L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Josep Maria Guinot

2026-05-01T12:25:40Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Josep Maria Guinot i Galan
| image = [[Image:Guinot 1.jpg‎|250px|Josep Maria Guinot]]
| peu = El pare Guinot
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós, filòlec i escritor.
| data_naix = [[11 de febrer]] de [[1907]]
| lloc_naix = [[Artana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[7 de març]] de [[2005]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Maria Guinot i Galan''' o '''José María Guinot Galán''' ([[Artana]], [[11 de febrer]] de [[1907]] - † [[Castelló]], [[7 de març]] de [[2005]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]], especialisat en Filologia Romànica. Fon una persona intelectual i erudita, coneixia varis idiomes i es dedicà, a partir de l'any 1982, a defendre la [[llengua valenciana]] publicant diferents obres sobre temàtica llingüística.

Josep Maria Guinot fon llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l'[[Universitat de Barcelona]]. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Fundador de l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].

== Biografia ==

Josep Maria Guinot naixqué el [[11 de febrer]] de [[1907]] en la localitat castellonenca d'[[Artana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], fill de Josep i de Maria Rosa. Als nou mesos de vida muigué son pare deixant viuda a sa mare que es troba en dos fills, Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells difícils anys.

A l'haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d'eixe matrimoni són els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.

=== Josep Mª de chiquet ===

Assistix molt poquet a l'escola pública i se li busca un professor particular al que lo chicotet Don José María també se negava, sent s'agüelo, el que bastó en ma va fer entrar en costura, al poc temps ya estava fent discursos davant de l'inspector de l'época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educació transcurrixen en Artana tenint al final d'esta etapa com a educador a Mossén Avella capellà beneficiat en Artana.

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan varen possar les fonts públiques i les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossén Avella

En estos anys qui realment s'encarregà de la seua educació fon s'agüelo, secretari de l'Ajuntament d'Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]], negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar l'idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tengut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s'agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell, i en l'ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d'Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l'economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.

Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d'aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] a soles torna a Artana en l'estiu i Nadal, transcurrint en la ciutat de l'[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s'havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.

=== En Tortosa ===

Estant en Tortosa, don José Mª era el corrector del que despuix fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscípuls en el seminari, junts varen fer oposicions a beca i junts varen passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposició, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d'haver encerat en un ciri tota la pissarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l'esvarar-li el clarió, recorda que un supost companyer va còrrer a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avís este de lo que per desgràcia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l'enveja.

=== Estudiant i bibliòfil ===

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segón se va doctorar. En aquells anys s'els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, a soles els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s'agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferència pels llibres de filosofia, història natural i noveles, sempre havia tengut l'ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocació frustada va ser la d'advocat pero els condicionaments econòmics de la seua família li ho varen impedir.

=== Doctor en 21 anys ===

Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que despuix fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera càrrecs provincials de gran importància, que fora el primer capellà en tindre una ràdio, en tindre una tele, un coche, que acodira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en francés, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador, anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots .

=== La seua primera missa ===

Als vintidós anys va cantar missa demanant dispensa per edat a Roma (puix fins als 24 anys no se podia cantar missa), junt al futur [[Cardenal Tarancón]], que fon ordenat diaca junt, com si no, a don José Maria. Curiosament el rector del Seminari, encara que era burrianenc, va assistir a Artana a l'ordenació de capellà de don José Maria, tal vegada el [[Cardenal]] que en glòria esté, haja perdonat a don José Maria este fet.

=== Gran estudiant i espírit rebel ===

En la defensa de la seua tesis doctoral don José Maria va superar brillantment dita prova i en paraules textuals del president del jurat, puix eixa prova era oral davant de jurat, eixe president [[castelloner]], ell li va dir “ha fet vosté la prova en més que suficiència, ya l'escriuré cal bisbe de Tortosa per a que li done la càtedra que vosté vullga, que vosté la desempenyarà en competència”, pero en visita del [[Bisbe]] a Artana el capellà que acompanyava al Bisbe va voldre que don José Maria anara de fàmul (capellà del Bisbe), cosa que no agradava gens a don José Maria, i encara que els seus companyers li aconsellàren que triara dita opció puix sería el camí per a accedir en rapidea a una canongia don José Maria es va negar, ya que eixe, a pesar de ser un camí fàcil no era del seu agrat. El castic va ser que no li varen donar cap càtedra i el varen tindre sense fer res en Artana, parat durant un temps, perdent per un any la possibilitat d'accedir al Doctorat en [[Dret Canònic]] degut com ya hem dit ans, a l'economia familiar insuficient com per a enviar-lo un any més a [[Valéncia]].

=== Servici militar ===

Despuix de tot això l'enviàren de Vicari a la [[Serra d'En Garceran]], poble de les comarques centrals castellonenques, estant allí té que fer el servici militar de quota, destinat com a capellà a l'escola d'analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà de regiment, per agradar-li sempre l'apostolat de massa, allí donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, també i una vegada més mos trobem en la coincidència de trobar-mos a l'entonces mossén Tarancón, al costat de don José Maria.

A l'acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de la Serra d'Engarceràn, home arcàic que se negava inclús al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa assiduïtat, al ser preguntat per la banda de música de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar que per supost que si puix com dia [[Sant Pau]] ell faria de tot per a portar-los a l'acte llitúrgic, el retor d'allí considerava tot això com a actes anti-llitúrgics.

=== La II República ===

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d'Espadà]], [[Ahín]], pero en la condició de que encara que Ahín se trobara prop d'Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahín Don José María es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la corda, era amic de tots els jòvens, va tindre allí la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia allí dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparat de ràdio. Eren temps de la [[República]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló d'ideologia republicana, un d'ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d'alcalde republicà de l'época i que tenia l'intenció de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d'una vida a montó més fàcil de la que portava.

Un dia els amos d'[[arròs SOS]] d'[[Algemesí]] que eren estiuejants al poble portàren un aparat fabulos de ràdio i en l'iglésia possàren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fon un èxit, enterant-se els d'[[Eslida]] i demanant estos permís al bisbat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestàren que no que això estava prohibit, com dia ans a Don José María el tenien per modern per tota esta série de coses.

Don José María en aquells difícils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d'[[Manuel Azaña|Azaña]], ell volia estar en tota la gent, en els hòmens del poble encara que d'estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].

Un dia varen apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que despuix va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de l'iglésia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allò acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d'amics. La gent tenia por de que a Don José María li passara alguna cosa, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.

=== L'Adeu d'Aïn ===

Estant en [[Aïn|Ahín]] va fer el bachillerat per lliure en l'[[Institut Lluís Vives (Valéncia)|Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]] i la carrera de mestre també en la capital del [[Regne de Valéncia|Regne]]. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s'en va anar a [[Barcelona]], la despedida d'Ahín fon trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.

Don José María se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiàren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se varen valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representàren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d'entonces tenien prohibit l'ensenyança , Don José María fon el mestre dels chiquets de pàrvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria feya al mateix temps Filosofia i Lletres, Secció de Romàniques en l'[[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en això unes oposicions a professor en l'escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i allí va eixercir fins que va arribar la Guerra.

=== La guerra civil ===

==== El 18 de Juliol, aplega la guerra ====

El [[18 de juliol]] el va pillar en [[Barcelona]], fent de professor, en aquells lluntants dies, allà a on havia un capellà totes les seues pertenències eren saquejades i si el capellà era trobat, la seua sort era la de caure fusellat, se destapaven les tombes de les monges, horrors molts d'horrors que porten les guerres entre germans.

Don José María se va llevar la sotana i va estar amagat com a paisà en la vivenda del costat de sa casa, estant allí varen anar a buscar-lo a sa casa, i encara que varen trobar part de les seues pertenències no el trobàren ad ell. Ell va decidir que s'en tenia que anar, que tenia que fugir, i no pel porter que encara sent com era de la [[CNT]], el va ajudar i el va amagar.

Com Don José María havia fet les oposicions a professor en Barcelona i tenia el carnet com a professor, li varen fer un “pase” com a tal, amagant la seua condició de capellà, i s'en va anar cap a Artana a on la seua casa havia segut saquejada. La guerra li va portar inclús la fatal pèrdua d'un germà seu en el front de [[Teruel]].

==== Torna a Artana ====

Ya en Artana Don José María passejava inclús junt a un seminariste pel poble, eren temps en els que encara podia passejar, això sí de paisà, pels carres d'Artana. Fins que va arribar el dia de [[Sant Miquel]] a finals de [[setembre]], en el que la persecució de religiosos va aplegar al seu moment més terrible, la cosa se va vore tan malament que s'amagaren tots els capellans i religiosos.

Don José María fins ad eixe dia i en un principi se va amagar en sa casa, un dia anaren a per ell i ell s'amagà, dins de l'armari d'una habitació, en la mala sort que l'armari va caure en Don José María dins, pujaren i el trobàren, pero com Don José María era home que se feya en tots, els membres de la UGT el defengueren puix el coneixien de les visites que ell feya a la biblioteca de la [[UGT]] en Artana, en la que els agarrava llibres per a consultar i llegir-los, ademés digueren que eixercia de mestre en [[Barcelona]] i ya no de capellà.

Pero despuix d'açò se’n va anar a la casa del seu cosí que era el secretari de la UGT pensant que allí no el trobàrien, el seu cosí li va oferir la possibilitat d'anar a la guerra com a tinent, ya que com a mestre li corresponia eixa graduació, pero no accedí ad esta proposta, encara que alguns capellans que pogueren sí que ho feren, i a l'acabar la guerra tornàren a eixercir com a capellans, inclús algú que havia ballat en les chiques en el bando republicà.

==== Segon viage a Barcelona ====

Dies ans del dia de Sant Miquel , Don José María en el carnet d'un mestre de [[Castelló]] amic d'ell que per necessitat s'havia fet comunista (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a [[Barcelona]], amagat per a eixir d'Artana dins d'un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanàren que s'identificara, no fa falta dir que el patiment d'aquells moments fon imborrable, la seua vida penjava d'un filet, puix era el moment més virulent en la persecució religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra.

Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va omplirde felicitat. Ya en Barcelona Don José María vivia en casa d'uns amics de [[Vilafranca]], els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal.

Com els seus germans se canviaren de casa al Carrer Bruch de Barcelona, Don José María s'en anà en ells, encara que allí sempre estava amagat, inclús quan arribaven visites des d'Artana dient-los als visitants que estava en [[França]]. Gràcies als amics que li buscaren el primer treball, va trobar un atre, en el que ya inclús cobrava i tot, de bateries d'automòvils, fent-se allí passar per casat per a alluntar a les possibles pretenents que en fins matrimonials l'eixiren, se va tindre que inventar una vida paralela en la que la seua dòna i els seus chiquets residien en [[Valéncia]]. Recorda la presència davant d'ell en la fabrica del mateix [[Durruti]], que preguntava per unes bateries de coche.

==== El pròfuc Josep Maria ====

Quan cridaren a la seua quinta Don José María se va tindre que amagar, convertint-se en un pròfuc, fins a la Orde de [[Prieto]] en [[giner]] de l'any [[1939]] en la que se reconeixia el dret a la objecció de conciència dels capellans, en eixe temps ya se deixaren les persecusions a l'iglésia i inclús el mateix [[General Rojo]] buscava un capellà per a poder batejar al seu net. Don José María es va fer objector, acollint-se a la [[Orde de Prieto]] prestant servicis com a sanitari en un hospital primer i despuix ya fora de l'hospital estigué en [[Tarragona]], i [[Cambrils]] (A on va dir missa en una habitació amagat, va assistir a moribunts, malalts, o inclús a amagaes va donar la comunió a chiquets).

==== En la zona nacional ====

Tot açò fins que el dia de [[Sant Antoni]] se va passar a la zona nacional, presentant-se davant d'ells dient-los que era capellà, estos el presentàren al capellà del regiment, que va resultar ser un frare del [[Desert de les Palmes]], que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmació no era massa veritat.

Dies més tart el jurídic dels nacionals li feu el passe per a poder anar a Castelló, eixint de la comparecència davant del jurídic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi havia aliments com [[chocolate]] o [[pa]] per auxiliar als necessitats, resultant que el camió de la paraeta, se’n anava al dia següent cap a [[Castelló]], Don Jose Maria els va demanar si podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent allí estava, no trobant en un primer moment el camió, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carrer prop d'allí i correguent darrere d'ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fon al pujar dins, estaven allí sentats els seus amics republicans de Castelló que acodien a vore-lo quan estava en Ahín, pero ara eren nacionals, i com a tals vestien.

==== Per fi s'acaba la guerra ====

Ya en Castelló se’n va anar a [[Saragossa]] com a capellà de regiment. Més tart va partir a Barcelona a on va assistir com a capellà a una eixecució en el [[Camp de La Bota de Barcelona]], a soles un dels que anaven a ser eixecutats va voler parlar en ell per a demanar-li que donara a la seua família unes pertinences personals, una cartera i uns cabells. Quan va tindre que anar a casa dels familiars del eixecutat recorda la cara de terror que li varen fer a l'obrir la porta i al preguntar-li pel ser vollgut, Don José María despuix d'entregar les pertinences que havien segut depositades en la seua persona i dir-los la fatal notícia se’n va anar horrorisat, durant quatre nits no va poder pegar ull, i mai més va voler presenciar una eixecució, sent des d'eixe dia un foribunt detractor de la pena de mort.

=== Josep Maria, Vicari de la Trinitat ===

Al tornar a [[Castelló]] el varen nomenar vicari de la [[Iglésia de la Santíssima Trinitat (Castelló)|Iglesia de la Trinitat de Castelló]], pero la seua dedicació a l'ensenyança en l'Institut de Castelló, el feya ser un capellà a miges, puix passava molt de temps donant classes cosa que llimitava la seua dedicació a l'iglésia de la Trinitat, destacant en ella per la seua llavor en la catequesis.

=== Capellà de les monges Carmelites ===

Despuix el feren capellà de les [[monges Carmelites]] (la "creme" de Castelló), eren anys en que el clamor popular demanava el bisbat de Castelló, convertint-se Don José Maria en un dels líders més destacats en esta lluita, cosa que com vorem li va reportar la enemistat del bisbe de Tortosa.

=== En Josep Maria, Catedràtic ===

Va obtindre Don José María dos càtedres, la de Religió i la de [[Llatí]], destacant els seus llibres de text de [[bachillerat]] utilisats com a llibres de religió que se vengueren per tota [[Espanya]], inclús en [[Africa]] i en [[Amèrica del Sur]], llibres que cada any en una nova edició renovava, en l'última edició que d'estos llibres se va fer Don José María recorda els 24.000 que la seua germana va empaquetar per a enviar-los per tots els instituts espanyols.

En quan a la seua dedicació al [[llatí]] el buscaren inclús per a fer uns cursos en l'[[Universitat de Salamanca]], rodejat de catedràtics de tot lo món, va fer la traducció de 8 llibres de [[Plauto]] (com especialiste en llatí clàssic) publicats per [[Espasa-Calpe]]. Algunes d'estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en [[Buenos Aires]] de Teatre llatí i [[grec]], fent la traducció del grec el [[jesuïta]] i professor de l'Universitat de Salamanca, Elgorriaga, guanyant el premi els dos en el seu treball i colaboració.

En eixos anys en [[Castelló]] Don José María a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humaniste, lo més importat per ad ell varen ser els demés, sent sobretot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jóvens als que retava a una partida a [[escacs]].

Com diem anteriorment, Don José María fon de les persones que foren bàsiques per a la creacio de l'[[Diòcesis de Sogorp-Castelló|Bisbat de Sogorp-Castelló]], aspiració que fon i és un clam en tota la província de Castelló, se va intercedir en este tema davant [[Ramón Serrano Suñer|Serrano Suñer]], la [[Conferència Episcopal Espanyola|Conferència Episcopal]], la [[Santa Sèu]], fon l'assessor eclesiàstic en este tema d'aquells que reivindicaven dit bisbat, pero tot açò li portà l'odi del Bisbe de Tortosa, que el va amenaçar en diverses ocasions en enviar-lo a [[Chodos]], o inclús oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestió era tindre´l ben llunt de Castelló i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen seccessioniste, pero no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del bisbe de [[Tortosa]] va aprovar les oposicions que se feren en [[Sogorp]] per accedir a Canonge.

=== El catedràtic Guinot en Albacete ===

En l'any [[1960]] Don José María va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedràtic de llatí en la ciutat d'[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d'ella les excursions per les seues contornades, pero sobretot les tertulies de gran nivell que allí se feyen, protagonisades per gent que simbolisava el progressisme cultural de l'época.

Estant en Albacete va tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona destí que despuix de conseguir, i estar un any en la ciutat comtal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castelló, ciutat de la que quan se’n anava a soles pensava en tornar ad ella.

=== Torna a Castelló ===

Mos trobem en l'any [[1964]], i Don José María en el seu regrés a Castelló dona classes en l'Institut femení, fins a l'any [[1977]], en el que al complir 70 anys deixa de desenrollar eixes tasques.

== Defensa de la cultura valenciana ==
[[Image:rrenou.jpg|thumb|250px|Portada revista Renou]]
Es just en eixe any 1977, quan Don José María dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de l'any 1977 fin a l'any 1982 publica artículs tots els dumenges en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'' de Castelló. En [[1982]] sofrix una delicada operació que el porta al quiròfan el dia de [[Sant Josep]], tant a penes dos semanes despuix Don José María, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]], partix cap a Valéncia per a participar en les reunions d'oficialisació de l'[[Normes d'El Puig|Ortografia de l'Acadèmia]]. Allí Don José María descobrix a les "[[Normes de Castelló]]" com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins de la [[Cultura Valenciana]].

{{Cita|Entre les llengües romaniques peninsulars: castella, portugues, gallec, catala, aragones, lleonés i valencià, es esta ultima la mes fidel a la fonetica heretada del llati, excepte en l'obertura de [e] i [o] que no te el castella, puix carix dels tres fets que caracterisen la diferenciacio del romanç en les diverses llengües peninsulars: nasalisacio, diftongacio, vocal neutra...|En Josep Maria Guinot}}

{{Cita|Es falsa creencia, que el valencià és un dialecte del catala. Podriem dir tot lo contrari: el valencià va ser llengua molt ans que el catala: llengua de la llegislacio del rei En Jaume I, de la seua cort, de la cancelleria, i dels classics valencians, que saberen fer una llengua verdaderament "estandart", de la que deprengueren a escriure en "valenciana prosa" els escritors catalans.|En Josep Maria Guinot}}

{{Cita|Alguns creuen que la pau llingüistica consistix en donar-los la rao en tot als catalanistes. La pau llingüistica es impossible en els que neguen l'existencia de la llengua valenciana i proclamen “l'unitat de la llengua” diluint el valencià dins del catala.|En Josep Maria Guinot}}

=== Treball en la RACV ===

Més tart, el nomenen membre agregat de la Secció Filològica de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], a on les seues colaboracions han segut prolíferes, destacant la seua obra sobre fonètica i gramàtica.

=== Associació Cultural Cardona i Vives ===

I és en este any de [[1982]] quan junt a l'onder, Insa Ten, ideen l'[[Associacio Cultural Cardona Vives]], reunint al catedràtic de grec Don Víctor Bort, a l'historiador Sr. Gascó, a Don [[Lleopolt Penyarroja]] i a d'atres per a constituir dita Associació Cultural de Castelló, presidint-la durant molts d'anys i ostentant actualment la presidència honorífica de la mateixa.

Eixemple per a tots, guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humaniste i un gran sabi.

=== Acadèmic de la RACV ===

En l'any [[2003]] fon nomenat Acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

== Obra ==
[[Archiu:Basgui.jpg|miniaturadeimagen|250px|Portada de llibre]]

{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi D. José María, en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia:

'Nos hem propost al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.'

Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.|'Parlament en l'homenage postum a D. José María Guinot i Galán', per [[Juli Moreno]]}}

[[Archiu:Lallenhui.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

Relació de treballs (llibres i atres publicacions) d'En Josep Maria Guinot sobre la cultura i llengua valencianes:

* ''Les Normes del 32 i l'unitat de la llengua'' (1983). Conferència en [[Lo Rat Penat]] (Valéncia ciutat), 11.1.1983
* ''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983).
* ''[[Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana]]'' (1983).
* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1984, Ed. Valéncia 2000).
* ''El valencià: Fonetica Verbal'' (1987). Cursos de llengua i lliteratura valencianes 1985-86 de Lo Rat Penat.
* ''[[Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana]]'' (1987).
* ''Fonetica de la Llengua Valenciana'' (1988). (Serie Filologica nº 1).
* ''La Llengua Valenciana, Hui. Estudi sintetic'' (1988). (Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica nº 3). En valencià i en castellà.
* ''Valencià i catala comparats'' (1989). (Conferencia i Serie Filologica nº 4).
* ''Morfologia historica de la Llengua Valenciana'' (1991). (Serie Filologica nº 7).
* ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (1992), junt al [[Colectiu Valldaura]] de Burriana.
* ''Les Normes de Castello de 1932'' (1992). (Serie Filologica nº 13)
* ''Lexicologia valenciana, (factors de sa caracterisacio)'' (1994). (Serie Filologica nº 14).
* ''[[En torn a la Llengua Valenciana]]'' (1994). Publicacio i conferencia en el [[Grup d'Accio Valencianista|GAV]].
* ''[[Rondalles de la meua terra]]'' (1995). Un recull de contes populars i infantils.
* ''[[Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades]]'' (1997). Editada per Lo Rat Penat, esta obra fon presentada en el [[Cassino Antic de Castelló|Real Cassino Antic de Castelló]].
* ''La filologia valenciana'' (2003). Discurs d'ingres com a academic en la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]].
* ''Qüestions de llengua'' (Serie Filologica nº 13).

== Cites ==

{{Cita|''La afirmación de que el valenciano no es una lengua independiente, sino un dialecto del catalán, de momento envuelve las siguientes consecuencias: los valencianos podemos hablar en valenciano en la vida privada, en la cocina, en la calle, entre los amigos, pero al escribir debemos hacerlo en el catalán más puro, porque siendo el valenciano un dialecto del catalán, debe ajustarse a la codificación lingüística de éste, renunciar a su nombre de "lengua" y a tener una codificación lingüística propia (¡fuera gramáticas y diccionarios!), no debe ser cultivado a nivel literario, ni usado en la Universidad y en los centros de enseñanza primaria y secundaria, ni en la administración ni en los medios sociales de comunicación, ahora tan importantes. De este modo el valenciano, privado de todo soporte cultural, poco a poco irá desapareciendo del mapa, reemplazado por el catalán de Barcelona.''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, açò es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de 'les normes de Castello' o 'del 32'.|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per Josep Mª Guinot. Conferència en [[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1983}}

{{Cita|El valencià es una evolucio del romanç antic, anterior a la venguda de Jaume I|Conferència pronunciada per En Josep Mª Guinot, en la sèu de [[Lo Rat Penat]] (Valéncia, 11 de giner de 1983)}}

{{Cita|''El Dr. Badía Margarit publicó con fecha 16 de Octubre de 1983 un artículo en el periódico madrileño "El País" con el título "¿Existe la lengua valenciana?" en el que invitaba a una polémica "científica, objetiva sobre dicho tema, que se desarrollara en revistas especializadas". A su debido tiempo se le quiso contestar en el mismo medio de comunicación utilizado por dicho Profesor, pero fue imposible lograr la publicación sin mutilaciones de las respuestas remitidas desde Valencia''|''Fonética valenciana y catalana comparadas'' (1983), per Josep Mª Guinot}}

{{Cita|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}

{{Cita|La Llengua Valenciana en els darrers anys ha passat per un periodo de franca decadencia. A una castellanisacio prolongada ha succeït una etapa, que encara estem sofrint, d'intensa catalanisacio escrita. Molts valencians se n'han passat al castellà, parlant o escrivint, perque el consideraven preferible com aïna de cultura, o per la gran cantitat que en el mon hi ha de castellano-parlants, o perque creïen que est es “mes fi”, “mes elegant”, “mes modern”. Molts dels qui hem seguit parlant en valencià, l'hem reservat per a la vida privada, per als amics i familiars, sens escriure'l i, en la conversacio, sense depurar-lo, ple de vulgarismes, castellanismes i faltes gramaticals.

Al final del primer terç del present sigle, els escritors que escrivien en valencià ho feen en grafies diferents, cadascu segons li pareixia. Per a acabar en aquella anarquia, algunes entitats i alguns personages de significacio cultural varen adoptar, l'any 1932, les mal nomenades “normes ortografiques de Castello”. No cal explicar ara son orige, naturalea i resultats, perque ya han segut exposats molt be per veus molt autorisades. A traves de diferents conferencies s'ha arribat a la següent conclusio: que “les bases ortografiques de Castello” no son de Castello; que eren purament ortografiques i no suponien la renuncia a la morfologia, sintaxis i vocabulari valencià; que sustancialment eren les normes de “l'Institut d'Estudis Catalans”, ab unes poques modificacions (el nexe valencia ix pel catala EIX , la s per la TZ catalana; invertix, no inverteix; organisacio, no organitzacio); que les normes s'acceptaven en caracter temporal “fins que les novelles generacions les perfeccionaren i milloraren” i, finalment, que es varen adoptar a cosa feta, sens unes deliberacions o estudis previs, com ho demostra este fet, que figura en la base 13: la confusio mes gran sobre l'us de les palatals, puix que, segons ella, s'ha de pronunciar meche, placha, i la X sona igual en Xàtiva o baix, que en punxa o conxa.

Aquelles normes, que de moment resolgueren el problema de l'unitat ortografica, havien de ser en el temps la tea de la discordia i l'orige de tots els mals presents i futurs de la Llengua Valenciana, i no pels seus defectes intrinsecs, facils de subsanar, sino per la malevolencia dels homens. Puix que als vinticinc anys de sa promulgacio, el pacte transaccional s'havia trencat pels particulars i per les entitats; es començà adoptant en tota sa integritat l'ortografia de Fabra, i es passà a escriure d'acort en tota la codificacio catalana en morfologia, sintaxis i, lo que encara es pijor, substituint les paraules valencianes pels “mots” catalans corresponents. Hui en dia encara hi ha qui ingenuament creu escriure “amb les normes de Castello”, quan no les te en conter per a res en la part ortografica i van en contra del seu espirit adoptant tota la codificacio catalana, inclus el vocabulari.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Academia de Cultura Valenciana. Aula de Humanidades y Ciencias. Serie Filologica nº 3. Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

{{Cita|Contribuixen a diferenciar el valencià del catala, ademes de les moltes divergencies fonetiques, tan importants, les numeroses paraules valencianes que, per no ser catalanes, no les inclou el diccionari catala. [[Germà Colón|Germa Colon i Domenech]], l'any 1952, n'havia catalogat ya mes de mil, en la provincia de Castello, nomes d'uns pocs pobles; i aixo que estava escomençant (ORBIS, Tom I, nº 4, 1952). Dn. Miquel Adlert i el Sr. Garcia Carpio, despres d'arreplegar-ne millars i millars han desistit de buscar-ne mes per avorriment, de tantes que n'hi ha. Ademes, en els Diccionaris catalans, totes aquelles paraules que parlades en algun poble de Catalunya son iguals a les del valencià, encara que foren utilisades pels nostres classics, les rebugen, en gran part com a dialectalismes o vulgarismes.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

{{Cita|La Llengua Valenciana literaria no es la catalana: ni la que parlen els catalans, ni la que ells, escriuen baix les normes de l´Institut d´Estudis Catalans. Esta llengua, segons confessio del professor Badía Margarit (al principi de la seua Gramatica Catalana), practicament es la de Barcelona; té tambe un diccionari normatiu que no comprén les paraules peculiars valencianes; té una fonetica diferent de la valenciana, la de Barcelona, que ha segut adoptada com a normativa; una gramatica que exclou, com a dialectalismes o vulgarismes, les peculiaritats valencianes; i una ortografia arcaisant i etimologista, que els valencians no podem soportar per les moltes lletres inutils que conserva, algunes de les quals ni ells mateixos pronuncien.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per Josep Mª Guinot i Galan}}

{{Cita|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de [[Sanchis Guarner]] es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de [[Lo Rat Penat]] es molt breu. La de [[Fullana|P. Fullana]], la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'[[Academia de Cultura Valenciana]] i de [[Lo Rat Penat]].|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per En Josep Mª Guinot (Acadèmia de Cultura Valenciana. Valéncia, 1988)}}

{{Cita|''[[Antoni Maria Alcover|Mosén Antonio María Alcover]], al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari Català-Valencià-Balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot sobre el [[Diccionari català-valencià-balear]] de [[Mossén Alcover]]}}

{{Cita|Entre el catala i el valencià, com entre totes les llengües romaniques, es precis que hi hagen moltes coincidencies, per ser totes elles derivades del mateix tronc llingüistic, pero lo que compon per a l'identificacio d'una llengua no es lo que te de comu ab una atra, sino lo que te de propi i caracteristic o diferenciat.|''Valencià i catala comparats'' (1989), per Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat...|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).|''Les Normes de Castello de 1932'' (3. Defectes principals, 1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|El català ad estes altures no sería català, ni hauria segut reconegut per "tots els romanistes" del món, fins i tot els catalans, que fins a 1856 ho creïen un dialecte del [[provençal]]. Va ser llavors, quan sorgix l'idea del català, com a conseqüència d'haver-ho calificat aixina [[Friedrich Diez]] en la "segona" edició de la seua obra "Grammatik der romanischen Sprache", on li dona carta de naiximent al català en personalitat independent del provençal.|Entrevista a En Josep Maria Guinot (''[[Las Provincias]]'', 14.09.1992), per [[Baltasar Bueno]]}}

{{Cita|Els que neguen la personalitat de la Llengua Valenciana, si no es perque no arriben a una cultura mijana, és perque tenen ganes de fastidiar, perque la llengua que nos han ensenyat els nostres pares -i ells ho saben- va ser, és i serà sempre la dolça Llengua Valenciana.|En Josep Mª Guinot i Galan, març 1993, parlament al premi “Ana Sierra de la Orden” pel seu llibre ''Morfologia historica de la Llengua Valenciana''}}

{{Cita|El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps més antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat.|''En torn a la Llengua Valenciana'' (1994), per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)}}

{{Cita|La llengua valenciana, mentres que el catala està plagat de castellanismes com vas, espala, patates, etc..., te la capacitat suficient com per a fer i crear els seus propis vocables, el cas de l'arribada en 1492 del nou mon de productes agricoles, entre atres com la 'patata', nosatres saberem batejar-la com a CREÏLLA.... 'y esto es enriquecer la Lengua, sobre quien tiene poder el vulgo y el uso' Cervantes en El Quixot Cap. XLIII, segona part.|Prolegomen del llibre ''En torn a la Llengua Valenciana'' (1994), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|[[Francisco Pérez Bayer|Pérez Bayer]], verdader poligraf del sigle XVIII, estudia els autors antics lliterats de la llengua valenciana, i recibix del P. Jesuita, Manuel Lassala, un romanç escrit en llati, grec, italià i valencià.|''En torn a la Llengua Valenciana'' (1994), per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)}}

[[Bernardí Vallmanya]], apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:

{{Cita|''... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa''|''Lo carcer d'amor'', imprés en Barcelona l'any 1493}}

{{Cita|''... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa''|En el colofó de l'obra ''Lo cordial de l'ànima'', imprés en Valéncia l'any 1495}}

{{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', imprés en Valéncia l'any 1495}}

Citat en el llibre ''[[En torn a la Llengua Valenciana]]'' (1994) d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]].

{{Cita|El concepte que este sabi escritor ([[Gregori Mayans]]) tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof [[Julián Marías]] en un articul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972):'... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.|''En torn a la llengua valenciana'' (1994), per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)}}

{{Cita|Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'història fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia són tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats. La diferencia està en que la Valencia prejaumina tenia ya el seu romanç, com demostren tesis doctorals (Penyarroja, Gómez Bayarri, etc...), els monarques fomentaren la llengua vulgar per mig de sabies lleis (els Furs, Consulat del Mar, etc...), i els escritors valencians portaren la llengua al més alt nivell d'esplendor en un sigle d'or lliterari (Martorell, Ausias March, etc...). Cosa que no va ocorrer en Catalunya a on fins fa poc els filolecs, consideraven el catala com un dialecte del provençal i al mancar d'una important història lliteraria pròpia, té que apropiar dels classics valencians...|''El secessionisme llingüistic'', per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}

{{Cita|La tactica dels enemics encoberts de Valencia seguix el següent programa:

a) La llengua de Valencia es un dialecte del catala, o siga es una llengua catalana.

b) Tenim la mateixa llengua i cultura, per lo tant la mateixa raça.

Valencia volen que siga lo mateix que Catalunya. Per consegüent, lo primer que cal defendre es la llengua i la cultura valencianes, ben diferenciades de la llengua i cultura catalanes: Valencia es distinta a Catalunya en llengua, cultura i historia.|''La reaccio igual en intensitat''. per Mossén Josep Mª Guinot i Galan ([[Revista Lo Rat]], Nova Epoca, Octubre/Novembre 2001)}}

{{Cita|Nostra llengua te per distintiu especial la dolçor i suavitat en sa fonetica, i la vivea, moviment, gracia i energia en expressio.|En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

{{Cita|Els valencians volem una llengua valenciana sense mixtificacions alienes. Prou de valencià 'normalitzat' que lo unic que està amagant es l'absorcio de la nostra llengua.|En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}

{{Cita|Ningu podra en la Llengua Valenciana, heretà dels nostres pares i respalada pel poble, contra l'idea d'alguns de substituir-la per una llengua estranya com instrument de l'imperialisme catala que vol convertir a Valencia en vagó de coa dels ilussoris 'països catalans'.|En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}

{{Cita|Volen passar per Llengua Valenciana la que fabriquen sobre normes estranyes a la propia Llengua Valenciana. Eixe dialecte fabricat, no deixe de ser un dialecte inventat sobre normes barcelonines.|En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}

{{Cita|La llengua es del poble i no de les universitats, ni dels filolecs. L'idioma valencià es patrimoni del poble valencià des de fa mes de 600 anys i en ell escrigueren els autors del primer sigle d'or d'una llengua romanica espanyola.|En Josep Mª Guinot (Revista Renou, nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló}}

{{Cita|P.-¿El valencià i el catala son la mateixa llengua o diferents?

R.-Son diferents. Sobretot en la fonetica (la pronunciacio), pero tambe en la morfologia i la sintaxis. Quan un valencià ou a un catala, de forma immediata ho percebix.

P.-Vosté es considerat un dels grans escritors en Llengua Valenciana d’este sigle. ¿Està en perill la Llengua Valenciana?

R.-Si fora per les nostres autoritats, si. Pero no pergam de vista que el verdader soport de la llengua dels valencians està en el propi poble i aixo ya no es tant facil de vencer. Durant sigles, este poble format per Castello, Valencia i Alacant, ha soportat tota classe d’atacs i… el poble ho ha aguantat i ho ha defes. El catalanisme, aci, es com una moda passagera, hui en dia recolzada per la classe politica i els interessos economics. Pel temps, passarà i la Llengua Valenciana no s'acabarà mai.

P.-¿Qué opina dels que pretenen canviar el nom d’idioma valencià en l'Estatut d’Autonomia pel de catala o catala-valencià?

R.-Que son uns mals valencians. Aixo es anar en contra de la veritat i de l'historia. Si tingueren un minim de bona fe anirien a la font, als nostres classics. Possiblement s'esglayarien de vore la cantitat de classics nostres que, ya en el seu temps, volien deixar ben clar que escrivien en Llengua Valenciana. Els seus colofons son testimoni de lo que dic."

