https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&user=Joan85&feedformat=atomL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [es]2024-03-28T08:37:16ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.35.2https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geografia_de_la_Comunitat_Valenciana&diff=62927Geografia de la Comunitat Valenciana2013-06-14T21:37:55Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>La Comunitat Valenciana també nomenada '''Regne de Valéncia''', és una comunitat autònoma d'[[Espanya]] situada al est de la [[Península Ibèrica]], en el llitoral del [[Mar Mediterràneu]]. En 23.255 km2, és l'octava comunitat d'Espanya per superfície i representa el 4,60% de l'extensió de l'estat.<br />
<br />
Lo Regne, estret i allargat, s'estén entre el [[riu Sénia]] ([[Vinaròs]]) i [[Pilar de l'Horadada]], un poc més al sur del [[riu Segura]], en una delimitació terrestre de 840 km i una llongitut de costa de 518 km. Ademés, les illes mediterrànees de les [[Columbretes]] i [[Tabarca]] pertanyen també a la Comunitat Valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' en l'extrem nort, 37º 51' en l'extrem sur, 0º 31' E en l'extrem oriental i 1º 32' W en l'extrem occidental.<br />
<br />
<br />
== Relleu ==<br />
[[Image:Image satelit regne de valencia.jpg|thumb|right|250px|Image presa per satèlit del Regne de Valéncia]]<br />
Les montanyes ocupen la major part del Regne, deixant solament una estreta franja llitoral per a les planures que, ademés, sols s'amplien en l'extrem nort (planura de Vinaròs), en la Plana de Castelló, en l'Horta de Valéncia i en l'extrem sur (Baix Segura). En el rest de la costa, les montanyes es troben a curta distància de la llínea llitoral.<br />
<br />
D'una visió de conjunt, lo regne de Valéncia és la zona de contacte i final de dos grans serres peninsulars: el [[Sistema Ibèric]] pel nort i el [[Sistema Bètic]] pel sur. Estos dos sistemes delimiten, a nivell peninsular, dos grans unitats interiors: [[Depressió de l'Ebre]] i la Submeseta sur; esta última s'adinsa en el territori autonòmic provocant el dit altiplà de Requena-Utiel. El contacte entre els sistemes Ibèric i Bètic se produïx al sur del [[riu Xúquer]], en la dita falla sur-valenciana.<br />
<br />
=== Sector Ibèric ===<br />
[[Image:Horta_de_Val%C3%A8ncia_(foto_sat%C3%A8l%C2%B7lit).jpg|thumb|right|250px|Horta de Valéncia vista per satèlit]]<br />
El sistema Ibèric desplega les seues estribacions montanyoses cap al Mediterràneu en el sector septentrional de la Comunitat Valenciana. El sistema se veu interferit i dislocat per atres tres accidents del terreny: les Cordilleres costeres catalanes, que l'afecta en l'extrem més al nort; la depressió del Golf de Valéncia, al sur; i les serres Bètiques, al suroest. Estes interferències mostren unes serres molt afectades per fractures paraleles a la costa, lo que se traduïx en que l'orientació típicament ibèrica siga nítida solament en casos aïllats (serres d'Espadà i Calderona).<br />
<br />
El relleu d'este sector no és pròpiament resultat plegaments alpins, sino d'esforços distensius, aparellats pel afonament de la fosa balear i la formació del Golf de Valéncia, que obriren una série de valls, foyes i corredors.<br />
<br />
=== Depressió central valenciana i montanyes circumdants ===<br />
La depressió valenciana, situada immediatament al sur del sector ibèric, és la major planura llitoral de tota la conca mediterrànea ibèrica. Ací se concentra l'àrea metropolitana de Valéncia, la major aglomeració humana de la regió i la tercera d'Espanya (després de Madrit i Barcelona).<br />
<br />
=== Sector Bètic ===<br />
El sector de cordilleres i valls bètiques comença al sur de la denominada falla sur-valenciana, que arranca propet del mar a l'altura de [[Xeresa]], passant per les serres de Buixcarró en [[Barig]] i per la Serra Grossa fins a terres d'[[Almansa]].<br />
<br />
Els plegaments que en este sector trobem, que també se produïren durant el paroxisme alpí, son d'edats més jóvens que els que trobem en el sector ibèric. Per tant, els relleus són escarpats i en caps no tant plans, valls més profundes i major activitat sísmica.<br />
<br />
Els relleus mostren una clara alineació estructural (SO-NE) imposta per plegaments i falles, aixina com la naturalea de les roques que serà més o manco resistent a l'erosió. Les roques més dures calcàrees, dolomies i algunes arenisques sobre les serres més elevades (Benicadell, Serrella, Aitana, Puig Campana, Ifach). En canvi, les argiles i margues estan presents en els fondos de les valls i zones deprimides en general.<br />
<br />
== Clima ==<br />
El clima de la Comunitat Valenciana és mediterràneu. La major part del territori valencià presenta un clima mediterràneu típic, encara que en el centre i el sur de les comarques alacantines presenten un clima mediterràneu sec (en un regim de pluges molt escàs a lo llarc de la major part de l'any) i en algunes zones de l'interior es troba un clima mediterràneu continentalisat.<br />
<br />
L'efecte suavisant del mar Mediterràneu s'estén a tot el territori valencià, ya que tota la Comunitat Valenciana (excepte el Racó d'Ademús) es troben a manco de 100 km. de la costa.<br />
<br />
== Hidrografia ==<br />
* [[Riu Xúquer]]<br />
* [[Riu Segura]]<br />
* [[Riu Túria]]<br />
* [[Riu Millars]]<br />
* [[Riu Vinalopó]]<br />
* [[Riu Palància]] <br />
<br />
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]<br />
{{Regne de Valéncia}}</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_espanyol&diff=62926Idioma espanyol2013-06-14T21:36:29Z<p>Joan85: /* Enllaços Externs */</p>
<hr />
<div>{{ortografia}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Espanyol o Castellà<br />
|nomnatiu=Español o castellano<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref><br /><br />
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref><br /><br />
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref><br /><br />
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref><br /><br />
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref><br /><br />
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref><br /><br />
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref><br /><br />
[[Equador]],<br /><br />
[[El Salvador]],<br /><br />
[[Espanya]],<br /><br />
[[Guatemala]],<br /><br />
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref><br /><br />
[[Hondures]],<br /><br />
[[Mèxic]],<br /><br />
[[Nicaragua]],<br /><br />
[[Panamà]],<br /><br />
[[Paraguai]],<br /><br />
[[Perú]],<br /><br />
[[Puerto Rico]],<br /><br />
[[República Dominicana]],<br /><br />
[[Uruguai]] y<br /><br />
[[Veneçuela]].<br /><br />
De manera minoritària:<br /><br />
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref><br /><br />
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]] ''.</ref><br /><br />
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]] ''.</ref><br /><br />
[[Filipines]],<br /><br />
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref><br /><br />
[[Marroc]],<br /><br />
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref><br /><br />
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].<br />
|regió=<br />
|parlants= 450 a 500 millons de persones <br />
|parlantsnatius= 400 millons de persones<br />
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas<br />
|rank= 2.º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]]<br /><br />
&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romance|Romance]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Espanyol / Castellà'''<br />
|nació=<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]<br />
|iso1=es<br />
|iso2=spa<br />
|iso3=spa<br />
|sil=SPN<br />
|mapa=<br />
}}<br />
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.<br />
<br />
El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint <br />
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.<br />
<br />
== Orige i Nom ==<br />
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.<br />
<br />
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".<br />
<br />
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de [[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estreig de Magallanes]].<br />
<br />
<br />
=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===<br />
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.<br />
<br />
Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.<br />
<br />
Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.<br />
<br />
En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]<br />
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.<br />
<br />
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.<br />
<br />
El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.<br />
<br />
El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.<br />
<br />
== Distribució Geogràfica ==<br />
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze països en Amèrica, ademés de en Espanya i en [[Guinea Equatorial]], pero se parla en els cinc continents.<br />
<br />
=== Amèrica ===<br />
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).<br />
<br />
En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.<br />
<br />
=== Amèrica no Hispano-parlant ===<br />
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]<br />
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.<br />
<br />
El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".<br />
<br />
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.<br />
<br />
=== Europa ===<br />
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]<br />
El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).<br />
<br />
En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).<br />
<br />
=== Àsia ===<br />
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.<br />
<br />
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).<br />
<br />
=== Àfrica ===<br />
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).<br />
<br />
En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.<br />
<br />
Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.<br />
<br />
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.<br />
<br />
Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en països com [[Gabó]], [[Camerú]] i [[Nigèria]].<br />
<br />
=== Oceania ===<br />
Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]]. <br />
<br />
Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.<br />
<br />
En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.<br />
<br />
Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.<br />
<br />
=== Total de parlants per país ===<br />
Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.<br />
<br />
== Espanyol, un idioma en expansió ==<br />
En [[1994]] parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre [[1986]] i [[1990]] se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma que el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importància de l'idioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts països diferents, cosa que no succeïx en l'idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.<br />
<br />
== Varietats del espanyol ==<br />
[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]<br />
Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.<br />
<br />
Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.<br />
<br />
Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].<br />
<br />
Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
*http://www.rae.es<br />
*http://www.cervantes.es<br />
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_espanyol&diff=62925Idioma espanyol2013-06-14T21:36:03Z<p>Joan85: /* Enllaços Externs */</p>
<hr />
<div>{{ortografia}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Espanyol o Castellà<br />
|nomnatiu=Español o castellano<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref><br /><br />
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref><br /><br />
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref><br /><br />
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref><br /><br />
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref><br /><br />
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref><br /><br />
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref><br /><br />
[[Equador]],<br /><br />
[[El Salvador]],<br /><br />
[[Espanya]],<br /><br />
[[Guatemala]],<br /><br />
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref><br /><br />
[[Hondures]],<br /><br />
[[Mèxic]],<br /><br />
[[Nicaragua]],<br /><br />
[[Panamà]],<br /><br />
[[Paraguai]],<br /><br />
[[Perú]],<br /><br />
[[Puerto Rico]],<br /><br />
[[República Dominicana]],<br /><br />
[[Uruguai]] y<br /><br />
[[Veneçuela]].<br /><br />
De manera minoritària:<br /><br />
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref><br /><br />
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]] ''.</ref><br /><br />
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]] ''.</ref><br /><br />
[[Filipines]],<br /><br />
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref><br /><br />
[[Marroc]],<br /><br />
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref><br /><br />
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].<br />
|regió=<br />
|parlants= 450 a 500 millons de persones <br />
|parlantsnatius= 400 millons de persones<br />
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas<br />
|rank= 2.º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]]<br /><br />
&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romance|Romance]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Espanyol / Castellà'''<br />
|nació=<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]<br />
|iso1=es<br />
|iso2=spa<br />
|iso3=spa<br />
|sil=SPN<br />
|mapa=<br />
}}<br />
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.<br />
<br />
El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint <br />
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.<br />
<br />
== Orige i Nom ==<br />
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.<br />
<br />
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".<br />
<br />
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de [[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estreig de Magallanes]].<br />
<br />
<br />
=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===<br />
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.<br />
<br />
Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.<br />
<br />
Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.<br />
<br />
En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]<br />
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.<br />
<br />
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.<br />
<br />
El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.<br />
<br />
El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.<br />
<br />
== Distribució Geogràfica ==<br />
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze països en Amèrica, ademés de en Espanya i en [[Guinea Equatorial]], pero se parla en els cinc continents.<br />
<br />
=== Amèrica ===<br />
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).<br />
<br />
En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.<br />
<br />
=== Amèrica no Hispano-parlant ===<br />
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]<br />
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.<br />
<br />
El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".<br />
<br />
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.<br />
<br />
=== Europa ===<br />
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]<br />
El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).<br />
<br />
En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).<br />
<br />
=== Àsia ===<br />
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.<br />
<br />
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).<br />
<br />
=== Àfrica ===<br />
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).<br />
<br />
En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.<br />
<br />
Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.<br />
<br />
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.<br />
<br />
Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en països com [[Gabó]], [[Camerú]] i [[Nigèria]].<br />
<br />
=== Oceania ===<br />
Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]]. <br />
<br />
Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.<br />
<br />
En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.<br />
<br />
Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.<br />
<br />
=== Total de parlants per país ===<br />
Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.<br />
<br />
== Espanyol, un idioma en expansió ==<br />
En [[1994]] parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre [[1986]] i [[1990]] se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma que el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importància de l'idioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts països diferents, cosa que no succeïx en l'idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.<br />
<br />
== Varietats del espanyol ==<br />
[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]<br />
Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.<br />
<br />
Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.<br />
<br />
Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].<br />
<br />
Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
*http://www.cervantes.es<br />
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_espanyol&diff=62924Idioma espanyol2013-06-14T21:35:19Z<p>Joan85: /* Enllaços Externs */</p>
<hr />
<div>{{ortografia}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Espanyol o Castellà<br />
|nomnatiu=Español o castellano<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref><br /><br />
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref><br /><br />
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref><br /><br />
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref><br /><br />
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref><br /><br />
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref><br /><br />
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref><br /><br />
[[Equador]],<br /><br />
[[El Salvador]],<br /><br />
[[Espanya]],<br /><br />
[[Guatemala]],<br /><br />
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref><br /><br />
