L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Damián Forment

2026-06-15T18:39:29Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Damián Forment Cabot''' (Valéncia, c. 1480 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, 1540) fon un escultor valencià, considerat el més productiu de la Corona d'Aragó i un dels primers introductors del Renaiximent en Espanya. == Biografia == (Secció per completar)»

'''Damián Forment Cabot''' ([[Valéncia]], c. [[1480]] - [[Santo Domingo de la Calzada]], [[La Rioja]], [[1540]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]], considerat el més productiu de la [[Corona d'Aragó]] i un dels primers introductors del [[Renaiximent]] en [[Espanya]].

== Biografia ==

(Secció per completar)

Juan Chicharro Ortega

2026-06-15T18:33:07Z

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Juan Chicharro Ortega''' (Madrit, 12 de juny de 1950) és un ex General de Divisió d'Infanteria de Marina i des de l'any 2018 realisa funcions de President Eixecutiu en la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF). == Biografia == Juan Chicharro naix en Madrit en l'any 1950, procedent per via paterna d'una família tradicionalista sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del po…»

'''Juan Chicharro Ortega''' ([[Madrit]], [[12 de juny]] de [[1950]]) és un ex General de Divisió d'Infanteria de Marina i des de l'any [[2018]] realisa funcions de President Eixecutiu en la [[Fundació Nacional Francisco Franco]] (FNFF).

== Biografia ==

Juan Chicharro naix en Madrit en l'any 1950, procedent per via paterna d'una família [[Tradicionalisme polític|tradicionalista]] sent el seu pare el General Chicharro Lamamié de Clairac, i net del polític [[Carlisme|carliste]] [[Jaime Chicharro]] i per via materna és besnet de l'ilustre historiador [[Juan Ortega Rubio]].

Cursa els seus primers estudis i bachillerat en el colege de La nostra Senyora del Recort (jesuïta) en Madrit, ingressant en [[1969]] en l'[[Escola Naval Militar (Espanya)]]. Cinc anys despuix rebrà el seu Real Despaig de Tinent d'Infanteria de Marina. A lo llarc de la seua carrera militar ha realisat numerosos cursos d'especialisació i perfeccionament entre els que destaquen: bucejador de combat, caçador paracaigudiste en aptitut en obertura manual, senyalador – guia i artilleria de campanya. És diplomat d'Estat Major per l'[[Eixèrcit de Terra]].

(Secció per completar)

Juan Ramón Rallo

2026-06-15T11:39:40Z

Xavier: /* Cites */

{{Biografia|
| nom = Juan Ramón Rallo Julián
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Economiste
| data_naix = [[1982]]
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Juan Ramón Rallo Julián''' ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l'Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d'anàlisis econòmic. És soci fundador de l'[[Institut Juan de Mariana]] i ha segut president del mateix.

== Biografia ==

Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l'[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l'[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d'Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l'Escola Superior de Negocis ISEAD.

Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] ''Destrucció i reconstrucció de l'estructura de capital'' de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.

El [[22 d'octubre]] de l'any [[2016]] va rebre en l'Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l'organisació llibertària ''Students for Liberty.''

== Obra ==

Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:

* ''Anti-Marx: crítica a la economía política marxista'' (decembre de 2022).
* ''Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía'' (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.
* ''Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal'' (març de 2019). ISBN: 9788423430468.
* ''Contra la Teoría Monetaria Moderna'' (febrer de 2017)
* ''La Pizarra de Juan Ramón Rallo'' (febrer de 2016)
* ''Contra La Renta Básica'' (maig de 2015)
* ''Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler'' (octubre de 2014)
* ''Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias'' (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)
* ''Una Revolución Liberal para España'' (març de 2014)
* ''Crónicas de la Gran Recesión II'' (juny de 2013)
* ''Los errores de la vieja economía'' (2012)
* ''Una alternativa liberal para salir de la crisis''(octubre de 2012)
* ''Un modelo realmente liberal'' (coordinador, octubre de 2012)
* ''Crónicas de la Gran Recesión'' (juny de 2011)
* ''El liberalismo no es pecado'' (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)
* ''Una crisis y cinco errores'' (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)

== Premis i guardons ==

* 2009: Tercer Premi Vernon Smith ''Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF''.
* 2011: Menció d'honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.

== Cites ==

Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.

{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].''

''Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).''

''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (''[[Libertad Digital]]'', 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Archiu de la Corona d'Aragó

2026-06-15T11:39:00Z

Xavier: /* Cites */

[[Archiu:Arcoar.jpg|thumb|250px|Archiu de la Corona d'Aragó]]

L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''', conegut per les sigles ACA, fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s'ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

== Evolució històrica ==

El primer testimoni de l'existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l'archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.

A partir d’esta data, l'Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l'evolució de l'Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].

A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s'haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.

== Titularitat ==

L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al [[Ministeri d’Educació i Cultura]] del [[Govern d’Espanya]] i està considerat com un dels archius generals (junt en el de [[Archiu General d’Índies|Índies]] i el de [[Archiu General de Simancas|Simancas]]), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió. El [[20 de giner]] de [[2007]] es va firmar la creació del [[Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó]], en el [[Palau del Lloctinent]] de [[Barcelona]], pels presidents de [[Catalunya]], [[José Montilla]], [[Aragó]], [[Marcelino Esglésies]], [[Comunitat Valenciana]], [[Francisco Camps]] i [[Balears]], [[Jaume Mates]], aixina com la ministra de Cultura, [[Carmen Calvo]].

== Emplaçament ==

Des de [[1318]] fins a [[1993]] va estar situat en el [[Palau del Lloctinent]] (Palau del Virrei) del [[Palau Real Major de Barcelona]]. En [[1993]] es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.

== Seccions ==

L'archiu conté les seccions separades següents:

* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l'antiga Corona);
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];
* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[sigle XIV]] i incorporat a l'Archiu despuix de la supressió de l'entitat en [[1714]]; la restauració de l'entitat durant el [[sigle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)
* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].
* Facenda
* Archius notarials
* Atres

El document més antic és de l'any [[844]]. L'incorporació a l'antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.

== Cites ==

{{Cita|''Siempre me había inquietado una duda, ¿A qué se debía la presencia de abundante documentación valenciana en el Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona? Eran, muchos de ellos, legajos de los siglos XVI y XVII, escritos la mayoría en castellano y algunos en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valladolid; es decir, nada que ver con Cataluña ¿Por qué estaban allí? Este fondo documental -de incalculable valor- permanece retenido ilegalmente en Cataluña desde 1852; no existiendo base legal alguna para -si las autoridades valencianas lo reclaman- impedir su devolución. Los temas de los legajos son muy variados: conflictos bélicos, disputas entre virreyes y jurados de Valencia, problemas sanitarios, protocolo, etc...''|''Los documentos del Reino de Valencia, retenidos en Barcelona'' (''[[Las Provincias]]'', 9 de decembre de 1991), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

{{Cita|''La historia de cómo llegaron a Barcelona estos documentos es la siguiente: en 1809, las tropas de Napoleón saquearon el archivo de Simancas, siendo transportados a Francia parte de sus fondos; entre ellos, los valencianos. Quinientas galeras (similares a las carretas del Oeste) recorrieron el camino hacia Irún con los papeles pertenecientes a la Secretaría del Reino de Valencia. Los documentos abarcan desde mensajes del duque de Feria (no el amigo de las niñas, sino su antepasado virrey de Valencia) avisando del peligro turco al Consell de Alicante, o los memoriales de Valencia a Felipe II, recordando que "el marqués de Denia podría traducir al rey los escritos en lengua valenciana".''}}

{{Cita|''En Francia permanecieron hasta 1852, cuando permitieron su devolución. En el regreso, sin causa justificada, los legajos valencianos se quedaron en la ciudad condal. Los Bofarull -que controlaban el Archivo de la Corona de Aragón en 1852 deseaban Ilevar a cabo el proyecto ideado por Xavier de Garma en el siglo XVIII, que pretendía "reunir" documentación de Aragón, Valencia y Mallorca en Barcelona. Hay que aclarar que este rimbombante título era impropio, pues comenzó a usarse a fines del siglo XVIII, cuando ya no existía la Corona de Aragón; anteriormente era un archivo del rey, igual que los de Zaragoza y Valencia. Todo indica que el círculo barcelonés de Xavier de Garma pensó legitimar la retención de documentos pertenecientes a otros territorios con el aparatoso título de Archivo de la Corona de Aragón. Fue una operación maquiavélica e innoble.''|''Los documentos perdidos del Reino de Valencia'' (''[[Las Provincias]]'', 24 d'abril de 1995), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].''

''Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).''

''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (''[[Libertad Digital]]'', 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}

{{Cita|''La semántica ha sido el kaláshnikov del expansionismo catalán. El archivo del rey lo cambian en Archivo de la Corona de Aragón; el condado de Barcelona lo convierten en Principado de Cataluña o Imperio Catalán; el florín de Aragón, en florín catalán; el reino de Valencia, en país; el reino de Mallorca, en islas; la lengua valenciana, en catalana (gracias al amigo de Bofarull, el erudito falsificador Milà i Fontanals, inventor del concepto de valenciano como dialecto del catalán).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

== Controvèrsia ==
[[Archiu:Pdimun.jpg|thumb|250px|Publicació del Diari El Mundo]]
El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:

{{Cita|''El archivero que manipuló el mito catalán.
La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia.
[...]
Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría.
[...]
El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.
[...]
El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona.
[...]
Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados.
[...]
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}

* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

{{Cita|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

== Referències ==
<references />

== Vore també ==

* [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]
* [[Anex:Archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó|Llista d'archivers de l'Archiu de la Corona d’Aragó]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l'Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya]
* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - ''El Mundo'']
* [https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/10/22/5628f646ca47412d568b464f.html El erudito del XIX que engrandeció el Archivo de la Corona de Aragón - ''El Mundo'']
* [https://clubjaimeprimero.org/content/los-documentos-del-reino-de-valencia-aun-en-barcelona Los DOCUMENTOS del Reino de Valencia: aún en Barcelona - Ricart Garcia Moya - Club de Opinión Jaime I]
* [http://www.softwarevalencia.com/garcia_moya/HTML/LosDocumentosPerdidosDelReinoDeValencia.html Los documentos perdidos del Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Softwarevalencià]]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Archius d'Espanya|Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Museus de Barcelona|Corona d'Aragó]]

Juan Ramón Rallo

2026-06-15T10:14:18Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Juan Ramón Rallo Julián
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Economiste
| data_naix = [[1982]]
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Juan Ramón Rallo Julián''' ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l'Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d'anàlisis econòmic. És soci fundador de l'[[Institut Juan de Mariana]] i ha segut president del mateix.

== Biografia ==

Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l'[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l'[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d'Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l'Escola Superior de Negocis ISEAD.

Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] ''Destrucció i reconstrucció de l'estructura de capital'' de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.

El [[22 d'octubre]] de l'any [[2016]] va rebre en l'Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l'organisació llibertària ''Students for Liberty.''

== Obra ==

Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:

* ''Anti-Marx: crítica a la economía política marxista'' (decembre de 2022).
* ''Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía'' (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.
* ''Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal'' (març de 2019). ISBN: 9788423430468.
* ''Contra la Teoría Monetaria Moderna'' (febrer de 2017)
* ''La Pizarra de Juan Ramón Rallo'' (febrer de 2016)
* ''Contra La Renta Básica'' (maig de 2015)
* ''Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler'' (octubre de 2014)
* ''Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias'' (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)
* ''Una Revolución Liberal para España'' (març de 2014)
* ''Crónicas de la Gran Recesión II'' (juny de 2013)
* ''Los errores de la vieja economía'' (2012)
* ''Una alternativa liberal para salir de la crisis''(octubre de 2012)
* ''Un modelo realmente liberal'' (coordinador, octubre de 2012)
* ''Crónicas de la Gran Recesión'' (juny de 2011)
* ''El liberalismo no es pecado'' (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)
* ''Una crisis y cinco errores'' (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)

== Premis i guardons ==

* 2009: Tercer Premi Vernon Smith ''Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF''.
* 2011: Menció d'honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.

== Cites ==

Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.

{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].''

''Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).''

''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (''Libertad Digital'', 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Juan Ramón Rallo

2026-06-15T10:11:48Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Juan Ramón Rallo Julián
| image = [[File:JuanRamonRallo.jpeg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Economiste
| data_naix = [[1982]]
| lloc_naix = [[Benicarló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Juan Ramón Rallo Julián''' ([[Benicarló]], [[13 de març]] de [[1984]]) és un economiste i advocat lliberal [[Valencians|valencià]] de l'Escola austríaca. Rallo és escritor, docent en vàries universitats i també és conegut per la seua presència mediàtica en espais d'anàlisis econòmic. És soci fundador de l'[[Institut Juan de Mariana]] i el seu actual director.

== Biografia ==

Juan Ramón Ralló és llicenciat en Dret i en Economia per l'[[Universitat de Valéncia]], màster i doctor en Economia per l'[[Universitat Rey Juan Carlos de Madrit]]. Actualment és professor i codirector del màster en economia del Centre d'Estudis Superiors Online de Madrit Manuel Ayau (OMMA) i en l'Escola Superior de Negocis ISEAD.

Ha segut reconegut en el Premi Julián Marías [[2011]], i el Tercer Premi Vernon Smith [[2009]] ''Destrucció i reconstrucció de l'estructura de capital'' de ECAEF. En [[2012]] va rebre el premi de la [[Comunitat de Madrit]] al millor investigador menor de 40 anys en humanitats.

El [[22 d'octubre]] de l'any [[2016]] va rebre en l'Ateneu de Madrit el Premi Henry David Thoreau, entregat per l'organisació llibertària ''Students for Liberty.''