Font: Extracte de l'entrevista a En Josep Mª Guinot feta per Pau Segarra (''[[Diario de Valencia]]'', 7.11.2004)}}

{{Cita|Don Josep Maria no pensava aixina, sempre va defendre al Regne de Valencia, sempre pensà que Alacant, Castello i Valencia tenien llengua, costums, interessos, historia i tradicio comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castello i el Regne de Valencia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del catala, era l'argamassa que unia i donava rao de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la familia i pensava, com home eminentment religios, que tenia obligacio de defendre-la, ya que u dels manaments de l'Iglesia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare.|''Ha mort un gran valencià de Castello'' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras, Secretari de l'Associació Cardona i Vives}}

{{Cita|Ara podrà escoltar a l'orelleta cóm X. Casp li recorda 'Quan s'arriba a la madurea intelectiva –i en totalitat humana– a la que ha arribat [[Pare Guinot|Josep Maria Guinot i Galan]], qualsevol dels seus treballs ha de resultar-nos interessant i alliçonador. Perque qui, com ell, eixercita purament, fidelment i metòdicament l'intelecte, fa de la comprensió la llei que rig les millors facultats.|'Mossén Guinot nos faltà' ([[Revista Renou]], nº 52, juliol, 2005), per [[Vicent Ramon Calatayud]]. Editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló}}

{{Cita|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|El pare Guinot no es va deixar arrastrar per els que de forma reiterada i amenaçant pretenien que renegara de la seua Patria, de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus principis, de les seues investigacions i del seu saber; a canvi de trobar la llum en el “paraís” del catalanisme. Era un home de ciencia entregat a la causa noble de dignificar la seua terra, en contraposicio dels que la venen de forma miserable per una nomina, com els membres de l’AVLl. Un llegat que no a soles va impregnar ad esta associacio, sino a tots els que tingueren la gran sort de coneixer-lo, de fruir dels seus coneiximents, pero sobretot de comprovar com la llealtat inquebrantable en el seu poble, no te preu.|'L'Esperit de Mossen Guinot' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007), per [[Joan Ignaci Culla]]}}

== Vore també ==

* [[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]
* [[Revista Renou]]
* [[Premis Fadrí]]

== Bibliografia ==

* [[Federico Martínez Roda|Martínez Roda, Federico]]. ''La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari'' (Valéncia, Arts gràfiques Soler, [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1
* VV.AA. [[Revista Renou|Renou]]. Revista de l'[[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona Vives de Castelló]]
* [[Xavier Gimeno i Alonso|Gimeno i Alonso, Xavier]]. ''[[Mosaic Castellonenc|Mosaic Castellonenc. Estampes i històries de Castelló]]'' (Ed. Sanguina, [[Castelló]], [[2021]])

== Enllaços externs ==

* [http://www.cardonavives.com Pàgina web de l'Associació Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/guinot.asp Conferències i publicacions de Josep Mª Guinot]
* [http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
* [http://www.aellva.org/content/guinot-i-galan-josep-maria Biografia de Josep Mª Guinot - Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/08/30/els-5-arguments-per-a-defendre-la-singularitat-del-valencia-front-al-catala/ Els 5 arguments per a defendre la singularitat del valencià front al català - Cultura Valenciana]
* [https://josueferrer.com/2005/05/05/josep-maria-guinot-filolec-erudit-i-patriota-1907-2005/ Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005) - Josué Ferrer]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/03/16/el-valencia-es-una-evoluci0-del-romanc-antic-anterior-a-la-venguda-de-jaume-i/ “El valencià es una evolució del romanç antic, anterior a la venguda de Jaume I - Josep Maria Guinot - Cultura Valenciana]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/09/vixquen-les-normes-del-puig-garantia-de-la-supervivencia-de-la-llengua-de-castello/ «Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castelló» - Josep Maria Guinot - Cultura Valenciana]

{{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Teòlecs]]
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Carles Ros i Hebrera

2026-05-01T10:58:06Z

Xavier:

{{Infobox escritor
| nom = Carles Ros i Hebrera
| image = Brevecros.jpg
| grandària = 250px
| descripció = Portada del "Breve Diccionario Valenciano-Castellano" de l'any [[1739]]
| seudònim =
| naixcut = 1703
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = Valéncia
| mort = 1773
| morta =
| lloc_de_mort = Valéncia
| ocupació = Notari, escritor
| país = [[Espanya]]
| periodo = Sigle XVIII
| gènero =
| temàtica =
| moviment = Precursor del renaiximent lliterari valencià
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''Diccionario valenciano castellano''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| firma =
| notes a peu =
}}
'''Carles Ros i Hebrera''' o '''Carlos Ros Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - † [[1773]]) fon un [[notari]] i escritor [[Valencians|valencià]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]]. Escrigué diverses obres en castellà i en valencià.

És autor d'obres com:

* ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' (1732).
* ''Diccionario valenciano-castellano'' (1733)
* ''Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano'' (1734).
* ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' (1752).
* ''Breve diccionario valenciano-castellano'' (1764), entre atres.

== Biografia ==

L'activitat lexicogràfica que va portar a terme Carles Ros fon la més important que es va impulsar en Valéncia durant el [[sigle XVIII]]. Davant del desolador panorama sociopolític del sigle, en el qual es va produir la supressió dels [[Furs]] de Valéncia, la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en els territoris de la [[Corona d'Aragó]], i sobretot, les prohibicions de [[Carles III]], que incloïen la supressió de la llengua valenciana dels centres d'ensenyança, Carles Ros va portar a terme tota una faena d'elaboració de diccionaris i vocabularis dins de l'interés cultural propi del sigle de l'Ilustració.

Carles Ros, ademés de la faena lexicogràfica que va portar a terme i que li va motivar a publicar diversos diccionaris, també fon l'autor de diversos sonets, romançades, coloquis i gojos; de tractats d'orientació de notaris, i fon l'editor del ''Libre de las dones e consells de Jacme Roig'' ([[1735]]) i de la ''Rondalla de rondalles'' de fra [[Lluís Galiana]] ([[1768]]). Ros també va publicar obres en les quals practicava el cult del monosilabisme; va compondre el ''Raro diccionario valenciano-castellano'', únic i singular, de veus monosílabes, el qual encara està inèdit en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

Cal destacar, en referència al treball lexicogràfic que va portar a terme l'autor, dos obres en certes característiques importants. En primer lloc, el ''Breve diccionario valenciano-castellano'', publicat en l'any [[1739]] en la ciutat de Valéncia; diccionari que arreplegava més de dos mil paraules rares i antiquades, extretes de fonts com el vocabulari que [[Joan de Resa]] va incloure en l'edició castellana de les ''Obras de Ausiàs March'' i la Taula de les paraules difícils que acompanya l'edició de [[1557]] de la ''Crònica de Jaume I'', entre uns atres. Encara basant-se en estes obres, va cometre el greu erro d'assimilar com a valencianes paraules de la germania castellana o de l'àrap granadí que apareixien en els glossaris dels ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), de [[Gregori Mayans]].

Per un atre costat, el Diccionari valencià-castellà que publicà en [[1764]], molt més extens que l'anterior, pero a l'hora totalment nou i diferent, representa un alvanç molt notable respecte al diccionari que s'ha mencionat, puix que ademés d'arreplegar les paraules antigues que ad ell li semblava que eren genuïnes del valencià, va arreplegar també les paraules de la llengua contemporànea de la ciutat de Valéncia.

Carles Ros va tindre un gran èxit com a escritor en valencià vulgar, i les seues romançades i coloquis varen gojar de gran difusió e inclús varen crear escola. Personalment se va sentir integrat en l'estament popular valencià i va rebujar les modes franceses que tant seguien els nobles i burguesos més rics. De fet, fon pobre tota la seua vida, i a pesar d'això, es va fer editor.

== Obres ==
[[Archiu:Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana.JPG|thumbnail|250px|''Paper Graciós'' de Carles Ros, [[Biblioteca Valenciana]]]]

[[Archiu:Carlesros1764.jpg|thumb|225px|Portada del ''Diccionario valenciano-castellano'' de Carles Ros de l'any 1764]]

[[Archiu:Rondallalles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Rondalla de Rondalles]]

[[Archiu:Tratatdadag.jpg|thumb|220px|Portada del llibre ''Tratat de Adages"]]

Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en [[monosílap]]s (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran").
;En castellà:

* ''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'' ([[1734]])
* ''Breve diccionario valenciano-castellano'' ([[1739]])
* ''Breve explicación de las Cartillas Valencianas'' ([[1751]])
* ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' ([[1752]])
* ''Romanç sobre la cualidad de breve que tiene el idioma valenciano'' (1752), dins de la seua obra ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana''.
* ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' ([[1732]])
* ''Breve diccionario valenciano castellano'' ([[1764]])
* ''Diccionario valenciano castellano'' ([[1733]])''
* ''Formularios de escrituras publicas'' ([[1773]])
* ''Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos''
* ''Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma''
* ''La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII''
* ''Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas''

;En valencià:

* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]])
* ''Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona'' ([[1750]])
* ''Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà''
* ''Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia'' ([[1772]])

;Com a editor:

* ''Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] ([[1735]])
* ''Rondalla de Rondalles'' de [[Lluís Galiana]] ([[1768]])

;Atribuïdes :

* ''Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses''

==Cites==

Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català.

{{Cita|''Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.''}}

* ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros.

{{Cita|Servix, Ilustres Senyors, la llengua Valenciana, de vistosa orla als tropheus matjors, i mes antichs de la inmortal Valencia}}

* Presentació del llibre ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros.

{{Cita|No perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar, ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minèrs de or amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats: aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de sòn valor.}}

* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros.

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

* ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros.

{{Cita|Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...}}

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

* ''Rondalla de rondalles'' (1768), Carles Ros.

{{Cita|Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n'hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de [[Carles Ros]] en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés}}

* ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la [[llengua valenciana]], [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per José Vicente Gómez Bayarri}}

* ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]

{{Cita|... És la mateixa percepció diferencial que té [[Carles Ros]] quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l'obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors.}}

* 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno ([[Revista Renou]], nº 52, juliol 2005, de l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]).

== Vore també ==

* [[Renaixença valenciana]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.aellva.org/content/vindicaci%C3%B3-de-la-llengua-valenciana-despuix-de-labolici%C3%B3-dels-furs Carles Ros en la pàgina de l'AELLVA]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/15/carlos-ros-s-xviii-la-lengua-catalana-es-malsonante-grosera-y-montaraz/ Carlos Ros, s.XVIII “La lengua catalana es malsonante, grosera y montaraz” - Cultura Valenciana]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2534&tit=Carlos%20Ros,%20un%20intelectual%20proscrit Carlos Ros, un intelectual proscrit - [[José Vicente Gómez Bayarri]] - Cardona Vives]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Ros_Hebrera Carles Ros en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Notaris]]
[[Categoria:Notaris valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Sigle XVIII]]

Carles Ros i Hebrera

2026-05-01T10:56:33Z

Xavier:

{{Infobox escritor
| nom = Carles Ros i Hebrera
| image = Brevecros.jpg
| grandària = 250px
| descripció = Portada del "Breve Diccionario Valenciano-Castellano" de l'any [[1739]]
| seudònim =
| naixcut = 1703
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = Valéncia
| mort = 1773
| morta =
| lloc_de_mort = Valéncia
| ocupació = Notari, escritor
| país = [[Espanya]]
| periodo = Sigle XVIII
| gènero =
| temàtica =
| moviment = Precursor del renaiximent lliterari valencià
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''Diccionario valenciano castellano''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| firma =
| notes a peu =
}}
'''Carles Ros i Hebrera''' o '''Carlos Ros Hebrera''' ([[Valéncia]], [[1703]] - † [[1773]]) fon un [[notari]] i escritor [[Valencians|valencià]] que es dedicà a defendre i promoure la [[llengua valenciana]]. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la [[Renaixença valenciana]]. Escrigué diverses obres en castellà i en valencià.

És autor d'obres com:

* ''Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano'' (1734).
* ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' (1732).
* ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' (1752).
* ''Breve diccionario valenciano-castellano'' (1764).
* ''Diccionario valenciano-castellano'' (1733), entre atres.

== Biografia ==

L'activitat lexicogràfica que va portar a terme Carles Ros fon la més important que es va impulsar en Valéncia durant el [[sigle XVIII]]. Davant del desolador panorama sociopolític del sigle, en el qual es va produir la supressió dels [[Furs]] de Valéncia, la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en els territoris de la [[Corona d'Aragó]], i sobretot, les prohibicions de [[Carles III]], que incloïen la supressió de la llengua valenciana dels centres d'ensenyança, Carles Ros va portar a terme tota una faena d'elaboració de diccionaris i vocabularis dins de l'interés cultural propi del sigle de l'Ilustració.

Carles Ros, ademés de la faena lexicogràfica que va portar a terme i que li va motivar a publicar diversos diccionaris, també fon l'autor de diversos sonets, romançades, coloquis i gojos; de tractats d'orientació de notaris, i fon l'editor del ''Libre de las dones e consells de Jacme Roig'' ([[1735]]) i de la ''Rondalla de rondalles'' de fra [[Lluís Galiana]] ([[1768]]). Ros també va publicar obres en les quals practicava el cult del monosilabisme; va compondre el ''Raro diccionario valenciano-castellano'', únic i singular, de veus monosílabes, el qual encara està inèdit en l'[[Ajuntament de Valéncia]].

Cal destacar, en referència al treball lexicogràfic que va portar a terme l'autor, dos obres en certes característiques importants. En primer lloc, el ''Breve diccionario valenciano-castellano'', publicat en l'any [[1739]] en la ciutat de Valéncia; diccionari que arreplegava més de dos mil paraules rares i antiquades, extretes de fonts com el vocabulari que [[Joan de Resa]] va incloure en l'edició castellana de les ''Obras de Ausiàs March'' i la Taula de les paraules difícils que acompanya l'edició de [[1557]] de la ''Crònica de Jaume I'', entre uns atres. Encara basant-se en estes obres, va cometre el greu erro d'assimilar com a valencianes paraules de la germania castellana o de l'àrap granadí que apareixien en els glossaris dels ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), de [[Gregori Mayans]].

Per un atre costat, el Diccionari valencià-castellà que publicà en [[1764]], molt més extens que l'anterior, pero a l'hora totalment nou i diferent, representa un alvanç molt notable respecte al diccionari que s'ha mencionat, puix que ademés d'arreplegar les paraules antigues que ad ell li semblava que eren genuïnes del valencià, va arreplegar també les paraules de la llengua contemporànea de la ciutat de Valéncia.

Carles Ros va tindre un gran èxit com a escritor en valencià vulgar, i les seues romançades i coloquis varen gojar de gran difusió e inclús varen crear escola. Personalment se va sentir integrat en l'estament popular valencià i va rebujar les modes franceses que tant seguien els nobles i burguesos més rics. De fet, fon pobre tota la seua vida, i a pesar d'això, es va fer editor.

== Obres ==
[[Archiu:Paper Graciós de Carles Ros, Biblioteca Valenciana.JPG|thumbnail|250px|''Paper Graciós'' de Carles Ros, [[Biblioteca Valenciana]]]]

[[Archiu:Carlesros1764.jpg|thumb|225px|Portada del ''Diccionario valenciano-castellano'' de Carles Ros de l'any 1764]]

[[Archiu:Rondallalles.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Rondalla de Rondalles]]

[[Archiu:Tratatdadag.jpg|thumb|220px|Portada del llibre ''Tratat de Adages"]]

Publicà numeroses obres, ademés de diverses composicions en [[monosílap]]s (per eixemple: "No pot dir al lo que yo ou" i "Tu rat, qui tant te faç gran").
;En castellà:

* ''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'' ([[1734]])
* ''Breve diccionario valenciano-castellano'' ([[1739]])
* ''Breve explicación de las Cartillas Valencianas'' ([[1751]])
* ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana'' ([[1752]])
* ''Romanç sobre la cualidad de breve que tiene el idioma valenciano'' (1752), dins de la seua obra ''Cualidades y blasones de la lengua valenciana''.
* ''Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano'' ([[1732]])
* ''Breve diccionario valenciano castellano'' ([[1764]])
* ''Diccionario valenciano castellano'' ([[1733]])''
* ''Formularios de escrituras publicas'' ([[1773]])
* ''Cartilla real, theorica practica, segun leyes reales de Castilla, para escrivanos''
* ''Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma''
* ''La Procesión del Corpus de Valencia en el siglo XVIII''
* ''Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas''

;En valencià:

* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]])
* ''Romance entretengut hont se reciten las fatigas y treballs que passan los casats curts de havèrs : declarant quant y a quina edat es poden casar los pobres, que per als richs tota hora es bona'' ([[1750]])
* ''Rahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secàRahonament y coloqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrantla per molts camins per veure si pot llograrla per muller y al mateix temps li proposa son saber, maña y habilitat / compost per un poticari de manegueta, barber de barber y doctor de secà''
* ''Coloqui nou, curios, y entretengut, hon se referixen la explicaciò de les Dances, Mysteris, Aguiles, y altres coses exquisites, tocants à la gran Festa del Corpus que es fa en Valencia'' ([[1772]])

;Com a editor:

* ''Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] ([[1735]])
* ''Rondalla de Rondalles'' de [[Lluís Galiana]] ([[1768]])

;Atribuïdes :

* ''Tito Bufalampolla y Sento el formal, habent oit llegir el rahonament del Pardal Siso y el Dragó del Colegi, determinar aquell anar a Sant Joan a fi de averiguar si el dit Sisó li respondrà à les preguntes que vol ferli, y en efecte dona conte de lo que sosuí quant tornà al puesto del campanile, y altres coses''

==Cites==

Des del [[sigle XV]] fins a principis del [[sigle XX|XX]], a pesar de la castellanisació, n' hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen més vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de Carles Ros en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramàtiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en català; recordem el primer periòdic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periòdic en català.

{{Cita|''Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino.''}}

* ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros.

{{Cita|Servix, Ilustres Senyors, la llengua Valenciana, de vistosa orla als tropheus matjors, i mes antichs de la inmortal Valencia}}

* Presentació del llibre ''Epitome del origen y grandezas del idioma valenciano'' (Valéncia, 1734). Carles Ros.

{{Cita|No perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar, ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minèrs de or amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats: aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de sòn valor.}}

* ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecciò la lengua valenciana'', (Valéncia, 1736). Carles Ros.

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

* ''Breve diccionario castellano-valenciano'' (1739), per Carles Ros.

{{Cita|Habént segút tostemps los meus desígs de pulir y adelantar la Llengua Valenciana,...}}

{{Cita|''De lo que es visto, que la Virgen Nuestra Señora se da por contenta, que las glorias de su Asumpcion Triunfante, se canten, y publiquen en Lengua Valenciana: circunstancias todas para ser amada, y reverenciada nuestra Lengua Materna.''}}

* ''Rondalla de rondalles'' (1768), Carles Ros.

{{Cita|Des del sigle XV fins a principis del XX, a pesar de la castellanisacio, n'hi ha una continuada i numerosa llista d'autors que cultiven la llengua valenciana i li donen mes vitalitat que aragonesos i catalans a la seua. Recordem la gran llavor de [[Carles Ros]] en les seues publicacions de vocabularis, cartilles, gramatiques... quan no se coneixien encara publicacions d'este tipo en catala; recordem el primer periodic en llengua valenciana dotze anys abans que es publicara el primer periodic en catala.|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés}}

* ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés

{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la [[llengua valenciana]], [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

La filosofia politica dels [[Decrets de Nova Planta]] en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors [[Lluís Galiana|Luis Galiana]] (1740-1771), [[Juan Collado]] (1731-1813) i [[Marc Antoni d'Orellana|Marco Antonio d'Orellana]] (1731-1813) i, posteriorment, [[Juan Bautista Escorigüela]] (1757-1817) i [[Manuel Joaquim Sanelo|Manuel Joaquin Sanelo]] (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del [[Sigle XIX|XIX]]|''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per José Vicente Gómez Bayarri}}

* ''Carlos Ros, un intelectual proscrit'', per [[José Vicente Gómez Bayarri]], Acadèmic de número de la [[RACV]] ([[Revista Renou]], nº 41, novembre 2001), editada per l'[[Cardona Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]

{{Cita|... És la mateixa percepció diferencial que té [[Carles Ros]] quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l'obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors.}}

* 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno ([[Revista Renou]], nº 52, juliol 2005, de l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]).

== Vore també ==

* [[Renaixença valenciana]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.aellva.org/content/vindicaci%C3%B3-de-la-llengua-valenciana-despuix-de-labolici%C3%B3-dels-furs Carles Ros en la pàgina de l'AELLVA]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/15/carlos-ros-s-xviii-la-lengua-catalana-es-malsonante-grosera-y-montaraz/ Carlos Ros, s.XVIII “La lengua catalana es malsonante, grosera y montaraz” - Cultura Valenciana]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=2534&tit=Carlos%20Ros,%20un%20intelectual%20proscrit Carlos Ros, un intelectual proscrit - [[José Vicente Gómez Bayarri]] - Cardona Vives]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Ros_Hebrera Carles Ros en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Notaris]]
[[Categoria:Notaris valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Sigle XVIII]]

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

2026-05-01T10:48:28Z

Xavier: /* Enllaços externs */

{{destacat}}
[[Image:RACV.jpg|thumb|200px|<center>Escut de l'institució</center>]]
[[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|<center>Frontera de la sèu de la '''RACV'''</center>]]
[[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Sèu de la '''RACV]] '''
[[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|<center>Detall de la Sèu de la '''RACV'''</center>]]
[[Image:RACV1.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la Sèu de la '''RACV]] '''

La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[José Martinez Aloy|Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se creà l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segons reconeix la mateixa [[RAE]] en un escrit dels anys huitanta.<ref>[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]</ref>

És l'institució encarregada de l'elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] en les [[Normes del Puig]] i l'única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En [[juliol]] de l'any [[2003]] reformà les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat propongué en [[1981]] i reformà en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'[[Universitat Cardenal Herrera]]-Ceu Sant Pau de Valéncia, [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].

== Història ==
El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat del Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la [[llengua valenciana]] en uns criteris moderns: la ''Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana'' redactada per [[Lluís Fullana]], en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en [[1914]].

En l'any [[1922]] se crea la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Lliteratura]], que en [[1928]] adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al [[Valencianisme|valencianisme]] llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.

Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:

* Llengua i Lliteratura
* Etnografia i Folclor
* Història i Arqueologia
* Prehistòria i Antropologia

Estes seccions foren la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:

* Ciències Naturals
* Geografia del [[Regne de Valéncia]]
* Filologia Valenciana

I en els anys [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:

* Conferència Club
* Cronistes del Regne de Valéncia
* Protectors dels Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] es presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En l'any [[1946]] ingressà en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].

En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].

En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''', nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].

=== La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===

A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]</ref> El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:

{{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui té que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}
La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.

En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] del [[sigle XX]] fins a l'actualitat.

== Funció normativa: autoritat llingüística del valencià ==
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2011]]]]

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià en les Normes del Puig. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés.

La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.

L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a "Normes d'El Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.

El [[5 de març]] de l'any [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]], acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].

Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.

Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.

{{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}

== Activitats ==
La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una série d'activitats<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]</ref>, conferències i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.

Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, ne podem destacar:

* '''Escola Superior d'Estudis Valencians''': Té com a objectiu divulgar la Cultura Valenciana en tots els seus àmbits i aspectes. L'activitat està dirigida a totes les persones.
* '''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausiàs March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
* '''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Se realisa en el més de juny. També atres fires del llibre temàtiques com la '''Fira de Llibre Arqueòlogic'''.
* '''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Són unes jornades que giren al voltant de l'història valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades se realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].
* '''Conferències''': Durant l'any les diferents seccions que componen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana realisen conferències de diferent temàtica.

== Els Acadèmics ==
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada u té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

Una llarga llista de personalitats rellevants han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols García|Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Domingo Fletcher Valls|Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano Sanchis|Francisco Lozano]], entre atres.

== Seccions i responsables ==
Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.

* ''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]]
* ''Economia'': [[José María Jiménez de la Iglesia]]
* ''Estudis Ibèrics "Domingo Fletcher Valls"'': José Aparicio Pérez
* ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]]
* ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]]
* ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]]
* ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]]
* ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]]
* ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes]]'': [[Leopolt Peñarroja]]
* ''Musicologia'': [[José Climent Barber]]
* ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]]
* ''Prehistòria i Arqueologia'': [[José Aparicio Pérez]]
* ''Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]
* ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]]
* ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez

La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritàries,<ref>[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritàries d'Europa.</ref> editat diccionaris,<ref>[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.</ref> correctors informàtics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].

== Junta de Govern ==
* ''Vicedecà'': [[José Vicente Gómez Bayarri]]
* ''Secretari'': [[Vicente Domínguez Calatayud]]
* ''Vicesecretari'': [[Francisco Llàcer Bueno]]
* ''Tesorer'': [[Vicent Baixauli Comes]]
* ''Director de Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]
* ''Bibliotecari'': [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís]]
* ''Director de Seccions'': [[José Alfredo Pellicer Artés]]
* ''Vocal 1er'': [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]]
* ''Vocal 2on'': [[Ampar Cabanes|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]]
* ''Vocal 3er'': [[María Dolores Miralles Enrique]]
* ''Vocal 4rt'': [[Rafael Romero Villafranca]]
* ''Vocal 5nt'': [[Carmen Boldó Roda]]

== Decans de la RACV ==
* [[José Martínez Aloy]] (1915-1924)
* [[Luis Cebrián Mezquita]] (1924-1927)
* [[José Sanchis Sivera]] (1927-1937)
* [[Teodoro Llorente Falcó]] (1939-1941)
* [[Francisco Martínez Martínez]] (1941-1943)
* [[José Caruana Reig]], Baró de San Petrillo (1943-1956)
* [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1956-1962)
* [[Jesús Manglano Cucaló de Montull]], Baró de Terrateig (1962-1978)
* [[Julián San Valero Aparisi]] (1978-1984)
* [[Eduardo Primo Yúfera]] (1984-1987)
* [[Julián San Valero Aparisi]] (1987-1990)
* [[Xavier Casp Verger]] (1990-2001)
* [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró Dolz]] (2001-2007)
* [[Vicent Lluís Simó Santonja]] (2007-2013)
* [[Enrique de Miguel Fernández-Carranza]] (2013-2018)
* [[Federico Martínez Roda]] (2018-2019)
* [[José Luis Manglano de Mas]] (2019-2025)
* [[Luis Miguel Romero Villafranca]] (2025-En el càrrec)

== Publicacions ==
Des de l'any [[1928]] la RACV ha publicat monografies, coleccions, diccionaris i atres documents normatius, ademés de revistes científiques dedicades a temes culturals valencians, com els ''Anals'', i des de l'any [[1986]] la ''Série arqueològica'' i la ''Série filològica'', aixina com la ''Série històrica'' des de l'any [[1995]].

=== Diccionaris ===
[[Image:Diccion.jpg|thumb|300px|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]
[[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]
* El ''[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]'', diccionari normatiu resultat d'un treball de més de dèu anys de [[Voro López i Verdejo]], acadèmic de número i director de la secció de ''Llengua i Lliteratura Valencianes''.

* El ''[[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]]'', diccionari d'us que facilita l'accés a les formes més usuals en valencià i la seua equivalència en castellà.

* El ''Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims'', obra que té la pretensió de ser una obra auxiliar per a qui desige afondar en el lèxic valencià.

* El ''Diccionari Valencià de la Rima'', el propòsit del qual és el proporcionar una obra que facilite la possibilitat de trobar rimes.

=== Documents normatius ===
* ''[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]]'' (1994, quinta edició).
* ''Gramàtica de la Llengua Valenciana'', [[Antoni Fontelles]], [[Chimo Lanuza]] i [[Laura Garcia]] (1996).
* ''Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià'' (2005).
* ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'', [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (2006).
* ''Regles de les Vocals I i O Obertes i Tancades en Valencià''.
* ''Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana''.
* ''[[Nova gramàtica de la Llengua Valenciana]]'' (2015)

=== Glossaris ===
* ''Onomàstica Valenciana''.
* ''Topònims Valencians''.
* ''Topònims Espanyols''.
* ''Abreviatures en Valencià''.
* ''Onomatopeyes, exclamacions i interjeccions valencianes''.

=== Informes i escrits ===
* ''Informe sobre l'us de l'expressió "bellea del fòc"'' (2014).
* ''Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes''.
* ''Intervenció llegida en la Junta General de la RACV el 20/02/2014.''
* ''Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació.''
* ''Valencianismes: Propostes a la Real Acadèmia Espanyola / Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española'' (2009)
* ''El Nom Històric de la Llengua Valenciana.''
* ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.''
* ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l'Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem.''
* ''Consideracions sobre el topònim -Valéncia-.''
* ''Canvis ortogràfics dels últims 25 anys.''
* ''Resposta de la RACV al dictament de l'AVL sobre la llengua valenciana.''
* ''Decàlec presentat per la RACV a l'AVL.''
* ''Informe sobre la Llengua de RTVV'' (1990).
* ''Declaració de principis de la RACV.''
* ''Manifest dels Ciutadans sobre la llengua valenciana''
* ''Consideraciones hechas por la Real Academia de Cultura Valenciana sobre el "Informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias 2002"''

== Patronat de la RACV ==
{{AP|Patronat de la RACV}}
L'Associació Cultural per al Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegut com a '''[[Patronat de la RACV]]''', és una institució creada en l'any [[1987]], sent el seu president fundador [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]] i u dels membres més destacats del mateix, [[Héctor Gimeno Mondragón|Héctor Gimeno]] com a President honorari. Al cap de la seua junta directiva està [[Eliseo Puig Arcos]].

El Patronat de la RACV té com a objectiu ajudar a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en el seu treball d'investigació referent a la cultura i [[llengua valenciana]].

== Amics de la RACV ==
{{AP|Amics de la RACV}}
La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que té la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d'investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una àmplia base de soport entre el poble valencià.

Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

== Cites ==

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1998. Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al [[Consell Valencià de Cultura]] que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona.|Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana. Dirigit al govern de la Generalitat i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}

{{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l´institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s´ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l´establida, d´acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d´Estudis Catalans, etc.).

Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l´atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s´integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d´esta declaracio.|Extracte del 'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}

{{Cita|''La Historia ha sido la principal dedicación de la Real Academia de Cultura Valenciana.''|[[José Aparicio Pérez]] (''Infoguiavalencia'', 21 d'abril de 2015)}}

== Premis i guardons ==

* [[2025]].- Premi Llibertat Colectiva, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.

== Vore també ==

* [[Anex:Acadèmics corresponents de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
* [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Normes d'El Puig]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]
* [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]

== Referències ==
{{reflist|2}}
* DECRETO 91/2015, de 12 de junio, del Consell, por el que se regula la creación de las academias científicas, culturales y artísticas de la Comunitat Valenciana y su registro. [2015/5730] (DOCV núm. 7550 de 17.06.2015)
* [http://www.racv.es/files/ESTATUTOS_RACV.pdf Estatuts de la RACV]
* [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf Ley 6/2015, de la Generalitat, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano]
* [https://web.archive.org/web/20150206040116/http://www.racv.es/es/institucion-academicos RACV. L'Institució i els Acadèmics]
* [https://web.archive.org/web/20150217070909/http://racv.es/vcia/seccions RACV. Seccions de la RACV]

== Bibliografia ==
* Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. (2009). Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons, Ediciones de Historia. p. 782. ISBN 978-84-96467-45-3. Wikidata Q23781184
* Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3 Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3
* Osca Lluch, Julia; López Ferrer, M. Teresa. (2000). Directorio de publicaciones científicas de la Comunidad Valenciana. Universidad de Valencia. p. 68. ISBN 9788437042725
* Sánchez González, Luis. Fernando Sapiña Navarro, Juan José Seguí Marco (2012). La romanización en tierras valencianas: Una historia documental. Universitat de Valéncia. ISBN 9788437089454

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}
* [http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionaris de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]
* [http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']
* [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los "ataques contra el pueblo valenciano" - ''Valencia Plaza'']
* [https://www.culturavalenciana.es/la-racv-dedica-el-dia-la-llengua-valenciana-al-poeta-anfos-ramon/ La RACV dedica el Dia la Llengua Valenciana al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]
* [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']
* [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']
* [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']

=== Vídeos ===

* [http://racv.es/es/video/racv?page=9 Presentació de la RACV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.youtube.com/watch?v=aoaCbMXhRqI&feature=share Real Acadèmia de Cultura Valenciana: su historia - Vídeo - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=Em_PFypqSdQ Presentació traductor Llengua Valenciana. RACV - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=chvGWIMk-KE S.M. el Rey recibe en audiencia a la Real Academia de Cultura Valenciana - Casa Real - Youtube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=c1kouxRfpsM&t=1791s Acte d'homenage pel 40 aniversari de les Normes d'El Puig de la RACV - YouTube]

{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Institucions i drets forals]]
[[Categoria:Acadèmies]]
[[Categoria:Acadèmies de Llengua d'Espanya]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

2026-05-01T10:46:14Z

Xavier: /* Premis i guardons */

{{destacat}}
[[Image:RACV.jpg|thumb|200px|<center>Escut de l'institució</center>]]
[[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|<center>Frontera de la sèu de la '''RACV'''</center>]]
[[Image:RACV2.jpg|thumb|200px|Detall de la galeria principal de la Sèu de la '''RACV]] '''
[[Image:RACV3.jpg|thumb|200px|<center>Detall de la Sèu de la '''RACV'''</center>]]
[[Image:RACV1.jpg|thumb|200px|Detall de l'entrada de la Sèu de la '''RACV]] '''

La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)''' és una institució publica [[Valencià|valenciana]] creada baix el patrocini de la [[Diputació de Valéncia]], a iniciativa del seu president [[José Martinez Aloy|Josep Martínez Aloy]]. El seu orige es remonta a l'any [[1915]], quan se creà l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV és una acadèmia associada a l'[[Institut d'Espanya]] i es l'única de tot l'Institut en capacitat per a temes relacionats en la [[llengua valenciana]], segons reconeix la mateixa [[RAE]] en un escrit dels anys huitanta.<ref>[http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf]</ref>

És l'institució encarregada de l'elaboració de la normativa de la [[llengua valenciana]] en les [[Normes del Puig]] i l'única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En [[juliol]] de l'any [[2003]] reformà les [[Normes del Puig]] (que la mateixa entitat propongué en [[1981]] i reformà en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]] i la [[Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]]. Ademés té convenis de colaboració en atres entitats, com l'[[Universitat Cardenal Herrera]]-Ceu Sant Pau de Valéncia, [[Universitat Politècnica de Valéncia]] i l'[[Escola Internacional de Protocol de Valéncia]].

== Història ==
El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat del Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la [[llengua valenciana]] en uns criteris moderns: la ''Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana'' redactada per [[Lluís Fullana]], en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en [[1914]].

En l'any [[1922]] se crea la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Lliteratura]], que en [[1928]] adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al [[Valencianisme|valencianisme]] llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.

Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:

* Llengua i Lliteratura
* Etnografia i Folclor
* Història i Arqueologia
* Prehistòria i Antropologia

Estes seccions foren la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:

* Ciències Naturals
* Geografia del [[Regne de Valéncia]]
* Filologia Valenciana

I en els anys [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:

* Conferència Club
* Cronistes del Regne de Valéncia
* Protectors dels Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el [[Centre de Cultura Valenciana]] es presentava com un centre [[valencià]] d'investigació en diverses àrees. En l'any [[1946]] ingressà en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]].