[[Hondures]],<br /><br />
[[Mèxic]],<br /><br />
[[Nicaragua]],<br /><br />
[[Panamà]],<br /><br />
[[Paraguai]],<br /><br />
[[Perú]],<br /><br />
[[Puerto Rico]],<br /><br />
[[República Dominicana]],<br /><br />
[[Uruguai]] y<br /><br />
[[Veneçuela]].<br /><br />
De manera minoritària:<br /><br />
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref><br /><br />
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]] ''.</ref><br /><br />
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]] ''.</ref><br /><br />
[[Filipines]],<br /><br />
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref><br /><br />
[[Marroc]],<br /><br />
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref><br /><br />
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].<br />
|regió=<br />
|parlants= 450 a 500 millons de persones <br />
|parlantsnatius= 400 millons de persones<br />
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas<br />
|rank= 2.º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]]<br /><br />
&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romance|Romance]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Espanyol / Castellà'''<br />
|nació=<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]<br />
|iso1=es<br />
|iso2=spa<br />
|iso3=spa<br />
|sil=SPN<br />
|mapa=<br />
}}<br />
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.<br />
<br />
El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint <br />
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.<br />
<br />
== Orige i Nom ==<br />
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.<br />
<br />
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".<br />
<br />
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de [[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estreig de Magallanes]].<br />
<br />
<br />
=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===<br />
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.<br />
<br />
Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.<br />
<br />
Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.<br />
<br />
En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]<br />
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.<br />
<br />
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.<br />
<br />
El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.<br />
<br />
El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.<br />
<br />
== Distribució Geogràfica ==<br />
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze països en Amèrica, ademés de en Espanya i en [[Guinea Equatorial]], pero se parla en els cinc continents.<br />
<br />
=== Amèrica ===<br />
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).<br />
<br />
En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.<br />
<br />
=== Amèrica no Hispano-parlant ===<br />
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]<br />
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.<br />
<br />
El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".<br />
<br />
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.<br />
<br />
=== Europa ===<br />
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]<br />
El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).<br />
<br />
En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).<br />
<br />
=== Àsia ===<br />
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.<br />
<br />
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).<br />
<br />
=== Àfrica ===<br />
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).<br />
<br />
En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.<br />
<br />
Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.<br />
<br />
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.<br />
<br />
Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en països com [[Gabó]], [[Camerú]] i [[Nigèria]].<br />
<br />
=== Oceania ===<br />
Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]]. <br />
<br />
Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.<br />
<br />
En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.<br />
<br />
Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.<br />
<br />
=== Total de parlants per país ===<br />
Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.<br />
<br />
== Espanyol, un idioma en expansió ==<br />
En [[1994]] parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre [[1986]] i [[1990]] se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma que el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importància de l'idioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts països diferents, cosa que no succeïx en l'idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.<br />
<br />
== Varietats del espanyol ==<br />
[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]<br />
Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.<br />
<br />
Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.<br />
<br />
Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].<br />
<br />
Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_espanyol&diff=62923Idioma espanyol2013-06-14T21:34:18Z<p>Joan85: /* Varietats del espanyol */</p>
<hr />
<div>{{ortografia}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Espanyol o Castellà<br />
|nomnatiu=Español o castellano<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[Argentina]],<ref>[http://www.argentina.gov.ar/argentina/portal/paginas.dhtml?pagina=235 Argentina.gov.ar] (idioma).</ref><br /><br />
[[Belice]],<ref>[http://www.governmentofbelize.gov.bz/ab_people.html GovernmentOfBelize.gov.bz] (idioma de Belize, en anglés).</ref><br /><br />
[[Bolívia]],<ref>[http://www.turismobolivia.bo/loader_es.php?n1=1&n2=1&n3=6&n4=0#lengua TurismoBolivia.bo] (idiomas en Bolívia).</ref><br /><br />
[[Chile]],<ref>[http://www.sernatur.cl/internacional/?lang=1 Servicio Nacional de Turismo] (población e idioma en Chile).</ref><br /><br />
[[Colòmbia]],<ref>Artículo 10.º de la [http://www.cna.gov.co/cont/documentos/legislacion/constitucion.pdf ''Constitución política de Colombia'' (1991)]: «El castellano es el idioma oficial de Colombia. Las lenguas y dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas propias será bilingüe».</ref><br /><br />
[[Costa Rica]],<ref>[http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/informacion.asp VisitCostaRica.com] (idioma oficial de Costa Rica).</ref><br /><br />
[[Cuba]],<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Constitución de la República de Cuba''], artículo 2.º: «El nombre del Estado cubano es República de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref><br /><br />
[[Equador]],<br /><br />
[[El Salvador]],<br /><br />
[[Espanya]],<br /><br />
[[Guatemala]],<br /><br />
[[Guinea Ecuatorial]],<ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/About/?PageID=9 Espanol.Guinea-Equatorial.com].</ref><ref>[http://espanol.guinea-equatorial.com/Government/index.cfm?PageID=26 ''Constitución de Guinea Ecuatorial (de 1995)''], artículo 4.º: «La lengua oficial de la República de Guinea Ecuatorial es el español. Se reconoce las lenguas aborígenes como integrantes de la cultura nacional».</ref><br /><br />
[[Hondures]],<br /><br />
[[Mèxic]],<br /><br />
[[Nicaragua]],<br /><br />
[[Panamà]],<br /><br />
[[Paraguai]],<br /><br />
[[Perú]],<br /><br />
[[Puerto Rico]],<br /><br />
[[República Dominicana]],<br /><br />
[[Uruguai]] y<br /><br />
[[Veneçuela]].<br /><br />
De manera minoritària:<br /><br />
[[Andorra]],<ref>[http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=spa Ethnologue.com. Spanish. A language of Spain]</ref><ref>(en inglés) [http://www.bbc.co.uk/languages/european_languages/countries/andorra.shtml Languages of Andorra] [[BBC]]. Consultat el 25-02-2009.</ref><br /><br />
[[Canadà]],<ref>[http://www12.statcan.ca/francais/census06/data/topics/RetrieveProductTable.cfm?TPL=RETR&ALEVEL=3&APATH=3&CATNO=&DETAIL=0&DIM=&DS=99&FL=0&FREE=0&GAL=0&GC=99&GK=NA&GRP=1&IPS=&METH=0&ORDER=1&PID=89186&PTYPE=88971&RL=0&S=1&ShowAll=No&StartRow=1&SUB=701&Temporal=2006&Theme=70&VID=0&VNAMEE=&VNAMEF=Recensement de 2006] ''[[Statistique Canada]] ''.</ref><br /><br />
[[Estats Units]],<ref>[http://factfinder.census.gov/servlet/DTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-ds_name=ACS_2006_EST_G00_&-_lang=en&-redoLog=true&-mt_name=ACS_2006_EST_G2000_B06007&-format=&-CONTEXT=dt 2006 American Community Survey] ''[[Oficina del Censo de los Estados Unidos]] ''.</ref><br /><br />
[[Filipines]],<br /><br />
[[Gibraltar]],<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761561831/Gibraltar.html Languages of Gibraltar] [[MSN Encarta]]. Consultado el 29-02-2009.</ref><br /><br />
[[Marroc]],<br /><br />
[[Sàhara Occidental]],<ref>[http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 Instituto Cervantes]</ref><br /><br />
i entre els refugiats [[Sàhara Occidental|saharauis]] en [[Argèlia]].<br />
|regió=<br />
|parlants= 450 a 500 millons de persones <br />
|parlantsnatius= 400 millons de persones<br />
|parlantsnonatius= entre 60 y 100 millones de personas<br />
|rank= 2.º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropeu]]<br /><br />
&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Itàlic|Itàlic]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Família Indoeuropea - Grup Romanç|Grup Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romance|Romance]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances ítalo-occidentals|Italo-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Ítalo-Occidental - Subgrup Occidental|Subgrup Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Romance|Iber-romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grup Iber-Occidental|Iber-occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Espanyol / Castellà'''<br />
|nació=<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia Espanyola]] i [[Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola]]<br />
|iso1=es<br />
|iso2=spa<br />
|iso3=spa<br />
|sil=SPN<br />
|mapa=<br />
}}<br />
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.<br />
<br />
El espanyol, com les atres llengües romances, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint <br />
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió.<br />
<br />
== Orige i Nom ==<br />
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.<br />
<br />
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o mes ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'occità espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".<br />
<br />
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista de [[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estreig de Magallanes]].<br />
<br />
<br />
=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===<br />
La polèmica en torn als térmens espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.<br />
<br />
Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica.<br />
<br />
Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, pues, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.<br />
<br />
En el àmbit normatiu prescriptiu, segon la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol son térmens sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.).<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]<br />
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.<br />
<br />
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.<br />
<br />
El castellà es va extendre cap al sur de la península al llarc de la Reconquesta i per la unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió en Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I de Aragó que portaria a la unió final peninsular en els Reixos Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés de unificació espanyola dels sus reines, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Grammatica. Es el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquesta de Amèrica portada a cap simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir el idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.<br />
<br />
El idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. A açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives de Amèrica, com el aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, npahuatl, quechua i taíno, que feren també contribucions al lèxic del idioma, no soles en les seues zones de influència, sino en alguns casos en el lèxic global.<br />
<br />
== Distribució Geogràfica ==<br />
El espanyol o castellà és la llengua oficial de tretze països en Amèrica, ademés de en Espanya i en [[Guinea Equatorial]], pero se parla en els cinc continents.<br />
<br />
=== Amèrica ===<br />
La majoria dels hispanoparlants es troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).<br />
<br />
En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en el any [[2007]], títul I, capítulo 1.º, artícul 5, pàrraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que son el aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quechua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà é sel idioma oficial del Equador, el castellà el kichwa i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. Els demés idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. El Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en la qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quechua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (de la wqual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també son d's oficial per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat>>). no tenen reconeiximent de llengua oficial atres països llati-americans a on es llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segon els successius plebiscits del estatus polític del país, que se sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, se va establir que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.<br />
<br />
=== Amèrica no Hispano-parlant ===<br />
[[Image:Espanyol en EEUU.png|thumb|right|<center>Espanyol en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]]</center>]]<br />
Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut al avanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En el estat de Nou [[Mèxic]] el espanyol s'utilisa inclus en la administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. El espanyol neomexicà se remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. El espanyol té una llarga història en els Estats Units, molts estats i accidents geogràfics foren nominats en eixe idioma, i s'ha enfortit per la immigració provenint del rest de Amèrica. El espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[USA|Estats Units]] és el segon país en major número de hispanoparlants.<br />
<br />
El espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat per el president, conegut com llei del espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats fronterices, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta dita "portuñol".<br />
<br />
El espanyol no te reconeiximent oficial en la aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens del any [[2000]], el 52,1% de la població parla el espanyol "molt be". Se parla principalment per els descenentshispans que han habitat la regió des de el [[sigle XVII]]. En tot i això, el anglés permaneix com la única llengua oficial. En la illa caribenya de Aruba, lo parla gran cantitat de persones. Per el contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, es va introduir la ensenyaná bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials de Aruba i les Antilles Holandeses, fins a ara son el holandés i el papiment). Per últim, el espanyol no és idioma oficial de Haití. Encara que el seu idioma oficial és el francés, el criollo haitià és ampliament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana el espanyol bàsic es comprés i parlat coloquialment.<br />
<br />
=== Europa ===<br />
[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]<br />
El castellà és llengua oficial d'Espanya. També se parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on es la llengua materna majoritaria degut a la inmigració, pero no es la llengua pròpia i oficial com si ho és el català). També s'utilisa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suissa]] (a on és llengua materna del 1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per raere de tres de les quatre llengües oficials). El espanyol és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fora d'Espanya en la UE (contant en els que l'han adeprés correctament com llengua estrangera).<br />
<br />
En [[Rúsia]] en el [[2008]], es va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rúsia Hui).<br />
<br />
=== Àsia ===<br />
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Per el contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició del anglés. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us del anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. El espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts del Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.<br />
<br />
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).<br />
<br />
=== Àfrica ===<br />
El espanyol és la llengua oficial, i més parlada, de Guinea Equatorial. També se parla en les ciutats espanyoles en Àfrica del Nort ([[Ceuta]] i [[Melilla]]) i en la comunitat autònoma de les Illes Canàries (143.000 i 2.032.833 persones, respectivament).<br />
<br />
En Tinduf, [[Argèlia]], hi han uns 200.000 refugiats saharauis que poden llegir i escriure la llengua, i milers d'ells varen rebre educació universitària oferida per [[Cuba]] i Espanya.<br />
<br />
Dins del Marruecos septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Atres llocs a on el espanyol té presència es Luena, en [[Angola]] per la presència del eixèrcit cubà.<br />
<br />
Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig de un comú acort en Guinea Equatorial es va fer binacional per lo qual se li donà estatus de oficialitat a la llengua espanyola.<br />
<br />
Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara se troben en països com [[Gabó]], [[Camerú]] i [[Nigèria]].<br />
<br />
=== Oceania ===<br />
Entre els països i territoris en Oceania, el espanyol se parla en la Illa de Pasqua, territori de [[Chile]]. <br />
<br />
Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.<br />
<br />
En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.<br />
<br />
