L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Palau del Senat

2017-11-28T21:10:42Z

Zigurat:

{{Edifici
|nom = Palacio del Senado Palau del Senat
|archiu = Senado fachada Madrid.jpg
|mida_archiu = 190px
|peu = Frontera del Palau del Senat. Madrit, Espanya
|tipo_edifici = Governamental
|arquitectes = Edifici original: [[Francisco de Montalbán]] Reformes del sigle XIX: [[Aníbal Álvarez Bouquel]] i [[Emilio Rodríguez Ayuso]]
|arquitecte =
|començament =
|consagració =
|acabament =
|cronologia =
|localisació = [[Madrit]], [[Espanya]]
|coordenades =
|estil =
|materials_utilisats =
|sistema_constructiu =
|alçat =
|inclinació =
|image_a =
|mida_image_a =
|peu_a =
|planta =
|image_p =
|mida_image_p =
|peu_p =
|}}
El '''Palau del Senat''' és la sèu del [[Senat d'Espanya|Senat]], una de les [[Bicameralitat|dos cambres]] que componen les [[Corts Generals]], el [[parlament]] nacional de [[Espanya]].

El Palau del Senat es troba en [[Madrit]], en la [[Madrit dels Austries#Places de l'Encarnació i de la Marina Espanyola|plaça de la Marina Espanyola]]. És un edifici del sigle XVI, antic Colege de l'Encarnació, de religiosos [[Orde de Sant Agusti|agustins calcers]] també cridat Colege de donya María d'Aragó (part del complex del [[Real Monasteri de l'Encarnació]]). El colege fon una de les institucions més destacades de la Cort madrilenya, i la seua iglésia contenia vàries obres mestres de [[El Greco]], hui en el [[Museu del Prado]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Old Senate Building, Madrid}}

[[Categoria:Senat d'Espanya|Palau del Senat]]
[[Categoria:Palaus llegislatius]]
[[Categoria:Palaus de Madrit|Palau del Senat]]
[[Categoria:Palaus neoclàssics d'Espanya]]
[[Categoria:Palaus d'Espanya del sigle XVI]]
[[Categoria:Bens d'interés cultural en tramitació de la Comunitat de Madrit]]
[[Categoria:Monuments de Madrit|Palau del Senat]]
[[Categoria:Arquitectura en la Comunitat de Madrit en el sigle XVI]]
[[Categoria:Centres educatius d'Espanya del sigle XVI]]

Balls valencians

2017-11-26T19:50:07Z

Zigurat: Desfeta la revisió 128121 de 85.53.157.123 (disc.)

[[Image:jotavalenciana.jpg|thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]].</center>]]

'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que són propis del poble [[valencià]], be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que nos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.

La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.

Un cas especial lo constituïxen els balls públics, com [[les danses]] o els balls plans que se celebren en les places o carrers en motiu de les festes majors, i en música de [[dolçaina]] o [[banda de música]]. Finalment, les danses rituals processionals, com les danses de [[nanos]] i [[jagants]], de [[bastons]], de vetes, haurien d'adscriure's en un atre apartat diferent del del ball tradicional.

== Gèneros de ball tradicional valencià ==

[[Valéncia]] ha conservat una diversitat d'estils per al ball molt de superior a la de qualsevol atre territori de la [[Península Ibèrica]]. Els factors que han permés este fet, són d'una banda la inclinació natural dels valencians a la música i el ball i de l'atra la permeabilitat a totes les modos forasteres. Com resultat, s'ha forjat un patrimoni format per 9 gèneros diferents de música per al ball en les seues variants musicals i coreogràfiques. Tot això, sense contar els balls de plaça, ni les danses rituals.

=== La jota ===
La [[jota]] és el ball tradicional més estés per tota [[Valéncia]], popularisat en totes les comarques. S'originà en el [[sigle XVIII]], pero la forma en que la coneixem actualment data del [[sigle XIX]]. En este sigle va ser substituint un atre tipo de ball més antics, com les seguidilles. Musicalment es distinguixen les jotes en tornats ( més abundants al sur) i sense ( més abundants al nort). Per lo que fa a les estructures coreogràfiques hi ha una gran varietat de formes soltes (més antigues) i agarrades (més modernes), com per parelles, rogles en canvi de parella (especialment abundants en el nort), en quadro, de tres, des de sis (tres parelles), en filera o renc (un cas especial lo constituïx el ball del canó de les comarques del nort), etc.

=== La U o malaguenya ===
La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del [[sigle XVII]] o principis del [[sigle XVIII]]. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic [[Regne de Valéncia]]. Cap al nort, només lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de [[La Plana]]. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment és un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.

=== Seguidilles ===
Són un ball originari del centre de la península Ibèrica, se va estendre a partir del [[sigle XVI]]. Al ser un ball tan antic ha anat desapareixent i en estos moments se conserven pocs eixemples. Hi ha dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, nomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manchegues, també nomenades corrilles o ''corridas''. Les primeres són més freqüents en les comarques del nort i es ballen en rogle, encara que també apareixen en [[la Marina]] i la [[Serrania d'Alcoy]], a on es ballen en quadro i fent cadenes o encreuament. Les segones són més freqüents en les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella.

=== Fandango (del nort) ===
És un gènero musical i de ball casi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nort, encara que també apareix a les [[Terres de l'Ebre]] i les poblacions aragoneses pròximes a la frontera de [[Valéncia]]. És un fandango arcaic, emparentat en atres fandangos ibèrics i en els fandangos de copla partida del sur [[valencià]]. Generalment té un ritme molt ràpit i s'usen passades molt lluïdores. Moltes vegades va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball. Hi ha alguns eixemples en tonalitat menor.

=== Bolero ===
És un ball molt brillant, creat pels mestres de ball del [[sigle XIX]] per a les classes acomodades i popularisats a finals d'este sigle. El seu orige està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. És un gènero cultivat especialment a la [[Costera]], la [[Ribera Alta]], la [[Ribera Baixa]] i la [[Valldigna]]. Ademés, els mestres de ball dels quadros de balls populars de la ciutat de [[Valéncia]] també crearen boleros per a incloure en el seu repertori.

=== Copeo ===
És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo [[valencià]] és molt mes llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la [[serra de Mariola]].

=== Valencianes ===
Les valencianes són un gènero exclusivament valencià estés per la comarca de la [[Horta de Valéncia]] i algunes comarques pròximes. Hi ha tres estils diferents: L'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació en la [[jota]] i el tercer en el fandango andalús. El naiximent de les valencianes com a ball, fon gràcies als mestres dels quadros de balls populars de la ciutat de [[Valéncia]], que adaptaren passades populars pero en la tècnica del [[ballet]] al [[cant d'estil]]. Són per tant un tipo de ball espectacular naixcut en els escenaris.

=== Fandango (de copla partida) ===
És un gènero musical exclusivament valencià, que només apareix en la [[Serrania d'Alcoy]], la [[Foya de Castalla]] i el [[Camp d'Alacant]]. Està emparentat en els fandangos del nort de [[Valéncia]], en atres fandangos [[Península Ibèrica|ibèrics]] i inclús de les Illes [[Filipines]]. Se balla normalment en filera i formant cadenes.

=== Jota de quatre ===
És un gènero musical exclusivament valencià. El nom no nos ha d'induir a pensar que és un tipo de jota, ya que es diferencia clarament d'esta. S'han conservat molt pocs eixemples en les comarques d' [[Alcoy]], la [[Vall d'Albaida]] i la [[Marina Alta]]. Normalment se ballar en quadros de quatre persones i formant cadenes.

== Vídeos ==

Jotes:
* [http://es.youtube.com/watch?v=el2Tmci1InQ Jota (en renc) ([[Culla]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=zIdY0lskcO8 Jota Va rodar (en rogle)([[Biar]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=OMCtlxXcIxU El Trompot (en quadro) ([[Ibi]])]

Fandangos de coble partit:
* [http://es.youtube.com/watch?v=2scSdqyOqUM Fandanguet roda't ([[Ibi]])]

Uns o malaguenyes:
* [http://es.youtube.com/watch?v=GUz954pENZM L' U (agarrat) ([[Biar]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=fo3bO5d99g8 Malaguenya (enganyada) ([[Ibi]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=u8ZEtp3gLLY L'U (agarrat i en rogle) ([[La Torre de les Maçanes]])]

Seguidilles, jota i fandango (del nort):
* [http://es.youtube.com/watch?v=L6vsUWW2-Ds Seguidilles (en rogle, a l'estil de les torrades)]
* [http://es.youtube.com/watch?v=b7nFxlIBHm4&feature=related Jota i fandango en rogle ([[Atzeneta del Maestrat]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=SuM2NtGZouQ Pas de jota a fandango ([[Culla]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=5Mq1jfLysSY Fandango ([[Culla]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=LCgd9karzec&feature=related Seguidilles, jota i fandango ([[Pina de Montalgrao]])]

Boleros:
* [http://es.youtube.com/watch?v=ha7eILHR08c Bolero Andalús o Creuat ([[Alzira]])]
* [http://es.youtube.com/watch?v=24e3wo9xXOU&feature=related Ball de les Llauradores ([[Algemesí]])]
Valencianes:
* [http://es.youtube.com/watch?v=wzOICcfYzxs Valencianes del U i Dos ([[Albuixech]])]

[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Dansa]]
[[Categoria:Danses i balls valencians]]

País Vasc

2017-11-23T13:29:54Z

Zigurat:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = País Vasc
|nom complet = Euskadi
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Eusko Abendaren Ereserkia]]
|bandera = Flag of the Basque Country.svg
|escut = escut_pais_vasc.png
|idiomes_oficials = [[Idioma eusquera|Vasc]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|mapa = Localisacio d'Euskadi Espanya.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Vascongades en Espanya
|capital = [[Vitòria-Gasteiz|Vitòria]]
|coor =
|subdivisió = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]
|dirigents_títuls = Lehendakari Vicelehendakari
|gentilici = Vasc/a, Euskaldun
|dirigents_nom = [[Patxi López]] ([[PP]]) Vacant
|superficie = 7.234
|superfície_lloc = 14
|superfície_post = (1,4%)
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = PV
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Estatut d'Autonomia
|camp1 = 22 de decembre de 1979
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma eusquera|Eusquera]]
|camp3_nom =
|camp3 =
|població = 2.155.546
|població_lloc = 7
|població_any = 2008
|població_post =
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.ejgv.euskadi.net/r53-2283/es/
}}
El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nororiental de la franja cantàbrica, llindant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, al oest en Cantàbria i al est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en el ordenament autonòmic) de [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Vizcaya 112.

En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (fins [[1814]]), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en freqüència, especialment en la própia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafía de Euzkadi en el [[sigle XIX]] la primera, i abans de [[1897]] la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorparació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constituació espanyola]], i reglament en el Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Ciutat de Victòria|Victòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].
[[Image:Paisagepaisvasc.jpg|thumb|right|200px|<center>Paisage del País Vasc.</center>]]
== Història ==
=== Prehistòria ===
Hi ha constància de poblament en el [[Paleolític]] en varis llocs del actual País Vasc, com en [[Vizcaya]] en les coves de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Forua), Santimamiñe (Contézubi) i Lumentxa (Lequeitio).

La presència de varis castres en el País Vasc de [[Edat dels Metals|l'edat dels metals]], com els de Arrola, Malmasín o Bolumburu, fan pensar en una ocupació del territori per indoeuropeus. La arqueologia actual opina:
En lo cultural i en lo arquitectònic, la situació cultural és paralela a la coneguda en qualsevol de les regions geogràfiques perifèriques del País Vasc, en les mateixes diferències i peculiaritats internes que puguen trobar-se en elles.

=== Edat Antiga ===
En la distribució de tribus pre-romanes de Ptlomeo, [[Vizcaya]] estava ocupada per caristios i autrogones, [[Àlava]] per autrigons i berons, i [[Guipúzcoa]] per vàrduls i vascons. en les obres de Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, els vàrduls eren la tribu que separava a vascons de càntabros. La filiació de vàrduls, carístios i autrigones és desconeguda. Els historiadors discutixen sobre el seu orige càntabro, vascó, indoeuropeu, celta o celtibèric sense que hagen probes concluyents en favor de cap d'estes hipòtesis.

==== Autrigones ====
Els autrigones, que en [[Vizcaya]] ocuparien les Encartacions, no foren mencionats per Estrabón. Atres historiadors romans com Pomponio Mela i Plínio els situaven en l'interior, en la zona nort de l'actual Burgos (Briviesca), Plínio el Vell voltant de l'any 77 citava "entre les deu ciutats de els autrigones Trício (Tritium Autrigonum) i virovesca (Briviesca) com capital dels autrigones".

Ptolomeo els situa llindant en càntabros al oest i tomorgos al sur, i en carístios i berones al est, i segón esta distribució, s'estendrien entre el riu Asón i el riu Nervión. La seua ciutat principal era Uirovesca (Briviesca), una de les ceques de les monedes del ginet ibèric. Atres ciutats importants foren Trício, en la Rioja, Deóbriga (Miranda de Ebre) i en la costa Flaviobriga (Castre Urdiales) (encara que Plínio li dona esta ciutat als vàrdulos) la última colònia fundada per els romans en [[Hispània]]. Atres assentaments foren Osma de Valdegovia, Poza de laSal i és possible que en la desembocadura del riu Nerua (Nervión) tingueren un port ya que se trobaben monedes romanes en labarra de Portugalete i en Bilbao. Floro i Orosio conten que eren frecuentment atacats per els càntabros, per lo que possiblement hagen colaborat en Augusto en les Guerres Càntabres i com premi varen obtindre el domini de nous territoris en la cornisa cantàbrica arribant quasi fins el riu Deva.

Se discutix si estaven emparentants a càntabros, celtíbers o vascons. Lo primer és dubtos ya que fon l'atac dels càntabros contra autrigones i turmódigos lo que inicià la guerra romano-càntabra. El fet de que algunes de les seues ciutats tinguen la terminació briga pareix indicar un orige cèltic.

==== Carístios ====
Ocupaven el restant de [[Vizcaya]], segons Ptlomeo. No son mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i les situa en l'interior, en la zona del sur del actual País Vasc.

Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de [[Guipúzcoa]] i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins el Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigones. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes se trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a [[Astorga]].

També en este cas se discutix si estaven emparentats a càntabros, celtíbers o vascons.

==== Vàrdulos ====
Els vàrdulos son mencionats per Estrabón, que les dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabros i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabros i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, de a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúzcoa. Segons Ptolomeo, llindaven en carístios o càntabros al oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era la eixida dels vascons al mar, mentres que en el interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo mos parla de varies ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, al interior.

Al igual que al cas dels carístios, la seua filiació també és discutida.

==== Berones ====
Els berones eren d'orige celta o celtíber i estaven assentats a partir del sigle II a.C. en la zona de l'actual [[Rioja]]. Les cites clàssiques es referixen a la seua presència en el sigle I a.C. ya com comunitat estable (Estrabón) i enferentats a Sertorio (Tito Livio) que els va véncer. Com grup pogueren estar desenrollant una cultura trashumant des de el sigle IV a. C. fins la seua ubicació definitiva.

Els seus llímits geogràics d'expansió coincidixen en la serra de Cantàbria al nort (i major o menor penetració en eixa zona segons fonts), junt als vascons per el est prop de l'actual Calahorra, en el riu Tirón per l'oest i la serra de Demanda i demés de la zona, i per el sur en el nort de l'actual [[província de Sòria]].

Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.

==== Vascons ====
Els vascons ocupaven en l'actual País Vasc la part occidental de Guipúzcoa, sent Oiasso (Irún), una de les seues ciutats.

=== Edat Mija ===
Des de la caiguda del Imperi Romà fins les proximitats de l'any [[1000]], hi han moltes poques notícies històriques del País Vasc. Probablement va patir les devastacions dels hérulos, ya que el croniste Hidàcio, relata que 400 hérulos en set naus atacaren la costa càntabra i de Vardulia en l'any [[456]].

''Ad sedes propias redeuntes, Cantabriarum et Vardaliarum loca maritima crudelissime deproedatio sunt
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió francoaquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuitat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:

''En definitiva, s'observa que entre la tardoantigúetat i el mon precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recesió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels aconteciments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut aectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

=== Els Furs Medievals ===

==== Vizcaya ====
La [[Vizcaya]] medieval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.

* Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.

* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clemente de Abadiano.

Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els [[sigles XII]] i [[segel XIII|XIII]], estes deixaven de dependre dels furs de Vizcaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concesió de furs eren: Valmaseda ([[1199]]), Bermeo ([[1236]]), Lanetosa ([[1287]]), Plència ([[1299]]), [[Bilbao]] ([[1301]]), Ochandiano ([[1304]]), Portugalete ([[1322]]), Lequeitio ([[1325]]), Ondàrroa ([[1327]]), Marquina ([[1255]]), [[Guernica]] ([[1366]]), Durango ([[1372]]) i Ermua ([[1372]]); la ciutat és Orduña ([[1228]]).

Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merintat de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectasen.

==== Àlava ====
* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.

* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.

* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.

* Els furs de les viles.

* Els quaderns de Ordenances de la Hermantat de Àlava a partir de [[1417]].

==== Guipúzcoa ====
* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any [[1200]], acata la llegislació real de Castella.

* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

=== Les guerres de Manderizos ===
La crisis baix-medieval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la peste negra de 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.

Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.

Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.

Les Encantacions, en [[1394]], adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en [[1393]], comisiona al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.

Les guerres de banderizos acaben a finals del [[sigle XV]]. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.

=== Edat Moderna ===
==== La armada de Vizcaya ====
Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].

Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Alteces que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomendà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. La armada fon coneguda com Armada de Vizcaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions vizcaínes (en el sentit ampli, açò si, vascongades). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].

Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de la armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.

=== Edat Contemporànea ===
Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

E l'actualitat, despuix de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

== Denominació ==
Els térmens Euskadi i País Vasc (en la versió del Estatut d'autonomia en [[euskera]], Euskadi i Euskal Herria) son la denominació oficial de la Comunitat Autònoma del País Vasc.

== Transport ==
[[Image:Plaza de la Virgen Blanca, monumento a la Batalla de Vitoria.jpg|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]]
Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Després està el Port de Pasages en Guipúzcoa.

Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers.

El transport ferroviari de la CAV està compost per varies operadores.

* [[Renfe]]
* [[Euskotren]]
* [[Metro Bilbao]]
* [[Euskotran]]
* [[FEVE]]

== Gastronomia ==
[[Image:vinspaisvasc.png|thumb|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Euskadi</center>]]
La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua clasificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

== Sistema d'educació del País Vasc ==
*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]

== Vore també ==
* [[Ikurriña]]
* [[Història dels vascs]]
* [[Euskera]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Basque Country}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Euskadi]]

Memphis

2017-11-21T01:59:45Z

Zigurat: /* Història */

[[Image:Memphis skyline from the air.jpg|thumb|250px|Vista de Menphis]]
'''Memphis''' és una ciutat situada en el suroest de l'estat de [[Tennessee]], en [[Estats Units]]. És també sèu del comtat de Shelby. La ciutat es localisa sobre el quarto Chickasaw Bluff, al sur del punt de confluència dels rius Wolf i [[Riu Mississipi|Mississipi]].