== Obra ==

Ha escrit diversos llibres sobre temàtica económica, com:

* ''Anti-Marx: crítica a la economía política marxista'' (decembre de 2022).
* ''Una crítica a la teoría monetaria de Mises: un replanteamiento de la teoría del dinero y del crédito dentro de la Escuela Austriaca de Economía'' (novembre de 2019). ISBN: 9788472097766.
* ''Liberalismo: los 10 principios básicos del orden político liberal'' (març de 2019). ISBN: 9788423430468.
* ''Contra la Teoría Monetaria Moderna'' (febrer de 2017)
* ''La Pizarra de Juan Ramón Rallo'' (febrer de 2016)
* ''Contra La Renta Básica'' (maig de 2015)
* ''Contra la Modern Monetary Theory: los siete fraudes inflacionistas de Warren Mosler'' (octubre de 2014)
* ''Podemos: Deconstruyendo a Pablo Iglesias'' (juny de 2014) (junt a John Müller (coordinador), José Fernández-Albertos, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Pablo Rodríguez Suanzes, Paloma Cuevas, Marisa Gallero, Esteban Hernández, Fran Carrillo, Anna Grau)
* ''Una Revolución Liberal para España'' (març de 2014)
* ''Crónicas de la Gran Recesión II'' (juny de 2013)
* ''Los errores de la vieja economía'' (2012)
* ''Una alternativa liberal para salir de la crisis''(octubre de 2012)
* ''Un modelo realmente liberal'' (coordinador, octubre de 2012)
* ''Crónicas de la Gran Recesión'' (juny de 2011)
* ''El liberalismo no es pecado'' (junt a Carlos Rodríguez Braun, novembre de 2011)
* ''Una crisis y cinco errores'' (junt a Carlos Rodríguez Braun) (maig de 2009)

== Premis i guardons ==

* 2009: Tercer Premi Vernon Smith ''Destrucción y reconstrucción de la estructura de capital de ECAEF''.
* 2011: Menció d'honor en els premis Julián Marías de la Comunitat de Madrit com a investigador menor en humanitats.

== Cites ==

Apart de tot el seu treball a nivell econòmic, Juan Ramón Rallo també ha escrit uns atres artículs de prensa sobre temàtica valenciana.

{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].''

''Durante la reconquista del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]], [[Jaume I|Jaime I]] prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio [[Antonio Ubieto|Ubieto]] al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).''

''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (''Libertad Digital'', 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Juan Ramón Rallo}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Ram%C3%B3n_Rallo Juan Ramón Rallo en Wikipedia]
* [http://blog.juanramonrallo.com/ Blog de Juan Ramón Rallo]
* [https://www.juandemariana.org/ Institut Juan de Mariana]
* [https://www.libertaddigital.com/opinion/ideas/tradicion-manipuladora-1276229464.html Tradición manipuladora - Juan Ramón Rallo - Libertad Digital]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Anex:Refranys valencians

2026-06-14T10:57:59Z

Xavier: /* T */

[[Image:Pulles.jpg|thumb|300px|Portada del llibre ''[[Pulles del Cabanyal]]'', en refranys valencians del barri d'[[El Cabanyal]] de [[Valéncia]], 2019.]]
Este artícul pretén arreplegar els '''refranys valencians''' i frases fetes en [[Idioma valencià|valencià]], en una llista. Si voleu una explicació d'algun [[refrany]], seleccioneu el refrany corresponent.

==¡==
* [[¡ “Ma” que t'agrada fer-me parlar !]]
* [[¡ “Ma” que té collons la cosa !]]
* [[¡ … I lo que te rondaré morena… !]]
* [[¡ A bona hora ixqué el sol !]]
* [[¡ A quin sant ! ¡ Clar que no !]]
* [[¡ Afanyat, al final t'agafarà el bou !]]
* [[¡ Ara mare !]]
* ¡ Au, cacau !
* [[¡ Bo està el porc !]]
* [[¡ Che, ves a fer la mà !]]
* [[¡ Chica, no sigues romancera. ¡ Quin romanç !]]
* [[¡ Chica, que hi ha roba estesa !]]
* [[¡ Este/a chiquet/a és un trenca braços !]]
* [[¡ Te vullc més que a un bon cagar !]]
* [[¡ I “dale”, torna-li la trompa al chic !]]
* [[¡ La figa de ta germana !]]
* [[¡ La figa de ta mare !]]
* [[¡ La figa de ta tia !]]
* [[¡ Mira-la, la delicada de Gandia !]]
* [[¡ No te caurà la figa en terra, no !]]
* [[¡ Que “guapa” ! Com el cul de l'aca]]
* [[¡ Que fill de puta eres !]]
* [[¡ Quin pato ! ¡ Quin avorriment !]]
* [[¡ Salut i força al canut !]]
* [[¡ Salut i força en el canut !]]
* [[¡ Te deixarà en una mà davant i un atra darrere !]]
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta germana !]]
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta mare !]]
* [[¡ Ves a tocar-li la figa a ta tia !]]
* [[¡ Ya està !... la cama “trencà”]]

==¿==
* [[¿ Aigua cau ? Senyal de pluja]]
* [[¿ Això ho has dit tu ?]]
* [[¿ Com quedarem en la compra del burro ?]]
* [[¿ Parle yo o passa un carro ?]]
* [[¿ Que t'ha paregut, morrut ?]]
* [[¿ Qui t'ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat]]
* [[¿ Tens set ? Pixa i beu al gallet]]

==A==
* A beure vi i viure bona vida
* [[A bona hora ixqué el sol]]
* [[A bona son no hi ha llit dur]]
* [[A burro vell, albarda nova]]
* [[A cada porc li arriba el seu Sant Martí]]
* A carnestoltes, bones voltes
* [[A fam de llop, dent de gos]]
* [[A gallina forastera tots la piquen]]
* [[A gos flac tot són puces]]
* [[A grans mals, grans remeis]]
* [[A l'amic reconciliat, mira'l en un ull obert i l'atre tancat]]
* [[A l'arbre jovenet, si està tort, se'l pot fer dret]]
* A l'Ascensió, els hòmens se lleven la capa i les dònes el gipó
* A l'eixir, tanca la porta
* A l'estiu, bones figues
* [[A l'estiu, tot lo món viu]]
* A l'hivern, el millor amic és un bon abric
* [[A la dona i a la cabra, corda llarga]]
* [[A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res]]
* A la mar que te'n vages no passes pena, deixa'm farina i oli, diners i llenya
* [[A la primera cullerada, mosca]]
* [[A la taula i al llit, al primer crit]]
* [[A la tercera, va la vençuda]]
* A la vellea, bony i forat
* [[A la vora del riu no faces niu]]
* A lo regalat, no li mires el forat
* [[A mal d'orella, llet de femella]]
* [[A Nadal creix el dia un pas de pardal]]
* [[A on donen molt, no vages]]
* [[A on hi ha gall, no hi canten gallines]]
* [[A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu]]
* [[A on hi ha hagut, sempre queda]]
* [[A on hi ha patró, no manen mariners]]
* [[A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres]]
* A on no hi ha vi, no va el fadrí
* A on no hi han soques, no hi han bajoques
* [[A on tingues el niu, no poses el piu]]
* [[A on va la corda, va el poal]]
* [[A pardal vell, gàbia nova]]
* [[A paraules nècies, orelles sordes]]
* A punt i hora
* [[A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots]]
* [[A qui és burro, que l’albarden]]
* [[A qui li pique, que es rasque]]
* [[A qui no li agrade, que no mire]]
* [[A qui no li agrade, que no s'ho menge]]
* [[A qui no paga tots els saluden]]
* [[A qui no té faena, Deu li'n dona]]
* A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores
* A San Joan bacores, verdes o madures pero segures
* [[A Sant Antoni, un pas de dimoni]]
* [[A Santa Llúcia, s'allarga el dia el pas d'una puça]]
* [[A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça]]
* [[Abans d'ensenyar, deprén]]
* [[Abans els porcs que la casa]]
* Abril, abriló, de cada cent, u bo
* Adormir-se guardant l'era, no és bona manera
* [[Afortunat en el joc, desgraciat en amors]]
* [[Aigua passada, no mou molí]]
* Aigua, que fa la vista clara
* [[Al amor el pinten cego]]
* [[Al bon entenedor, poques paraules basten]]
* [[Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo]]
* [[Al cel que vages, no vages davant]]
* Al gos pel seu collar el coneixes
* [[Al llit i a la taula, a la primera paraula]]
* [[Al mal temps, bona cara]]
* [[Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara]]
* [[Al pobre, el sol se'l menja]]
* [[Al preguntador, mentires en ell]]
* Al que li sàpia mal, que s'arranque un quixal
* [[Al que poc li costa, poc li dol]]
* Al qui es burla, el dimoni li furga
* Al revés, tots saben
* [[Al saber, li diuen sort]]
* [[Al sant enfadat, no resant-li està pagat]]
* Al veí, donar-li pero no llevar-li
* [[Alegria secreta, alegria incompleta]]
* Allà a on aniràs, lo que veges fer, faràs
* [[Allà a on mengen dos, hi mengen tres]]
* Allà vas, cabaç
* Almorza com un rei, menja com un senyor i sopa com un pobre
* [[Amor de monja i pet de frare, tot és aire]]
* [[Anem anant, els uns darrere i els atres davant]]
* [[Animal que no conegues, no li toques les orelles]]
* Animal que no conegues, no li vages per darrere
* [[Animal que vola, cap a la caçola]]
* [[Aprenent de tot, mestre de res]]
* [[Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó]]
* [[Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc]]
* [[Arrancà de cavall i parà de burro]]
* [[Arrancada de cavall i parada de somera]]
* Arruixa, que plou

==B==
* [[Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n'hi ha? Una]]
* [[Barca vella no aguanta vela nova]]
* [[Barca vella, bony o forat]]
* [[Be està lo que be acaba]]
* [[Bellea i flors de maig, en un dia me'n vaig]]
* [[Benvingut siga qui a sa casa ve]]
* Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa
* [[Bon pit, bon cànem]]
* [[Bon vent i barca nova]]
* [[Bon vent i bona barca]]
* Bona nit cresol que la llum s'apaga
* [[Bufar en caldo gelat]]
* [[Busca qui t'ha pegat, rabo de gat]]

==C==
* Cabró i col
* [[Cada casa és un món]]
* [[Cada cosa al seu temps]]
* Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost
* [[Cada dia no és Nadal]]
* [[Cada olleta té la seua tapadoreta]]
* [[Cada ovella, en la seua parella]]
* [[Cada persona és un món]]
* [[Cada u en sa casa, i Deu en la de tots]]
* [[Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol]]
* [[Cada u és cada u]]
* [[Cada u és fill de sa mare]]
* [[Cada u s'apanya com pot]]
* [[Cada u sap a on li apreta la sabata]]
* Caga l'espina, qui es menja la sardina
* [[Cal tindre amics fins en l'infern]]
* Carnestoltes, moltes voltes
* Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més
* Carnestoltes poques o moltes
* [[Carrer banyat, calaix eixut]]
* [[Casa de dos portes, mala és de guardar]]
* [[Casa robada, casa assegurada]]
* Català rabut, fill de Barcelona, que no té prou diners per a fer ballar la mona
* [[Català si no te l'ha fet, te la farà]]
* [[Caure del fóc a les brases]]
* [[Cel rogenc, o pluja o vent]]
* [[Cel roig al matí, pluja en camí]]
* [[Chics i polls, caguen la casa]]
* [[Cobra fama i posa't a dormir]]
* [[Com el gos de l'hortolà que ni menja ni deixa menjar]]
* [[Com en casa no hi ha res]]
* Com si menjares peres i les cagares sanceres
* [[Com un barral entre dos pedres]]
* [[Companyia de dos, el meu gos i yo]]
* [[Comprar barat és comprar dos voltes]]
* [[Confia en Deu, pero corre]]
* [[Conte contat, conte acabat]]
* Córrer més que una llebre
* [[Cria corps i et trauran els ulls]]
* [[Cria fama i posa't a dormir]]
* [[Criada nova, perol trencat]]
* [[Cul que veig, cul que vullc]]

== D ==
* D'a on manco ho esperes, ix la llebre
* [[D'a on no hi ha no es pot traure]]
* [[D'ací a cent anys, tots pelats]]
* [[D'ilusions també es viu]]
* [[Darrere de l'u ve el dos]]
* Darrere del meló, vi a montó; i si és d'Alger en picher
* [[De chicotet se cria l'arbre dret]]
* [[De desagraïts, l'infern està ple]]
* [[De donar ningú es fa ric]]
* [[De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs]]
* [[De gotes d'aigua es fan els rius]]
* [[De la festa, la vespra]]
* [[De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu]]
* [[De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només]]
* [[De lo que et menges, es cria]]
* [[De lo que et menges, et creix]]
* [[De mal arbre ixen males rames]]
* [[De més alt n'han caigut]]
* [[De moliner canviaràs, pero de lladre no t'escaparàs]]
* [[De nit, al rei mate, i de dia l'acate]]
* [[De nit, tots els gats són negres]]
* [[De riquea i de santitat, la mitat de la mitat]]
* [[De tal pare, tal fill]]
* [[De tot hi ha en la vinya del Senyor]]
* De Tots Sants a l'Advent, molta pluja i poc vent
* [[De treballar, ningú es fa ric]]
* [[De visita, tots som bons]]
* [[Decembre mullat i giner ben gelat]]
* [[Deixar córrer el carro]]
* [[Deixa't estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu]]
* [[Del dit al fet, hi ha gran tret]]
* [[Del ric el remei, del vell el consell]]
* [[Del vell, el consell]]
* [[Demà, més i millor]]
* [[Despuix d'Ibi, Tibi]]
* [[Deu ajuda a qui s'ajuda]]
* [[Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa]]
* Dia de molt, vespra de no res
* [[Dia que passa, dia que no torna]]
* [[Dichosa és la cara que s'hi coneix la màscara]]
* [[Dient les veritat es perden les amistats]]
* [[Dimarts, ni embarcats ni casats]]
* [[Dins del mal, el be]]
* Dis-me que no vaig a poder alcançar-ho i tindré una raó més per a intentar-ho
* [[Dona balconera, gossa i malfaenera]]
* Donar gat per llebre
* [[Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran]]
* [[Dos dones i un pato, mercat]]
* [[Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare]]
* [[Dos per al sac, i el sac en terra]]
* [[Dumenge de Rams, qui no estrena no té mans]]