Les nacions de Guam, Palaos, Marianas del Nort, Illes Marshall i els Estats Federats de Micronèsia tingueren hispanoparlants ya que foren colònies espanyoles fins a [[1898]], pero des de llavors el espanyol s'ha oblidat.<br />
<br />
=== Total de parlants per país ===<br />
Finalment, des de el país situat com a numero u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el post número 71 ([[Rúsia]], en 3.320 parlants), el espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, siguent la segón llengua més parlà en el mon.<br />
<br />
== Espanyol, un idioma en expansió ==<br />
En [[1994]] parlaven espanyol més de 330 millons de persones. Per al any 2000, la previsió era que soles en Estats Units el número de hispanoparlants atenyera els 35 millons. En eixe any el espanyol superà al anglés com el idioma més parlat del mon occidental. El Instituto Cervantes, organisme per a la difusió del castellà,informà que entre [[1986]] i [[1990]] se registrà un aument del 70% en la cantitat d'estudiants d'espanyol en Estats Units i del 80% en Japó. El director del Insituto afirma que el interés es degut a que la gent s'està donant conte de la creixent importància de l'idioma espanyol en Occident. Pero, ademés, conta en la ventaja de que se parla en molts països diferents, cosa que no succeïx en l'idioma més parlat en el mon, el Chinenc Mandarí.<br />
<br />
== Varietats del espanyol ==<br />
[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]<br />
Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.<br />
<br />
Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.<br />
<br />
Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata. Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].<br />
<br />
Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
{{Traduït de|es|Idioma_Español}}<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Val%C3%A9ncia&diff=62922Valéncia2013-06-14T21:29:37Z<p>Joan85: /* Demografia */</p>
<hr />
<div>{{Artícul destacat}}<br />
{{atresusos}}<br />
{{Infobox_pobles<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Localisacio_de_Ciutat_de_Valencia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]]<br />
|nom = Valéncia<br />
|image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[L'Horta de Valéncia]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Valéncia]]<br />
|coor = 39°28′12″N 0°22′36″O<br />
|superfície = 134,65 km²<br />
|altitut = 15 msnm<br />
|població = 809.267. (INE 2010)<br />
|densitat = 6.016,07 hab./km²<br />
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46000<br />
|festes = [[Falles de Valéncia]]<br />
|alcalde = [[Rita Barberá| Rita Barberá Nolla]] ([[PPCV]])<br />
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
La ciutat de ''' Valéncia''' és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 809.267 habitants en el municipi ([[INE]] 2010) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].<br />
<br />
==Activitats econòmiques==<br />
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}<br />
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, en l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[L'Horta|hortes]].<br />
<br />
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.<br />
<br />
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.<br />
<br />
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.<br />
<br />
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].<br />
<br />
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.<br />
<br />
==Clima==<br />
[[Image:Vista de la Serra Calderona des del Micalet, en les Torres de Serrans en primer terme.jpg|thumb|right|150px|Vista de la Serra Calderona des del [[Micalet]], en les [[Torres dels Serrans]] en primer terme.]]<br />
[[Image:albuferadevalencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]<br />
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de [[giner]] i els 25,5º d'[[agost]].<br />
<br />
Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).<br />
<br />
<div style="Width:80%"><div style="text-align:center"><br />
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/><br />
<span> [[Altitut]] (m): '''11;''' [[Latitut]]: '''39 28 48;''' [[Llongitut]]: '''0 22 52''';</span><br />
</div><br />
{|id=toc style="text-align:right" <br />
|- style="font-weight:bold;text-align:center"<br />
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SET||OCT||NOV||DEC||Total<ref><small>Mija sobre lo total anual.</small></ref> <br />
|- style="border-bottom:solid 3px grey;"<br />
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</small></ref><br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|&nbsp;&nbsp;''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|&nbsp;&nbsp;''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:center"|&nbsp;||||||||||||||||||||||||||<br />
|- <br />
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</small></ref><br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91<br />
|-<br />
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660<br />
|-<br />
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']</span><br />
|}<br />
<div style="text-align:left"><br />
<references/><br />
</div><br />
<span style="font-size:80%">'''Font:[http://www.inm.es/ Institut Nacional de Meteorología]'''</span><br />
</div><br />
<div id=toc style="font-size:8pt"><br />
'''Nota:'''<br />
<br />
Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de el centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.<br />
</div><br />
<br />
==Comarca: Ciutat de Valéncia==<br />
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]] '' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.<br />
<br />
La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]]. <br />
<br />
La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l'[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].<br />
<br />
==Demografia==<br />
{{AP|Demografia de Valéncia}}<br />
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]<br />
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).<br />
<br />
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, després de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any [[2010]] la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia<br />
|-<br />
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]<br />
|-<br />
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075<br />
|-<br />
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]] <br />
|-<br />
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304<br />
|}<br />
<br />
<div style="font-size: 90%" ><br />
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div><br />
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[segle XIX]] ([[Beniferri]], [[Benimaclet]], [[Patraix]], [[Russafa]], [[Benimàmet]], [[Orriols]], [[Borbotó]], [[Campanar]], Mauella, [[Poble Nou de la Mar]], Vilanova del Grau, [[Benifaraig]], [[Carpesa]] i [[Masarrojos]]). <br />
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.<br />
<br />
==[[Urbanisme]]==<br />
===[[:Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===<br />
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div><br />
{|{{tablabonita}}<br />
|+'''Barris de la ciutat per districtes''' <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella<br />
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[El Pilar]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]] <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample<br />
|[[Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs<br />
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar<br />
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia<br />
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real<br />
|Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta<br />
|Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix<br />
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús<br />
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres<br />
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - En Corts - Malilla - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims<br />
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - El Canyamelar - [[La Malvarosa (Valéncia)|La MalvaRosa]] - Betero - Nazaret <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau<br />
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós<br />
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet<br />
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya<br />
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap<br />
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera <br />
|}<br />
{|{{tablabonita}}<br />
|+'''Pedanies de la ciutat''' <br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort<br />
|[[Benifaraig]] - Poble Nou - [[Carpesa]] - Cases de Barcena - [[Mauella i Tauladella]] - Massarrochos - [[Borbotó]]<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest<br />
|[[Benimàmet]] - Beniferri<br />
|-<br />
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur<br />
|El Forn d'Alcedo - [[Castellar-Oliveral]] - [[Pinedo (Valéncia)|Pinedo]] - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar <br />
|}<br />
<br />
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[segle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].<br />
<br />
===Parcs i jardins===<br />
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref><br />
<br />
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.<br />
<br />
'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.<br />
<br />
Se dividix en vàries parts:<br />
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), és troba en la capçalera de l'antic caixer del [[riu Túria]], en el mateix llindany en el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref><br />
<br />
*'''Veges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.<br />
<br />
*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].<br />
<br />
*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.<br />
<br />
===Monuments i edificis característics===<br />
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.<br />
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]<br />
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]<br />
<br />
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.<br />
<br />
La ciutat conta en la [[Llonja de la Seda]] ([[1482]]-[[1498]]), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en [[1996]], que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el [[Mercat Central]] i l'iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el [[Mercat de Colon]] o l'[[Estació del Nort]]. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també [[valencià]] [[Santiago Calatrava]], situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.<br />
<br />
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]]. <br />
<br />
En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.<br />
<br />
===Nous proyectes d'ordenació===<br />
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.<br />
<br />
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.<br />
<br />
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].<br />
<br />
El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Túria XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.<br />
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.<br />
<br />
En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.<br />
<br />
===Llocs d'interés turístic===<br />
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.<br />
<br />
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.<br />
<br />
==Història==<br />
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}<br />
[[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia abans del derrocament de les muralles en el segle XIX]]<br />
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===<br />
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br /><br />
<br />
En [[138 a.C]] és fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix el mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mitat del [[segle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].<br />
<br />
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.<br />
<br />
Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero l'immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.<br />
<br />
Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de ''godi'', ''suevi'' als sueus, ''romani'' als hispà romans normals, i si eren rics ''senatore''. Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref><br />
<br />
===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===<br />
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br /><br />
<br />
A principis del [[segle VI]] la ciutat és conquistada pels musulmans.<br />
<br />
Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari. <br />
<br />
Tot seguit els assaltants se van llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.<br />
<br />
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, van ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.<br />
<br />
Els que van voler van ser lliures d'anar en les seues pertinences.<br />
<br />
Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.<br />
<br />
Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans van ser benignes en els que se van entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], van patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes dades, que la població hispà romana i els visigots, van seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió. <br />
<br />
S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[segle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)<br />
<br />
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.<br />
<br />
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].<br />
<br />
En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].<br />
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].<br />
<br />
===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===<br />
<br />
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br /><br />
<br />
<br />
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].<br />
<br />
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.<br />
<br />
En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi, el rei [[Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat el títul de ''Dos vegades lleal'', que queda representat per les dos eles que ostenta [[Escut de Valéncia|l'escut de la ciutat]].<br />
<br />
En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.<br />
<br />
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].<br />
<br />
<br />
<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u><br />
<br />
<br />
El [[segle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].<br />
<br />
La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda.<br />
<br />
S'imprimix ''Obres o trobes en lahors de la Verge Maria'' [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roiç de Corella|Joan Roiç de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En [[1502]] se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom d'''Estudi General''.<br />
<br />
<br />
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u><br />
<br />
<br />
A principis del [[segle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.<br />
<br />
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.<br />
<br />
Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.<br />
<br />
===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Segle XIX|s. XIX]])===<br />
<br />
En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.<br />
<br />
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]] '' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost).<br />
<br />
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.<br />
<br />
===L'Época Moderna ([[Segle XX|s. XX]])===<br />
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.<br />
<br />
En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].<br />
<br />
Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].<br />
<br />
En [[1936]] Valéncia, durant el conflicte de la [[guerra civil]], se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].<br />
<br />
En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions i l'antic caixer és va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).<br />
<br />
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).<br />
<br />
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[segle XX]].<br />
<br />
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}<br />
<br />
==Art i cultura==<br />
===Museus i sales d'exposicions===<br />
{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}<br />
<br />
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').<br />
<br />
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.<br />
<br />
Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibáñez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.<br />
<br />
A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[segle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des del 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el [[museu faller]] (principalment en horari faller).<br />
<br />
El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.<br />
<br />
S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].<br />
<br />
==Oci en la ciutat==<br />
===Activitats culturals===<br />
Valéncia ha segut durant segles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.<br />
<br />
====Cine i teatre====<br />
'''[[Cine]]:'''<br />
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este aconteiximent és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.<br />
<br />
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.<br />
<br />
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.<br />
<br />
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].<br />
<br />
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].<br />
<br />
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.<br />
<br />
'''[[Arts escèniques]]:'''<br />
<br />
*<u>[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)''].</u> Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].<br />
<br />
*<u>'''Encontre Internacional de Performance'''</u>. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.<br />
<br />
===='''Música'''====<br />
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de [[1886]] un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].<br />
<br />