Memphis té una població estimada de 646.8494 habitants, sent la ciutat més gran de l'estat d'Tennessee, la tercera del surest d'els Estats Units i la denovena de tot el país. L'àrea metropolitana de Memphis, que inclou comtats adjacents en els estats de Mississippi i Arkansas, tenia una població en l'any [[2015]] de 1.316.101 habitants. Açò fa de Memphis la segona àrea metropolitana més gran de l'estat superada només per Nashville. És també la més jove de les grans ciutats d'Tennessee. La regió de Memphis és coneguda, particularment en els mijos de comunicació, com el Mid-South.

El seu atractiu turístic més reconegut és Graceland, lloc on va viure i està sepultat Elvis Presley. També és molt coneguda per la música blues i les barbacoes. En Memphis varen viure [[Elvis Presley]], [[Johnny Cash]] i [[B. B. King]], i han naixcut artistes célebres com [[Aretha Franklin]], [[Carla Thomas]], [[James Carr]], [[Anita Ward]], [[Isaac Hayes]], [[Justin Timberlake]], [[Jake Randall]] i [[Lucy Hale]].

== Història ==

Memphis està ubicat en un estratègic punt de la ribera oriental del Mississipi –posseïx alts riscs i altes barrancas sobre el riu Mississipi– sent tals barrancas i "riscs" un assentament de la tribu chicazas. El célebre explorador espanyol [[Hernando de Soto]], junt a la seua tropa, fon el primer europeu que va explorar la zona, acampant en ella en l'any [[1541]].

Els francesos varen construir en les rodalies Fort Prudhomme (o Fort Assumption) en l'any [[1739]] com a part de la colónia de Louisiana. En [[1790]] [[Espanya]] va anexar l'àrea al govern de la Louisiana Espanyola i es va construir el Fort de Sant Fernando de les Barrancas. Al beligerar recolzant a la Guerra d'Independència Nortamericana contra els anglesos. En este fort els espanyols varen alçar un far, pero despuix del Tractat de París de [[1783]], [[Anglaterra]] havia cedit el territori als recent emancipats nortamericans per lo que estos varen prendre el control de l'àrea rebatejant de Sant Fernando de les Barrancas com Fort Adams (1797). En l'any [[1818]], per mig d'un forçós tractat, la nació Chickasaw va cedir els seus territoris a els Estats Units. La localitat actual es va fundar en [[1819]], convertint-se en ciutat en [[1826]]. Despuix de la Batalla de Memphis (durant la Guerra de Secessió), el [[6 de juny]] de [[1862]], les tropes nordistas varen conquistar Memphis als sudistas. Una epidèmia de febra groga va reduir la població considerablement en [[1870]]. Entre [[1910]] i [[1950]] en Memphis es va desenrollar el clientelisme polític baix la direcció d'I. H. Crump.

== Llegislació i govern ==

Des de l'any [[1966]] Memphis ha segut dirigida segons la forma d'alcaldia anomenada Alcalde Dèbil. Des de [[1995]] la ciutat està dividida en nou districtes, sèt dels quals elegixen un regidor i els atres dos elegixen tres cadascun.

L'alcalde actual és W. W. Herenton, sent esta la seua quarta llegislatura. Abans de ser elegit havia segut superintendent dels coleges de Memphis.

En els últims anys s'ha propost l'idea d'unir l'alcaldia de la ciutat en el govern del comtat, creant un govern metropolità com el que existix en la propenca Nashville.

== Geografia ==

Memphis està situada a 35º7'3 N, 89º58'16 O. Segons l'oficina del cens d'EE.UU., la ciutat té 763,4 Km², dels quals un 5,24% és superfície aquàtica.

=== Clima ===

Memphis té un clima *subtropical humit, en quatre estacions distintes. El clima hivernal és determinat per l'aire que prové de les Grans Planicies i del [[golf de Mèxic]], lo que provoca canvis dràstics en la temperatura. En canvi, el clima de l'estiu és alterat per l'aire provinent de Texas (calent i sec), o del Golf (calent i humit). Julio té un promig de temperatura màxima diària de 33.4 °C, i mínima de 22.7 °C.

Les tormentes elèctriques en vesprades i nits són freqüents durant l'estiu, pero comunament té curta duració. El clima més agradable es pot trobar a principis d'autumne, quan és sec i templat, encara que la calor pot durar fins a ben entrat octubre.

Els hiverns són frescs i ocasionalment frets, en una temperatura màxima promig en giner de 9.2 °C, i una mínima promig de -0.4 °C. La caiguda de neu és esporàdica, en un promig de 120 mm per any.

El promig de precipitació anual és 1,390 mm, que està relativament distribuïda durant tots els mesos de l'any.

=== Àrea metropolitana ===

Memphis és la ciutat principal d'una regió metropolitana que inclou parts dels estats de Tennessee, Mississipi i Arkansas. L'àrea metropolitana inclou els comtats de Fayette, Tipton, Shelby (en Tennessee), DeSoto, Marshall, Tate, Tunica (en Mississipi) i Crittenden (en Arkansas).

[[Categoria:Localitats d'Estats Units]]

Memphis

2017-11-21T01:58:45Z

Zigurat: /* Àrea metropolitana */

[[Image:Memphis skyline from the air.jpg|thumb|250px|Vista de Menphis]]
'''Memphis''' és una ciutat situada en el suroest de l'estat de [[Tennessee]], en [[Estats Units]]. És també sèu del comtat de Shelby. La ciutat es localisa sobre el quarto Chickasaw Bluff, al sur del punt de confluència dels rius Wolf i [[Riu Mississipi|Mississipi]].

Memphis té una població estimada de 646.8494 habitants, sent la ciutat més gran de l'estat d'Tennessee, la tercera del surest d'els Estats Units i la denovena de tot el país. L'àrea metropolitana de Memphis, que inclou comtats adjacents en els estats de Mississippi i Arkansas, tenia una població en l'any [[2015]] de 1.316.101 habitants. Açò fa de Memphis la segona àrea metropolitana més gran de l'estat superada només per Nashville. És també la més jove de les grans ciutats d'Tennessee. La regió de Memphis és coneguda, particularment en els mijos de comunicació, com el Mid-South.

El seu atractiu turístic més reconegut és Graceland, lloc on va viure i està sepultat Elvis Presley. També és molt coneguda per la música blues i les barbacoes. En Memphis varen viure [[Elvis Presley]], [[Johnny Cash]] i [[B. B. King]], i han naixcut artistes célebres com [[Aretha Franklin]], [[Carla Thomas]], [[James Carr]], [[Anita Ward]], [[Isaac Hayes]], [[Justin Timberlake]], [[Jake Randall]] i [[Lucy Hale]].

== Història ==

Memphis està ubicat en un estratègic punt de la ribera oriental del Mississipi –posseïx alts riscs i altes barrancas sobre el riu Mississipi– sent tals barrancas i "riscs" un assentament de la tribu chicazas. El célebre explorador espanyol [[Hernando de Soto]], junt a la seua tropa, fon el primer europeu que va explorar la zona, acampant en ella en l'any [[1541]].

Els francesos varen construir en les rodalies Fort Prudhomme (o Fort Assumption) en l'any [[1739]] com a part de la colónia d'Louisiana. En [[1790]] [[Espanya]] va anexar l'àrea al govern de la Louisiana Espanyola i es va construir el Fort de Sant Fernando de les Barrancasn. Al beligerar recolzant a la Guerra d'Independència Nortamericana contra els anglesos. En este fort els espanyols varen alçar un far, pero despuix del Tractat de París de [[1783]], [[Anglaterra]] havia cedit el territori als recent emancipats nortamericans per lo que estos varen prendre el control de l'àrea rebatejant de Sant Fernando de les Barrancas com Fort Adams (1797). En l'any [[1818]], per mig d'un forçós tractat, la nació Chickasaw va cedir els seus territoris a els Estats Units. La localitat actual es va fundar en [[1819]], convertint-se en ciutat en [[1826]]. Despuix de la Batalla de Memphis (durant la Guerra de Secessió), el [[6 de juny]] de [[1862]], les tropes nordistas varen conquistar Memphis als sudistas. Una epidèmia de febra groga va reduir la població considerablement en [[1870]]. Entre [[1910]] i [[1950]] en Memphis es va desenrollar el clientelisme polític baix la direcció d'I. H. Crump.

== Llegislació i govern ==

Des de l'any [[1966]] Memphis ha segut dirigida segons la forma d'alcaldia anomenada Alcalde Dèbil. Des de [[1995]] la ciutat està dividida en nou districtes, sèt dels quals elegixen un regidor i els atres dos elegixen tres cadascun.

L'alcalde actual és W. W. Herenton, sent esta la seua quarta llegislatura. Abans de ser elegit havia segut superintendent dels coleges de Memphis.

En els últims anys s'ha propost l'idea d'unir l'alcaldia de la ciutat en el govern del comtat, creant un govern metropolità com el que existix en la propenca Nashville.

== Geografia ==

Memphis està situada a 35º7'3 N, 89º58'16 O. Segons l'oficina del cens d'EE.UU., la ciutat té 763,4 Km², dels quals un 5,24% és superfície aquàtica.

=== Clima ===

Memphis té un clima *subtropical humit, en quatre estacions distintes. El clima hivernal és determinat per l'aire que prové de les Grans Planicies i del [[golf de Mèxic]], lo que provoca canvis dràstics en la temperatura. En canvi, el clima de l'estiu és alterat per l'aire provinent de Texas (calent i sec), o del Golf (calent i humit). Julio té un promig de temperatura màxima diària de 33.4 °C, i mínima de 22.7 °C.

Les tormentes elèctriques en vesprades i nits són freqüents durant l'estiu, pero comunament té curta duració. El clima més agradable es pot trobar a principis d'autumne, quan és sec i templat, encara que la calor pot durar fins a ben entrat octubre.

Els hiverns són frescs i ocasionalment frets, en una temperatura màxima promig en giner de 9.2 °C, i una mínima promig de -0.4 °C. La caiguda de neu és esporàdica, en un promig de 120 mm per any.

El promig de precipitació anual és 1,390 mm, que està relativament distribuïda durant tots els mesos de l'any.

=== Àrea metropolitana ===

Memphis és la ciutat principal d'una regió metropolitana que inclou parts dels estats de Tennessee, Mississipi i Arkansas. L'àrea metropolitana inclou els comtats de Fayette, Tipton, Shelby (en Tennessee), DeSoto, Marshall, Tate, Tunica (en Mississipi) i Crittenden (en Arkansas).

[[Categoria:Localitats d'Estats Units]]

Pimentó

2017-11-21T01:56:41Z

Zigurat:

[[File:Pementos de Padron.jpg|right|thumb|200px|Pimentons]]
El '''pimentó''' o '''pebrot''' és el fruit de la [[pimentonera]] (''Apsiam annuum'') de color [[vert]] o [[roig]], depén de lo madur que estiga, i d'interior buit en chicotetes pepites.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carabasseta}}
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Hortalices]]

Pimentó

2017-11-21T01:55:43Z

Zigurat:

[[File:Pementos de Padron.jpg|right|thumb|200px|Pimentons]]
El '''pimentó''' o '''pebrot''' és el fruit de la [[pimentonera]] (apsiam annuum) de color [[vert]] o [[roig]], depén de lo madur que estiga, i d'interior buit en chicotetes pepites.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carabasseta}}
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]

[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Hortalices]]

Anís paloma

2017-11-21T01:54:04Z

Zigurat:

L''''anís coloma ''' és un [[licor]] que s'elabora en la localitat valenciana de [[Monfort]], pertanyent a la [[Província d'Alacant]].

S'obté de la destilació de l'[[Pimpinella anisum|anís vert]] o [[Illicium verum|anís estrellat]] a [[alcohol]] neutro. Conta en una graduació alcohòlica entre el 40% i 55% en un màxim de [[sucre]] de 50 grams per litro, resultant per tant una beguda relativament forta.

La seua elaboració està regulada per la denominació d'orige '' begudes espirituoses d'Alacant '' juntament en la del [[café licor]] alcoyà, l'[[herbero]] i el [[cantueso]].

== Vore també ==
* [[Anís]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.licoresdealicante.com/ Portal de la Denominació d'Orige de les begudes esperitoses tradicionals d'Alacant CRDE]

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Begudes valencianes]]
[[Categoria:Denominacions d’orige i Indicacions geogràfiques de la Comunitat Valenciana]]

Anís paloma

2017-11-21T01:53:15Z

Zigurat:

L''''anís coloma ''' és un [[licor]] que s'elabora en la localitat valenciana de [[Monfort]], pertanyent a la [[Província d'Alacant]].

S'obté de la destilació de l'[[Pimpinella anisum|anís vert]] o [[Illicium verum|anís estrellat]] a [[alcohol]] neutro. Conta en una graduació alcohòlica entre el 40% i 55% en un màxim de [[sucre]] de 50 grams per litro, resultant per tant una beguda relativament forta.

La seua elaboració està regulada per la denominació d'orige '' begudes espirituoses d'Alacant '' juntament en la del [[cafè licor]] alcoyà, l'[[herbero]] i el [[cantueso]].

== Vore també ==
* [[Anís]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.licoresdealicante.com/ Portal de la Denominació d'Orige de les begudes esperitoses tradicionals d'Alacant CRDE]

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Begudes valencianes]]
[[Categoria:Denominacions d’orige i Indicacions geogràfiques de la Comunitat Valenciana]]

Cantueso

2017-11-21T01:52:38Z

Zigurat:

El '''cantueso'''<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias |url=http://books.google.es/books?id=5UwMDm63_XQC&pg=PT74&dq=cantueso+licor&hl=ca&sa=X&ei=4DuDVJjkEcmwUYGvhOgF&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=cantueso%20licor&f=false |llengua=castellà |editorial=Susaeta |data= |pàgines=75 |isbn=843055971X}}</ref> o '''cantauesso''' és un licor elaborat en la [[província d'Alacant]], especialment en la ciutat d'[[Elig]] i s'obté per la [[destilació]] de la [[flor]] i el [[peduncul]] de la planta del ''[[Thymus moroderi]]'' i [[alcohol neutro]]. El seu contingut en [[alcohol]] està comprès entre el 25% i el 35% en un contingut mínim en [[sucre]] de 100 grams per litro, lo que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. Per a la seua elaboració el licor ha de romandre un mínim de dos mesos en repós podent ser envellit en barrils de roure durant un período de dos anys com a mínim.

Per a elaborar el licor es necessari recolectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mig]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) per mig de la poda o la sega per a recollir les flors i els seus pedunculs, mai de les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs en poca llum i conservades en llocs frescs, secs i en poca llum fins al moment de la seua utilisació.

La seua elaboració està regulada com a [[Denominació Geogràfica]] controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament en l'[[anís coloma]], l'[[herbero]] i el [[café licor]] d'Alcoy.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.licoresdealicante.com/ Página de CRIDE, Consell Regulador de les begudes espirituoses tradicionals d' Alacant]

[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Begudes]]
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
[[Categoria:Begudes valencianes]]
[[Categoria:Denominacions d’orige i Indicacions geogràfiques de la Comunitat Valenciana]]

Mª Teresa Puerto Ferré

2017-11-16T13:07:19Z

Zigurat:

[[Image: Teresa puerto.jpg |thumb|right| '''Mª Teresa Puerto Ferre''']] '''Mª Teresa Puerto Ferre''' és catedràtica de llengua anglesa i pertany a la reconeguda entitat, [[Colectiu Fullana]].

== Currículum Vitae ==

*Catedràtica de Llengua Anglesa (oposició lliure -40 anys d'experiència docent)

*Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). Master en Llengües Anglo-Romàniques.

*Membre d'INCE (Institut de Calitat de l'Ensenyança del MEC).

*Ex-Coordinadora de Didàctica Específica de l'Anglés [[Universitat de Valéncia]]. Servei de Formació del Professorat.

*Coordinadora de Proyectes Sòcrates d'Intercanvi en l'[[Unió Europea]] .Conselleria d´Educació i Ciència.

*Membre del [[Colectiu Lluís Fullana]] de Professors d´Universitat i Doctors de l´[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en defensa de l´història, la cultura i la [[idioma valencià|llengua valenciana]].

*Investigadora i coordinadora de proyectes d'Innovació Educativa. Conselleria d'Educació i Ciència

*Professora dels Cursos de Llingüística Valenciana de l´Escola d´Estudis de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (R.A.C.V.).

*Viages constants d'investigació i intercanvi d'experiències per: [[Regne Unit]] , [[Irlanda]], [[U.S.A.]], [[Canadà]], [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Noruega]], [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Dinamarca]]. Països ex-socialistes de l'Est d'[[Europa]]: [[Rússia]], [[Polònia]], [[Chekia]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]] , [[Itàlia]], [[Grècia]], [[Egipte]], [[Turquia]]. Anàlisis dels seus sistemes educatius i situació social.

*Numerosos cursos de formació, rebuts i impartits al voltant de tot tipo de temes educatius i d'investigació.

*Més de trescents artículs d'opinió en ràdio i prensa nacional i internacional, conferències formatives a colectius docents i socials de U. K. i de la [[Comunitat Valenciana]].

*Analista e investigadora especialisada , en temes educatius de l'[[Unió Europea]] , en Llingüística Anglo-romànica , [[idioma valencià|llengua valenciana]], Mass Media (Mijos de Comunicació britànics i europeus) , religions en [[Europa]] , Hª Contemporànea, dona, [[Rússia]] i Païssos de l'Est , i política contemporànea mundial.

*Participant habitual en la tertúlia del «Poder Valenciano» en Valencia TeVe televisió i
programes de Castelló Televisió:»El Tertulión» i «Joseti Punto y Aparte».

== Llibres publicats ==

*"[[Llengua Valenciana]] una llengua suplantada" .([[Diputació de Valéncia]].[[2006]])

*“[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]” ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla| Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN 978-84-7795-470-5.