== E ==
* [[Eixa albarda per a un atre ase]]
* [[Eixa és més puta que les gallines]]
* [[Eixa es quedarà per a vestir sants]]
* [[Eixe és un faba, aniria a la mar i no trobaria aigua]]
* [[Eixe és un me'n hi fot]]
* [[Eixe guanya menys diners que les putes en Quaresma]]
* [[Eixe no té “chicha” ni llimonada]]
* [[Eixe no té vergonya ni la coneix]]
* [[Eixe se ho tira tot a l'esquena]]
* [[Eixe sempre fa la seua]]
* [[Eixe sempre va a la seua]]
* [[Eixe té cap de suro]]
* [[Eixe, s'ofega en un got d'aigua]]
* [[Eixir del foc i caure en les brases]]
* [[El braç, al pit; i la cama, al llit]]
* El burro mal esquilat, als huit dies igualat
* [[El burro sempre va davant]]
* [[El casat, casa vol]]
* [[El convit de sant Bru se'l paga cada ú]]
* El cossi badat fa mal sò.
* [[El diner fa diner]]
* [[El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit]]
* [[El fill de la gata, la rata mata]]
* El fòc de Cap d'Any, no fa cap dany
* [[El forn, per Nadal, no para un instant]]
* [[El gat escaldat, de l'aigua freda fuig]]
* [[El gos mort no mossega]]
* [[El gos que vol pa ha de llepar la mà]]
* [[El llop muda les dents, pero no els pensaments]]
* [[El mentirós ha de tindre bona memòria]]
* [[El millor mege és el mateix malalt]]
* [[El món pega moltes voltes]]
* [[El paper és molt sofrit]]
* [[El pare dolçainer, el fill, tabaleter]]
* [[El peix gran es menja al chicotet]]
* El piu és com la corbella si no el gastes es rovella
* [[El porc més roí es menja sempre la millor bellota]]
* [[El que a pressa viu, a pressa mor]]
* El que cull l'oliva abans del Nadal se deixe l'oli al bancal
* [[El que espera, es desespera]]
* [[El que juga per necessitat, pert per obligació]]
* [[El que faltava “pal duro”]]
* [[El que la fa, la paga]]
* [[El que naix desgraciat, en els collons entropeça]]
* [[El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues]]
* El que no paga lloguer, al carrer
* [[El que no plora, no mama]]
* [[El que no sap, que vaja a l'escola]]
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més]]
* [[El que paga, descansa i el que cobra, més encara]]
* [[El que paga, mana]]
* [[El que pega primer, pega dos voltes]]
* [[El que rega en giner, ni ompli la taleca ni fa paller]]
* [[El que sap, sap, i el que no a l'escola]]
* [[El que té diners, té vicis]]
* [[El que té el cul llogat no caga quan vol]]
* [[El que tinga cucs que pele fulla]]
* [[El que treballa en la pedra, ni menja ni medra]]
* [[El que va en un coixo, a l'any coixo i mig]]
* [[El que val, val]]
* El qui fa lo que pot no està obligat a més
* [[El qui no té cap, cames]]
* El qui té fam, ensomia en rollos
* [[El ratolí que només coneix un forat, pronte és atrapat]]
* [[El saber no ocupa lloc]]
* [[El sol ix per a tots]]
* [[El tambor també és tropa]]
* [[El temps, tot ho cura]]
* El valencianisme és amor a lo valencià
* El vi fa sanc i l'aigua fanc
* [[Els bous, es veuen molt be des de la barrera]]
* [[Els consells, en diners]]
* [[Els diners i els collons són per a les ocasions]]
* [[Els diners van a on n'hi ha]]
* Els erros dels meges la terra els tapa
* [[Els pecats dels pares els paguen els fills]]
* [[Els que estan junts són els que es barallen]]
* [[Els ulls se rasquen en el colze]]
* [[Els valents cauen de cul]]
* [[En amics com eixos, no fan falta enemics]]
* [[En boca tancada no entren mosques]]
* [[En casa del bo, el roí prop del fòc]]
* [[En casa del ferrer, ganivet de fusta]]
* [[En casa del paleta, mai la faina està feta]]
* [[En dir les veritats s'acaben les amistats]]
* [[En diners, torrons]]
* [[En febrer, possat prop del braser]]
* [[En giner, tanca la porta i encén el braser]]
* [[En la casa a on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura]]
* [[En la terra dels cegos, el tort és rei]]
* En les pluges d'abril, cada gota val per mil
* [[En l'estiu, tot lo món viu]]
* En raó o sense raó, va el pobre a la presó
* [[En Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants]]
* [[En Valéncia tinc uns òrguens]]
* En [[Vilarreal]], arròs en pilotes el dia de Nadal
* [[Encara que es vista de seda, la mona, mona es queda]]
* Encara no ha eixit de l'ou i ya es pensa que és un bou
* [[Entre marit i muller, no et fiques a faroler]]
* [[Érem pocs i va parir l'auela]]
* [[Érem pocs i va parir la burra]]
* [[Eres més fals que un chavo de Negrín]]
* [[Eres un espirit de contradicció]]
* [[Eres un pardal de mal “agüero”]]
* [[Es diu el pecat, pero no el pecador]]
* És més antic que cagar achupit
* [[És més roïn que un dolor]]
* És més vell que cagar achupit
* És millor estar a soles que mal acompanyat
* [[Es trau més llepant que mossegant]]
* Espavil, que ve l'alguasil
* [[Esperant que enviudes no m'he casat]]
* [[Esta es pensa que té l'or per vendre]]
* [[Esta és una arregladora de parròquies]]
* [[Està mal, pero descansa l'animal]]
* [[Esta té la figa com un cabaç]]
* [[Este és un pardal de mal “agüero”]]
* [[Este no ha fet mai un brot en sa vida]]
* [[Este no ha pegat brot en sa vida]]
* [[Estic més fart que Mahoma de la cansalada]]
* [[Evita l'ocasió i evitaràs el perill]]

== F ==
* [[Fa més el que vol que el que pot]]
* [[Faena de dos, merda de gos]]
* Faena feta fa goig.
* [[Faena feta no corre pressa]]
* [[Faena feta no estorba]]
* Farem lo que podrem
* Faves contades
* Febrer, febreret, el més curtet
* Febrer, febreret, sèt capes i un barret
* [[Fent-se el tòfol te fotrà]]
* [[Fent-se l'ansa te fotrà]]
* [[Fent i desfent s'ensenya la gent]]
* [[Fer com fan no és pecat]]
* [[Fer faena debades]]
* [[Ferrant, ferrant, pergué l'ofici]]
* [[Fes el llit al matí, que no saps lo que ha de vindre]]
* [[Feta la gàbia, mor el pardal]]
* [[Feta la llei, feta la trampa]]
* [[Fill no tenim i ya el bategem]]
* Fins a morir, tot és viure.
* [[Fins el setanta d'abril, al cos no li lleves ni un fil]]
* [[Fòc de figuera, fòc de quimera]]
* [[Fòc de palla, fòc de canalla]]
* [[Fòc de rama, fòc de flama]]
* [[Fora de la vista, fora del pensament]]
* [[Forasters vindran que de casa nos trauran]]
* [[Fugir del foc per a caure en les brases]]
* [[Fum sense fòc dura molt poc]]

== G ==
* [[Gàbia nova, pardal mort]]
* [[Gallina vella, fa bon caldo]]
* [[Gat escaldat d'aigua freda fuig]]
* Gata que no mossega, arrapa
* [[Giner gelà a sa mare en lo llavaner]]
* [[Gos que lladra, no mossega]]

== H ==
* Hi ha gent que si el món fora un ou, se'l menjarien
* [[Hi ha més dies que llonganices, i més hores que botifarres]]
* Hi ha que donar-li de menjar apart
* [[Home de molts oficis, pocs beneficis]]
* Home parat, no fa guerra
* [[Home pobre no pot criar gos]]
* [[Home previngut val per dos]]
* Home refraner... gos i malfaener
* [[Home roig i gos pelut, abans mort que conegut]]
* Hui, farem peixet i la cueta per al gatet
* [[Hui per mi, demà per tu]]

== J ==
* [[Justícia, pero no per ma casa]]

== L ==

* L'aigua és vida
* [[L'aigua fa cucs]]
* [[L'aigua no es pert tota per un sol forat]]
* [[L'aigua, per als patos]]
* [[L'amor és cego]]
* [[L'arbre s'ha d'adreçar de jove]]
* [[L'arbre tort, de chicotet s'endreça]]
* [[L'edat no perdona]]
* [[L'experiència és la mare de la ciència]]
* [[L'home es casa quan vol, i la dòna quan pot]]
* [[L'home és l'únic animal que es tropeça dos voltes en la mateixa pedra]]
* [[L'home és un animal de costums]]
* [[L'ignorància és molt atrevida]]
* [[L'ocasió fa al lladre]]
* [[L'ocasió fa el pecat]]
* [[L'u per l'atre i la casa per agranar]]
* [[L'ull s'enamora de la lleganya]]
* L'últim que es pert, l'esperança
* [[L'últim tanca la porta]]
* [[L'unió fa la força]]
* [[La cama al llit i el braç al pit]]
* [[La curiositat matà al gat]]
* [[La curiositat va matar al gat]]
* [[La faena del matalafer: fer i desfer]]
* [[La fe mou montanyes]]
* [[La flor de febrer no veu el fruter]]
* [[La gallina de dalt caga a la de baix]]
* [[La lluna porta galdufa, aigua segura]]
* [[La llengua no té os]]
* [[La mar no va mai al riu]]
* [[La mare que et va parir, que descansà es va quedar]]
* [[La mentira té les cames molt curtes]]
* [[La merda, quant més es remena més pudor fa]]
* La meua chiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i de la flor de taronger
* [[La migranya, dormint s'apanya]]
* [[La millor paraula és la que no es diu]]
* [[La mort, a tots nos iguala]]
* [[La nit de Sant Joan, la més curta de l'any]]
* [[La paraula és argent; el silenci, or]]
* [[La paraula és l'home]]
* [[La paraula fa l'home]]
* [[La por és lliure]]
* [[La pràctica fa mestres]]
* [[La processó va per dins]]
* [[La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai]]
* [[La roba bruta s'ha de rentar en casa]]
* La roba de Nadal s'eixuga al fumeral.
* La vergonya cria ronya
* [[Les apariències enganyen]]
* [[Les armes de fòc, el dimoni les carrega i el dimoni les dispara]]
* [[Les coses no es fan soles]]
* [[Les coses, clares, i el chocolate, espés]]
* [[Les costums es fan lleis]]
* [[Les criatures diuen en la plaça lo que senten en casa]]
* [[Les criatures fan lo que veuen fer als grans]]
* [[Les desgràcies, mai vanen soles]]
* [[Les granotes es crien, en l'aigua]]
* Les manies no les curen els meges
* [[Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan]]
* [[Les mosques van a la mel]]
* [[Les paraules, se les emporta el vent]]
* Les veritats ofenen
* [[Llaurador i burro, creïlles grosses]]
* Llebeig, aigua veig
* Llebeig per a sopar, aigua per a almorzar
* [[Llibre deixat, perdut o destripat]]
* [[Llibre que deixaràs, llibre que perdràs]]
* [[Llibre tancat, mestre callat]]
* [[Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixes, que no se'n torna cap]]
* [[Lluïx més el fum en la meua terra que el fòc en l'aliena]]
* [[Lo meu és meu, i lo teu, dels dos]]
* [[Lo que cou, cura]]
* [[Lo que està fet, fet està]]
* [[Lo que la mar dona, la mar s'ho emporta]]
* [[Lo que no passa en un any, passa en un dia]]
* [[Lo que no pot ser, no pot ser, i ademés és impossible]]
* [[Lo que poc costa, poc dol]]
* [[Lo que pugues fer hui no ho deixes per a demà]]
* [[Lo que sembraràs, això recolliràs]]
* [[Lo que va davant, va davant]]

== M ==
* [[Mai plou a gust de tots]]
* [[Mal dilluns, mala semana]]
* [[Mala bomba t'arreplegue]]
* Malpensa i encertaràs
* Marra, que és botifarra
* [[Massa és mal]]
* Massa per a la carabassa
* [[Me dus com a cagalló per séquia]]
* Mel de romer
* Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort
* Menjant albercocs i figues, vi no en begues
* [[Mentira. ¿ Mentira ?, agarra un cagalló i estira]]
* Mentres vas i vens, t'entretens.
* [[Més caga un bou que cent oronetes]]
* Més clar, aigua
* [[Més estira un pèl de figa que una maroma de barco]]
* Més llenya al fòc
* [[Més sap el dimoni per vell que per dimoni]]
* [[Més val caure en gràcia que ser graciós]]
* [[Més val estar a soles que mal acompanyat]]
* [[Més val llepar que mossegar]]
* [[Més val pardal en la mà que cent volant]]
* [[Més val pelat, que amortallat]]
* [[Més val previndre que curar]]
* [[Més val que sobre que no que falte]]
* [[Més val roïn conegut, que bo per conéixer]]
* [[Més val sumar que dividir]]
* [[Més val tart que mai]]
* Més val una llapissera curta que una memòria llarga
* [[Més valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua]]
* [[Més veuen quatre ulls que dos]]
* [[Millor un ou hui que una gallina demà]]
* [[Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel]]
* Mira't a tu, i mai no diràs mal de ningú
* [[Molts anys que vaja per davant]]
* Mongó en mantellina, aigua veïna
* [[Mort el gos, s'acabà la ràbia]]
* Mut i a la gàbia

== N ==
* N'hi han més dies que llonganices
* [[Nadar i guardar la roba]]
* [[Nevada abans de Nadal, per mija femada val]]
* [[Ni mege jove ni barber vell]]
* [[Ni sopem ni es mor el pare]]
* [[Ni sopem ni parix l'auela]]
* [[Ni sopem ni parix la burra]]
* [[Ni un be, ni un mal, dura cent anys]]
* Ni una, ni mija, ni cap
* Ningú caça sense gos
* [[Ningú dona els duros a quatre pessetes]]
* [[Ningú és perfecte]]
* [[Ningú és profeta en el seu poble]]
* [[Ningú naix ensenyat]]
* [[Ningú pot repicar i anar en la processó]]
* [[Ningú se veu sa gepa]]
* [[Ningú se'n recorda de santa Bàrbara més que quan trona]]
* [[Ningun geperut es coneix la gepa]]
* [[Ningun tonto tira pedres al seu terrat]]
* No digues blat, que no estiga en el sac encara i ben lligat
* [[No digues mai d'esta aigua no beuré]]
* [[No es pot clavar els claus per la cabota]]
* [[No es pot estar en missa i repicant]]
* [[No et deixes senda vella per novella]]
* No farem res i la gent parlarà
* [[No hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer]]
* [[No hi ha pijor sort que el que no vol oir/sentir]]
* [[No jugues en foc que te cremaràs]]
* [[No moriràs de “cornà” de burro]]
* No ofén qui vol, sino qui pot
* [[No patixques, que ella te farà la explicació i relació de la falla]]
* [[No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase]]
* [[No, si me faries creure que un burro vola]]
* [[No té pa ni vi, i convida el veí]]