'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del més de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des del 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.<br />
<br />
'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.<br />
<br />
===Festivitats===<br />
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}<br />
<br />
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.<br />
<br />
*'''Giner:''' Sant Antoni Abat i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat). <br />
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]). <br />
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])<br />
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i el [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]]. <br />
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].<br />
*'''Juliol:''' Fira de Juliol. <br />
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].<br />
<br />
===Gastronomia===<br />
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.<br />
<br />
*Cuina<br />
En la cuina predomina l'us de l'arròs, aixina com les verdures. També existixen exquisits guisos provinents de la peixca autòctona.<br />
<br />
<u>'''Arrossos'''</u><br/><br />
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.<br />
<br />
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).<br />
<br />
* Begudes<br />
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.<br />
<br />
* Postres<br />
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].<br />
<br />
===A la Lluna de Valéncia===<br />
La Ciutat de Valéncia és célebre per la seu animada vida nocturna, lo que motiva ''escapades'' de fi de semana des de ciutats propenques per a viure la nit, com l'antiga ''ruta del bacalao'' o [[Ruta Destroy]].<br />
<br />
Lo que crida l'atenció de la ciutat i el seu ambient és que la vida no se deté. Podem fruir de bons plats en restaurants fins altes hores de la nit, música en directe i trobar multitut de locals animats, pubs, discoteques o cafens-teatre. <br />
<br />
Este estil de vida no és actual, puix és propi de la ciutat des de fa cents d'anys i de l'estil de vida dels seus habitants, com forma de ser i mai per a perjudicar al restant, sino per a alegrar-lo. La festa i la diversió formen part important de la societat valenciana, alicient que plena d'enveja alguns visitants foràneus per la diversitat de persones que pots trobar, puix no existix un grup definit d'edat ni de classe.<br />
<br />
Un [[còctel]] conegut és l'[[Aigua de Valéncia]], com no podia ser d'una atra manera. Està compost fonamentalment per cava i suc de taronja.<br />
<br />
La frontera marítima junt al port, sempre ha tingut un conegut prestigi en la nit valenciana, actualment s'ha remodelat i s'està tornant a omplir de locals d'animació, pubs i discoteques. també s'han reutilisat els antics almagasens ''Docks'', on respectant l'estructura s'ha obert una gran discoteca, Dockas, en la que existixen diferents espais i terraces, respectant l'estructura original.<br />
<br />
===Events internacionals===<br />
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u><br />
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].<br />
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.<br />
L'Encontre fon clausurat pel [[Papa]] el [[9 de juliol]].<br />
<br />
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u><br />
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.<br />
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].<br />
<br />
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''</u> <br />
El Festival se celebrà en el [[plaja de la Malvarrosa|passeig marítim de la ciutat]] durant el més d'abril. Nos acosta al món dels cacherulos, oferint espectàculs increibles als assistents, en un intens programa d'activitats de tot tipo relacionades en eixe apassionant món. <br />
Se construïx un cacherulo tradicional per part dels organisadors del Festival -el Miloches Club-i s'organisa un taller de cacherulos tradicionals valencians en possibilitat de que els chiquets assistents puguen fabricar el seu i participar en ells en el concurs ''L'Infant de volar el cacherulo''.<br />
<br />
====Deportius====<br />
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''</u><br />
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]<br />
<br />
*<u>'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''</u> <br />
Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]] '', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]].<br />
<br />
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u><br />
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.<br />
<br />
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u><br />
Valéncia va acollir en 2007, la trigèsima segona edició de la '''[[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]] ''', coneguda oficialment com '''''America's Cup''''', el trofeu deportiu més antic del món, en 152 anys d'història i que reunix a l'excelència del món de la vela.<br />
<br />
Junt a Valéncia, [[Gènova]] i [[Marsella]] eren les atres possibles sèus de l'event. Pero finalment el jurat trià a Valéncia, per les seues condicions climatològiques i geogràfiques.<br />
<br />
Entre 2004 i 2007 i gràcies a les regates de la ''Louis Vuitton Cup'', en les aigües del [[port de Valéncia]] s'enfrontaren els millors equips del món de la vela, entre els que eixí guanyador l'''Emirates Team New Zealand'' que s'enfrontà en la final en l'''Alinghi'', anterior posseïdor del trofeu.<br />
<br />
Com a comissionat del govern espanyol ha segut designat [[Ricart Pérez Casado]] ex alcalde de la ciutat.<br />
<br />
*<u>'''Festival Aéreu Ciutat de Valéncia'''</u><br />
Cada any un festival aéreu, que és celebra sobre la [[plaja de la Malvarrosa]]. En ell participen avions de totes parts d'Espanya, internacionals, i de l'eixercit de l'aire.<br />
En esta plaja se congreguen multitut d'aficionats i espectadors per a vore les acrobàcies aérees dels campeons acrobàtics d'Espanya, la patrulla àguila, els caces de l'eixercit de l'aire espanyol, als que se sumen paracaigudistes, avions de l'aeroclub de Valéncia, i el CRJ-200 d'Air Nostrum, aixina com avions clàssics i històrics pertanyents a la Fundació Aérea de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
*'''<u>XXIV San Silvestre Popular Valenciana ([[2007]])</u>''' <br />
Com en atres ciutats, es celebra esta carrera popular a lo llarc dels carrers. Normalment és celebra el dia 30 de Decembre.<br />
<br />
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''</u><br />
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].<br />
<br />
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u><br />
Els guanyadors de la 32ª Copa Amèrica anunciaren el [[25 de juliol]] de [[2007]] que Valéncia tornaria a ser la sèu de la següent edició en [[2009]].<br />
<br />
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u><br />
A partir de [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].<br />
<br />
*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]] '''</u><br />
A banda d'estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].<br />
<br />
== Ciutats agermanades ==<br />
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de [[1978]], a soles dos mesos després en decembre de [[1978]] aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].<br />
<br />
La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de [[1982]] i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de [[1984]]. <br />
<br />
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.<br />
<br />
<center><br />
{| id=toc<br />
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''<br />
|<br />
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])<br />
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])<br />
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])<br />
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]]) <br />
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]<br />
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}<br />
|}</center><br />
<center><br />
{| id=toc<br />
|+ <br />
<br />
{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades en Espanya'''<br />
<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
|<br />
*[[Múrcia]]<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
*[[Burgos]]<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|}</center><br />
<br />
<center><br />
{| id=toc<br />
|+ <br />
{{flagicon|Valencia}} '''Ciutats agermanades valencianes'''<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
*[[Alacant]]<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
*[[Castelló de la Plana]] <br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
*[[Xàtiva]]<br />
| style="width:2em;"|&nbsp;<br />
|<br />
|}</center><br />
<br />
== Persones rellevants de la ciutat ==<br />
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===<br />
'''Vore també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]<br />
<br />
=== Alcaldes de la ciutat ===<br />
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.<br />
<br />
Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Traduït de|es|Valencia}}<br />
{{listaref}}<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8<br />
<br />
==Vore també==<br />
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]<br />
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]<br />
*[[MetroValéncia]]<br />
*[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]<br />
*[[Universitat de Valéncia]]<br />
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]<br />
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]<br />
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]<br />
*[[Llevant Unió Deportiva]]<br />
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
===Institucions oficials===<br />
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]<br />
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]<br />
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]<br />
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]<br />
<br />
===Servicis===<br />
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]<br />
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]<br />
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]<br />
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]<br />
<br />
===Turisme===<br />
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]<br />
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]<br />
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup] <br />
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]<br />
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]<br />
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]<br />
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]<br />
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]<br />
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]<br />
<br />
===Cultura===<br />
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]<br />
===Historia===<br />
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090731/valencia/arqueologos-confirman-asentamiento-agricola-20090731.html Ruanya]<br />
<br />
{{Capitals de província}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]<br />
[[Categoria:Valéncia]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comprom%C3%ADs&diff=62921Compromís2013-06-14T21:24:37Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{Partit Polític |<br />
nom = Coalició Compromís |<br />
color = orange |<br />
logo = |<br />
president = [[Enric Morera]] |<br />
fundació = Giner [[2010]] | <br />
sèu = [[Valéncia]] | <br />
ideologia = [[pancatalanisme]], [[ecosocialisme]], [[progressisme]] |<br />
internacional = | <br />
web = coaliciocompromis.net|<br />
}}<br />
'''Coalició Compromís''' és una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]]<ref>[http://www.larazon.es/noticias/create_comment/10038-verdes-a-cero-por-antonio-perez-henares Compromís, una formación izquierdista de carácter nacionalista y pancatalanista]</ref> i d'[[esquerra|esquerres]] considerada com una ''versió valenciana de ERC''<ref>http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/politica/version-valenciana-esquerra-republicana-20130315</ref><ref>http://comunidad.levante-emv.com/entrevista-chat/4868/actualidad/encuentro-digital-con-toni-canto/entrevista.html</ref>, fon fundada en [[2010]] frut de la coalició entre [[Bloc Nacionalista Valencià]] (BLOC)<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/04/14/tribunal-cuentas-carga-bloc-presentar-contabilidad-2007/897175.html El Tribunal de Cuentas carga contra el Bloc por no presentar la contabilidad de 2007 ]</ref>, [[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV) i [[Els Verds-Esquerra Ecologista]]. <br />
<br />
El principal partit de la coalició forma part de la [[European Free Aliance]] (AFE), on també està [[ERC]], a la qual va entrar firmant un document on es comprometia a reclamar l'independència dels [[països catalans]].<ref>http://www.abc.es/comunidad-valencia/20130418/abcp-bloc-entra-alianza-incluye-20130418.html</ref><ref>https://twitter.com/lesJERC/status/323026156251119616</ref><br />
<br />
== Eleccions ==<br />
La coalició fon constituïda per a presentar-se en les eleccions de 2011, no obstant els tres partits que la formen ya varen presentar-se junt baix la marca electoral [[Bloc-Iniciativa-Verds]] obtenint només 1,09% dels vots.<br />
La coalició té el seu orige en la formació [[Compromís pel País Valencià]]<ref>[http://www.mediterraneodigital.com/comunidad-valenciana/valencia/5743-quiero-ser-de-izquierda-los-alucinantes-sueldos-progres-de-compromis.html Los alucinantes sueldos progres de Compromís]</ref>, alguns dels membres de la quan s'escindiren de la mateixa per a furtar-li vots a [[EUPV]] i aparéixer en les llistes de [[Bloc-Iniciativa-Verds]], no obstant només va obtindre 29.679 vots (1,09%) en les eleccions de [[2008]] front als 74.015 vots (2,71%) d'[[EUPV]].<br />
<br />
En les eleccions municipals valencianes de 2011 obtingué un 7% dels vots que li brindaren 384 regidors i 6 diputats en les [[Corts Valencianes]]. En les generals del mateix any se presenta junt a [[EQUO]] en la marca [[Compromís-Equo]] obtenint 1 diputat per [[Valéncia]].<br />
<br />
==Activitat==<br />
Des de les seues regidories de cultura, destina presuposts municipals a organisar les conegudes ''Trobades d'Escoles en Valencià'', en les quals se dona cabuda a grups radicals com [[Maulets]] i [[Endavant]], per a l'adoctrinament de chiquets.<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/30/valencia/1341072071_043857.html El alcalde L'Orcha veta les Trobades porque hacen política.]</ref><ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/bou020512.htm Desenmascarando Les Trobades]</ref> Estos encontres animen a crear consciència nacional catalana en la participació d'escolars en activitats supostament culturals sobre costums catalanes i per l'[[idioma català]] com a llengua comuna d'una nació que portaria el nom de [[països catalans]].<br />
<br />
Ha participat en numeroses manifestacions i recaptació de donacions <ref>http://www.diariocriticocv.com/politica/compromis/multa/donaciones/accio-cultural/acpv/emisiones-de-tv3/358023</ref>organisades per [[ACPV]] per a reclamar que les emissions de la Televisió Pública Catalana ([[TV3]]) emeta en el territori valencià.<br />
<br />
Organisa puntualment concerts de grups [[pancatalanisme|pancatalanistes]], festivals de música en català i actuacions de teatre en contingut polític en les festes patronals dels pobles on dispon de la regidoria de cultura.<br />
<br />
Ha solicitat reiteradament la retirada de subvencions a entitats centenàries [[valencianisme|valencianistes]] com [[Lo Rat Penat]] o la [[RACV]] per utilisar les [[Normes d'El Puig]]<ref>http://www.lasprovincias.es/v/20121217/comunitat/compromis-pide-retiren-subvencion-20121217.html</ref> i en canvi ha demanat i otorgat més subvencions per a organisacions pancatalanistes com [[Escola Valenciana]], [[ACPV]] o l'[[AVL]].<br />
<br />
==Components de la coalició==<br />
<br />
;Membres fundadors<br />
Compromís es una coalició de partits [[pancatalanisme|pancatalanistes]], [[Esquerra política|d'esquerres]] i [[ecologisme polític|ecologistes]]. Els partits fundadors de la Coalició son:<br />
* '''[[Bloc Nacionaliste Valencià]] (BLOC)''':<br />
[[Image:Compromís.jpg|200px|thumb|Equip de la Coalició Compromís.]]<br />
Constituït l'any [[1998]] per l'unió d'[[Unitat del Poble Valencià]], el [[Partit Valencià Nacionalista]] i [[Nacionalistes d'Alcoi]]. Es troba posicionat en la [[tercera via]] del [[nacionalisme valencià|nacionalisme valencià]] i el [[pancatalanisme]].<br />
* '''[[Iniciativa del Poble Valencià]] (IdPV)''': <br />
:El seu orige es el corrent més catalanista d'[[Esquerra Unida del País Valencià]] Esquerra i País, que representava en torn al 30% d'EUPV.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/Esquerra/Unida/ultima/encreuellada/elpepuespval/20070708elpval6/Tes Esquerra Unida en l'ultima encreuellada], ''[[El País (Espanya)|El País]] '', 8 de juliol de 2007.</ref> Se constituí en partit polític el [[20 d'octubre]] de [[2007]], Este partit se definix com [[ecosocialiste]] i [[pancatalanista]].<br />
* '''[[Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià]] (EV-EE o VERDS-EE)''': <br />
:Partit de caràcter [[ecologisme|ecologiste]]. Se fundà en [[2004]], després de que un grup de militants independentistes de [[Els Verds del País Valencià]], despagats en el pacte estatal en el [[PSOE]] decidiren abandonar la coalició.<br />
<br />
==Irregularitats==<br />
*En [[2011]], un informe del [[Tribunal de Contes]] sobre els partits polítics, corresponent a la contabilitat electoral derivada de les eleccions de 2011, donà a conéixer unes despeses de 315.000 euros gastades de forma irregular. Ademés destapà l'intent de ficar un gasto de 17.000 euros en canapés com a gasto electoral. <ref>http://www.lasprovincias.es/20121015/mas-actualidad/politica/compromis-gastos-justificar-201210152346.html</ref><br />
*En maig de [[2013]] el partit anuncià una fallida que l'impedia pagar les nomines dels seus empleats, per lo que tingué que demanar als seus afiliats el pagament de les quotes d'afiliació que no devien ser cobrades fins a finals d'any. <ref>http://www.lasprovincias.es/20130503/mas-actualidad/politica/compromis-dinero-cuotas-afiliados-201305031150.html</ref><br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://es.scribd.com/doc/72495431/Coalicio-Compromis-La-realidad-ESP La realitat de Coalició Compromís]<br />