En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].

En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''', nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].

=== La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===

A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]</ref> El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:

{{cita|...hi ha necessitat de que en l'escola, al mateix temps que el castellà, s'ensenye l'idioma valencià, puix solament aixina es conseguira la necessària instrucció del nostre poble, que hui té que lluitar en obstàculs insuperables per a poder dur a càrrec els seus coneiximents.|[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de Lo Rat Penat]}}
La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.

En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] del [[sigle XX]] fins a l'actualitat.

== Funció normativa: autoritat llingüística del valencià ==
[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|250px|Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2011]]]]

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià en les Normes del Puig. La seua funció es similar a la de la [[Real Acadèmia Espanyola]] en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés.

La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en [[1979]], davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de [[Normes d'El Puig]], degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] per numeroses entitats i intelectuals.

L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el ''Diccionari Ortogràfic'' de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a "Normes d'El Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la [[llengua valenciana]] moderna.

El [[5 de març]] de l'any [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig en el mateix lloc, el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]], acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i cíviques i que fon organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].

Estes normes tingueren un reconeiximent oficial, en ser publicada en elles, dins del [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana|Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]], la primera edició de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], i en ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la [[Generalitat Valenciana]] per a l'ensenyança del valencià.

Estos treballs d'investigació al voltant de la llengua valenciana feren que l'entitat científica passara a convertir-se en una entitat en arraïlament popular per la seua defensa i recuperació de l'autèntica [[Cultura Valenciana|cultura valenciana]], front als continus intents d'anexió llingüística i cultural per part dels qui consideraven la cultura i la llengua valencianes com a part de la cultura i la llengua catalanes.

{{Cita|A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.|Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}

== Activitats ==
La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' desenrolla una série d'activitats<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080717/opinion/racv-conmemora-aniversario-magnanimo-20080717.html La RACV conmemora el 550 aniversario de Alfonso el Magnánimo]</ref>, conferències i actes en l'objectiu de promoure l'investigació i la difusió en l'àmbit de la cultura valenciana.

Entre totes les activitats que realisa a lo llarc de l'any, ne podem destacar:

* '''Escola Superior d'Estudis Valencians''': Té com a objectiu divulgar la Cultura Valenciana en tots els seus àmbits i aspectes. L'activitat està dirigida a totes les persones.
* '''Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes''': Es un acte d'exaltació de la [[llengua valenciana]] que es realisa el 3 de Març de cada any, en memòria de l'escritor valencià [[Ausiàs March]]. En est acte la RACV presenta les seues novetats editorials i científiques. Sol tindre lloc en el [[Palau de la Música de Valéncia]].
* '''Fira del Llibre Valencià''': Congrega a totes les editorials, institucions i associacions que editen llibres en valencià. Se realisa en el més de juny. També atres fires del llibre temàtiques com la '''Fira de Llibre Arqueòlogic'''.
* '''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes''': Són unes jornades que giren al voltant de l'història valenciana, les humanitats i la ciència en relació a la [[Comunitat Valenciana]]. Estes jornades se realisen des dels anys 80, a lo llarc de l'estiu i tenen lloc en la ciutat de [[Gandia]].
* '''Conferències''': Durant l'any les diferents seccions que componen la Real Acadèmia de Cultura Valenciana realisen conferències de diferent temàtica.

== Els Acadèmics ==
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada u té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

Una llarga llista de personalitats rellevants han format part de l'Acadèmia: [[Vicente Blasco Ibáñez]], [[Eduardo Primo Yúfera]], [[Alberto Sols García|Alberto Sols]], [[Nicolau Primitiu]], [[Domingo Fletcher Valls|Fletcher Valls]], [[Julián San Valero]], [[Joaquín Rodrigo]], [[Francisco Lozano Sanchis|Francisco Lozano]], entre atres.

== Seccions i responsables ==
Actualment l'institució està integrada per 15 seccions.

* ''Aula d'Humanitats i de Ciències Valencianes'': [[José Aparicio Pérez]]
* ''Economia'': [[José María Jiménez de la Iglesia]]
* ''Estudis Ibèrics "Domingo Fletcher Valls"'': José Aparicio Pérez
* ''Etnologia i Cultura Popular'': [[Joan Gil Barberà]]
* ''Ciències Agroalimentàries '': [[Vicent Lluís Simó i Santonja]]
* ''Genealogia i Heràldica'': [[Francisco A. Roca Traver]]
* ''Història'': [[Amparo Cabanes Pecourt]]
* ''Història de l'Art Valencià'': [[Violeta Montoliu]]
* ''[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Llengua i Lliteratura Valencianes]]'': [[Leopolt Peñarroja]]
* ''Musicologia'': [[José Climent Barber]]
* ''Patrimoni Artístic'': [[Nassio Bayarri Lluch]]
* ''Prehistòria i Arqueologia'': [[José Aparicio Pérez]]
* ''Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]
* ''Lliteratura Valenciana en Castellà i unes atres llengües'': [[Jaime Siles Ruiz]]
* ''Cronistes del Regne de Valéncia'': José Aparicio Pérez

La Secció de Llengua i Lliteratura ha organisat events internacionals de llengües minoritàries,<ref>[http://silm.racv.es/ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries], dedicat a les llengües minoritàries d'Europa.</ref> editat diccionaris,<ref>[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/ Diccionaris on-line editats per la RACV], Diccionaris General, Bilingüe, de Sinònims i de Rimes.</ref> correctors informàtics, abundant bibliografia i les citades [[Normes d'El Puig]].

== Junta de Govern ==
* ''Vicedecà'': [[José Vicente Gómez Bayarri]]
* ''Secretari'': [[Vicente Domínguez Calatayud]]
* ''Vicesecretari'': [[Francisco Llàcer Bueno]]
* ''Tesorer'': [[Vicent Baixauli Comes]]
* ''Director de Publicacions'': [[Òscar Rueda|Òscar Rueda Pitarque]]
* ''Bibliotecari'': [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís]]
* ''Director de Seccions'': [[José Alfredo Pellicer Artés]]
* ''Vocal 1er'': [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]]
* ''Vocal 2on'': [[Ampar Cabanes|Mª Desamparats Cabanes Pecourt]]
* ''Vocal 3er'': [[María Dolores Miralles Enrique]]
* ''Vocal 4rt'': [[Rafael Romero Villafranca]]
* ''Vocal 5nt'': [[Carmen Boldó Roda]]

== Decans de la RACV ==
* [[José Martínez Aloy]] (1915-1924)
* [[Luis Cebrián Mezquita]] (1924-1927)
* [[José Sanchis Sivera]] (1927-1937)
* [[Teodoro Llorente Falcó]] (1939-1941)
* [[Francisco Martínez Martínez]] (1941-1943)
* [[José Caruana Reig]], Baró de San Petrillo (1943-1956)
* [[Nicolau Primitiu Gómez Serrano]] (1956-1962)
* [[Jesús Manglano Cucaló de Montull]], Baró de Terrateig (1962-1978)
* [[Julián San Valero Aparisi]] (1978-1984)
* [[Eduardo Primo Yúfera]] (1984-1987)
* [[Julián San Valero Aparisi]] (1987-1990)
* [[Xavier Casp Verger]] (1990-2001)
* [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró Dolz]] (2001-2007)
* [[Vicent Lluís Simó Santonja]] (2007-2013)
* [[Enrique de Miguel Fernández-Carranza]] (2013-2018)
* [[Federico Martínez Roda]] (2018-2019)
* [[José Luis Manglano de Mas]] (2019-2025)
* [[Luis Miguel Romero Villafranca]] (2025-En el càrrec)

== Publicacions ==
Des de l'any [[1928]] la RACV ha publicat monografies, coleccions, diccionaris i atres documents normatius, ademés de revistes científiques dedicades a temes culturals valencians, com els ''Anals'', i des de l'any [[1986]] la ''Série arqueològica'' i la ''Série filològica'', aixina com la ''Série històrica'' des de l'any [[1995]].

=== Diccionaris ===
[[Image:Diccion.jpg|thumb|300px|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]
[[Archiu:Dicor.jpg|thumb|250px|Portada del Diccionari Ortogràfic]]
* El ''[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]'', diccionari normatiu resultat d'un treball de més de dèu anys de [[Voro López i Verdejo]], acadèmic de número i director de la secció de ''Llengua i Lliteratura Valencianes''.

* El ''[[Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià]]'', diccionari d'us que facilita l'accés a les formes més usuals en valencià i la seua equivalència en castellà.

* El ''Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims'', obra que té la pretensió de ser una obra auxiliar per a qui desige afondar en el lèxic valencià.

* El ''Diccionari Valencià de la Rima'', el propòsit del qual és el proporcionar una obra que facilite la possibilitat de trobar rimes.

=== Documents normatius ===
* ''[[Ortografia de la llengua valenciana RACV|Ortografia de la Llengua Valenciana]]'' (1994, quinta edició).
* ''Gramàtica de la Llengua Valenciana'', [[Antoni Fontelles]], [[Chimo Lanuza]] i [[Laura Garcia]] (1996).
* ''Ortografia de la Llengua Valenciana i Estàndart Oral Valencià'' (2005).
* ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'', [[Juli Amadeu Àrias|J. Amadeu Àrias]] (2006).
* ''Regles de les Vocals I i O Obertes i Tancades en Valencià''.
* ''Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana''.
* ''[[Nova gramàtica de la Llengua Valenciana]]'' (2015)

=== Glossaris ===
* ''Onomàstica Valenciana''.
* ''Topònims Valencians''.
* ''Topònims Espanyols''.
* ''Abreviatures en Valencià''.
* ''Onomatopeyes, exclamacions i interjeccions valencianes''.

=== Informes i escrits ===
* ''Informe sobre l'us de l'expressió "bellea del fòc"'' (2014).
* ''Història de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes''.
* ''Intervenció llegida en la Junta General de la RACV el 20/02/2014.''
* ''Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació.''
* ''Valencianismes: Propostes a la Real Acadèmia Espanyola / Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española'' (2009)
* ''El Nom Històric de la Llengua Valenciana.''
* ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.''
* ''Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l'Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem.''
* ''Consideracions sobre el topònim -Valéncia-.''
* ''Canvis ortogràfics dels últims 25 anys.''
* ''Resposta de la RACV al dictament de l'AVL sobre la llengua valenciana.''
* ''Decàlec presentat per la RACV a l'AVL.''
* ''Informe sobre la Llengua de RTVV'' (1990).
* ''Declaració de principis de la RACV.''
* ''Manifest dels Ciutadans sobre la llengua valenciana''
* ''Consideraciones hechas por la Real Academia de Cultura Valenciana sobre el "Informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias 2002"''

== Patronat de la RACV ==
{{AP|Patronat de la RACV}}
L'Associació Cultural per al Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegut com a '''[[Patronat de la RACV]]''', és una institució creada en l'any [[1987]], sent el seu president fundador [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]] i u dels membres més destacats del mateix, [[Héctor Gimeno Mondragón|Héctor Gimeno]] com a President honorari. Al cap de la seua junta directiva està [[Eliseo Puig Arcos]].

El Patronat de la RACV té com a objectiu ajudar a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en el seu treball d'investigació referent a la cultura i [[llengua valenciana]].

== Amics de la RACV ==
{{AP|Amics de la RACV}}
La RACV també dispon de l'entitat [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que té la funció de recolzar i ajudar a que esta institució realise la seua llabor cultural d'investigació científica que li pertoca en les millors condicions i conseguir que la RACV tinga una àmplia base de soport entre el poble valencià.

Ser membre d'Amics de la RACV dona certes preferències en les activitats i actes que desenrolla la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

== Cites ==

{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]]

El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre [[Íñigo Cavero]], autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.

En Catalunya, [[Jordi Pujol]] (10/06/79), ya instalat en la [[Generalitat Catalana]], deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de [[Espanya|España]]"

Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.

Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del [[País Valencià]]' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1998. Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana emeten el seu 'Informe sobre la llengua o idioma valencià' a on s'incloïen els 'Criteris sobre l'identitat de l'idioma valencià' que el definixen com 'conceptual, estructural i cientificament una llengua diferenciada'. L'informe estava dirigit al [[Consell Valencià de Cultura]] que aspirava a 'dictaminar' en materia llingüistica sobre la Llengua Valenciana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona.|Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana. Dirigit al govern de la Generalitat i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}

{{Cita|III. La Real Academia de Cultura Valenciana, integrada en el Instituto de España i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, considera que es l´institucio competent i llegitimada per a definir, des de fonaments historics i cientifics, les qüestions llingüistiques valencianes, aixina com les normes gramaticals que s´ajusten a la purea de la nostra llengua i a la seua realitat historica i actual. Esta competencia es correspon en l´establida, d´acort en les seues autoritats autonomiques, en les atres comunitats bilingües (Academies Vasca, Gallega, Institut d´Estudis Catalans, etc.).

Com a llogica conseqüencia, la Real Academia de Cultura Valenciana no pot acceptar, en lo relatiu a la Llengua Valenciana, l´atribucio de competencies normatives a un organisme o institucio a on s´integren persones o entitats que no assumixquen la naturalea diferencial de la nostra llengua, en els termens definits en el punt 1er d´esta declaracio.|Extracte del 'Manifest de la Real Academia de Cultura Valenciana' (''[[Diario de Valencia]]'', 15.12.2000). [[Xavier Casp]], President de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV)}}

{{Cita|''La Historia ha sido la principal dedicación de la Real Academia de Cultura Valenciana.''|[[José Aparicio Pérez]] (''Infoguiavalencia'', 21 d'abril de 2015)}}

== Premis i guardons ==

* [[2025]].- Premi Llibertat Colectiva, otorgat pel periòdic ''Noticias Ciudadanas''.

== Vore també ==

* [[Anex:Acadèmics corresponents de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
* [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
* [[Normes d'El Puig]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]
* [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]
* [[XL Aniversari Normes d'El Puig]]

== Referències ==
{{reflist|2}}
* DECRETO 91/2015, de 12 de junio, del Consell, por el que se regula la creación de las academias científicas, culturales y artísticas de la Comunitat Valenciana y su registro. [2015/5730] (DOCV núm. 7550 de 17.06.2015)
* [http://www.racv.es/files/ESTATUTOS_RACV.pdf Estatuts de la RACV]
* [https://dogv.gva.es/datos/2015/04/09/pdf/2015_3127.pdf Ley 6/2015, de la Generalitat, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano]
* [https://web.archive.org/web/20150206040116/http://www.racv.es/es/institucion-academicos RACV. L'Institució i els Acadèmics]
* [https://web.archive.org/web/20150217070909/http://racv.es/vcia/seccions RACV. Seccions de la RACV]

== Bibliografia ==
* Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. (2009). Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Marcial Pons, Ediciones de Historia. p. 782. ISBN 978-84-96467-45-3. Wikidata Q23781184
* Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3 Gerhard Ernst, Gerold Ungeheuer, Herbert Ernst Wiegand (2006). Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft: Handbooks of linguistics and communication science. Romanische Sprachgeschichte : ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Berlín, Alemania: Walter de Gruyter. ISBN 3-11-017150-3
* Osca Lluch, Julia; López Ferrer, M. Teresa. (2000). Directorio de publicaciones científicas de la Comunidad Valenciana. Universidad de Valencia. p. 68. ISBN 9788437042725
* Sánchez González, Luis. Fernando Sapiña Navarro, Juan José Seguí Marco (2012). La romanización en tierras valencianas: Una historia documental. Universitat de Valéncia. ISBN 9788437089454

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Real Acadèmia de Cultura Valenciana}}
* [http://www.racv.es/ Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionaris de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [http://www.amics-racv.org/ Portal d'Amics de la RACV]
* [http://www.llenguavalencianasi.com/grup/enquestes/07-09.htm Segons una enquesta, les Normes d'El Puig deurien ser revisades i reformades no sols per part de la RACV sino ademés demanant ajuda a atres grups per a la seua millora.]
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/sobre_la_normativa_de_la_racv Sobre la normativa de la RACV - Extret de l'introducció de l'obra Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)]
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/anos-normas-valenciano-20220406173049-nt.html 40 años de las reglas del valenciano - ''Las Provincias'']
* [https://valenciaplaza.com/entidades-lanzan-el-manifiesto-no-als-paisos-catalansante-los-ataques-contra-el-pueblo-valenciano Entidades lanzan el manifiesto 'No als Països Catalans' ante los "ataques contra el pueblo valenciano" - ''Valencia Plaza'']
* [https://www.culturavalenciana.es/la-racv-dedica-el-dia-la-llengua-valenciana-al-poeta-anfos-ramon/ La RACV dedica el Dia la Llengua Valenciana al poeta Anfós Ramon - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]
* [https://valencianews.es/cultura/comunicat-oficial-de-repulsa-de-la-racv-a-la-forma-i-al-contingut-de-les-proves-dacces-a-luniversitat-en-la-materia-denominada-valencia-llengua-ii/ Comunicat oficial de repulsa de la RACV a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià-Llengua II» - ''Valencia News'']
* [https://noticiasciudadanas.com/premi-llibertat-colectiva-nc/ Premi Llibertat Colectiva de Noticias Ciudadanas 2025 - ''Noticias Ciudadanas'']

=== Vídeos ===

* [http://racv.es/es/video/racv?page=9 Presentació de la RACV - Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
* [https://www.youtube.com/watch?v=aoaCbMXhRqI&feature=share Real Acadèmia de Cultura Valenciana: su historia - Vídeo - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=Em_PFypqSdQ Presentació traductor Llengua Valenciana. RACV - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=chvGWIMk-KE S.M. el Rey recibe en audiencia a la Real Academia de Cultura Valenciana - Casa Real - Youtube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=c1kouxRfpsM&t=1791s Acte d'homenage pel 40 aniversari de les Normes d'El Puig de la RACV - YouTube]

{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Institucions i drets forals]]
[[Categoria:Acadèmies]]
[[Categoria:Acadèmies de Llengua d'Espanya]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Prince

2026-04-30T17:27:50Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Prince Rogers Nelson
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Cantant, compositor i empresari.
| data_naix = [[7 de juny]] de [[1958]]
| lloc_naix = [[Minneapolis]], [[Minnesota]], [[Estats Units]]
| data_mort = [[21 d'abril]] de [[2016]]
| lloc_mort = [[Chanhassen]], [[Minnesota]], [[Estats Units]]
}}
'''Prince Rogers Nelson''', conegut artísticament com a '''Prince''' ([[Minneapolis]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[7 de juny]] de [[1958]] - [[Chanhassen]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[21 d'abril]] de [[2016]]), fon un cantant, compositor, ballarí, lletriste, empresari, productor i músic nortamericà.

Conegut pel seu eclèctic treball, la seua extravagant posada en escena, vestuari i aspecte; la seua vida plena de polèmiques i el seu ampli registre vocal, ademés d'haver segut un virtuós icon de la guitarra.

La seua música integrà una multitut de gèneros, entre els que es destaquen el [[funk]], el [[R&B]], el [[new wave]], el [[soul]], el [[blues]], el [[rock]], i inclús el [[jazz]]. En vida vengué més de 150 millons de discs en tot lo món, sent un dels artistes més exitosos de l'història. Guanyà sèt [[premis Grammy]], un American Music Award, un [[Premis Globo d'Or|Globo d'Or]], i un [[Premis Òscar|premi Òscar]] per la banda sonora de la película ''Purple Rain'' (1984).

Ingressà en [[2004]] en el [[Saló de la Fama del Rock and Roll]] en quant complí els requisits d'accés, i la prestigiosa [[revista Rolling Stone]] el va posar en la casella 27 en la seua llista dels «100 artistes més influents de l'era del rock and roll».

Prince naixqué en Minneapolis i mostrà gran interés per la música des de molt jove. Firmà el seu primer contracte discogràfic en la [[Warner Bros. Records]] als 18 anys i llançà el seu primer àlbum, ''For You'', en [[1978]]. El seu següent àlbum, ''Prince'' de [[1979]], conseguí la certificació de platí i les seues següents produccions: ''Dirty Mind'' de [[1980]], ''Controversy'' de [[1981]] i ''1999'' de [[1982]] varen aumentar el seu èxit de forma progressiva. Durant eixa época, les seues lletres contenien mensages sexuals explícits i combinava gèneros com el funk, el dance i el rock. En l'any [[1984]] llançà junt en la seua banda, en eixe llavors nomenada ''[[The Revolution]]'', l'àlbum ''[[Purple Rain]]'', banda sonora de la película del mateix nom i de la qual fon protagoniste. Dita producció es va convertir en la més exitosa de la seua carrera, colocant-se en els primers llocs en les llistes durant mesos i venent més de 70 millons de còpies, convertint-se en un dels discs més venuts de l'història. Més tart, llançaria ''Around the World in a Day'' en [[1985]] i ''Parade'' en [[1986]]. En [[1987]] i ya com a soliste, llançà ''Sign o' the Times'', un àlbum doble considerat per la crítica com un dels més grans de la música contemporànea.

Llançaria tres àlbums més fins a formar una nova banda en [[1991]], ''[[New Power Generation]]''. A partir de l'any [[1993]] i per greus conflictes en la Warner Bros. sobre l'autoria i propietat de les seues cançons, Prince canvià el seu nom a un símbol impronunciable per a evitar qualsevol víncul en la seua companyia discogràfica. Durant este periodo també fon malnomenat com «L'artiste abans conegut com Prince» (a sovint abreviat com TAFKAP per les seues sigles en anglés, ''The Artist Formerly Known as Prince''), o simplement «L'artiste». Baix el seu nou nom llançà atres cinc àlbums fins a firmar un nou contracte en la companyia [[Arista Records]] en [[1998]]. Recuperà el seu nom en l'any [[2000]] i en [[2004]] va llançar l'àlbum ''Musicology'', el qual li tornà a donar popularitat.

Si be gran part del seu èxit tingué lloc durant la década dels 80, Prince fon sempre catalogat com un dels artistes més rellevants de la música moderna. Se li considera el fundador del nomenat «sò Minneapolis», un híbrit musical sorgit de la mescla de l'us de [[Sintetisador|sintetisadors]] i del rock, el pop i el funk, propis de la regió.

Només en els [[Estats Units]], vengué al voltant de 40 millons d'àlbums i algunes de les seues cançons com: «1999», «Little Red Corvette», «When Doves Cry», «Let's Go Crazy», «Purple Rain» i «Kiss» varen guanyar popularitat a nivell mundial. Una de les seues composicions, «Nothing Compares 2 U», fon regravada per la cantant [[Sinéad O'Connor]] en [[1990]] i gojà d'un immens èxit en el món. L'[[Enciclopèdia Britànica]] el destaca com una de les més notables estreles del pop junt en [[Michael Jackson]] i [[Madonna]].

Prince fallì el 21 d'abril de [[2016]] per una sobredosis accidental de [[fentanilo]] en sa casa de Chanhassen. Tenia 57 anys d'edat.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prince Prince en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantants estatunidencs]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Funk]]
[[Categoria:Soul]]
[[Categoria:Rock]]
[[Categoria:Estatunidencs]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Prince

2026-04-30T17:23:32Z

Xavier:

'''Prince Rogers Nelson''', conegut artísticament com a '''Prince''' ([[Minneapolis]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[7 de juny]] de [[1958]] - [[Chanhassen]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[21 d'abril]] de [[2016]]), fon un cantant, compositor, ballarí, lletriste, empresari, productor i músic nortamericà.

Conegut pel seu eclèctic treball, la seua extravagant posada en escena, vestuari i aspecte; la seua vida plena de polèmiques i el seu ampli registre vocal, ademés d'haver segut un virtuós icon de la guitarra.

La seua música integrà una multitut de gèneros, entre els que es destaquen el [[funk]], el [[R&B]], el [[new wave]], el [[soul]], el [[blues]], el [[rock]], i inclús el [[jazz]]. En vida vengué més de 150 millons de discs en tot lo món, sent un dels artistes més exitosos de l'història. Guanyà sèt [[premis Grammy]], un American Music Award, un [[Premis Globo d'Or|Globo d'Or]], i un [[Premis Òscar|premi Òscar]] per la banda sonora de la película ''Purple Rain'' (1984).

Ingressà en [[2004]] en el [[Saló de la Fama del Rock and Roll]] en quant complí els requisits d'accés, i la prestigiosa [[revista Rolling Stone]] el va posar en la casella 27 en la seua llista dels «100 artistes més influents de l'era del rock and roll».

Prince naixqué en Minneapolis i mostrà gran interés per la música des de molt jove. Firmà el seu primer contracte discogràfic en la [[Warner Bros. Records]] als 18 anys i llançà el seu primer àlbum, ''For You'', en [[1978]]. El seu següent àlbum, ''Prince'' de [[1979]], conseguí la certificació de platí i les seues següents produccions: ''Dirty Mind'' de [[1980]], ''Controversy'' de [[1981]] i ''1999'' de [[1982]] varen aumentar el seu èxit de forma progressiva. Durant eixa época, les seues lletres contenien mensages sexuals explícits i combinava gèneros com el funk, el dance i el rock. En l'any [[1984]] llançà junt en la seua banda, en eixe llavors nomenada ''[[The Revolution]]'', l'àlbum ''[[Purple Rain]]'', banda sonora de la película del mateix nom i de la qual fon protagoniste. Dita producció es va convertir en la més exitosa de la seua carrera, colocant-se en els primers llocs en les llistes durant mesos i venent més de 70 millons de còpies, convertint-se en un dels discs més venuts de l'història. Més tart, llançaria ''Around the World in a Day'' en [[1985]] i ''Parade'' en [[1986]]. En [[1987]] i ya com a soliste, llançà ''Sign o' the Times'', un àlbum doble considerat per la crítica com un dels més grans de la música contemporànea.

Llançaria tres àlbums més fins a formar una nova banda en [[1991]], ''[[New Power Generation]]''. A partir de l'any [[1993]] i per greus conflictes en la Warner Bros. sobre l'autoria i propietat de les seues cançons, Prince canvià el seu nom a un símbol impronunciable per a evitar qualsevol víncul en la seua companyia discogràfica. Durant este periodo també fon malnomenat com «L'artiste abans conegut com Prince» (a sovint abreviat com TAFKAP per les seues sigles en anglés, ''The Artist Formerly Known as Prince''), o simplement «L'artiste». Baix el seu nou nom llançà atres cinc àlbums fins a firmar un nou contracte en la companyia [[Arista Records]] en [[1998]]. Recuperà el seu nom en l'any [[2000]] i en [[2004]] va llançar l'àlbum ''Musicology'', el qual li tornà a donar popularitat.

Si be gran part del seu èxit tingué lloc durant la década dels 80, Prince fon sempre catalogat com un dels artistes més rellevants de la música moderna. Se li considera el fundador del nomenat «sò Minneapolis», un híbrit musical sorgit de la mescla de l'us de [[Sintetisador|sintetisadors]] i del rock, el pop i el funk, propis de la regió.

Només en els [[Estats Units]], vengué al voltant de 40 millons d'àlbums i algunes de les seues cançons com: «1999», «Little Red Corvette», «When Doves Cry», «Let's Go Crazy», «Purple Rain» i «Kiss» varen guanyar popularitat a nivell mundial. Una de les seues composicions, «Nothing Compares 2 U», fon regravada per la cantant [[Sinéad O'Connor]] en [[1990]] i gojà d'un immens èxit en el món. L'[[Enciclopèdia Britànica]] el destaca com una de les més notables estreles del pop junt en [[Michael Jackson]] i [[Madonna]].

Prince fallì el 21 d'abril de [[2016]] per una sobredosis accidental de [[fentanilo]] en sa casa de Chanhassen. Tenia 57 anys d'edat.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prince Prince en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Cantants]]
[[Categoria:Cantants estatunidencs]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Funk]]
[[Categoria:Soul]]
[[Categoria:Rock]]
[[Categoria:Estatunidencs]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Prince

2026-04-30T17:20:01Z

Xavier:

Prince

2026-04-30T17:14:07Z

Xavier:

'''Prince Rogers Nelson''', conegut artísticament com a '''Prince''' ([[Minneapolis]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[7 de juny]] de [[1958]] - [[Chanhassen]], [[Minnesota]], [[Estats Units]], [[21 d'abril]] de [[2016]]), fon un cantant, compositor, ballarí, lletriste, empresari, productor i músic nortamericà.

Conegut pel seu eclèctic treball, la seua extravagant posada en escena, vestuari i aspecte; la seua vida plena de polèmiques i el seu ampli registre vocal, ademés d'haver segut un virtuós icon de la guitarra.

La seua música integrà una multitut de gèneros, entre els que es destaquen el [[funk]], el [[R&B]], el [[new wave]], el [[soul]], el [[blues]], el [[rock]], i inclús el [[jazz]]. En vida vengué més de 150 millons de discs en tot lo món, sent un dels artistes més exitosos de l'història. Guanyà sèt [[premis Grammy]], un American Music Award, un [[Premis Globo d'Or|Globo d'Or]], i un [[Premis Òscar|premi Òscar]] per la banda sonora de la película ''Purple Rain'' (1984).

Ingressà en [[2004]] en el [[Saló de la Fama del Rock and Roll]] en quant complí els requisits d'accés, i la prestigiosa [[revista Rolling Stone]] el va posar en la casella 27 en la seua llista dels «100 artistes més influents de l'era del rock and roll».

Prince naixqué en Minneapolis i mostrà gran interés per la música des de molt jove. Firmà el seu primer contracte discogràfic en la [[Warner Bros. Records]] als 18 anys i llançà el seu primer àlbum, ''For You'', en [[1978]]. El seu següent àlbum, ''Prince'' de [[1979]], conseguí la certificació de platí i les seues següents produccions: ''Dirty Mind'' de [[1980]], ''Controversy'' de [[1981]] i ''1999'' de [[1982]] varen aumentar el seu èxit de forma progressiva. Durant eixa época, les seues lletres contenien mensages sexuals explícits i combinava gèneros com el funk, el dance i el rock. En l'any [[1984]] llançà junt en la seua banda, en eixe llavors nomenada ''[[The Revolution]]'', l'àlbum ''[[Purple Rain]]'', banda sonora de la película del mateix nom i de la qual fon protagoniste. Dita producció es va convertir en la més exitosa de la seua carrera, colocant-se en els primers llocs en les llistes durant mesos i venent més de 70 millons de còpies, convertint-se en un dels discs més venuts de l'història. Més tart, llançaria ''Around the World in a Day'' en [[1985]] i ''Parade'' en [[1986]]. En [[1987]] i ya com a soliste, llançà ''Sign o' the Times'', un àlbum doble considerat per la crítica com un dels més grans de la música contemporànea.

Llançaria tres àlbums més fins a formar una nova banda en [[1991]], ''[[New Power Generation]]''. A partir de l'any [[1993]] i per greus conflictes en la Warner Bros. sobre l'autoria i propietat de les seues cançons, Prince canvià el seu nom a un símbol impronunciable per a evitar qualsevol víncul en la seua companyia discogràfica. Durant este periodo també fon malnomenat com «L'artiste abans conegut com Prince» (a sovint abreviat com TAFKAP per les seues sigles en anglés, ''The Artist Formerly Known as Prince''), o simplement «L'artiste». Baix el seu nou nom llançà atres cinc àlbums fins a firmar un nou contracte en la companyia [[Arista Records]] en [[1998]]. Recuperà el seu nom en l'any [[2000]] i en [[2004]] va llançar l'àlbum ''Musicology'', el qual li tornà a donar popularitat.

Si be gran part del seu èxit tingué lloc durant la década dels 80, Prince fon sempre catalogat com un dels artistes més rellevants de la música moderna. Se li considera el fundador del nomenat «sò Minneapolis», un híbrit musical sorgit de la mescla de l'us de [[Sintetisador|sintetisadors]] i del rock, el pop i el funk, propis de la regió.

(Secció per completar)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prince Prince en Wikipedia]

Prince

2026-04-29T12:19:56Z

Xavier:

Herbert von Karajan

2026-04-29T10:26:22Z

Xavier:

[[Image:Bundesarchiv Bild 183-S47421, Herbert von Karajan.jpg|thumb|220px|Herbert von Karajan en l'any [[1938]]]]
'''Herbert von Karajan''' ([[Salzburc]], [[5 d'abril]] de [[1908]] - † [[Anif]], prop de [[Salzburc]]; [[16 de juliol]] de [[1989]]) fon un [[director d'orquesta|director d'orquesta]] [[Àustria|austríac]], el més destacat del periodo de la posguerra i possiblement del [[sigle XX]]. Dirigí l'[[Orquesta Filharmònica de Berlín]] durant trentacinc anys. Ademés, realisà més de 900 gravacions i vengué més de 300 millons de discs en tot lo món.

== Cites ==

{{Cita|L'art de dirigir consistix en saber quàn cal abandonar la batuta per a no molestar a l'orquesta.|Herbert von Karajan}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Herbert von Karajan}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Directors d'orquesta]]
[[Categoria:Austríacs]]
[[Categoria:Sigle XX]]

Vicent Giner Boira

2026-04-29T10:19:18Z

Xavier: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Vicent Giner Boira
| image = [[Archiu:Vicentginer.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Juriste i escritor
| data_naix = [[1910]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1997]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Vicent Giner Boira''' ([[Valéncia]], [[1910]] - † [[1997]]). Juriste, escritor i articuliste [[Valencians|valencià]]. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües.

Llicenciat en Dret, Lletrat assessor del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia casi durant mig sigle i del Sindicat de Regulació de les Aigües del Túria. Fundador de l'Associació Internacional del Dret de les Aigües. Acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

== Biografia ==

Fill d'una família d'advocats, els primers estudis foren en els Jesuïtes i estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1932]]. Fon durant trenta anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de Valéncia i desenrollà una important llabor d'investigació sobre els drets de l'aigua i la normativa dels regadius.

== Tribunal de les Aigües ==

Els seus estudis han contribuit a que estudiosos del Dret de tot lo món consideren al Tribunal de les Aigües com un model eixemplar de reglamentació jurídica sobre els usos i costums de l'aigua.

Fon durant 30 anys assessor lletrat del [[Tribunal de les Aigües]] de la Vega de Valéncia i advocat del mateix. Fon també assessor lletrat del Sindicat de Regulació del [[Riu Túria]]. Assessor, promotor i fundador de l'Associació Internacional del Dret d'Aigües (''Internacional Association for Water Law''). Oficial Lletrat de la Comunitat de Regants.

En l'any [[1955]] participà en la fundació de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya, la qual fon reconeguda pel Ministeri d'Obres Públiques, com a consultor de la mateixa, gràcies ad ell varen ser acceptades unes esmenes que varen presentar al ''Proyecte Llei d'Aigües''.

Fon el representant d'[[Espanya]] en la convenció internacional ''Water for Peace'' que el president Johnson va promoure en [[Washington]] ([[1967]]) de l'[[Organisació de les Nacions Unides]] (ONU) per a especialistes en aigües i advocats, tenint una actuació destacada. Ad ell varen acodir representacions de 97 països, i a tots ells, Vicent Giner, els va propondre la seua idea de crear una Associació de Drets de l'Aigua, en la condició de que l'acte fundacional se celebrara en la [[Ciutat de Valéncia]] i en el seu volgut Tribunal de les Aigües. La seua proposta fon acceptada i complida. Esta acció va caramullar de prestigi al milenari Tribunal de les Aigües.

Fon convidat a l'assamblea que les [[Nacions Unides]], que va celebrar en [[Mar del Plata]] ([[Argentina]]), a on la seua participació fon una gran ajuda per a la redacció de la ''Carta Magna de l'Aigua en el Món'' ([[1977]]).