== O ==

* [[Octubre finit, mor la mosca i el mosquit]].
* [[Olla vella, bony o forat]]
* [[Ovella de molts, el llop se la menja]]
* [[Ovella que bela pert bocí]]

== P ==
* [[Paciència i una canya]]
* [[Pactes trenquen lleis]]
* Paraula de peixcador, mentira de caçador
* Paraula de valencià, paraula d'honor
* Paraula donada, paraula sagrada
* Pareix Maria Grenya, una sabata i una espardenya
* [[Pareix que l'ha vestit l'enemic]]
* [[Parlant, la gent s'entén]]
* [[Parlar be no costa una merda]]
* [[Passa més fam que un mestre d'escola]]
* [[Pensa mal i encertaràs]]
* [[Pensa mal i no erraràs]]
* [[Pensat i fet]]
* [[Per a gusts, colors]]
* Per a mostra, un botó
* [[Per ací m'entra i per ací m'ix]]
* [[Per any nou, un pas de bou]]
* [[Per carnestoltes, més vi que pa]]
* [[Per esta m'entra i per esta m'ix]]
* [[Per l'abril, cada gota en val per mil]]
* [[Per l'abril, cada pardal canta en son niu]]
* [[Per l'abril, espigues mil]]
* [[Per l'abril, no et lleves ni un fil]]
* [[Per l'abril, pardals a mil]]
* [[Per l'abril, venen els pardals a mils]]
* [[Per la boca mor el peix]]
* [[Per la Mare de Deu d'agost, a les set ya està fosc]]
* [[Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral]]
* [[Per la Verge del Pilar, faves a sembrar]]
* Per Nadal, cada ovella al seu bancal.
* Per Nadal, capa no en cal.
* [[Per Nadal, creix el dia un pas de pardal]].
* [[Per Nadal, tots els animals al corral]]
* Per Nadal coques, per Sant Joan bacores.
* Per Nadal els fòcs i per Pasqua els jocs.
* Per no fer, no fa ni ombra
* [[Per Sant Andreu, aigua o neu]]
* Per Sant Blai, sembra el teu all
* [[Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix]]
* Per Sant Joan, bacores
* [[Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures]]
* Per Sant Joan fins a Sant Pere, l'era el blat espera
* [[Per Sant Martí, iguals el dia i la nit]]
* [[Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu]]
* [[Per Sant Maties, ya són llarcs els dies]]
* [[Per Sant Narcís, cada mosca en val sis]]
* Per Sant Sebastià, creix el dia un pas de milà
* [[Per Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora]]
* [[A Santa Llúcia, un pas de puça|Per Santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça]]
* [[Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants]]
* Peus frets i cap calent, que vinga el mege corrent
* [[Ploreu, chiquets, que pardalets tindreu]]
* [[Ploure a bots i barrals]]
* [[Poquet i bo]]
* [[Primer es l'a que l'o]]
* [[Primer és l'obligació que la devoció]]
* [[Pujar-se'n al carro]]
* [[Punt i final]]

== Q ==
* [[Quan arribes, escriu]]
* Quan bufa el ponent, l'aigua freda i el vi calent
* [[Quan dormim, tots som bons]]
* [[Quan el gat no està, les rates ballen]]
* [[Quan el gat no està, les rates van per la cuina]]
* [[Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança]]
* [[Quan es tanca una porta, se n'obri una atra]]
* Quan ixques, tanca la porta
* [[Quan l'ase no pot, la somera ajuda]]
* [[Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent]]
* [[Quan la merita va per l'horta, fes fòc i tanca la porta]]
* [[Quan li veges els collons, digues mascle]]
* Quan més es remeneja la merda, més pudor
* [[Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una]]
* [[Quan no hi ha pa, bones són coques]]
* Quan pel març trona, l'armela ix bona
* Quan per l'abril trona, la collita es bona
* Quan repiquen les castanyetes i puntege el guitarró, no poden estar-se quetes les chiques en reunió
* Quan se sap, tot és fàcil
* [[Quan sigues pare menjaràs ous]]
* [[Quan te descuides te pegarà un “escamó”]]
* [[Quan te descuides te tirarà la “barrilà”]]
* [[Quan un no vol, dos no es barallen]]
* [[Quan uns riuen, atres ploren]]
* [[Quan uns van, uns atres tornen]]
* [[Quant més gran, més animal]]
* [[Quant més sucre, més dolç]]
* Quatre pets i una bufa calfen més que una estufa
* [[Que Santa Llúcia et conserve la vista]]
* [[Qui a dos amics vol servir, en un o atre no podrà cumplir]]
* [[Qui a mi em vullga vore tort, yo el vullc vore cego]]
* [[Qui canta en la taula i chiula en el llit no té l'enteniment complit]]
* [[Qui canta, el seu mal espanta]]
* [[Qui de casa fuig, a casa torna]]
* [[Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla]]
* [[Qui de la tenda va i ve, dos cases manté]]
* [[Qui deixa un llibre, pert un llibre i un amic]]
* [[Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol]]
* [[Qui en chiquets se gita, pixat s'alça]]
* [[Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna]]
* [[Qui es vist en roba d'atre, al mig del carrer el despullen]]
* [[Qui està be no se'n recorda de qui està mal]]
* [[Qui està prop de la vaca, la mama]]
* [[Qui estiga be, que no es menege]]
* [[Qui et vol be, et farà plorar]]
* [[Qui fa lo que pot, no està obligat a més]]
* [[Qui furta un ou, pot furtar un bou]]
* [[Qui guarda quan té, menja quan vol]]
* [[Qui juga en fòc acaba cremant-se]]
* [[Qui juga en foc es crema]]
* [[Qui l'entorta, se l'emporta]]
* [[Qui la cera ha d'ablanir, les ungles s'ha de cremar]]
* [[Qui la fa, la paga]]
* [[Qui la paella té pel mànec, roda l'oli cap a on vol]]
* [[Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al braç]]
* [[Qui mal va, mal acaba]]
* [[Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells]]
* [[Qui molt corre, pronte para]]
* [[Qui molt parla, molt erra]]
* [[Qui no és agraït, és un malparit]]
* [[Qui no es fia no és de fiar]]
* [[Qui no pot pegar a l'ase pega a l'albarda]]
* [[Qui no pot sembrar, espigola]]
* [[Qui no sembra, espigola]]
* [[Qui no sembra, no cull]]
* Qui no tapa la gotera, la casa ha de fer sancera
* Qui no té cap, cames.
* [[Qui no té cap, que tinga cames]]
* [[Qui no té faena, se la busca]]
* [[Qui no té res que fer, el gat pentina]]
* [[Qui no vullga pols, que no vaja a l'era]]
* Qui paga per a aplegar. Aplega per a furtar
* [[Qui passa fam, somia en rollos]]
* [[Qui peixet vullga menjar, el culet s'ha de banyar]]
* Qui pert els seus orígens, pert la seua identitat
* Qui res dubta, res sap
* [[Qui s'ajunta en un coixo, al cap de l'any coixo i mig]]
* Qui s'alça enjorn, veu eixir el sol
* [[Qui s'arrima a bon arbre, té bona ombra]]
* [[Qui s'enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se]]
* [[Qui té boca s'equivoca]]
* Qui té el cul llogat, no s'assenta quan vol
* [[Qui té fam somia rollos]]
* [[Qui té filles menja bunyols]]
* [[Qui té padrins, es bateja]]
* [[Qui té un burro i el ven, ell s'entén]]
* [[Qui té vinya i no la veu es fa pobre i no s'ho creu]]
* [[Qui tinga pressa que arranque a córrer]]
* [[Qui tot ho vol, tot ho pert]]
* [[Qui tot s'ho menja d'una fartà, tot ho caga d'una caguerà]]
* Qui vitoreja al llop, condena a les ovelles
* [[Qui vullga saber, que vaja a escola]]
* [[Quin cul si no cagara]]

== R ==
* [[Respon sempre en gran prudència a qui li falta la ciència]]
* [[Reunió de pastors, ovella morta]]

== S ==

* [[S'agafen més mosques en mel que en vinagre]]
* [[S'atrapa abans a un mentirós que a un coixo]]
* [[S'atrapen més mosques en mel que en vinagre]]
* Salut i força al canut
* Sant Antoni del Porquet, a les velles fa carasses i a les jóvens fa l'ullet
* [[Sant Antoni mullat, bo per a les creïlles i roïn per al blat]]
* [[Sant Blai Gloriós, deixam al chic i emportat la tós]]
* [[Sant Blai Gloriós, deixa'm al chiquet i emporta't la tós]]
* [[Sant Joan, el dia més gran]]
* [[Sant Roc, als quinze anys digué: albercoc]]
* [[Sant Roc i el gos, que cacen pels dos]]
* Santa Llúcia et conserve la vista
* [[Sarna en gust, no pica]]
* [[Secrets en reunió, és de mala educació]]
* [[Secrets en reunió, falta d'educació]]
* [[Sempre paguen justs per pecadors]]
* [[Sempre parla qui més té que callar]]
* [[Sempre plou quan no hi ha escola]]
* [[Sempre plou sobre mullat]]
* Ser molts gats per a la llebre
* Setembre de secà, rovellons per a menjar
* [[Si bons raïms vols menjar, en setembre la vinya has de podar]]
* [[Si el món fora un ou, se'l beuria]]
* Si fas una llista d'amics, fes-la a llapis
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fòra]]
* [[Si la Candelària plora, l'hivern està fora, si no plora, ni dins ni fora]]
* [[Si la Candelària plora, l'hivern fora i si riu ni hivern ni estiu]]
* [[Si l'enveja fora tinya, quants de tinyosos hi hauria]]
* [[Si la montanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya]]
* Si no vols caldo, dos tasses
* [[Si no vols caldo, tres tasses]]
* [[Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces]]
* [[Si plou, la deixarem caure]]
* [[Si tens diners, menjaràs bunyols]]
* Si tens set, pixa i beu al gallet
* [[Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit]]
* [[Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna]]
* Si vols més, para el cabaç
* [[Si vols saber qui és algú, dona-li poder]]
* Si vols tindre bona col, planta-la al juliol
* [[Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner]]

== T ==
* [[T'ha bufat o t'ha fet aire]]
* Tal com te portes, tindràs les portes
* [[Tal faràs, tal trobaràs]]
* Tancat a clau, pany i forrellat
* [[Tant tens, tant vals]]
* [[Te'n vas del fanc i te fiques en el tarquim]]
* Té collons la cosa
* [[Té més merda que un pal de galliner]]
* [[Té més tecles que un piano]]
* Temps per vindre, futur
* Tens més cara que esquena
* Tens un morro que t'ho chafes
* [[Tinc faena “pa” donar, vendre i regalar]]
* Tira-li que és guala
* [[Torna-li la trompa al chic]]
* [[Tota pedra fa paret]]
* [[Tots els camins duen a Roma]]
* [[Tots els cànters nous fan l'aigua fresca]]
* [[Tots els sants tenen huitada]]
* [[Tots fan llenya de l'arbre caigut]]
* [[Tots som bons quan dormim]]
* [[Tranquilitat i bons aliments]]
* [[Treballar per al dimoni]]
* [[Tres capes té Joan, dos que li n'han de fer i una que li'n faran]]

== U ==
* [[Ull per ull i dent per dent]]
* [[Un ull al plat i un ull al gat]]
* Una agüela a genollons, collint codonys... a la punta dels dits, codonys collits...
* [[Una de calç i atra de arena]]
* [[Una image val més que mil paraules]]
* [[Una paraula dita a temps val més que despuix cent]]
* Una poma podrida, llança a perdre tota una partida
* [[Ungles de gat, i cara de beat]]
* [[Uns naixen en estrela i uns atres, estrelats]]
* [[Untar el carro]]

== V ==
* Vaig a dirte-ho i no t'ho dic, qui no té pancha no té melic
* Val més perdre que més perdre
* [[Val més estar a soles que mal acompanyat]]
* [[Val més previndre que curar]]
* [[Val més sort que ser fill de rei]]
* [[Val més un llapis curt que una memòria llarga]]
* [[Val més un pren que dos et donaré]]
* Valen més els fets que les paraules
* [[Valen més llibres que lliures]]
* [[Valéncia és bona si la bossa sona]]
* [[Valéncia no es va fer en un dia]]
* [[Ves, qui no te conega que et compre]]
* [[Viste'm espai, que tinc pressa]]
* [[Viu i deixa viure]]
* Volen ser merda i no arriben ni a pet
* [[Vore la palla en l'ull de l'atre i no vore la biga en el propi]]

== Y ==
* [[Ya que has fet el sant, fes l'altar]]

== Vore també ==
* [[Refrany]]
* [[Pulles del Cabanyal]]

== Bibliografia ==

* [[Josep Lluís Alapont i Raga|Alapont i Raga, Josep Lluís]]. ''Expressions i refrans valencians'' (2019)
* [[Estanislau Alberola Serra|Alberola Serra, Estanislau]] i [[Manuel Peris Fuentes|Peris Fuentes, Manuel]]. ''El refraner valenciá'' ([[1928]])
* [[Joan Benet|Benet, Joan]]. ''En trellat i en saó (El refraner valencià)'' ([[2009]])
* Duart Grau, Amparo i García Gadea, Leo. ''A la taula i al llit al primer crit. 10.000 trosets de cultura de la nostra terra'' (2025)
* [[Lluís Galiana|Fra Lluís Galiana]]. ''Rondalla de rondalles'' ([[1769]])
* [[Emili Miedes i Bisbal|Miedes i Bisbal, Emili]]. ''Refranyer en llengua valenciana. Inclou la reordenacio i actualisacio del 'Tratat de adages, y refranys valencians, y practica pera escriure ab perfecciò la Lengua Valenciana' de Carles Ros, 1736'' ([[1986]]).
* [[Vicenta Plaza Valls|Plaza Valls, Vicenta]]. ''[[Pulles del Cabanyal]]'' ([[2019]])
* [[Carles Ros|Ros, Carles]]. ''Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana'' ([[1736]])
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Breu refraner de dies, mesos i santets; Recull folkloric'' (Editor Obra CAM, [[1984]])
* [[Ernesto Valor Calatayud|Valor Calatayud, Ernesto]]. ''Refraneret musical'' ([[1986]])

[[Categoria:Refranys]]
[[Categoria:Refranys valencians]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Valencià]]

Blanquerna

2026-06-13T11:25:34Z

Xavier: /* Llengües */

[[Archiu:Blanquerna.jpg|thumb|350px|Blanquerna]]

El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.

