat valenciana d&amp;#039;Alfafar, en un hotel d&amp;#039;eixa població valenciana, el &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Congrés Valencianisme 2018&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.   Al complir-se els cent anys de la Declaració Valencianista de 1918 i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l&amp;#039;any 2012, una quinzena d&amp;#039;associacions s&amp;#039;uniren per a treballa…»&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Archiu:Congres2018.jpg|thumb|250px|Congrés Valencianisme 2018]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El dia [[24 de novembre]] de l&#039;any [[2018]] es celebrà en la localitat valenciana d&#039;[[Alfafar]], en un hotel d&#039;eixa població valenciana, el &#039;&#039;&#039;Congrés Valencianisme 2018&#039;&#039;&#039;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al complir-se els cent anys de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i tenint com a referent la [[Convencio Valencianista]] que es celebrà en l&#039;any [[2012]], una quinzena d&#039;associacions s&#039;uniren per a treballar en l&#039;organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se realisaren diferents ponencies oferides per també diferents ponents sobre [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]]. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l&#039;actualisació de la Declaració Valencianista de 1918.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481287</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481287"/>
		<updated>2026-06-10T17:15:34Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Biografia */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Peiró i Bertomeu&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Professor, escritor i activiste cultural.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[7 de giner]] de [[1964]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en el barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], el 7 de giner de l&#039;any 1964.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en educació secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de l&#039;entitat cultural i centenària valenciana [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Valencianisme polític ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], des de l&#039;any [[2013]]. En l&#039;actualitat, Poble Democràtic,  pertany a la federació de partits polítics valencianistes [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Professors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Activistes culturals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481286</id>
		<title>Rudolf Serkin</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481286"/>
		<updated>2026-06-10T17:12:42Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Rudolf Serkin&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Austria|Austríaca]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Músic.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[28 de març]] de [[1903]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[8 de maig]] de [[1991]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Rudolf Serkin&#039;&#039;&#039; ([[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]], [[28 de març]] de [[1903]] - [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]], [[8 de maig]] de [[1991]]) fon un músic, pianiste austro-nortamericà. És àmpliament considerat com un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] del [[sigle XX]].&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ &amp;quot;The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas&amp;quot;]. &#039;&#039;WQXR&#039;&#039;. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Primers anys, debut infantil i formació ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l&#039;[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d&#039;una família judeua d&#039;orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot;&amp;gt;Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html &amp;quot;Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aclamat com a chiquet prodigi,&amp;lt;ref&amp;gt;Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html &amp;quot;Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88&amp;quot;]. &#039;&#039;Los Angeles Times&#039;&#039;. Retrieved 4 June 2017&amp;lt;/ref&amp;gt; fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l&#039;Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carrera ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1921, als 17 anys, va debutar en Berlín interpretant en el conjunt de Busch com a soliste de teclat en el &#039;&#039;Concert de Brandeburc n.º 5&#039;&#039;. Al final del concert, Busch demanà a Serkin que tocara un &#039;&#039;bis&#039;&#039; per a l&#039;entusiasta públic. Serkin relatà posteriorment que li preguntà a Busch: «¿Qué dec tocar?» i que Busch «en broma» li va dir que interpretara les &#039;&#039;Variacions Goldberg&#039;&#039; «i yo m&#039;ho vaig prendre en sério. Quan vaig terminar, solament quedaven quatre persones: Adolf Busch, Artur Schnabel, Alfred Einstein i yo».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la década de 1920 i principis de la de 1930, Serkin actuà per tota Europa tant com a solista com junt a Busch i el Quartet Busch. En l&#039;arribada d&#039;Hitler al poder en Alemània en 1933, Serkin i els Busch (que no eren judeus, pero que s&#039;oponien fermament al règim nazi) abandonaren Berlín i estraslladaren a Basilea, [[Suïssa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1933, Serkin va fer la seua primera aparició en [[Estats Units]] en el Festival Coolidge en Washington, D.C., a on va actuar junt a Adolf Busch. En 1936, inicià la seua carrera com a concertiste soliste en Estats Units en la Filharmònica de Nova York baix la direcció d&#039;Arturo Toscanini. La seua interpretació del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de [[Ludwig van Beethoven]] fon molt ben rebuda per la crítica; Olin Downes, del &#039;&#039;[[The New York Times|New York]]&#039;&#039; &#039;&#039;[[The New York Times|Times]]&#039;&#039;, escrigué: «Rara volta hem sentit l&#039;interpretació d&#039;un pianiste que combine de manera tan admirable l&#039;anàlisis més penetrant en entusiasme artístic i calidea de sentiment. De la mateixa manera, l&#039;eixecució tècnica fon neta i precisa, pero també bella i d&#039;un caràcter poètic».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (21 February 1936). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1936/02/21/87913951.html?pageNumber=20 &amp;quot;Toscanini Offers Eloquent Pianist&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt; En 1937, Serkin oferí el seu primer recital en la ciutat de [[Nova York]] en el Carnegie Hall, novament en gran reconeiximent crític: Downes escrigué: «Lo que el senyor *Serkin va fer fon mostrar un art colossal, que va posar al servici dels fins més idealistes».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (12 January 1937). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1937/01/12/94319335.html?pageNumber=19 &amp;quot;Rudolf Serkin, Young Pianist, Is Well Received in His First New York Recital at Carnegie Hall&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Emigració als Estats Units ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poc despuix de l&#039;esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el &#039;&#039;Curtis Institute of Music&#039;&#039; de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l&#039;institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l&#039;Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l&#039;objectiu de fomentar l&#039;interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de Beethoven en 1944, en l&#039;Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el &#039;&#039;Concert per a piano, op. 114&#039;&#039;, de Reger, en Eugene Ormandy i l&#039;Orquesta de Filadèlfia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1963 i en març de 1972 celebrà la seua aparició número 100 en la Filharmònica de Nova York interpretant el &#039;&#039;Concert per a piano n.º 1&#039;&#039; de [[Johannes Brahms]]. L&#039;orquesta i el seu consell d&#039;administració també nomenaren a Serkin membre honorari de la &#039;&#039;New York Philharmonic-Symphony Society&#039;&#039;, una distinció que també fon otorgada a [[Aaron Copland]], [[Igor Stravinsky]] i [[Paul Hindemith]]. En 1986, celebrà el seu 50.º aniversari com a artiste invitat en l&#039;orquesta. És considerat un dels principals intérprets de la música de Beethoven en el sigle XX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Realisà gires per tot lo món i continuà la seua carrera com a solista i les seues activitats discogràfiques fins que una malaltia li va impedir seguir treballant en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vida personal ==&lt;br /&gt;