== Treballs d´investigació (doctorat i postgrau) ==

*“ Margaret Thatcher´s Political Discourse: an Analysis ”( [[Universitat de Valencia]].[[1994]])

*“Analysis of a text in double version:Spanish/English”([[Universitat de Valencia]] .[[1994]])

*“Programa y Metodología del Inglés para la Renovación de las EE MM” (Conselleria d´Educacío i Ciencia”.[[1986]])

*“Eficacia de las Técnicas de Pre-lectura para el aprendizaje de las Lenguas” (Consellería d´Educació i Ciencia.[[1987]])

*“El Aprendizaje de la escritura en Lengua Inglesa como destreza comunicativa” (Conselleria d´Educació i Ciencia. [[1988]])

*“Needs Analysis for the teaching of English in the Valencian Community” (Consellería d´Educació i Ciencia..[[1989]])

*“Dirección de un Centro Público de E.S. y Enseñanzas de Régimen Especial”(Consellería d´Educació i Ciencia .[[1996]])

*“Preventive Approach to A.I.D.S.:materiales curriculares para la prevención del SIDA” (Consellería d´Educació i Ciencia.[[1995]])

== Proyectes de l'[[Unió Europea]]: Socrates Lingua Action IV ==

*“Cardiff and [[Valéncia]], Past and Future of Two European Cities” (Socrates Lingua Action IV.[[Generalitat Valenciana]].[[1995]])

*“Europe, Yesterday and Tomorrow : the Same Past, the Same Future” (Socrates Lingua Action IV.[[Generalitat Valenciana]] [[1996]])

*“R.E.A.C.H. :Respect through Educational Awareness of Cultural Heritage”(Socrates Comenius Action I .[[Generalitat Valenciana]].[[1997]] )

== Enllaços externs ==

* [http://www.teresafreedom.com Web de Na Teresa Puerto]

*[http://www.youtube.com/watch?v=5A77FVhDHsg Intervenció radiofonica en el Programa "A fondo" d'Enrique de Diego al voltant de la Llengua Valenciana. També breus paraules referint-se al llibre Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana]

*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=1757 Articul al voltant del llibre "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana"]

*[http://www.cfullana.org/files/TP.LVULS.tot.pdf Lengua Valenciana, una lengua suplantada per Mª Teresa Puerto]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria: Escritors]]
[[categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]

Ateneu Cultural Borrianenc

2017-09-28T08:20:59Z

Zigurat:

[[Image:ACV.jpg|thumb|250px|<center>Logotip de l'associació</center>]]
L''''Ateneu Cultural Borrianenc''' és una entitat cultural de [[Borriana]] ([[Plana Baixa]]) fundada en l'any [[2008]].

La presentació en societat de l''''Ateneu Cultural Borrianenc''' tingue lloc el [[4 d'octubre]] de l'any [[2008]] en els salons de l'Obra Social de la [[Caixa Rural Borriana]]. En l'acte i despuix de les paraules de benvinguda del seu president, Raul Rubert, apadrinà l'acte l'ilustre poeta borrianenc, [[Josep Lluís García Ferrada]] que en les seues paraules va donar a conéixer la llínea de treball que pretén seguir l'associació.

L''''Ateneu Cultural Borrianenc''' naix en el desig de cobrir un buit existent en el conjunt de la societat borrianenca, de colocar un punt d'inflexió en la forma en que es tracta en Borriana tots els temes referents a la nostra cultura, llengua, tradicions i tot lo que ha fet del poble [[valencià]], un poble singular.

L''''Ateneu Cultural Borrianenc''' es centra en donar a conéixer per mig de conferències, llectures, coloquis i debats, cursos, jocs, festes i diversos actes, el seu punt de vista i defén la nostra [[llengua valenciana]], diferent i diferenciada de totes les demés, les nostres tradicions i festes propies, aixina com, el sentir dels valencians.

== Vore també ==
*[[Colectiu Valldaura]] de Borriana.
*[[Associació Cultural Cardona Vives]] de Castelló.

== Enllaços externs ==
*[http://www.ateneuculturalborrianenc.biz Pàgina de l'Ateneu Cultural Borrianenc]
*[http://www.cardonavives.com Portal de Cardona Vives]

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]

Ford Scorpio

2017-09-27T19:47:14Z

Zigurat:

El '''Ford Scorpio''' és un [[automòvil de turisme]] del [[segment E]] produït pel fabricant estatunidenc [[Ford Motor Company]] per al mercat europeu entre els anys [[1986]] i [[1997]]. En el seu equipament incloïa elements poc usuals en la seua época, com el sistema [[antibloqueig de frens]], ordenador d'abort i assentadors elèctrics calefaccionats. Els seus principals rivals eren els francesos [[Citroën XM]], [[Peugeot 605]] i [[Renault Safrane]], els alemans [[BMW Serie 5]], [[Mercedes-Benz Clase E]], [[Opel Omega]] i Audi 100, i els italians [[Alfa Romeo 164]] i [[Lancia Thema]].

El Scorpio és un cinc places en motor davanter llongitudinal, fabricat en tracció trasera i tracció a les quatre rodes, i en carrosseries [[sedán]] de quatre portes i [[familiar]] de cinc portes. Fon l'últim model europeu de Ford del segment E i també l'últim en tracció trasera. El [[Ford Mondeo]] permaneix com el turisme més gran de la gama en este mercat, i ha creixcut en tamany des de que l'Scorpio fora deixat de produir.

== Motorisacions ==
[[Image: Pic-13379.jpg|thumb|right|250px|<center>Ford Scorpio de l'any 1987</center>]]
En la primera generació, els motors gasolina en [[carburador]] eren un 1.8 litros de 90 CV i un 2.0 litros de 105 CV. Dels que posseïen [[injecció de combustible]], l'únic quatre cilindres en ,línea era un 2.0 litros en versions sense catalisador de 115 CV i en catalisador de 110 CV (despuix 120 CV), mentres que els V6 eren un 2.4 litros de 125 o 130 CV, un 2.8 litros de 150 CV, i un 2.9 litros de 145 o 150 CV.

Els Diesel era un 2.5 litros d'orige Peugeot, disponible en versions atmosfèrica de 69 CV i en turbocompresor i 92 CV, i un 2.5 litros en turbocompresor i 115 CV, fabricat per VM Motori. En [[1991]], s'agregà una variant del 2.9 litros en quatre vàlvules per cilindre i 195 CV, preparada per Cosworth.

[[Image: P933NHJ.jpg|thumb|right|250px|<center>Ford Scorpio de l'any 1997</center>]]
La segona generació del Scorpio, posada a la venda en [[1994]], se vengué en tres motors gasolina: un 2.0 litros de dos o quatre vàlvules per cilindre i 115 o 136 CV, un 2.3 litros de quatre vàlvules per cilindre de 147 CV, i un 2.9 litros de dos o quatre vàlvules per cilindre i 150 o 207 CV. El turbodiésel de 2.5 litros, que inicialment desenrollava 115 CV de potencia màxima, fon modificat per a complir la norma d'emissions Euro II, aumentant la seua potencia màxima a 125 CV

== Referències ==
{{Traduït de|es|Ford_Scorpio}}

[[Categoria:Ford]]

Astre

2017-09-26T21:35:12Z

Zigurat:

[[Archiu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|250px|El [[cometa Hale-Bopp]]]]
Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en l'[[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries.

== Satèlits ==
Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.)

Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Ida]], etc.

En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèlit)|Caront]]. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc.

== Estels ==
Els '''estels''' (del [[llatí]] ''estel'' i del [[Idioma grec|grec]] ''kometes'', 'cabellera'), juntament en els [[asteroide]]s, [[planeta]]s i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, la qual cosa produïx el seu acostament al [[Sol]] en un periodo considerable etc.

A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''coma'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la coa o cabellera característica. La coa està formada per pols i el gas de la coma ionisada.

Va ser despuix de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms varen començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps.

== Meteors ==
Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el foc de Santelmo).

La paraula ''meteor'' es reserva per distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un [[meteoroide]] a nostra [[atmòsfera]]. És sinònim de ''estel fugaç'', terme que és impropi, ja que no es tracta de [[estel]]s que es desprenguen de la [[esfera celest|volta celest]].

Els térmens ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i només comprén: '''[[meteoroide]]s''', '''[[meteor (astronomia)|meteors]]''' i '''[[meteorit]]s''', on:
* [[meteoroide]]: partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
* meteor: els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
* meteorit: meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.

==Vore també==
* [[Asteroide]]
* [[Planeta nano]]
* [[Planetoide]]

== Enllaços externs ==
* {{DGLV|Astre}}

[[Categoria:Astronomia]]

Abat

2017-09-26T12:53:39Z

Zigurat:

L''''abat''' (del [[llatí]] abbas, -atis i este del [[Arameu]] abba), és el superior o president d'un [[convent]], [[monasteri]], [[abadia]], colegiata o colege eclesiàstic, a on tenen autoritat i jurisdicció per privilegi [[Papa|pontifici]].

En un principi, no implicava autoritat alguna sobre la comunitat religiosa, sino que era un titul d'honor i respecte cap a qualsevol monje d'edat alvançada o santitat eminent.

Posteriorment, al fer-se comú l'us d'este titul en [[Occident]], se generalisà el seu us per a designar al superior de la comunitat. En les comunidades femenines la superiora és l'[[abadesa]].

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Catolicisme]]

Sant Petersburc

2017-09-25T18:41:46Z

Zigurat:

[[Archiu:WinterPalaceAndAC.jpg|300px|thumbnail|Palau d'hivern, en Sant Petersburc.]]
'''Sant Petersburc''' (en [[rus]] Санкт-Петербу́рг, transcrit ''Sankt-Peterburg''), coneguda coloquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a '''Leningrad''' (Ленинград, [[1924]]–[[1991]]) i '''Petrograd''' (Петрогра́д, [[1914]]–[[1924]]), és una ciutat de la [[Rússia]] nort-occidental, situada en el delta del riu [[riu Nevà|Nevà]], en l'extrem oriental del [[golf de Finlàndia]], en la [[mar Bàltica]].

Fon fundada pel sar [[Pere el Gran]] el [[16 de maig]] de [[1703]] en l'intenció de convertir-la en la "finestra de Rússia cap al món occidental". A partir de llavors es convertí en capital de l'[[imperi rus]] durant més de dos-cents anys fins que despuix de la [[Revolució russa]] la capital del país va retornar a [[Moscou]].

Actualment Sant Petersburc és la segona ciutat més gran de la [[Federació Russa]] en 5.023.313 habitants. Estimació basada en el Cens de 2010 i una de les ciutats més grans d'Europa. El Centre històric de Sant Petersburc està considerat [[patrimoni de l'humanitat]] per l'[[Unesco]]. Sant Petersburc és ademés seu de la cort constitucional de [[Rússia]].

[[Categoria:Rússia]]

Plaça de bous de Valéncia

2017-09-20T09:51:30Z

Zigurat:

[[Archiu:Plaza de toros de Valencia 5.JPG|thumb|La plaça de bous de Valéncia]]
La '''plaça de bous de Valéncia''' fon construïda entre els anys [[1850]] i [[1860]]<ref name="Món"> El Mundo, n.º 626, dumenge 26 de setembre de 2011, pág. 32.</ref> en el solar d'una plaça anterior que per problemes de presupost mai va aplegar a terminar-se. És d'estil [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]], concretament dòric senzill, inspirada en l'arquitectura civil romana, l'amfiteatre Flavi ([[Coliseu]]),<ref name="Món"/> o l'amfiteatre de [[Nimes]] ([[França]]). Fon construïda per l'arquitecte valencià [[Sebastián Monleón Estellés]]. La seua estructura la forma un polígon de 48 costats, en 384 arcs a l'exterior, realisats en rajola seguint l'estil [[neomudéixar]].

Situat a l'entrada de la porta principal de la Plaça de Bous es troba un monument dedicat al [[torero]] valencià [[Manolo Montoliu]]. Dit monument ha segut objecte en repetides ocasions d'actes vandàlics realisats per simpatisants de l'associació [[pancatalanista]] [[Acció Cultural del País Valencià]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201604/25/pide-informe-danos-manifestacion-20160425135324.html «El PP pide un informe de los daños de la manifestación de Acció Cultural y exige que la Diputación ejecute la fianza»]. ''Las Provincias''</ref><ref>[http://www.aplausos.es/noticia/34150/opinion/el-salvajismo-que-les-retrata.html «El salvajismo que les retrata»]. ''Aplausos''</ref>

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Plaza de toros de Valencia}}

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Amarilis

2017-09-18T18:02:07Z

Zigurat:

[[Image:Amarilis2.jpg|thumb|right|300px|<center>Amarilis</center>]]

'''Amarilis''' o lliri de Santa Paula (''Amaryllis'') és un gènero de plantes en flor de la família Amarilidàcea.

== Descripció ==
Este gènero conté només una espècie Amaryllis belladonna, planta en bulp originària d'[[Àfrica]] del Sur. Esta planta creix molt be en el clima mediterràneu.

En l'idioma [[anglés]] estes flors es coneixen popularment en el nom de "Naked Ladies" (senyores nues) a causa de l'apariència de la flor a l'extrem del brot desproveït de fulles.

== Taxonomia ==
"Amarilis" és un nom vernàcul ambigu que pot designar alguns espècies diferents. Estes poden ser part de la família Liliaceae (o Amarilidàcea) segons la classificació clàssica.

La classificació filogenètica posiciona els amarilis dins de la família Amarilidàcea o de la família Alliaceae segons l'APG (Angiosperm Phylogeny Grup) de l'any [[1998]].

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Flors]]

== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}

Policoro

2017-09-11T20:45:17Z

Zigurat:

[[Archiu:Porto turistico di Policoro - 4.jpg|220px|miniaturadeimagen|Policoro]]
'''Policoro''' (en [[grec antic|grec]]: ''Polychoron'') és un [[Municipis d'Itàlia|municipi]] d'[[Itàlia]] situat en la [[província de Matera]], en la [[Basilicata]]. Conta en 16.085 habitants ([[2009]]).<ref>[http://demo.istat.it/pop2009/index.html Estadístiques demogràfiques de l'ISTAT a 1 de giner de 2009]</ref>

Situat en la costa, la seua població creix en [[estiu]] per l'afluència de turistes que van a gojar de la seua [[plaja]].

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Itàlia]]

Ball dels Cavallets (Ontinyent)

2017-09-09T20:39:47Z

Zigurat: /* Història */

'''El Ball de Cavallets d’Ontinyent''' és una festa tradicional d'[[Ontinyent]] ([[Comunitat Valenciana]]) responsabilitat de la [[Colla]] de Campaners d’[[Ontinyent]] (Associació Campanera i Cultural) que manté la tradició gremial.

==Història==
[[Image:Ball_copia.jpg|right|thumb|<center>Cavallets d'Ontinyent</center>]]
La dansa dels Cavallets, representa el recort de les antigues milícies efectives, l'eixèrcit de la belicosa Vila Reial d'[[Ontinyent]] que no dubtava en defendre la comarca dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates.

En [[Ontinyent]] són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del [[Corpus Christi]]; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varios motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels [[anys 30]] del [[sigle XX]], només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Despuix d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.

Atres danses tradicionals d'[[Ontinyent]] en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...

Les danses processionals formen part, com el seu nom indica, de la processó [[Corpus Christi]], i son interpretades, habitualment, en els següents llocs:

*Plaça de la Vila.
*Plaça de Sant Pere de Verona.
*Plaça de Baix.
*Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).
*Plaça de Sant "Domingo" (vora el cantó del Cantalar de Sant Vicent),
*Plaça de Sant "Domingo” (dalt del carrer del Delme)
*Carrer de Mayans (creuament en el Trinquet i el Delme).
*Carrer de Mayans (vora l'iglésia de sant Carles Borromeu).
*Placeta Latonda.
*Plaça Major.
*Plaça de la Vila.

== Enllaços externs ==

*[http://www.competic.es/colladecampaners/ball_dels_cavallets.html Pagina oficial dins de la Colla de Campaners: gremi propietari del ball dels cavallets]

[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Dansa]]
[[Categoria:Danses i balls valencians]]

Sistema d'equacions algebraiques

2017-09-09T19:14:52Z

Zigurat:

{{En desenroll}}

En [[matemàtiques]], un '''sistema d'equacions algebraiques''' és un conjunt de dos o més [[Equació|equacions]] en vàries [[incògnita]]s que conformen un [[problema matemàtic]] que consistix en [[Resolució d'equacions|trobar els valors de les incògnites]] que satisfan dites operacions.

En un sistema d'equacions algebraiques les incògnites són valors numèrics menors a la constant (o més generalment elements d'un cos sobre el que es plantegen les equacions), mentres que en una equació diferencial les incògnites són funcions o distribucions d'un cert conjunt definit de bestreta. Una solució de dit sistema és per tant, un valor o una funció que substituïda en les equacions del sistema fa que estes es complixquen automàticament sense que s'aplegue a una [[Principi de no contradicció|contradicció]]. En atres paraules el valor que reemplacem en les incògnites deu fer complir l'igualtat del sistema.

Les incògnites se solen representar utilisant les últimes lletres de l'[[alfabet llatí]], o si són massa, en '''subíndexs'''.

== Sistema general ==
La forma genèrica d'un sistema de <math>m\,</math> equacions algebraiques i <math>n\,</math> incògnites és la següent:

{{equació|<math>\left\{\begin{matrix}F_1(x_1,...,x_n)=0 \\
\vdots \\
F_m(x_1,...,x_n)=0\end{matrix}\right.</math>|1|left}}

a on <math>F_1, \ldots, F_m</math> són [[funció (matemàtiques)|funcions]] de les incògnites. La solució, pertanyent al [[espai euclídeo]] <math> \mathbb R^n </math>, serà tal que el resultat d'evaluar qualsevol expressió <math>F_i\,</math> en els valors de dita solució, verifique l'equació.

=== Representació gràfica ===
Els sistemes de 2 o 3 incògnites [[número real|reals]] admeten representacions gràfiques quan les funcions <math>F_i,</math> en {{eqnref|1}} són [[Funció definida a trossos|contínues a trams]]. En cada equació es representa com una curva o una superfície corba. L'existència de solucions en eixe cas pot deduir-se a partir de l'existència d'interseccions comunes a dites curves o superfícies corbes.

[[Categoria:Matemàtiques]]
[[Categoria:Àlgebra]]

Gènova

2017-09-09T11:52:52Z

Zigurat:

[[Image:Collage Genova.jpg|thumb|250px|Gènova]]
'''Gènova''' (''Zena'' en el [[dialecte genovés]] del [[idioma ligur]]) és la sexta ciutat [[Itàlia|italiana]] per població, ya que conta en 609.746 habitants ([[2009]]). És la capital de la [[província de Gènova|província homònima]] i de la regió de [[Ligúria]]. El "[[Àrea Metropolitana Genovese]]" conta en 1.510.000 habitants.<ref>[https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:__3eQhm77NgJ:www.cityrailways.it/storage/pdf/01_urbanismi%2520ITALIA_2011.pdf+area+metropolitana+genova+cityrailways&hl=it&gl=it&pid=bl&srcid=ADGEESjDMzGUJ7IgpYS5yCMwBhH8_xo7WTNApyU_qcdOttBLmAb_haOeR5wIBY5bmEplh98jpCUga8D4fl71Qjvxr2hbYQHraBRbro663gnH3C8dzHmOjs1efjT1ZLHrWprsW63AgXU&sig=AHIEtbR1sNS5BPKqqKmb0T76lxtRD0Mk8g cityrailways]</ref>

En l'últim sigle Gènova ha creixcut absorbint a 25 [[municipi]]s del litoral i de les valles; actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest de [[Sampierdarena]] conserva algunes viles dels sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. Gènova també posseix el segon [[Aquari de Gènova|aquari]] més gran de l'[[Unió Europea]], despuix de l'[[L'Oceanogràfic|Oceanogràfic de Valéncia]].<ref>[http://internacional.universia.net/europa/ciudades/italia/genova/ciudad.htm «Génova»]. Universia.</ref>

La vida de la ciutat, des de el seu orige, estigué unida al seu port i a les activitats marineres que foren el punt de referencia constant de tota la seua història política i cultural durant la [[Republica de Gènova]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Genoa Gènova]'''

[[Categoria:Itàlia]]

Antena 3

2017-09-08T16:44:13Z

Zigurat:

[[Image:Antena_3.svg|thumb|200px|Logo d'Antena 3]]
'''Antena 3''' és un canal privat de televisió espanyol que emet per TDT i en les plataformes de televisió de pago Movistar+, Vodafone TV i Orange TV. Està operat per Atresmedia Televisió, que forma part de Atresmedia Corporació, junt a atres empreses com Atresmedia Ràdio (Onda Cero, Europa FM i Melodia FM), Movierecord o Unipublic.