== Història ==

El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l'any [[1283]], en [[Llengua balear|balear]], l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser [[Monjo|monjo]], [[Abat|abat]], [[Bisbe|bisbe]] i [[Papa]].

Finalment devindrà un [[Ermità|ermità]], que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna.

== Llengües ==

Les primeres obres de Ramon Llull conegudes estan escrites en [[àrap]]: una ''Llògica'', el ''Llibre de la contemplació'', i el ''Diàlec del gentil en els tres sabis''; posteriorment traduïx estes obres al [[Llengua balear|balear]]. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en balear, la seua llengua natal. A sovint va realisar traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no n'ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el balear, Ramón Llull fon el primer en usar-ho per a fins filosòfics, lo que va contribuir a dotar-lo d'una prosa culta i especialisada.

{{Cita|... Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en [[llengua valenciana]]..., per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia en l'any 1521|Portada del ''[[Blanquerna]]'', del mestre en sacra teologia, el mallorquí [[Ramon Llull]] (Palma de Mallorca, 1235-1315)}}

== Traducció al valencià ==
[[Archiu:Blanquernav.jpg|thumb|250px|Blanquerna]]

{{Cita|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}}

{{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.

El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: [[30 de maig]] i 1[[2 de juliol]] de [[1521]], les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.

Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.

En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.

En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}}

El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, [[Joan Bonlabi]].

{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

== Cites ==

{{Cita|En 1232/1233 naix en Mallorca Ramon Llull. La seua gran obra ''[[Blanquerna]]'' fon traduïda en [[1552]] al valencià pel català [[Joan Bonlabi]], que en el seu pròlec diu: "... el qual s'ha traduit i donat a la prensa en llengua valenciana segons que coneixent-me apassionat de la ciencia luliana em rogà prenguera yo este encarrec, encara que no siga docte ni molt llimat en dit idioma per serme peregri i estranger..."}}

== Vore també ==

* [[Ramon Llull]]
* [[Joan Bonlabi]]

== Referències ==

* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/bonlabi-tradui-el-blanquerna-de-ramon-llull-a-la-llengua-valenciana/ Bonlabi traduí el Blanquerna de Ramon Llull a la Llengua Valenciana - Cultura Valenciana]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=241&tit=Consciencia%20identitaria%20historica%20del%20valenci%E0%20respecte%20al%20catala Consciència identitària històrica del valencià respecte al català - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives]

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Llibres]]
[[Categoria:Novela]]
[[Categoria:Balear]]

Josep Alemany i Bolufer

2026-06-13T11:10:01Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Josep Alemany i Bolufer
| image = [[Archiu:Josepa3.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec
| data_naix = [[1866]]
| lloc_naix = [[Cullera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1934]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Alemany i Bolufer''' ([[Cullera]], [[1 de juny]] de [[1866]] - † [[Madrit]], [[26 d'octubre]] de [[1934]]). Fon un filòlec, heleniste, lexicógraf i traductor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Publicà diversos llibres sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

Va nàixer en una família de llauradors de la població valenciana de Cullera, junt a la desembocadura del riu [[Xúquer]] en la [[mar Mediterràneu]] (a 38 km. de la capital [[Valéncia]]). Durant el servici militar ([[1886]]-[[1888]]) va estudiar tres anys de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona, a on en posterioritat va realisar varis cursos de doctorat. El [[12 de març]] de l'any [[1890]] va obtindre la revàlida d'eixe títul de grau en [[Madrit]], en una tesis titulada ''Les idees religioses, polítiques i morals de Jenofonte''. El [[23 de març]] de 1890 es va casar en Dolores Selfa Adán, en qui va tindre catorze fills, entre ells Bernardo, Miguel, Antonio i José.

En l'any [[1891]] es va presentar a un concurs per a obtindre la càtedra d'idioma grec en l'Universitat de Granada. Va tindre com a opositors a Ángel Ganivet ([[1865]]-[[1898]]) i [[Miguel de Unamuno]] ([[1864]]-[[1936]]); abdós jóvens s'havien fet amics mentres varen passar tot l'hivern estudiant grec per a accedir a eixa càtedra. Unamuno conseguiria el mateix lloc en l'Universitat de Salamanca. I com Ganivet ya tenia una mereixcuda fama pels seus escrits polítics, i ademés era de la pròpia ciutat de [[Granada]], el tribunal li va concedir la càtedra ad ell, aduint que si be no sabia molt [[grec]], seria capaç de deprendre-ho. Alemany va declarar incompetent al tribunal i ho va recusar. El nou tribunal va estar presidit per Juan Valera ([[1824]]-[[1905]]), [[Marcelino Menéndez Pelayo]] ([[1856]]-[[1912]]), la reina María Cristina ([[1858]]-[[1929]]) i [[Ramón Menéndez Pidal]] ([[1869]]-[[1968]]).

En començar l'oposició es va suscitar una anècdota curiosa: Alemany venia vestit de soldat, ya que en eixe temps estava fent el servici militar i no tenia roba millor. En presidir la seua altea el tribunal, era obligatori anar d'etiqueta, per lo tant no deixaven passar a Alemany en la consegüent chiulada dels assistents i sobretot dels atres opositors. Alemany va fer passar a la seua majestat una nota per mig d'un ordenança dient que no ho deixaven passar per anar vestit de soldat. En rebre la nota, la reina va ordenar que ho feren passar immediatament, ya que per a un cavaller espanyol eixa era la millor vestimenta. Quan va començar l'examen, els ilustres membres del tribunal varen escomençar a fer-li preguntes i ell a contestar-les perfectament. Ademés ell mateixa va començar a preguntar al tribunal. Els tres filòlecs es varen alçar i varen dir que no podien contestar-li perque ell sabia més grec que ells. Li varen donar la càtedra de grec i la reina li va concedir el títul de ''cavaller cobert davant el rei''.

Alemany es va mudar a [[Granada]] en la seua família. En els anys [[1895]] i [[1896]] va publicar les seues traduccions a l'espanyol de les versions franceses dels texts sànscrits ''Jitopadesha'' i ''Bhagavad guitá'' (1896). Va traduir a autors grecs, llatins i àraps. En [[1899]] va conseguir —per oposició— la càtedra de grec en l'Universitat Central de Madrit. En [[1902]] va publicar el seu ''Estudi elemental de gramàtica històrica de la llengua castellana''. En 1908 va publicar la seua traducció del text sànscrit ''Pañcha tantra''.

El 14 de març de l'any [[1909]], despuix de llegir el discurs titulat ''De l'orde de les paraules en la llengua indoeuropea'', va ingressar en la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] ocupant la cadira S.

En l'any [[1912]] va publicar la seua traducció (del francés i el sànscrit) de les Lleis de Manu.

En la RAE va formar part, de les Comissions de Gramàtica, d'Autoritats i del Diccionari Vulgar, entre unes atres. També va eixercir els càrrecs de vocal adicte a la Junta Administrativa i censor. Va ser un membre molt actiu en els vinticinc anys de vida acadèmica, durant els quals «va conseguir contar més de mil assistències». Sobre els treballs lexicogràfics allí desenrollats, cal mencionar la participació en l'elaboració de les edicions 14.ª, 15.ª i 16.ª del diccionari usual i de la primera del diccionari manual (1927).

En l'any [[1925]] va ingressar en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. En tot este temps, Alemany, ademés de realisar treballs de diversa índole —varis dels quals es varen publicar en els bolletins d'abdós acadèmies—, va seguir dedicant-se a la docència i a la traducció.

Menéndez Pelayo i Menéndez Pidal li varen encarregar que iniciara el Diccionari històric de la llengua espanyola, que es va publicar incomplet en [[1933]].

Les persones que ho coneixien no s'explicaven cóm podia conéixer tants idiomes. El seu secret era que treballava i estudiava més de dotze hores cada dia. Tenia coneiximent de vàries llengües indoeuropees, germàniques, uralo-altaiques, semítiques, africanes i amerindies (va escriure una Gramàtica del aymara).

Va dirigir el grup de llingüistes que varen escriure el Diccionari enciclopèdic (Barcelona, 1917) que va publicar l'editorial Ramón Sopena.

En una ocasió, [[Niceto Alcalá Zamora]] va voler nomenar-ho ministre d'Instrucció Pública, i Alemany li va tornar la carta corregint-li les faltes d'ortografia i de sintaxis, agraint-li el gest pero afirmant-li que ell era un investigador i un científic de la llengua i no es dedicava a la política.

Com a anècdota curiosa, els poetes [[Rafael Alberti]] i [[Pablo Neruda]] relaten en les seues respectives memòries que quan eren jóvens anaven a orinar al jardí d'Alemany, que —com a secretari de l'Acadèmia— vivia en un chalet propenc a la Real Acadèmia Espanyola.

El 26 d'octubre de 1934 va morir en Madrit als 68 anys, segons la família va morir d'agotament per l'intens treball.

Pòstumament, en l'any [[1941]], el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.

== Resposta al discurs del Pare Fullana ==

Extracte de la resposta o contestació al discurs pronunciat per [[Lluís Fullana]] quan fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), el 11 d’octubre de [[1928]]:

{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán... [...] Y siendo esto así, creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquella.''}}

{{Cita|''... insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

== Sense cap reconeiximent ==

En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.

== Obres ==
[[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]
* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.
* 1900: ''Diccionario de la lengua española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.
* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (Madrit). Reedició en l'any 1928.
* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).
* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1917: ''Nuevo Diccionario de la Lengua Española''. Madrit: Ramón Sopena. Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer. D'esta obra s'han fet diferents reedicions (1935, 1936, 1941, 1948, 1950, 1960, 1972 .
* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.
* 1928: ''Nuevo Diccionario Ilustrado de la Lengua Española'' (Ramón Sopena Editor, Barcelona). Obra publicada baix la direcció de Josep Alemany i Bolufer.
* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.
* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].
* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.
* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.

** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.

== Cites sobre la llengua valenciana ==

{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}

{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen ad estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}

{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}

{{Cita| No devem callar els valencians, sino protestar de la tendència d'alguns escritors que neguen l'existència de la nostra llengua i de les seues manifestacions, atribuint a la seua lo que no li pertany.}}

* Josep Alemany al vore que s'havien manipulat les entrades de [[Joanot Martorell]] i la seua obra [[Tirant lo Blanch]] en l'Enciclopèdia Espasa respongué:

{{Cita|Qui sense dubte deu ser català, deduïxc yo de la llectura dels dos artículs, és el propi autor d'ells; pero Martorell, no. Martorell és valencià i valenciana també la llengua en que va escriure el seu llibre. Solament els desijos d'alguns no els deixa interpretar com es deuen les paraules del propi autor. No se si esta manera de discórrer favorix o perjudica als mateixos que la patrocinen; perque les exageracions apleguen a tal extrem que moltes voltes no es poden prendre en sério.}}

* Josep Alemany, [[1928]]. Bolletí de [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Decembre 1928, pàgina 689. Discurs de contestació a [[Fullana]], en el seu ingrés com a membre de la RAE en representació de la [[Llengua Valenciana]].

{{Cita|''Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero.''}}

{{Cita|''... la existencia del valenciano como lengua... no es como algunos dicen, una variante del catalán...''}}

Traducció al valencià:

{{Cita|Insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer.}}

{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}

== Referencies ==
* Alemany i Bolufer, Josep: Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu. Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas), 1912
* «Notas sobre el “Diccionario de la lengua española” (1917) de José Alemany y Bolufer», escrit per David Prieto García-Seco, profesor del Departament de Llengua espanyola i Llingüística general de l'Universitat de Múrcia i publicat en la Revista de Lexicografía, 13 (2007), pp. 125-138
* Zamora Vicente, 1999: 206 y 374; Seco, 1994

== Bibliografia ==

* Prieto García-Seco, David (2010): «José Alemany y Bolufer», en Diccionario biográfico español, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. II, pp. 579-580.
* Prieto García-Seco, David (2019): «José Alemany y Bolufer: trayectoria filológica e hitos fundamentales», en Josep L. Aparici Gayon (ed. y coord.), XIII Jornades d'Estudis de Cullera. Cullera, 24, 25 i 26 de novembre de 2017, Cullera, Ajuntament de Cullera, pp. 47-95
* Sanchis Guarner, Manuel (1986). La llengua dels valencians (en catalán). Valencia: 3i4. p. 59. ISBN 8475020828

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|José Alemany y Bolufer}}

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Alemany_y_Bolufer Josep Alemany en Wikipedia]
* [http://www.cervantesvirtual.com/obra/necrologia-don-jose-alemany-y-bolufer/ce6ca146-f81f-11e1-b1fb-00163ebf5e63.pdf Necrológica de don José Alemany - Cervantes virtual]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RAE]]
[[Categoria:Cullera]]

Josep Alminyana i Vallés

2026-06-12T10:28:21Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Josep Alminyana i Vallés
| image = [[Archiu:Josep Albiñana 4.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós i escritor
| data_naix = [[1916]]
| lloc_naix = [[Cerdà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[2006]]
| lloc_mort = [[Torrella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Alminyana i Vallés''', conegut per '''Mossén Alminyana''' ([[Cerdà]], [[1916]] - † [[Torrella]], [[2006]]), fon un religiós, filòsof, teòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Traduí al valencià 'Els Quatre Evangelis' i el 'Missal Romà', aixina com, feu un estudi sobre [[Sor Isabel de Villena]], entre atres obres.

Podem destacar també la seua excelent obra ''[[El Crit de la Llengua]]'' (Ed. Valéncia 2000, Valéncia, 1981).