*[http://es.scribd.com/doc/138004097/Coalicio-Compromis-La-realitat-II La realitat de Coalició Compromís II]<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]<br />
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naci%C3%B3_Valenciana&diff=55860Nació Valenciana2013-05-15T19:34:10Z<p>Joan85: /* Orige */</p>
<hr />
<div>[[Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|thumb|250px|'''Senyera Estrelada''', utilisada pel nacionalisme valencià]]<br />
<br />
'''Nació Valenciana''' es un terme polític, cultural i social utilisat actualment pel nacionalisme valencià per a denominar a la [[Comunitat Valenciana]]. Este terme es actualment utilisat pels valencianistes, mes concretament pels nacionalistes valencians. <br />
<br />
== Orige ==<br />
Es un terme que te el seu orige en l'historia valenciana, puix n'hi ha que tindre en conte que el [[Regne de Valéncia]] va ser una nació independent des del [[segle XIII]] fins a principis del [[segle XVIII]] i d'ahí que este terme fora totalment correcte en son temps i no fora estrany per als nostres antepassats, referir-se al Regne de Valéncia com a una [[nació]] [[europea]] mes. Històrica i tradicionalment era un terme habitual i natural per a qualsevol valencià.<br />
<br />
Una de les primeres referencies escrites del terme "nació" referint-se a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], va aparéixer per primera volta en l'obra mestra del gran escritor valencià [[Joanot Martorell]] que en el seu "[[Tirant lo Blanch]]" ([[1490]]) escrigué:<br />
<br />
:''"en vulgar valenciana, per ço que la '''nació''' d'on jo só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar..."''.<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|thumb|250px|Mítin valencianiste en [[Manises]], 1932. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista en el lema "Estat Valencià, entre les Reals Senyeres.]]<br />
<br />
El terme es utilisat a lo llarc de tota l'historia del [[Regne de Valéncia]], ya siga pròpiament en l'accepció de "Nació Valenciana" o simplement en la paraula "nació" per a referir-se a Valéncia. Per eixemple: ''"Eixercit de la Nació Valenciana'', ''moneda de la nostra nació'', etc. Serà a partir de la Derogació dels [[Furs de Valéncia]], quan este terme cau en desús, ya que efectivament Valéncia pert la condició d'estat o nació independent i tots els seus drets. Mes en avant, a partir de principis del [[segle XX]] es recupera el terme i torna la seua utilisació, apareixent en diversos llibres, poemes, discursos, manifestacions i cançons.<br />
<br />
== Connotacions ==<br />
Actualment, l'utilisació del terme '''Nació Valenciana''' no implica necessàriament l'independentisme o la separació d'[[Espanya]], ya que entre les entitats, colectius i persones que ho gasten habitualment n'hi han nacionalistes de tall federaliste o moderat, com per eixemple el partit polític [[Unio Valenciana]] (UV), o nacionalistes valencians de tall independentiste com el partit polític [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV). <br />
<br />
Per contra, la seua utilisació si implica un sentiment patriòtic valencià fort o/i una reivindicació de llibertat per al poble valencià enteses des d'una òptica necessàriament [[valencianista]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Pàtria Valenciana]]<br />
*[[País Valencià]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naci%C3%B3_Valenciana&diff=55859Nació Valenciana2013-05-15T19:33:50Z<p>Joan85: /* Orige */</p>
<hr />
<div>[[Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|thumb|250px|'''Senyera Estrelada''', utilisada pel nacionalisme valencià]]<br />
<br />
'''Nació Valenciana''' es un terme polític, cultural i social utilisat actualment pel nacionalisme valencià per a denominar a la [[Comunitat Valenciana]]. Este terme es actualment utilisat pels valencianistes, mes concretament pels nacionalistes valencians. <br />
<br />
== Orige ==<br />
Es un terme que te el seu orige en l'historia valenciana, puix n'hi ha que tindre en conte que el [[Regne de Valéncia]] va ser una nació independent des del [[segle XIII]] fins a principis del [[segle XVIII]] i d'ahí que este terme fora totalment correcte en son temps i no fora estrany per als nostres antepassats, referir-se al Regne de Valéncia com a una [[nació]] [[europea]] mes. Històrica i tradicionalment era un terme habitual i natural per a qualsevol valencià.<br />
<br />
Una de les primeres referencies escrites del terme "nació" referint-se a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], va aparéixer per primera volta en l'obra mestra del gran escritor valencià [[Joanot Martorell]] que en el seu "[[Tirant lo Blanch]]" ([[1490]]) escrigué:<br />
<br />
''"en vulgar valenciana, per ço que la '''nació''' d'on jo só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar..."''.<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|thumb|250px|Mítin valencianiste en [[Manises]], 1932. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista en el lema "Estat Valencià, entre les Reals Senyeres.]]<br />
<br />
El terme es utilisat a lo llarc de tota l'historia del [[Regne de Valéncia]], ya siga pròpiament en l'accepció de "Nació Valenciana" o simplement en la paraula "nació" per a referir-se a Valéncia. Per eixemple: ''"Eixercit de la Nació Valenciana'', ''moneda de la nostra nació'', etc. Serà a partir de la Derogació dels [[Furs de Valéncia]], quan este terme cau en desús, ya que efectivament Valéncia pert la condició d'estat o nació independent i tots els seus drets. Mes en avant, a partir de principis del [[segle XX]] es recupera el terme i torna la seua utilisació, apareixent en diversos llibres, poemes, discursos, manifestacions i cançons.<br />
<br />
== Connotacions ==<br />
Actualment, l'utilisació del terme '''Nació Valenciana''' no implica necessàriament l'independentisme o la separació d'[[Espanya]], ya que entre les entitats, colectius i persones que ho gasten habitualment n'hi han nacionalistes de tall federaliste o moderat, com per eixemple el partit polític [[Unio Valenciana]] (UV), o nacionalistes valencians de tall independentiste com el partit polític [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV). <br />
<br />
Per contra, la seua utilisació si implica un sentiment patriòtic valencià fort o/i una reivindicació de llibertat per al poble valencià enteses des d'una òptica necessàriament [[valencianista]].<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Pàtria Valenciana]]<br />
*[[País Valencià]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Nacionalisme Valencià]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55858País Valencià2013-05-15T19:29:19Z<p>Joan85: /* Vore també */</p>
<hr />
<div>'''País Valencià''' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] junt en el de [[Regne de Valéncia]] i [[Comunitat Valenciana]].<br />
<br />
Encara que este terme s'escomençà a utilisar en els [[anys 1930|anys 30]], durant la [[II República Espanyola]] (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i mes tart durant la [[transició democràtica]] i la pre-autonomia, actualment és amprat únicament pel moviment [[catalaniste]], per analogia en "País" (singular) [[Països Catalans]] (plural). En la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]] en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de ''Comunitat Valenciana'', en contra abdós noms dels tradicionals i històrics '''Regne de Valéncia''' o '''Valéncia'''. <br />
<br />
Els sectors [[valencianistes]] aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de '''Regne de Valéncia''', quan per eixemple en [[Catalunya]] si s'utilisa molt habitualment el nom històric de [[Principat de Catalunya]] o ''El Principat'' a soles o inclús els asturians gasten el nom oficial de [[Principat d'Astúries]], etc.<br />
<br />
== País Valencià en l'història ==<br />
Pese a que [[Regne de Valéncia]] és la denominació més tradicional, trobada per primera vegada en [[1238]], la denominació de "País Valencià" fon utilisada pel frare Agustín Bella en la seua obra "''Vida de fra Agustín Antonio Pascual''"<ref>Agustín Bella, '''Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ...''', [[Valéncia]] [[1699]], pàg. 41, impremta de Vicente Cabrera. [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]: [http://www.bne.es/cgi-bin/wsirtex?FOR=WBNBIBT4&VIS=W02BIMA&FMT=WBNARIA1&ITE=0004900003156 3/64918]. Reproducció: DGmicro/21722.</ref> afirmava en [[1699]], encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:<br />
<br />
"''... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...''"<br />
<br />
== País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat) ==<br />
'''TÍTUL 1'''. '''Artícul 1''':<br />
*1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del Pais Valenciano.<br />
*2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.<br />
*3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Patria Valenciana]]<br />
*[[Nació Valenciana]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* http://aledua.blogspot.com.es/2010/08/pais-valencia-historia-o-imposicio.html<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55857Discussió:País Valencià2013-05-15T19:23:13Z<p>Joan85: /* Cita de 1767 */</p>
<hr />
<div>==Cita de 1767==<br />
He llevat la cita perque m'he descarregat el llibre i no apareix en el llibre de Sanchís Guarner, fent una busca del PDF no apareix en tot el llibre eixe any, si algú troba alguna referència que la fique, perque pareix ser falsa. --[[Usuari:Joan85|Joan85]] ([[Usuari Discussió:Joan85|discussió]]) 21:21, 15 maig 2013 (CEST)</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55856Discussió:País Valencià2013-05-15T19:21:35Z<p>Joan85: Pàgina nova, en el contingut: «==Cita de 1767== He llevat la cita perque m'he descarregat el llibre i no apareix en el llibre de Sanchís Guarner, fent una busca del PDF no apareix en tot el...».</p>
<hr />
<div>==Cita de 1767==<br />
He llevat la cita perque m'he descarregat el llibre i no apareix en el llibre de Sanchís Guarner, fent una busca del PDF no apareix en tot el llibre eixe any, si algú troba alguna referència que la fique, per qué pareix falsa. --[[Usuari:Joan85|Joan85]] ([[Usuari Discussió:Joan85|discussió]]) 21:21, 15 maig 2013 (CEST)</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55855País Valencià2013-05-15T19:19:27Z<p>Joan85: cita inexistent en eixe llibre</p>
<hr />
<div>'''País Valencià''' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] junt en el de [[Regne de Valéncia]] i [[Comunitat Valenciana]].<br />
<br />
Encara que este terme s'escomençà a utilisar en els [[anys 1930|anys 30]], durant la [[II República Espanyola]] (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i mes tart durant la [[transició democràtica]] i la pre-autonomia, actualment és amprat únicament pel moviment [[catalaniste]], per analogia en "País" (singular) [[Països Catalans]] (plural). En la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]] en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de ''Comunitat Valenciana'', en contra abdós noms dels tradicionals i històrics '''Regne de Valéncia''' o '''Valéncia'''. <br />
<br />
Els sectors [[valencianistes]] aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de '''Regne de Valéncia''', quan per eixemple en [[Catalunya]] si s'utilisa molt habitualment el nom històric de [[Principat de Catalunya]] o ''El Principat'' a soles o inclús els asturians gasten el nom oficial de [[Principat d'Astúries]], etc.<br />
<br />
== País Valencià en l'història ==<br />
Pese a que [[Regne de Valéncia]] és la denominació més tradicional, trobada per primera vegada en [[1238]], la denominació de "País Valencià" fon utilisada pel frare Agustín Bella en la seua obra "''Vida de fra Agustín Antonio Pascual''"<ref>Agustín Bella, '''Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ...''', [[Valéncia]] [[1699]], pàg. 41, impremta de Vicente Cabrera. [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]: [http://www.bne.es/cgi-bin/wsirtex?FOR=WBNBIBT4&VIS=W02BIMA&FMT=WBNARIA1&ITE=0004900003156 3/64918]. Reproducció: DGmicro/21722.</ref> afirmava en [[1699]], encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:<br />
<br />
"''... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...''"<br />
<br />
== País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat) ==<br />
'''TÍTUL 1'''. '''Artícul 1''':<br />
*1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del Pais Valenciano.<br />
*2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.<br />
*3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Patria Valenciana]]<br />
*[[Nació Valenciana]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55853País Valencià2013-05-15T19:03:27Z<p>Joan85: /* País Valencià en l'història */</p>
<hr />
<div>'''País Valencià''' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] junt en el de [[Regne de Valéncia]] i [[Comunitat Valenciana]].<br />
<br />
Encara que este terme s'escomençà a utilisar en els [[anys 1930|anys 30]], durant la [[II República Espanyola]] (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i mes tart durant la [[transició democràtica]] i la pre-autonomia, actualment és amprat únicament pel moviment [[catalaniste]], per analogia en "País" (singular) [[Països Catalans]] (plural). En la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]] en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de ''Comunitat Valenciana'', en contra abdós noms dels tradicionals i històrics '''Regne de Valéncia''' o '''Valéncia'''. <br />
<br />
Els sectors [[valencianistes]] aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de '''Regne de Valéncia''', quan per eixemple en [[Catalunya]] si s'utilisa molt habitualment el nom històric de [[Principat de Catalunya]] o ''El Principat'' a soles o inclús els asturians gasten el nom oficial de [[Principat d'Astúries]], etc.<br />
<br />
== País Valencià en l'història ==<br />
Pese a que [[Regne de Valéncia]] és la denominació més tradicional, trobada per primera vegada en [[1238]], la denominació de "País Valencià" fon utilisada pel frare Agustín Bella en la seua obra "''Vida de fra Agustín Antonio Pascual''"<ref>Agustín Bella, '''Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ...''', [[Valéncia]] [[1699]], pàg. 41, impremta de Vicente Cabrera. [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]: [http://www.bne.es/cgi-bin/wsirtex?FOR=WBNBIBT4&VIS=W02BIMA&FMT=WBNARIA1&ITE=0004900003156 3/64918]. Reproducció: DGmicro/21722.</ref> afirmava en [[1699]], encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:<br />
<br />
"''... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...''"<br />
<br />
Atre eixemple posterior, trobat per [[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis Guarner]] i publicat en la seua obra "''La llengua dels valencians''" on es confirma l'existència del document satíric del [[1767]] en el títul:<br />
<br />
: "''Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià''"<br />
<br />
== País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat) ==<br />
'''TÍTUL 1'''. '''Artícul 1''':<br />
*1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del Pais Valenciano.<br />
*2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.<br />
*3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Patria Valenciana]]<br />
*[[Nació Valenciana]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Val%C3%A9ncia&diff=55852Batalla de Valéncia2013-05-15T19:01:43Z<p>Joan85: /* Cronologia d’acontenyimentsManel Martí La transició al País Valencià dossier publicat en l’Avenç, núm 124, maig de 1997 */</p>
<hr />
<div>S’ha denominat '''batalla de Valéncia''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.<br />
<br />
== Orige del conflicte ==<br />
L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia continua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.<br />
<br />
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. <br />
<br />
L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.<br />
<br />
== Evolució dels fets ==<br />
[[José María Adam García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.<br />
<br />
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].<br />
<br />
Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.<br />
<br />
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc després constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<br />
<br />
== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==<br />
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.<br />
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".<br />
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').<br />
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.<br />
* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].<br />
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].<br />
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana]]'', en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.<br />
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[valencianisme|valencianistes]] al coloqui en el [[Ateneu Mercantil de Valéncia]] sobre autonomia i església valenciana<br />
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d’Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular.<br />
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.<br />
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref><br />
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.<br />
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].<br />
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref><br />
* [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]]<br />
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].<br />
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.<br />
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]].<br />
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.<br />
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).<br />
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.<br />
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).<br />
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</><br />
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’[[Ajuntament de Valéncia]] i l’estàtua del rei [[Jaume I]] per a acompanyar a la [[Senyera Valenciana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (mijans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.<br />
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref><br />
* [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.<br />
* [[1980]] (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.<br />
* [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.<br />