Escrigué el llibre ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia''. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües.

== Fill predilecte de Valéncia ==

Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any [[1993]] es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en [[1996]], va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia.

== Cultura valenciana ==

Fon Acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i expressà el seu respal a les [[Normes del Puig]] que es varen fer públiques en l'any [[1981]] com a model ortogràfic de la [[llengua valenciana]], alternativa a l'establit per les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques de 1932]].

Historiador de temes migevals, especialment els referits al [[Regne de Valéncia]] de la cultura del qual, història i llengua fon constant divulgador des de la seua joventut en conferències, [[prensa]], [[ràdio]] i [[televisió]] per a centrar l'atenció dels valencians sobre les gestes del seu poble i dels seus hòmens ilustres.

Fon vicepresident de ''Conferència Club'' i membre de ''Promoció de Cultura Valenciana'', aixina com del Círcul Bibliòfil ''Rei Don Jaime el Conquistador''. Amant de l'Art en totes les seues facetes.

Vicent Giner, va fonamentar els orígens musulmans de l'institució en la concessió per [[Jaume I d'Aragó]] als pobladors del regne de l'aprofitament franc de les séquies i aigües: ''segons que antigament és i va ser establit i acostumat en temps de sarraïns'' (Fur XXXV).

== Activitat política ==

A lo llarc de la seua vida va desenrollar una intensa activitat política. Va ocupar els càrrecs públics de diputat provincial de Valéncia ([[1952]]-[[1958]]) i, a continuació i fins a [[1964]] va ser regidor de Turisme i Cultura de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Durant els primers anys de la democràcia va tindre un protagonisme especial en l'organisació en Valéncia del partit [[Alianza Popular]].

== Artículs en prensa ==
[[Archiu:Vgintri.jpg|thumb|250 px|El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia]]

Escrigué diversos artículs que foren publicats en els periòdics ''[[Las Provincias]]'' o ''[[El País]]'', argumentant i defenent la [[Llengua Valenciana]].

* El idioma del Rey Don Jaime (''Las Provincias'', 1979)
* ¡¡España, entérate!! (''El País'', 21.3.1982)

== Obres ==

* ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia'' ([[1953]]). Reeditat en [[1969]] (Valéncia, 1969. Edit. Sucesor de Vives Mora) i en [[1997]] (Valéncia, 1997. Edit. Federico Doménech. Edició especial per a la [[Generalitat Valenciana]]).
* ''Memorias contadas'' (1997).

== Els taulellets de Palestina ==
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]
[[Torcuato Luca de Tena]], fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de Vicent Giner Boira i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:

{{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}}

=== El Pare Nostre en llengua valenciana ===

Pare nostre, que estàs en el cel,

Santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu regne.

Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.

El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.

I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem

als qui nos ofenen.

I no nos deixes caure en la tentació.

Sino lliura-nos del mal.

Amén.

== Cites ==

{{Cita|Que no s'exigixca que aci tinguerem que tindre normes d'escritura aliena a la valenciana i, per supost, res d'intromissions de l'Institut d'Estudis Catalans ni en la llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que hem naixcut en el Regne de Valencia.

Mai se'ls votà per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua valenciana.|Vicent Giner Boira}}

{{Cita|''... el catalán don [[Antoni Rubió i Lluch|Antonio Rubio i Lluch]] quien en su libro, “Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval”, editada en 1908 tomo I página 201, Doc. CCIV, nos dice sin lugar a dudas que la primera vez que aparece el nombre de “lengua catalana” fue en 1362, cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería Lançalot fuera traducido en “llengua catalana”. Hasta esa fecha pues, la lengua catalana no existía.''|"El idioma del Rey Don Jaime" (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per [[Vicent Giner Boira]]}}

{{Cita|''La verdad absoluta es que podemos afirmar rotundamente que ni un solo soldado de las tropas del Rey, ni clérigo o fraile, hombre o mujer, obispo o guerrero que le acompañaban, hablaban catalán. Nadie hablaba la lengua catalana, ni podrían hablarla ni traerla a Valencia, por la sencilla razón de que la lengua catalana en 1238 no existía aún.|"El idioma del Rey Don Jaime'' (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per Vicent Giner Boira}}

{{Cita|''Nadie nos podrá rebatir este dato porque también otro de los contumaces contrarios a la lengua valenciana, como es [[Sanchis Guarner]], en la página 20 de su libro la lengua de los valencianos es el que recoge y nos da esa cita de Rubio i LLuch, y confirma (ya son por tanto dos documentos y los prueba), que en 1362 Pedro el Ceremonioso ordenó la traducción del Lançalot a la lengua catalana. Y añade “Es la primera vegada que apareix aquesta explicita denominacio”.
[...] Demos pues gracias eternas a los señores Rubio i Lluch y Sanchis Guarner, porque ellos nos han dado el dato fabuloso que nos permite ahora a los valencianos no solo demostrar, sino con él probar y por tanto afirmar de una manera rotunda y definitiva que, científica y documentalmente no existe la lengua catalana antes de 1362. Por esta circunstancia, si Valencia se conquista en 1238 y el catalán no existe hasta 1362 nadie de los que vinieron a la conquista podría hablar una lengua que aún no existía: la lengua catalana. Porque faltaban nada menos que ¡124 años! para que tal lengua empezara a existir.''|"El idioma del Rey Don Jaime'' (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per Vicent Giner Boira}}

{{Cita|''Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “[[romanç]]” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.''

''Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362.
Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.''

''Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.''|'El idioma del Rey Don Jaime' (''[[Las Provincias]]'', 1979), per Vicent Giner Boira}}

{{Cita|El Conquistador dispuso por fin definitivamente en Els Furs que fuera ésa lengua la oficial del Reino. Busquen todos los que esto lean el folio 65 vuelto del códice “Els Furs” del Ayuntamiento de Valencia. Y en él encontrarán en el capítulo: de sentencias lo que ordenó don Jaime a los jueces que es esto que aquí transcribo:

'Els jutges en romanç, diguen les sentencies que donaran'

No tenemos ya la menor duda. El Rey, para que el pueblo valenciano, tanto cristiano como moro, pueda entender las sentencias que dictan los jueces, ordena e impone a éstos que las digan y las escriban en la única lengua que las gentes del pueblo del Reino de Valencia entienden y hablan; la que existe entonces; el romanç.

[...]

El Rey nos dio unos fueros para que a través de los siglos los valencianos los completaran y mejoraran. Marcó unas pesas y medidas particulares para que a través de los tiempos los valencianos crearan la agricultura y las industrias. Nos dio una moneda particular del Reino, “els reals”, para que los valencianos creáramos el comercio. Y le dio reconocimiento oficial al romanç por ser la lengua que el pueblo hablaba; y de la que, como semilla, el pueblo de Valencia a través de los siglos, cultivándola, supo crear, pulir y hacer gloriosa su propia lengua, la lengua valenciana, la que nadie nos enseñó ni pudo traer, la que el pueblo creó por sí mismo, la que ni en conciencia ni en ley nos puede arrancar del alma del pueblo de Valencia.|'El idioma del Rey Don Jaime' (''Las Provincias'', 1979), per Vicent Giner Boira}}

{{Cita|Per atra part, sempre he pensat que fins a que els valencians no forem conscients del gran potencial que esta, la nostra terra, guarda en les seues entranyes i començarem a creure un poc més en mosatros mateixa i identificar-nos en la nostra cultura, no seriem capaços de defendre-la|Vicent Giner Boira.}}

{{Cita|''Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes''.|'La verdad que hay que decir', per Vicent Giner Boira}}

{{Cita|(La Llengua Valenciana....) no tolerem que nos la maten, que nos l'embruten mesclant-la en atres llengües. I eixa autentica Llengua Valenciana es la que se deu ensenyar a tots els estudiants i no l'esperpent que ara els obliguen a deprendre.|Vicent Giner Boira (''[[Las Provincias]]'', 5.3.1995)}}

{{Cita|''Así lo defendió el abogado valenciano Vicente Giner Boira hace varias décadas en el Congreso de los Diputados gracias al estudio «La lengua valenciana». En él, bajo el criterio de años de estudio de la lengua valenciana Giner Boira se fundamentaba en argumentos muy sólidos para afirmar que el valenciano desciende del «romanç» o romance y que, en ningún caso, puede descender del catalán.''|''La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán'' (''La Razón'', 3.7.2013)}}

{{Cita|''Para Giner Boira, queda totalmente probado que era imposible que el valenciano derivara del catalán ya que «nadie de quienes vinieron con Don Jaime hablaba ni podía hablar en catalán» y que las primeras referencias escritas que se tienen de esta lengua datan de 1362. «Jamás pudo derivar de este porque este no existía aún cuando Valencia fue conquistada». Seguidamente, su argumentación cobra mayor fuerza tras demostrar en el documento que el valenciano se formó directamente del «romanç», «tan directamente como se formó el gallego, el castellano, el francés, el italiano y también el catalán».''|''La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán'' (''La Razón'', 3.7.2013)}}

{{Cita|''Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes. Y si así lo hacemos, que es en definitiva computar datos ciertos y verídicos, veremos que el porcentaje de los que vinieron de la "Marca Hispánica" o condados catalanes es muchísimo más reducido de lo que nos quieren hacer creer quienes nunca juegan con la verdad. Y nunca dicen la verdad porque la odian, ya que ésta les está diciendo a voz en grito que están falseando la historia y engañando al pueblo.''|''La verdad que hay que decir'', per Vicent Giner Boira - Cardona Vives}}

== Vore també ==

* [[Torcuato Luca de Tena]]

== Referències ==

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=806&tit=El+valenciano+no+puede+derivar+del+catal%E1n El valenciano no puede derivar del catalán per Vicent Giner Boira - Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=807&tit=La%20verdad%20que%20hay%20que%20decir La verdad que hay que decir - Cardona Vives]

== Enllaços externs ==

* [http://hispagua.cedex.es/sites/default/files/cultura_del_agua/Tribunal_Aguas_Valencia/Introduccion.html Tribunal de las Aguas de Valencia]
* [http://bv.gva.es/documentos/arch_pers_inst/f_pers_fam/Vicente%20Giner%20Boira_spi.pdf] Biblioteca valenciana]
* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859#.Ttt1yUs2hF6XSOs La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']
* [https://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=807&tit=La%20verdad%20que%20hay%20que%20decir La verdad que hay que decir - Vicent Giner Boira - Cardona Vives]
* [http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201701/10/memoria-vicent-giner-boira-20170110001634-v.html?ns_campaign=rrss&ns_mchannel=boton&ns_fee=0&ns_source=fb&ns_linkname=comunitat En memòria de Vicent Giner Boira - [[Javier Navarro Andreu]] - ''Las Provincias'']
* [http://aledua.blogspot.com/2009/08/uns-taulellets-en-palestina.html Uns taulellets en Palestina - Aledua]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Juristes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Pasqua

2026-04-28T17:35:46Z

Xavier: /* La Pasqua en el Regne de Valéncia */

[[File:Resurrection.JPG|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la Resurrecció de Crist, de Piero della Francesca</center>]]

[[Archiu:PASSQUA2022-2.jpg|thumb|250px|Processó de [[Valéncia]] del Dumenge de Pasqua]]

La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''.

La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la [[primavera]] (començant el [[21 de març]])

== Etimologia ==

La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu ''פסחא'' (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea ''פסח'' (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".

La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".

== La Pasqua en el Regne de Valéncia ==

La Pasqua en el [[Regne de Valéncia]] (actualment, [[Comunitat Valenciana]]) és una celebració molt popular. Combina elements religiosos, costums familiars i activitats a l'aire lliure que s'han transmés durant generacions.

Despuix del [[Dumenge de Resurrecció]] s'inicien uns dies festius coneguts com [[Dilluns de Pasqua]] i la festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]]. Estos dies s'associen a excursions al camp, jocs tradicionals i menjars compartits:

* La [[Mona de Pasqua]] és una tradició en sigles d'història. Aixina com trencar l'ou de la Mona en la front d'atra persona.
* Eixir al camp, una costum social.
* Jocs i tradicions populars, com jugar a les cartes o volar el [[cachirulo]]. Els més menuts practiquen jocs tradicionals a l'aire lliure: botar a la corda, jocs de pilota, carreres al camp, etc...

== Frases i dits valencians ==

{{Cita|Ací me pica, ací me cou, el dia de Pasqua t'esclafe l'ou.|Referint-se a la [[mona de Pasqua]]}}

{{Cita|Ací me pica, ací me cou, ací me menge la mona i ací trenque l'ou|Referint-se a la [[mona de Pasqua]]}}

== Vore també ==
* [[Semana Santa]]
* [[Quaresma]]
* [[Dumenge de Rams]]
* [[Dissabte de Glòria]]
* [[Dumenge de Resurrecció]]
* [[Cachirulo]]
* [[Mona de Pasqua]]
* [[Ou de Pasqua]]
* [[Resurrecció de Jesús]]
* [[Llesques en ou]]
* [[La Tarara]]

[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festivitats]]
[[Categoria:Celebracions internacionals]]
[[Categoria:Pasqua]]

Pasqua

2026-04-28T17:35:05Z

Xavier:

[[File:Resurrection.JPG|thumb|right|250px|<center>Quadro representant la Resurrecció de Crist, de Piero della Francesca</center>]]

[[Archiu:PASSQUA2022-2.jpg|thumb|250px|Processó de [[Valéncia]] del Dumenge de Pasqua]]

La '''pasqua''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''pascha'') és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en [[anglés]], ''Easter'' prové del nom de la deesa anglo-saxona de la [[primavera]] dita ''Oaster'' o ''Easter''.

La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la [[primavera]] (començant el [[21 de març]])

== Etimologia ==

La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que al mateix temps és un préstam de l'arameu ''פסחא'' (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea ''פסח'' (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".

La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".

== La Pasqua en el Regne de Valéncia ==

La Pasqua en el [[Regne de Valéncia]] (actualment, [[Comunitat Valenciana]]) és una celebració molt popular. Combina elements religiosos, costums familiars i activitats a l'aire lliure que s'han transmés durant generacions.

Despuix del [[Dumenge de Resurrecció]] s'inicien uns dies festius coneguts com [[Dilluns de Pasqua]] i la festivitat de Sant Vicent Ferrer. Estos dies s'associen a excursions al camp, jocs tradicionals i menjars compartits:

* La [[Mona de Pasqua]] és una tradició en sigles d'història. Aixina com trencar l'ou de la Mona en la front d'atra persona.
* Eixir al camp, una costum social.
* Jocs i tradicions populars, com jugar a les cartes o volar el [[cachirulo]]. Els més menuts practiquen jocs tradicionals a l'aire lliure: botar a la corda, jocs de pilota, carreres al camp, etc...

== Frases i dits valencians ==

{{Cita|Ací me pica, ací me cou, el dia de Pasqua t'esclafe l'ou.|Referint-se a la [[mona de Pasqua]]}}

{{Cita|Ací me pica, ací me cou, ací me menge la mona i ací trenque l'ou|Referint-se a la [[mona de Pasqua]]}}

== Vore també ==
* [[Semana Santa]]
* [[Quaresma]]
* [[Dumenge de Rams]]
* [[Dissabte de Glòria]]
* [[Dumenge de Resurrecció]]
* [[Cachirulo]]
* [[Mona de Pasqua]]
* [[Ou de Pasqua]]
* [[Resurrecció de Jesús]]
* [[Llesques en ou]]
* [[La Tarara]]

[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festivitats]]
[[Categoria:Celebracions internacionals]]
[[Categoria:Pasqua]]

Roberto Bautista Agut

2026-04-28T17:06:18Z

Xavier: /* Enllaços externs */

{{Biografia|
| nom = Roberto Bautista Agut
| image = [[Image:Roberto Bautista Agut (16239631169).jpg|250px|Roberto Bautista Agut en l'any [[2014]]]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = [[Deportiste]] i [[teniste]]
| data_naix = [[14 d'abril]] [[1988]]
| lloc_naix = [[Bell Lloc del Pla]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Roberto Bautista Agut''' ([[Bell Lloc del Pla]], [[província de Castelló]], [[14 d'abril]] [[1988]]) és un [[deportiste]] i [[teniste]] professional [[Comunitat Valenciana|valencià]], l'actual número 12 de la classificació [[ATP]], en la categoria individual. Ha alcançat a estar entre els 10 primers de la classificació ATP, lo que se diu "Top Ten".

En abril de l'any [[2026]], Roberto Bautista anuncià la seua retirada del tenis professional a l'acabar la temporada d'eixe any. Als seus 38 anys, el castellonenc, ex número 9 mundial i peça clau en la Copa Davis 2019, tancarà una gran carrera en 12 títuls ATP.

== Trayectòria deportiva ==

Considerat en la seua adolescència com una de les més fermes promeses del tenis espanyol, en l'any [[2009]] va ser guanyador d'una medalla d'[[or]] i una atra de [[bronze]] en els [[Jocs Mediterràneus]], celebrats en [[Pescara]] ([[Itàlia]]). No obstant, va tindre que esperar fins als 24 anys per a ingressar entre els cent primers tenistes de la classificació mundial, lo que va conseguir despuix d'alçar-se en tres victòries en la categoria ''Challenger''. Va véncer el seu primer torneig ''ATP World Tour'' en [[2014]], any en el que alcançaria el seu millor rànquing fins hui (14º) i el premi al teniste en millor progressió de la temporada.

Roberto és un teniste solvent en totes les superfícies, en un servici precís (va liderar l'estadística ATP de percentage de primeres tretes en l'any [[2013]]), una dreta potent i un eficaç colp pla. És el primer i únic teniste espanyol més jove que [[Rafa Nadal]], en ingressar al ''Top 30''.

Roberto Bautista és la segona raqueta nacional a soles superat per [[Rafa Nadal]]. En [[octubre]] de l'any [[2016]] va alcançar la primera final d'un Masters 1000, en Shanghai (China), a on va perdre davant l'escocés [[Andy Murray]], número 2 del món i que ha alcançat ser el nº 1 a finals de l'any 2016, en dos sets 7-6 (7-1) i 6-1. En eixe torneig va derrotar en semifinals al nº 1 en eixe moment, el serbi [[Novaj Djokovic]], per 6-4 i 6-4, en la que ha segut la victòria més important de la seua carrera fins al moment. Eixa victòria l'ha portat al seu millor ranking mundial, nº 13, rellevant a [[David Ferrer]] com a millor segon espanyol.

Roberto Bautista ha alcançat tres finals, en les que ha conseguit dos títuls, en Auckland i Sofia. També ha segut i és seleccionat per a representar a [[Espanya]] en la [[Copa Davis]].

En l'any [[2019]] guanya el torneig de Doha ([[Catar]]), nomenat ''Catar ExxonMobil Open'', al superar a [[Tomas Berdych]] en la final (6-4, 3-6 y 6-3) i despuix d'haver eliminat en semifinals al nº 1 del ranking ATP en eixe moment, [[Novak Djokovic]]. En [[agost]] de 2019, en el Masters 1000 de Cincinnati, al passar la tercera ronda, Roberto Bautista alcança, als 31 anys, el "Top 10" de la ATP, al guanyar al serbi Miomir Kecmanovic per 6-1 i 6-2.

El 19 de febrer de l'any [[2022]] torna a guanyar el torneig de Doha (ATP 250), de superfície dura, contra Nikoloz Basilashvili per 6-3 i 6-4. I el 30 de juliol d'eixe mateix any guanya el torneig de Kitzbüel (ATP 250), superfície de terra batuda, contra Filip Misolic per 6-2 i 6-2.

== Característiques ==

[[Archiu:Robertocs.jpg|thumb|250px|Roberto Bautista]]

Roberto té un joc complet. La seua treta és molt confiable i és molt ràpit en la cancha. Té un colp net més pla en abdós costats i el seu joc és més adequat per a pistes dures (en comparació a molts dels seus compatriotes espanyols). En el colp de dreta, que és la seua arma principal, li pega en la cara de la raqueta per a un colp més pla (en lloc del colp liftat de Nadal). Ell és bo en atac i en defensa.

Roberto Bautista té cinc coses que el diferèncien del restant dels tenistes espanyols.

1. Juga sense quasi efectes. En el tenis espanyol sempre han segut molt importants els colps ''liftats'', o siga d'efecte. Bautista rara volta utilisa eixos colps.

2. La terra batuda es la seua pijor superfície per als tenistes espanyols. Bautista és una excepció, els seus millors resultats s'han donat en pistes dures.

3. La seua maduració fon molt tardana. Bautista té 28 anys pero tampoc porta molts anys en l'élit. No va arribar al ''Top 100'' fins a l'agost de [[2012]]. Per eixemple, Feliciano, Ferrer, Nadal o Verdasco foren molt abans.

4. Home de gel. És complicat vore a Roberto Bautista perdre els nervis o mostrar cap sentiment en la pista.

5. Està entre dos generacions. Roberto és el próxim relleu del tenis espanyol. Mentres arriben els chics dels anys 95, 96 i 97, Bautista està cridat a liderar el tenis espanyol.

== Bibliografia ==

* Sidro, Xavi. ''Revista RC (Radio Castellón), Noviembre 2016, nº 4.''

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Roberto Bautista-Agut}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Bautista_Agut Roberto Bautista en Wikipedia]
* [http://robertobautista.com/ Web de Roberto Bautista]
* [https://valencianews.es/deportes/roberto-bautista-agut-conquista-doha-els-reixos-del-deport-valencia/ Roberto Bautista Agut conquista Doha, els reixos del deport valencià - ''Valencia News'']
* [https://www.abc.es/deportes/tenis/abci-bautista-brillante-campeon-doha-201901051815_noticia.html Bautista, brillante campeón de Doha - ''ABC'']
* [https://www.marca.com/tenis/masters-1000-cincinnati/2019/08/15/5d55c093268e3e162c8b45e3.html Un arrollador Bautista alcanza el 'top ten' - ''Marca'']
* [https://www.rtve.es/deportes/20260416/roberto-bautista-retirada-final-temporada-2026/17026610.shtml Roberto Bautista anuncia su retirada a final de 2026: "Quiero disfrutar de cada torneo de forma diferente" - RTVE]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deports]]
[[Categoria:Tenis]]

Roberto Bautista Agut

2026-04-28T17:02:23Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Roberto Bautista Agut
| image = [[Image:Roberto Bautista Agut (16239631169).jpg|250px|Roberto Bautista Agut en l'any [[2014]]]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = [[Deportiste]] i [[teniste]]
| data_naix = [[14 d'abril]] [[1988]]
| lloc_naix = [[Bell Lloc del Pla]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Roberto Bautista Agut''' ([[Bell Lloc del Pla]], [[província de Castelló]], [[14 d'abril]] [[1988]]) és un [[deportiste]] i [[teniste]] professional [[Comunitat Valenciana|valencià]], l'actual número 12 de la classificació [[ATP]], en la categoria individual. Ha alcançat a estar entre els 10 primers de la classificació ATP, lo que se diu "Top Ten".

En abril de l'any [[2026]], Roberto Bautista anuncià la seua retirada del tenis professional a l'acabar la temporada d'eixe any. Als seus 38 anys, el castellonenc, ex número 9 mundial i peça clau en la Copa Davis 2019, tancarà una gran carrera en 12 títuls ATP.

== Trayectòria deportiva ==

Considerat en la seua adolescència com una de les més fermes promeses del tenis espanyol, en l'any [[2009]] va ser guanyador d'una medalla d'[[or]] i una atra de [[bronze]] en els [[Jocs Mediterràneus]], celebrats en [[Pescara]] ([[Itàlia]]). No obstant, va tindre que esperar fins als 24 anys per a ingressar entre els cent primers tenistes de la classificació mundial, lo que va conseguir despuix d'alçar-se en tres victòries en la categoria ''Challenger''. Va véncer el seu primer torneig ''ATP World Tour'' en [[2014]], any en el que alcançaria el seu millor rànquing fins hui (14º) i el premi al teniste en millor progressió de la temporada.

Roberto és un teniste solvent en totes les superfícies, en un servici precís (va liderar l'estadística ATP de percentage de primeres tretes en l'any [[2013]]), una dreta potent i un eficaç colp pla. És el primer i únic teniste espanyol més jove que [[Rafa Nadal]], en ingressar al ''Top 30''.

Roberto Bautista és la segona raqueta nacional a soles superat per [[Rafa Nadal]]. En [[octubre]] de l'any [[2016]] va alcançar la primera final d'un Masters 1000, en Shanghai (China), a on va perdre davant l'escocés [[Andy Murray]], número 2 del món i que ha alcançat ser el nº 1 a finals de l'any 2016, en dos sets 7-6 (7-1) i 6-1. En eixe torneig va derrotar en semifinals al nº 1 en eixe moment, el serbi [[Novaj Djokovic]], per 6-4 i 6-4, en la que ha segut la victòria més important de la seua carrera fins al moment. Eixa victòria l'ha portat al seu millor ranking mundial, nº 13, rellevant a [[David Ferrer]] com a millor segon espanyol.

Roberto Bautista ha alcançat tres finals, en les que ha conseguit dos títuls, en Auckland i Sofia. També ha segut i és seleccionat per a representar a [[Espanya]] en la [[Copa Davis]].

En l'any [[2019]] guanya el torneig de Doha ([[Catar]]), nomenat ''Catar ExxonMobil Open'', al superar a [[Tomas Berdych]] en la final (6-4, 3-6 y 6-3) i despuix d'haver eliminat en semifinals al nº 1 del ranking ATP en eixe moment, [[Novak Djokovic]]. En [[agost]] de 2019, en el Masters 1000 de Cincinnati, al passar la tercera ronda, Roberto Bautista alcança, als 31 anys, el "Top 10" de la ATP, al guanyar al serbi Miomir Kecmanovic per 6-1 i 6-2.

El 19 de febrer de l'any [[2022]] torna a guanyar el torneig de Doha (ATP 250), de superfície dura, contra Nikoloz Basilashvili per 6-3 i 6-4. I el 30 de juliol d'eixe mateix any guanya el torneig de Kitzbüel (ATP 250), superfície de terra batuda, contra Filip Misolic per 6-2 i 6-2.

== Característiques ==

[[Archiu:Robertocs.jpg|thumb|250px|Roberto Bautista]]

Roberto té un joc complet. La seua treta és molt confiable i és molt ràpit en la cancha. Té un colp net més pla en abdós costats i el seu joc és més adequat per a pistes dures (en comparació a molts dels seus compatriotes espanyols). En el colp de dreta, que és la seua arma principal, li pega en la cara de la raqueta per a un colp més pla (en lloc del colp liftat de Nadal). Ell és bo en atac i en defensa.

Roberto Bautista té cinc coses que el diferèncien del restant dels tenistes espanyols.

1. Juga sense quasi efectes. En el tenis espanyol sempre han segut molt importants els colps ''liftats'', o siga d'efecte. Bautista rara volta utilisa eixos colps.

2. La terra batuda es la seua pijor superfície per als tenistes espanyols. Bautista és una excepció, els seus millors resultats s'han donat en pistes dures.

3. La seua maduració fon molt tardana. Bautista té 28 anys pero tampoc porta molts anys en l'élit. No va arribar al ''Top 100'' fins a l'agost de [[2012]]. Per eixemple, Feliciano, Ferrer, Nadal o Verdasco foren molt abans.

4. Home de gel. És complicat vore a Roberto Bautista perdre els nervis o mostrar cap sentiment en la pista.

5. Està entre dos generacions. Roberto és el próxim relleu del tenis espanyol. Mentres arriben els chics dels anys 95, 96 i 97, Bautista està cridat a liderar el tenis espanyol.

== Bibliografia ==

* Sidro, Xavi. ''Revista RC (Radio Castellón), Noviembre 2016, nº 4.''

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Roberto Bautista-Agut}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Bautista_Agut Roberto Bautista en Wikipedia]
* [http://robertobautista.com/ Web de Roberto Bautista]
* [https://valencianews.es/deportes/roberto-bautista-agut-conquista-doha-els-reixos-del-deport-valencia/ Roberto Bautista Agut conquista Doha, els reixos del deport valencià - ''Valencia News'']
* [https://www.abc.es/deportes/tenis/abci-bautista-brillante-campeon-doha-201901051815_noticia.html Bautista, brillante campeón de Doha - ''ABC'']
* [https://www.marca.com/tenis/masters-1000-cincinnati/2019/08/15/5d55c093268e3e162c8b45e3.html Un arrollador Bautista alcanza el 'top ten' - ''Marca'']

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deports]]
[[Categoria:Tenis]]
[[Categoria:Bell Lloc del Pla]]

Prince

2026-04-27T18:10:06Z

Xavier:

Prince

2026-04-27T18:08:51Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Prince Rogers Nelson''', conegut artísticament com a '''Prince''' (Minneapolis, Minnesota, Estats Units, 7 de juny de 1958 - Chanhassen, Minnesota, Estats Units, 21 d'abril de 2016), fon un cantant, compositor, ballarí, lletriste, empresari, productor i músic nortamericà. Conegut pel seu eclèctic treball, la seua extravagant posada en escena, vestuari i aspecte; la seua vida plena de polèmiques i el seu amp…»

Antoni Ruiz Negre

2026-04-27T16:59:04Z

Xavier: /* Traduccions */

{{Biografia|
| nom = Antoni Ruiz Negre
| image = [[Archiu:Antoniruizn.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste i escritor.
| data_naix = [[1938]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Ruiz Negre''' ([[Valéncia]], [[1938]]), és un periodiste, escritor i dramaturc teatral [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==
Antoni Ruiz Negre naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], i encara que s'ha desenrollat en el camp del periodisme i la narrativa, ha dedicat la major part de sa vida professional a la creació de lliteratura dramàtica.

Realisa els seus primers treballs lliteraris en la década dels anys xixanta en el camp del periodisme i la narrativa. De manifesta inquietut pel fet escènic, crea la Taula Valenciana d'Autors Teatrals en l'any [[1990]], presidint-la fins a [[1996]].

És membre de l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya i de l'Associació d'Autors de Teatre de Madrit, en la qual eixercí distints càrrecs directius de [[1993]] a [[1998]]. Pertany aixina mateix a l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

Autor prolífic, la seua producció s'acosta al centenar d'obres escrites de les quals, ne porta estrenades quarantanou, que contemplen de la comèdia al drama, passant per l'intriga, la série negra, o el café-teatre. Conta en dotze premis lliteraris de diverses categories. Una trentena de llibres editats fins al moment, contenen cinquanta obres de la seua autoria, algunes d'elles traduïdes a diversos idiomes. La seua obra ha arribat a llocs tan lluntants de la seua residència com Portugal, Eslovàquia, Uruguai, Argentina, Chile i alguns Estats de Nortamèrica, a on s'ha utilisat el seu teatre com a tesis en rellevants seminaris en universitats com la Brown University Providence de [[Rhode Island]]; la University of Cincinnati de [[Ohio]] o la UCF de Orlando de [[Florida]].

Ha obtingut onze premis lliteraris per la seua obra escrita. En l'any [[2010]] fon guardonat per l'Associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]] en el [[Premis Fadrí|premi Fadrí]] "Josep Mª Guinot a les lletres valencianes".

És autor dels diccionaris de [[llengua valenciana]]: ''Diccionari de sinonims, idees afins i contraris'' ([[Editorial del Senia al Segura]]) i ''Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims'', editat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

[[Archiu:1993 Kiel Fidela Hundo 2.jpeg|thumb|200px|Portada de ''Kiel Fidela Hundo'']]
[[Archiu:Efemeri.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
[[Archiu:Aruizne.jpg|thumb|200px|XXXI jornades AELLVA]]
[[Archiu:Ruiznegre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]

== Obra ==
=== Teatre ===
==== En valencià ====
* 1992 - ''Tres comedies curtes (I): ¡A mi, no!; Navellos, 18; L'hostal del Llorer''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 978-84-604-2679-0
* 1993 - ''Seqüestrades: comedia dramatica en dos actes''. Junta Central Fallera. ISBN: 978-84-606-1578-1
* 1993 - ''Com un gos fidel: comedia en dos actes''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-48-3
* 1994 - ''Tres comedies curtes (II) La foto; Que estem esperant-la; Paella de marisc''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals.
* 1995 - ''Blanc de negre''. Acció Bibliogràfica Valenciana. ISBN: 978-84-920569-2-7
* 1999 - ''Teatre d'intriga: Com un dolç molt amarc; Ad este costat de la llinia; En tot el cor''. Acció Bibliogràfica Valenciana. ISBN: 978-84-95245-02-1
* 2001 - ''¡Quína familia!'' Taula Valenciana d’Autors Teatrals. ISBN: 84-931034-1-1
* 2003 - ''Trilogia de la coentor: La foto; Felisa; Benibufit''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 84-931034-7-0
* 2005 - «Quant més amigues», dins ''15 anys, monolecs''. Taula Valenciana d’Autors Teatrals - [[Diputació Provincial de Valéncia|Diputació de Valéncia]]. ISBN: 978-84-932597-7-8
* 2005 - «Selena», dentro de ''Goles en clam''. Editorial L'Oronella. ISBN: 978-84-89737-77-8
* 2006 - ''Tres comèdies curtes (III): Divorciades; Fondos reservats: L'infern''. Taula Valenciana d'Autors Teatrals. ISBN: 84-935513-0-9
* 2012 - ''Antologia de comèdies teatrals d'Antoni Ruiz Negre''. Edicions Mosseguello. ISBN: 978-84-940548-2-2

==== En castellà ====
* 1993 - ''Un denario de cobre: comedia en dos actos''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-01-9
* 1995 - ''Él no lo haría''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-12-5
* 2002 - «La broma», dentro de ''Maratón de monólogos 2002''. Asociación de Autores de Teatro. ISBN: 978-84-88659-28-6
* 2003 - «Selena», dentro de ''Maratón de monólogos 2003''. Asociación de Autores de Teatro. ISBN: 978-84-88659-39-2
* 2000 - ''Trío de hecho''. Albufera literaria, S.L. ISBN: 978-84-607-0604-5
* 2002 - ''Me vuelvo a casa''. Asociación Autores Teatro. ISBN: 84-88659-33-4

==== En esperanto ====
* 1993 - ''Kiel fidela hundo''. Ediciones Antonio Ruiz Negre. ISBN: 978-84-88563-05-7
* 2003 - ''Intrigo-teatro''. Grupo Esperanto de Valencia. ISBN: 978-84-607-8334-3

=== Narrativa ===
* 2000 - ''Del meu recort''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-65-0
* 2000 - «¿Que no coneix a Ramon?» dentro de ''Clams de vida''. AELLVA, L'Oronella. ISBN: 978-84-89737-71-6
* 2009 - «Assistenta per hores», dentro de ''Clams en llibertat''. L'Oronella. ISBN: 978-84-96472-34-1
* 2020 - ''L'hort dels transits i atres relats breus''. Edicions Mosseguello, Castelló.

=== Llingüística ===
* 1994 - ''Diccionari de sinònims, idees afins i contraris''. Del Senia al Segura. ISBN: 978-84-85446-51-3
* 2004 - ''Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims''. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. ISBN: 978-84-96068-56-8

=== Atres publicacions ===
* 2014 - ''Efemèrides i curiositats valencianes''. [[Edicions Mosseguello]]. ISBN: 978-84-940548-6-0.
* 2022 - ''3000 efemèrides i curiositats valencianes''. Edicions Mosseguello. ISBN: 978-84-125453-5-7.