Les seues emissions regulars en analògic varen començar el 25 de giner de [[1990]], en un programa presentat pel periodiste Miguel Ángel Nieto, que un més abans havia presentat l'inici de les emissions en proves el 25 de decembre de [[1989]] sent el primer canal privat en emetre per a tota [[Espanya]].

Els seus estudis centrals estan situats en San Sebastián de los Reyes, en la [[Comunitat de Madrit]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antena_3 Antena 3 en Wikipedia]
* [http://www.antena3.com/ Web oficial]

[[Categoria:Mijos de comunicació]]
[[Categoria:Televisió]]

Esquerra Republicana de Catalunya

2017-09-06T19:59:21Z

Zigurat: Desfeta la revisió 122971 de 88.14.116.174 (disc.)

[[Image:LogoERC.PNG|280px|thumb|Logotip d'ERC]]

'''Esquerra Republicana de Catalunya''' (abreviat tradicionalment '''ERC''' i de forma oficial '''Esquerra'''), és un [[partit polític]] fundat en [[Barcelona]] ([[Espanya]]) en 1931 i actualment també en presència molt minoritària, en la [[Comunitat Valenciana]] (com [[Esquerra Republicana del País Valencià]]), en les [[Illes Balears]] i en el [[Roselló (França)|Roselló francés]]. D'ideologia [[independentisme català|independentista catalana]], encara que originàriament [[federalisme|federalista]], defén els postulats del [[pancatalanisme]] apostant per l'independència de lo que nomenen com [[països catalans]].

En Esquerra, han militat polítics catalans com [[Francesc Macià]], [[Lluís Companys]] o [[Josep Tarradellas]], va desenrollar un important paper en la política catalana i espanyola durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]], durant la lluita antifranquista i la Transició a la democràcia. La majoria dels membres de la seua eixecutiva son ex-militants de l'organisació terrorista [[Terra Lliure]]<ref>[http://www.elmundo.es/papel/2005/12/03/espana/1897757.html Ex militantes de Terra Lliure son miembros de la Ejecutiva de ERC]</ref>.

Esquerra conta actualment en aproximadament 10.000 militants. El president del partit és [[Oriol Junqueras]] i la secretaria general [[Marta Rovira]].

== Accions i condenes judicials ==

Les accions atribuïdes a ERC estaven dirigides contra objectius personals o materials qualificats de "espanyolistes", habitualment centrats en l'àmbit cultural, universitari i polític, discrepant en el nacionalisme català. Distintes accions contra intelectuals com [[Albert Boadella]], [[Arcadi Espada]], catedràtics com [[Félix de Azúa]], [[Francisco Caja]], o polítics com [[Albert Rivera]], acusats de "espanyolistes", han buscat amenaçar o coaccionar, en boicots a actes públics o amenaces de mort per carta, com les protagonisades per dos membres d'ERC en 2007, que finalment han segut condenats a penes de presó.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/16/barcelona/1245147538.Html Els acusats d'amenaçar a Rivera accepten un any i 10 mesos de presó]</ref>.

Josep Maria E. V. i Jordi G. F. van amenaçar a [[Albert Rivera]], president de [[Ciutadans]] el 19 de setembre del 2007. Els dos membres d'ERC li van enviar una carta anònima en una fotografia, colocant una bala sense percutir en el front en un escorrim de sanc pintada.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/16/barcelona/1245147538.Html Els acusats d'amenaçar a Rivera accepten un any i 10 mesos de presó]</ref>.

En el diari "Avui", diari de marcat biaix independentiste escrit en [[català]], [[Oriol Malló]] que és un ex-militant de [[Terra Lliure]], del [[MDT]] ([[Moviment de Defensa de la Terra]]), de [[Catalunya Lliure]], pròxim a ERC, i biógraf de Joan Puigcercós (destacat diligent de la formació) dedica un artícul a Boadella, Azúa i Espada, on els qualifica per eixemple de “comissari Espada, fill de portera”, “fotut Félix”, o “diablet”, abans de pujar el to i escriure el que alguns mijos qualifiquen d'amenaces "...Durant la Segona República i haver-vos expost que gent com yo, gent millor que yo, perdó, vos ficara el tir de gràcia..."<ref>[http://www.periodistadigital.com/periodismo/object.php?o=111622&pag=2 Boadella, Azúa i Espada es querellen contra diari Avui per calúmnies i amenaces]</ref>

Oriol, també vincula a ERC en les banda terroriste Terra Lliure.

{{cita|"Que tots els biografiats [els de Terra Lliure] siguen hui militants d'Esquerra Republicana de Catalunya és, o deuria ser, un honor per al partit. Per tant, estan avisats. Este llibre serà lo que Deu vullga, pero d'una cosa poden estar segurs: no els deixarà indiferents".<ref>[http://www.periodistadigital.com/periodismo/object.php?o=111622&pag=2 El periodiste activiste]</ref>}}

Despuix d'una sentència del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]], que obligava a la [[Generalitat de Catalunya]] a incloure en els impresos de pre-matriculació una caseta a on es pregunta per la llengua habitual de l'escolar, per a que este poguera solicitar l'ensenyança en la mateixa, el professor Francisco Caja va patir una série d'intents d'agressió i amenaces, que el docent va vincular en l'entorn d'ERC i organisacions independentistes <ref>[http://www.paralalibertad.Org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=8335 Sempre és lo mateix. Els que convoquen a tractar «com es mereixen» als que ells criden «fascistes anticatalans» són els grups independentistes, de l'entorn d'ERC, Alternativa Estel i la Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans.]</ref>.

==Vore també==
*[[Terra Lliure]]
*[[Candidatura d'Unitat Popular]]

== Referències ==
{{Reflist}}

{{Pancatalanisme}}

{{Traduït de|es|Esquerra_Republicana_de_Catalunya}}
[[Categoria:Partits polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Stalin

2017-09-06T19:58:06Z

Zigurat: Desfeta la revisió 122970 de 88.14.116.174 (disc.)

'''Iósif Vissariónovich Stalin''' (en [[georgià]] იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, ''Ioseb Besarionis Dze Jughashvili''; en [[rus]] Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, '''Iósif Stalin''' (Иосиф Сталин) ([[1880]]-[[1953]]), va ser el [[Secretari General del PCUS|primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica]] entre els anys [[1922]] i [[1953]], any de la seua mort. Despuix de la mort de [[Lenin]] en [[1924]], va ser el màxim dirigent de l'[[URSS]].

[[Categoria:Estalinisme]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Polítics soviètics]]
[[Categoria:Caps de govern de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Receptors de l'Orde de la Victòria]]
[[Categoria:Triples Orde de Lenin]]
[[Categoria:Mariscals de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Dictadors comunistes]]
[[Categoria:Revolució Russa]]
[[Categoria:Ministres de Defensa soviètics]]
[[Categoria:Comunistes soviètics]]
[[Categoria:Membres del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica]]
[[Categoria:Perpetradors de la Gran Purga]]
[[Categoria:Triples receptors de l'Orde de la Bandera Roja]]

L'Horta Sur

2017-09-02T11:24:35Z

Zigurat: /* Delimitacions històriques */

{{Comarca
|nom = L'Horta Sur
|escut =
|image = [[Archiu:Mapa_de_l'Horta_Sud.png|190px]]
|mapa = [[Image:Localisacio_de_l'Horta_Sur.png|180px]] Localisació de l'Horta Sur respecte de la [[Comunitat Valenciana]].
|país = [[Espanya]]
|província = [[Província de Valéncia|Valéncia]]
|habitants = 163 253
|cens =
|àrea = 166
|densitat =
|capital = [[Catarroja]]
|municipis = 12
|Pàgina_web =
}}
'''L'Horta Sur''' o '''l'Horta-Albufera''' (en [[castellà]] ''Huerta Sur'' o ''Huerta-Albufera'') és una [[comarca]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situada en la [[província de Valéncia]]. La seua capital és el [[municipi]] de [[Catarroja]] des de que se formá l'actual comarca de l''''Horta Sur''', substituint a [[Torrent]], la qual passava a formar part de l'[[Horta Oest]].

== Geografia ==
Llimita al nort en la ciutat de [[Valéncia]] i [[L'Horta Oest]], a l'oest en [[La Ribera Alta]] i a l'est en [[L'Albufera]] de Valéncia, al sur en [[La Ribera Baixa]] i [[La Ribera Alta]].

=====Pobles de L'Horta Sur=====
* [[Alcàsser]]. Població: 8.716 hab. Superfície: 9,01 km². Densitat: 967,37 hab./km²
* [[Catarroja]]. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km².
* [[Paiporta]]. Població: 22,374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km².
* [[Alfafar]]. Població: 20.321 hab. Superfície: 10,10 km². Densitat: 2011,98 hab./km².
* [[Silla]]. Població: 18.597 hab. Superfície: 25,00 km². Densitat: 743,88 hab./km².
* [[Picassent]]. Població: 18.556 hab. Superfície: 85,78 km². Densitat: 216.32 hab./km².
* [[Albal]]. Població: 14.840 hab. Superfície: 7,40 km². Densitat: 2005,41 hab./km².
* [[Benetússer]]. Població: 14.238 hab. Superfície: 0,76 km². Densitat: 17.853,75 hab./km².
* [[Sedaví]]. Població: 9.575 hab. Superfície: 1,80 km². Densitat: 5.319,44 hab./km².
* [[Massanassa]]. Població: 8.325 hab. Superfície: 5,60 km². Densitat: 1.486,61 hab./km².
* [[Beniparrell]]. Població: 1.896 hab. Superfície: 3,70 km². Densitat: 512,43 hab./km².
* [[Lloc Nou de la Corona]]. Població: 120 hab. Superfície: 0,04 km². Densitat: 3000,00 hab./km².
*Total població: 163.253 hab.
*Total superfície: 166,08 km².
*Total densitat: 982,97 hab./km².

=====Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sur=====
La [[Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sur]] és una agrupació voluntària de municipis en caràcter jurídic que te per finalitat la prestació conjunta de servicis i competències supramunicipals, comprenent un àmbit administratiu superior al delimitat per la pròpia comarca de l'Horta Sur, donat que pertanyen a ella tots els municipis de l'Horta Sur (a excepció d'[[Albal]]) i l'[[Horta Oest]] (a excepció de [[Paterna]]).

==Llengua==
L'Horta Sur se troba ubicada dins de l'àmbit llingüístic [[valencià|valenciaparlant]], encara que degut a l'arribada de numerosos immigrants [[castellà|castellaparlant]]s en las décades dels 60 i 70, en numerosos municipis s'ha anant reduint el número de persones valenciaparlants.

==Delimitacions històriques==
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
Antigament la comarca de l'[[Horta de Valéncia]] incloïa les actuals comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l'[[Horta Sur]] i la ciutat de [[Valéncia]]. Degut al creiximent de totes estes comarques se dividí en les quatre comarques actuals.

La comarca de l'Horta Sur és de [[Història de les comarques valencianes|creació moderna]], en el any [[1989]], i compren part de l'antiga comarca de la [[Ribera Baixa]], i part de la històrica [[Horta de Valéncia]]. Estes comarques antigues apareixen en el mapa de comarques de [[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]].

==Vore també==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

==Enllaços externs==
* [http://www.mancohortasud.es/MANCOMUNITAT/LaComarca.aspx Pàgina sobre la comarca en la Mancomunitat.]
* [http://www.mancohortasud.es/MANCOMUNITAT/estatutos.pdf Estatuts de l'Horta Sur, on Torrent figura com capital.]
* [http://www.cjap.gva.es/civis/es/index_menu.htm CIVIS, Administració local de la Generalitat Valenciana]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Huerta_Sur}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]

José Labuiga Teodoro

2017-08-28T18:25:01Z

Zigurat:

'''José Labuiga Teodoro''' ([[7 d'agost]] de [[1936]]) és un compositor de música [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de [[Jose Labuiga Marco|Josep Labuiga Marco]], escritor i actor de obres escrites en [[valencià]] que acata les [[Normes d'El Puig]].

==Estudis==
Escomença als 8 anys els estudies de solfeig en el mestre En Ramón Ramirez Caldés (professor de clarinet de la banda municipal de [[Valéncia]]); i el mateix professor li dona els estudis de clarinet en els que va acabar la carrera. Despuix estudià harmonia en Salvador Silla (compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(sub-oficial de la marina i compositor).

==Obres compostes==

'''Als antics biberons''': Passodoble, interpreta per primera vegada per la SAM de [[Picassent]] en Febrer del [[1983]].

'''Duo per a clarinet en mi bemol''': Un duo per a clarinets.

'''Al so del treball''': Passodoble, compost en [[1997]].

'''Sonata per a piano en mi menor'''.

'''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.

'''Mercedes Albert''': Passodoble, en l'any [[2004]].

'''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Passodoble taurí; any [[2005]].

'''Marcha mora els omeya''': Marcha mora, composta en l'any [[2006]].

'''Obra per a quartet de cordà i flauta travessera: Fuente de Banyos''': En l'any [[2002]].

'''Andante i vals per a piano''': Composta en l'any [[1985]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Compositors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]

Arròs en tonyina i verdures

2017-08-25T18:20:45Z

Zigurat:

L''''arròs en tonyina i verdures''' és un atra forma d'elaborar l'arròs en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]].

== Ingredients ==
*400 grs. d'[[arròs]].
*200 grs. de [[tonyina]] fresca.
*100 grs. de [[almeja|almejes]].
*200 grs. de verdures de temporada ([[carchofa|carchofes]], [[faves]], col i flor, [[alls]] tendres, etc).
*1 [[tomaca]] madura.
*1 [[pebre]] roig.
*1 [[nyora]].
*1 cap d'alls.
*Caldo de peix.
*[[Sal]].
*[[Oli]] d'[[oliva]].

== Elaboració ==
Es sofrig la nyora i els alls en la paella i es retiren. Es trosseja la tonyina. Es trosseja la verdura en trossos chicotets, es llaven en [[aigua]] i [[llima]], s'escorre i es salteja junt en la tonyina i la tomaca en l'oli que abans s'han sofregit la nyora i els alls.

A continuació s'afig l'arròs i es remena tot. S'afig el caldo de peix, pechines previament bollides i la [[pebrera]]. Deixar coure durant 10 minuts a foc fort, 5 minuts a foc fluix, deixar reposar i servir.

[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Arrossos valencians]]

Rambla Carbonera

2017-08-16T14:33:03Z

Zigurat:

[[Archiu:Rambla Carbonera.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Rambla Carbonera]]
[[Archiu:Rambla Carbonera (Castellón).JPG|miniaturadeimagen|derecha|Rambla Carbonera, pont de [[Vilar de Canes]] (Castelló)]]
La '''Rambla Carbonera''' és una corrent d'aigua discontinua de l'interior de la [[província de Castelló]], que recorre la comarca de l'Alt Maestrat per a en últim lloc confluïr en el riu Monlleó i donar lloc al naiximent de la rambla de la Viuda.

La rambla naix en la vertent sur del cim de la Mola d'Ares, i discorre en direcció sur per toda la comarca de l'Alt Maestrat fins arribar a l'altura del municipi de [[Benassal]], a on en direcció est abandona els escarpats terrenys del Maestrat per a entrar en els plans d'[[Albocàsser]]. Deixant per l'est a la [[Serra d'en Galceran]] i a la Serra d'Espaneguera per l'oest, la rambla torna a prendre direcció sur per a confluïr finalment en el [[riu Monlleó]], (a la altura dels térmens municipals de [[Culla]], [[Serra d'en Galceran]], i [[Useres]]), a on degut a l'unió de les dos corrents naix la rambla de la Viuda, un afluent del [[riu Millars]].

==Referència==
*[http://bibdigital.rjb.csic.es/Imagenes/910(46)CAV_Observ1/CAV_Observ1_094.pdf Sobre la rambla Carbonera]

{{Traduït de|es|Rambla Carbonera}}

{{ORDENAR:Carbonera}}
[[Categoria:Afluents del Millars]]

Armela

2017-08-16T14:30:24Z

Zigurat: /* Ús alimentari */

[[Archiu:Mandorle sgusciate.jpg|300px|thumbnail|Armeles]]
L''''armela''' és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.<ref name ="usda"/>

El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''.<ref Name=rae/>

== Varietats ==
* La ''Marcona'' és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les [[Indicació Geogràfica Protegida|Indicacions Geogràfiques Protegides]] ''[[Torró de Xixona]]'' i ''[[Torró d'Alacant]]''. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.

També reben atres denominacions:
* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perquè conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic què, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una quantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.

== Ús alimentari ==
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important quantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].

En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torró|torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.

== Atres usos ==

L'oli d'este fruit és utilisat com [[emolient]], i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'[[armelló]], que és el fruit tendre i immadur.

== Sifres de producció ==
L'any [[2011]], la producció d'armeles fon d'1.942.242 tones, situant a [[Espanya]] com la segona productora mundial, darrere dels [[Estats Units]], que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any [[2011]] foren:<ref Name=fao>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#ancor|consulta= 2 de setembre de 2013|autor = Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació}}</ref> La producció en [[Espanya]] es concentra en les comunitats del litoral mediterrani: [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears|Balears]] ([[Mallorca]]), [[Regió de Múrcia]], [[Catalunya]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. La producció total de l'any [[2009]] fon de 282.100 tonellades.<ref Name=fao/>

:{|Class = "wikitable sortable"
|-
! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total
|-
|{{Bandera|Estats Units}}[[Estats Units]]||{{formatnum: 731.236}}||37,64%
|-
|{{Bandera|Espanya}}[[Espanya]]||{{formatnum: 211.717}}||10,94%
|-
|{{Bandera|Iran}}[[Iran]]||{{formatnum: 167.609}}||8,62%
|-
|{{Bandera|Síria}}[[Síria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71%
|-
|{{Bandera|Itàlia}}[[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39%
|-
|{{Bandera|Marroc}}[[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95%
|-
|{{Bandera|Turquia}}[[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59%
|-
|{{Bandera|Tunísia}}[[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14%
|-
|{{Bandera|Afghanistan}}[[Afghanistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12%
|-
|{{Bandera|China}}[[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16%
|-
|}

== Vore també ==
* [[Fruit sec]]

== Notes i referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Almonds}}

[[Categoria:Fruts secs]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]

Villargordo del Cabriel

2017-08-16T14:27:47Z

Zigurat:

[[File:Villargordo del Cabriel 04.jpg|thumb|300px|Plaça de la Font en Villargordo del Cabriel]]
'''Villargordo del Cabriel''' (oficialment i en [[castellà]]) és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Plana d'Utiel]]. Llimita en [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]] i [[Venta del Moro]] en la mateixa comarca; en [[Mira (Conca)|Mira]] i [[Minglanilla]] en la [[província de Conca]].