* [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]].<br />
* [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia.<br />
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].<br />
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].<br />
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.<br />
<br />
== Conseqüència del conflicte ==<br />
A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.<br />
<br />
L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.<br />
<br />
== Referencies ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.<br />
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986<br />
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]<br />
*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Val%C3%A9ncia&diff=55851Batalla de Valéncia2013-05-15T19:00:05Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>S’ha denominat '''batalla de Valéncia''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.<br />
<br />
== Orige del conflicte ==<br />
L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia continua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.<br />
<br />
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. <br />
<br />
L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.<br />
<br />
== Evolució dels fets ==<br />
[[José María Adam García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.<br />
<br />
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].<br />
<br />
Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.<br />
<br />
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc després constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<br />
<br />
== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==<br />
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.<br />
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".<br />
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').<br />
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.<br />
* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].<br />
<br />
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].<br />
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana]]'', en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.<br />
<br />
<br />
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[valencianisme|valencianistes]] al coloqui en el [[Ateneu Mercantil de Valéncia]] sobre autonomia i església valenciana<br />
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d’Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular.<br />
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.<br />
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref><br />
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.<br />
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].<br />
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref><br />
* [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]]<br />
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].<br />
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.<br />
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]].<br />
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.<br />
<br />
<br />
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).<br />
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.<br />
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).<br />
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</><br />
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’[[Ajuntament de Valéncia]] i l’estàtua del rei [[Jaume I]] per a acompanyar a la [[Senyera Valenciana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (mijans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.<br />
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref><br />
<br />
<br />
* [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.<br />
* [[1980]] (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.<br />
* [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.<br />
* [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]].<br />
* [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia.<br />
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].<br />
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].<br />
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.<br />
<br />
== Conseqüència del conflicte ==<br />
A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.<br />
<br />
L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.<br />
<br />
== Referencies ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.<br />
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986<br />
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]<br />
*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Val%C3%A9ncia&diff=55850Batalla de Valéncia2013-05-15T18:58:58Z<p>Joan85: Canviat nivell de protecció per a "Batalla de Valéncia" ([move=sysop] (indefinit))</p>
<hr />
<div>{{Plantilla:traducció_automàtica}} <br />
<br />
S’ha denominat '''batalla de Valéncia''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.<br />
<br />
== Orige del conflicte ==<br />
L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia continua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.<br />
<br />
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. <br />
<br />
L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.<br />
<br />
== Evolució dels fets ==<br />
[[José María Adam García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.<br />
<br />
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].<br />
<br />
Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.<br />
<br />
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc després constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<br />
<br />
== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==<br />
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.<br />
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".<br />
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').<br />
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.<br />
* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].<br />
<br />
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].<br />
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana]]'', en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.<br />
<br />
<br />
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[valencianisme|valencianistes]] al coloqui en el [[Ateneu Mercantil de Valéncia]] sobre autonomia i església valenciana<br />
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d’Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular.<br />
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.<br />
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref><br />
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.<br />
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].<br />
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref><br />
* [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]]<br />
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].<br />
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.<br />
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]].<br />
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.<br />
<br />
<br />
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).<br />
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.<br />
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).<br />
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</><br />
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’[[Ajuntament de Valéncia]] i l’estàtua del rei [[Jaume I]] per a acompanyar a la [[Senyera Valenciana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (mijans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.<br />
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref><br />
<br />
<br />
* [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.<br />
* [[1980]] (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.<br />
* [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.<br />
* [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]].<br />
* [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia.<br />
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].<br />
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].<br />
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.<br />
<br />
== Conseqüència del conflicte ==<br />
A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.<br />
<br />
L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.<br />
<br />
== Referencies ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.<br />
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986<br />
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]<br />
*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Val%C3%A9ncia&diff=55849Batalla de Valéncia2013-05-15T18:58:32Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{Plantilla:traducció_automàtica}} <br />
<br />
S’ha denominat '''batalla de Valéncia''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.<br />
<br />
== Orige del conflicte ==<br />
L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia continua sent discutit. L'explicació mes clara es que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que mes tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries mes o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.<br />
<br />
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. <br />
<br />
L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors mes [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.<br />
<br />
== Evolució dels fets ==<br />
[[José María Adam García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.<br />
<br />
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], Pedro Zaragoza, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].<br />
<br />
Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD i en una sensibilitat mes [[valencianista]], com l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.<br />
<br />
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc després constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari [[Las Provincias]], dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<br />
<br />
== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==<br />
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.<br />
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".<br />
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').<br />
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.<br />
* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].<br />
<br />
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].<br />
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana]]'', en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.<br />
<br />
<br />
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[valencianisme|valencianistes]] al coloqui en el [[Ateneu Mercantil de Valéncia]] sobre autonomia i església valenciana<br />
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d’Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular.<br />
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.<br />
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref><br />
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.<br />
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].<br />
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref><br />
* [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]]<br />
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].<br />
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.<br />
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[José Luis Albiñana]].<br />
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.<br />
<br />
<br />
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).<br />
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.<br />
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).<br />
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</><br />
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’[[Ajuntament de Valéncia]] i l’estàtua del rei [[Jaume I]] per a acompanyar a la [[Senyera Valenciana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref><br />
* [[1979]] (mijans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.<br />
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref><br />
<br />
<br />
* [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.<br />
* [[1980]] (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.<br />
* [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.<br />
* [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]].<br />
* [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia.<br />
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].<br />
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].<br />
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.<br />
<br />
== Conseqüència del conflicte ==<br />
A pesar de les coaccions i violència mijatica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'UCD obtingué només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de [[1979]], davant de la qual cosa hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l’escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conte de [[Regne de Valencià]] o catalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia i independent.<br />
<br />
L'afonament definitiu de l'UCD com partit en [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.<br />
<br />
== Referencies ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.<br />
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986<br />
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]<br />
*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]<br />
<br />
[[Categoria:Història Valenciana]]<br />
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eslov%C3%A8nia&diff=50079Eslovènia2011-08-31T15:37:35Z<p>Joan85: Jajajjajajajajajajajjajajajajajjajajaja s'ha renomenat com Eslovènia</p>
<hr />
<div>[[Image:Flag_of_Eslovenia.png|thumb|right|300px|<center>Bandera d''''Eslovènia'''</center>]]<br />
La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] al oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i al est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.<br />
<br />
Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].<br />
<br />
L'actual '''Eslovènia''' se formà el 25 de juny de [[1991]] al independisar-se de [[Yugoslàvia]], després d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació.<br />
<br />
{{UE}}<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ausias_March&diff=50077Ausias March2011-08-31T15:36:02Z<p>Joan85: Jjjajajajajajajja s'ha renomenat com Ausias March</p>
<hr />
<div>[[Image:Ausias_march.JPG|thumb|300px|<center>'''Ausias March'''</center>]]<br />
<br />
'''Ausias March''' fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]].<br />
<br />
Si be no es sap si naixqué en [[Valéncia]], en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]], és inqüestionable sa valencianitat, per la gran vinculació de sa familia al [[Regne de Valéncia]] i per l'amarc llament en primera persona que fa en sos ''Cantichs de mort'':<br />
<br />
<blockquote>''"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"''</blockquote><br />
<br />
La teoria de que naixqué en [[Valéncia]], es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó.<br />
<br />
<br />
==Biografia==<br />
Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condicio avala la teoria de que naixque en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixque alli.<br />
<br />
Son pare que el tingue en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despres de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[Llengua Valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres es Oseas. <br />
<br />
[[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats. <br />
<br />
Ausias March estudià [[llati]] i retorica en [[Gandia]]. Sobre tot el [[llati]] li donà una base extraordinaria per al domini de les [[llengües romàniques]], en especial la seua, la [[Llengua Valenciana]], en aquella epoca encara prou proxima al llati. <br />
<br />
El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità. <br />
<br />
Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el [[Senyor de Beniarjo]], [[Pardines]] i [[Vernissa]], baix el tutelage del [[Duc de Gandia]]. Tingue una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes. <br />
<br />
En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despres d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedicio naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]]. <br />
<br />
Participà en les conquistes de [[Cerdenya]] i [[Corcega]], en esta ultima pati un important reves. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuacio.<br />
<br />
Foren moments i epoques vives de sa joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com [[Jordi de Sant Jordi]]. En [[1421]] tornà a ses possessions en la comarca de [[Gandia]]. Estant en una nova etapa faltà el [[Duc de Gandia]], baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del [[rei d'Aragó]]. <br />
<br />
No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en [[1424]] embarca de nou en les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] que planeja la conquista de [[Napols]], on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'[[Africa]] i apoderar-se de l'emirat de [[Tunicia]]. Prenen l'[[illa de Djerba]], pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres. <br />
<br />
Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condicio de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics. <br />
<br />
Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdiccio civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], homens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]].<br />
<br />
L'aficio a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero sa obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegacio,... estan presents continuament en sos versos. Foren aquells viages gran experiencia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. <br />
<br />
Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. <br />
<br />
Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte. <br />
<br />
Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], despres d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà mes encara als germans d'ella. <br />
<br />
Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on tambe fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i mes tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]]. <br />
<br />
Muigué '''Ausias March''' el 3 de març de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. <br />
<br />
Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en l'estil provençal i la tradicio trobadoresca.<br />
<br />
== El poeta ==<br />
Es el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. <br />
<br />
Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessio i en l'arrepenediment de sos pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condicio humana. <br />
<br />
En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. <br />
<br />
==Obres==<br />
* Lliri entre cards <br />
* Cant espiritual<br />
* Plena de seny<br />
* Amor, amor, oh foll amor<br />
* Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. <br />
<br />
Fon el poeta en [[Llengua Valenciana]] mes famos de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''.<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-AusiasMarch.htm Artícul original del "Diario de Valéncia", Portal "El Centenar de la Ploma"]<br />
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/ausias.htm Biografia Portal del GAV] <br />
*[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=188 El fals Ausias March català]<br />
*http://books.google.es/books?id=2LoFAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false<br />
<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ausias_March&diff=50075Ausias March2011-08-31T15:35:09Z<p>Joan85: Revertides les edicions de Nitro (discussió); s'ha recuperat l'última versió de YOMUSULTRA</p>
<hr />
<div>[[Image:Ausias_march.JPG|thumb|300px|<center>'''Ausias March'''</center>]]<br />
<br />
'''Ausias March''' fon un important poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]].<br />
<br />
Si be no es sap si naixqué en [[Valéncia]], en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]], és inqüestionable sa valencianitat, per la gran vinculació de sa familia al [[Regne de Valéncia]] i per l'amarc llament en primera persona que fa en sos ''Cantichs de mort'':<br />
<br />
<blockquote>''"La velledat en Valencians mal prova, e no sé com yo faza obra nova"''</blockquote><br />
<br />
La teoria de que naixqué en [[Valéncia]], es basa en que la família materna residia en el Cap i Casal; pero, per atra banda, els March teníen diversos senyorius en Gandia i Beniarjó.<br />
<br />
<br />
==Biografia==<br />
Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condicio avala la teoria de que naixque en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixque alli.<br />
<br />
Son pare que el tingue en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despres de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[Llengua Valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres es Oseas. <br />
<br />
[[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats. <br />
<br />
Ausias March estudià [[llati]] i retorica en [[Gandia]]. Sobre tot el [[llati]] li donà una base extraordinaria per al domini de les [[llengües romàniques]], en especial la seua, la [[Llengua Valenciana]], en aquella epoca encara prou proxima al llati. <br />
<br />
El domini de la llengua llatina li valgué molt per a llegir texts en les llengües dels països que visità. <br />
<br />
Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el [[Senyor de Beniarjo]], [[Pardines]] i [[Vernissa]], baix el tutelage del [[Duc de Gandia]]. Tingue una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes. <br />
<br />
En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despres d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedicio naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]]. <br />
<br />
Participà en les conquistes de [[Cerdenya]] i [[Corcega]], en esta ultima pati un important reves. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuacio.<br />
<br />
Foren moments i epoques vives de sa joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en contacte en atres poetes com [[Jordi de Sant Jordi]]. En [[1421]] tornà a ses possessions en la comarca de [[Gandia]]. Estant en una nova etapa faltà el [[Duc de Gandia]], baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici del [[rei d'Aragó]]. <br />
<br />
No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en [[1424]] embarca de nou en les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] que planeja la conquista de [[Napols]], on fracassen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'[[Africa]] i apoderar-se de l'emirat de [[Tunicia]]. Prenen l'[[illa de Djerba]], pero desistixen de son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors d'aquelles terres. <br />
<br />
Tornen a [[Valéncia]] i en [[1425]] el rei el nomena falconer major en la missió de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou que hi havia en les milícies aragoneses, una especie d'artilleria de campanya, composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condicio de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor i mal entre els enemics. <br />
<br />
Quan mor sa mare, [[Leonor]], que era qui administrava les finques, torna a la [[comarca de Gandia]] a eixercir sa funcio de Senyor de les mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdiccio civil i criminal sobre ses possessions de [[Beniarjó]], [[Vernissa]] i [[Pardines]]. Es manifestà com un senyor dur, implacable. Impartí justicia en tota la durea de la llei a [[moros]], [[cristians]], [[moriscs]], [[mossaraps]], [[cristians vells]], homens lliures i [[esclaus]]. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven, d'acort en la costum musulmana. En [[1435]] com senyor de [[Beniarjó]] i pel braç militar, assistí a [[Corts]], en l'any [[1436]] anà a les de [[Monço]] i en l'any [[1448]] a les de [[Morella]].<br />
<br />
L'aficio a la lliteratura li vingué per son pare, [[Pere March]], notari i escritor, a qui de chicotet li vea escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germà, pero sa obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegacio,... estan presents continuament en sos versos. Foren aquells viages gran experiencia per ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. <br />
<br />
Fon un home passional, en freqüents i alterades relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill illegítim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigué abans que ell. Pareix que la persona a la que dedicà la seua obra "Llir entre cards" era esta monja. <br />
<br />
Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte. <br />
<br />
Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], despres d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà mes encara als germans d'ella. <br />
<br />
Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on tambe fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i mes tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]]. <br />
<br />
Muigué '''Ausias March''' el 3 de març de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. <br />
<br />
Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en l'estil provençal i la tradicio trobadoresca.<br />
<br />
== El poeta ==<br />
Es el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. <br />
<br />
Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessio i en l'arrepenediment de sos pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condicio humana. <br />
<br />
En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. <br />
<br />
==Obres==<br />
* Lliri entre cards <br />
* Cant espiritual<br />
* Plena de seny<br />
* Amor, amor, oh foll amor<br />
* Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. <br />
<br />
Fon el poeta en [[Llengua Valenciana]] mes famos de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''.<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-AusiasMarch.htm Artícul original del "Diario de Valéncia", Portal "El Centenar de la Ploma"]<br />
*[http://www.gav-valencianistes.com/val/ausias.htm Biografia Portal del GAV] <br />
*[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=188 El fals Ausias March català]<br />
*http://books.google.es/books?id=2LoFAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false<br />
<br />
[[Categoria:Escritors]]<br />
[[Categoria:Valencians]]<br />
[[Categoria:Escritors valencians]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari_discussi%C3%B3:Jorge14&diff=33060Usuari discussió:Jorge142010-01-26T13:28:13Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{Benvingut}}--[[Usuari:Joan85|Joan]] 00:34, 29 dec 2009 (UTC)<br />
<br />
== Sobre l'ortografia i correctors ==<br />
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason|Peterguason]] i a [[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia. <br />
<br />
Per favor, revisa les correccions que he fet en el teu articul de: [[Federico Jiménez Losantos]] i fixat en els canvis d'ortografia i en paraules que s'han llevat i canviat per atres que si son valides en valencià. Si hagueres utilisat el corrector de valencià per a Firefox, t'indicaria si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.<br />
<br />
Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.<br />
<br />
Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous. <br />
<br />
Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i dona molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:00, 14 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Plantilla emissores de radio ==<br />
La plantilla ya està feta. La vaig fer al vore que tu intentaves fer-la fara unes 2 semanes pero no t'eixia. La tens ací: [[Plantilla:Ficha d'emissora de ràdio]] El problema es que no funciona be. Li he donat voltes pero no se quin fallo es el que te. Ho he copiat igual que estava en Wikipedia pero no funciona be. Si li preguntes a un dels administradors [[Usuari:Joan85]], ell enten mes del tema de les plantilles i estes coses mes complicades. Igual ell si pot arrematar la faena. Dis-li que m'has preguntat a mi pero que yo no se arreglar-ho. Si ell no te contesta m'ho dius i li preguntare yo a un atre. No te preocupes, abans o despres ho solucionarem. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:08, 24 gin 2010 (UTC)<br />
:Quan tinga un ratet ho miraré.--[[Usuari:Joan85|Joan]] 13:28, 26 gin 2010 (UTC)<br />
<br />
== Ara eres administrador ==<br />
<br />
En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[Uiquipèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:36, 25 gin 2010 (UTC)</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=33059Idioma valencià2010-01-26T13:26:35Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{destacat}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Valencià<br />
|nomnatiu=<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats= [[Espanya]]<br />
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br /><br />
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]<br />
|parlants= 2 millons<br />
|parlantsnatius= 1,3 millons<br />
|parlantsnonatius= 0,7 millons<br />
|rank= 178º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br /><br />
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br />
|iso1=<br />
|iso2=<br />
|iso3=<br />
|sil=<br />
|mapa=[[Image:Extension_del_valenciano.png|220px|center]]<br />
}}<br />
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.<br />
<br />
La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any 2004.<ref>[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]</ref><ref>[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref><br />
<br />
<br />
== Orige del valencià ==<br />
{{AP|Orige del valencià}}<br />
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el segle XII, un segle abans de la conquista del Regne de Valéncia]]<br />
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br />
<br />
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.<br />
<br />
La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.<br />
<br />
Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref><br />
<br />
== Extensió del valencià ==<br />
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br />
<br />
La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br />
<br />
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
== Història del Valencià ==<br />
<br />
=== Denominació ===<br />
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br />
<br />
{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br />
<br />
Que vol dir en valencià:<br />
<br />
“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.<br />
<br />
Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br />
<br />
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br />
<br />
{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}<br />
<br />
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref><br />
<br />
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref><br />
<br />
En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br />
<br />
{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}} <br />
<br />
En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref><br />
<br />
=== Lliteratura ===<br />
<br />
La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br />
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br />
<br />
* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br />
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br />
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br />
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)<br />
<br />
Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br />
<br />
=== Política ===<br />
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br />
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).<br />
<br />
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br />
<br />
== Us del valencià ==<br />
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br />
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"<br />
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?"<br /><small>Sondeig del CIS</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref><br />
|-bgcolor=#efefef<br />
!width=10% |Us<br />
!width=10% |Valencià<br />
|-<br />
| Sempre<br />
| 24.1%<br />
|-<br />
| No conec el valencià<br />
| 19.2%<br />
|-<br />
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br />
| 5.9%<br />
|-<br />
| Indistintament<br />
| 50.8%<br />
|-<br />
| No contesta<br />
| 0.1%<br />
|-<br />
|}<br />
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.<br />
<br />
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.<br />
<br />
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br />
<br />
== Dialectes del Valencià ==<br />
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br />
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]<br />
<br />
=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===<br />
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br />
<br />
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.<br />
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br />
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.<br />
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br />
<br />
=== [[Valencià castellonenc]] ===<br />
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br />
<br />
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br />
* Neutralisació de la b/v.<br />
* Manteniment dels artículs lo/los.<br />
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br />
* No pronunciació de la -r final.<br />
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br />
<br />
=== [[Valencià Apichat]] ===<br />
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br />
<br />
* Manteniment dels artículs lo/los.<br />
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br />
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br />
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br />
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br />
<br />
=== [[Valencià Meridional]] ===<br />
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br />
<br />
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br />
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br />
<br />
=== [[Valencià Alacantí]] ===<br />
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:<br />
<br />
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br />
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br />
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br />
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{reflist|2}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br />
*[[Normes del Puig]]<br />
*[[Segle d'Or Valencià]]<br />
*[[El Carche]]<br />
<br />
== Diccionaris i correctors en valencià ==<br />
*http://www.softwarevalencia.com<br />
*[http://www.racv.es RACV]<br />
*[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]<br />
*http://www.llenguavalencianasi.com<br />
*http://www.vaavant.org<br />
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br />
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br />
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br />
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]<br />
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br />
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br />
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br />
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html LA LENGUA VALENCIANA]<br />
<br />
{{Regne de Valéncia}}<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
<br />
[[Categoria:Valencià]]<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dinamarca&diff=32483Dinamarca2010-01-17T22:19:42Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>'''Dinamarca''' (en [[Idioma danés|danés]], ''Danmark'', significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de [[Europa]], el més meridional dels [[països nòrdics]] i també el de menor extensió. Oficialment, el [[Regne de Dinamarca]] (en danés, ''Kongeriget Danmark'') és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de [[ultramar]] o [[territoris dependents]], [[Groenlàndia]] i les [[Illes Feroe]].<br />
<br />
Dinamarca forma part de [[Escandinàvia]] i només té frontera en [[Alemanya]], encara que des de 1999 està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del 2009.</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.<br />
<br />