=== Traduccions ===
* 2017 - ''El Quixot'' ([[Edicions Mosseguello]], 2017), traducció al valencià de "El Quijote" d'Alonso Fernández de Avellaneda. El Segon tom de l'ingeniós cavaller En Quixot de la Mancha, que conté sa tercera eixida i és la quinta part de les seues aventures. Antoni Ruiz Negre, s'encarregà de la seua traducció.
* 2019 - ''Llazeret de Tormes'' ([[Edicions Mosseguello]], 2019), traducció a la llengua valenciana de la novela en castellà, anònima, titulada ''La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades'' o simplement, ''El lazarillo de Tormes''.

== Premis i distincions ==
Ha obtingut onze premis lliteraris per la seua obra escrita.

* En l'any [[2010]] fon guardonat per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona Vives de Castelló]] en el [[Premis Fadrí|premi Fadrí]] "Josep Mª Guinot a les lletres valencianes".
* L'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) li concedí el VII Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana ([[2023]]).

== Cites ==
{{Cita|He segut rebujat per escriure en normes de la RACV pels governants.|Entrevista a Antoni Ruiz Negre (AELLVA. La memòria dels escritors valencians, 30.12.2024)}}

== Vore també ==
* [[Taula Valenciana d’Autors Teatrals]] (TVAT)
* [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)

== Referències ==
* «Autor y colaboradores del Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims. Real Academia de Cultura Valenciana»
* Gómez García, Manuel (1996). El teatro de autor en España (1901-2000). Asociación de Autores de Teatro. p. 229. ISBN 978-84-88659-13-2
* «Ficha de la traducción de Arroz y tartana. Editorial L'Oronella»
* «Ficha de la traducción de Flor de mayo. Editorial L'Oronella»

== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antoni_Ruiz_Negre Antoni Ruiz Negre en Wikipedia]
* [http://www.ruiznegre.com/paginas/autor.htm Pàgina web d'Antoni Ruiz Negre]
* [http://valenciana.tv/tertulies-lliteraries-en-antoni-ruiz-negre-presentacio Entrevista a Antoni Ruiz Negre - Valenciana TV]
* [https://valencianews.es/cultura/antoni-ruiz-negre-premi-nacional-de-lliteratura-en-llengua-valenciana/ Antoni Ruiz Negre, premi nacional de lliteratura en llengua valenciana - ''Valencia News'']
* [https://www.culturavalenciana.es/antoni-ruiz-negre-premi-nacional-de-lliteratura-en-llengua-valenciana/ Antoni Ruiz Negre, Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/antoni-ruiz-negre-he-segut-rebujat-per-escriure-en-normes-de-la-racv-pels-governants/ Antoni Ruiz Negre: «He segut rebujat per escriure en normes de la RACV pels governants» - Cultura Valenciana]

=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=NOJE6oVfVTM Entrevista a [[Antoni Ruiz Negre]] - [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] - YouTube]

{{Plantilla:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Valencianistes]]
[[Categoria:Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana]]

Dolors Garcia Broch

2026-04-27T16:54:13Z

Xavier: /* Obres */

{{Biografia|
| nom = Maria Dolors Garcia Broch
| image = [[Archiu:Lola garcia broch.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mestra, empresaria i política
| data_naix = [[1938]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
Maria Dolors, Dolors o '''Lola Garcia Broch''' ([[Valéncia]], [[1938]]). Mestra, empresària i política [[Valencians|valenciana]]. Lola ha dedicat sa vida a la defensa de l'identitat dels valencians des de l'ensenyança, la política i des de diverses associacions culturals.

== Biografia ==
Maria Dolors Garcia Broch és llicenciada en Ciències de l'Educació per l'[[Universitat de Valéncia]] i Mestra d'Ensenyança Primària. És membre del Consell per a la Formació Professional. Va fer Oposicions al Cos de Mestres Nacionals obtenint el número en l'escalafó nacional. Va ser Tinent d'Alcalde Delegada d'Educació, Acció Cultural i Universitats Populars de l'[[Ajuntament de Valéncia]] i creadora i impulsora del Chèc Escolar implantat en la Ciutat que possibilita que famílies d'escàs nivell adquisitiu accedixquen a les millors Escoles Infantils, i que la seua mecànica està arreplegada en el llibre de la que és autora: ''El cheque escolar, dinámica de una decisión''.

=== L'ensenyança ===
Va fundar en l'any [[1956]] el ''Colege Garcia Broch'', en un principi baix el nom de ''Escuela de Párvulos y Enseñanza Primaria'' en el carrer Joaquín Costa nº 36 de la [[ciutat de Valéncia]]. Des de [[1970]] a [[1977]] àmplia les seues instalacions i entra en l'etapa de la nova Llei d'Ensenyança impartint Educació General Bàsica (E.G.B.).

En l'any [[1977]] el Colege es trasllada al carrer de Pere III el Gran baix la denominació de Centre d'Estudis García Broch, ya que amplia les seues ensenyances, iniciant la recentment autorisada pel Ministeri d'Educació, Formació Professional de Primer Grau en les especialitats d'Auxiliar Administratiu i Auxiliar Sanitari. I en [[1978]] solicita i obté autorisació oficial per a impartir la Formació Professional de Primer Grau, especialitat Auxiliar de Jardí d'Infància, sent el primer colege en Valéncia que ho impartix. En [[1980]] ya en plena expansió, el Centre amplia la seua oferta formativa en vistes a la contractació laboral de l'alumnat creant una efectiva bossa d'ocupació i una nova oferta acadèmica. La primera Escola d'Assafates i Relacions Públiques de Valéncia en el nom de G.B. Center tant per a Congressos com de vol. En [[juliol]] de l'any [[1996]] canvia la titularitat del Colege, encara que es manté baix la direcció de la seua fundadora i es conseguix l'autorisació per a impartir Educació Secundària Obligatòria (E.S.O) Concertada. En el curs [[2000]]-[[2001]] canvia la direcció pedagògica per jubilació de la seua fundadora.

Fon presidenta del Patronat d'Escoles Infantils durant els anys [[1991]] i [[1992]] i, durant la seua presidència, creà el chèc escolar. També fon presidenta del Patronat d'Escoles Populars.

Ha dedicat tot el seu temps, tant en la vida pública com en la privada, al desenroll intelectual i moral de centenars d'alumnes que varen passar per les seues aules.

=== La política ===
Va ser cofundadora del partit polític valencià [[Unió Valenciana]] (UV) junt a l'exalcalde de la [[ciutat de Valéncia]] (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'empresari [[Vicent González Lizondo]] i l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] l'any [[1982]], partit pel qual va ser regidora en l'[[Ajuntament de Valéncia]] entre els anys [[1986]] i [[1995]]. Garcia Broch va ser segona tinent d'alcalde i responsable de la regidoria d'Educació, Cultura i Política Llingüística en el primer govern de coalició de l'alcaldessa [[Rita Barberà]] ([[PPCV]]) i [[González Lizondo]] (UV), des de 1991 fins a que abandonà el govern i el partit per les desavenències en el seu cap de partit a finals del mateix any. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del [[Poble Valencià|poble valencià]], i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans.

Maria Dolors Garcia Broch, es va presentar com a cap de llista pel partit polític [[Coalició Valenciana]], que presidia [[Juan García Sentandreu]], a Les [[Corts Valencianes]] en les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig de l'any [[2007]] sent la quinta força política més votada pero sense obtindre representació.

En l'any [[2019]], es presenta en el lloc quint en la llista de la coalició de partits polítics [[Som Valencians en Moviment]] a l'[[Ajuntament de Valéncia]].

=== Escritora ===
En la seua etapa com a regidora municipal va publicar una ''Ortografia valenciana'', ''Història de Francesc de Vinatea'' tant en còmic com en narració històrica, ''Història dels Maulets'', ''Lluis Vives i el seu temps'', entre unes atres.

També ha publicat el ''Manual de Matemáticas fáciles para todos'' i ''El traje de los labradores valencianos'', en castellà. Ademés de multitut d'artículs en prensa i revistes de tema educatiu i valencià.

L'última obra publicada en llengua valenciana de Dolors Garcia Broch se titula ''[[Apunts d'Indumentaria Valenciana]]'' ([[Editorial Mosseguello]], [[Castelló]], [[2020]]). ISBN: 978-84-120339-4-6.

== Obres ==
[[Archiu:Llunaen.jpg|thumb|170px|Portada del llibre]]
És autora de vàries obres escrites en [[llengua valenciana]], com:
* ''Manual del pare valencianiste per a la defensa de l'Idioma Valencià''
* ''Contes de ma yaya''
* ''Nelo, el cuquet''
* ''Lluna en perigeu'' (2017)
* ''[[Apunts d'Indumentaria Valenciana]]'' ([[Editorial Mosseguello]], [[Castelló]], [[2020]]). ISBN: 978-84-120339-4-6.
* ''Depren i Coloreja: Nelo el cuquet'' (Grup d'Accio Valencianista, 2024) ISBN-10: ‎ 8485872282. ISBN-13: 978-84-858722-8-2.

== Reconeiximents ==
Està en possessió de diferents mencions honorífiques, entre les que cal destacar:
*Medalla d'[[Or]] de la [[RACV]]
*Medalla d'Or de [[Lo Rat Penat]]
*Premi Amilkar Barka del [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]]
*Premi Dama d'Elig [[1994]] del [[Grup de Dones Valencianes]]
*Palma Dorada 1994, Granera d'Or del [[Grup Cultural Llauradors de Torret]]
*Dama de l'[[Almoina de Sant Jordi]]
*Premi a la Llibertat d'Ensenyança de Oidel i Fundació Europea d'Educació i Llibertat
*Alcaldesa Honorífica de Marly

En l'any [[2016]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) li va concedir el [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2016 en reconeiximent a la seua llarga trayectòria en defensa de la cultura, l'identitat i dels interessos valencians.

== Enllaços externs ==
* [http://www.colegiogarciabroch.com/?page_id=7 Colegio García Broch]
* [http://www.colegiogarciabroch.com/?page_id=7 Biografia de Lola García Broch]
* [https://raonem.org/raonem-2/t01xe03-entrevista-lola-garcia-broch-una-familia-republicana/ Entrevista a Dolors Garcia Broch, una familia republicana - Raonem]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Empresaris valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Dolors Garcia Broch

2026-04-27T16:47:53Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Maria Dolors Garcia Broch
| image = [[Archiu:Lola garcia broch.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Mestra, empresaria i política
| data_naix = [[1938]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
Maria Dolors, Dolors o '''Lola Garcia Broch''' ([[Valéncia]], [[1938]]). Mestra, empresària i política [[Valencians|valenciana]]. Lola ha dedicat sa vida a la defensa de l'identitat dels valencians des de l'ensenyança, la política i des de diverses associacions culturals.

== Biografia ==
Maria Dolors Garcia Broch és llicenciada en Ciències de l'Educació per l'[[Universitat de Valéncia]] i Mestra d'Ensenyança Primària. És membre del Consell per a la Formació Professional. Va fer Oposicions al Cos de Mestres Nacionals obtenint el número en l'escalafó nacional. Va ser Tinent d'Alcalde Delegada d'Educació, Acció Cultural i Universitats Populars de l'[[Ajuntament de Valéncia]] i creadora i impulsora del Chèc Escolar implantat en la Ciutat que possibilita que famílies d'escàs nivell adquisitiu accedixquen a les millors Escoles Infantils, i que la seua mecànica està arreplegada en el llibre de la que és autora: ''El cheque escolar, dinámica de una decisión''.

=== L'ensenyança ===
Va fundar en l'any [[1956]] el ''Colege Garcia Broch'', en un principi baix el nom de ''Escuela de Párvulos y Enseñanza Primaria'' en el carrer Joaquín Costa nº 36 de la [[ciutat de Valéncia]]. Des de [[1970]] a [[1977]] àmplia les seues instalacions i entra en l'etapa de la nova Llei d'Ensenyança impartint Educació General Bàsica (E.G.B.).

En l'any [[1977]] el Colege es trasllada al carrer de Pere III el Gran baix la denominació de Centre d'Estudis García Broch, ya que amplia les seues ensenyances, iniciant la recentment autorisada pel Ministeri d'Educació, Formació Professional de Primer Grau en les especialitats d'Auxiliar Administratiu i Auxiliar Sanitari. I en [[1978]] solicita i obté autorisació oficial per a impartir la Formació Professional de Primer Grau, especialitat Auxiliar de Jardí d'Infància, sent el primer colege en Valéncia que ho impartix. En [[1980]] ya en plena expansió, el Centre amplia la seua oferta formativa en vistes a la contractació laboral de l'alumnat creant una efectiva bossa d'ocupació i una nova oferta acadèmica. La primera Escola d'Assafates i Relacions Públiques de Valéncia en el nom de G.B. Center tant per a Congressos com de vol. En [[juliol]] de l'any [[1996]] canvia la titularitat del Colege, encara que es manté baix la direcció de la seua fundadora i es conseguix l'autorisació per a impartir Educació Secundària Obligatòria (E.S.O) Concertada. En el curs [[2000]]-[[2001]] canvia la direcció pedagògica per jubilació de la seua fundadora.

Fon presidenta del Patronat d'Escoles Infantils durant els anys [[1991]] i [[1992]] i, durant la seua presidència, creà el chèc escolar. També fon presidenta del Patronat d'Escoles Populars.

Ha dedicat tot el seu temps, tant en la vida pública com en la privada, al desenroll intelectual i moral de centenars d'alumnes que varen passar per les seues aules.

=== La política ===
Va ser cofundadora del partit polític valencià [[Unió Valenciana]] (UV) junt a l'exalcalde de la [[ciutat de Valéncia]] (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'empresari [[Vicent González Lizondo]] i l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] l'any [[1982]], partit pel qual va ser regidora en l'[[Ajuntament de Valéncia]] entre els anys [[1986]] i [[1995]]. Garcia Broch va ser segona tinent d'alcalde i responsable de la regidoria d'Educació, Cultura i Política Llingüística en el primer govern de coalició de l'alcaldessa [[Rita Barberà]] ([[PPCV]]) i [[González Lizondo]] (UV), des de 1991 fins a que abandonà el govern i el partit per les desavenències en el seu cap de partit a finals del mateix any. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del [[Poble Valencià|poble valencià]], i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans.

Maria Dolors Garcia Broch, es va presentar com a cap de llista pel partit polític [[Coalició Valenciana]], que presidia [[Juan García Sentandreu]], a Les [[Corts Valencianes]] en les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig de l'any [[2007]] sent la quinta força política més votada pero sense obtindre representació.

En l'any [[2019]], es presenta en el lloc quint en la llista de la coalició de partits polítics [[Som Valencians en Moviment]] a l'[[Ajuntament de Valéncia]].

=== Escritora ===
En la seua etapa com a regidora municipal va publicar una ''Ortografia valenciana'', ''Història de Francesc de Vinatea'' tant en còmic com en narració històrica, ''Història dels Maulets'', ''Lluis Vives i el seu temps'', entre unes atres.

També ha publicat el ''Manual de Matemáticas fáciles para todos'' i ''El traje de los labradores valencianos'', en castellà. Ademés de multitut d'artículs en prensa i revistes de tema educatiu i valencià.

L'última obra publicada en llengua valenciana de Dolors Garcia Broch se titula ''[[Apunts d'Indumentaria Valenciana]]'' ([[Editorial Mosseguello]], [[Castelló]], [[2020]]). ISBN: 978-84-120339-4-6.

== Obres ==
[[Archiu:Llunaen.jpg|thumb|170px|Portada del llibre]]
És autora de vàries obres escrites en [[llengua valenciana]], com:
* ''Manual del pare valencianiste per a la defensa de l'Idioma Valencià''
* ''Contes de ma yaya''
* ''Nelo, el cuquet''
* ''Lluna en perigeu'' (2017)
* ''[[Apunts d'Indumentaria Valenciana]]'' ([[Editorial Mosseguello]], [[Castelló]], [[2020]]). ISBN: 978-84-120339-4-6.

== Reconeiximents ==
Està en possessió de diferents mencions honorífiques, entre les que cal destacar:
*Medalla d'[[Or]] de la [[RACV]]
*Medalla d'Or de [[Lo Rat Penat]]
*Premi Amilkar Barka del [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]]
*Premi Dama d'Elig [[1994]] del [[Grup de Dones Valencianes]]
*Palma Dorada 1994, Granera d'Or del [[Grup Cultural Llauradors de Torret]]
*Dama de l'[[Almoina de Sant Jordi]]
*Premi a la Llibertat d'Ensenyança de Oidel i Fundació Europea d'Educació i Llibertat
*Alcaldesa Honorífica de Marly

En l'any [[2016]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) li va concedir el [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2016 en reconeiximent a la seua llarga trayectòria en defensa de la cultura, l'identitat i dels interessos valencians.

== Enllaços externs ==
* [http://www.colegiogarciabroch.com/?page_id=7 Colegio García Broch]
* [http://www.colegiogarciabroch.com/?page_id=7 Biografia de Lola García Broch]
* [https://raonem.org/raonem-2/t01xe03-entrevista-lola-garcia-broch-una-familia-republicana/ Entrevista a Dolors Garcia Broch, una familia republicana - Raonem]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Empresaris valencians]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Pablo Hernández

2026-04-26T10:22:21Z

Xavier: /* Trayectòria */

{{Ficha de futboliste
|nombre = Pablo Hernández
|imagen = [[File:Pablo Hernández baló.jpg|200px]]
|nombrecompleto = Pablo Hernández Domínguez
|data_de_naiximent = [[11 d'abril]] de [[1985]] ({{edat|11|04|1985}})
|ciutat_de_naiximent = [[Castello]]
|país_de_naiximent = [[Espanya]]
|malnom = ''Pablito'', Pablo H
|minibandera = {{bandera|Spain}}
|club = [[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|posició = [[Davanter]]
|partits_internacionals = 4
|gols = 1 <small>([[Seleccio de fútbol d'Espanya|Seleccio espanyola]])</small>
|altura = 1.73
|any_debut = [[2006]]
|any_retir =
|clubdebut = [[CD Onda|Onda]]
}}

'''Pablo Hernández Domínguez''' ([[Castelló]], [[11 d'abril]] de [[1985]]) és un [[futboliste|exfutboliste]] internacional i entrenador valencià. Ha jugat en diferents equips, abans de retirar-se del fútbol professional, jugà d'extrem dret i en l'equip britànic [[Swansea City Association Football Club|Swansea City]] de la ciutat [[Gales|galesa]] de [[Swansea]], que participa en la [[Premier League]] i acabà la seua carrera de futboliste en el club de la seua ciutat natal, el [[CD Castelló]], durant les temporades 2021-2022 i 2022-2023.

== Trayectòria ==
Pablo Hernández és un futboliste que donà els seus primers passos en l'equip [[AVV Rafalafena]] del barri del mateix nom de la ciutat de [[Castello de la Plana]]. S'incorporà a continuació a les categories inferiors del [[CD Castelló]], i despuix del seu pas per l'equip jovenil del [[Valéncia CF]] fon cedit durant la temporada 2004/2005 a l'equip de la seua localitat, el [[CD Onda]].

Posteriorment jugà dos temporades en el [[Valéncia CF Mestalla]], filial del [[Valéncia CF]], aplegant a debutar en el primer equip en l'ultima jornada de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2005/06|2005/06]] front a [[Club Atletic Osasuna|Osasuna]]. Durant la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2006/07|2006/07]], se convertí en el màxim golejador del [[Valéncia CF Mestalla|seu equip]] fins que en el mercat d'hivern firmà la seua cessió al [[Càdis CF]].

En l'any [[2007]] fon traspassat al [[Getafe CF]] com part del pagament del Valéncia CF pel fichaje de [[Alexis Ruano]] per l'equip valencianiste. El Valéncia CF se reservà una opció de recompra de 1 milló d'euros durant el primer any i de 2 millons durant el segon any. En [[giner]] de [[2008]] el club valencià eixercix l'opció de compra i Pau firma per als proxims 6 anys.<ref>[http://www.marca.com/edicion/marca/fútbol/1adivision/valencia/es/desenroll/1081828.html El Valéncia pagarà un milló per a recuperar a Pau Hernández] en Marca.com.</ref> S'incorporarà al [[Valencia CF]] en [[estiu]] d'eixe mateix any, despuix de finalisar la temporada en el [[Getafe CF]].<ref>{{cita web | autor = ''web oficial Valencia CF'' | any = 2008| url = http://217.116.5.146/noticies/prelimin.asp?idnoticia=15825&idioma=1&IdBanner=Aleatorio| titul = Pau Hernández, nou jugador del Valéncia CF per a les proximes sis temporades}}</ref>

En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2008/09|2008/09]] partia com suplent de l'interior dret titular de l'equip, que era [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]], pero alternaren titularitats i se convertí en un dels canvis més repetits pel tècnic [[Unai Emery]] durant els partits al retirar al futboliste andalús per a donar entrada a Pau en el terreny de joc. Esta situació se repetí durant les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2009/10|2009/10]] i [[Primera Divisió d'Espanya 2010/11|2010/11]], en les que Pau superà a [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] en la titularidad de l'equip i alcançà inclús l'internacionalitat en la [[Seleccio espanyola de fútbol]] per a disputar la [[Copa FIFA Confederacions 2009]].<ref name=sustIni>{{cita web |url= http://www.as.com/fútbol/articule/pablo-hernandez-substituix-iniesta/20090605dasdasftb16/Tes |título= Pau Hernández substituïxa Iniesta |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[As (periodic)|As]] |fecha= 5 de juny de 2009 }}</ref>

En l'estiu de l'any [[2011]] el Valéncia CF ven a [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] al [[Málaga CF]], lo que deixava en principi a Pau com interior dret titular. L'atre interior dret de l'equip era el jove francés internacional algeri [[Sofiane Feghouli]] que aplegava despuix d'una cessió en la [[VT Almería]]. Ya sense la rivalitat en [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] era el moment de que Pau s'afiançara en l'onze titular i fora aquell futboliste que aplegà a ser internacional, pero el seu baix rendiment tant en partits com entrenaments feu que el titular indiscutible fora [[Sofiane Feghouli]], quedant Pau rellevat a la suplencia.

En la pretemporada de l'estiu de l'any [[2012]], en el nou tècnic [[Mauricio Pellegrino]], és animat pel propi entrenador a continuar en la plantilla lluitant per la titularidad, pero Pau declarava no sentir-se a gust i rebe una oferta del que fora el seu entrenador en el [[Getafe CF]], el danés [[Michael Laudrup]], tècnic del [[Swansea City AFC]] de la [[Premier League]]. En [[30 d'agost]] de [[2012]] se fa oficial el seu traspàs al club gales per una sifra propenca als 7 millons d'euros.<ref>{{cita web |url= http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-2195666/Swansea-agree-5-5m-fee-Pau-Hernandez-Valencia.html |título= Swansea agree £5.5m fee for instant Sinclair replacement in Spanish winger Hernandez |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[Daily Mail]] |fecha= 30 d'agost de 2012 |idioma= angles }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.europapress.es/deports/fútbol-00162/noticia-fútbol-valencia-traspassa-pablo-hernandez-swansea-20120830165140.html |título= El Valencia traspassa a Pau Hernández al Swansea |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[Europa Press]] |fecha= 30 d'agost de 2012 }}</ref>

== Selecció nacional ==
El [[5 de juny]] de [[2009]], fon convocat per primera volta en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] per a disputar la [[Copa FIFA Confederacions 2009|Copa Confederacions]].<ref name=sustIni /> D'esta manera el [[20 de juny]] de [[2009]] debutà en l'equip nacional en el trobament que ho enfrontà a {{sel|Sudáfrica}} al substituir al seu companyer [[Davit Vila]] en el minut 60.<ref>[http://www.adn.es/local/valencia/20090621/NWS-0635-Hernandez-Pau-valencianiste-convertix-seleccion.html Pau Hernández debuta seleccio]</ref>

=== Gols com internacional ===
{| class="wikitable" style="font-size:90%"
! # !! Data !! Lloc !! Rival !! Gol !! Resultat !! Competicio
|-
| 1. || 18 de novembre de 2009 || [[Estadi Ernst Happel]], [[Viena]], [[Àustria]]|| {{fb|AUT}} || 1–5 || 1–5 || [[Partit amistos|Amistos]]
|-
|}

=== Tornejos internacionals ===

{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="200"|Club
!width="200"|Copa
!width="125"|Seu
|-align=center
|{{ESP}}
|[[Copa FIFA Confederacions 2009]]
|{{RSA}}
|}

== Clubs ==
*Actualisat el [[10 de juny]] de [[2013]]. Estes estadístiques són valides fins dita data.
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="190"|Club
!width="170"|Païs
!width="120"|Any
!width="50"|Partits
!width="50"|Gols
|-align=center
|[[CD Castello]]
|{{ESP}}
|[[1997]]-[[2003]]
|126
|65
|-align=center
|-align=center
|[[CD Ona|Ona]]
|{{ESP}}
|[[2004]]-[[2005]]
|28
|5
|-align=center
|[[Valencia CF B]]
|{{ESP}}
|[[2004]]-[[2007]]
|16
|4
|-align=center
|[[Valencia CF]]
|{{ESP}}
|[[2005]]-[[2006]]
|1
|0
|-align=center
|[[Cadis Club de Fútbol|Cadis]]
|{{ESP}}
|[[2006]]-[[2007]]
|22
|4
|-align=center
|[[Getafe CF|Getafe]]
|{{ESP}}
|[[2007]]-[[2008]]
|43
|8
|-align=center
|[[Valencia CF|Valencia]]
|{{ESP}}
|[[2008]]-[[2012]]
|154
|24
|-align=center
|[[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|{{GAL}}
|[[2012]]-
|19
|3
|}

== Palmarés ==
=== Campeonats nacionals ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="160"|Titul
!width="140"|Club
!width="140"|Païs
!width="95"|Any
|-align=center
|[[Copa de la Lliga d'Anglaterra|Copa de la Lliga]]
|[[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|{{GAL}}
|[[Copa de la Lliga d'Anglaterra 2012-13|2013]]
|}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.pablohernandez19.com Pagina web oficial de Pau Hernández]
* [http://www.lfp.es/?tabid=113&Controltype=fju&cj=7671&d=1&t=111 Pau Hernández en www.lfp.es]
* [http://www.lasprovincias.es/castellon/20080502/deports/villareal/molts-clubs-deberian-prendre-20080502.html Entrevista Pau Hernández en Las Provincias]
* [http://www.lasprovincias.es/castellon/20080502/deports/castellon/seria-bonico-jugar-castalia-20080502.html Atra entrevista Pau Hernández en Las Provincias]
* [http://www.llevant-emv.com/deports/2010/09/06/hara-extrano-vore-vila-mestalla-camiseta/736592.html Entrevista a Pau Hernández en Llevant, naixcut en Ona]

{{NF|1985||Hernandez Dominguez, Pau}}

[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria:Ondenses]]
[[Categoria:Futbolistes de la província de Castelló]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol Mestalla]]
[[Categoria:Futbolistes del Cadis Club de Fútbol]]
[[Categoria:Futbolistes del Getafe Club de Fútbol]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol en els anys 2000]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol en els anys 2010]]
[[Categoria:Futbolistes del Club Deportiu Ona]]
[[Categoria:Futbolistes de la selecció de fútbol d'Espanya en els anys 2000]]

Pablo Hernández

2026-04-26T10:18:15Z

Xavier:

{{Ficha de futboliste
|nombre = Pablo Hernández
|imagen = [[File:Pablo Hernández baló.jpg|200px]]
|nombrecompleto = Pablo Hernández Domínguez
|data_de_naiximent = [[11 d'abril]] de [[1985]] ({{edat|11|04|1985}})
|ciutat_de_naiximent = [[Castello]]
|país_de_naiximent = [[Espanya]]
|malnom = ''Pablito'', Pablo H
|minibandera = {{bandera|Spain}}
|club = [[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|posició = [[Davanter]]
|partits_internacionals = 4
|gols = 1 <small>([[Seleccio de fútbol d'Espanya|Seleccio espanyola]])</small>
|altura = 1.73
|any_debut = [[2006]]
|any_retir =
|clubdebut = [[CD Onda|Onda]]
}}

'''Pablo Hernández Domínguez''' ([[Castelló]], [[11 d'abril]] de [[1985]]) és un [[futboliste|exfutboliste]] internacional i entrenador valencià. Ha jugat en diferents equips, abans de retirar-se del fútbol professional, jugà d'extrem dret i en l'equip britànic [[Swansea City Association Football Club|Swansea City]] de la ciutat [[Gales|galesa]] de [[Swansea]], que participa en la [[Premier League]] i acabà la seua carrera de futboliste en el club de la seua ciutat natal, el [[CD Castelló]], durant les temporades 2021-2022 i 2022-2023.

== Trayectòria ==
Pablo Hernández és un futboliste que donà els seus primers passos en l'equip [[AVV Rafalafena]] del barri del mateix nom de la ciutat de [[Castello de la Plana]]. S'incorporà a continuació a les categories inferiors del [[CD Castelló]], i despuix del seu pas per l'equip jovenil del [[Valéncia CF]] fon cedit durant la temporada 2004/2005 a l'equip de la seua localitat, el [[CD Onda]].

Posteriorment jugà dos temporades en el [[Valéncia CF Mestalla]], filial del [[Valéncia CF]], aplegant a debutar en el primer equip en l'ultima jornada de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2005/06|2005/06]] front a [[Club Atletic Osasuna|Osasuna]]. Durant la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2006/07|2006/07]], se convertí en el màxim goleador de [[Valéncia CF Mestalla|el seu equip]] fins que en el mercat d'hivern firmà la seua cessió al [[Cadis CF]].

En l'any [[2007]] fon traspassat al [[Getafe CF]] com part del pagament del Valéncia CF pel fichaje de [[Alexis Ruano]] per l'equip valencianiste. El Valéncia CF se reservà una opció de recompra de 1 milló d'euros durant el primer any i de 2 millons durant el segon any. En [[giner]] de [[2008]] el club valencià eixercix l'opció de compra i Pau firma per als proxims 6 anys.<ref>[http://www.marca.com/edicion/marca/fútbol/1adivision/valencia/es/desenroll/1081828.html El Valéncia pagarà un milló per a recuperar a Pau Hernández] en Marca.com.</ref> S'incorporarà al [[Valencia CF]] en [[estiu]] d'eixe mateix any, despuix de finalisar la temporada en el [[Getafe CF]].<ref>{{cita web | autor = ''web oficial Valencia CF'' | any = 2008| url = http://217.116.5.146/noticies/prelimin.asp?idnoticia=15825&idioma=1&IdBanner=Aleatorio| titul = Pau Hernández, nou jugador del Valéncia CF per a les proximes sis temporades}}</ref>

En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2008/09|2008/09]] partia com suplent de l'interior dret titular de l'equip, que era [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]], pero alternaren titularidades i se convertí en un dels canvis més repetits pel tècnic [[Unai Emery]] durant els partits al retirar al futboliste andalús per a donar entrada a Pau en el terreny de joc. Esta situació se repetí durant les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 2009/10|2009/10]] i [[Primera Divisió d'Espanya 2010/11|2010/11]], en les que Pau superà a [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] en la titularidad de l'equip i alcançà inclús l'internacionalitat en la [[Seleccio espanyola de fútbol]] per a disputar la [[Copa FIFA Confederacions 2009]].<ref name=sustIni>{{cita web |url= http://www.as.com/fútbol/articule/pablo-hernandez-substituix-iniesta/20090605dasdasftb16/Tes |título= Pau Hernández substituïxa Iniesta |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[As (periodic)|As]] |fecha= 5 de juny de 2009 }}</ref>

En l'estiu de l'any [[2011]] el Valéncia CF ven a [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] al [[Málaga CF]], lo que deixava en principi a Pau com interior dret titular. L'atre interior dret de l'equip era el jove francés internacional algeri [[Sofiane Feghouli]] que aplegava despuix d'una cessió en la [[VT Almería]]. Ya sense la rivalitat en [[Jogim Sánchez Rodríguez|Jogim]] era el moment de que Pau s'afiançara en l'onze titular i fora aquell futboliste que aplegà a ser internacional, pero el seu baix rendiment tant en partits com entrenaments feu que el titular indiscutible fora [[Sofiane Feghouli]], quedant Pau rellevat a la suplencia.

En la pretemporada de l'estiu de l'any [[2012]], en el nou tècnic [[Mauricio Pellegrino]], és animat pel propi entrenador a continuar en la plantilla lluitant per la titularidad, pero Pau declarava no sentir-se a gust i rebe una oferta del que fora el seu entrenador en el [[Getafe CF]], el danés [[Michael Laudrup]], tècnic del [[Swansea City AFC]] de la [[Premier League]]. En [[30 d'agost]] de [[2012]] se fa oficial el seu traspàs al club gales per una sifra propenca als 7 millons d'euros.<ref>{{cita web |url= http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-2195666/Swansea-agree-5-5m-fee-Pau-Hernandez-Valencia.html |título= Swansea agree £5.5m fee for instant Sinclair replacement in Spanish winger Hernandez |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[Daily Mail]] |fecha= 30 d'agost de 2012 |idioma= angles }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.europapress.es/deports/fútbol-00162/noticia-fútbol-valencia-traspassa-pablo-hernandez-swansea-20120830165140.html |título= El Valencia traspassa a Pau Hernández al Swansea |fechaacceso=25 de març |añoacceso=2013 |apellido= [[Europa Press]] |fecha= 30 d'agost de 2012 }}</ref>

== Selecció nacional ==
El [[5 de juny]] de [[2009]], fon convocat per primera volta en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] per a disputar la [[Copa FIFA Confederacions 2009|Copa Confederacions]].<ref name=sustIni /> D'esta manera el [[20 de juny]] de [[2009]] debutà en l'equip nacional en el trobament que ho enfrontà a {{sel|Sudáfrica}} al substituir al seu companyer [[Davit Vila]] en el minut 60.<ref>[http://www.adn.es/local/valencia/20090621/NWS-0635-Hernandez-Pau-valencianiste-convertix-seleccion.html Pau Hernández debuta seleccio]</ref>

=== Gols com internacional ===
{| class="wikitable" style="font-size:90%"
! # !! Data !! Lloc !! Rival !! Gol !! Resultat !! Competicio
|-
| 1. || 18 de novembre de 2009 || [[Estadi Ernst Happel]], [[Viena]], [[Àustria]]|| {{fb|AUT}} || 1–5 || 1–5 || [[Partit amistos|Amistos]]
|-
|}

=== Tornejos internacionals ===

{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="200"|Club
!width="200"|Copa
!width="125"|Seu
|-align=center
|{{ESP}}
|[[Copa FIFA Confederacions 2009]]
|{{RSA}}
|}

== Clubs ==
*Actualisat el [[10 de juny]] de [[2013]]. Estes estadístiques són valides fins dita data.
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="190"|Club
!width="170"|Païs
!width="120"|Any
!width="50"|Partits
!width="50"|Gols
|-align=center
|[[CD Castello]]
|{{ESP}}
|[[1997]]-[[2003]]
|126
|65
|-align=center
|-align=center
|[[CD Ona|Ona]]
|{{ESP}}
|[[2004]]-[[2005]]
|28
|5
|-align=center
|[[Valencia CF B]]
|{{ESP}}
|[[2004]]-[[2007]]
|16
|4
|-align=center
|[[Valencia CF]]
|{{ESP}}
|[[2005]]-[[2006]]
|1
|0
|-align=center
|[[Cadis Club de Fútbol|Cadis]]
|{{ESP}}
|[[2006]]-[[2007]]
|22
|4
|-align=center
|[[Getafe CF|Getafe]]
|{{ESP}}
|[[2007]]-[[2008]]
|43
|8
|-align=center
|[[Valencia CF|Valencia]]
|{{ESP}}
|[[2008]]-[[2012]]
|154
|24
|-align=center
|[[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|{{GAL}}
|[[2012]]-
|19
|3
|}

== Palmarés ==
=== Campeonats nacionals ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="160"|Titul
!width="140"|Club
!width="140"|Païs
!width="95"|Any
|-align=center
|[[Copa de la Lliga d'Anglaterra|Copa de la Lliga]]
|[[Swansea City Association Football Club|Swansea City]]
|{{GAL}}
|[[Copa de la Lliga d'Anglaterra 2012-13|2013]]
|}

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.pablohernandez19.com Pagina web oficial de Pau Hernández]
* [http://www.lfp.es/?tabid=113&Controltype=fju&cj=7671&d=1&t=111 Pau Hernández en www.lfp.es]
* [http://www.lasprovincias.es/castellon/20080502/deports/villareal/molts-clubs-deberian-prendre-20080502.html Entrevista Pau Hernández en Las Provincias]
* [http://www.lasprovincias.es/castellon/20080502/deports/castellon/seria-bonico-jugar-castalia-20080502.html Atra entrevista Pau Hernández en Las Provincias]
* [http://www.llevant-emv.com/deports/2010/09/06/hara-extrano-vore-vila-mestalla-camiseta/736592.html Entrevista a Pau Hernández en Llevant, naixcut en Ona]

{{NF|1985||Hernandez Dominguez, Pau}}

[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria:Ondenses]]
[[Categoria:Futbolistes de la província de Castelló]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol Mestalla]]
[[Categoria:Futbolistes del Cadis Club de Fútbol]]
[[Categoria:Futbolistes del Getafe Club de Fútbol]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol en els anys 2000]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol en els anys 2010]]
[[Categoria:Futbolistes del Club Deportiu Ona]]
[[Categoria:Futbolistes de la selecció de fútbol d'Espanya en els anys 2000]]

Ricart Garcia Moya

2026-04-25T18:39:14Z

Xavier: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Ricart Garcia Moya
| image = [[Image:Garcia_Moya.jpg|200px|'''Ricart Garcia Moya''', historiador valencià]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador, professor i investigador.
| data_naix = [[1942]]
| lloc_naix = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Ricart Garcia Moya''' ([[Alacant]], [[1942]]), és un historiador, professor i investigador [[Valencians|valencià]], Llicenciat en Belles Arts i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària.

Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment [[Castella]] i [[Catalunya]]. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (''Diario Información'', ''La Verdad'', ''Las Provincias'', ''ABC'', ''Diario 16'', ''Levante-EMV'', ''Heraldo de Aragón'', ''Diario de Valencia'', ''Valéncia Hui'', etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

Ricart Garcia Moya naixqué en la ciutat d'[[Alacant]], en la comarca del [[Camp d'Alacant]], en l'any [[1942]].

Ricart és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en [[Alacant]]. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la [[llengua valenciana]] són de sobra conegudes.

És un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola en general. Ha colaborat en els diaris [[Información]], [[La Verdad]], [[Valencia Hui]], [[Las Provincias]], [[ABC]], [[Diario 16]], [[Heraldo de Aragón]], [[Diario de Valencia]], etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.

Va viure molts anys fòra de la [[Comunitat Valenciana]]. Al tornar a [[Alacant]] en els [[anys 80]], entrà en contacte en l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA), de la que formaven part [[Josep Boronat]], [[Antonia Vila]] i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del [[Regne de Valéncia]].

== L'investigador ==

Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el [[Museu del Louvre]] de [[París]] en el que apareixia [[Alfons el Magnànim]] en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.

Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la [[llengua valenciana]] que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.

Es autor dels llibres d'investigació: ''Tratado de la [[Real Senyera]]'' ([[1993]]), editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors ''Historias del [[Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]) aixina com el ''Diccionari historic del [[Idioma Valencià]] Modern'' (DHIVAM) ([[2008]]), estan dedicats a les investigacions sobre la [[llengua valenciana]].

Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el [[Catalanisme|catalanisme]] o el [[Castellanisme|castellanisme]] ve realisant des de fa décades a la [[llengua valenciana]], a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del [[Poble Valencià|poble valencià]].

== Publicacions ==

[[Archiu:Trarens2.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Tratado de la Real Senyera'''"]]

[[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]]

* ''Tratado de la Real Senyera'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]]
* ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]).
* ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]).
* ''Cuando en Orihuela hablaban valenciano'' ([[2015]])
* ''"Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía'' ([[2015]]) ISBN: 978-84-686-5924-4.

És també molt destacable el seu treball d'investigació sobre el [[Real Monasteri de Santa Maria de Sigena|Monasteri de Sigena]] d'[[Osca]] de l'any [[2013]], titulat ''Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena''.

Ricart Garcia Moya també ha escrit i escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: ''[[Información]]'', ''[[La Verdad]]'', ''[[Valéncia Hui]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[ABC]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[Heraldo de Aragón]]'' i ''[[Diario de Valencia]]'', entre atres.

== Premis ==

* [[Premis Vinatea|Premi Vinatea]] ([[1991]]), Categoria Individual, d'[[Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana]].
* [[Premis Palmes Dorades|Palma Dorada]] ([[1992]]), Ambit [[valencià]], del [[Grup Cultural Ilicità]] (GCI)
* [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] ([[2005]]) del [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV)
* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] ([[2008]]) de l'Associació [[Cardona Vives]].

== Cites ==

{{Cita|''El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.''}}

{{Cita|''El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto.''}}

{{Cita|''Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una còpia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'''.}}

{{Cita|''Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.''}}

{{Cita|''Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado.''}}

{{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(''[[Diario Información]]'', 9.12.1987). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}}

{{Cita|''Había transcurrido más de medio milenio del teórico nacimiento de Cataluña, y todavía, no poseía este territorio moneda propia, es decir, mientras si existían monedas que pregonaban el reino que las acuñaba (Castilla, Francia, Valencia, Inglaterra, etc...). El nombre de Cataluña no figuraba en ninguna moneda de la Edad Media; las inscripciones reflejaban el título máximo que poseían -que no era imperio, reino o principado- sino Condado de Barcelona.''|''Una propuesta singular: La moneda "als Països Catalans"'', per Ricart Garcia Moya ([[Las Provincias]], 2.2.1991)}}

{{Cita|''Bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge, volum de merda que he amollat i mire. Aquesta bona merda, assaonada i fràgil, dona ganes d'invitar a sucar-hi el veínat...''('Cultura i Aula', 19.3.1991)|Artícul de Ricart Garcia Moya, parlant sobre [[Vicent Andrés Estellés]]: 'Los 'exquisitos de la lengua'' (''Las Provincias'', 14.12.1991)}}

{{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}}

{{Cita|''Ni un sólo documento valenciano de los robados en Simancas iba dirigido a Barcelona. Remitentes y destinatarios eran del Reino de Valencia, Madrid y Valladolid (cuando la Corte, con Cervantes tras ella, residía en la ciudad del Pisuerga). Los papeles permanecían en el Consejo de Aragón o en la Corte durante el periodo que duraba el proceso, o cuando interesaba a la autoridad competente. Después, por orden real, se devolvían al Reino de Valencia.''}}

{{Cita|''Volviendo a lo nuestro. Los catalanes no pueden aportar ninguna orden real que legalice la presencia de esta documentación valenciana en el mal Ilamado Archivo de la Corona de Aragón. Y qué vergüenza sentí cuando Lerma, en el año 1993, fue a Barcelona para inaugurar el nuevo edificio del Archivo de la Corona de Aragón. De su boquita de piñón no salió una sola frase reivindicando el legado valenciano; y ahora, con los pobres salmantinos, se transforma en fiero león. Esas valentías, señor Lerma, con los catalanes. Aunque ya sabemos que ante el poder catalán se transforma en un querubín hierático e inocentón.''|''Los documentos perdidos del Reino de Valencia'' per Ricart Garcia Moya (''[[Las Provincias]]'', 24 d'abril de 1995)}}

{{Cita|''Qué contraste con el descalabro actual. Nos manifestamos contra los que catalanizan a nuestros hijos con engaños de juzgado de guardia. La editorial ECIR, por ejemplo, destaca que 'el Liber elegantiorum de Joan Esteve, impreso en Venecia en 1489, se trata de un repertorio de palabras y frases catalanas con la traducción latina' (Llengua COU, ECIR, p. 113).''

''¡Qué falsedad tan mezquina!''

''El [[Liber Elegantiarum|Liber elegantiarum]] fue escrito por el notario [[Joan Esteve]] en [[1472]] y editado en Venecia en [[1489]] en latín y valenciano, como consta en el incunable: 'latina et valentiana lingua'. Aunque es del XV encontramos características que han perdurado hasta el valenciano de [[1997]]: la CH, chiquet; en Valencia (no a València); el artículo lo; terminaciones en ea, bellea (no belle-sa); plurales como homens. Es decir, singularidades que el imparcial catalán [[Joan Bonlabi|Bonlabi]] utilizó en [[1521]] para traducir del provenzal al valenciano el "[[Blanquerna]]" de [[Ramon Llull|Lull]].''

''Analicen lo anterior y piensen si alguna región de España está sufriendo tal grado de acoso contra su personalidad. Y conste que los agravios y maquinaciones más sangrantes, como ustedes saben, no se citan en este artículo.''|'¿Por qué nos manifestamos mañana?' (''[[Las Provincias]]'', 12.6.1997), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Lo que escuece al fascismo catalanero es que [[Antoni Canals|Canals]] testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano [[1395]]; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.''|''Curt de Saskatchewan'', per Ricart Garcia Moya (''[[Diario de Valencia]]'', 10.6.2001)}}

{{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Las universidades de Valencia y Cataluña están ocupadas por un ejército de engreídos comisarios cuya misión es catalanizar el presente... y el pasado. Todo es catalán, todos eran catalanes. Citaré un ejemplo que, al azar, veo en la biblioteca de la Universidad de Alicante, donde declararse catalanista es sinónimo de 'culto y progresista'. En la colección 'Manuals de Filosofia' (Universitat Autonònoma de Barcelona, 2012), un tal Jaume Mesa trata de 'la Catalunya imperial del segle XIV' (p. 213), e introduce en ella a los valencianos notables, desde Arnau de Vilanova a St. Vicent Ferrer (p. 218). Todo se lo puede apropiar esa 'Cataluña imperial' de bricolage.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la [[Batalla de Valencia]]) de igual modo que hizo [[Joan Fuster]] con la [[Real Senyera|Real Señera]], cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Basta leer las crónicas medievales, sean o no de autores catalanes, para constatar que las huestes que conquistaron medio Mediterráneo no sabían que eran 'imperiales catalanas'. Su grito de asalto, el que salía del corazón ante las murallas enemigas, jamás fue '¡Catalunya, Catalunya!'. Los cronistas, todos, recuerdan que las tropas lanzaban el atronador grito de ¡Aragón, Aragón! en las batallas. ¿Dónde se alojaba ese poderoso sentimiento de pertenecer a la grande y libre Catalunya?''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|8. ''El milagro del florín aragonés que trocó en catalán. Lo indiscutible es que siempre, del monarca más culto al porquero más asilvestrado, todos llamaban ‘florín de Aragón’ a la moneda áurea: pero el IEC ha descubierto que los reyes de la Corona, al mandar acuñar eso tan feo de REX VALENCIAE y REX ARAGO, en realidad querían grabar en las monedas el bonito título REX CATHALONIAE, pero ‘la confusió històrica’ lo impidió, según ha descubierto el comando numismático del IEC. ¡Ay, por Dios, que reyes tan confusos! ¡No me lo puedo creer! ¡Mira que no ser conscientes de su condición de reyes o emperadores del Imperio de Cataluña!''

''Menos mal que todas las universidades del mundo y el IEC están a la tarea de solucionar anacrónicamente estas nimiedades. Es lo mismo que cuando aparece en la documentación de la Cancillería o en el Tirant lo Blanch lo de ‘lengua valenciana’. Los doctores catalanes han descubierto que, en realidad, los clásicos querían decir ‘lengua catalana’. ¡Qué admirables son!''

''Hay un detalle, ya mencionado, más horrible y que el IEC olvida: Cataluña jamás tuvo moneda en los siglos en que circulaba el florín de Valencia y Aragón. Entre los años 1200 al 1641, mientras se acuñaban hermosas piezas con los nombres de los reinos europeos (Francia, Valencia, Castilla, Aragón, etc…), nadie, ni siquiera los misteriosos ‘reyes catalanes’ (je, je), ordenaron acuñar monedas de la supuesta nación catalana''.|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Respecto a la catalanidad de Pedro II, padre de Jaime el Conquistador, es curioso que en la batalla de Muret estuviera protegido por Rodrigo de Lizana y otros seis caballeros aragoneses, no catalanes. Todos cayeron defendiendo a su joven rey, muerto a los 35 años. La famosa Crónica Pinatense o de Pedro IV de Aragón, redactada por el secretario regio Tomás de Canellas en 1342, recordaba que en Muret murieron muchos aragoneses y ningún catalán:''

'et murieron con el muitos varones de Aragon... mas ninguno de Cataluña... et murio dito Rey... et fue soterrado en el monesterio de Sijena'.|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Por cierto, el hijo de Pedro II fue Jaime el Conquistador, considerado el más catalán de los monarcas por los expansionistas; pero, ¿saben dónde custodiaba sus documentos más valiosos? No en Barcelona, sino en el Archivo y Panteón Real de Sijena. Allí ordenó trasladar, por ejemplo, los singulares tratados entre los reyes de Aragón y Castilla, el pactado entre el propio Jaime I con el soberano valenciano Zeit Abuzeit, los de los reinos de Aragón y Navarra, etc...''

''Nacido en la occitana Montpellier (hijo del aragonés de Huesca Pedro II y de la griega-occitana María de Montpellier) fue educado por templarios en el castillo aragonés de Monzón y, por supuesto, Jaime I nunca se enteró de que era catalán, como ahora dicen, ni que era emperador de Cataluña. En consecuencia, no permitió que acuñaran moneda con el sagrado topónimo, ni escogió otro lugar que Zaragoza para su solemne coronación como Rey de la Corona de Aragón.''

''Tampoco conoció Jaime I la existencia de un idioma catalán. Posiblemente, para este rey, todos los difuminados romances de su Corona que no fueran el culto provenzal de Montpellier le parecerían rudimentarios, como así eran; pero los respetaba, como hizo con el 'romanç' valenciano en que ordenó redactar los Furs del Reino de Valencia en 1261.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|13. ''Los hijos de la Gran Cataluña en Sijena. En julio de 1936. Sijena era una balsa de aceite. La serenidad y respeto al pasado, el cuidado de los tesoros artísticos y sepulturas reales a cargo de las pacíficas monjas de la Orden de Malta, la soledad y la armonía del canto gregoriano creaban el plácido ambiente del venerable lugar, Panteón Real donde reposaba el rey guerrero Pedro II y sus siete caballeros aragoneses.''

''La belleza de los murales de estilo sículo-normando de la Sala Capitular, únicos en España, recordaba que las infantas reales usaron las lujosas estancias como Corte palaciega, con su Archivo Real, Salón del Trono, Panteón Real, Biblioteca, Iglesia, etc...; todo enriquecido con valiosas pinturas, retablos tallados por los mejores cinceles, joyas con reliquias llegadas de Tierra Santa, tallas románicas y góticas, esculturas de mármol y alabastro, etc... El conjunto fue declarado Monumento Nacional en 1923, por lo que nada podía ser alterado o trasladado.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''En los Monegros, rodeado de un paisaje insólito, se encuentra lo que queda del medieval Archivo y Panteón Real de la Corona de Aragón, en el monasterio de Sijena. Entre los viejos sillares reposaron durante siglos los restos de aquel formidable guerrero que fue el aragonés Pedro II el Católico. De gran estatura y fortaleza física, su figura destacaba en los enfrentamientos, fuera en tierras de Jaén (Batalla de las Navas de Tolosa, a. 1212) o en Francia, en la fatídica Batalla de Muret, donde murió luchando el 13 de septiembre de 1213. El cadáver de Pedro II fue enterrado en el Panteón Real de Sijena, donde le acompañarían la reina Sancha y las hermanas del monarca, la infanta Dulce y la condesa Leonor de Tolosa; el infante Ramón Berenguer, la princesa Blanca de Aragón, la hija Hermenegilda de Jaime I, etc... [...] Tenemos imágenes de cómo eran los bellísimos interiores hasta 1936, cuando apareció en Sijena una columna de hijos de la Gran Cataluña, mandados por humanistas como el comandante Enric Sacanell y un tal Estivill, salidos de Barcelona el 25 de julio. Los cultos milicianos decidieron dejar su impronta progresista saqueando concienzudamente aquel foco de corrupción monárquica y religiosa. Para dar alegría a los vetustos Archivo y Panteón Real, los incendiaron el 3 de agosto de 1936; gran espectáculo que se observó a kilómetros de distancia. Quizá pensaron que aquel antro de Pedro II merecía depurarse ardiendo, por haberse enterrado fuera de Cataluña y, además, no conservar sus documentos importantes en el archivo barcelonés de los Bofarull. La juerga tuvo su punto álgido con la actuación estelar de cuatro simpáticos anarquistas llegados de Barcelona, que mostraron su puntería disparando a Antonio Montull, capellán del Panteón Real.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Luchadores por el progresismo, los hijos de la Gran Cataluña aplicaban el mismo tratamiento al ser humano que a un manuscrito provenzal. Las llamas purificaron, además del cura retrógrado que no quería morirse, a la fascista Biblioteca y el no menos repugnante Archivo Real, infectado de vetustos pergaminos, legajos, incunables, Libros de Horas miniados de la extrema derecha del 1400, etc... También destruyeron con valentía y arrojo el Salón del Trono, la Sala Capitular, Claustro, cuadros, tallas, retablos, etc...''

''Trabajadores infatigables, mientras algunos decapitaban con certeros culatazos las esculturas de madera policromada, mármol y alabastro; otros camaradas preparaban lumbre usando como leña cualquier cosa; por ejemplo, la valiosísima talla románica de la Virgen del Coro. Nada del sagrado recinto quedó sin que dejaran su huella los siervos de Tánatos. Los sarcófagos reales fueron abiertos y saqueados, los huesos de Pedro II y sus siete caballeros, respetados por las tropas de Simón de Monfort en 1213, fueron esparcidos por todo el recinto.''

''Según cuentan Valentina Orte y Miguel Angel Pascual Ariste, en septiembre llegaron más fuerzas progresistas de Gerona, que ayudaron en la sistemática destrucción del enemigo. En las paredes decoradas con frescos medievales, se clavaron argollas para sujetar los caballos que, no obstante, trotaban a placer por el recinto.''

''Siempre con el loable deseo de investigar, los catalanes abrieron los sarcófagos del Panteón Real, arrastraron los esqueletos de los reyes, infantas, caballeros y religiosas.''
[...]
''También destrozaron la tumba de la soberana Sancha, la que fue 'regina Aragonie, comitissa Barcinone', mujer singularmente bella y culta, cantada por su aspecto físico. Fue la primera reina de la Corona de Aragón en usar sello regio, con su imagen de amazona en el mismo. Los republicanos catalanes, mostrando europeo sentido del humor, danzaron con el cadáver de la reina Sancha, a la que colocaron cigarros entre sus dientes. Al final, los huesos de la reina se confundieron con los excrementos que allí mismo producían generosamente los hijos de la Gran Cataluña.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Medio siglo antes, en 1883, se había realizado un estudio del Panteón Real y sarcófagos reales, con todo el respeto que merecía el lugar y los personajes.''

''De la reina Sancha se constató que sus restos estaban momificados, en perfecto estado de conservación, era alta, de frente espaciosa, ojos grandes, nariz aguileña y abundante cabellera de un color rubio casi rojo. Así se conservó hasta 1936.''

''Actualmente, los hijos de la Gran Cataluña intentan hacer creer que Sijena ya no era nada en el siglo XVII: 'ya no era ni archivo real, ni corte' (Wikipedia). Con odio y desprecio pretenden dar una imagen de que era un recinto desolado, con interiores vacíos, decorados con telarañas y habitados por ratas. Pues no, los tesoros artísticos, legajos, pergaminos, esculturas y frescos, además de los enterramientos regios, mantenían su categoría de venerable Archivo y Panteón Real de la Corona. Basta observar las acuarelas que Vicente Carderera pintó hacia el 1880 para comprobar la magnificencia y boato de la Sala Capitular con sus murales del 1200, auténtico salón de recepción de la realeza de la Corona de Aragón.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''

''Por lo visto, tras el incendio, el destrozado monasterio conservaba parte de los valiosos murales sículo-normandos de la Sala Capitular, noticia que algún miliciano comunicó a la capital del Imperio Catalán de chicha y nabo.''

''Velozmente, una cuadrilla de hijos de la Gran Cataluña llegó a Sijena con el colaborador del IEC y arquitecto Josep Gudiol al frente. Actualmente es considerado mártir del franquismo y arcángel protector del patrimonio artístico.'' [...]

''Volviendo a Sijena, ¿qué misión encargó la Generalitat de Lluis Companys a Josep Gudiol? Arramblar todo lo que pudiera del destrozado Archivo y Panteón Real. El selecto mangante observó que podía afanar y, además de cuadros y esculturas, mandó arrancar los murales del techo que se habían salvado del incendio de la Sala Capitular. El conjunto era Monumento Nacional desde 1923, pero consideraron que eran bienes culturales del Imperio Catalán, por lo que tenían que estar guardaditos en Barcelona, lo mismo que la documentación valenciana del falso Archivo de la Corona de Aragón. De allí nadie los sacaría jamás, ni sus auténticos dueños.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''

''Actualmente, lo robado en 1936 está expuesto sin pudor en una sala del Museu Nacional d'Art de Catalunya en Barcelona. Es un valioso botín de guerra ganado por los catalanes en feroz batalla contra las belicosas monjas de la Orden de Malta, que huyeron antes de que llegaran los progresistas, cuyos hijos y nietos han exigido y logrado la documentación de la Guerra Civil conservada en Salamanca. ¿Será recíproco este gesto? ¿Devolverán lo robado a Aragón y Valencia? Jamás.''

''El robar es su idiosincrasia como pueblo. Sin vergüenza, ahora alegan que los catalanes se llevaron los valiosos murales de Sijena a Cataluña, en 1936, para su protección:''

'''la sala capitular, de la que se extrajeron sus pinturas en 1936 para su protección durante la Guerra Civil tras ser incendiado el monasterio' (Wikipedia)''

''¡Qué cabronazos son! El único peligro para el Archivo y Panteón Real de Sijena eran los progresistas hijos de la Gran Cataluña.''

''Durante siglos, el pueblo aragonés había respetado el histórico conjunto. La auténtica amenaza no eran las moscas, la jota, los baturros y el trigo que secularmente enmarcaron Sijena, sino las hordas catalanas que incendiaron el lugar y, lo que quedaba, lo arrancaron para robarlo al pueblo aragonés y a toda su Corona.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''
[...]
''En las novelas y películas que de estos ultrajes realiza la progresía parásita, siempre ocultan, disimulan o manipulan los desmanes de los republicanos del PESUC y ERC. También en Internet actúa esta mafia censora: 'El 1936, al principi de la Guerra Civil, fou saquejat i incendiat pels anarquistes de Durruti' (Viquipèdia).''

''Sutilmente huyen de citar el gentilicio 'catalán', que tanto les gusta, por lo que Durruti pudo mandar a una columna de aceituneros altivos o gallegos con sus gaitas en Sijena.''

''Precisamente fue Durruti quien, al llegar a Sijena y comprobar el desastre cometido por el 'seny' catalán, advirtió a los responsables: 'Cerrad este recinto y poned una guardia porque una fotografía de esto nos hará más mal que todos los cañones de los fascistas juntos'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Y comprobamos lo que muchos intentan olvidar: el topónimo Valencia era de la ciudad y, también, de todo el territorio, por lo que era correcto escribir Valencia, Castilla, Aragón y Cataluña; como vemos, por ejemplo, en el informe que Josep Ferrán, capitán de la Caballería Valenciana realizó 'sobre la falta de fortificación de la frontera entre Valencia y Cataluña' (ACA, Sec. Reino de Valencia, Leg. 883, Doc. 119, a. 1642).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''En el antiguo inventario de Simancas, que pude consultar, aparecían interesantes aclaraciones del archivero Tomás González. En ellas, el erudito salmantino solía especificar si el documento estaba en valenciano, diferenciándolo de otros idiomas de la Cancillería Real: latín, italiano, mallorquín, castellano, catalán, etc... En ese inventario, que también fue a parar al facineroso saco del ACA [Archiu de la Corona d'Aragó], se especificaba su uso; por ejemplo:''

''... de los Electos de los Tres Estamentos que va a la Corte para tratar los asuntos de los bandidos, en valenciano (ACA, Secretaría del Reino de Valencia, leg. 583, c. 1650).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Hace décadas, entre los papeles que revisaba aleatoriamente en el ACA, localicé varios manuscritos en idioma valenciano dirigidos al monarca (ver Historias del idioma valenciano, 2003, p.76). En ellos se comunicaba hasta el nombre del intérprete, que no era otro que el valencianohablante marqués de Denia, conocido en la corte como duque de Lerma. Cronológicamente abarcaban del 1580 al 1600, estando firmadas por autoridades como el Rey, el Virrey de Valencia, el Vicecanciller de la Corona de Aragón, etc...:
'el Virrey (...) envío a V. Md. una relación de lo que la Ciudad de Valencia tiene resuelto hacer para (...) Suplícole a V. Md. la mande ver, aunque escrita en Lengua Valenciana, pues podrá servir de intérprete el Marqués de Denia' (ACA, Secretaría del Reino de Valencia, Leg. 1350, Doc. 31/3).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

== Referències ==
* [https://clubjaimeprimero.org/users/ricart-g-moya Club Jaime I. Ricart Garcia Moya]
* [https://www.todostuslibros.com/autor/garcia-moya-ricart Todostuslibros. Ricart Garcia Moya]

== Enllaços externs ==
* [http://ricartgarciamoya.com/ Portal de Ricart Garcia Moya]
* [https://www.facebook.com/people/Ricart-Garc%C3%ADa-Moya/100063600902739/ Pàgina en Facebook de Ricart Garcia Moya]
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/ Recopilació d'artículs de García Moya]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/14/banderes-de-quatre-barres-del-salo-de-corts-de-la-generalitat-valenciana/ Banderes de quatre barres del “Saló de Corts” de la Generalitat Valenciana - Cultura Valenciana]
* [http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php DHIVAM en llínea - Softwarevalencia]
* [https://www.culturavalenciana.es/llengua/la-veu-catalana-vacances-no-existix-en-idioma-valencia/ La veu catalana “vacances” no existix en idioma valencià - Cultura Valenciana]
* [https://clubjaimeprimero.org/content/los-documentos-del-reino-de-valencia-aun-en-barcelona Los DOCUMENTOS del Reino de Valencia: aún en Barcelona - Ricart Garcia Moya - Club de Opinión Jaime I]
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LosDocumentosPerdidosDelReinoDeValencia.html Los documentos perdidos del Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Softwarevalencià]]

=== Vídeos ===

* [https://www.youtube.com/watch?v=zNlpo7XJQDQ Presentacio del DHIVAM de Ricart Gª Moya en el Grup d'Accio Valencianista - Vídeo - YouTube]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Groucho Marx

2026-04-24T10:56:54Z

Xavier: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Julius Henry Marx
| image = [[File:Groucho Marx - portrait.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Actor i humoriste.
| data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1890]]
| lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]
| data_mort = [[19 d'agost]] de [[1977]]
| lloc_mort = [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]]
}}
'''Julius Henry Marx''', conegut artísticament com a '''Groucho Marx''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[2 d'octubre]] de [[1890]] - † [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]], [[19 d'agost]] de [[1977]]), fon un actor, còmic, humoriste i escritor nortamericà.

Groucho Marx és conegut principalment per ser un dels membres dels [[germans Marx]]. Està considerat el còmic més influent de tots els temps, sent les seues frases, a pesar del pas del temps, destacades en la cultura pop per generacions, inclús en l'época actual.

Fallí en la ciutat de Los Ángeles a causa d'una neumonia. Poc abans de morir, l'Acadèmia de Hollywood li havia concedit un [[Premis Oscar|Oscar]] honorífic, en reconeiximent a tota la seua carrera cinematogràfica.

== Cites ==

Moltes frases de Groucho Marx s'han fet famoses:

{{Cita|El verdader amor només es presenta una volta en la vida... i despuix no hi ha qui s'ho lleve de damunt.|Groucho Marx}}

{{Cita|El treball en equip és essencial, et permet tirar-li la culpa a un atre.|Groucho Marx}}

== Vore també ==

* [[Germans Marx]]

== Referències ==
* Cf. Julius Marx, Groucho y yo, cap. I
* Cf. The Unknown Marx Brothers
* [https://www.mirror.co.uk/news/world-news/steve-irwin-karl-marx-bob-3228783 «Steve Irwin, Karl Marx, Bob Marley: The final words of nine famous faces.» 11 de marzo de 2014. The Mirror. (En [[anglés]]) ]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Groucho Marx}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Groucho_Marx Groucho Marx en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors dels Estats Units]]
[[Categoria:Germans Marx|Groucho Marx]]

Belles Arts

2026-04-23T17:47:37Z

Xavier:

El terme '''Belles Arts''' es va popularisar en el [[sigle XVII]] per a referir-se a les principals arts i bon us de la tècnica.

== Història ==

El primer llibre que es coneix que les classifica és ''Les Beaux-Arts réduits à un même principe'' (Les belles arts, [[1746]]) de [[Charles Batteux]], qui va pretendre unificar les numeroses teories sobre bellea i gust que existien en eixa época. Batteux va incloure en les belles arts originalment a l'arquitectura, la dansa, l'escultura, la música, la pintura i la poesia; i es va afegir posteriorment l'eloqüència.

En el temps, la llista sofriria canvis segons els distints autors que afegirien o llevarien arts ad esta llista (es va eliminar l'eloqüència). En [[1911]], [[Ricciotto Canudo]] és el primer teòric del cine en calificar ad este com el sèptim art, en el seu ensaig ''Manifest de les Sèt Arts'', que es publicà en l'any [[1914]].

També per l'evolució històrica del terme, és habitual que l'us de belles arts s'associe, en institucions educatives i en museus de belles arts, casi exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals. En este sentit, la paraula art també és moltes voltes sinònima d'arts visuals, en amprar-se en térmens com a galeria d'art.

== Divisió clàssica ==

Les arts són un fenomen social, un mig de comunicació, una necessitat del ser humà d'expressar-se i comunicar-se per mig de formes, colors, sons i moviments; l'art és un producte o acte creatiu. Els grecs antics dividien les arts en arts superiors i arts menors.

Les arts superiors eren aquelles que permetien gojar les obres per mig dels sentits superiors (vista i oït), en els que no fa falta entrar en contacte físic en l'objecte observat. Les belles arts eren sis: arquitectura, escultura, pintura, música, declamació i dansa. La declamació inclou la poesia, i en la música s'inclou el teatre (actualment partix de la Lliteratura). Eixa és la raó per la que el cine es considera en l'actualitat el sèptim art.

Les arts menors, en canvi, són aquelles que impressionen als sentits menors (gust, olfat i tacte), en els que és necessari entrar en contacte en l'objecte: gastronomia, perfumeria i artesania. També es considera al còmic com una expressió artística, sent denominat com "el Nové Art". El seu llenguage propi ya establit i la seua mescla de narrativa lliterària i visual ho convertixen, sense dubte en una manifestació artística.

== Sèt belles arts ==

* [[Arquitectura]]: És l'art i ciència de proyectar i construir edificacions.
* [[Dansa]]: És l'art a on s'utilisa el moviment del cos, usualment en música, com una forma d'expressió de sentiments i emocions, i d'interacció social, en fins d'entreteniment, o religiosos.
* [[Escultura]]: És l'art de crear formes en l'espai, tant exentes com en relleu.
* [[Música]]: És l'art que combina els sons conforme als principis de la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre.
* [[Pintura]]: És l'art de la representació gràfica utilisant pigments, mesclats en atres substàncies aglutinants, orgàniques o sintètiques.
* [[Lliteratura]]: És l'art que té per instrument la paraula escrita.
* [[Teatre]]: El teatre és la branca de les arts escèniques relacionada en l'actuació. Representa històries actuades front als espectadors o front a una cambra usant una combinació de discurs, gests, escenografia, música, sò i espectàcul.

== Noves belles arts ==

En el pas del temps s'han afegit noves belles arts a les clàssiques:

* Art floral
* Diorama
* Cine o cinematografia
* Fotografia
* Còmic
* Videojocs
* Origami o papiroflèxia
* Dibuix
* Ilustració

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bellas_artes Belles Arts en Wikipedia]

[[Categoria:Belles Arts]]

Belles Arts

2026-04-23T17:45:55Z

Xavier:

Belles Arts

2026-04-23T17:44:35Z

Xavier: /* Noves belles arts */

Belles Arts

2026-04-23T17:40:47Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''Belles Arts''' es va popularisar en el sigle XVII per a referir-se a les principals arts i bon us de la tècnica. == Història == El primer llibre que es coneix que les classifica és ''Les Beaux-Arts réduits à un même principe'' (Les belles arts, 1746) de Charles Batteux, qui va pretendre unificar les numeroses teories sobre bellea i gust que existien en eixa época. Batteux va incloure en les belles arts originalment a l'arq…»

José Félix Tezanos

2026-04-23T11:06:54Z

Xavier: /* Referències */

{{Biografia|
| nom = José Félix Tezanos Tortajada
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític, sociòlec i escritor.
| data_naix = [[5 d'agost]] de [[1946]]
| lloc_naix = [[Santander]], [[Cantàbria]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''José Félix Tezanos Tortajada''' ([[Santander]], [[5 d'agost]] de [[1946]]) és un polític, sociòlec, escritor i professor espanyol, president del [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS) des de juny de l'any [[2018]].

== Biografia ==

Naixcut el 5 d'agost de l'any 1946 en la ciutat de Santander, es va doctorar en Ciències Polítiques i Sociologia per l'[[Universitat Complutense de Madrit]] (UCM). Afiliat al [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en [[1973]], estigué vinculat a la [[Alfonso Guerra|facció guerrista]] del partit.

Ha eixercitat la càtedra de Sociologia en l'[[Universitat de Santiago de Compostela]] (USC) i en l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED), a on va fundar i va posar en marcha la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la que fon el primer Decà. Abans va ensenyar en la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'Universitat Complutense (entre els anys [[1974]]-[[1986]]).

És president de la Fundació Sistema, que va fundar en l'any [[1981]] i des de la que ve animant diferents fòrums i investigacions sobre Tendències Polítiques i Socials.

És Director del mensual ''Temes per al Debat'' i de la revista acadèmica ''Sistema''.

En el trigèsim primer Congrés Federal del PSOE fon elegit Secretari de Formació ([[giner]] de [[1988]]), sent reelegit per a dita responsabilitat en el trigèsim segon Congrés Federal ([[decembre]] de [[1990]]), en sengles Comissions Eixecutives encapçalades per [[Felipe González]]. També fon membre del Comité Federal del PSOE ([[1994]]-[[1997]]) i del Comité Regional del PSOE de Madrit (des de l'any [[1980]] fins a l'any [[1984]]).