Serkin es casà en Irene Busch, filla del violiniste alemà Adolf Busch, en 1935.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell i Irene varen ser pares de sèt fills (un dels quals va morir en l&#039;infància),&amp;lt;ref&amp;gt;Stephen Lehmann; Marion Faber (2002). &#039;&#039;[https://books.google.es/books?id=r1IJkZeBEMwC&amp;amp;redir_esc=y Rudolf Serkin: A Life]&#039;&#039;. Oxford University Press. p. 262. ISBN &amp;lt;bdi&amp;gt;978-0-19-535144-6&amp;lt;/bdi&amp;gt;.&amp;lt;/ref&amp;gt; entre ells el pianiste Peter Serkin i la violonchelista Judith Serkin.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://sarasamusic.org/aboutus/musician-bios/JudithSerkin.shtml Short biography of Judith Serkin] Archived 1 August 2019 at the Wayback Machine. sarasamusic.org&amp;lt;/ref&amp;gt; Tingueren 15 nets, entre ells el compositor David Ludwig i la fagotista Natalya Rose Vrbsky.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin morí de càncer el 8 de maig de 1991, als 88 anys, en la seua casa de camp en Guilford, [[Vermont]]. La seua viuda, Irene Busch Serkin, va fallir en 1998.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i reconeixements ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Membre de la American Academy of Arts and Sciences (1960)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.amacad.org/person/rudolf-serkin &amp;quot;Rudolf Serkin&amp;quot;]. &#039;&#039;American Academy of Arts &amp;amp; Sciences&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Medalla Presidencial de la Llibertat (1963)&lt;br /&gt;
* Premi de Música Ernst von Siemens (1978)&lt;br /&gt;
* Kennedy Center Honors (1981)&lt;br /&gt;
* Membre de la American Philosophical Society (1983)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Rudolf+Serkin&amp;amp;title=&amp;amp;subject=&amp;amp;subdiv=&amp;amp;mem=&amp;amp;year=&amp;amp;year-max=&amp;amp;dead=&amp;amp;keyword=&amp;amp;smode=advanced &amp;quot;APS Member History&amp;quot;]. &#039;&#039;search.amphilsoc.org&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Premi Grammy a la millor interpretació de música – Mstislav Rostropovich i Rudolf Serkin per &#039;&#039;Brahms: Sonata per a violonchelo n.º 1 en el meu menor, op. 38; i Sonata per a violonchelo n.º 2 en fa, op. 99&#039;&#039; (1984)&lt;br /&gt;
* Medalla Nacional de les Arts (1988)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Músics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Austríacs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Estatunidencs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XX]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481285</id>
		<title>Rudolf Serkin</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481285"/>
		<updated>2026-06-10T17:12:16Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Rudolf Serkin&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Aústria|Austríaca]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Músic.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[28 de març]] de [[1903]]&lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]]&lt;br /&gt;
| data_mort = [[8 de maig]] de [[1991]]&lt;br /&gt;
| lloc_mort = [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]]&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Rudolf Serkin&#039;&#039;&#039; ([[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]], [[28 de març]] de [[1903]] - [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]], [[8 de maig]] de [[1991]]) fon un músic, pianiste austro-nortamericà. És àmpliament considerat com un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] del [[sigle XX]].&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ &amp;quot;The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas&amp;quot;]. &#039;&#039;WQXR&#039;&#039;. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Primers anys, debut infantil i formació ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l&#039;[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d&#039;una família judeua d&#039;orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot;&amp;gt;Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html &amp;quot;Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aclamat com a chiquet prodigi,&amp;lt;ref&amp;gt;Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html &amp;quot;Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88&amp;quot;]. &#039;&#039;Los Angeles Times&#039;&#039;. Retrieved 4 June 2017&amp;lt;/ref&amp;gt; fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l&#039;Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carrera ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1921, als 17 anys, va debutar en Berlín interpretant en el conjunt de Busch com a soliste de teclat en el &#039;&#039;Concert de Brandeburc n.º 5&#039;&#039;. Al final del concert, Busch demanà a Serkin que tocara un &#039;&#039;bis&#039;&#039; per a l&#039;entusiasta públic. Serkin relatà posteriorment que li preguntà a Busch: «¿Qué dec tocar?» i que Busch «en broma» li va dir que interpretara les &#039;&#039;Variacions Goldberg&#039;&#039; «i yo m&#039;ho vaig prendre en sério. Quan vaig terminar, solament quedaven quatre persones: Adolf Busch, Artur Schnabel, Alfred Einstein i yo».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la década de 1920 i principis de la de 1930, Serkin actuà per tota Europa tant com a solista com junt a Busch i el Quartet Busch. En l&#039;arribada d&#039;Hitler al poder en Alemània en 1933, Serkin i els Busch (que no eren judeus, pero que s&#039;oponien fermament al règim nazi) abandonaren Berlín i estraslladaren a Basilea, [[Suïssa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1933, Serkin va fer la seua primera aparició en [[Estats Units]] en el Festival Coolidge en Washington, D.C., a on va actuar junt a Adolf Busch. En 1936, inicià la seua carrera com a concertiste soliste en Estats Units en la Filharmònica de Nova York baix la direcció d&#039;Arturo Toscanini. La seua interpretació del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de [[Ludwig van Beethoven]] fon molt ben rebuda per la crítica; Olin Downes, del &#039;&#039;[[The New York Times|New York]]&#039;&#039; &#039;&#039;[[The New York Times|Times]]&#039;&#039;, escrigué: «Rara volta hem sentit l&#039;interpretació d&#039;un pianiste que combine de manera tan admirable l&#039;anàlisis més penetrant en entusiasme artístic i calidea de sentiment. De la mateixa manera, l&#039;eixecució tècnica fon neta i precisa, pero també bella i d&#039;un caràcter poètic».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (21 February 1936). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1936/02/21/87913951.html?pageNumber=20 &amp;quot;Toscanini Offers Eloquent Pianist&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt; En 1937, Serkin oferí el seu primer recital en la ciutat de [[Nova York]] en el Carnegie Hall, novament en gran reconeiximent crític: Downes escrigué: «Lo que el senyor *Serkin va fer fon mostrar un art colossal, que va posar al servici dels fins més idealistes».