== Geografia ==
El municipi està situat en l'extrem occidental de la comarca de la Plana d'Utiel. El núcleu urbà s'assenta sobre un chicotet alt, en el lloc a on acaben els camps conreats de l'altiplà i escomença la zona montanyosa.

El riu [[Cabriel]] tanca el terme municipal per la part occidental, i servix de frontera en les terres castellanes.

=== Núcleus ===
* Villargordo del Cabriol
* Contreras

== Història ==
Els restos més antics que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen este terme municipal pertanyen a l'[[Edat del Bronze]] i, encara que en absoluta seguritat la cultura del [[bronze]] valencià, es troba en la cova de ''Mulatillas''.

Fins als escomençaments del [[sigle XIX]] pertanygué a la [[província de Conca]]. En l'any [[1851]] entrà dins de la jurisdicció provincial de [[província de Valéncia|Valéncia]], ya que en [[1833]], per haver pertanygut al [[Regne de Castella]], quedà emmarcada, com el restant de la comarca, en la de [[Conca]].

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 852 || align=center| 803 || align=center| 770 || align=center| 739 || align=center| 694 || align=center| 719 || align=center| 702 || align=center| 719 || align=center| 676 || align=center| 664
|}

== Economia ==
La seua base econòmica radica en l'agricultura de secà, a la qual cal afegir les fàbriques de ciment i electricitat de Contreras. Dins del cultiu de secà els cultius predominants són la [[raïm|vinya]] i l'[[armela|armeler]]. En el regadiu es cullen fruites i [[hortalices]]. En l'actualitat la fàbrica de ciment està tancada, pero l'economia s'ha reactivat en obrir-se dos àrees de servici en l'Autovia A-3, un camping i diverses cases rurals.

La ganaderia consistix en animals de llana i granges avícoles i [[porc|porcines]].

== Llocs d'interés ==
*[[Parc Natural de las Hoces del Cabriel]]. Es tracta d'un territori abrupte i aïllat que està protegit a banda i banda del riu, tant al costat valencià com a la part castellano-manchega. Les formes sinuoses del barranc completen un paisage únic en la [[Comunitat Valenciana]] que en la comarca nomenen ''Los Cuchillos''. Estes gorges estan originades per l'erosió de les parts més blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.gva.es/vcabriel/index.htm Ajuntament de Villargordo del Cabriol]
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística].

{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Nelson Mandela

2017-08-12T12:49:27Z

Zigurat: /* Últims anys */

{{destacat}}
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;"
|+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[Image:20px-Nobel prize medal svg.png|Premi Nobel]]

|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[Image:180px-Nelson Mandela 1998.jpg|'''Nelson Mandela''', líder surafricà i Premi Nobel de la pau.]]

|-
! align="left" | Càrrec:
| President de Suràfrica
|-
! align="left" | Mandat:
|27 d'abril de [[1994]] - 14 de juny de [[1999]]
|-
|
| Premi Nobel de la Pau [[1993]]
|-
! align="left" | President anterior:
| Frederik Willem de Klerk
|-
! align="left" | Succeït per:
| Thabo Mbeki
|-
! align="left" | Data de naiximent:
| 18 de juliol de [[1918]]
|-
! align="left" | Partit:
| Congrés Nacional Africà|ANC
|-
|}
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'[[apartheid]] que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".

Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].

Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre décades, Mandela és actualment un célebre estadiste que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).

== Activitat política ==

Després de la victòria del Partit Nacional Surafricà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tingut representació llegal.

Inicialment compromés en els métodos no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i atres 150 companyers són arrestats el 5 de decembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

== Arrest i presó ==

[[Image:180px-Nelson Mandela cell.jpg|thumb|right|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:

{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }}

Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.

== Símbol de llibertat ==

Mandela fon el presoner número '''46664''' durant 27 anys en penoses condicions. El govern de [[Suràfrica]] rebujà totes les peticions de que fora posat en llibertat. Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l'''apartheid'' dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els hòmens de color surafricans.

== President de Suràfrica ==

En [[1984]] el govern va intentar acabar en tan incómodo mit, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebujar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolisar la continuïtat de la lluita, conseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmontar la segregació racial, lliberant Mandela en [[1990]] i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratisació. Mandela i de Klerk varen compartir el Premi Nobel de la Pau en [[1993]].

Les eleccions de [[1994]] varen convertir Mandela en el primer president negre de [[Suràfrica]]; des d'eixe càrrec va posar en marcha una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú.

És membre fundador i responsable de l'unió del grup '''The Elders'''.

== Últims anys ==

En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la càrcel i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el mundial de fútbol de [[2010]] de [[Sudàfrica]]. Durant [[2011]] i [[2012]] fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de [[2013]] en èxit. Ingressà en [[juny]] de 2013 en estat greu.

Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de 2013 en [[Johannesburc]].

== Vida privada ==

'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automovilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].
Mandela és un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit.

== Premis i condecoracions ==

[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]

Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha segut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].

*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
*Claus de la ciutat - [[Johannesburg]] ([[2004]])
*Premi Nobel de la Pau en [[1993]]
*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi
*Orde de [[Canadà]]
*Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional ([[1992]])
*Orde de Sant Joan
*Medalla presidencial de la llibertat
*Orde al mèrit del Regne Unit ([[1995]])
*Isithwalandwe ([[1992]])
*Bharat Ratna ([[1990]])
*Premi Sajarov ([[1988]])
*Premi Lenin de la Paz ([[1962]])
*Premi Internacional Simón Bolívar ([[1983]])
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])

== Llectura adicional ==
Anglés
*Anthony Sampson; Mandela: The Authorised Biography ; ISBN 0-679-78178-1 (1999)
*Nelson Mandela; Long Walk to Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela; Little Brown & CO; ISBN 0-316-54818-9 (paperback, 1995)
*Mary Benson; Nelson Mandela: The Man and the Movement
*Martin Meredith; Nelson Mandela: A Biography
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life

== Música ==

Música sobre Mandela

*Simple Minds: Mandela Day [Any [[1989]]; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17]
*Illapu, grup chilé: Mane Mandela
*Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any [[1994]]; disc "Dóna-li Aborigen"]
*The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela
*Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free
*The Abyssinians, grup reggae de Jamaica: Mandela
*Pablo Milanés: Nelson Mandela
*Liberen Mandela - Micky Gonzales
*Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers

== Referències ==
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.

== Enllaços externs ==
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]

{{Traduït de|es|Mandela}}

Nelson Mandela

2017-08-12T12:47:02Z

Zigurat:

{{destacat}}
{| border=1 align=right cellpadding=4 cellspacing=0 width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 85%;"
|+ <big>'''Nelson Mandela'''</big> [[Image:20px-Nobel prize medal svg.png|Premi Nobel]]

|-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | [[Image:180px-Nelson Mandela 1998.jpg|'''Nelson Mandela''', líder surafricà i Premi Nobel de la pau.]]

|-
! align="left" | Càrrec:
| President de Suràfrica
|-
! align="left" | Mandat:
|27 d'abril de [[1994]] - 14 de juny de [[1999]]
|-
|
| Premi Nobel de la Pau [[1993]]
|-
! align="left" | President anterior:
| Frederik Willem de Klerk
|-
! align="left" | Succeït per:
| Thabo Mbeki
|-
! align="left" | Data de naiximent:
| 18 de juliol de [[1918]]
|-
! align="left" | Partit:
| Congrés Nacional Africà|ANC
|-
|}
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) ([[Mvezo]], [[18 de juliol]] de [[1918]] - [[Johannesburc]], [[5 de decembre]] de [[2013]]) fon el primer president de [[Suràfrica]] en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'[[apartheid]] que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".

Durant el seu temps en la presó (la majoria d'este, tancat en una cela en Robben Island), Mandela es convertí en la figura més coneguda de la lluita contra l'apartheid en [[Suràfrica]]. A pesar de que el règim de l'apartheid i les nacions aliades ad este el varen considerar junt en el Congrés Nacional [[Africà]] com un terroriste, la seua lluita fon part íntegra de la campanya contra l'apartheid. El canvi de polítiques contra este, que Mandela va recolzar la seua lliberació en [[1990]], va facilitar una pacífica transició a la democràcia representativa en [[Suràfrica]].

Després d'haver rebut més d'una centena de premis per més de quatre décades, Mandela és actualment un célebre estadiste que continua donant la seua opinió en temes fonamentals. En [[Suràfrica]] és conegut com '''Madiba''', un títul honorari adoptat per ancians de la tribu de Mandela. Alguns surafricans també es referixen ad ell com 'mkhulu' (yayo).

== Activitat política ==

Després de la victòria del Partit Nacional Surafricà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tingut representació llegal.

Inicialment compromés en els métodos no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i atres 150 companyers són arrestats el 5 de decembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

== Arrest i presó ==

[[Image:180px-Nelson Mandela cell.jpg|thumb|right|Cela de Nelson Mandela en Robben Island]]

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg. William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que varen fer plorar a la multitut:

{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }}

Junt en els seus companyers de lluita és condenat a cadena perpètua. Eixe mateix any el nomenen president de l'ANC.

== Símbol de llibertat ==

Mandela fon el presoner número '''46664''' durant 27 anys en penoses condicions. El govern de [[Suràfrica]] rebujà totes les peticions de que fora posat en llibertat. Mandela es va convertir en un símbol de la lluita contra l'''apartheid'' dins i fora del país, una figura llegendària que representava la falta de llibertat de tots els hòmens de color surafricans.

== President de Suràfrica ==

En [[1984]] el govern va intentar acabar en tan incómodo mit, oferint-li la llibertat si acceptava establir-se en un dels bantustans als que el règim havia concedit una ficció d'independència; Mandela va rebujar l'oferiment. Durant aquells anys, la seua esposa Winnie va simbolisar la continuïtat de la lluita, conseguint importants posicions en l'ANC. Finalment, Frederik de Klerk, president de la República pel Partit Nacional, hagué de cedir davant de l'evidència i obrir el camí per a desmontar la segregació racial, lliberant Mandela en [[1990]] i convertint-li en el seu principal interlocutor per a negociar el procés de democratisació. Mandela i de Klerk varen compartir el Premi Nobel de la Pau en [[1993]].

Les eleccions de [[1994]] varen convertir Mandela en el primer president negre de [[Suràfrica]]; des d'eixe càrrec va posar en marcha una política de reconciliació nacional, mantenint a de Klerk com a vicepresident, i tractant d'atraure cap a la participació democràtica al díscol partit Inkhata de majoria zulú.

És membre fundador i responsable de l'unió del grup '''The Elders'''.

== Últims anys ==

En estos anys tingué vàrios problemes de salut degut a la seua llarga estància en la càrcel i la seua avançada edat. L'última aparició pública fon en el mundial de fútbol de [[2010]] de [[Sudàfrica]]. Durant [[2011]] i [[2012]] fon hospitalisat diverses voltes per problemes respiratoris i fon operat en març de [[2013]] en èxit. Ingressà en [[juny]] de 2013 en estat greu.

Nelson Mandela faltà el 5 de decembre de 2013 en *[[Johannesburgo]].

== Vida privada ==

'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automovilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].
Mandela és un apassionat de la música clàssica de Georg Friedrich Händel o Piotr Ilich Chaikovski, la que acostuma escoltar a boqueta nit.

== Premis i condecoracions ==

[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]

Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha segut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].

*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])
*Claus de la ciutat - [[Johannesburg]] ([[2004]])
*Premi Nobel de la Pau en [[1993]]
*Premi de la Pau de Mahatma Gandhi
*Orde de [[Canadà]]
*Premi príncep d'Astúries a la cooperació internacional ([[1992]])
*Orde de Sant Joan
*Medalla presidencial de la llibertat
*Orde al mèrit del Regne Unit ([[1995]])
*Isithwalandwe ([[1992]])
*Bharat Ratna ([[1990]])
*Premi Sajarov ([[1988]])
*Premi Lenin de la Paz ([[1962]])
*Premi Internacional Simón Bolívar ([[1983]])
*Premi nacional de la Pau ([[1995]])
*Escultura en el Palau de Westmister (Londres)([[2007]])

== Llectura adicional ==
Anglés
*Anthony Sampson; Mandela: The Authorised Biography ; ISBN 0-679-78178-1 (1999)
*Nelson Mandela; Long Walk to Freedom: The Autobiography of Nelson Mandela; Little Brown & CO; ISBN 0-316-54818-9 (paperback, 1995)
*Mary Benson; Nelson Mandela: The Man and the Movement
*Martin Meredith; Nelson Mandela: A Biography
*Barry Denenberg; Nelson Mandela: No Easy Walk To Freedom
*Charlene Smith; Mandela: ‘In' Celebration of a Great Life

== Música ==

Música sobre Mandela

*Simple Minds: Mandela Day [Any [[1989]]; disc "Street Fighting Years"; posició llestes US #17]
*Illapu, grup chilé: Mane Mandela
*Todos tus muertos, grup argentí: Mandela [Any [[1994]]; disc "Dóna-li Aborigen"]
*The Specials, grup de ska: Free Nelson Mandela
*Barrington Levy, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Mandela Free
*The Abyssinians, grup reggae de Jamaica: Mandela
*Pablo Milanés: Nelson Mandela
*Liberen Mandela - Micky Gonzales
*Quilapayún, grup chilé: Free Nelson Mandela
*Burning Spear, artiste rastafari de reggae de Jamaica: Free Nelson Mandela ([[1987]])
*Say it's not true- Queen+ Paul Rogers

== Referències ==
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.

== Enllaços externs ==
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]

{{Traduït de|es|Mandela}}

Museu Britànic

2017-08-07T20:20:52Z

Zigurat:

[[Image:British Museum from NE 2.JPG|thumb|250px|Entrada del Museu Britànic]]
El '''Museu Britànic''' (en [[anglés]]: ''British Museum'') és un museu de la ciutat de [[Londres]], en el [[Regne Unit]]. És un dels museus més importants i visitats del [[Terra|món]]. Les seues coleccions comprenen camps diversos del saber humà, com l'[[història]], l'[[arqueologia]], l'[[etnografia]] i l'[[art]].

El museu fon una de les primeres institucions d'este tipo en [[Europa]]. Custòdia més de sèt millons d'objectes de tots els continents, molts dels quals es troben almagasenats per al seu estudi i restauració, o guardats per falta d'espai per a exhibir-los. Conta en la major sala de llectura de la [[Biblioteca Britànica]], biblioteca que encara que ara té sèu pròpia, fins a l'any [[1973]] també formava part del museu, de la mateixa manera que el [[Museu d'Història Natural de Londres]], que va canviar a sèu pròpia en l'any [[1963]].

La secció de l'[[Antic Egipte]] és la més important del món despuix de la del [[Museu Egipcíac d'El Cairo]]. L'entrada al museu i a molts dels servicis que oferix —com el de la sala de llectura— és lliure i gratuïta, a excepció d'algunes exposicions temporals.

[[Archiu:British Museum Reading Room Panorama Feb 2006.jpg|thumb|center|580px|La sala de llectura]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|British Museum}}
* [http://www.thebritishmuseum.ac.uk/default.aspx Pàgina web oficial del Museu Britànic] {{en}}

[[Categoria:Museus]]
[[Categoria:Londres]]

Castella-La Mancha

2017-08-05T15:48:48Z

Zigurat:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom =
|nom complet = Castella-La Mancha
Castilla-La Mancha
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne =
|bandera = Flag of Castella La Mancha.png
|escut = escutlamanchaa.png
|mapa = Localisacio de la Mancha respecte Espanya.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Castella-La Mancha en Espanya
|capital = [[Toledo]]
|idiomes_oficials = [[Idioma castellà|Castellà]]
|coor =
|subdivisió = Províncies
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Castellano-manchec/ga
Castellano-manchego/a
|dirigents_nom = [[José María Barreda]] ([[PSOE]])
|superficie = 79.463 km²
|superfície_lloc = 3
|superfície_post = (15,3%)
|superfície_terra =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = CM
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom =
|camp1 =
|camp2_nom =
|camp2 =
|camp3_nom =
|camp3 =
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[31 de Maig]] ([[Dia de Castella-La Mancha]])
|població = 2.043.100 hab.
|població_lloc = 9
|població_any = 2008
|població_post =
|densitat = 25,71 hab/km²
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.jccm.es
}}
'''Castella-La Mancha''' és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]]. Està formada per les províncies d'[[Albacete]], [[Ciutat Real]], [[Conca]], [[Guadalajara]] i [[Toledo]]. Llmita en [[Castella i Lleó]], [[Comunitat de Madrit]], [[Aragó]], [[Comunitat Valenciana]], Regió de [[Múrcia]], [[Andalusia]] i [[Extremadura]].

És la heredera de la regió històrica de [[Castella la Nova]], exceptuant a la província de Madrit, que se va decidir que consituiguera una comunitat autònoma uniprovincial separada de Castella-La Mancha sense celebració de referendum com en el cas d'atres comunitats, despuix de la divisió territorial d'Espanya posterior a la promulgació de la [[Constitució de 1978]], i inclou la totalitat de la Mancha, al incorporar-se la província d'Albacete (formava part de Múrcia).

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]
[[Categoria:Castella-La Mancha]]

Mascletà

2017-08-04T10:54:27Z

Zigurat:

[[Image:Mascleta.jpeg|thumb|right|300px|<center>Traca de masclets estallant en una '''mascletà'''.</center>]]

Una '''''mascletà''''' és un tir pirotècnic que conforma una composició molt sorollosa i rítmica que es dispara en motius festius en places i carrers, normalment durant el dia; és típica de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Rep la seua denominació dels ''[[masclet]]s'' (petarts d'una gran potència sonora) lligats per mig d'una mecha conformant una llínea o [[traca]]. Estes solen subjectar-se a mija altura penjats en cordes o alçats per mig de canons.

Al contrari que els [[fòcs artificials]] que busquen l'estimulació visual, les mascletaes tenen com a objectiu estimular el cos a través dels forts sorolls rítmics dels ''masclets''; alguns consideren estos sorolls "musicals", si be no obliden la part visual. Lo que distinguix una mascletà d'una successió d'explosions és el ritme que han de crear els "masclets" a l'explotar, és fonamental que la força de les explosions vaja de menys a més, sense això una mascletà no pot considerar-se com a tal.