== Biografia ==

Josep Alminyana i Vallés naixqué en la població valenciana de [[Cerdà]], poble de la comarca de [[La Costera]], en l'any [[1916]].

Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l'Institut "Sedes Sapientiae" agregat al Pontifici Institut "Regina Mundi" de [[Roma]].

També ha segut director espiritual de l'Institut Josep Rivera de [[Xàtiva]] i de l'Institut Segrelles de l'[[Albaida]].

Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar ''Amunt el Cor'' i [[Lo Rat Penat]]. Fon acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia.

Fallí en l'any [[2006]] en [[Torrella]], també població de [[La Costera]].

== Obres ==
[[Archiu:4eva.jpg|thumb|200px|Els Quatre Evangelis]]

[[Archiu:Ordinaride.jpg|thumb|250px|Portada del llibre ''Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana'']]

Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d'Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en [[llengua valenciana]]: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]].

''[[Els Quatre Evangelis]]'' és una traducció de la Nova Vulgata a la llengua valenciana de Josep Alminyana i Lluís Alcon Edo (Valéncia, [[1984]]). L'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) feren una nova edició d'''Els Quatre Evangelis'' (Valéncia, [[2024]]).

En el seu llibre ''Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana'', Mossén Alminyana diu:

{{Cita|La llengua valenciana és la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.}}

Pero també és autor de llibres com: ''[[El Crit de la llengua]]'' i les transcripcions de Les obres de [[Joan Roïç de Corella]], de [[Jaume Roig]] ''[[L'Spill]]'' i del ''[[Vita Christi]]'' de [[Sor Isabel de Villena]] i ha dirigit publicacions com: III Corona Poètica ofertada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]], I Centenari dels [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acte Poètic a la Mare de Deu dels Dolors.

Des de l'any [[1978]], es pot donar la missa en [[Llengua Valenciana]] gràcies al gran treball de Mossén Alminyana en el seu ''Ordinari de Misa en Llengua Valenciana'' (Colectiu Amunt el Cor, Valéncia, [[1978]]).

== El Crit de la llengua ==
[[Archiu:Critllen.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
{{AP|El Crit de la llengua}}
* Destaquem el llibre ''[[El Crit de la llengua]]'' que se publicà en l'any [[1981]] per l'[[Valéncia 2000|Associació Valéncia 2000]] i del que s'han fet dos reedicions: en l'any [[1999]] per [[Lo Rat Penat]] i l'última en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].

{{Cita|''El Crit de la llengua és un anàlisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis gràfics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana.''|Josep Alminyana}}

* En el pròlec del llibre pel mateix autor, diu:

{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

== Cites ==

{{Cita|Els valencians no podem cedir davant de cap pressió. Ni per honors, ni per premis, ni per promeses, el nostre honor de valencians no el podem, ni el volem donar, ni cedirlo.|''El Nom Històric de la Llengua Valenciana'' (2000). Testimonis arreplegats de diversos autors disposts i ordenats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno}}

{{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|''[[El Crit de la llengua]]'' ([[1981]]), per Josep Alminyana}}

{{Cita|Si els detractors i enemics del Regne de Valencia volen, a traves de la llengua, arrebatar-nos la cultura, l'historia, la geografia, les tradicions, lo nostre, nosatres hem de defendre, entre les del seu entorn, no unicament la personalitat diferenciada de la nostra llengua, sino tambe la seua denominacio propia; i aço devem fer-ho no a soles perque nos correspon a nosatres com a poble donar-li nom, sino ademes per tindre ella al seu favor una multisecular tradicio en haver-la denominada com a Llengua Valenciana els escritors que la van elevar tantissim i nos glorificaren en un Segle d'Or lliterari, el primer de l'Estat espanyol.|''[[El Crit de la llengua]]'' ([[1981]]), per Josep Alminyana}}

{{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}}

{{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''}}

{{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

{{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

{{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''

''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''

''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''

''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''

''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}

== Vore també ==

* [[El Crit de la llengua]]

== Referències ==

* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/missal.pdf Missal Romà en Llengua Valenciana]
* [http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat]
* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/j-alminyana-els-autors-valencians-asseguraven-que-les-versions-de-les-seues-obres-les-feen-en-llengua-valenciana-no-en-catalana/ Notes de prensa]

== Enllaços externs ==

* [http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-valencia-diputacion-organiza-exposicion-crit-llengua-valenciana-motivo-octubre-20060925141454.html La Diputación organiza la exposición 'El crit de la llengua valenciana' con motivo del 9 de octubre - Europa Press]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070712/cultura/guinot-costa-alminyana-sacerdotes_20070712.html Guinot, Costa y Alminyana: sacerdotes y ratpenatistas - Las Provincias]
* [https://www.culturavalenciana.es/lo-rat-penat-i-la-racv-llancen-una-nova-edicio-de-els-quatres-evangelis-en-llengua-valenciana/ Lo Rat Penat i la RACV llancen una nova edició de “Els Quatres Evangelis” en llengua valenciana - Cultura Valenciana]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Antoni Atienza

2026-06-11T16:46:47Z

Xavier: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Antoni Atienza i Peñarroja
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Atienza i Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de IES Comarcal de [[Burjassot]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]]).

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''“Els Borja. Valencians"'''. ([[2002]]) d'Antoni Atienza]]

* ''Teatre Valencià de la Germania'' ([[2000]]) (Ed. L'Oronella),
* ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la RACV nº 22)
* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia'' ([[2026]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

== Cites ==

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Antoni Atienza

2026-06-11T16:46:19Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Antoni Atienza i Peñarroja
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Atienza i Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]]).

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''“Els Borja. Valencians"'''. ([[2002]]) d'Antoni Atienza]]

* ''Teatre Valencià de la Germania'' ([[2000]]) (Ed. L'Oronella),
* ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la RACV nº 22)
* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia'' ([[2026]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

== Cites ==

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Antoni Atienza i Peñarroja

2026-06-11T16:45:57Z

Xavier: Pàgina redirigida a Antoni Atienza

#Redirecció[[Antoni Atienza]]

Antoni Atienza

2026-06-11T16:44:55Z

Xavier: /* Publicacions */

{{Biografia|
| nom = Antoni Atienza Peñarroja
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Atienza i Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]]).

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''“Els Borja. Valencians"'''. ([[2002]]) d'Antoni Atienza]]

* ''Teatre Valencià de la Germania'' ([[2000]]) (Ed. L'Oronella),
* ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la RACV nº 22)
* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia'' ([[2026]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 9, [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

== Cites ==

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Antoni Atienza

2026-06-11T16:43:10Z

Xavier:

{{Biografia|
| nom = Antoni Atienza Peñarroja
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Atienza i Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]]).

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''“Els Borja. Valencians"'''. ([[2002]]) d'Antoni Atienza]]

* ''Teatre Valencià de la Germania'' ([[2000]]) (Ed. L'Oronella),
* ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la RACV nº 22)
* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia''

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

== Cites ==

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

2026-06-11T16:42:27Z

Xavier: /* Publicacions */

[[Image:Rogle.jpg|thumb||250px|Rogle Constanti Llombart]]

El '''Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana''' és una associació valenciana i valencianista que es constituí com a tal en l'any [[2005]]. El seu president és [[Juli Moreno]] i el seu secretari, [[Josep Peiró]].

== Objectius ==

El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana es constituí en el clar objectiu de treballar per la difusió i pel conreu de la [[Llengua Valenciana|llengua]] i de la cultura valencianes. En esta finalitat bàsica pretenen conectar en les inquietuts que mogueren a [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del [[sigle XIX]], moviment que ha segut catalogat com el de la [[Renaixença valenciana]]; d'ell han pres el nom, i de la seua obra l'eixemple que guie la seua actuació.

En ilusió i en fonaments sòlits iniciaren una trayectòria que volen que estiga sempre al servici de [[Valéncia]] (“la nació de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de [[Joanot Martorell]] en el pròlec del [[Tirant lo Blanch]]) i de les senyes que identifiquen al [[Poble Valencià|poble valencià]]. Els mou, sobre tot, l'ànim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les més diverses sensibilitats, sempre que açò no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que consideren bàsics com a elements definidors de la personalitat valenciana.

El Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradició, lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l'història; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, sent poble.

Com diuen en la seua web:

{{Cita|En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d'una estructuració social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els sigles XIV i XV}}

{{Cita|La nostra modesta contribució a l'ambiciosa labor descrita consistix en l'organisació de tertulies i debats, la publicacio mensual d'un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l'organisació de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisació d'esta pagina web que esperem complixca en la missió formativa i informativa que li hem assignat}}

== Constantí Llombart ==

Com digué Constantí Llombart: {{Cita|Tot s'ho mereix Valéncia. Per a Valéncia tot}}

== Bolletí Rogle ==
{{AP|Bolletí Rogle}}
El Rogle Constanti Llombart edita mensualment un [[Bolletí Rogle|bolletí]] titulat ''Rogle''. El bolletí ''Rogle'' és una revista o full informatiu digital, de periodicitat mensual, que conté informació cultural valenciana. Des de la creació de l'entitat i a partir de l'any [[2006]] s'han editat més de cent eixemplars.

Com diuen en el seu bolletí:

{{Cita|El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, és una associació que es declara valencianista i que, entre unes atres activitats que du avant, està la publicació d'una revisteta mensual, el Rogle, en el que busquem la difusió dels actes que entitats similars programen, alhora que manifestar les nostres opinions i incloure informació sobre diferents temes patrimonials, historics, bibliografics, etc.}}

== Publicacions ==
[[Archiu:Veuro.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]

El Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana, també ha publicat diferents llibres com a entitat:

* ''[[La Veu del Rogle. 50 Reflexions valencianistes]]'' (Valéncia, [[2011]]) ISBN: 978-84-938137-6-5.
* ''[[50 Reflexions valencianistes. La Veu del Rogle 2]]'' (Valéncia, [[2015]]) ISBN: 978-84-944066-3-8.
* ''Homenage Llombart'' (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-8-1.
* ''La cooficialitat de la llengua valenciana. Lluïs Fullana i Mira'' (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-9-8.
* ''La Veu del Rogle 3. 50 Reflexions valencianistes per a seguir creant una opinio'' (Castelló, [[2022]]) ISBN: 978-84-125453-0-2.
* ''La Veu del Rogle 4. 50 Reflexions valencianistes per a no ser manipulat'' ([[2023]]).
* ''Dos llums sobre Sanchis Guarner:a triar'' ([[2024]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 5. [[Antoni Fontelles]].
* ''La recuperacio del 9 d'Octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme'' ([[2025]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 6. [[Vicent Sanz i Sancho]].
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia'' ([[2026]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 9. [[Antoni Atienza i Peñarrocha]].

== La RAE i la llengua valenciana ==

El 7 de març de l'any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la ''Real Academia Española'' (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el ''Diccionario'' d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.

== Declaració valencianista 2018 ==

{{Cita|El Rogle Constanti Llombart firma la Declaració Valencianista 2018.

En un acte de caracter privat, celebrat en la seu de l’associacio cultural El Piló de Burjassot el dissabte 26 d’octubre, les entitats que convocaren i organisaren el [[Congrés Valencianisme 2018]] (24/11/2018) han procedit a la firma del document que inspirà la celebracio d’aquell event.

Es tracta de la Declaracio Valencianista 2018, una aportacio ideologica del valencianisme cultural, dirigida a la societat valenciana, que ve a completar el document [[Consens per al futur]], ratificat en un encontre anterior, la [[Convencio Valencianista 2012]].

La Declaracio ha segut redactada per una comissio integrada per membres de les associacions organisadores, els quals constituixen una representacio de diferents sectors de la societat: professors, membres de professions lliberals, tecnics de l’Administracio, treballadors de diversios camps...

El document es una actualisacio dels huit punts de que consta la Declaració Valencianista de 1918. Com aquella, presenta huit apartats en els quals es tracten temes relacionats en el territori, senyes d’identitat, idioma, facenda, organisacio i encaix en l’Estat, entre uns atres, dirigits a una societat valenciana que afronta nous reptes en este sigle XXI. A l’hora s’ha volgut fer un tribut i reconeiximent a la labor dels redactors d’aquella primera Declaració de la que se complien cent anys en novembre de 2018.

La Declaracio Valencianista 2018. El consens del valencianisme del sigle XXI es fara publica en breu. Ademes de realisar-se una tirada en paper en la finalitat de fer-la arribar a institucions, formacions politiques, organisacions empresarials i sindicals, etc., se difondrà per les rets socials i es podra conseguir en les webs de les associacions i del Congrés, obrint l’opcio a que puga ser recolzada i firmada per la ciutadania.|[[Rogle Constanti Llombart]] (28.10.2019)}}

== Vore també ==

* [[Bolletí Rogle]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.rogleconstantillombart.com/principal.html Pàgina web del Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061017/cultura/asociacion-rogle-constanti-llombart_20061017.html La asociación Rogle Constanti Llombart estrena publicación - Las Provincias]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=887&tit=Rogle%20Constant%ED%20Llombart Rogle Constantí Llombart - Manuel Casaña Taroncher - Cardona Vives]
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-rogle-organisa-un-homenage-a-constanti-llombart-en-el-125-aniversari-de-la-seua-mort/ El Rogle organisa un homenage a Constantí Llombart en el 125 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana]
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Antoni Atienza

2026-06-11T16:39:14Z

Xavier: /* Publicacions */

{{Biografia|
| nom = Antoni Atienza Peñarroja
| image = [[Archiu:Llireal.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador
| data_naix = [[15 de març]] de [[1960]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Atienza Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].

És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]]).

Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

== Publicacions ==
[[Image:Antoni_Atienza-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre '''“Els Borja. Valencians"'''. ([[2002]]) d'Antoni Atienza]]

* ''Teatre Valencià de la Germania'' ([[2000]]) (Ed. L'Oronella),
* ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la RACV nº 22)
* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9.
* ''Jaume I el Conquistador i la configuració del regne cristià de Valéncia''

== Reconeiximents ==

* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).