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (12 January 1937). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1937/01/12/94319335.html?pageNumber=19 &amp;quot;Rudolf Serkin, Young Pianist, Is Well Received in His First New York Recital at Carnegie Hall&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Emigració als Estats Units ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poc despuix de l&#039;esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el &#039;&#039;Curtis Institute of Music&#039;&#039; de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l&#039;institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l&#039;Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l&#039;objectiu de fomentar l&#039;interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de Beethoven en 1944, en l&#039;Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el &#039;&#039;Concert per a piano, op. 114&#039;&#039;, de Reger, en Eugene Ormandy i l&#039;Orquesta de Filadèlfia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1963 i en març de 1972 celebrà la seua aparició número 100 en la Filharmònica de Nova York interpretant el &#039;&#039;Concert per a piano n.º 1&#039;&#039; de [[Johannes Brahms]]. L&#039;orquesta i el seu consell d&#039;administració també nomenaren a Serkin membre honorari de la &#039;&#039;New York Philharmonic-Symphony Society&#039;&#039;, una distinció que també fon otorgada a [[Aaron Copland]], [[Igor Stravinsky]] i [[Paul Hindemith]]. En 1986, celebrà el seu 50.º aniversari com a artiste invitat en l&#039;orquesta. És considerat un dels principals intérprets de la música de Beethoven en el sigle XX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Realisà gires per tot lo món i continuà la seua carrera com a solista i les seues activitats discogràfiques fins que una malaltia li va impedir seguir treballant en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vida personal ==&lt;br /&gt;
Serkin es casà en Irene Busch, filla del violiniste alemà Adolf Busch, en 1935.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell i Irene varen ser pares de sèt fills (un dels quals va morir en l&#039;infància),&amp;lt;ref&amp;gt;Stephen Lehmann; Marion Faber (2002). &#039;&#039;[https://books.google.es/books?id=r1IJkZeBEMwC&amp;amp;redir_esc=y Rudolf Serkin: A Life]&#039;&#039;. Oxford University Press. p. 262. ISBN &amp;lt;bdi&amp;gt;978-0-19-535144-6&amp;lt;/bdi&amp;gt;.&amp;lt;/ref&amp;gt; entre ells el pianiste Peter Serkin i la violonchelista Judith Serkin.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://sarasamusic.org/aboutus/musician-bios/JudithSerkin.shtml Short biography of Judith Serkin] Archived 1 August 2019 at the Wayback Machine. sarasamusic.org&amp;lt;/ref&amp;gt; Tingueren 15 nets, entre ells el compositor David Ludwig i la fagotista Natalya Rose Vrbsky.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin morí de càncer el 8 de maig de 1991, als 88 anys, en la seua casa de camp en Guilford, [[Vermont]]. La seua viuda, Irene Busch Serkin, va fallir en 1998.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i reconeixements ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Membre de la American Academy of Arts and Sciences (1960)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.amacad.org/person/rudolf-serkin &amp;quot;Rudolf Serkin&amp;quot;]. &#039;&#039;American Academy of Arts &amp;amp; Sciences&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Medalla Presidencial de la Llibertat (1963)&lt;br /&gt;
* Premi de Música Ernst von Siemens (1978)&lt;br /&gt;
* Kennedy Center Honors (1981)&lt;br /&gt;
* Membre de la American Philosophical Society (1983)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Rudolf+Serkin&amp;amp;title=&amp;amp;subject=&amp;amp;subdiv=&amp;amp;mem=&amp;amp;year=&amp;amp;year-max=&amp;amp;dead=&amp;amp;keyword=&amp;amp;smode=advanced &amp;quot;APS Member History&amp;quot;]. &#039;&#039;search.amphilsoc.org&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Premi Grammy a la millor interpretació de música – Mstislav Rostropovich i Rudolf Serkin per &#039;&#039;Brahms: Sonata per a violonchelo n.º 1 en el meu menor, op. 38; i Sonata per a violonchelo n.º 2 en fa, op. 99&#039;&#039; (1984)&lt;br /&gt;
* Medalla Nacional de les Arts (1988)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Músics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Austríacs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Estatunidencs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XX]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481284</id>
		<title>Rudolf Serkin</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481284"/>
		<updated>2026-06-10T17:07:01Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Rudolf Serkin&#039;&#039;&#039; ([[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]], [[28 de març]] de [[1903]] - [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]], [[8 de maig]] de [[1991]]) fon un músic, pianiste austro-nortamericà. És àmpliament considerat com un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] del [[sigle XX]].&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ &amp;quot;The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas&amp;quot;]. &#039;&#039;WQXR&#039;&#039;. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Primers anys, debut infantil i formació ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l&#039;[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d&#039;una família judeua d&#039;orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot;&amp;gt;Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html &amp;quot;Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aclamat com a chiquet prodigi,&amp;lt;ref&amp;gt;Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html &amp;quot;Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88&amp;quot;]. &#039;&#039;Los Angeles Times&#039;&#039;. Retrieved 4 June 2017&amp;lt;/ref&amp;gt; fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l&#039;Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carrera ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1921, als 17 anys, va debutar en Berlín interpretant en el conjunt de Busch com a soliste de teclat en el &#039;&#039;Concert de Brandeburc n.º 5&#039;&#039;. Al final del concert, Busch demanà a Serkin que tocara un &#039;&#039;bis&#039;&#039; per a l&#039;entusiasta públic. Serkin relatà posteriorment que li preguntà a Busch: «¿Qué dec tocar?» i que Busch «en broma» li va dir que interpretara les &#039;&#039;Variacions Goldberg&#039;&#039; «i yo m&#039;ho vaig prendre en sério. Quan vaig terminar, solament quedaven quatre persones: Adolf Busch, Artur Schnabel, Alfred Einstein i yo».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la década de 1920 i principis de la de 1930, Serkin actuà per tota Europa tant com a solista com junt a Busch i el Quartet Busch. En l&#039;arribada d&#039;Hitler al poder en Alemània en 1933, Serkin i els Busch (que no eren judeus, pero que s&#039;oponien fermament al règim nazi) abandonaren Berlín i estraslladaren a Basilea, [[Suïssa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1933, Serkin va fer la seua primera aparició en [[Estats Units]] en el Festival Coolidge en Washington, D.C., a on va actuar junt a Adolf Busch. En 1936, inicià la seua carrera com a concertiste soliste en Estats Units en la Filharmònica de Nova York baix la direcció d&#039;Arturo Toscanini. La seua interpretació del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de [[Ludwig van Beethoven]] fon molt ben rebuda per la crítica; Olin Downes, del &#039;&#039;[[The New York Times|New York]]&#039;&#039; &#039;&#039;[[The New York Times|Times]]&#039;&#039;, escrigué: «Rara volta hem sentit l&#039;interpretació d&#039;un pianiste que combine de manera tan admirable l&#039;anàlisis més penetrant en entusiasme artístic i calidea de sentiment. De la mateixa manera, l&#039;eixecució tècnica fon neta i precisa, pero també bella i d&#039;un caràcter poètic».