Les mascletaes són famoses en tota la [[Comunitat Valenciana]] pero són especialment conegudes les que se celebren entre l'1 i el 19 de [[març]] a les 14h en la Plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]] durant les [[Falles]], les que se celebren durant la [[Festes de la Magdalena|Magdalena]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i les que se celebren del 19 al 24 de [[juny]] en la [[Plaça dels Estels]] en [[Alacant]] durant les [[Fogueres de Sant Joan]] o les que des de l'[[any]] [[2000]] òbrin el nou any en [[Valéncia]]. I també la que hi ha entre el 3 i 19 de [[març]] a les 14h en la Plaça Regne d'[[Alzira]] (Valéncia)

==Parts==
Una ''mascletà'' te que contar almenys en estes parts:
*"Inici"; conjunt d'efectes tant sonors com visuals que comença l'espectàcul
*"Cos"; és la part central de la ''mascletà'' té que anar creixent en intensitat i volum de so.
*''Terratrémol'': part en que els masclets esclaten en terra, fent vibrar-la.
*''Bombardeig Aéreu'': Descàrrega de trons aéreus d'intensitat "increscendo".

== Vore també ==
*[[Casal faller]]
*[[Comissió fallera]]
*[[Cort d'Honor]]
*[[Cordà]]
*[[Cremà]]
*[[Cridà]]
*[[Despertà]]
*[[Falla]]
*[[Fallera Major]]
*[[Fallera Major de Valéncia]]
*[[Falles]]
*[[Fòc d'artifici]]
*[[Fogueres]]
*[[Llibret]]
*[[Ninot]]
*[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]]
*[[Ofrena]]
*[[Presentació]]
*[[Plantà]]
*[[Traca]]

[[Categoria:Falles]]
[[Categoria:Pirotècnia]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

Canet d'En Berenguer

2017-07-27T15:43:01Z

Zigurat:

'''Canet d'En Berenguer''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Situat en el litoral del [[mar Mediterràneu]] junt a la desembocadura del riu [[Palància]]. La superfície del terme és completament plana. El riu Palància circula per tot el seu llímit sur. Un ixent d’arena, en la part esquerra de la desembocadura del riu, forma el nomenat cap de Canet, a on es va instalar en [[1904]] un [[far de Cap Canet|far]] sobre una torre de 30 [[m]] d’altura i una base octogonal, en llum blanca conseguix un ràdio de 25 milles. El clima és mediterràneu; els vents dominants són el llevant i el nort-est. En el seu terme municipal està el [[port Siles]].

S’accedix a este poble des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]], la [[V-23]] i la [[N-340]] per a, d’esta manera, accedir a la [[CV-317]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de Canet d’en Berenguer es troba també el núcleu de població de Plaja '''de Canet també''', denominat Racó de Mar.

=== Localitats llimítrofes ===
Canet d’en Berenguer està rodejat pel terme municipal de [[Sagunt]], [[província de Valéncia]] i pel [[mar Mediterràneu]]

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Enrique Altabella
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = Enrique Altabella
| Partit_2 = [[EUPV]]
| Alcalde_3 = Enrique Altabella
| Partit_3 = [[EUPV]]
| Alcalde_4 = Enrique Altabella
| Partit_4 = [[EUPV]]
| Alcalde_5 = Enrique Altabella
| Partit_5 = [[EUPV]]
| Alcalde_6 = Enrique Altabella
| Partit_6 = [[EUPV]]
| Alcalde_7 = Amparo Maño Canet
| Partit_7 = [[Esquerra Unida - L'Entesa]]
| Alcalde_8 = Amparo Maño Canet - Octavio Herranz López (acort [[EUPV]] - [[PSPV-PSOE]] - [[BLOC]])
| Partit_8 = [[EUPV]] - [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==

La proximitat a [[Valéncia]], les seues bones comunicacions en la capital i l'important desenroll del sector turístic han propiciat un espectacular creiximent demogràfic en els últims anys.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.519 || align=center| 1.578 || align=center| 1.690 || align=center| 1.975 || align=center| 2.244 || align=center| 3.562 || align=center| 2.712 || align=center| 3.669 || align=center| 4.327 || align=center| 5.060
|}

== Enllaços externs ==
*[http://www.canetdenberenguer.es/ Ajuntament de Canet d'En Berenguer]

{{Municipis del Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Manuel Sanchis Guarner

2017-07-27T15:40:04Z

Zigurat:

'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - [[16 de decembre]] de [[1981]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]].

== Biografía ==

Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tio, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per l'[[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).

Posteriorment estudià fonètica i dialectologia en l'[[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]] '' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català. <ref> ''"Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron los catalanes, sino incluso los castellanos".'' MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, "''Gramática Histórica''", [[Madrit]], [[1977]]</ref>

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]] '' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]] '' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].

En [[1966]] ingressà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jóvens universitaris valencians.

Entre [[1978]] i [[1979]], els pancatalanistes i els nostàlgics del franquisme es retroalimentaren mútuament, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, provablement per part de gent de la [[ultra-dreta]] franquista. Guarner ixqué indemne d'estos atacs, i el juge no trobà als autors.

Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]], és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==

[[Image:Revista Valenciana Filologia Sanchis Guarner 2.jpg|thumb|right|250px|<center>[[Fotocòpia]] de la transcripció de la [[Biblia Valenciana]] per '''Sanchis Guarner''' ([[Revista Valenciana de Filologia]], Tom VI, nº 2-3)</center>]]

Sanchís Guarner, fon u dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota la seua obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, aplegant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava.

Per eixemple, en la seua obra més publicada, "La llengua dels Valencians", Guarner tergiversà l'us [[panoccitanisme|panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, i defengué que (en base al paregut i la inteligibilitat mútua), el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuria formar part d'eixa suposta llengua única, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.

Per atra part, en [[1964]], Guarner publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filologia]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fe i la nula objectivitat de Guarner com a investigador.

== Obra ==

Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, "''La llengua dels valencians''", fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa "''Gramàtica valenciana''" ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, "''Els pobles valencians parlen els uns dels altres''", "''La Ciutat de Valéncia''" (1979) o "''Aproximació a l'història de la llengua catalana''" ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]] a lo llarc de tota sa vida.

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.elperiodicodevalencia.com/1152/sabies-que-sanchis-guarner-va-mentir-sobre-els-simbols-identitaris-dels-valencians ¿Sabies que Sanchis Guarner va mentir sobre els símbols identitaris dels valencians? - El periódico de Valencia]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]

Just Llorca

2017-07-27T10:31:27Z

Zigurat: /* Atres generos */

[[Image:Just_Llorca.jpg|thumb|180px|'''Just Llorca''', poeta valencià]]

'''Just Llorca Llopis''' és un poeta i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en l'any [[1937]] en el barri de [[Russafa]] ([[Valéncia]]). Als quatre anys és traslladat a la ciutat d'[[Algemesí]], a on residirà fins als vintiú, edat en que se'n va voluntari a la Marina, ofici este, el de marí, que el marcarà positivament de per vida, com el marcarà el seu estage, als deneu anys, en [[París]], a on va descobrir l'encant de la lliteratura.

== Escritor i poeta ==
Consagrat a la llectura i la traducció a la [[llengua valenciana]] dels clàssics [[grec|grecs]] i [[llatí|llatins]], serà en la llectura de l'obra de [[Goethe]] i, posteriorment, en la de[[ Rilke]], on trobarà el cami del seu quefer en poesia, i, en la de l'obra de [[Jung]], el sentit de la vida i la resposta a les preguntes trascendents.

De la seua obra poètica te publicats els poemaris Nadal i nou poesies més ([[1991]]), La consumació dels amats ([[1994]]. Premi Ciutat de [[Valéncia]] [[1992]]), Antologia inicial ([[1997]]) i Com el crit d'un angel ([[2002]]). Trobarem poesia seua en Recitals poetics Primavera 94, Ausias des de la [[Valéncia]] dels 90, Poesia patriotica valenciana, Cresol. Revista de lliteratura en [[idioma valencià|llengua valenciana]], Tractat de Metrica Valenciana i en l'obra de Voro Vendrell De la consumacio dels amants a la busca d'eternitat.

La poesia seua també està en diverses antologies de la colecció Corona del Sur, en la Biblioteca FPV del poeta malacità Francisco Peralto, en les de l'Acadèmia Iberoamericana de Poesía i en [[Málaga]] & Poesía i Revista de Literatura.

== Atres gèneros ==
[[Image:Just_Llorca-llibre.jpg|thumb|200px|Portada del llibre de poesia '''"Com el crit d'un Angel"''' ([[2002]]) de Just Llorca. Ed. Accio Bibliografica Valenciana]]

També ha creat en el camp dels contes, la novela o la prosa agenèrica. En la revista Cresol ([[Acció Bibliogràfica Valenciana]]), té publicats els contes El dictament, Un cas eixemplar, La carta trobada en l'altar de Sant Vicent i El secret de felicitat. En Clams de vida, antologia de prosistes valencians, està present en el conte El viager extravagant. En novela, en busca de l'obra genial, treballa al marge de concursos i editors. Encara que inedites, o en edicions no venals, noveles seues son El diari de la rectoria, Un sombrero de Paris, Limón Expreso, En el jardi de Luxemburg, Sobre el llac de Como, El doctor Faust en [[Roma]], La dama de Kyoto i Memories novelables de la ciutat de [[Xativa]]. De prosa agenèrica, té publicats fragments de Cartes d'un poeta itinerant, Dialecs en el jardi del Palau i Conversacions epistolars en una distinguida dama parisenca.

== Articuliste ==
Com a articuliste, ha colaborat en [[Las Provincias]] ([[1998]]-[[2001]]). Des d'agost de [[2001]], colaborà en [[Diario de Valencia]], a on, en [[llengua valenciana]], feya escrits lliteraris i defenia en decisio la personalitat valenciana. En [[llengua castellana]], els seus artículs apareixen en els diaris La Tribuna i EI Heraldo de [[Tegucigalpa]], ([[Honduras]]).
Com a conferenciant, els temes més freqüents en els seus discursos son: Els viages, la lliteratura, els temes valencians, etc. Entre totes les conferències, cap destacar Veritat, conflicte i llengua, llegida en [[Valéncia]], en la seu del [[Grup d'Acció Valencianista]], i la que donà en San José de [[Costa Rica]], en l’universitària Tertulia de Escazú, en el títul L'ahir i el hui del [[Regne de Valéncia]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=print&sid=1179 Entrevista a Just Llorca]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2006/dv310506.html Articul de Just Llorca sobre el teatre i l'educacio]

[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Valencians]]

Memphis

2017-07-14T13:19:09Z

Zigurat: /* Àrea Metropolitana */

[[Image:Memphis skyline from the air.jpg|thumb|250px|Vista de Menphis]]
'''Memphis''' és una ciutat situada en el suroest de l'estat de [[Tennessee]], en [[Estats Units]]. És també sèu del comtat de Shelby. La ciutat es localisa sobre el quarto Chickasaw Bluff, al sur del punt de confluència dels rius Wolf i [[Riu Mississipi|Mississipi]].

Memphis té una població estimada de 646.8494 habitants, sent la ciutat més gran de l'estat d'Tennessee, la tercera del surest d'els Estats Units i la denovena de tot el país. L'àrea metropolitana de Memphis, que inclou comtats adjacents en els estats de Mississippi i Arkansas, tenia una població en l'any [[2015]] de 1.316.101 habitants. Açò fa de Memphis la segona àrea metropolitana més gran de l'estat superada només per Nashville. És també la més jove de les grans ciutats d'Tennessee. La regió de Memphis és coneguda, particularment en els mijos de comunicació, com el Mid-South.

El seu atractiu turístic més reconegut és Graceland, lloc on va viure i està sepultat Elvis Presley. També és molt coneguda per la música blues i les barbacoes. En Memphis varen viure [[Elvis Presley]], [[Johnny Cash]] i [[B. B. King]], i han naixcut artistes célebres com [[Aretha Franklin]], [[Carla Thomas]], [[James Carr]], [[Anita Ward]], [[Isaac Hayes]], [[Justin Timberlake]], [[Jake Randall]] i [[Lucy Hale]].

== Història ==

Memphis està ubicat en un estratègic punt de la ribera oriental del Mississipi –posseïx alts riscs i altes barrancas sobre el riu Mississipi– sent tals barrancas i "riscs" un assentament de la tribu chicazas. El célebre explorador espanyol [[Hernando de Soto]], junt a la seua tropa, fon el primer europeu que va explorar la zona, acampant en ella en [[1541]].

Els francesos varen construir en les rodalies Fort Prudhomme (o Fort Assumption) en [[1739]] com a part de la colónia d'Louisiana. En [[1790]] [[Espanya]] va anexar l'àrea al govern de la Louisiana Espanyola i es va construir el Fort de Sant Fernando de les Barrancasn. Al beligerar recolzant a la Guerra d'Independència Nortamericana contra els anglesos. En este fort els espanyols varen alçar un far, pero despuix del Tractat de París de [[1783]], [[Anglaterra]] havia cedit el territori als recent emancipats nortamericans per lo que estos varen prendre el control de l'àrea rebatejant de Sant Fernando de les Barrancas com Fort Adams (1797). En [[1818]], per mig d'un forçós tractat, la nació Chickasaw va cedir els seus territoris a els Estats Units. La localitat actual es va fundar en [[1819]], convertint-se en ciutat en [[1826]]. Despuix de la Batalla de Memphis (durant la Guerra de Secessió), el [[6 de juny]] de [[1862]], les tropes nordistas varen conquistar Memphis als sudistas. Una epidèmia de febra groga va reduir la població considerablement en [[1870]]. Entre [[1910]] i [[1950]] en Memphis es va desenrollar el clientelisme polític baix la direcció d'I. H. Crump.

== Llegislació i govern ==

Des de l'any [[1966]] Memphis ha segut dirigida segons la forma d'alcaldia anomenada Alcalde Dèbil. Des de [[1995]] la ciutat està dividida en nou districtes, sèt dels quals elegixen un regidor i els atres dos elegixen tres cadascun.

L'alcalde actual és W. W. Herenton, sent esta la seua quarta llegislatura. Abans de ser elegit havia segut superintendent dels coleges de Memphis.

En els últims anys s'ha propost l'idea d'unir l'alcaldia de la ciutat en el govern del comtat, creant un govern metropolità com el que existix en la propenca Nashville.

== Geografia ==

Memphis està situada a 35º7'3 N, 89º58'16 O. Segons l'oficina del cens d'EE.UU., la ciutat té 763,4 Km², dels quals un 5,24% és superfície aquàtica.

=== Clima ===

Memphis té un clima *subtropical humit, en quatre estacions distintes. El clima hivernal és determinat per l'aire que prové de les Grans Planicies i del [[golf de Mèxic]], lo que provoca canvis dràstics en la temperatura. En canvi, el clima de l'estiu és alterat per l'aire provinent de Texas (calent i sec), o del Golf (calent i humit). Julio té un promig de temperatura màxima diària de 33.4 °C, i mínima de 22.7 °C.

Les tormentes elèctriques en vesprades i nits són freqüents durant l'estiu, pero comunament té curta duració. El clima més agradable es pot trobar a principis d'autumne, quan és sec i templat, encara que la calor pot durar fins a ben entrat octubre.

Els hiverns són frescs i ocasionalment frets, en una temperatura màxima promig en giner de 9.2 °C, i una mínima promig de -0.4 °C. La caiguda de neu és esporàdica, en un promig de 120 mm per any.

El promig de precipitació anual és 1,390 mm, que està relativament distribuïda durant tots els mesos de l'any.

=== Àrea metropolitana ===

Memphis és la ciutat principal d'una regió metropolitana que inclou parts dels estats d'Tennessee, Mississipi i Arkansas. L'àrea metropolitana inclou els comtats de Fayette, Tipton, Shelby (en Tennessee), DeSoto, Marshall, Tate, Tunica (en Mississipi) i Crittenden (en Arkansas).

[[Categoria:Localitats d'Estats Units]]

Memphis

2017-07-14T13:18:24Z

Zigurat: /* Llegislació i Govern */

[[Image:Memphis skyline from the air.jpg|thumb|250px|Vista de Menphis]]
'''Memphis''' és una ciutat situada en el suroest de l'estat de [[Tennessee]], en [[Estats Units]]. És també sèu del comtat de Shelby. La ciutat es localisa sobre el quarto Chickasaw Bluff, al sur del punt de confluència dels rius Wolf i [[Riu Mississipi|Mississipi]].

Memphis té una població estimada de 646.8494 habitants, sent la ciutat més gran de l'estat d'Tennessee, la tercera del surest d'els Estats Units i la denovena de tot el país. L'àrea metropolitana de Memphis, que inclou comtats adjacents en els estats de Mississippi i Arkansas, tenia una població en l'any [[2015]] de 1.316.101 habitants. Açò fa de Memphis la segona àrea metropolitana més gran de l'estat superada només per Nashville. És també la més jove de les grans ciutats d'Tennessee. La regió de Memphis és coneguda, particularment en els mijos de comunicació, com el Mid-South.

El seu atractiu turístic més reconegut és Graceland, lloc on va viure i està sepultat Elvis Presley. També és molt coneguda per la música blues i les barbacoes. En Memphis varen viure [[Elvis Presley]], [[Johnny Cash]] i [[B. B. King]], i han naixcut artistes célebres com [[Aretha Franklin]], [[Carla Thomas]], [[James Carr]], [[Anita Ward]], [[Isaac Hayes]], [[Justin Timberlake]], [[Jake Randall]] i [[Lucy Hale]].

== Història ==

Memphis està ubicat en un estratègic punt de la ribera oriental del Mississipi –posseïx alts riscs i altes barrancas sobre el riu Mississipi– sent tals barrancas i "riscs" un assentament de la tribu chicazas. El célebre explorador espanyol [[Hernando de Soto]], junt a la seua tropa, fon el primer europeu que va explorar la zona, acampant en ella en [[1541]].

Els francesos varen construir en les rodalies Fort Prudhomme (o Fort Assumption) en [[1739]] com a part de la colónia d'Louisiana. En [[1790]] [[Espanya]] va anexar l'àrea al govern de la Louisiana Espanyola i es va construir el Fort de Sant Fernando de les Barrancasn. Al beligerar recolzant a la Guerra d'Independència Nortamericana contra els anglesos. En este fort els espanyols varen alçar un far, pero despuix del Tractat de París de [[1783]], [[Anglaterra]] havia cedit el territori als recent emancipats nortamericans per lo que estos varen prendre el control de l'àrea rebatejant de Sant Fernando de les Barrancas com Fort Adams (1797). En [[1818]], per mig d'un forçós tractat, la nació Chickasaw va cedir els seus territoris a els Estats Units. La localitat actual es va fundar en [[1819]], convertint-se en ciutat en [[1826]]. Despuix de la Batalla de Memphis (durant la Guerra de Secessió), el [[6 de juny]] de [[1862]], les tropes nordistas varen conquistar Memphis als sudistas. Una epidèmia de febra groga va reduir la població considerablement en [[1870]]. Entre [[1910]] i [[1950]] en Memphis es va desenrollar el clientelisme polític baix la direcció d'I. H. Crump.