== Cites ==

{{Cita|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
[...]
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

== Enllaços externs ==

*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=54723 Articuls i publicacions d'Antoni Atienza - Dialnet]
*[http://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Antoni%20Atienza Articuls d'Antoni Atienza - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=101 "Els valencians en Grècia II" d'Antoni Antienza]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm#3 "Banderes valencianes i de camp en els sigles XVI i XVII: el cas d'Alcoy", extret del llibre "La Real Senyera" d'Antoni Atienza]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]

Partido Popular

2026-06-11T10:13:58Z

Xavier: /* Corrupció política */

{{Partit Polític |
nom = Partido Popular (PP)|
color = #2A52BE |
logo = [[Image:PP icono 2019.svg|150px]]|
president = [[Alberto Núñez Feijoó]] |
fundació = [[1989]]|
Seu = C/Génova, 13. 28004, [[Madrit]]|
ideologia = [[Centredreta]], [[conservadurisme]], [[democràcia cristiana]] i [[lliberalisme]] |
internacional = [[Unió Internacional Demócrata]], [[Internacional Demócrata Cristiana]], [[Partit Popular Europeu]] |
web = [https://www.pp.es/ www.pp.es] |
}}
El '''''Partido Popular''''' (PP) (en [[Idioma valencià|valencià]]: '''Partit Popular''') és un [[partit polític]] [[conservador]] d'[[Espanya]] fundat en [[1989]], definit en els seus estatuts com de «[[centre reformiste]]».

Este partit té el seu orige en [[Alianza Popular]] quan es va unir en el [[Partido Demócrata Popular]] i [[Partido Liberal Español]] en 1989.

La delegació d'este partit en la [[Comunitat Valenciana]] té el nom de [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).

== Corrupció política ==

A partir de l'época democràtica han sorgit casos de corrupció política en diferents partits polítics, en el cas del Partit Popular, podem resenyar els següents casos de corrupció política:

* [[Cas Bárcenas]]
* [[Cas Gürtel]]
* [[Cas Kitchen]]
* [[Cas Púnica]]
* [[Cas Montoro]]

Apart d'eixos casos a nivell nacional, hi han uns atres que afecten al Partit Popular pero a nivell autonòmic.

== Vore també ==

* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Partido Popular}}

* [https://www.pp.es Portal del Partido Popular]
* [https://casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP Casos de Corrupción de: Partido Popular Casos aislados]

[[Categoria:Partit Popular]]
[[Categoria:Partits polítics]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya d'àmbit estatal]]
[[Categoria:Democràcia cristiana]]

Partido Popular

2026-06-11T10:13:21Z

Xavier: /* Corrupció política */

{{Partit Polític |
nom = Partido Popular (PP)|
color = #2A52BE |
logo = [[Image:PP icono 2019.svg|150px]]|
president = [[Alberto Núñez Feijoó]] |
fundació = [[1989]]|
Seu = C/Génova, 13. 28004, [[Madrit]]|
ideologia = [[Centredreta]], [[conservadurisme]], [[democràcia cristiana]] i [[lliberalisme]] |
internacional = [[Unió Internacional Demócrata]], [[Internacional Demócrata Cristiana]], [[Partit Popular Europeu]] |
web = [https://www.pp.es/ www.pp.es] |
}}
El '''''Partido Popular''''' (PP) (en [[Idioma valencià|valencià]]: '''Partit Popular''') és un [[partit polític]] [[conservador]] d'[[Espanya]] fundat en [[1989]], definit en els seus estatuts com de «[[centre reformiste]]».

Este partit té el seu orige en [[Alianza Popular]] quan es va unir en el [[Partido Demócrata Popular]] i [[Partido Liberal Español]] en 1989.

La delegació d'este partit en la [[Comunitat Valenciana]] té el nom de [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV).

== Corrupció política ==

A partir de l'época democràtica han sorgit casos de corrupció política en diferents partits polítics, en el cas del Partit Popular, podem resenyar els següents casos de corrupció política:

* [[Cas Bárcenas]]
* [[Cas Gürtel]]
* [[Cas Kitchen]]
* [[Cas Púnica]]
* [[Cas Montoro]]

Apart d'eixos casos a nivell nacional, hi han uns atres que afecten al Partit Popular pero a nivell autònomic.

== Vore també ==

* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Partido Popular}}

* [https://www.pp.es Portal del Partido Popular]
* [https://casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP Casos de Corrupción de: Partido Popular Casos aislados]

[[Categoria:Partit Popular]]
[[Categoria:Partits polítics]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya d'àmbit estatal]]
[[Categoria:Democràcia cristiana]]

Josep Peiró

2026-06-10T17:47:51Z

Xavier: Pàgina redirigida a Josep Peiró i Bertomeu

#Redirecció[[Josep Peiró i Bertomeu]]

Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

2026-06-10T17:46:17Z

Xavier: /* Publicacions */

[[Image:Rogle.jpg|thumb||250px|Rogle Constanti Llombart]]

El '''Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana''' és una associació valenciana i valencianista que es constituí com a tal en l'any [[2005]]. El seu president és [[Juli Moreno]] i el seu secretari, [[Josep Peiró]].

== Objectius ==

El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana es constituí en el clar objectiu de treballar per la difusió i pel conreu de la [[Llengua Valenciana|llengua]] i de la cultura valencianes. En esta finalitat bàsica pretenen conectar en les inquietuts que mogueren a [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] a ser catalisador i motor del redreçament cultural i social del [[sigle XIX]], moviment que ha segut catalogat com el de la [[Renaixença valenciana]]; d'ell han pres el nom, i de la seua obra l'eixemple que guie la seua actuació.

En ilusió i en fonaments sòlits iniciaren una trayectòria que volen que estiga sempre al servici de [[Valéncia]] (“la nació de la qual som naturals” parafrasejant les paraules de [[Joanot Martorell]] en el pròlec del [[Tirant lo Blanch]]) i de les senyes que identifiquen al [[Poble Valencià|poble valencià]]. Els mou, sobre tot, l'ànim de treballar per a conseguir una societat valenciana en la qual puguen cabre tots i que integre les més diverses sensibilitats, sempre que açò no implique arribar a perdre els propis signes identitaris, que consideren bàsics com a elements definidors de la personalitat valenciana.

El Rogle Constanti Llombart no renuncia a la tradició, lo que ha fet que el poble valencià haja segut ell mateix a lo llarc de l'història; com tampoc renuncia a construir un present i un futur en el que seguixca, sent poble.

Com diuen en la seua web:

{{Cita|En este cami nos trobarém en qui no desprecie lo valencià, en qui no intente suplantar els nostres identificadors culturals i nacionals i en qui es trobe hereu d'una estructuració social i un espirit civic que feu del poble valencià una societat lliure, dinamica i orgullosa, admirable i admirada en els sigles XIV i XV}}

{{Cita|La nostra modesta contribució a l'ambiciosa labor descrita consistix en l'organisació de tertulies i debats, la publicacio mensual d'un full informatiu i divulgatiu, Rogle, l'organisació de conferencies, activitats formatives i recreatives, i la realisació d'esta pagina web que esperem complixca en la missió formativa i informativa que li hem assignat}}

== Constantí Llombart ==

Com digué Constantí Llombart: {{Cita|Tot s'ho mereix Valéncia. Per a Valéncia tot}}

== Bolletí Rogle ==
{{AP|Bolletí Rogle}}
El Rogle Constanti Llombart edita mensualment un [[Bolletí Rogle|bolletí]] titulat ''Rogle''. El bolletí ''Rogle'' és una revista o full informatiu digital, de periodicitat mensual, que conté informació cultural valenciana. Des de la creació de l'entitat i a partir de l'any [[2006]] s'han editat més de cent eixemplars.

Com diuen en el seu bolletí:

{{Cita|El Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, és una associació que es declara valencianista i que, entre unes atres activitats que du avant, està la publicació d'una revisteta mensual, el Rogle, en el que busquem la difusió dels actes que entitats similars programen, alhora que manifestar les nostres opinions i incloure informació sobre diferents temes patrimonials, historics, bibliografics, etc.}}

== Publicacions ==
[[Archiu:Veuro.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]

El Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana, també ha publicat diferents llibres com a entitat:

* ''[[La Veu del Rogle. 50 Reflexions valencianistes]]'' (Valéncia, [[2011]]) ISBN: 978-84-938137-6-5.
* ''[[50 Reflexions valencianistes. La Veu del Rogle 2]]'' (Valéncia, [[2015]]) ISBN: 978-84-944066-3-8.
* ''Homenage Llombart'' (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-8-1.
* ''La cooficialitat de la llengua valenciana. Lluïs Fullana i Mira'' (Valéncia, [[2019]]) ISBN: 978-84-947175-9-8.
* ''La Veu del Rogle 3. 50 Reflexions valencianistes per a seguir creant una opinio'' (Castelló, [[2022]]) ISBN: 978-84-125453-0-2.
* ''La Veu del Rogle 4. 50 Reflexions valencianistes per a no ser manipulat'' ([[2023]]).
* ''Dos llums sobre Sanchis Guarner:a triar'' ([[2024]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 5. [[Antoni Fontelles]].
* ''La recuperacio del 9 d'Octubre i unes atres dates significatives per al valencianisme'' ([[2025]]), dins de la colecció "Raons del Rogle", quadern nº 6. [[Vicent Sanz i Sancho]].

== La RAE i la llengua valenciana ==

El 7 de març de l'any [[2022]] les entitats valencianes i valencianistes [[Convencio Valencianista]] i el [[Rogle Constanti Llombart]] entregaren un escrit en el registre de la ''Real Academia Española'' (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el ''Diccionario'' d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.

== Declaració valencianista 2018 ==

{{Cita|El Rogle Constanti Llombart firma la Declaració Valencianista 2018.

En un acte de caracter privat, celebrat en la seu de l’associacio cultural El Piló de Burjassot el dissabte 26 d’octubre, les entitats que convocaren i organisaren el [[Congrés Valencianisme 2018]] (24/11/2018) han procedit a la firma del document que inspirà la celebracio d’aquell event.

Es tracta de la Declaracio Valencianista 2018, una aportacio ideologica del valencianisme cultural, dirigida a la societat valenciana, que ve a completar el document [[Consens per al futur]], ratificat en un encontre anterior, la [[Convencio Valencianista 2012]].

La Declaracio ha segut redactada per una comissio integrada per membres de les associacions organisadores, els quals constituixen una representacio de diferents sectors de la societat: professors, membres de professions lliberals, tecnics de l’Administracio, treballadors de diversios camps...

El document es una actualisacio dels huit punts de que consta la Declaració Valencianista de 1918. Com aquella, presenta huit apartats en els quals es tracten temes relacionats en el territori, senyes d’identitat, idioma, facenda, organisacio i encaix en l’Estat, entre uns atres, dirigits a una societat valenciana que afronta nous reptes en este sigle XXI. A l’hora s’ha volgut fer un tribut i reconeiximent a la labor dels redactors d’aquella primera Declaració de la que se complien cent anys en novembre de 2018.

La Declaracio Valencianista 2018. El consens del valencianisme del sigle XXI es fara publica en breu. Ademes de realisar-se una tirada en paper en la finalitat de fer-la arribar a institucions, formacions politiques, organisacions empresarials i sindicals, etc., se difondrà per les rets socials i es podra conseguir en les webs de les associacions i del Congrés, obrint l’opcio a que puga ser recolzada i firmada per la ciutadania.|[[Rogle Constanti Llombart]] (28.10.2019)}}

== Vore també ==

* [[Bolletí Rogle]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.rogleconstantillombart.com/principal.html Pàgina web del Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061017/cultura/asociacion-rogle-constanti-llombart_20061017.html La asociación Rogle Constanti Llombart estrena publicación - Las Provincias]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=887&tit=Rogle%20Constant%ED%20Llombart Rogle Constantí Llombart - Manuel Casaña Taroncher - Cardona Vives]
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-rogle-organisa-un-homenage-a-constanti-llombart-en-el-125-aniversari-de-la-seua-mort/ El Rogle organisa un homenage a Constantí Llombart en el 125 aniversari de la seua mort - Cultura Valenciana]
* [https://www.esdiario.com/valencia/682236190/entidades-valencianistas-rae-valenciano.html Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

Declaració Valencianista 2018

2026-06-10T17:44:52Z

Xavier: /* Vore també */

Congrés Valencianisme 2018

2026-06-10T17:44:19Z

2026-06-09T18:38:20Z

Xavier: /* Vídeos */

{{Biografia|
| nom = Juli Moreno i Moreno
| image = [[Archiu:Julimoreno4.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i professor de llengua valenciana
| data_naix = [[1959]]
| lloc_naix = [[Montroy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Juli Moreno i Moreno''' ([[Montroy]], [[La Ribera Alta]], [[1959]]) és un historiador i professor de [[llengua valenciana]]. És mestre i llicenciat en Geografia i Història, professor de Llengua Valenciana per [[Lo Rat Penat]] i president de l'entitat cultural [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].

== Biografia ==

=== Estudis ===

És mestre-diplomat per l'Escola Universitària del Professorat d'[[Educació General Bàsica]] (EGB) de Valéncia. Llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia]] i professor de [[idioma valencià|llengua valenciana]] per [[Lo Rat Penat]].

=== Trayectòria cultural ===

Ha segut director de la Secció de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat des de l'any [[1990]] fins a l'any [[1998]]; entitat de la que ha segut també, Secretari General des de l'any 1990 fins a l'any 1998.

Fundador, secretari i president de l'Agrupació Cultural "Els Alcalans" de Montroy. Ha eixercit la seua professió de mestre des de l'any [[1984]] fins a l'any [[1996]], sent ara responsable de diferents programes jovenils en l'Administració Autònoma. Ha organisat i dirigit diferents cursos de [[Cultura Valenciana]] en diferents associacions del [[Regne de Valéncia]]. És president de l'associació [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] des de l'any [[2005]].