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (21 February 1936). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1936/02/21/87913951.html?pageNumber=20 &amp;quot;Toscanini Offers Eloquent Pianist&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt; En 1937, Serkin oferí el seu primer recital en la ciutat de [[Nova York]] en el Carnegie Hall, novament en gran reconeiximent crític: Downes escrigué: «Lo que el senyor *Serkin va fer fon mostrar un art colossal, que va posar al servici dels fins més idealistes».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (12 January 1937). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1937/01/12/94319335.html?pageNumber=19 &amp;quot;Rudolf Serkin, Young Pianist, Is Well Received in His First New York Recital at Carnegie Hall&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Emigració als Estats Units ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poc despuix de l&#039;esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el &#039;&#039;Curtis Institute of Music&#039;&#039; de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l&#039;institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l&#039;Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l&#039;objectiu de fomentar l&#039;interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de Beethoven en 1944, en l&#039;Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el &#039;&#039;Concert per a piano, op. 114&#039;&#039;, de Reger, en Eugene Ormandy i l&#039;Orquesta de Filadèlfia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1963 i en març de 1972 celebrà la seua aparició número 100 en la Filharmònica de Nova York interpretant el &#039;&#039;Concert per a piano n.º 1&#039;&#039; de [[Johannes Brahms]]. L&#039;orquesta i el seu consell d&#039;administració també nomenaren a Serkin membre honorari de la &#039;&#039;New York Philharmonic-Symphony Society&#039;&#039;, una distinció que també fon otorgada a [[Aaron Copland]], [[Igor Stravinsky]] i [[Paul Hindemith]]. En 1986, celebrà el seu 50.º aniversari com a artiste invitat en l&#039;orquesta. És considerat un dels principals intérprets de la música de Beethoven en el sigle XX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Realisà gires per tot lo món i continuà la seua carrera com a solista i les seues activitats discogràfiques fins que una malaltia li va impedir seguir treballant en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vida personal ==&lt;br /&gt;
Serkin es casà en Irene Busch, filla del violiniste alemà Adolf Busch, en 1935.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell i Irene varen ser pares de sèt fills (un dels quals va morir en l&#039;infància),&amp;lt;ref&amp;gt;Stephen Lehmann; Marion Faber (2002). &#039;&#039;[https://books.google.es/books?id=r1IJkZeBEMwC&amp;amp;redir_esc=y Rudolf Serkin: A Life]&#039;&#039;. Oxford University Press. p. 262. ISBN &amp;lt;bdi&amp;gt;978-0-19-535144-6&amp;lt;/bdi&amp;gt;.&amp;lt;/ref&amp;gt; entre ells el pianiste Peter Serkin i la violonchelista Judith Serkin.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://sarasamusic.org/aboutus/musician-bios/JudithSerkin.shtml Short biography of Judith Serkin] Archived 1 August 2019 at the Wayback Machine. sarasamusic.org&amp;lt;/ref&amp;gt; Tingueren 15 nets, entre ells el compositor David Ludwig i la fagotista Natalya Rose Vrbsky.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin morí de càncer el 8 de maig de 1991, als 88 anys, en la seua casa de camp en Guilford, [[Vermont]]. La seua viuda, Irene Busch Serkin, va fallir en 1998.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i reconeixements ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Membre de la American Academy of Arts and Sciences (1960)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.amacad.org/person/rudolf-serkin &amp;quot;Rudolf Serkin&amp;quot;]. &#039;&#039;American Academy of Arts &amp;amp; Sciences&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Medalla Presidencial de la Llibertat (1963)&lt;br /&gt;
* Premi de Música Ernst von Siemens (1978)&lt;br /&gt;
* Kennedy Center Honors (1981)&lt;br /&gt;
* Membre de la American Philosophical Society (1983)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Rudolf+Serkin&amp;amp;title=&amp;amp;subject=&amp;amp;subdiv=&amp;amp;mem=&amp;amp;year=&amp;amp;year-max=&amp;amp;dead=&amp;amp;keyword=&amp;amp;smode=advanced &amp;quot;APS Member History&amp;quot;]. &#039;&#039;search.amphilsoc.org&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Premi Grammy a la millor interpretació de música – Mstislav Rostropovich i Rudolf Serkin per &#039;&#039;Brahms: Sonata per a violonchelo n.º 1 en el meu menor, op. 38; i Sonata per a violonchelo n.º 2 en fa, op. 99&#039;&#039; (1984)&lt;br /&gt;
* Medalla Nacional de les Arts (1988)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Músics]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Pianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Austríacs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Estatunidencs]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Sigle XX]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481283</id>
		<title>Rudolf Serkin</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rudolf_Serkin&amp;diff=481283"/>
		<updated>2026-06-10T17:04:15Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Rudolf Serkin&#039;&#039;&#039; ([[Eger]], [[Bohemia]], hui [[República Checa]], [[28 de març]] de [[1903]] - [[Guildford]], [[Vermont]], [[Estats Units]], [[8 de maig]] de [[1991]]) fon un pianiste austro-nortamericà. És àmpliament considerat com un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] del [[sigle XX]].&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ &amp;quot;The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas&amp;quot;]. &#039;&#039;WQXR&#039;&#039;. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Primers anys, debut infantil i formació ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l&#039;[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d&#039;una família judeua d&#039;orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot;&amp;gt;Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html &amp;quot;Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aclamat com a chiquet prodigi,&amp;lt;ref&amp;gt;Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html &amp;quot;Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88&amp;quot;]. &#039;&#039;Los Angeles Times&#039;&#039;. Retrieved 4 June 2017&amp;lt;/ref&amp;gt; fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l&#039;Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Carrera ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1921, als 17 anys, va debutar en Berlín interpretant en el conjunt de Busch com a soliste de teclat en el &#039;&#039;Concert de Brandeburc n.º 5&#039;&#039;. Al final del concert, Busch demanà a Serkin que tocara un &#039;&#039;bis&#039;&#039; per a l&#039;entusiasta públic. Serkin relatà posteriorment que li preguntà a Busch: «¿Qué dec tocar?» i que Busch «en broma» li va dir que interpretara les &#039;&#039;Variacions Goldberg&#039;&#039; «i yo m&#039;ho vaig prendre en sério. Quan vaig terminar, solament quedaven quatre persones: Adolf Busch, Artur Schnabel, Alfred Einstein i yo».