A raïl de la celebració del trigèsim nové Congrés del PSOE en [[2017]] fon inclós dins de la Comissió Eixecutiva Federal de [[Pedro Sánchez]] com a secretari d'Estudis i Programes.

En [[juliol]] de l'any [[2018]] va solicitar la suspensió de les seues funcions dins de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE per a centrar-se en la seua nova responsabilitat com a president del [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS).

En l'any [[2021]], la juge titular del jujat d'instrucció número 29 de Madrit, Cristina Díaz Márquez, prèviament directora general de Política Interior en el Ministeri de l'Interior durant els governs de [[Mariano Rajoy]] i directora general de Justícia i Seguritat en el Govern de la [[Comunitat de Madrit]] que va presidir [[Cristina Cifuentes]], li va imputar a raïl d'una querella interposta pel partit polític [[Vox]] per suposta malversació de fondos en les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Dèu dies despuix, l'Audiència Provincial de Madrit va revocar l'imputació al no vore “apariència de delicte” i considerar que es tracta d'una qüestió política “aliena al dret penal”.

== Obra ==

Ha publicat diferents llibres sobre sociologia, com eixemple:

*—(2011). ''Estudio Delphi sobre tendencias económicas, sociales y políticas'' (junt a Juan José Villalón i Ainoa Quiñones). Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Los retos de Europa: democracia y bienestar social'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Los nuevos problemas sociales'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Alternativas económicas y sociales frente a la crisis'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2013). ''En los bordes de la pobreza. Las familias vulnerables en contextos de crisis'' (junt a Eva Sotomayor, Rosario Sánchez Morales i Verónica Díaz). Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2013). ''Spain: A changing society'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2013). ''Juventud, cultura y educación'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2016). ''Tendencias científico-tecnológicas: Retos, potencialidades y problemas sociales'' Madrid: UNED-Fundación Sistema.
*—(2017). ''La cuestión juvenil. ¿Una generación sin futuro?'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2017). ''Partidos políticos, democracia y cambio social'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2021). ''Cambios sociales en tiempos de pandemia'' (ed.). Madrid: CIS.
*—(2022). ''Pedro Sánchez: Había partido: de las primarias a la Moncloa'' Madrid: Los Libros de La Catarata.

== La "cuina" de Tezanos ==

Els mijos de prensa independents o no afins al partit socialiste, a on José Félix Tezanos està afiliat, critiquen la "cuina" que es fa en les estadístiques que apareixen freqüentment del CIS, que ell dirigix, sobre els possibles resultats en les pròximes eleccions a celebrar-se. En totes les enquestes, Tezanos, com a socialiste, dona sempre guanyador al PSOE, per més o menys marge:

{{Cita|''Los datos que ofrece el CIS, dirigido por José Félix Tezanos, cada vez que publica el barómetro de intención de voto no dejan indiferente nunca a casi nadie. Unos, porque creen que les podía ir mejor. Otros, porque creen que está manipulado. En unos y otros casos, todos hacen mención a la 'cocina' del CIS. Hoy, que el CIS va a publicar la macroencuesta previa a las elecciones generales del 28-A, la cocina del CIS estará otra vez en boca de todos''.|(''[[Las Provincias]]'', 9.4.2019)}}

{{Cita|''Mucho se habla de la cocina de Tezanos, es casi el apodo oficial con el que se refieren los políticos a las encuestas del CIS desde que lo preside José Félix Tezanos. Este viejo miembro del PSOE, casi retirado, volvió a la primera línea de la mano de Pedro Sánchez, a quien apoyó en sus momentos más duros. Ahora, al frente del Centro de Investigaciones Sociológicas, es blanco de críticas y alabanzas cada vez que se publica el barómetro''.|(''[[El Confidencial]]'', 28.1.2022)}}

{{Cita|''José Félix Tezanos, el sociólogo oficioso de Moncloa, sigue regalándole a su admirado Pedro Sánchez victorias en las encuestas mes tras mes. El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en su barómetro de febrero, ha otorgado al PSOE el 32,1% de intención de voto (casi dos puntos más que el mes pasado), por delante de un PP en segunda posición con el 29,8% de los votos''.|(''[[El Español]]'', 19.2.2023)}}

{{Cita|''El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) continúa con su tendencia discrepante del resto de encuestas de intención de voto y en su sondeo preelectoral sitúa al PSOE como el partido ganador en las elecciones municipales del próximo 28 de mayo''|(''[[20minutos]]'', 11.5.2023)}}

{{Cita|''El bloque de izquierda supera en 4,1 puntos al de la derecha. El primer barómetro tras el 28-M coloca a Sumar como tercera fuerza, ya incluyendo a Podemos, y deja estancado a Vox en la cuarta posición''.|(''[[El País]]'', 16.6.2023)}}

{{Cita|''En el día más convulso de la legislatura para Pedro Sánchez y el Gobierno por el informe de la Guardia Civil que señala al número tres del PSOE, Santos Cerdán, por el presunto cobro de comisiones, el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) insiste no solo en que los socialistas siguen en primera posición, sino que en el último mes han ampliado hasta los siete puntos su ventaja sobre el PP. Eso significa que, según el instituto que preside el exdirigente del PSOE José Félix Tezanos, a Sánchez no le habría afectado en absoluto los escándalos judiciales conocidos recientemente...''|(''El Periódico'', 12.6.2025)}}

{{Cita|''El CIS de Tezanos dispara al PSOE 13 puntos por encima del PP mientras caen Sumar, Podemos y Vox. La encuesta concede a los socialistas el 36,4% del voto estimado, en tanto que los 'populares' obtendría el 23,6% en caso de celebrarse elecciones generales.''|(''[[El Mundo]]'', 20.4.2026)}}

== Referències ==

* [https://www.lasprovincias.es/politica/cocina-cis-encuestas-electorales-20190409084845-nt.html Qué es la cocina del CIS: el polémico método de Tezanos para recalcular las encuestas electorales - ''Las Provincias'']
* [https://www.vanitatis.elconfidencial.com/famosos/2022-01-28/tezanos-cocina-casa-torrelodones-pareja-tres-hijos_1934230/ La verdadera cocina de Tezanos: casa con jardín en Torrelodones y tres hijos brillantes - ''El Confidencial'']
* [https://www.elespanol.com/opinion/editoriales/20230219/cocina-tezanos-escandalo-no-cesa/742565738_14.html La cocina de Tezanos: el escándalo que no cesa - ''El Español'']
* [https://www.20minutos.es/noticia/5127009/0/el-cis-desafia-a-todas-las-encuestas-y-da-ganador-al-psoe-en-las-elecciones-municipales/ El CIS desafía todas las encuestas y da ganador al PSOE en las elecciones municipales - ''20 minutos'']
* [https://elpais.com/espana/elecciones-generales/2023-06-16/el-cis-mantiene-al-psoe-como-ganador-de-las-generales-pero-con-solo-medio-punto-de-ventaja-sobre-el-pp.html El CIS mantiene al PSOE como ganador de las generales por la mínima pese al batacazo del 28-M - ''El País'']
* [https://www.elperiodico.com/es/politica/20250612/encuesta-cis-junio-2024-118521073 Encuesta CIS: El PSOE se dispara y logra su máxima ventaja sobre el PP pese a los escándalos judiciales - ''El Periódico'']
* [https://www.elmundo.es/espana/2026/04/20/69e611bcfc6c8351298b45a7.html El CIS de Tezanos dispara al PSOE 13 puntos por encima del PP mientras caen Sumar, Podemos y Vox - ''El Mundo'']

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_F%C3%A9lix_Tezanos José Félix Tezanos en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Sociòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Polítics]]

José Félix Tezanos

2026-04-23T11:05:51Z

Xavier: /* La "cuina" de Tezanos */

{{Biografia|
| nom = José Félix Tezanos Tortajada
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític, sociòlec i escritor.
| data_naix = [[5 d'agost]] de [[1946]]
| lloc_naix = [[Santander]], [[Cantàbria]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''José Félix Tezanos Tortajada''' ([[Santander]], [[5 d'agost]] de [[1946]]) és un polític, sociòlec, escritor i professor espanyol, president del [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS) des de juny de l'any [[2018]].

== Biografia ==

Naixcut el 5 d'agost de l'any 1946 en la ciutat de Santander, es va doctorar en Ciències Polítiques i Sociologia per l'[[Universitat Complutense de Madrit]] (UCM). Afiliat al [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en [[1973]], estigué vinculat a la [[Alfonso Guerra|facció guerrista]] del partit.

Ha eixercitat la càtedra de Sociologia en l'[[Universitat de Santiago de Compostela]] (USC) i en l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED), a on va fundar i va posar en marcha la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la que fon el primer Decà. Abans va ensenyar en la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'Universitat Complutense (entre els anys [[1974]]-[[1986]]).

És president de la Fundació Sistema, que va fundar en l'any [[1981]] i des de la que ve animant diferents fòrums i investigacions sobre Tendències Polítiques i Socials.

És Director del mensual ''Temes per al Debat'' i de la revista acadèmica ''Sistema''.

En el trigèsim primer Congrés Federal del PSOE fon elegit Secretari de Formació ([[giner]] de [[1988]]), sent reelegit per a dita responsabilitat en el trigèsim segon Congrés Federal ([[decembre]] de [[1990]]), en sengles Comissions Eixecutives encapçalades per [[Felipe González]]. També fon membre del Comité Federal del PSOE ([[1994]]-[[1997]]) i del Comité Regional del PSOE de Madrit (des de l'any [[1980]] fins a l'any [[1984]]).

A raïl de la celebració del trigèsim nové Congrés del PSOE en [[2017]] fon inclós dins de la Comissió Eixecutiva Federal de [[Pedro Sánchez]] com a secretari d'Estudis i Programes.

En [[juliol]] de l'any [[2018]] va solicitar la suspensió de les seues funcions dins de la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE per a centrar-se en la seua nova responsabilitat com a president del [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS).

En l'any [[2021]], la juge titular del jujat d'instrucció número 29 de Madrit, Cristina Díaz Márquez, prèviament directora general de Política Interior en el Ministeri de l'Interior durant els governs de [[Mariano Rajoy]] i directora general de Justícia i Seguritat en el Govern de la [[Comunitat de Madrit]] que va presidir [[Cristina Cifuentes]], li va imputar a raïl d'una querella interposta pel partit polític [[Vox]] per suposta malversació de fondos en les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Dèu dies despuix, l'Audiència Provincial de Madrit va revocar l'imputació al no vore “apariència de delicte” i considerar que es tracta d'una qüestió política “aliena al dret penal”.

== Obra ==

Ha publicat diferents llibres sobre sociologia, com eixemple:

*—(2011). ''Estudio Delphi sobre tendencias económicas, sociales y políticas'' (junt a Juan José Villalón i Ainoa Quiñones). Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Los retos de Europa: democracia y bienestar social'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Los nuevos problemas sociales'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2012). ''Alternativas económicas y sociales frente a la crisis'' Madrid: Editorial Sistema.
*—(2013). ''En los bordes de la pobreza. Las familias vulnerables en contextos de crisis'' (junt a Eva Sotomayor, Rosario Sánchez Morales i Verónica Díaz). Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2013). ''Spain: A changing society'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2013). ''Juventud, cultura y educación'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2016). ''Tendencias científico-tecnológicas: Retos, potencialidades y problemas sociales'' Madrid: UNED-Fundación Sistema.
*—(2017). ''La cuestión juvenil. ¿Una generación sin futuro?'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2017). ''Partidos políticos, democracia y cambio social'' Madrid: Biblioteca Nueva.
*—(2021). ''Cambios sociales en tiempos de pandemia'' (ed.). Madrid: CIS.
*—(2022). ''Pedro Sánchez: Había partido: de las primarias a la Moncloa'' Madrid: Los Libros de La Catarata.

== La "cuina" de Tezanos ==

Els mijos de prensa independents o no afins al partit socialiste, a on José Félix Tezanos està afiliat, critiquen la "cuina" que es fa en les estadístiques que apareixen freqüentment del CIS, que ell dirigix, sobre els possibles resultats en les pròximes eleccions a celebrar-se. En totes les enquestes, Tezanos, com a socialiste, dona sempre guanyador al PSOE, per més o menys marge:

{{Cita|''Los datos que ofrece el CIS, dirigido por José Félix Tezanos, cada vez que publica el barómetro de intención de voto no dejan indiferente nunca a casi nadie. Unos, porque creen que les podía ir mejor. Otros, porque creen que está manipulado. En unos y otros casos, todos hacen mención a la 'cocina' del CIS. Hoy, que el CIS va a publicar la macroencuesta previa a las elecciones generales del 28-A, la cocina del CIS estará otra vez en boca de todos''.|(''[[Las Provincias]]'', 9.4.2019)}}

{{Cita|''Mucho se habla de la cocina de Tezanos, es casi el apodo oficial con el que se refieren los políticos a las encuestas del CIS desde que lo preside José Félix Tezanos. Este viejo miembro del PSOE, casi retirado, volvió a la primera línea de la mano de Pedro Sánchez, a quien apoyó en sus momentos más duros. Ahora, al frente del Centro de Investigaciones Sociológicas, es blanco de críticas y alabanzas cada vez que se publica el barómetro''.|(''[[El Confidencial]]'', 28.1.2022)}}

{{Cita|''José Félix Tezanos, el sociólogo oficioso de Moncloa, sigue regalándole a su admirado Pedro Sánchez victorias en las encuestas mes tras mes. El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en su barómetro de febrero, ha otorgado al PSOE el 32,1% de intención de voto (casi dos puntos más que el mes pasado), por delante de un PP en segunda posición con el 29,8% de los votos''.|(''[[El Español]]'', 19.2.2023)}}

{{Cita|''El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) continúa con su tendencia discrepante del resto de encuestas de intención de voto y en su sondeo preelectoral sitúa al PSOE como el partido ganador en las elecciones municipales del próximo 28 de mayo''|(''[[20minutos]]'', 11.5.2023)}}

{{Cita|''El bloque de izquierda supera en 4,1 puntos al de la derecha. El primer barómetro tras el 28-M coloca a Sumar como tercera fuerza, ya incluyendo a Podemos, y deja estancado a Vox en la cuarta posición''.|(''[[El País]]'', 16.6.2023)}}

{{Cita|''En el día más convulso de la legislatura para Pedro Sánchez y el Gobierno por el informe de la Guardia Civil que señala al número tres del PSOE, Santos Cerdán, por el presunto cobro de comisiones, el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) insiste no solo en que los socialistas siguen en primera posición, sino que en el último mes han ampliado hasta los siete puntos su ventaja sobre el PP. Eso significa que, según el instituto que preside el exdirigente del PSOE José Félix Tezanos, a Sánchez no le habría afectado en absoluto los escándalos judiciales conocidos recientemente...''|(''El Periódico'', 12.6.2025)}}

{{Cita|''El CIS de Tezanos dispara al PSOE 13 puntos por encima del PP mientras caen Sumar, Podemos y Vox. La encuesta concede a los socialistas el 36,4% del voto estimado, en tanto que los 'populares' obtendría el 23,6% en caso de celebrarse elecciones generales.''|(''[[El Mundo]]'', 20.4.2026)}}

== Referències ==

* [https://www.lasprovincias.es/politica/cocina-cis-encuestas-electorales-20190409084845-nt.html Qué es la cocina del CIS: el polémico método de Tezanos para recalcular las encuestas electorales - ''Las Provincias'']
* [https://www.vanitatis.elconfidencial.com/famosos/2022-01-28/tezanos-cocina-casa-torrelodones-pareja-tres-hijos_1934230/ La verdadera cocina de Tezanos: casa con jardín en Torrelodones y tres hijos brillantes - ''El Confidencial'']
* [https://www.elespanol.com/opinion/editoriales/20230219/cocina-tezanos-escandalo-no-cesa/742565738_14.html La cocina de Tezanos: el escándalo que no cesa - ''El Español'']
* [https://www.20minutos.es/noticia/5127009/0/el-cis-desafia-a-todas-las-encuestas-y-da-ganador-al-psoe-en-las-elecciones-municipales/ El CIS desafía todas las encuestas y da ganador al PSOE en las elecciones municipales - ''20 minutos'']
* [https://elpais.com/espana/elecciones-generales/2023-06-16/el-cis-mantiene-al-psoe-como-ganador-de-las-generales-pero-con-solo-medio-punto-de-ventaja-sobre-el-pp.html El CIS mantiene al PSOE como ganador de las generales por la mínima pese al batacazo del 28-M - ''El País'']
* [https://www.elperiodico.com/es/politica/20250612/encuesta-cis-junio-2024-118521073 Encuesta CIS: El PSOE se dispara y logra su máxima ventaja sobre el PP pese a los escándalos judiciales - ''El Periódico'']

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_F%C3%A9lix_Tezanos José Félix Tezanos en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Sociòlecs]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Polítics]]

Ricart Garcia Moya

2026-04-23T10:17:45Z

Xavier: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Ricart Garcia Moya
| image = [[Image:Garcia_Moya.jpg|200px|'''Ricart Garcia Moya''', historiador valencià]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador, professor i investigador.
| data_naix = [[1942]]
| lloc_naix = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Ricart Garcia Moya''' ([[Alacant]], [[1942]]), és un historiador, professor i investigador [[Valencians|valencià]], Llicenciat en Belles Arts i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària.

Ha dedicat gran part de la seua vida a l'investigació de les relacions del poble valencià en atres regions veïnes, especialment [[Castella]] i [[Catalunya]]. Ha segut colaborador en diverses publicacions i articuliste en diversos periòdics (''Diario Información'', ''La Verdad'', ''Las Provincias'', ''ABC'', ''Diario 16'', ''Levante-EMV'', ''Heraldo de Aragón'', ''Diario de Valencia'', ''Valéncia Hui'', etc...), a on per mig d'artículs ha anat donant a conéixer el resultat de sa llavor investigadora. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

Ricart Garcia Moya naixqué en la ciutat d'[[Alacant]], en la comarca del [[Camp d'Alacant]], en l'any [[1942]].

Ricart és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en [[Alacant]]. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la [[llengua valenciana]] són de sobra conegudes.

És un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola en general. Ha colaborat en els diaris [[Información]], [[La Verdad]], [[Valencia Hui]], [[Las Provincias]], [[ABC]], [[Diario 16]], [[Heraldo de Aragón]], [[Diario de Valencia]], etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.

Va viure molts anys fòra de la [[Comunitat Valenciana]]. Al tornar a [[Alacant]] en els [[anys 80]], entrà en contacte en l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA), de la que formaven part [[Josep Boronat]], [[Antonia Vila]] i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del [[Regne de Valéncia]].

== L'investigador ==

Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el [[Museu del Louvre]] de [[París]] en el que apareixia [[Alfons el Magnànim]] en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.

Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la [[llengua valenciana]] que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.

Es autor dels llibres d'investigació: ''Tratado de la [[Real Senyera]]'' ([[1993]]), editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors ''Historias del [[Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]) aixina com el ''Diccionari historic del [[Idioma Valencià]] Modern'' (DHIVAM) ([[2008]]), estan dedicats a les investigacions sobre la [[llengua valenciana]].

Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el [[Catalanisme|catalanisme]] o el [[Castellanisme|castellanisme]] ve realisant des de fa décades a la [[llengua valenciana]], a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del [[Poble Valencià|poble valencià]].

== Publicacions ==

[[Archiu:Trarens2.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Tratado de la Real Senyera'''"]]

[[Image:Garcia_Moya_llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''"Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, DHIVAM"''', ([[2008]]) de Ricart Garcia Moya]]

* ''Tratado de la Real Senyera'' ([[1993]]). Ed. [[Ajuntament de Valéncia]]
* ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[2003]]).
* ''[[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari historic del Idioma Valencià Modern]], (DHIVAM)'' ([[2008]]).
* ''Cuando en Orihuela hablaban valenciano'' ([[2015]])
* ''"Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía'' ([[2015]]) ISBN: 978-84-686-5924-4.

És també molt destacable el seu treball d'investigació sobre el [[Real Monasteri de Santa Maria de Sigena|Monasteri de Sigena]] d'[[Osca]] de l'any [[2013]], titulat ''Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena''.

Ricart Garcia Moya també ha escrit i escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: ''[[Información]]'', ''[[La Verdad]]'', ''[[Valéncia Hui]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[ABC]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[Heraldo de Aragón]]'' i ''[[Diario de Valencia]]'', entre atres.

== Premis ==

* [[Premis Vinatea|Premi Vinatea]] ([[1991]]), Categoria Individual, d'[[Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana]].
* [[Premis Palmes Dorades|Palma Dorada]] ([[1992]]), Ambit [[valencià]], del [[Grup Cultural Ilicità]] (GCI)
* [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] ([[2005]]) del [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV)
* [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] ([[2008]]) de l'Associació [[Cardona Vives]].

== Cites ==

{{Cita|''El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.''}}

{{Cita|''El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto.''}}

{{Cita|''Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una còpia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'''.}}

{{Cita|''Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.''}}

{{Cita|''Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado.''}}

{{Cita|''En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses.|(''[[Diario Información]]'', 9.12.1987). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'', per J.P. Valencianos (Valéncia, 1991, 3ª Ed.)''}}

{{Cita|''Había transcurrido más de medio milenio del teórico nacimiento de Cataluña, y todavía, no poseía este territorio moneda propia, es decir, mientras si existían monedas que pregonaban el reino que las acuñaba (Castilla, Francia, Valencia, Inglaterra, etc...). El nombre de Cataluña no figuraba en ninguna moneda de la Edad Media; las inscripciones reflejaban el título máximo que poseían -que no era imperio, reino o principado- sino Condado de Barcelona.''|''Una propuesta singular: La moneda "als Països Catalans"'', per Ricart Garcia Moya ([[Las Provincias]], 2.2.1991)}}

{{Cita|''Bon dia, normalitat o hostilitat de l'oratge, volum de merda que he amollat i mire. Aquesta bona merda, assaonada i fràgil, dona ganes d'invitar a sucar-hi el veínat...''('Cultura i Aula', 19.3.1991)|Artícul de Ricart Garcia Moya, parlant sobre [[Vicent Andrés Estellés]]: 'Los 'exquisitos de la lengua'' (''Las Provincias'', 14.12.1991)}}

{{Cita|''Son legajos de los siglos XVI al XVIII, escritos en castellano y en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valencia; es decir, nada que ver con Cataluña. ¿Por qué razón están allí? Porque fueron robados a sus legítimos dueños, así de sencillo. EI fondo permanece secuestrado en Barcelona desde 1852 y no existe base legal para impedir su devolución si las autoridades del PSOE, en gesto heroico, rompieran el vasallaje a Pujol y se animaran a reclamarlo.''}}

{{Cita|''Ni un sólo documento valenciano de los robados en Simancas iba dirigido a Barcelona. Remitentes y destinatarios eran del Reino de Valencia, Madrid y Valladolid (cuando la Corte, con Cervantes tras ella, residía en la ciudad del Pisuerga). Los papeles permanecían en el Consejo de Aragón o en la Corte durante el periodo que duraba el proceso, o cuando interesaba a la autoridad competente. Después, por orden real, se devolvían al Reino de Valencia.''}}

{{Cita|''Volviendo a lo nuestro. Los catalanes no pueden aportar ninguna orden real que legalice la presencia de esta documentación valenciana en el mal Ilamado Archivo de la Corona de Aragón. Y qué vergüenza sentí cuando Lerma, en el año 1993, fue a Barcelona para inaugurar el nuevo edificio del Archivo de la Corona de Aragón. De su boquita de piñón no salió una sola frase reivindicando el legado valenciano; y ahora, con los pobres salmantinos, se transforma en fiero león. Esas valentías, señor Lerma, con los catalanes. Aunque ya sabemos que ante el poder catalán se transforma en un querubín hierático e inocentón.''|''Los documentos perdidos del Reino de Valencia'' per Ricart Garcia Moya (''[[Las Provincias]]'', 24 d'abril de 1995)}}

{{Cita|''Qué contraste con el descalabro actual. Nos manifestamos contra los que catalanizan a nuestros hijos con engaños de juzgado de guardia. La editorial ECIR, por ejemplo, destaca que 'el Liber elegantiorum de Joan Esteve, impreso en Venecia en 1489, se trata de un repertorio de palabras y frases catalanas con la traducción latina' (Llengua COU, ECIR, p. 113).''

''¡Qué falsedad tan mezquina!''

''El [[Liber Elegantiarum|Liber elegantiarum]] fue escrito por el notario [[Joan Esteve]] en [[1472]] y editado en Venecia en [[1489]] en latín y valenciano, como consta en el incunable: 'latina et valentiana lingua'. Aunque es del XV encontramos características que han perdurado hasta el valenciano de [[1997]]: la CH, chiquet; en Valencia (no a València); el artículo lo; terminaciones en ea, bellea (no belle-sa); plurales como homens. Es decir, singularidades que el imparcial catalán [[Joan Bonlabi|Bonlabi]] utilizó en [[1521]] para traducir del provenzal al valenciano el "[[Blanquerna]]" de [[Ramon Llull|Lull]].''

''Analicen lo anterior y piensen si alguna región de España está sufriendo tal grado de acoso contra su personalidad. Y conste que los agravios y maquinaciones más sangrantes, como ustedes saben, no se citan en este artículo.''|'¿Por qué nos manifestamos mañana?' (''[[Las Provincias]]'', 12.6.1997), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Lo que escuece al fascismo catalanero es que [[Antoni Canals|Canals]] testificara la existencia de frontera idiomática entre las lenguas valenciana y catalana en el lejano [[1395]]; cuando no existía -según la inmersión- secesionismo. La traducción ‘en llengua materna valenciana’ fue encargada por Jaime de Aragón, obispo de Valencia, insatisfecho con la realizada ‘en llengua catalana’. Al trasladar el texto latino, Canals tuvo que buscar recursos lingüísticos de la lengua nacional valenciana, algo que no ofrecía la caótica lengua catalana plagada de provenzalismos léxicos y arcaísmos sintácticos.''|''Curt de Saskatchewan'', per Ricart Garcia Moya (''[[Diario de Valencia]]'', 10.6.2001)}}

{{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Las universidades de Valencia y Cataluña están ocupadas por un ejército de engreídos comisarios cuya misión es catalanizar el presente... y el pasado. Todo es catalán, todos eran catalanes. Citaré un ejemplo que, al azar, veo en la biblioteca de la Universidad de Alicante, donde declararse catalanista es sinónimo de 'culto y progresista'. En la colección 'Manuals de Filosofia' (Universitat Autonònoma de Barcelona, 2012), un tal Jaume Mesa trata de 'la Catalunya imperial del segle XIV' (p. 213), e introduce en ella a los valencianos notables, desde Arnau de Vilanova a St. Vicent Ferrer (p. 218). Todo se lo puede apropiar esa 'Cataluña imperial' de bricolage.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la [[Batalla de Valencia]]) de igual modo que hizo [[Joan Fuster]] con la [[Real Senyera|Real Señera]], cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}}

{{Cita|''Basta leer las crónicas medievales, sean o no de autores catalanes, para constatar que las huestes que conquistaron medio Mediterráneo no sabían que eran 'imperiales catalanas'. Su grito de asalto, el que salía del corazón ante las murallas enemigas, jamás fue '¡Catalunya, Catalunya!'. Los cronistas, todos, recuerdan que las tropas lanzaban el atronador grito de ¡Aragón, Aragón! en las batallas. ¿Dónde se alojaba ese poderoso sentimiento de pertenecer a la grande y libre Catalunya?''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|8. ''El milagro del florín aragonés que trocó en catalán. Lo indiscutible es que siempre, del monarca más culto al porquero más asilvestrado, todos llamaban ‘florín de Aragón’ a la moneda áurea: pero el IEC ha descubierto que los reyes de la Corona, al mandar acuñar eso tan feo de REX VALENCIAE y REX ARAGO, en realidad querían grabar en las monedas el bonito título REX CATHALONIAE, pero ‘la confusió històrica’ lo impidió, según ha descubierto el comando numismático del IEC. ¡Ay, por Dios, que reyes tan confusos! ¡No me lo puedo creer! ¡Mira que no ser conscientes de su condición de reyes o emperadores del Imperio de Cataluña!''

''Menos mal que todas las universidades del mundo y el IEC están a la tarea de solucionar anacrónicamente estas nimiedades. Es lo mismo que cuando aparece en la documentación de la Cancillería o en el Tirant lo Blanch lo de ‘lengua valenciana’. Los doctores catalanes han descubierto que, en realidad, los clásicos querían decir ‘lengua catalana’. ¡Qué admirables son!''

''Hay un detalle, ya mencionado, más horrible y que el IEC olvida: Cataluña jamás tuvo moneda en los siglos en que circulaba el florín de Valencia y Aragón. Entre los años 1200 al 1641, mientras se acuñaban hermosas piezas con los nombres de los reinos europeos (Francia, Valencia, Castilla, Aragón, etc…), nadie, ni siquiera los misteriosos ‘reyes catalanes’ (je, je), ordenaron acuñar monedas de la supuesta nación catalana''.|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Respecto a la catalanidad de Pedro II, padre de Jaime el Conquistador, es curioso que en la batalla de Muret estuviera protegido por Rodrigo de Lizana y otros seis caballeros aragoneses, no catalanes. Todos cayeron defendiendo a su joven rey, muerto a los 35 años. La famosa Crónica Pinatense o de Pedro IV de Aragón, redactada por el secretario regio Tomás de Canellas en 1342, recordaba que en Muret murieron muchos aragoneses y ningún catalán:''

'et murieron con el muitos varones de Aragon... mas ninguno de Cataluña... et murio dito Rey... et fue soterrado en el monesterio de Sijena'.|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Por cierto, el hijo de Pedro II fue Jaime el Conquistador, considerado el más catalán de los monarcas por los expansionistas; pero, ¿saben dónde custodiaba sus documentos más valiosos? No en Barcelona, sino en el Archivo y Panteón Real de Sijena. Allí ordenó trasladar, por ejemplo, los singulares tratados entre los reyes de Aragón y Castilla, el pactado entre el propio Jaime I con el soberano valenciano Zeit Abuzeit, los de los reinos de Aragón y Navarra, etc...''

''Nacido en la occitana Montpellier (hijo del aragonés de Huesca Pedro II y de la griega-occitana María de Montpellier) fue educado por templarios en el castillo aragonés de Monzón y, por supuesto, Jaime I nunca se enteró de que era catalán, como ahora dicen, ni que era emperador de Cataluña. En consecuencia, no permitió que acuñaran moneda con el sagrado topónimo, ni escogió otro lugar que Zaragoza para su solemne coronación como Rey de la Corona de Aragón.''

''Tampoco conoció Jaime I la existencia de un idioma catalán. Posiblemente, para este rey, todos los difuminados romances de su Corona que no fueran el culto provenzal de Montpellier le parecerían rudimentarios, como así eran; pero los respetaba, como hizo con el 'romanç' valenciano en que ordenó redactar los Furs del Reino de Valencia en 1261.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|13. ''Los hijos de la Gran Cataluña en Sijena. En julio de 1936. Sijena era una balsa de aceite. La serenidad y respeto al pasado, el cuidado de los tesoros artísticos y sepulturas reales a cargo de las pacíficas monjas de la Orden de Malta, la soledad y la armonía del canto gregoriano creaban el plácido ambiente del venerable lugar, Panteón Real donde reposaba el rey guerrero Pedro II y sus siete caballeros aragoneses.''

''La belleza de los murales de estilo sículo-normando de la Sala Capitular, únicos en España, recordaba que las infantas reales usaron las lujosas estancias como Corte palaciega, con su Archivo Real, Salón del Trono, Panteón Real, Biblioteca, Iglesia, etc...; todo enriquecido con valiosas pinturas, retablos tallados por los mejores cinceles, joyas con reliquias llegadas de Tierra Santa, tallas románicas y góticas, esculturas de mármol y alabastro, etc... El conjunto fue declarado Monumento Nacional en 1923, por lo que nada podía ser alterado o trasladado.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''En los Monegros, rodeado de un paisaje insólito, se encuentra lo que queda del medieval Archivo y Panteón Real de la Corona de Aragón, en el monasterio de Sijena. Entre los viejos sillares reposaron durante siglos los restos de aquel formidable guerrero que fue el aragonés Pedro II el Católico. De gran estatura y fortaleza física, su figura destacaba en los enfrentamientos, fuera en tierras de Jaén (Batalla de las Navas de Tolosa, a. 1212) o en Francia, en la fatídica Batalla de Muret, donde murió luchando el 13 de septiembre de 1213. El cadáver de Pedro II fue enterrado en el Panteón Real de Sijena, donde le acompañarían la reina Sancha y las hermanas del monarca, la infanta Dulce y la condesa Leonor de Tolosa; el infante Ramón Berenguer, la princesa Blanca de Aragón, la hija Hermenegilda de Jaime I, etc... [...] Tenemos imágenes de cómo eran los bellísimos interiores hasta 1936, cuando apareció en Sijena una columna de hijos de la Gran Cataluña, mandados por humanistas como el comandante Enric Sacanell y un tal Estivill, salidos de Barcelona el 25 de julio. Los cultos milicianos decidieron dejar su impronta progresista saqueando concienzudamente aquel foco de corrupción monárquica y religiosa. Para dar alegría a los vetustos Archivo y Panteón Real, los incendiaron el 3 de agosto de 1936; gran espectáculo que se observó a kilómetros de distancia. Quizá pensaron que aquel antro de Pedro II merecía depurarse ardiendo, por haberse enterrado fuera de Cataluña y, además, no conservar sus documentos importantes en el archivo barcelonés de los Bofarull. La juerga tuvo su punto álgido con la actuación estelar de cuatro simpáticos anarquistas llegados de Barcelona, que mostraron su puntería disparando a Antonio Montull, capellán del Panteón Real.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Luchadores por el progresismo, los hijos de la Gran Cataluña aplicaban el mismo tratamiento al ser humano que a un manuscrito provenzal. Las llamas purificaron, además del cura retrógrado que no quería morirse, a la fascista Biblioteca y el no menos repugnante Archivo Real, infectado de vetustos pergaminos, legajos, incunables, Libros de Horas miniados de la extrema derecha del 1400, etc... También destruyeron con valentía y arrojo el Salón del Trono, la Sala Capitular, Claustro, cuadros, tallas, retablos, etc...''

''Trabajadores infatigables, mientras algunos decapitaban con certeros culatazos las esculturas de madera policromada, mármol y alabastro; otros camaradas preparaban lumbre usando como leña cualquier cosa; por ejemplo, la valiosísima talla románica de la Virgen del Coro. Nada del sagrado recinto quedó sin que dejaran su huella los siervos de Tánatos. Los sarcófagos reales fueron abiertos y saqueados, los huesos de Pedro II y sus siete caballeros, respetados por las tropas de Simón de Monfort en 1213, fueron esparcidos por todo el recinto.''

''Según cuentan Valentina Orte y Miguel Angel Pascual Ariste, en septiembre llegaron más fuerzas progresistas de Gerona, que ayudaron en la sistemática destrucción del enemigo. En las paredes decoradas con frescos medievales, se clavaron argollas para sujetar los caballos que, no obstante, trotaban a placer por el recinto.''