== Obra ==
[[Image:objuli.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Francesc de Vinatea"]]

És autor d'''Aproximació a l'història de Lo Rat Penat'' ([[1994]]), i coautor de diferents publicacions, entre les que destaquen:

* ''¿És possible una convergència Social i Política Valenciana?'' ([[1985]])
* ''Aportacions Ratpenatistes'' ([[1986]])
* ''Francesc de Vinatea'' ([[1993]]), junt a [[Mariví Ferrandis i Olmos]]
* ''[[9 d'Octubre. Dia Nacional Valencià]]'' ([[Lo Rat Penat]], [[Valéncia]], [[1994]]), junt a Mariví Ferrandis. ISBN: 84-89069-31-X.
* ''El Palau de la Generalitat'' (1994), junt a Mariví Ferrandis i Olmos. ISBN: 84-89069-03-4.
* ''Lo Rat Penat'' ([[1996]]), junt a [[Joan Gil i Barberà]], Mariví Ferrandis i Olmos, i [[Enric Martí i Mora]]. ISBN: 978-84-482-1219-3.
* ''Corona Poètica a la [[Mare de Deu dels Desamparats]], 75 Aniversari de la seua Coronació Pontifícia'' ([[1998]])
* ''Ortografies valencianes, de Josep Nebot a les Normes d'El Puig'' ([[2018]]) ISBN: 978-84-947175-3-6.
* ''[[L'Himne Valencià. Un himne per a un poble]]'' ([[2021]]) ISBN: 978-84-122763-4-3.
* ''Orgull del nostre poble, Mare i Sol de Valencia. En el centenari de la coronacio de la Mare de Deu dels Desamparats (1923-2023)'' ([[2023]]).

Juli Moreno, també ha fet el pròlec del llibre titulat ''[[Mosaic Castellonenc]]'' (Castelló, 2021) de l'autor, [[Xavier Gimeno]].

Juli Moreno també ha colaborat en l'elaboració del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

Ha participat en programes de ràdio, pronunciat conferències, presentant llibres i publicacions, guioniste i co-guioniste d'espectàculs dels [[Jocs Florals]], a més de coordinador-responsable dels actes commemoratius de [[Lo Rat Penat]] que s'organisà en el 600 aniversari de la mort d'[[Ausias March]] ([[1998]]) i és assessor tècnic i llingüístic de la Secció de Publicacions de Lo Rat Penat.

== Premis i guardons ==

* Ha guanyat diversos premis en els [[Jocs Florals]] de la Ciutat i Regne de Valéncia i està en possessió de diferents distincions: La Medalla dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia per la seua dedicació ratpenatista ([[1983]]).

* El Premi "Fede i Àngels" concedit per l'Associació [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[1993]]).

* Medalla d'[[Argent]] de [[Lo Rat Penat]] per la seua llabor i participació en la redacció i com a colaborador en la [[Revista Lo Rat|revista ''Lo Rat'']] ([[1995]])

* Està en possessió del [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] "[[Josep Mª Guinot]] a les lletres valencianes" de l'associació [[Cardona i Vives]]", concedit per esta entitat [[Castelló|castellonenca]] en l'any [[1999]].

* En l'any [[2018]], Juli Moreno és premiat en el [[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] que otorga l'entitat cultural valenciana [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV).

* Fon nomenat Membre d'Honor de l'entitat cultural valenciana [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]] en octubre de l'any [[2022]].

== Cites ==

{{Cita|D'eixa tertulia que nos autorisà a gravar, volem destacar algunes opinions i consells que, fruit de les seues vivencies i reflexions, considerem mes que utils per a la pervivencia de la llengua valenciana, inclus per a la permanencia de la condicio de valencians.

Nos relatà la seua arribada al valencianisme, als inicis de la decada dels 80 del passat segle. Ho feu de la ma d'Amparo Cabanes i la primera associacio en la que contactà fon en "Valencia 2000". Alli trobà l'acaronament necessari i tambe el mecenage per a editar la seua primera gran obra sobre la llengua valenciana, la Fonetica de la Llengua Valenciana (1984). Esta obra sería l'arranc dels interessants estudis, cientifics i documentats, de qui era una autoritat en llengües classiques. Pronte es sumarien la Gramatica de la Llengua Valenciana (1987) i uns atres estudis documentats sobre ortografia o sociollingüistica.

El seu compromis cultural, des de llavors, l'obligà a manifestar-se davant d'imcomprensibles decisions, com la que impedi, per falta d'una clara i decidida posicio politica, el que en l'ultima etapa del Consell Preautonomic, presidit llavors per E. Monsonis, s'iniciara el proces d'ensenyança de la llengua valenciana en les escoles al no firmar els corresponents nomenaments als mestres de llengua valenciana. Mai va entendre este fet que sempre criticà.
Un compromis el de D. José Mª, que li ha permes obertament parlar respecte de que la solucio al problema nomes te una via, la politica, perque la científica està clara. La llengua valenciana, nos manifestava, no es mes que aixo, la llengua dels valencians diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua contemporania. No vacilà en criticar la tebea d'Unio Valenciana i l'oportunitat que deixà escapar quan fon necessari el seu recolzament per a governar en la Generalitat. Mai deuria d'haver acceptat cap contrapartida que no fora la de dirigir la Conselleria de Cultura.

Nos confessà alguns pensaments sobre determinades "personalitats" del mon cultural valencià i per a res titubejà a l'hora de manifestar la seua opinio respecte de la seua trayectoria. No entenia l'afany d'algunes d'elles de negar l'evidencia, de claudicar davant el fagocitador catalanisme absorcioniste. A moltes les situà a l'entorn de la AVLl, el principal cancer per a la llengua valenciana.|'A Don Josep Maria Guinot, sempre mestre', per Juli Moreno}}

{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi [[Pare Guinot|D. José María]], en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia:

'Nos hem propost al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana. Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni improndre normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencià, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencià es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana i eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio.'

Que la seua obra i la seua memoria nos aprofite per a seguir un cami per ell traçat, que considere mes que imprescindible, per recte, per veraç, per apropiat, per llogic i per llucit.|'Parlament en l'homenage postum a [[Pare Guinot|D. José María Guinot i Galán]]', per Juli Moreno}}

{{Cita|III Alguns pilars del valencianisme historic i de construccio

En el present intent per recuperar per a la memoria dels valencians trayectories i pensaments, alguns d'ells "cortesment" silenciats, es necessari fer referencia a personalitats com ara Constanti Llombart, Gaetà Huguet Breva, Fausti Barberà, Rafael Trullenque i Santafé, Rossent Gumiel, Ignaci Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodríguez, Josep Mª Bayarri, Miquel Adlert Noguerol o Julià San Valero Aparisi…, puix qualsevol d'ells pot encapçalar la llista dels qui han generat un bagage teoric, i tambe practic, per al moviment valencianiste, encara que son molts atres mes, els que podien fer-la mes llarga i completa. La seleccio pot pareixer aleatoria, pero estudiant les seues biografies i sobre tot les seues obres, entre tots ells i la seua produccio es podria estructurar un corpus teoric que reuniria una pluralitat de pensaments, a la vegada que unes coincidencies i concomitancies substancials en tot lo que fa referencia al concepte d´autoctonisme sociocultural, a pesar de les diferents epoques en que vixqueren.

Un atre sector el podrien conformar homens com Josep Nebot i Pérez o Lluïs Fullana i Mira, que, sense involucrar-se en aspectes politics o conceptuals sobre el valencianisme, son pilars basics en un aspecte substancial a l'hora d'abordar aquell concepte. Ells posaran les bases per al conreu de la llengua valenciana, contribuint en els seus estudis ortografics, semantics, en definitiva gramaticals i filologics, a una major conscienciacio sobre l´us de la llengua i a dotar a l'idioma dels valencians dels instruments necessaris per a un digne conreu.|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme' (2006), per Juli Moreno}}

{{Cita|b.- [[Gaetà Huguet Breva]]:

L'ilustre castellonenc Gaetà Huguet Breva (1848-1926), ocuparia la nostra atencio en un segon lloc, cronologicament parlant. Ell sera un personage fonamental en el valencianisme actiu i compromes de finals del segle XIX i principis del XX en Castello, es un intelectual, es un ric patrici i un mamprenedor. Anima d'interessantissims proyectes culturals (edicions, revistes, associacions, patrocinador de premis, instaurador de certamens lliteraris…) i impulsor d'empreses socioeconomiques importants, i inclus politiques, com ara Joventut Regionalista o Nostra Terra.

Valdria la pena revisar moltes de les seues manifestacions, pensaments i mensages, encara que a l'hora de citar-ne aci algun nos decantem pels que arreplega en els articuls: "Notes valencianistes" publicats en els numeros 7 i 13 de la revista Ayer y Hoy (1902), o "Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut", editat en el nº 6 de la revista Arte y Letras (1915).|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme.', per Juli Moreno}}

{{Cita|P.- ¿Cóm conectà i entrà en el valencianisme?
[...]
Si en este sentit haguera de posar una data que me feu despertar ad este mon hauria de ser alla pel 1974, quan estudiava Sext de Bachillerat. En aquell curs i en l'assignatura de Literatura española, en referir-se a unes atres obres lliteraries no escrites en castella, comprovi que Rosalia de Castro, de Galicia, era una de les maximes representants de la lliteratura gallega i que, pel contrari, Ausias March o Joanot Martorell, valencians de Gandia, ho eren i, a mes del Segle d'Or, de la lliteratura catalana. Alguna cosa en el meu cervell em dia que allo no quadrava i ahi va ser a on vaig descobrir, per primera vegada, que els llibres no sempre arrepleguen tota la veritat.|Extracte de l'entrevista a Juli Moreno feta per [[Gonzalo Romero Casaña|Gonzalo Romero]] ([[Revista Renou]], nº 58, juliol 2007, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]])}}

{{Cita|Raonaments en l'Historiador Juli Moreno. [[Sor Isabel de Villena]] es considerada la primera feminista. En la seua obra "[[Vita Christi]]" ([[1497]]) escrita en [[Llengua Valenciana]], lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.|Entrevista a Juli Moreno (''Raonem TV. Punt d'encontre Manolo Soler'', 20.04.2020)}}

== Vore també ==

* [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]
* [[Bolletí Rogle]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/els-valenciaparlants-son-els-que-mes-dificultats-tenen-per-a-superar-les-proves-de-la-junta-qualificadora/ Entrevista a Juli Moreno - Cultura Valenciana]
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=178 Entrevista a Juli Moreno - Cardona Vives]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3378&tit=Valencianisme:%20regionalisme%20o%20nacionalisme.%20Una%20aproximacio%20als%20conceptes%20i%20ad%20alguns%20teorics%20del%20valencianisme Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme - [[Juli Moreno]] - Cardona Vives]
* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/juli-moreno-premi-llealtat-2018/ Juli Moreno premi Llealtat 2018 - Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/les-normes-del-puig-son-les-normes-ortografiques-de-la-llengua-valenciana/ “Les Normes d'El Puig són les normes ortografiques de la Llengua Valenciana” - Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/actualitat/llibre-primordial-per-als-defensors-i-amants-de-la-llengua-valenciana/ Llibre primordial per als defensors i amants de la Llengua Valenciana - Cultura Valenciana]
* [https://www.culturavalenciana.es/juli-moreno-este-llibre-es-una-manera-de-retre-homenage-a-la-patrona-de-valencia/ Juli Moreno: «Este llibre es una manera de retre homenage a la patrona de Valencia» - Cultura Valenciana]
* [https://noticiasciudadanas.com/presentacio-llibre-de-juli-moreno/ Èxit de la presentació de l'últim llibre de Juli Moreno en Montroy - ''Noticias Ciudadanas'']

=== Vídeos ===

* [https://www.youtube.com/watch?v=OGJ__kh9H_s Figures senyeres del valencianisme, segles XIX i XX - Juli Moreno - Círcul Cívic Valencià - YouTube]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]
[[Categoria:Valencianisme]]

2026-06-09T17:47:52Z

Xavier: /* Convenció Valencianista */

'''Josep Peiró i Bertomeu''', conegut per '''Josep Peiró''' o ''Pepe Peiró'' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1964]]), és un professor i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

Pepe Peiró naixqué en le barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]].

Estudià secundària en l'Institut Lluïs Vives i es llicencià en Fisica per l'[[Universitat de Valéncia]]. Treballa com a professor de Física i Química en secundària.

== Trayectòria cultural ==

Entrà en el valencianisme a través dels cursos de llengua de [[Lo Rat Penat]]. Realisant els cursos de nivell elemental (1998-1999), nivell mig (1999-2000) i nivell superior (2000-2001).

=== Rogle Constanti Llombart ===

Diversos alumnes que haviem acabat el nivell superior decidiren continuar junts i unir-se ad atre grup que havia tingut la mateixa idea. El 17 de giner de [[2002]] es celebrà una primera reunió de lo que acabaria sent el [[Rogle Constanti Llombart]], que se funda com a associació en l'any [[2006]]. Pepe Peiró ha segut secretari durant els primers anys i en l'actualitat és vicepresident.

=== Convenció Valencianista ===

Colabora en l'organisació de l'entitat [[Valencianisme 2012|Convencio Valencianista Valencianisme 2012]]. A partir de la qual se conforma l'associació [[Convencio Valencianista]], de la que és el seu secretari des de l'any [[2013]]. D'esta associació sorgix el proyecte ''Raonem'' en el que colabora en la creació dels vídeos.

=== Congrés Valencianisme 2018 ===

Colabora en l'organisació del [[Congrés Valencianisme 2018]] i participà en la redacció de la [[Declaració Valencianista 2018]].

=== Plataforma Vinatea ===

En la [[Plataforma Vinatea]] participa en representació de Convencio Valencianista i també del Rogle Constanti Llombar si falta el seu president, [[Juli Moreno]].

=== Concentracions ===

Ha participat en l'organisacio de concentracions valencianistes. Les últimes, celebrades el 19 de setembre de [[2015]] i el 18 de noviembre de [[2017]].

Treball

He colaborat en l’elaboracio de les revistes Dossier (a on publiquí dos articuls) i Claus de Llibertat de Convencio Valencianista.
Participe en l’elaboracio dels fullets de l’activitat Tots els dies 9 de Convencio Valencianista.
He dissenyat els fullets dels premis El Piló des de 2020.
He fet treball de correccio d’estil dels llibres publicats pel Rogle i per Convencio Valencianista.
He colaborat en la redaccio de diversos manifests valencianistes.
Me publicaren dos articuls en la web Full Volant en 2014.

Baix el seudonim de 3PES he fet ilustracions per al bolleti Rogle, en particular prepari el Rogle Extra “Asterich”; tambe he elaborat la serie Aço es de pelicula, publicada en el facebook de Convencio Valencianista.

Soc u dels fundadors del partit Poble Democratic, en 2013.

Soc soci de les associacions Rogle, Convencio Valencianista, El Piló, Amics de la RACV, Cardona Vives i GAV, i participant (afiliat) en Poble Democratic.