&amp;lt;ref name=&amp;quot;:0&amp;quot; /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la década de 1920 i principis de la de 1930, Serkin actuà per tota Europa tant com a solista com junt a Busch i el Quartet Busch. En l&#039;arribada d&#039;Hitler al poder en Alemània en 1933, Serkin i els Busch (que no eren judeus, pero que s&#039;oponien fermament al règim nazi) abandonaren Berlín i estraslladaren a Basilea, [[Suïssa]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En 1933, Serkin va fer la seua primera aparició en [[Estats Units]] en el Festival Coolidge en Washington, D.C., a on va actuar junt a Adolf Busch. En 1936, inicià la seua carrera com a concertiste soliste en Estats Units en la Filharmònica de Nova York baix la direcció d&#039;Arturo Toscanini. La seua interpretació del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de [[Ludwig van Beethoven]] fon molt ben rebuda per la crítica; Olin Downes, del &#039;&#039;[[The New York Times|New York]]&#039;&#039; &#039;&#039;[[The New York Times|Times]]&#039;&#039;, escrigué: «Rara volta hem sentit l&#039;interpretació d&#039;un pianiste que combine de manera tan admirable l&#039;anàlisis més penetrant en entusiasme artístic i calidea de sentiment. De la mateixa manera, l&#039;eixecució tècnica fon neta i precisa, pero també bella i d&#039;un caràcter poètic».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (21 February 1936). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1936/02/21/87913951.html?pageNumber=20 &amp;quot;Toscanini Offers Eloquent Pianist&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt; En 1937, Serkin oferí el seu primer recital en la ciutat de [[Nova York]] en el Carnegie Hall, novament en gran reconeiximent crític: Downes escrigué: «Lo que el senyor *Serkin va fer fon mostrar un art colossal, que va posar al servici dels fins més idealistes».&amp;lt;ref&amp;gt;Downes, Olin (12 January 1937). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1937/01/12/94319335.html?pageNumber=19 &amp;quot;Rudolf Serkin, Young Pianist, Is Well Received in His First New York Recital at Carnegie Hall&amp;quot;]. &#039;&#039;The New York Times&#039;&#039;.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Emigració als Estats Units ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Poc despuix de l&#039;esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el &#039;&#039;Curtis Institute of Music&#039;&#039; de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l&#039;institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l&#039;Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l&#039;objectiu de fomentar l&#039;interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del &#039;&#039;Concert per a piano n.º 4&#039;&#039; de Beethoven en 1944, en l&#039;Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el &#039;&#039;Concert per a piano, op. 114&#039;&#039;, de Reger, en Eugene Ormandy i l&#039;Orquesta de Filadèlfia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1963 i en març de 1972 celebrà la seua aparició número 100 en la Filharmònica de Nova York interpretant el &#039;&#039;Concert per a piano n.º 1&#039;&#039; de [[Johannes Brahms]]. L&#039;orquesta i el seu consell d&#039;administració també nomenaren a Serkin membre honorari de la &#039;&#039;New York Philharmonic-Symphony Society&#039;&#039;, una distinció que també fon otorgada a [[Aaron Copland]], [[Igor Stravinsky]] i [[Paul Hindemith]]. En 1986, celebrà el seu 50.º aniversari com a artiste invitat en l&#039;orquesta. És considerat un dels principals intérprets de la música de Beethoven en el sigle XX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Realisà gires per tot lo món i continuà la seua carrera com a solista i les seues activitats discogràfiques fins que una malaltia li va impedir seguir treballant en 1989.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vida personal ==&lt;br /&gt;
Serkin es casà en Irene Busch, filla del violiniste alemà Adolf Busch, en 1935.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell i Irene varen ser pares de sèt fills (un dels quals va morir en l&#039;infància),&amp;lt;ref&amp;gt;Stephen Lehmann; Marion Faber (2002). &#039;&#039;[https://books.google.es/books?id=r1IJkZeBEMwC&amp;amp;redir_esc=y Rudolf Serkin: A Life]&#039;&#039;. Oxford University Press. p. 262. ISBN &amp;lt;bdi&amp;gt;978-0-19-535144-6&amp;lt;/bdi&amp;gt;.&amp;lt;/ref&amp;gt; entre ells el pianiste Peter Serkin i la violonchelista Judith Serkin.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://sarasamusic.org/aboutus/musician-bios/JudithSerkin.shtml Short biography of Judith Serkin] Archived 1 August 2019 at the Wayback Machine. sarasamusic.org&amp;lt;/ref&amp;gt; Tingueren 15 nets, entre ells el compositor David Ludwig i la fagotista Natalya Rose Vrbsky.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Serkin morí de càncer el 8 de maig de 1991, als 88 anys, en la seua casa de camp en Guilford, [[Vermont]]. La seua viuda, Irene Busch Serkin, va fallir en 1998.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i reconeixements ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Membre de la American Academy of Arts and Sciences (1960)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://www.amacad.org/person/rudolf-serkin &amp;quot;Rudolf Serkin&amp;quot;]. &#039;&#039;American Academy of Arts &amp;amp; Sciences&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Medalla Presidencial de la Llibertat (1963)&lt;br /&gt;
* Premi de Música Ernst von Siemens (1978)&lt;br /&gt;
* Kennedy Center Honors (1981)&lt;br /&gt;
* Membre de la American Philosophical Society (1983)&amp;lt;ref&amp;gt;[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Rudolf+Serkin&amp;amp;title=&amp;amp;subject=&amp;amp;subdiv=&amp;amp;mem=&amp;amp;year=&amp;amp;year-max=&amp;amp;dead=&amp;amp;keyword=&amp;amp;smode=advanced &amp;quot;APS Member History&amp;quot;]. &#039;&#039;search.amphilsoc.org&#039;&#039;. Consultat el 10 de juny de 2026.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* Premi Grammy a la millor interpretació de música – Mstislav Rostropovich i Rudolf Serkin per &#039;&#039;Brahms: Sonata per a violonchelo n.º 1 en el meu menor, op. 38; i Sonata per a violonchelo n.º 2 en fa, op. 99&#039;&#039; (1984)&lt;br /&gt;
* Medalla Nacional de les Arts (1988)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481272</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481272"/>
		<updated>2026-06-10T10:35:42Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Peiró i Bertomeu&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Professor, escritor i activiste cultural.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[7 de giner]] de [[1964]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], el 7 de giner de l&#039;any 1964.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en educació secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de l&#039;entitat cultural i centenària valenciana [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Valencianisme polític ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], des de l&#039;any [[2013]]. En l&#039;actualitat, Poble Democràtic,  perteneix a la federació de partits polítics valencianistes [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Professors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Activistes culturals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481269</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481269"/>
		<updated>2026-06-09T18:45:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Poble Democràtic */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Peiró i Bertomeu&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Professor, escritor i activiste cultural.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[7 de giner]] de [[1964]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], el 7 de giner de l&#039;any 1964.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en educació secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de l&#039;entitat cultural i centenària valenciana [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], des de l&#039;any [[2013]]. En l&#039;actualitat, Poble Democràtic,  perteneix a la federació de partits polítics valencianistes [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Professors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Activistes culturals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481268</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481268"/>