''Siempre con el loable deseo de investigar, los catalanes abrieron los sarcófagos del Panteón Real, arrastraron los esqueletos de los reyes, infantas, caballeros y religiosas.''
[...]
''También destrozaron la tumba de la soberana Sancha, la que fue 'regina Aragonie, comitissa Barcinone', mujer singularmente bella y culta, cantada por su aspecto físico. Fue la primera reina de la Corona de Aragón en usar sello regio, con su imagen de amazona en el mismo. Los republicanos catalanes, mostrando europeo sentido del humor, danzaron con el cadáver de la reina Sancha, a la que colocaron cigarros entre sus dientes. Al final, los huesos de la reina se confundieron con los excrementos que allí mismo producían generosamente los hijos de la Gran Cataluña.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Medio siglo antes, en 1883, se había realizado un estudio del Panteón Real y sarcófagos reales, con todo el respeto que merecía el lugar y los personajes.''

''De la reina Sancha se constató que sus restos estaban momificados, en perfecto estado de conservación, era alta, de frente espaciosa, ojos grandes, nariz aguileña y abundante cabellera de un color rubio casi rojo. Así se conservó hasta 1936.''

''Actualmente, los hijos de la Gran Cataluña intentan hacer creer que Sijena ya no era nada en el siglo XVII: 'ya no era ni archivo real, ni corte' (Wikipedia). Con odio y desprecio pretenden dar una imagen de que era un recinto desolado, con interiores vacíos, decorados con telarañas y habitados por ratas. Pues no, los tesoros artísticos, legajos, pergaminos, esculturas y frescos, además de los enterramientos regios, mantenían su categoría de venerable Archivo y Panteón Real de la Corona. Basta observar las acuarelas que Vicente Carderera pintó hacia el 1880 para comprobar la magnificencia y boato de la Sala Capitular con sus murales del 1200, auténtico salón de recepción de la realeza de la Corona de Aragón.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''

''Por lo visto, tras el incendio, el destrozado monasterio conservaba parte de los valiosos murales sículo-normandos de la Sala Capitular, noticia que algún miliciano comunicó a la capital del Imperio Catalán de chicha y nabo.''

''Velozmente, una cuadrilla de hijos de la Gran Cataluña llegó a Sijena con el colaborador del IEC y arquitecto Josep Gudiol al frente. Actualmente es considerado mártir del franquismo y arcángel protector del patrimonio artístico.'' [...]

''Volviendo a Sijena, ¿qué misión encargó la Generalitat de Lluis Companys a Josep Gudiol? Arramblar todo lo que pudiera del destrozado Archivo y Panteón Real. El selecto mangante observó que podía afanar y, además de cuadros y esculturas, mandó arrancar los murales del techo que se habían salvado del incendio de la Sala Capitular. El conjunto era Monumento Nacional desde 1923, pero consideraron que eran bienes culturales del Imperio Catalán, por lo que tenían que estar guardaditos en Barcelona, lo mismo que la documentación valenciana del falso Archivo de la Corona de Aragón. De allí nadie los sacaría jamás, ni sus auténticos dueños.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''

''Actualmente, lo robado en 1936 está expuesto sin pudor en una sala del Museu Nacional d'Art de Catalunya en Barcelona. Es un valioso botín de guerra ganado por los catalanes en feroz batalla contra las belicosas monjas de la Orden de Malta, que huyeron antes de que llegaran los progresistas, cuyos hijos y nietos han exigido y logrado la documentación de la Guerra Civil conservada en Salamanca. ¿Será recíproco este gesto? ¿Devolverán lo robado a Aragón y Valencia? Jamás.''

''El robar es su idiosincrasia como pueblo. Sin vergüenza, ahora alegan que los catalanes se llevaron los valiosos murales de Sijena a Cataluña, en 1936, para su protección:''

'''la sala capitular, de la que se extrajeron sus pinturas en 1936 para su protección durante la Guerra Civil tras ser incendiado el monasterio' (Wikipedia)''

''¡Qué cabronazos son! El único peligro para el Archivo y Panteón Real de Sijena eran los progresistas hijos de la Gran Cataluña.''

''Durante siglos, el pueblo aragonés había respetado el histórico conjunto. La auténtica amenaza no eran las moscas, la jota, los baturros y el trigo que secularmente enmarcaron Sijena, sino las hordas catalanas que incendiaron el lugar y, lo que quedaba, lo arrancaron para robarlo al pueblo aragonés y a toda su Corona.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|14. ''El saqueo de Sijena y de los documentos valencianos del ACA.''
[...]
''En las novelas y películas que de estos ultrajes realiza la progresía parásita, siempre ocultan, disimulan o manipulan los desmanes de los republicanos del PESUC y ERC. También en Internet actúa esta mafia censora: 'El 1936, al principi de la Guerra Civil, fou saquejat i incendiat pels anarquistes de Durruti' (Viquipèdia).''

''Sutilmente huyen de citar el gentilicio 'catalán', que tanto les gusta, por lo que Durruti pudo mandar a una columna de aceituneros altivos o gallegos con sus gaitas en Sijena.''

''Precisamente fue Durruti quien, al llegar a Sijena y comprobar el desastre cometido por el 'seny' catalán, advirtió a los responsables: 'Cerrad este recinto y poned una guardia porque una fotografía de esto nos hará más mal que todos los cañones de los fascistas juntos'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''Y comprobamos lo que muchos intentan olvidar: el topónimo Valencia era de la ciudad y, también, de todo el territorio, por lo que era correcto escribir Valencia, Castilla, Aragón y Cataluña; como vemos, por ejemplo, en el informe que Josep Ferrán, capitán de la Caballería Valenciana realizó 'sobre la falta de fortificación de la frontera entre Valencia y Cataluña' (ACA, Sec. Reino de Valencia, Leg. 883, Doc. 119, a. 1642).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

{{Cita|''En el antiguo inventario de Simancas, que pude consultar, aparecían interesantes aclaraciones del archivero Tomás González. En ellas, el erudito salmantino solía especificar si el documento estaba en valenciano, diferenciándolo de otros idiomas de la Cancillería Real: latín, italiano, mallorquín, castellano, catalán, etc... En ese inventario, que también fue a parar al facineroso saco del ACA [Archiu de la Corona d'Aragó], se especificaba su uso; por ejemplo:''

''... de los Electos de los Tres Estamentos que va a la Corte para tratar los asuntos de los bandidos, en valenciano (ACA, Secretaría del Reino de Valencia, leg. 583, c. 1650).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya}}

== Referències ==
* [https://clubjaimeprimero.org/users/ricart-g-moya Club Jaime I. Ricart Garcia Moya]
* [https://www.todostuslibros.com/autor/garcia-moya-ricart Todostuslibros. Ricart Garcia Moya]

== Enllaços externs ==
* [http://ricartgarciamoya.com/ Portal de Ricart Garcia Moya]
* [https://www.facebook.com/people/Ricart-Garc%C3%ADa-Moya/100063600902739/ Pàgina en Facebook de Ricart Garcia Moya]
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/ Recopilació d'artículs de García Moya]
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/14/banderes-de-quatre-barres-del-salo-de-corts-de-la-generalitat-valenciana/ Banderes de quatre barres del “Saló de Corts” de la Generalitat Valenciana - Cultura Valenciana]
* [http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php DHIVAM en llínea - Softwarevalencia]
* [https://www.culturavalenciana.es/llengua/la-veu-catalana-vacances-no-existix-en-idioma-valencia/ La veu catalana “vacances” no existix en idioma valencià - Cultura Valenciana]
* [https://clubjaimeprimero.org/content/los-documentos-del-reino-de-valencia-aun-en-barcelona Los DOCUMENTOS del Reino de Valencia: aún en Barcelona - Ricart Garcia Moya - Club de Opinión Jaime I]
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LosDocumentosPerdidosDelReinoDeValencia.html Los documentos perdidos del Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Softwarevalencià]]

=== Vídeos ===

* [https://www.youtube.com/watch?v=zNlpo7XJQDQ Presentacio del DHIVAM de Ricart Gª Moya en el Grup d'Accio Valencianista - Vídeo - YouTube]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Ángel Casero

2026-04-22T17:29:08Z

Xavier:

'''Ángel Luis Casero Moreno''', conegut deportivament com '''Ángel Casero''' ([[Albalat dels Tarongers]], [[27 de setembre]] de [[1972]]) és un excicliste [[Valencians|valencià]], professional entre [[1994]] i [[2005]], temps en el que conseguí 13 victòries. Entre elles destaca la [[Volta a Espanya]] de 2001.

El seu germà menor, Rafael també fon cicliste.

== Trayectòria deportiva ==

=== Debut ===

Casero debutà com a professional en l'any [[1994]] en el potent equip Banesto dirigit per Echávarri i [[Eusebio Unzué]], en el que militava [[Miguel Induráin]], pentacampeó del [[Tour de França]] ([[1991]]-[[1995]]). En [[1995]], Casero guanyà la [[Clàssica dels Ports]], aixina com la medalla d'argent (2.º) en el Campeonat d'Espanya de contrarellonge. En [[1996]] fon sancionat 6 mesos per un positiu per [[nandrolona]]. En [[1997]] guanyà la [[Volta a Castella i Lleó]]; en finalisar la temporada, abandonà l'equip.

=== Bicampeó d'Espanya ===

Casero fichà llavors per l'equip Vitalicio Seguros dirigit per [[Javier Mínguez]]. En este equip, Casero guanyà consecutivament en dos ocasions el Campeonat d'Espanya de ruta ([[1998]] i [[1999]]). En la seua segona temporada en l'equip fon ademés quint en la classificació general del Tour de França, el seu millor resultat fins a llavors d'una gran volta.

=== Volta a Espanya 2001 ===

Despuix del seus bons resultats, fichà per l'equip Festina per a l'any [[2000]]. En el seu primer any en l'equip, fon 2.º en la Volta a Espanya, confirmant-se com un candidat a la victòria de la general en una carrera de tres semanes.

En [[2001]] vixqué el seu millor moment com a professional en la seua victòria de la general (mallot or) en la Volta a Espanya. Casero conseguí el triumfo en l'última etapa de la Volta, la contrarellonge final de Madrit, en arrebatar en eixe últim dia el primer lloc al fins a llavors líder, [[Óscar Sevilla]].

En el transcurs de la carrera (quan Sevilla era líder de la carrera), el controvertit doctor [[Eufemiano Fuentes]] (cap mèdic del Kelme de Sevilla) deixà un mensage en el contestador de Casero (del Festina, i al que atenia en privat), en el que ademés de donar-li ànims li demanava que estiguera tranquil puix en cas de necessitat per a la decisiva contrarellonge final de Madrit estaria preparat lo que tu ya saps. Este fet va revivar les sospites de dopage existents sobre la figura del Dr. Fuentes; en resposta a la polèmica, Eufemiano digué que havia realisat la cridada d'ànim a Casero (rival del Kelme, equip de Fuentes) a petició del seu colega italià [[Luigi Cecchini]], mege de Casero, i que lo que tu ya saps feya referència a unes bieles especials per a la bicicleta de contrarellonge.

=== Progressió frenada ===

Per a l'any [[2002]] fichà per l'equip Team Coast. En [[2003]] aplegà a l'equip (rebatejat Team Bianchi) [[Jan Ullrich]]. En les seues dos temporades en l'equip, Casero no conseguí cap victòria, frenant en sec la seua fins a llavors constant progressió.

=== Epílec en casa ===

Casero tancà la seua carrera com a professional en l'equip de casa, el Comunitat Valenciana de [[Vicente Belda]] en [[2005]] despuix d'estar en [[2004]] sense equip.

== Despuix de la retirada ==

Una volta retirat, es convertix en promotor immobiliari en la costa valenciana, aprofitant una época dorada per a la construcció i el sector de la vivenda en Espanya. Ademés, posseïa una tenda de bicicletes en el carrer Comte de Salvatierra en la [[ciutat de Valéncia]].

En [[2006]] fon assessor deportiu de l'equip cicliste professional 3 Molinos Resort.

== Palmarés ==

* 1994 - Tour del Pervindre
* 1995 - 2.º en el Campeonat d'Espanya Contrarellonge
* 1995 - Clàssica dels Ports
* 1997 - Volta a Castella i Lleó
* 1998 - Campeonat d'Espanya en Ruta
* 1998 - 3.º en el Campeonat d'Espanya Contrarellonge
* 1999 - 1 etapa de la Volta a Catalunya
* 1999 - Campeonat d'Espanya en Ruta
* 1999 - 2.º en el Campeonat d'Espanya Contrarellonge
* 2000 - 2.º en la Volta a Espanya
* 2001 - Volta a Espanya

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Casero Ángel Casero en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Ciclistes]]
[[Categoria:Ciclisme]]

Vicente Belda

2026-04-22T17:28:17Z

Xavier: /* Referències */

'''Vicente Belda Vicedo''' ([[Alfafara]], [[Província d'Alacant|Alacant]], [[12 de setembre]] de [[1954]]) és un excicliste i director deportiu espanyol que està lliure des de l'any [[2006]] en el que va abandonar la disciplina de l'equip [[Kelme]], com a cicliste va eixercir entre els anys [[1978]] i [[1988]].

== Biografia ==
El seu fill David Belda va ser també cicliste professional i també és ingenier.

=== Cicliste professional ===
El seu major èxit durant la seua vida deportiva fon la tercera plaça conseguida en la Volta a Espanya de l'any [[1981]], per darrere de Giovanni Battaglin i Pedro Muñoz. Va conseguir dos triumfos d'etapa en la Volta d'Espanya en [[1978]] i [[1981]] i ú en el Giro d'Italia en [[1982]] i guanyà la [[Volta a la Comunitat Valenciana]] en l'any [[1979]].

=== Director deportiu ===
Kelme/Comunitat Valenciana
Despuix de retirar-se del ciclisme professional, contínua lligat al món de la bicicleta, convertint-se en director deportiu de l'equip Kelme (a partir de [[2004]], Comunitat Valenciana), fins que va desaparéixer en l'any [[2006]] com a conseqüència de l'implicació de la pràctica totalitat de l'equip (ciclistes, directors i meges) en l'Operació Port.

== Palmarés ==
{| width="100%"
| valign="top" width="50%" |
'''1978'''
* 1 etapa de la [[Volta a Espanya]]
* Volta a Cantabria, més 2 etapes

'''1979'''
* [[Volta a la Comunitat Valenciana]], més 1 etapa
* Volta a Catalunya
* 1 etapa de la Vuelta a Andalucia

'''1981'''
* 3.º en la [[Volta a Espanya]], més 1 etapa
* 1 etapa de la Volta a Catalunya

'''1982'''
* 1 etapa de la Volta a La Rioja
* Clásica de los Puertos
* 1 etapa del Giro d'Italia

'''1983
* 1 etapa de la Volta al País Vasc
* Subida al Naranco

| valign="top" width="50%" |

'''1984'''
* Subida al Naranco
* Subida a Urkiola
* Volta a Galicia, més 1 etapa

'''1985'''
* Escalada a Montjuich, més 1 etapa
* 2 etapes de la Volta a Colombia
* 1 etapa de la Volta a Galicia

'''1986'''
* Escalada a Montjuich, més 2 etapes

'''1987'''
* Semana Catalana
* 1 etapa de la Volta a Galicia

|}

== Referències ==
* [https://www.caja-pdf.es/2014/12/08/premios-deportivos-provinciales/preview/page/1/#google_vignette Diputación Provincial de Alicante. «Ganadores de los Premios Deportivos Provinciales de la Diputación de Alicante entre 1980 y 2012». caja-pdf.es]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Ciclistes]]
[[Categoria:Ciclisme]]

Ángel Casero

2026-04-22T17:25:35Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T17:24:12Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T17:16:55Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T17:12:15Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T17:06:08Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T16:58:02Z

Xavier:

Ángel Casero

2026-04-22T16:57:20Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Ángel Luis Casero Moreno''', conegut deportivament com '''Ángel Casero''' (Albalat dels Taronchers, 27 de setembre de 1972) és un excicliste valencià, professional entre 1994 i 2005, temps en el que conseguí 13 victòries. Entre elles destaca la Volta a Espanya de 2001. El seu germà menor, Rafael també fon cicliste.»

'''Ángel Luis Casero Moreno''', conegut deportivament com '''Ángel Casero''' ([[Albalat dels Taronchers]], [[27 de setembre]] de [[1972]]) és un excicliste [[Valencians|valencià]], professional entre [[1994]] i [[2005]], temps en el que conseguí 13 victòries. Entre elles destaca la [[Volta a Espanya]] de 2001.

El seu germà menor, Rafael també fon cicliste.

Andrés Montes

2026-04-22T12:18:56Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Andrés Montes González
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste i locutor.
| data_naix = [[27 de novembre]] de [[1955]]
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
| data_mort = [[16 d'octubre]] de [[2009]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Andrés Montes González''' ([[Madrit]], [[27 de novembre]] de [[1955]] - [[Madrit]], [[16 d'octubre]] de [[2009]]) fon un periodiste i locutor deportiu espanyol.

Durant la seua carrera professional ha narrat principalment partits de [[bàsquet]] i fon conegut per les seues retransmissions de la [[National Basketball Association]] (NBA) en el [[grup Sogecable]], pero també ha destacat com a narrador de fútbol en ''[[La Sexta]]'' en l'última etapa de la seua vida.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Montes Andrés Montes en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Deports]]
[[Categoria:Bàsquet]]
[[Categoria:Fútbol]]
[[Categoria:Televisió]]

Andrés Montes

2026-04-22T12:16:21Z

Xavier:

'''Andrés Montes González''' ([[Madrit]], [[27 de novembre]] de [[1955]] - [[Madrit]], [[16 d'octubre]] de [[2009]]) fon un periodiste i locutor deportiu espanyol.

Durant la seua carrera professional ha narrat principalment partits de [[bàsquet]] i fon conegut per les seues retransmissions de la [[National Basketball Association]] (NBA) en el [[grup Sogecable]], pero també ha destacat com a narrador de fútbol en ''[[La Sexta]]'' en l'última etapa de la seua vida.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_Montes Andrés Montes en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Deports]]
[[Categoria:Bàsquet]]
[[Categoria:Fútbol]]
[[Categoria:Televisió]]

Manuel Campo Vidal

2026-04-22T12:15:14Z

Xavier: /* Enllaços externs */

{{Biografia|
| nom = Manuel Campo Vidal
| image = [[Archiu:Manuelcampo.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodiste i escritor.
| data_naix = [[30 de març]] de [[1951]]
| lloc_naix = [[Camporrells]], [[Osca]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Manuel Campo Vidal''' ([[Camporrells]], [[Osca]], [[30 de març]] de [[1951]]) és un periodiste, escritor i presentador espanyol de [[televisió]], directiu en mijos de comunicació, sociòlec i ingenier tècnic industrial.

== Biografia ==

Manuel Campo Vidal és llicenciat en periodisme per l'[[Universitat Autònoma de Barcelona]] i ingenier tècnic industrial per l'[[Universitat Politècnica de Catalunya]]. També estudià sociologia en l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials ([[París]]) i es va doctorar en sociologia (Economia Aplicada) per l'[[Universitat Complutense de Madrit]].

Ha publicat en el nom Manuel J. Campo fins a finals dels anys [[1970|70]]. Està casat des del [[24 de juliol]] de [[1998]], en la periodista [[María Rey]].

Manuel Campo és soci nº 17 de la [[SD Huesca|SD Osca]] des de l'any [[1984]].

Les seues primeres relacions en el periodisme professional varen ser en l'any [[1972]] en el periòdic ''Tele/eXprés'' de [[Barcelona]], diari del que aplegaria a ser subdirector.

En l'any [[1983]] va assumir la subdirecció del ''Telediario 2'' de [[TVE]], convertint-se també en el seu presentador, primer en solitari i, entre [[1985]] i [[1987]] junt a [[Concha García Campoy]]. Paralelament, dirigia i presentava també l'informatiu ''Punto y aparte'', que pretenia acostar la notícia al teleespectador, des d'una perspectiva poc tradicional.

En els següents anys s'incorpora a la [[Cadena SER]] de ràdio, a on presenta i dirigix l'espai ''Hora 25''.

En l'any [[1992]] va fichar per la cadena de televisió [[Antena 3]], en un moment en el que, despuix del canvi en l'accionariat de la mateixa, es va procedir a renovar els seus informatius. D'esta manera, Manuel Campo va passar a presentar i dirigir l'informatiu diari d'''Antena 3 Noticias'', fins a l'any [[1993]].

Paralelament, va ocupar varis càrrecs directius en la cadena. Fon director d'antena en [[1992]]; entre [[1993]] i [[1994]] fon el responsable de la creació ''[[Antena 3 Internacional]]'' i de [[1995]] a [[1997]] fon vicepresident d'''Antena 3''.

Durant esta etapa, concretament el [[24 de maig]] de [[1993]] fon el moderador del primer debat cara a cara de l'història de la televisió entre els dos aspirants a la presidència del Govern d'Espanya, [[José María Aznar]] i [[Felipe González]], aplegant a alcançar una audiència de 9,6 millons d'espectadors.

Posteriorment fon fundador i president de ''Audiovisual Sport S.L.'', societat gestora de drets de retransmissions deportives.

A partir de l'any [[2003]] presenta el programa ''Generación XXI'', emés primer per varis canals autonòmics ([[Canal Sur]], [[ETB]], [[Castilla-La Mancha Televisión]] i [[Televisión de Canarias]]) i des de [[2006]] en la seua versió catalana per [[Betevé]] i la [[Xarxa de Televisions Locals]] de Catalunya. En l'any [[2008]], també en la televisió local ''Betevé'' va presentar el programa ''El somni de Barcelona''.

En l'any [[2006]] fon elegit President de l'[[Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya]] substituint a [[Ignacio Salas]]. Fon substituït en [[decembre]] de [[2018]] per [[María Casado]].

En l'any[[2008]] fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i [[Mariano Rajoy]], organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el [[25 de febrer]] d'eixe any.

En l'any [[2011]] presentà el programa ''Los anuncios de tu vida'', en [[Televisió Espanyola]] (TVE).

Fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre [[Alfredo Pérez Rubalcaba]] i Mariano Rajoy, organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el [[7 de novembre]] de 2011 i retransmesa per 20 canals televisius.

Fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre [[Pedro Sánchez]] i Mariano Rajoy, organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el [[14 de decembre]] de [[2015]]. Fins a la data, és l'únic que ha moderat a lo manco un debat, en totes les eleccions en les que hi ha hagut debats entre els dos candidats a la presidència del [[Govern d'Espanya|Govern]], dels partits més votats: 1993, 2008, 2011 i 2015.

En l'any [[2016]] va moderar el debat entre els quatre principals candidats a la presidència.

És director general i conseller delegat de la productora ''Lua Multimedia'', president de l'escola de negocis ''Next International Business School'', a on dirigix el Màster en Comunicació Alvançada i Màrqueting Digital, i director de l'''Institut de Comunicació Empresarial''.

== Premis i guardons ==

* Premi Ondas (1989) per la seua llabor al front del programa ''Punto y aparte''.
* Dos premis TP d'Or (1985 i 1986) com a Millor presentador, coincidint en el seu pas pel Telediari.
* Distinció [[Emilio Castelar]] (2011) per la seua eficàcia comunicativa, guardó que otorga l'Ajuntament de [[Càdis]].

== Obra ==

=== Periodisme d'investigació ===

* ''Información y Servicios Secretos en el atentado al Presidente [[Luis Carrero Blanco|Carrero Blanco]].''

=== Sociologia de la Comunicació ===

* ''¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?'' (2008, Plaza y Janés).
* ''¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor?'' (2011, RBA).
* ''Simplemente María y su repercusión entre las clases trabajadoras'' (1975, Avance).
* ''Confidencias: La TV por dentro'' (Muchnik Editores, Barcelona, 281 pp, 1985).
* ''La Transición Audiovisual Pendiente.'' (2016, Ediciones B).

=== Sociologia política ===

* ''El [[PSUC]] i l'eurocomunisme'' (1981, Editorial Grijalbo).
* ''La España que hereda Felipe González'' (1982, Editorial Argos).

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Campo_Vidal Manuel Campo Vidal en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Televisió]]

Andrés Montes

2026-04-22T12:13:05Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Andrés Montes González''' (Madrit, 27 de novembre de 1955 - Madrit, 16 d'octubre de 2009) fon un periodiste i locutor deportiu espanyol. Durant la seua carrera professional ha narrat principalment partits de bàsquet i fon conegut per les seues retransmissions de la National Basketball Association (NBA) en el grup Sogecable, pero també ha destacat com a narrador de fútbol en ''La Sexta'' en l'última etapa de…»

Míriam Nogueras

2026-04-22T12:05:33Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Míriam Nogueras i Camero
| image = [[File:Candidats Eleccions Generals 2015 - Míriam Nogueras.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Empresària i política.
| data_naix = [[11 de maig]] de [[1980]]
| lloc_naix = [[Dosrius]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Míriam Nogueras i Camero''' ([[Dosrius]], [[Barcelona]], [[11 de maig]] de [[1980]]), és una empresària textil i política espanyola d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] i [[Independentisme català|independentista]]. Perteneix al partit [[Junts per Catalunya]], que dirigix [[Carles Puigdemont]], que eixercix actualment com a diputada i portaveu de dit partit en el [[Congrés dels Diputats]].

== Biografia ==

És copropietària d'una empresa del sector textil especialisada en filatures. És membre del ''Cercle Català de Negocis'' (CCN) (en [[valencià]], Círcul Català de Negocis) colectiu empresarial nacionaliste català, i de la Junta de ASECIEMA i de MODACC (Clúster Textil Moda Catalunya). També forma part de la plataforma ''No vullpagar'', moviment antipeages de les autopistes en [[Catalunya]].

En les eleccions municipals espanyoles de l'any [[2015]] fon elegida regidora de l'ajuntament de [[Cardedeu]] com a independent en les llistes de [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC). Posteriorment fon elegida diputada independent dins de la llista de [[Democràcia i Llibertat]] en les eleccions generals d'Espanya de 2015 i fon portaveu de la Comissió de Defensa.

Fon una de les candidates a l'eixecutiva del nou Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) despuix de la seua fundació en l'any [[2016]], pero finalment no va resultar elegida. Despuix d'això, fon elegida com a vicepresidenta del [[PDeCAT]] en [[2018]].

En l'any [[2020]], la separació entre el [[Partit Demòcrata Europeu Català]] i el partit [[Junts per Catalunya]] (Junts) dugué a Míriam Nogueras a dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del PDeCAT, passant a Junts.

Elegida diputada en la XIII i XIV llegislatures del [[Congrés dels Diputats]] per [[Barcelona]], despuix de la dimissió de [[Laura Borràs]] com a diputada i portaveu de Junts per Catalunya en el Congrés per a presentar-se a les eleccions al [[Parlament de Catalunya]] de [[2021]], passà a ocupar la portavocia del partit independentiste.

Defensora de l'independentisme català, mostra un perfil polític beligerant. En [[febrer]] de l'any [[2023]], en una roda de prensa, va retirar la [[bandera d'Espanya]] de l'estrado en el [[Congrés dels Diputats]].

Està casada en un pilot d'helicòpters d'emergències, en qui té dos fills, naixcuts en els anys [[2009]] i [[2011]].

== Referències ==
* [https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/ultima-hora/albert-batet-miriam-nogueras-suman-bajas-pdecat/20200831151123157603.html «Albert Batet y Míriam Nogueras se suman a las bajas del PDeCat». Confidencial Digital]
* [https://www.congreso.es/es/ «Ficha del Congreso de los Diputados»]
* [https://elpais.com/espana/catalunya/2020-07-31/miriam-nogueras-vicepresidenta-del-pdecat-deja-la-direccion-del-partido.html «Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDeCAT, deja la dirección del partido». El País]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Míriam Nogueras}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%ADriam_Nogueras Míriam Nogueras en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Empresaris espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:Independentisme català]]
[[Categoria:Polítics de Junts per Catalunya]]
[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Catalanistes]]

Vicente Ximeno

2026-04-21T16:49:49Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Vicente Ximeno i Sorlí
| image = [[Archiu:Vximen.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| ocupació = Historiador i bibliògraf.
| data_naix = 25 de setembre de [[1691]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 8 d'agost de [[1764]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Vicente Ximeno i Sorlí''' ([[Valéncia]], 25 de setembre de [[1691]] - † 8 d'agost de [[1764]]) fon un historiador i bibliògraf [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

D'humils orígens (era fill d'un sastre) estudià humanitats i llatí i va poder ingressar en l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1706]], cursant tres anys de filosofia; la [[Guerra de Successió]] va obstaculisar els seus estudis tancant-li l'universitat, pero a la fi va poder obtindre en l'Universitat de [[Gandia]] en [[1712]] els títuls de bachiller en [[Filosofia]] i doctor en [[Teologia]].

En l'any [[1715]] rep l'orde menor del subdiaconat i despuix de diverses oposicions conseguix ser capellà de la parròquia de [[Moncada]] en [[1717]]. A l'any següent és propost per a un benefici eclesiàstic en la [[Catedral de Valéncia]] i d'ell viurà fins a la seua mort.

En l'any [[1734]] comença a confeccionar una biobibliografía d'escritors valencians en la pretensió de consignar tots els situats entre els anys [[1238]] i [[1748]]. Registra en la finalitat de documentar-la totes les biblioteques de Valéncia i ingressa en l'Acadèmia valenciana ([[1743]]-[[1751]]) fundada pel ''novator'' [[Gregori Mayans|Gregori Mayans i Siscar]]; a fi d'ajudar a la seua obra va mantindre en est i en el seu germà Juan Antonio Mayans i Siscar un frondós epistolari.

== Obra ==
[[Archiu:VicenteXimeno.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
*''Escritores del reyno de Valencia, cronológicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista de la misma Ciudad hasta el de MDCCXLIII''. Valéncia: Oficina de Joseph Estevan Dolz, 1747-1749, 2 vols.
*''Noticias constantes de la santidad y doctrina de San Eutropio, antes abad y después obispo de Valencia'', Valéncia: Imprenta d'Agustín Laborda, sense any.
*''Relación verdadera de los padecidos en el Reyno de Valencia desde el día 23 de marzo de 1748 y de las rogativas que se hacen en la ciudad de Valencia... a Dios Nuestro Señor para que aplaque su ira.'' Valéncia: Joseph Estevan Dolz, sense any.
*''Constituciones de la Real Cofradía de la SS. Virgen María de la Seo, comúnmente llamada del Milagro, Hospital de pobres sacerdotes enfermos...'' Valéncia: Imprenta de Joseph García, 1757.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Ximeno Vicente Ximeno en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle XVIII]]

Vicente Ximeno

2026-04-21T16:47:54Z

Xavier:

Amalia Fenollosa

2026-04-21T16:46:02Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Amalia Fenollosa Peris
| image = [[Archiu:Amaliafeno.jpg]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritora i poetesa.
| data_naix = [[8 de febrer]] de [[1825]]
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1869]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - † [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poetesa [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].

== Biografia ==

Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de l'any 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.

== Obra ==

Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:

* ''Revista Vascongada'' ([[Bilbao]], [[1843]])
* ''L'Eco Lliterari'' ([[Valéncia]], [[1844]])
* ''La Lira Española'' ([[Càdis]], [[1847]])
* "El premi de la virtut", en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de [[1845]].
* "Malvina de Serhati", que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de [[1846]]. Varen ser escrites per encàrrec.

== Estil ==

El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.

La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, "Malvina" és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.

== Germandat Lírica ==

Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat Lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronado.

Va publicar en "El Pensil del Bello Sexo", suplement especial de "El Genio", dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.

== Referències ==
* «Amalia Fenollosa Peris | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
* Burguera, Mónica (21 de mayo de 2011). «Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 18 (1): 53-83. ISSN 1134-6396
* Kirkpatrick, Susan (1991). Las románticas: escritoras y subjetividad en España, 1835-1850. Universitat de Valéncia
* Maqueda Abreu, Fabiola; Maqueda Abreu, Fabiola (31 de enero de 2012). Del folletín y de la novela corta en femenino 1850-1950: lo público en la sala de estar y lo privado en el kiosco. Universidad Complutense de Madrid

== Bibliografia ==
* De la Fuente, Mercedes (2008). «Mujer en la ventana. Amalia Fenollosa, escritora castellonense del Romanticismo». Abc.es (19/01/2008)
* Díaz-Diocaretz, Myriam; Zavala, Iris M. (1993). Breve historia feminista de la literatura española (en [[castellà]]). Barcelona, p. 53
* Espresati, Carlos G. (1965). La Juventud de Amalia Fenollosa. Poetisa romántica. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura
* Fortuño Llorens, Santiago (2002). Amalia Fenollosa. Poesías. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, Biblioteca d'Autors Valencians, n. 46.
* Fortuño Llorens, Santiago (2006). Las novelas de Amalia Fenollosa. En los albores del folletín (1845-1846). València: Consell Valencià de Cultura, Col. Rescat n. 5. Llibreries de la Generalitat Valenciana - Llig
* Simón Palmer, M. del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Amalia_Fenollosa Amalia Fenollosa en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XIX]]

Ana Rebeca Mezquita

2026-04-21T16:44:46Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Ana Rebeca Mezquita Almer
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritora i poetesa.
| data_naix = [[26 d'octubre]] de [[1890]]
| lloc_naix = [[Onda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[6 d'octubre]] de [[1970]]
| lloc_mort = [[San Cristóbal de la Laguna]], [[Tenerife]], [[Illes Canàries]], [[Espanya]]
}}
'''Ana Rebeca Mezquita Almer''', coneguda com '''Ana Mezquita''' ([[Onda]], [[26 d'octubre]] de [[1890]] - [[San Cristóbal de la Laguna]], [[Tenerife]], [[6 d'octubre]] de [[1970]]) fon una escritora i poetesa [[Valencians|valenciana]].

== Biografia ==

Ana naixqué en la població valenciana d'Onda, en la comarca de la [[Plana Baixa]], el 26 d'octubre de l'any 1890.

Fon la menor de cinc germans d'una família acomodada d'Onda. Estudià en el Colege de la Consolació. Sent ella prou jove, el seu pare que era farmacèutic trasllada la farmàcia familiar a [[Nules]]. Ana Rebeca es casa allí en l'any [[1917]] en un advocat, de família republicana. Despuix de casar-se fixa la seua residència inicialment en la [[ciutat de Valéncia]], despuix en [[Ugíjar]] ([[Granada]]) i finalment en [[1931]], als 41 anys, en [[San Cristóbal de la Laguna]] ([[Tenerife]]), per motius laborals del seu marit. És allí en Tenerife, a on es dedica a escriure els seus poemes.

== Obra ==

La seua producció poètica s'inicia en la madurea, una volta instalada en les [[Illes Canàries]], i gràcies a les llectures dels poetes de la Renaixença catalana, sobretot de [[Jacint Verdaguer]].

En l'any [[1952]] fon premiada en els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]], celebrats per [[Lo Rat Penat]], pero quan [[Carles Salvador]] i [[Enric Soler i Godes]] es varen donar conte de que el guanyador era una dòna, li varen retirar el premi.

A través del seu germà coneix a [[Bernat Artola]], que influí per a que es publicara el seu primer llibre: ''Vidres'' ([[1953]]).

En l'any [[1954]], [[Joan Fuster]], en una carta escrita a [[Gaetà Huguet i Segarra]], es mostra sorprés: "M'han dit que en Castelló ha aparegut una nova poetesa: Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Dona gust esta recuperació de les nostres lletres. ¡Si poguérem consolidar-la!".

La seua poesia presenta dos alvertents: per una part l'estil jocfloralesc, en especial predilecció pels temes de la naturalea i el paisage; i per una atra part l'atenció a la temàtica intimista.

La seua poesia fon escrita influenciada per l'[[Normes de Castelló|acort ortogràfic de 1932]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rebeca_Mezquita_Almer Ana Rebeca Mezquita en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]