== Llegislació i govern ==

Des de l'any [[1966]] Memphis ha segut dirigida segons la forma d'alcaldia anomenada Alcalde Dèbil. Des de [[1995]] la ciutat està dividida en nou districtes, sèt dels quals elegixen un regidor i els atres dos elegixen tres cadascun.

L'alcalde actual és W. W. Herenton, sent esta la seua quarta llegislatura. Abans de ser elegit havia segut superintendent dels coleges de Memphis.

En els últims anys s'ha propost l'idea d'unir l'alcaldia de la ciutat en el govern del comtat, creant un govern metropolità com el que existix en la propenca Nashville.

== Geografia ==

Memphis està situada a 35º7'3 N, 89º58'16 O. Segons l'oficina del cens d'EE.UU., la ciutat té 763,4 Km², dels quals un 5,24% és superfície aquàtica.

=== Clima ===

Memphis té un clima *subtropical humit, en quatre estacions distintes. El clima hivernal és determinat per l'aire que prové de les Grans Planicies i del [[golf de Mèxic]], lo que provoca canvis dràstics en la temperatura. En canvi, el clima de l'estiu és alterat per l'aire provinent de Texas (calent i sec), o del Golf (calent i humit). Julio té un promig de temperatura màxima diària de 33.4 °C, i mínima de 22.7 °C.

Les tormentes elèctriques en vesprades i nits són freqüents durant l'estiu, pero comunament té curta duració. El clima més agradable es pot trobar a principis d'autumne, quan és sec i templat, encara que la calor pot durar fins a ben entrat octubre.

Els hiverns són frescs i ocasionalment frets, en una temperatura màxima promig en giner de 9.2 °C, i una mínima promig de -0.4 °C. La caiguda de neu és esporàdica, en un promig de 120 mm per any.

El promig de precipitació anual és 1,390 mm, que està relativament distribuïda durant tots els mesos de l'any.

=== Àrea Metropolitana ===

Memphis és la ciutat principal d'una regió metropolitana que inclou parts dels estats d'Tennessee, Mississipi i Arkansas. L'àrea metropolitana inclou els comtats de Fayette, Tipton, Shelby (en Tennessee), DeSoto, Marshall, Tate, Tunica (en Mississipi) i Crittenden (en Arkansas).

[[Categoria:Localitats d'Estats Units]]

Beniarjó

2017-07-12T20:03:40Z

Zigurat:

[[File:Escudo de Beniarjó.svg|thumb|200px|Escut de Beniarjó]]

'''Beniarjó''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[la Safor]].

== Geografia ==
Situat en l'[[Horta de Gandia]], en el marge dret del riu [[Serpis]], prop de la seua confluència en el [[riu Vernissa]]. La superfície del terme és completament plana. El riu [[Serpis]] travessa el terme de sur a nort i el seu afluent Vernisa, passa d’oest a nort.

El clima és mediterràneu; el vent més freqüent és el ponent; les pluges les produïx el vent de llevant, generalment en la [[primavera]] i l'[[autumne]].

Des de [[Valéncia]], s’accedix a esta localitat a través de la [[N-332]] per a enllaçar en la CV-680.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Salvador Lorente Villacampa
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Miguel LLinares Coll
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Miguel LLinares Coll
| Partit_3 = PSPV-PSOE
| Alcalde_4 = Miguel LLinares Coll
| Partit_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = Salvador Enguix Morant
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Salvador Enguix Morant
| Partit_6 = PP
| Alcalde_7 = Salvador Enguix Morant
| Partit_7 = PP
| Alcalde_8 = Salvador Enguix Morant
| Partit_8 = PP

}}

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 1.269 || align=center| 1.120 || align=center| 1.138 || align=center| 1.165 || align=center| 1.170 || align=center| 1.242 || align=center| 1.288 || align=center| 1.432 || align=center| 1.476 || align=cente| 1.641
|}

== Personages célebres ==
*[[Ausias March]], el gran poeta en [[llengua valenciana]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.turisafor.com Web turística de Gandia i la Safor]

{{Municipis de La Safor}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Beniarjó

2017-07-12T20:02:42Z

Zigurat:

València

2017-06-02T20:44:37Z

Zigurat:

{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]].

== Història ==
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>

En [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:

No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO3, NH3, NI3,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO5, NH4O, PO5,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>

{{cita|Una tendència o llei prevalix (ací), i que, no importa que puguen ser els caràcters dels àtoms que s'unixen, el '''poder combinant''' dels elements atraents, si em puc permetre el terme, se satisfà sempre pel mateix número d'estos àtoms.}}

Este "poder combinant" fon denominat posteriorment ''cuantivalència'' o valència.<ref>Partington</ref>

== Vista general ==
El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En [[1919]], [[Irving Langmuir]], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

== Vista general ==
El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

== Definició del "número d'enllaços" ==
Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un método sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a l'idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]].

== Definició IUPAC ==
La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref>

''El màxim número d'àtoms univalents (originàriament àtoms de [[hidrogen]] o [[clor]]) que poden combinar-se en un àtom de l'element en consideració, o en un fragment, o per al qual un àtom d'este element pot ser substituït.''

Esta definició reimpon una valència única per a cada element a costa de despreciar, en molts cassos, una gran part de la seua química.La menció de l'hidrogen i el clor és per raons històriques, encara que abdós en la pràctica formen composts principalment en els que els seus àtoms formen un enllaç simple. Les excepcions en el cas de l'hidrogen inclouen el [[ió bifluorur]], [HF2]-, i els diversos hidrurs de [[bor]] com ara el [[diborà]]: estos són eixemples de [[enllaç de tres centres]]. El clor forma un número de [[fluorur]]—[[monofluorur de clor|ClF]], [[trifluorur de clor|ClF3]] i [[pentafluorur de clor|ClF5]]—I el seu valència, d'acort en la definició de la IUPAC, és cinc. El [[flúor]] és l'element per al que el número més gran d'àtoms es combinen en àtoms d'atres elements: és univalent en tots els seus composts, excepte en l'ió [H2F]+. En efecte, la definició IUPAC només pot ser resolta al fixar les valències de l'hidrogen i el flúor com u, convenció que ha segut seguida ací.

== Valències dels elements ==
Les valències de la majoria dels elements es basen en el fluorur més alt conegut.<ref>http://www.webelements.com/.</ref>

== Atres crítiques al concepte de valència ==
*La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s).
*El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de flúor, mentres que la valència del liti és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.

== Enllaços externs ==
*[http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencias (Espanyol)]

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|es|Valencia_(química)}}

[[Categoria:Propietats químiques]]

Ernst Mayr

2017-06-01T19:49:49Z

Zigurat:

[[Image:Ernst Mayr PLoS.jpg|thumb|250px|Ernst Mayr en 1994]]
'''Ernst Walter Mayr''' ([[Kempten]], [[Alemanya]]; [[5 de juliol]] de [[1904]] – Bedford, [[Massachusetts]], [[Estats Units]]; [[3 de febrer]] de [[2005]]) fon un dels més notables [[biologia evolutiva|biòlecs evolutius]] del [[sigle XX]]. Fon, ademés un [[taxonomia|taxònom]] en molt de renom, explorador dels tròpics, [[ornitologia|ornitòlec]], [[història de la ciència|historiador de la ciència]] i [[naturaliste]]. La seua obra contribuí a la revolució conceptual que portà a la síntesis moderna de la [[teoria de l'evolució]] i al desenroll del concepte biològic d'[[espècie]].

== Obres ==

=== Llibres ===

* 1942 ''Systematics and the Origin of Species''. Columbia University Press. New York. ISBN 0-674-86250-3
* 1953 con E G Linsley y R L Usinger. ''Methods and Principles of Systematica Zoology''. McGraw-Hill, New York. 328 pàgs.
* 1963 ''Animal Species and Evolution''. Harvard University Press. ISBN 0-674-03750-2
* 1970 ''Populations, Species and Evolution''. Harvard University Press. ISBN 0-674-69013-3
* 1976 ''Evolution and the Diversity of Life: Selected Essays''. Harvard University Press. ISBN 0-674-27105-X
* 1982 ''The Growth of Biological Thought: Diversity, Evolution and Inheritance''. Harvard University Press. ISBN 0-674-36446-5
* 1988 ''Toward a New Philosophy of Biology: Observations of an Evolutionist''. Harvard University Press. ISBN 0-674-89666-1
* 1991 con P Ashlock ''Principles of Systematic Zoology'' revised ed. McGraw-Hill, NY. ISBN 0-07-041144-1
* 1991 ''One Long Argument: Charles Darwin and the Genesis of Modern Evolutionary Thought''. Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts. ISBN 0-674-63906-5
* 1997 ''This is Biology: The Science of the Living World''. Harvard University Press. ISBN 0-674-88469-8
* 2001 con [[Jared Diamond]]. ''Birds of Northern Melanesia: Speciation, Ecology and Biogeography''. Oxford University Press, NY. ISBN 0-19-514170-9
* 2001 ''What Evolution Is''. Basic Books. New York. ISBN 0-465-04426-3
* 2004 ''What makes biology unique? Considerations on the Autonomy of a Scientific Discipline''. Cambridge University Press. New York. ISBN 0-521-84114-3

=== Artículs ===
* 1923 "Die Kolbenente (''Nyroca rufina'') auf dem Durchzuge in Sachsen". ''Ornithologische Monatsberichte'' 31:135-136
* 1923 "Der Zwergfliegenschapper bei Greifswald". ''Ornithologische Monatsberichte'' 31:136
* 1926 "Die Ausbreitung des Girlitz (''Serinus canaria serinus'' L.) Ein Beitrag zur Tiergeographie". ''J. fur Ornithologie'' 74:571-671
* 1927 "Die Schneefinken (Gattungen ''Montifringilla'' und ''Leucosticte'')" ''J. für Ornithologie'' 75:596-619
* 1929 with W Meise. ''Zeitschriftenverzeichnis des Museums fur Naturkunde Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin'' 14:1-187
* 1930 (by [[Ernst Hartert]]) "List of birds collected by Ernst Mayr". ''Ornithologische Monatsberichte'' 36:27-128
* 1930 "My Dutch New Guinea Expedition". 1928. ''Ornithologische Monatsberichte'' 36:20-26
* 1931 ''Die Vogel des Saurwagedund Herzoggebirges (NO Neuginea) Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin'' 17:639-723
* 1931 "Birds collected during the Whitney South Sea Expedition. XII Notes on ''Halcyon chloris'' and some of its subspecies". ''American Museum Novitates'' no 469
* 1932 [http://web.archive.org/web/http://www.naturalhistorymag.com/editors_pick/1932_01-02_pick.html "A tenderfoot explorer in New Guinea"] ''Natural History'' 32:83-97
* 1935 "Bernard Altum and the territory theory". ''Proceedings of the Linnaean Society of New York'' 45, 46:24-38
* 1940 "Speciation phenomena in birds". ''American Naturalist'' 74:249-278
* 1941 "Borders and subdivision of the Polynesian region as based on our knowledge of the distribution of birds". ''Proceedings of the 6th Pacific Scientific Congress'' 4:191-195
* 1941 "The origin and history of the bird fauna of Polynesia". ''Proceedings of the 6th Pacific Scientific Congress'' 4:197-216
* 1943 "A journey to the Solomons". ''Natural History'' 52:30-37,48
* 1944 "Wallace's Line in the light of recent zoogeographics studies". ''Quarterly Review of Biology'' 19:1-14
* 1944 "The birds of Timor and Sumba". ''Bulletin of the American Museum of Natural History'' 83:123-194
* 1944 "Timor and the colonization of Australia by birds". ''Emu'' 44:113-130
* 1946 [http://www.wku.edu/~smithch/biogeog/MAYR946B.htm "History of the North American bird fauna"] ''Wilson Bulletin'' 58:3-41
* 1946 "The naturalist in Leidy's time and today". ''Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia'' 98:271-276
* 1947 "Ecological factors in speciation". ''Evolution'' 1:263-288
* 1948 "The new Sanford Hall". ''Natural History'' 57:248-254
* 1950 ''The role of the antennae in the mating behavior of female Drosophila''. Evolution 4:149-154
* 1951 ''Introduction and Conclusion. Pages 85,255-258 in The problem of land connections across the South Atlantic with special reference to the Mesozoic''. Bulletin of the American Museum of Natural History 99:79-258
* 1951 with [[Dean Amadon]], "A classification of recent birds". ''American Museum Novitates'' no. 1496
* 1954 "Changes in genetic environment and evolution". Pages 157-180 in ''Evolution as a Process'' (J Huxley, A C Hardy and E B Ford Eds) Allen and Unwin. London
* 1955 "Karl Jordan's contribution to current concepts in systematics and evolution". ''Transactions of the Royal Entomological Society of London'' 107:45-66
* 1956 with C B Rosen. "Geographic variation and hybridization in populations of Bahama snails (''Cerion'')". ''American Museum Novitates'' no 1806.
* 1957 "Species concepts and definitions". Pages 371-388 in ''The Species Problem'' (E. Mayr ed). AAAS, Washington DC.
* 1959 "The emergence of evolutionary novelties". Pages 349-380 in ''The Evolution of Life: Evolution after Darwin, vol 1'' (S. Tax, ed) University of Chicago.
* 1959 "Darwin and the evolutionary theory in Biology". Pages 1-10 in ''Evolution and Anthropology: A Centennial Appraisal'' (B J Meggers, Ed) The Anthropological Society of Washington, Washington DC.
* 1959 "Agassiz, Darwin, and Evolution". ''Harvard Library Bulletin''. 13:165-194
* 1961 "Cause and effect in biology: Kinds of causes, predictability, and teleology are viewed by a practicing biologist". ''Science'' 134:1501-1506
* 1962 "Accident or design: The paradox of evolution". Pages 1-14 in ''The Evolution of Living Organisms'' (G W Leeper, Ed) Melbourne University Press.
* 1964 Introduction, Bibliography and Subject Pages vii-xxviii, 491-513 in ''On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, by Charles Darwin''. A Facsimile of the First Edition. Harvard University Press.
* 1965 ''Comments. In Proceedings of the Boston Colloguium for the Philosophy of Science, 1962-1964''. Boston Studies in the Philosophy of Science 2:151-156
* 1969 ''Discussion: Footnotes on the philosophy of biology''. Philosophy of Science 36:197-202
* 1972 ''Continental drift and the history of the Australian bird fauna''. Emu 72:26-28
* 1972 ''Geography and ecology as faunal determinants''. Pages 549-561 in Proceedings XVth International Ornithological Congress (K H Voous, Ed) E J Brill, Leiden, The Netherlands
* 1972 ''Lamarck revisited''. J. of the History of Biology. 5:55-94
* 1974 ''[http://faculty.washington.edu/lynnhank/Mayr3.pdf Teleological and teleonomic: A new analysis]''. Boston studies in the Philosophy of Science 14:91-117
* 1978 ''Tenure: A sacred cow?'' Sci. 199:1293
* 1980 ''How I became a Darwinian, pp. 413-423 in The Evolutionary Synthesis'' (E Mayr and W Provine, Eds) Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts.
* 1980 with W B Provine, Eds. ''The Evolutionary Synthesis''. Harvard University Press.
* 1981 ''Evolutionary biology. Pages 147-162 in The Joys of Research'' (W. Shripshire Jr, Ed.) Smithsonian Institution Press.
* 1984 ''Evolution and ethics. Pages 35-46 in Darwin, Mars and Freud: Their influence on Moral Theory'' (A L Caplan and B Jennings, Eds.) Plenum Press, New York
* 1985. Darwin's five theories of evolution. In D. Kohn, ed., ''The Darwinian Heritage'', Princeton NJ: Princeton University Press, pp. 755-772
* 1985. How biology differs from the physical sciences. In D. J. Depew and B H Weber, eds., ''Evolution at a Crossroads: The New Biology and the New Philosophy of Science'', Cambridge MA: The MIT Press, pp. 43-63
* 1988. The why and how of species. ''Biology and Philosophy'' 3:431-441
* 1992. The idea of teleology. ''J. of the History of Ideas'' 53:117-135
* 1994. with W.J. Bock. Provisional classifications v. standard avian sequences: heurisitics and communication in ornithology. ''Ibis'' 136:12-18
* 1996. [http://web.archive.org/web/http://www.aaas.org/spp/dser/03_Areas/evolution/perspectives/Mayr_1996_june.shtml What is a species, and what is not?] ''Philosophy of Science'' 63 (junio): 262-277.
* 1996. [http://web.archive.org/20061013202832/www.evolutionary.tripod.com/mayr_quar-rev_71_97-106.pdf The autonomy of biology: the position of biology among the sciences]. ''Quarterly Review of Biology'' 71:97-106
* 1997. [http://www.pnas.org/cgi/content/full/94/6/2091 The objects of selection] ''Proc. Natl. Acad. Sci. USA'' 94 (March): 2091-94.
* 1999. [http://web.archive.org/web/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/e36_2/darwin_influence.htm Darwin's influence on modern thought] Crafoord Prize lecture, 23 de septiembre 1999
* 2000. [http://www.stephenjaygould.org/library/mayr_biology21st.html Biology in the Twenty-First Century] ''Bioscience'' 50 (oct. 2000): 895-897.
* 2001. [http://www.aps-pub.com/proceedings/1454/409.pdf The philosophical foundations of Darwinism] ''Proc. of the American Philosophical Society'' 145:488-495
* 2002. with Walter J Bock. Classifications and other ordering systems. ''Zeitschrift Zool. Syst. Evolut-Forsch''. 40:1-25

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ernst Mayr}}

[[Categoria:Biòlecs]]
[[Categoria:Biografies]]

Ernst Mayr

2017-06-01T19:48:36Z

Zigurat:

[[Image:Ernst Mayr PLoS.jpg|thumb|250px|Ernst Mayr en 1994]]
'''Ernst Walter Mayr''' ([[Kempten]], [[Alemanya]]; [[5 de juliol]] de [[1904]] – Bedford, [[Massachusetts]], [[Estats Units]]; [[3 de febrer]] de [[2005]]) fon un dels més notables [[biologia evolutiva|biòlecs evolutius]] del [[sigle XX]]. Fon, ademés un [[taxonomia|taxònom]] en molt de renom, explorador dels tròpics, [[ornitologia|ornitòlec]], [[història de la ciència|historiador de la ciència]] i [[naturalista]]. La seua obra contribuí a la revolució conceptual que portà a la síntesis moderna de la [[teoria de l'evolució]] i al desenroll del concepte biològic d'[[espècie]].