		<updated>2026-06-09T18:43:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Josep Peiró i Bertomeu&lt;br /&gt;
| image = &lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Professor, escritor i activiste cultural.&lt;br /&gt;
| data_naix = [[7 de giner]] de [[1964]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], el 7 de giner de l&#039;any 1964.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en educació secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de l&#039;entitat cultural i centenària valenciana [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], en l&#039;any [[2013]], que en l&#039;actualitat perteneix a la federació de partits polítics valencianiste [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Professors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Activistes culturals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481267</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481267"/>
		<updated>2026-06-09T18:39:37Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], en l&#039;any [[2013]], que en l&#039;actualitat perteneix a la federació de partits polítics valencianiste [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Professors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Activistes culturals]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juli_Moreno_i_Moreno&amp;diff=481266</id>
		<title>Juli Moreno i Moreno</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juli_Moreno_i_Moreno&amp;diff=481266"/>
		<updated>2026-06-09T18:38:20Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Vídeos */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Biografia|&lt;br /&gt;
| nom = Juli Moreno i Moreno&lt;br /&gt;
| image = [[Archiu:Julimoreno4.jpg|250px]]&lt;br /&gt;
| peu = &lt;br /&gt;
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] &lt;br /&gt;
| ocupació = Historiador i professor de llengua valenciana&lt;br /&gt;
| data_naix = [[1959]]  &lt;br /&gt;
| lloc_naix = [[Montroy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]&lt;br /&gt;
| data_mort =  &lt;br /&gt;
| lloc_mort =  &lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&#039;&#039;&#039;Juli Moreno i Moreno&#039;&#039;&#039; ([[Montroy]], [[La Ribera Alta]], [[1959]]) és un historiador i professor de [[llengua valenciana]]. És mestre i llicenciat en Geografia i Història, professor de Llengua Valenciana per [[Lo Rat Penat]] i president de l&#039;entitat cultural [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Estudis ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És mestre-diplomat per l&#039;Escola Universitària del Professorat d&#039;[[Educació General Bàsica]] (EGB) de Valéncia. Llicenciat en Geografia i Història per l&#039;[[Universitat de Valéncia]] i professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per [[Lo Rat Penat]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Trayectòria cultural ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha segut director de la Secció de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat des de l&#039;any [[1990]] fins a l&#039;any [[1998]]; entitat de la que ha segut també, Secretari General des de l&#039;any 1990 fins a l&#039;any 1998.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fundador, secretari i president de l&#039;Agrupació Cultural &amp;quot;Els Alcalans&amp;quot; de Montroy. Ha eixercit la seua professió de mestre des de l&#039;any [[1984]] fins a l&#039;any [[1996]], sent ara responsable de diferents programes jovenils en l&#039;Administració Autònoma. Ha organisat i dirigit diferents cursos de [[Cultura Valenciana]] en diferents associacions del [[Regne de Valéncia]]. És president de l&#039;associació [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] des de l&#039;any [[2005]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra ==&lt;br /&gt;
[[Image:objuli.jpg|thumb|250px|Portada del llibre &amp;quot;Francesc de Vinatea&amp;quot;]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És autor d&#039;&#039;&#039;Aproximació a l&#039;història de Lo Rat Penat&#039;&#039; ([[1994]]), i coautor de diferents publicacions, entre les que destaquen:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;¿És possible una convergència Social i Política Valenciana?&#039;&#039; ([[1985]])&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Aportacions Ratpenatistes&#039;&#039; ([[1986]])&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Francesc de Vinatea&#039;&#039; ([[1993]]), junt a [[Mariví Ferrandis i Olmos]]&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[9 d&#039;Octubre. Dia Nacional Valencià]]&#039;&#039; ([[Lo Rat Penat]], [[Valéncia]], [[1994]]), junt a Mariví Ferrandis. ISBN: 84-89069-31-X.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;El Palau de la Generalitat&#039;&#039; (1994), junt a Mariví Ferrandis i Olmos. ISBN: 84-89069-03-4.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Lo Rat Penat&#039;&#039; ([[1996]]), junt a [[Joan Gil i Barberà]], Mariví Ferrandis i Olmos, i [[Enric Martí i Mora]]. ISBN: 978-84-482-1219-3.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Corona Poètica a la [[Mare de Deu dels Desamparats]], 75 Aniversari de la seua Coronació Pontifícia&#039;&#039; ([[1998]])&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Ortografies valencianes, de Josep Nebot a les Normes d&#039;El Puig&#039;&#039; ([[2018]]) ISBN: 978-84-947175-3-6.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;[[L&#039;Himne Valencià. Un himne per a un poble]]&#039;&#039; ([[2021]]) ISBN: 978-84-122763-4-3.&lt;br /&gt;
* &#039;&#039;Orgull del nostre poble, Mare i Sol de Valencia. En el centenari de la coronacio de la Mare de Deu dels Desamparats (1923-2023)&#039;&#039; ([[2023]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juli Moreno, també ha fet el pròlec del llibre titulat &#039;&#039;[[Mosaic Castellonenc]]&#039;&#039; (Castelló, 2021) de l&#039;autor, [[Xavier Gimeno]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Juli Moreno també ha colaborat en l&#039;elaboració del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en programes de ràdio, pronunciat conferències, presentant llibres i publicacions, guioniste i co-guioniste d&#039;espectàculs dels [[Jocs Florals]], a més de coordinador-responsable dels actes commemoratius de [[Lo Rat Penat]] que s&#039;organisà en el 600 aniversari de la mort d&#039;[[Ausias March]] ([[1998]]) i és assessor tècnic i llingüístic de la Secció de Publicacions de Lo Rat Penat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Premis i guardons == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Ha guanyat diversos premis en els [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de Valéncia i està en possessió de diferents distincions: La Medalla dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia per la seua dedicació ratpenatista ([[1983]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* El Premi &amp;quot;Fede i Àngels&amp;quot; concedit per l&#039;Associació [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[1993]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Medalla d&#039;[[Argent]] de [[Lo Rat Penat]] per la seua llabor i participació en la redacció i com a colaborador en la [[Revista Lo Rat|revista &#039;&#039;Lo Rat&#039;&#039;]] ([[1995]]) &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Està en possessió del [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] &amp;quot;[[Josep Mª Guinot]] a les lletres valencianes&amp;quot; de l&#039;associació [[Cardona i Vives]]&amp;quot;, concedit per esta entitat [[Castelló|castellonenca]] en l&#039;any [[1999]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En l&#039;any [[2018]], Juli Moreno és premiat en el [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] que otorga l&#039;entitat cultural valenciana [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Fon nomenat Membre d&#039;Honor de l&#039;entitat cultural valenciana [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]] en octubre de l&#039;any [[2022]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cites ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|D&#039;eixa tertulia que nos autorisà a gravar, volem destacar algunes opinions i consells que, fruit de les seues vivencies i reflexions, considerem mes que utils per a la pervivencia de la llengua valenciana, inclus per a la permanencia de la condicio de valencians.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nos relatà la seua arribada al valencianisme, als inicis de la decada dels 80 del passat segle. Ho feu de la ma d&#039;Amparo Cabanes i la primera associacio en la que contactà fon en &amp;quot;Valencia 2000&amp;quot;. Alli trobà l&#039;acaronament necessari i tambe el mecenage per a editar la seua primera gran obra sobre la llengua valenciana, la Fonetica de la Llengua Valenciana (1984). Esta obra sería l&#039;arranc dels interessants estudis, cientifics i documentats, de qui era una autoritat en llengües classiques. Pronte es sumarien la Gramatica de la Llengua Valenciana (1987) i uns atres estudis documentats sobre ortografia o sociollingüistica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu compromis cultural, des de llavors, l&#039;obligà a manifestar-se davant d&#039;imcomprensibles decisions, com la que impedi, per falta d&#039;una clara i decidida posicio politica, el que en l&#039;ultima etapa del Consell Preautonomic, presidit llavors per E. Monsonis, s&#039;iniciara el proces d&#039;ensenyança de la llengua valenciana en les escoles al no firmar els corresponents nomenaments als mestres de llengua valenciana. Mai va entendre este fet que sempre criticà.&lt;br /&gt;
Un compromis el de D. José Mª, que li ha permes obertament parlar respecte de que la solucio al problema nomes te una via, la politica, perque la científica està clara. La llengua valenciana, nos manifestava, no es mes que aixo, la llengua dels valencians diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua contemporania. No vacilà en criticar la tebea d&#039;Unio Valenciana i l&#039;oportunitat que deixà escapar quan fon necessari el seu recolzament per a governar en la Generalitat. Mai deuria d&#039;haver acceptat cap contrapartida que no fora la de dirigir la Conselleria de Cultura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nos confessà alguns pensaments sobre determinades &amp;quot;personalitats&amp;quot; del mon cultural valencià i per a res titubejà a l&#039;hora de manifestar la seua opinio respecte de la seua trayectoria. No entenia l&#039;afany d&#039;algunes d&#039;elles de negar l&#039;evidencia, de claudicar davant el fagocitador catalanisme absorcioniste. A moltes les situà a l&#039;entorn de la AVLl, el principal cancer per a la llengua valenciana.|&#039;A Don Josep Maria Guinot, sempre mestre&#039;, per Juli Moreno}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi [[Pare Guinot|D. José María]], en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l&#039;introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&#039;Nos hem propost al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d&#039;estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d&#039;arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.&#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.|&#039;Parlament en l&#039;homenage postum a [[Pare Guinot|D. José María Guinot i Galán]]&#039;, per Juli Moreno}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|III Alguns pilars del valencianisme historic i de construccio&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el present intent per recuperar per a la memoria dels valencians trayectories i pensaments, alguns d&#039;ells &amp;quot;cortesment&amp;quot; silenciats, es necessari fer referencia a personalitats com ara Constanti Llombart, Gaetà Huguet Breva, Fausti Barberà, Rafael Trullenque i Santafé, Rossent Gumiel, Ignaci Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodríguez, Josep Mª Bayarri, Miquel Adlert Noguerol o Julià San Valero Aparisi…, puix qualsevol d&#039;ells pot encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teoric, i tambe practic, per al moviment valencianiste, encara que son molts atres mes, els que podien fer-la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleatoria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les seues obres, entre tots ells i la seua produccio es podria estructurar un corpus teoric que reuniria una pluralitat de pensaments, a la vegada que unes coincidencies i concomitancies substancials en tot lo que fa referencia al concepte d´autoctonisme sociocultural, a pesar de les diferents epoques en que vixqueren.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un atre sector el podrien conformar homens com Josep Nebot i Pérez o Lluïs Fullana i Mira, que, sense involucrar-se en aspectes politics o conceptuals sobre el valencianisme, son pilars basics en un aspecte substancial a l&#039;hora d&#039;abordar aquell concepte. Ells posaran les bases per al conreu de la llengua valenciana, contribuint en els seus estudis ortografics, semantics, en definitiva gramaticals i filologics, a una major conscienciacio sobre l´us de la llengua i a dotar a l&#039;idioma dels valencians dels instruments necessaris per a un digne conreu.|&#039;Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme&#039; (2006), per Juli Moreno}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|b.- [[Gaetà Huguet Breva]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L&#039;ilustre castellonenc Gaetà Huguet Breva (1848-1926), ocuparia la nostra atencio en un segon lloc, cronologicament parlant. Ell sera un personage fonamental en el valencianisme actiu i compromes de finals del segle XIX i principis del XX en Castello, es un intelectual, es un ric patrici i un mamprenedor. Anima d&#039;interessantissims proyectes culturals (edicions, revistes, associacions, patrocinador de premis, instaurador de certamens lliteraris…) i impulsor d&#039;empreses socioeconomiques importants, i inclus politiques, com ara Joventut Regionalista o Nostra Terra.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Valdria la pena revisar moltes de les seues manifestacions, pensaments i mensages, encara que a l&#039;hora de citar-ne aci algun nos decantem pels que arreplega en els articuls: &amp;quot;Notes valencianistes&amp;quot; publicats en els numeros 7 i 13 de la revista Ayer y Hoy (1902), o &amp;quot;Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut&amp;quot;, editat en el nº 6 de la revista Arte y Letras (1915).|&#039;Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme.&#039;, per Juli Moreno}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|P.- ¿Cóm conectà i entrà en el valencianisme? &lt;br /&gt;
[...]&lt;br /&gt;
Si en este sentit haguera de posar una data que me feu despertar ad este mon hauria de ser alla pel 1974, quan estudiava Sext de Bachillerat. En aquell curs i en l&#039;assignatura de Literatura española, en referir-se a unes atres obres lliteraries no escrites en castella, comprovi que Rosalia de Castro, de Galicia, era una de les maximes representants de la lliteratura gallega i que, pel contrari, Ausias March o Joanot Martorell, valencians de Gandia, ho eren i, a mes del Segle d&#039;Or, de la lliteratura catalana. Alguna cosa en el meu cervell em dia que allo no quadrava i ahi va ser a on vaig descobrir, per primera vegada, que els llibres no sempre arrepleguen tota la veritat.|Extracte de l&#039;entrevista a Juli Moreno feta per [[Gonzalo Romero Casaña|Gonzalo Romero]] ([[Revista Renou]], nº 58, juliol 2007, editada per l&#039;[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]])}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{{Cita|Raonaments en l&#039;Historiador Juli Moreno. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra &amp;quot;[[Vita Christi]]&amp;quot; ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (&#039;&#039;Raonem TV. Punt d&#039;encontre Manolo Soler&#039;&#039;, 20.04.2020)}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vore també ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]&lt;br /&gt;