== Obres ==

=== Llibres ===

* 1942 ''Systematics and the Origin of Species''. Columbia University Press. New York. ISBN 0-674-86250-3
* 1953 con E G Linsley y R L Usinger. ''Methods and Principles of Systematica Zoology''. McGraw-Hill, New York. 328 pàgs.
* 1963 ''Animal Species and Evolution''. Harvard University Press. ISBN 0-674-03750-2
* 1970 ''Populations, Species and Evolution''. Harvard University Press. ISBN 0-674-69013-3
* 1976 ''Evolution and the Diversity of Life: Selected Essays''. Harvard University Press. ISBN 0-674-27105-X
* 1982 ''The Growth of Biological Thought: Diversity, Evolution and Inheritance''. Harvard University Press. ISBN 0-674-36446-5
* 1988 ''Toward a New Philosophy of Biology: Observations of an Evolutionist''. Harvard University Press. ISBN 0-674-89666-1
* 1991 con P Ashlock ''Principles of Systematic Zoology'' revised ed. McGraw-Hill, NY. ISBN 0-07-041144-1
* 1991 ''One Long Argument: Charles Darwin and the Genesis of Modern Evolutionary Thought''. Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts. ISBN 0-674-63906-5
* 1997 ''This is Biology: The Science of the Living World''. Harvard University Press. ISBN 0-674-88469-8
* 2001 con [[Jared Diamond]]. ''Birds of Northern Melanesia: Speciation, Ecology and Biogeography''. Oxford University Press, NY. ISBN 0-19-514170-9
* 2001 ''What Evolution Is''. Basic Books. New York. ISBN 0-465-04426-3
* 2004 ''What makes biology unique? Considerations on the Autonomy of a Scientific Discipline''. Cambridge University Press. New York. ISBN 0-521-84114-3

=== Artículs ===
* 1923 "Die Kolbenente (''Nyroca rufina'') auf dem Durchzuge in Sachsen". ''Ornithologische Monatsberichte'' 31:135-136
* 1923 "Der Zwergfliegenschapper bei Greifswald". ''Ornithologische Monatsberichte'' 31:136
* 1926 "Die Ausbreitung des Girlitz (''Serinus canaria serinus'' L.) Ein Beitrag zur Tiergeographie". ''J. fur Ornithologie'' 74:571-671
* 1927 "Die Schneefinken (Gattungen ''Montifringilla'' und ''Leucosticte'')" ''J. für Ornithologie'' 75:596-619
* 1929 with W Meise. ''Zeitschriftenverzeichnis des Museums fur Naturkunde Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin'' 14:1-187
* 1930 (by [[Ernst Hartert]]) "List of birds collected by Ernst Mayr". ''Ornithologische Monatsberichte'' 36:27-128
* 1930 "My Dutch New Guinea Expedition". 1928. ''Ornithologische Monatsberichte'' 36:20-26
* 1931 ''Die Vogel des Saurwagedund Herzoggebirges (NO Neuginea) Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin'' 17:639-723
* 1931 "Birds collected during the Whitney South Sea Expedition. XII Notes on ''Halcyon chloris'' and some of its subspecies". ''American Museum Novitates'' no 469
* 1932 [http://web.archive.org/web/http://www.naturalhistorymag.com/editors_pick/1932_01-02_pick.html "A tenderfoot explorer in New Guinea"] ''Natural History'' 32:83-97
* 1935 "Bernard Altum and the territory theory". ''Proceedings of the Linnaean Society of New York'' 45, 46:24-38
* 1940 "Speciation phenomena in birds". ''American Naturalist'' 74:249-278
* 1941 "Borders and subdivision of the Polynesian region as based on our knowledge of the distribution of birds". ''Proceedings of the 6th Pacific Scientific Congress'' 4:191-195
* 1941 "The origin and history of the bird fauna of Polynesia". ''Proceedings of the 6th Pacific Scientific Congress'' 4:197-216
* 1943 "A journey to the Solomons". ''Natural History'' 52:30-37,48
* 1944 "Wallace's Line in the light of recent zoogeographics studies". ''Quarterly Review of Biology'' 19:1-14
* 1944 "The birds of Timor and Sumba". ''Bulletin of the American Museum of Natural History'' 83:123-194
* 1944 "Timor and the colonization of Australia by birds". ''Emu'' 44:113-130
* 1946 [http://www.wku.edu/~smithch/biogeog/MAYR946B.htm "History of the North American bird fauna"] ''Wilson Bulletin'' 58:3-41
* 1946 "The naturalist in Leidy's time and today". ''Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia'' 98:271-276
* 1947 "Ecological factors in speciation". ''Evolution'' 1:263-288
* 1948 "The new Sanford Hall". ''Natural History'' 57:248-254
* 1950 ''The role of the antennae in the mating behavior of female Drosophila''. Evolution 4:149-154
* 1951 ''Introduction and Conclusion. Pages 85,255-258 in The problem of land connections across the South Atlantic with special reference to the Mesozoic''. Bulletin of the American Museum of Natural History 99:79-258
* 1951 with [[Dean Amadon]], "A classification of recent birds". ''American Museum Novitates'' no. 1496
* 1954 "Changes in genetic environment and evolution". Pages 157-180 in ''Evolution as a Process'' (J Huxley, A C Hardy and E B Ford Eds) Allen and Unwin. London
* 1955 "Karl Jordan's contribution to current concepts in systematics and evolution". ''Transactions of the Royal Entomological Society of London'' 107:45-66
* 1956 with C B Rosen. "Geographic variation and hybridization in populations of Bahama snails (''Cerion'')". ''American Museum Novitates'' no 1806.
* 1957 "Species concepts and definitions". Pages 371-388 in ''The Species Problem'' (E. Mayr ed). AAAS, Washington DC.
* 1959 "The emergence of evolutionary novelties". Pages 349-380 in ''The Evolution of Life: Evolution after Darwin, vol 1'' (S. Tax, ed) University of Chicago.
* 1959 "Darwin and the evolutionary theory in Biology". Pages 1-10 in ''Evolution and Anthropology: A Centennial Appraisal'' (B J Meggers, Ed) The Anthropological Society of Washington, Washington DC.
* 1959 "Agassiz, Darwin, and Evolution". ''Harvard Library Bulletin''. 13:165-194
* 1961 "Cause and effect in biology: Kinds of causes, predictability, and teleology are viewed by a practicing biologist". ''Science'' 134:1501-1506
* 1962 "Accident or design: The paradox of evolution". Pages 1-14 in ''The Evolution of Living Organisms'' (G W Leeper, Ed) Melbourne University Press.
* 1964 Introduction, Bibliography and Subject Pages vii-xxviii, 491-513 in ''On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, by Charles Darwin''. A Facsimile of the First Edition. Harvard University Press.
* 1965 ''Comments. In Proceedings of the Boston Colloguium for the Philosophy of Science, 1962-1964''. Boston Studies in the Philosophy of Science 2:151-156
* 1969 ''Discussion: Footnotes on the philosophy of biology''. Philosophy of Science 36:197-202
* 1972 ''Continental drift and the history of the Australian bird fauna''. Emu 72:26-28
* 1972 ''Geography and ecology as faunal determinants''. Pages 549-561 in Proceedings XVth International Ornithological Congress (K H Voous, Ed) E J Brill, Leiden, The Netherlands
* 1972 ''Lamarck revisited''. J. of the History of Biology. 5:55-94
* 1974 ''[http://faculty.washington.edu/lynnhank/Mayr3.pdf Teleological and teleonomic: A new analysis]''. Boston studies in the Philosophy of Science 14:91-117
* 1978 ''Tenure: A sacred cow?'' Sci. 199:1293
* 1980 ''How I became a Darwinian, pp. 413-423 in The Evolutionary Synthesis'' (E Mayr and W Provine, Eds) Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts.
* 1980 with W B Provine, Eds. ''The Evolutionary Synthesis''. Harvard University Press.
* 1981 ''Evolutionary biology. Pages 147-162 in The Joys of Research'' (W. Shripshire Jr, Ed.) Smithsonian Institution Press.
* 1984 ''Evolution and ethics. Pages 35-46 in Darwin, Mars and Freud: Their influence on Moral Theory'' (A L Caplan and B Jennings, Eds.) Plenum Press, New York
* 1985. Darwin's five theories of evolution. In D. Kohn, ed., ''The Darwinian Heritage'', Princeton NJ: Princeton University Press, pp. 755-772
* 1985. How biology differs from the physical sciences. In D. J. Depew and B H Weber, eds., ''Evolution at a Crossroads: The New Biology and the New Philosophy of Science'', Cambridge MA: The MIT Press, pp. 43-63
* 1988. The why and how of species. ''Biology and Philosophy'' 3:431-441
* 1992. The idea of teleology. ''J. of the History of Ideas'' 53:117-135
* 1994. with W.J. Bock. Provisional classifications v. standard avian sequences: heurisitics and communication in ornithology. ''Ibis'' 136:12-18
* 1996. [http://web.archive.org/web/http://www.aaas.org/spp/dser/03_Areas/evolution/perspectives/Mayr_1996_june.shtml What is a species, and what is not?] ''Philosophy of Science'' 63 (junio): 262-277.
* 1996. [http://web.archive.org/20061013202832/www.evolutionary.tripod.com/mayr_quar-rev_71_97-106.pdf The autonomy of biology: the position of biology among the sciences]. ''Quarterly Review of Biology'' 71:97-106
* 1997. [http://www.pnas.org/cgi/content/full/94/6/2091 The objects of selection] ''Proc. Natl. Acad. Sci. USA'' 94 (March): 2091-94.
* 1999. [http://web.archive.org/web/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/e36_2/darwin_influence.htm Darwin's influence on modern thought] Crafoord Prize lecture, 23 de septiembre 1999
* 2000. [http://www.stephenjaygould.org/library/mayr_biology21st.html Biology in the Twenty-First Century] ''Bioscience'' 50 (oct. 2000): 895-897.
* 2001. [http://www.aps-pub.com/proceedings/1454/409.pdf The philosophical foundations of Darwinism] ''Proc. of the American Philosophical Society'' 145:488-495
* 2002. with Walter J Bock. Classifications and other ordering systems. ''Zeitschrift Zool. Syst. Evolut-Forsch''. 40:1-25

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ernst Mayr}}

[[Categoria:Biòlecs]]
[[Categoria:Biografies]]

Fogueres de Sant Joan

2017-06-01T18:26:24Z

Zigurat: Desfeta la revisió 120353 de 84.120.153.35 (disc.)

[[Image:Fogueres_de_sant_joan.jpg|thumb|250px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]
Les '''Fogueres de Sant Joan''' és la forma en la que se celebra en [[Alacant]] ([[Comunitat Valenciana]]) la [[Nit de Sant Joan]]. Són les festes oficials de la ciutat i se celebren del 20 al [[24 de juny]].

Estan declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1983]]<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1983-29100 BOE nº269 de 10 de novembre de 1983]. ''BOE''.</ref> i [[Be d'Interés Cultural (Espanya)|Be d'Interés Cultural Immaterial]] des de 2014.<ref>[http://www.diarioinformacion.com/alicante/2015/01/23/hogueras-son-interes-cultural/1591119.html «Las Hogueras son ya Bien de Interés Cultural»]. ''Diario Información''</ref> Els seus orígens són remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor [[José María Py]].

Ademés de en la ciutat d'[[Alacant]], se celebra la festa de fogueres en atres localitats valencianes com [[Elda]], [[Benidorm]] o [[Sant Joan d'Alacant]].

== Celebració ==

En el pregó, que té lloc el dia [[19 de juny]], es donen per inicien els festejos. El [[20 de juny]] es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en [[ninot]]s artístics, pareguts als de les [[falles]] de Valéncia,<ref>{{DGLV|Foguera}}</ref> que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des del cerro de la [[montanya Benacantil]], on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
[[Archiu:Mascletaluceros.jpg|thumb|230px|[[Mascletà]] en la [[plaça dels Estels]]]]

Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, [[mascletà|mascletades]], actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]], triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils.

Les Fogueres es cremen en [[Alacant]] la nit del [[24 de juny]], l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el restant d'[[Espanya]]. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del [[fòc]] mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.

== Història ==

Esta festa es remonta als temps en qué els llauradors alacantins celebraven el dia més llarc de l'any per a les recolecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció dels mals. Esta tradició pronte es va estendre a la ciutat d'Alacant, llavors, l'alcalde va manar comunicar un bando en qué posava:

:"...que no s'encenguen fogueres en els carrers, ni menys es disparen tirs ni coets en la nit de Sant Joan i successives, baix multa de 20 a 100 reals."

Pero en [[1881]], una desorientació de l'ajuntament, va fer que no es publicara el bando. Aprofitant açò, els veïns d'Alacant es varen agrupar per carrers instituint "festes de carrer", en els que hi havia jocs, música i varen començar a crear-se els primers [[ninots]] que figuraven a alguna persona a qui li la criticava. I en [[1928]], es produïx la primera festa oficial de la ciutat d'Alacant, en la que destacava la figura de José María Py, principal difusor de les Fogueres i que deya:

:"Les Fogueres d'Alacant són ben conegudes per la seua tradició des de temps remots, deuríem els alacantins donar-los eixe mateix caràcter que s'ha donat a les Falles valencianes."

Esta idea encaminada a atraure el turisme, igual que en [[Valéncia]], va fer que s'organisara, eixe mateix any, les primeres Fogueres de Sant Joan, permeses per l'Ajuntament, a image i semblança de les [[Falles|Falles de Valéncia]]. A partir de [[1932]], les comissions varen crear la màxima representació en esta festa; La Bellea del Fòc, càrrec màxim en cada comissió i que es tria anualment.

Les últimes fogueres en el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] es varen celebrar en [[1936]] recuperant-se en [[1939]] en la ''[[plantà]] '' d'una sola foguera. A partir de [[1940]] la festa tornaria a despegar.

== Vore també ==
* [[Nit de Sant Joan]]
*[[Falles]]
*[[Fallera Major de Valéncia]]
*[[Cremà]]
*[[Plantà]]
*[[Despertà]]
*[[Ninot]]
*[[Mascletà]]
*[[Traca]]
*[[Fòc d'artifici]]
*[[Bellea del Fòc]]

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Fogueres de Sant Joan a Alacant}}
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/bellea_del_foc Informe sobre l'us de l'expresió "Bellea del Fòc"]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)

[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alacant]]

Revista Valéncia és notícia

2017-05-22T20:04:11Z

Zigurat:

[[Image: Revista VALENCIA ES NOTICIA.jpg|right|thumb|Eixemplar de la revista ratpenatista ''Valéncia és notícia'']]

La revista '''Valéncia és notícia''' fon una publicació mensual de l'associació valencianista [[Lo Rat Penat]], dirigida per [[Josep Puchades]] i naixcuda en [[maig]] de [[2005]].

Esta publicació comprenía des d'artículs culturals i d'opinió a temes polítics i entrevistes a personages populars i del [[valencianisme]].

[[Categoria:Valencianisme]]

Orso polar

2017-05-21T20:53:43Z

Zigurat:

{{Ficha de taxó
| color =
| textcolor = black
| nom = Orso polar
| image = Polar bear with young - ANWR.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| ordo = [[Carnivora]]
| familia = [[Ursidae]]
| genus = ''[[Ursus]] ''
| species = '''''U. maritimus''''' [[Constantine John Phipps|Phipps]], [[1774]]
| mapa = Cypron-Range Ursus maritimus.svg
| llegenda_mapa = Distribució de l'orso polar
}}

L''''orso polar''' o '''orso blanc''' ('''''Ursus maritimus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[úrsits]].<ref name = MSW3>Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors) (2005). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed) (ed.): [http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000987 «Ursus maritimus»] ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Quan l'especie fon descrita s'identificaren dos [[subespècie]]s: ''Ursus maritimus maritimus'' (Constantine J. Phipps en 1774) i ''Ursus maritimus marinus'' ([[Peter Simon Pallas]] en 1776).<ref>Rice, Dale W. (1998). Marine Mammals of the World: Systematics and Distribution. Special Publications of the Society for Marine Mammals 4. Lawrence, Kansas: The Society for Marine Mammalogy. ISBN 1-891276-03-4.</ref> Estes supespècies actualment no tenen validea.<ref name = MSW3/>

Habita en l'[[oceà Àrtic]], i se troba en [[Canadà]], [[Groenlàndia]], [[Noruega]], [[Rússia]], [[Alaska]] y les illes de [[Svalbard]] y [[Jan Mayen]].<ref name = iucn>Schliebe, S., Wiig, Ø., Derocher, A. & Lunn, N. (IUCN SSC Polar Bear Specialist Group) 2008. [http://www.iucnredlist.org/details/22823/0 ''Ursus maritimus'']. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.2. <www.iucnredlist.org>. Consultat el 23 de setembre 2014.</ref>

El seu estat de conservació es considera com '''vulnerable'''.<ref name = iucn/>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ursus_maritimus Orso polar]'''
* [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Ursus_maritimus Orso polar]'''

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Mamífers]]
[[Categoria:Úrsits]]
[[Categoria:Àrtic]]

Zona de conservació del Ngorongoro

2017-05-21T20:16:20Z

Zigurat:

{{Infotaula espai natural
| color =
| textcolor = white
| nom = Zona de conservació del Ngorongoro
| atres noms =
| image = Ngorongoro Spitzmaulnashorn edit1.jpg
| image_width =
| llegenda = [[Rinoceront negre]] en el Ngorongoro
| país = [[Tanzania]]
| divisió administrativa=
| coordenades = 3°11′14″S 35°32′27″E
| administració = Tanzania National Parks Authority
| grau protecció =
| data creació = 1959
| visitants = 500.000 a l'any<ref>[http://dailynews.co.tz/index.php/local-news/8757-dar-registers-three-wonders "Dar registers "three wonders"".] Daily News (Tanzania).</ref>
| superfície = 8.292 km²
| web = [http://www.ngorongorocrater.org/ www.ngorongorocrater.org]
}}

La '''Zona de conservació del Ngorongoro''' (en [[anglés]] Ngorongoro Conservation Area) és una zona protegida situada a 180 km a l'oest de la ciutat d'[[Arusha]], en les terres altes [[volcà]]niques de [[Tanzania]]. La delimitació de la zona de conservació va a lo llarc de la frontera del Distrit de Ngorongoro. Dins se troba el cràter del Ngorongoro, una gran caldera volcànica.

La zona protegida cobrix una extensió de 8.288 km², aproximadament la superficie de la [[província de Valladolit]]. Està situada en les coordenades 3°11′14″S 35°32′27″E.

== Història ==
Els [[massai]] aplegaren al Ngorongoro en el [[sigle XIX]].<ref>Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 pàgines 197, 198. ISBN 1-84162-146-3</ref> Fon declarat zona de conservació en [[1959]] en el moment en que separà del [[Parc Nacional del Serengueti]]. La zona se convertí en [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]] en [[1979]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/news/641 World Heritage Committee inscribes Ngorongoro Conservation Area (Tanzania) as Cultural World Heritage Site]</ref> El [[31 de juliol]] de [[2010]] fon catalogada com patrimoni mixt, natural i cultural, estenent la zona de protecció als vestigis arqueològics que s'han localisat dins del parc que inclouen chafades i restants d'''[[Homo habilis]]''.

[[Image:Ngorongoro Crater Panorama.jpg|thumb|center|800px|<center>Vista panoràmica del cràter del Ngorongoro</center>]]

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ngorongoro Zona de conservació del Ngorongoro]'''
* [http://whc.unesco.org/en/list/39 La Zona de conservació del Ngorongoro en la web de l’UNESCO]

[[Categoria:Parcs nacionals]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
[[Categoria:Tanzania]]