* [[Bolletí Rogle]]&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/els-valenciaparlants-son-els-que-mes-dificultats-tenen-per-a-superar-les-proves-de-la-junta-qualificadora/ Entrevista a Juli Moreno - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=178 Entrevista a Juli Moreno - Cardona Vives]&lt;br /&gt;
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3378&amp;amp;tit=Valencianisme:%20regionalisme%20o%20nacionalisme.%20Una%20aproximacio%20als%20conceptes%20i%20ad%20alguns%20teorics%20del%20valencianisme Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme - [[Juli Moreno]] - Cardona Vives] &lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/juli-moreno-premi-llealtat-2018/ Juli Moreno premi Llealtat 2018 - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/les-normes-del-puig-son-les-normes-ortografiques-de-la-llengua-valenciana/ “Les Normes d&#039;El Puig són les normes ortografiques de la Llengua Valenciana” - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/llibre-primordial-per-als-defensors-i-amants-de-la-llengua-valenciana/ Llibre primordial per als defensors i amants de la Llengua Valenciana - Cultura Valenciana] &lt;br /&gt;
* [https://www.culturavalenciana.es/juli-moreno-este-llibre-es-una-manera-de-retre-homenage-a-la-patrona-de-valencia/ Juli Moreno: «Este llibre es una manera de retre homenage a la patrona de Valencia» - Cultura Valenciana]&lt;br /&gt;
* [https://noticiasciudadanas.com/presentacio-llibre-de-juli-moreno/ Èxit de la presentació de l&#039;últim llibre de Juli Moreno en Montroy - &#039;&#039;Noticias Ciudadanas&#039;&#039;]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Vídeos ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [https://www.youtube.com/watch?v=OGJ__kh9H_s Figures senyeres del valencianisme, segles XIX i XX - Juli Moreno - Círcul Cívic Valencià - YouTube]&lt;br /&gt;
  &lt;br /&gt;
[[Categoria:Biografies]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Historiadors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors valencians]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Escritors en valencià]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianistes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Valencianisme]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481265</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481265"/>
		<updated>2026-06-09T18:35:23Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Poble Democràtic */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
{{AP|Poble Democràtic}}&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], en l&#039;any [[2013]], que en l&#039;actualitat perteneix a la federació de partits polítics valencianiste [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481264</id>
		<title>Josep Peiró i Bertomeu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Peir%C3%B3_i_Bertomeu&amp;diff=481264"/>
		<updated>2026-06-09T18:34:12Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Xavier: /* Plataforma Vinatea */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&#039;&#039;&#039;Josep Peiró i Bertomeu&#039;&#039;&#039;, conegut per &#039;&#039;&#039;Josep Peiró&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;Pepe Peiró&#039;&#039;&#039; ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor, escritor i activiste cultural [[Valencians|valencià]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estudià secundària en l&#039;Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l&#039;[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en secundària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Trayectòria cultural ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entrà en el [[valencianisme]] a través dels cursos de llengua de [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
És soci de les entitats i associacions valencianes, Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, Convencio Valencianista, El Piló de Burjassot, Amics de la RACV, Cardona i Vives i Grup d&#039;Acció Valencianista (GAV), i participant (afiliat) en Poble Democràtic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Rogle Constanti Llombart ===&lt;br /&gt;
{{AP|Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana}}&lt;br /&gt;
Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l&#039;any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l&#039;actualitat és vicepresident. Forma part del consell de redacció del [[bolletí Rogle]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Baix el seudònim de 3PES ha fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular preparà el Rogle Extra “Asterich”.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Convencio Valencianista === &lt;br /&gt;
{{AP|Convencio Valencianista}}&lt;br /&gt;
Colabora en l&#039;organisació de l&#039;entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l&#039;associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l&#039;any [[2013]]. D&#039;esta associació sorgix el proyecte &#039;&#039;Raonem&#039;&#039; en el que colabora en la creació dels vídeos. Ha colaborat en l&#039;elaboració de les revistes &#039;&#039;Dossier&#039;&#039; (a on ha publicat dos artículs) i &#039;&#039;Claus de Llibertat&#039;&#039; de Convencio Valencianista. També participa en l&#039;elaboració dels fullets de lactivitat &amp;quot;Tots els dies 9&amp;quot; de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha elaborat la série &#039;&#039;Aço es de pelicula&#039;&#039;, publicada en el Facebook de Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Congrés Valencianisme 2018 ===&lt;br /&gt;
{{AP|Congrés Valencianisme 2018}}&lt;br /&gt;
Colaborà en l&#039;organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Plataforma Vinatea ===&lt;br /&gt;
{{AP|Plataforma Vinatea}}&lt;br /&gt;
En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i  també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Concentracions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha participat en l&#039;organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Publicacions ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha dissenyat els fullets dels premis El Piló de l&#039;Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot des de l&#039;any [[2020]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha fet treball de correccio d&#039;estil dels llibres publicats pel Rogle Constanti Llombart i per Convencio Valencianista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També ha colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Publicà dos articuls en la web, ya desapareguda, Full Volant en l&#039;any [[2014]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Poble Democràtic ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pepe Peiró és u dels fundadors del partit polític valencianiste [[Poble Democràtic]], en l&#039;any [[2013]], que en l&#039;actualitat perteneix a la federació de partits polítics valencianiste [[Decidix]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Reconeiximents ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[2026]].- [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]], concedit pel [[Grup d&#039;Acció Valencianista]] (GAV).&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Xavier</name></author>
	</entry>
</feed>