Dinamarca és una [[monarquia constitucional]] des de 1849, data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de 1660, i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en 1901. En termes de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en 1949, acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostingut fins a eixe moment.<br />
<br />
Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat [[agricultura|agrícola]], gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria [[naval]]. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un [[estat de benestar]] garantisant l'accés a servicis públics des que en 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels [[nazis]] durant la [[II Guerra Mundial]]. <br />
<br />
<br />
* L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i qualitat de vida.<br />
<br />
* Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta qualitat de vida.<br />
<br />
* Dinamarca té els salaris més alts del món, segons un estudi publicat pel [[UBS]] ([[Unió de Bancs Suissos]]) en el 2009. <br />
Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.<br />
<br />
* Segons el [[Índex de Pau Global]] 2009, Dinamarca és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per [[Nova Zelanda]].<br />
<br />
* Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index. <br />
<br />
* Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis [[Forbes]], 2009. <br />
<br />
* En 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca [[Copenhaguen]] com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global ([[GaWC]]), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, només sobrepassada per [[Londres]] i [[Paris]].<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre_Dinamarca.Htm Govern de Dinamarca]<br />
* [http://kongehuset.dk/ La Casa Real Danesa]<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre-Dinamarca.Htm Pàgina oficial de Dinamarca]<br />
* [http://www.visitdenmark.com/spanien/es-es/menu/turist/turistforside.Htm Visita Dinamarca]<br />
* [http://www.ambmadrid.um.dk/es/menu/informacionsobredinamarca/ultimasnoticias/El+Reino+de+Dinamarca+y+la+caza+de+ballenas.Htm Misage del embaixador sobre el regne danés i la caça de ballenes]<br />
* [http://es.cop15.dk/ Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen(COP15)]<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Dinamarca| ]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]<br />
[[Categoria:Membres de l'OTAN]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dinamarca&diff=32482Dinamarca2010-01-17T22:19:18Z<p>Joan85: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>'''Dinamarca''' (en [[Idioma danés|danés]], ''Danmark'', significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de [[Europa]], el més meridional dels [[països nòrdics]] i també el de menor extensió. Oficialment, el [[Regne de Dinamarca]] (en danés, ''Kongeriget Danmark'') és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de [[ultramar]] o [[territoris dependents]], [[Groenlàndia]] i les [[Illes Feroe]].<br />
<br />
Dinamarca forma part de [[Escandinàvia]] i només té frontera en [[Alemanya]], encara que des de 1999 està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del 2009.</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.<br />
<br />
Dinamarca és una [[monarquia constitucional]] des de 1849, data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de 1660, i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en 1901. En termes de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en 1949, acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostingut fins a eixe moment.<br />
<br />
Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat [[agricultura|agrícola]], gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria [[naval]]. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un [[estat de benestar]] garantisant l'accés a servicis públics des que en 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels [[nazis]] durant la [[II Guerra Mundial]]. <br />
<br />
<br />
* L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i qualitat de vida.<br />
<br />
* Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta qualitat de vida.<br />
<br />
* Dinamarca té els salaris més alts del món, segons un estudi publicat pel [[UBS]] ([[Unió de Bancs Suissos]]) en el 2009. <br />
Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.<br />
<br />
* Segons el [[Índex de Pau Global]] 2009, Dinamarca és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per [[Nova Zelanda]].<br />
<br />
* Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index. <br />
<br />
* Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis [[Forbes]], 2009. <br />
<br />
* En 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca [[Copenhaguen]] com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global ([[GaWC]]), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, només sobrepassada per [[Londres]] i [[Paris]].<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre_Dinamarca.Htm Govern de Dinamarca]<br />
* [http://kongehuset.dk/ La Casa Real Danesa]<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre-Dinamarca.Htm Pàgina oficial de Dinamarca]<br />
* [http://www.visitdenmark.com/spanien/es-es/menu/turist/turistforside.Htm Visita Dinamarca]<br />
* [http://www.ambmadrid.um.dk/es/menu/informacionsobredinamarca/ultimasnoticias/El+Reino+de+Dinamarca+y+la+caza+de+ballenas.Htm Misage del embaixador sobre el regne danés i la caça de ballenes]<br />
* [http://es.cop15.dk/ Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen(COP15)]<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Dinamarca| ]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]<br />
[[Categoria:Membres de l'OTAN]]<br />
[[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dinamarca&diff=32481Dinamarca2010-01-17T22:18:59Z<p>Joan85: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>'''Dinamarca''' (en [[Idioma danés|danés]], ''Danmark'', significa "La terra o marca dels danesos") és un país del nort de [[Europa]], el més meridional dels [[països nòrdics]] i també el de menor extensió. Oficialment, el [[Regne de Dinamarca]] (en danés, ''Kongeriget Danmark'') és una comunitat integrada per tres parts autònomes, la pròpia Dinamarca i els seus dos territoris de [[ultramar]] o [[territoris dependents]], [[Groenlàndia]] i les [[Illes Feroe]].<br />
<br />
Dinamarca forma part de [[Escandinàvia]] i només té frontera en [[Alemanya]], encara que des de 1999 està unit per carretera i ferrocarril en [[Suècia]], a través del [[pont d'Oresund]]. El territori danés està compost per la [[península de Jutlàndia]] (Jylland) i per prop de 407 illes de les quals 79 estan habitades (2009).<ref>Denmark.DK, lloc oficial de Dinamarca. Disponible en: [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/DinamarcaEnBreve/]. Consultat el 6 de maig del 2009.</ref> Dinamarca està totalment rodejada pel [[mar del Nort]] i el [[mar Bàltic]], a excepció de Jutlàndia, que li unix al continent europeu. Les principals illes daneses són [[Selandia]] ''(Sjælland)'', [[Fiònia]] ''(Fyn)'', [[Vendsyssel-Thy]], [[Lolland]] i [[Bornholm]], la més alluntada de l'archipèlec danés. Esta posició ha donat a Dinamarca, històricament, el control sobre l'accés al mar Bàltic.<br />
<br />
Dinamarca és una [[monarquia constitucional]] des de 1849, data en que va quedar abolida la [[monarquia absoluta]] que havia regit el país des de 1660, i es va convertir en [[monarquia parlamentària]] en 1901. En termes de permanència, la monarquia danesa pot considerar-se la segona més antiga del món, per darrere de la [[Emperador de Japó|casa imperial del Japó]], a l'haver existit durant almenys un milenari. Dinamarca forma part de la [[Unió Europea]] (encara que no utilisa el [[euro]]). Quan el país es va adherir a la [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]] en 1973 ho va fer sense les Illes Fèroe, mentres que Groenlàndia va optar per separar-se de la CEE en [[1985]]. També es va convertir en un membre fundador de la [[OTAN]] en 1949, acabant en la tradicional política de [[neutralitat]] que havia sostingut fins a eixe moment.<br />
<br />
Per la seua naturalea pobra en recursos geològics, Dinamarca va sostindre la seua economia en l'activitat [[agricultura|agrícola]], gràcies a les seues granges, l'explotació peixquera i la indústria [[naval]]. En l'últim sigle, els danesos han donat un impuls a la industrialisació del seu país i han afavorit l'establiment d'un [[estat de benestar]] garantisant l'accés a servicis públics des que en 1933 es firmara l'acort de Kanslergade. Dinamarca fon ocupada pels [[nazis]] durant la [[II Guerra Mundial]]. <br />
<br />
<br />
* L'Índex de Prosperitat de l'Institut Legatum 2009, ubica a Dinamarca com un dels millors països del món per a viure, compartint la primera posició en Finlàndia, Suïssa i Suècia. L'índex es basa en una definició de prosperitat que combina creiximent econòmic en el nivell de llibertats personals i democràcia en un país, aixina com mesures de felicitat i qualitat de vida.<br />
<br />
* Els danesos és la població més feliç i satisfeta del món, segons l'anual i científica Enquesta Valors Mundials i World Datava's of Happiness[13]. Açò es deu entre atres coses a la seua democràcia, la seua igualtat social, la seua atmòsfera pacífica, la solidaritat i alta qualitat de vida.<br />
<br />
* Dinamarca té els salaris més alts del món, segons un estudi publicat pel [[UBS]] ([[Unió de Bancs Suissos]]) en el 2009. <br />
Dinamarca ademés té el nivell més gran d'igualtat d'ingressos del món.<br />
<br />
* Segons el [[Índex de Pau Global]] 2009, Dinamarca és el segon país més pacífic del món, només sobrepassada per [[Nova Zelanda]].<br />
<br />
* Dinamarca fon classificat el país menys corrupte del món l'any 2008, segons Corruption Perceptions Index. <br />
<br />
* Dinamarca té el millor clima per a fer negocis en el món, segons la reviste de negocis [[Forbes]], 2009. <br />
<br />
* En 2008, la reviste Monòcul va catalogar la capital de Dinamarca [[Copenhaguen]] com la millor ciutat del món per a viure en el seu Top 20 World's Most Livable Cities Chart. Adicionalment, fon classificada com una Ciutat Cultural Global ([[GaWC]]), sent tercera a Europa occidental, en rivalitat en atres ciutats en seus centrals o centres de distribució, només sobrepassada per [[Londres]] i [[Paris]].<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre_Dinamarca.Htm Govern de Dinamarca]<br />
* [http://kongehuset.dk/ La Casa Real Danesa]<br />
* [http://www.denmark.dk/es/menu/SobreDinamarca/Sobre-Dinamarca.Htm Pàgina oficial de Dinamarca]<br />
* [http://www.visitdenmark.com/spanien/es-es/menu/turist/turistforside.Htm Visita Dinamarca]<br />
* [http://www.ambmadrid.um.dk/es/menu/informacionsobredinamarca/ultimasnoticias/El+Reino+de+Dinamarca+y+la+caza+de+ballenas.Htm Misage del embaixador sobre el regne danés i la caça de ballenes]<br />
* [http://es.cop15.dk/ Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen(COP15)]<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Dinamarca| ]]<br />
[[Categoria:Membres de la ONU]]<br />
[[Categoria:Membres de la OTAN]]<br />
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Irlanda&diff=32480Irlanda2010-01-17T22:18:12Z<p>Joan85: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>{{atresusos|República d'Irlanda}}<br />
[[Image:Ireland NASA.jpg|thumb|right|300px|Irlanda es nomenada també l'illa esmeralda]]<br />
<br />
'''Irlanda''' (''Éire'' en [[gaèlic irlandés]]) és una illa [[Europa|europea]] de l'[[Atlàntic Nort]] que forma en [[Gran Bretanya]], [[Man]] i atres illes, l'Archipèlec de les [[Illes Britàniques]]. Políticament es troba dividida entre la '''[[República d'Irlanda]]''', estat membre de l'[[Unió Europea]], i el territori d''''[[Irlanda del Nort]]''', integrat en el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort]]. <br />
<br />
== Història ==<br />
:''Vore l'artícul principal [[Història d'Irlanda]]''.<br />
Irlanda fon poblada ya fa uns 9.000 anys. En la segona mitat del I milenari a.C., fon ocupada pels [[celtes]], que deixaren l'idioma ([[gaèlic irlandés]]) i la cultura, en gaèlic el nom d'Irlanda és [[Ierne]]. Irlanda estigué fora de l'[[imperi romà]], que nomenà a l'illa [[Hibèrnia]], pero fon [[cristianisme|cristianisada]] en el [[segle V]] dC, es va convertir en un important centre cultural durant els [[segle VI|segles VI]] i [[segle VII|VII]]. El periodo sobreixent de la civilisació irlandesa entra en decadència, en les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el [[segle X]], invasió dels [[normant]]s del [[Regne d'Anglaterra]] a partir del [[segle XII]]). A partir del [[segle XIII]], Irlanda queda baix l'influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'[[anglés]] en relació al gaèlic irlandés. En l'independència de la major part de l'illa el [[1921]] i la seua integració en la [[Comunitat Econòmica Europea]] en l'any [[1972]], Irlanda ha experimentat, especialment en les ultimes décades del [[segle XX]], un creiximent econòmic que la fa un dels països en millors perspectives de l'Europa contemporànea.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[República d'Irlanda]]: artícul centrat en l'estat independent irlandés.<br />
*[[Irlanda del Nort]]: una de les quatre nacions constituents del [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nort]].<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* [http://foreignaffairs.gov.ie/information/publications/facts/fai/default.asp Irish Department of Foreign Affairs: Facts about Ireland] (en anglés)<br />
* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/ei.html Ireland] – [[The World Factbook]] (en anglés)<br />
* [http://www.onlineweather.com/v4/ireland/climate/ OnlineWeather.com] – Senyes del clima d'Irlanda (en anglés)<br />
* [http://www.wesleyjohnston.com/users/ireland/geography/bogs.html#blanket_bog Ireland's Peat Bogs] (en anglés)<br />
* [http://www.osi.ie/mapping/FAQ/mountains.shtml OSI FAQ] – Senyes de montanyes (en anglés)<br />
<br />
'''Mapes:'''<br />
* [http://www.irelandstory.com/ irelandstory.com] (en anglés)<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Irlanda]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Luxemburc&diff=32479Luxemburc2010-01-17T22:17:30Z<p>Joan85: /* Enllaços externs */</p>
<hr />
<div>'''Luxemburc''', oficialment el '''Gran ducat de Luxemburc''' (Luxemburgués: Groussherzogtum Lëtzebuerg, [[França|Francés]]: Grand-Duché de Luxembourg, [[Alemanya|Alemà]]: Großherzogtum Luxemburg), és un chicotet [[país]] del nort-oest de [[Europa]] que forma part de la [[Unió Europea]]. Es tracta d'un [[estat sense litoral]], sent rodejat per [[França]], [[Alemanya]] i [[Bèlgica]]. Luxemburc conta en una població de quasi mig milló d'habitants sobre un [[àrea]] de 2.586 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]].<br />
<br />
El [[govern]] de Luxemburc és una [[monarquia constitucional]] i [[monarquia parlamentaria|parlamentaria]], sent l'únic Gran ducat sobirà en l'actualitat. El [[estat]] té una economia altament desenrollada, en el major [[Annex:Països per PIB (nominal) per cápita|Producte Intern Brut per cápita]] del món d'acort al [[Fons Monetari Internacional]] i al [[Banc Mundial]].<br />
<br />
Luxemburc és membre de la [[Unió Europea]], la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]], la [[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]], les [[nacions Unides]], [[Benelux]] i la [[Unió Europea Occidental]], reflectint l'orientació política a favor de la integració econòmica, política i militar. El seu capital, la [[Ciutat de Luxemburc]], posseïx numeroses institucions i agències de la [[Unió Europea]].<br />
<br />
Luxemburc posseïx una cultures i tradicions diverses per trobar-se entre l'Europa [[Imperi Romà d'Occident|romana]] i l'Europa [[Pobles germans|germànica]]. El país posseïx tres [[Llengua oficial|llengues oficials]]: [[Idioma alemà|alemà]], [[Idioma francés|francés]] i [[Idioma luxenburgués|luxemburgués]]. Es tracta d'un [[estat llaic]], sent predominant el [[catolicisme]].<br />
<br />
<br />
== Geografia ==<br />
<br />
Luxemburc és el sèptim país més chicotet d'Europa, trobant-se en el lloc 167 a nivell mundial.<br />
El Gran ducat té un territori de caràcter montanyós i en extenses masses boscoses. El [[Relleu terrestre|relleu]] presenta dos regions diferenciades: en el nort, cridat [[Oesling]], s'estenen els contraforts meridionals del massiç montanyós de les [[Ardenes]], en una altura màxima de 500 metros, i per la que discorren els afluents del [[Mosela]]. Al sur, el [[Gutland]], constituïx una extensa plana prolongació de la conca parisenca. D'est a oest el país s'haja travesat pel [[Sauer]] (Sûre en francés), afluïxen-te del [[Mosela]], que per la seua vora dreta rep al [[Alzette]] i per l'esquerra al [[Our]] i al [[Clerf]], entre atres.<br />
<br />
El paisage luxemburgués es completa en el curs del Mosela, que discorre pel sector oriental, traçant la frontera en Alemanya.<br />
<br />
El [[clima]] és continental, humit, més rigorós en les regions altes del nort, i més moderat en el sur. Les precipitacions anuals són copioses, els estius frescs, mentres que els hiverns són suaus.<br />
<br />
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Luxemburc correspon a la [[ecorregió]] denominada [[bosc de frondoses d'Europa occidental]].<br />
<br />
<br />
La capital, [[Ciutat de Luxemburc|Luxemburc]] és la població més gran del país. Atres ciutats importants són [[Esch-sur-Alzette]], cap al sur-oest de la capital i [[Echternach]], a l'est, contra la frontera en Alemanya.<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
* [http://babelfish.altavista.Com/babelfish/trurl_pagecontent?lp=fr_es&url=http%3A%2F%2Fwww.gouvernement.lu%2F Govern de Luxemburc] <br />
* [http://www.mae.lu/MAE.taf?IdNav=486 Embaixada de Luxemburc en Espanya]<br />
<br />
{{Traduït de|es|Luxemburgo}}<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Luxemburc| ]]<br />
[[Categoria:Microestats|Luxemburc]]<br />
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa%C3%AFsos_Baixos&diff=32478Països Baixos2010-01-17T22:17:04Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = ''Nederland''<br /><br />
| image_bandera = Flag of Nederland.png<br />
| image_escut = Escut_de_Nederland.png<br />
| image_escut_tamany = 125px<br />
| image_mapa = paisosbaixoseuropa.png<br />
| lema_nacional = ''Je maintendrai'' (''Mantindré'')<br />
| himne_nacional = ''Het Wilhelmus''<br />
| capital = [[Àmsterdam]]<br />
| capital_població = <br />
| capital_coord = 52°22' N 4°54' E<br />
| ciutat_principal = [[Àmsterdam]]<br />
| principals ciutats= Àmsterdam<br />
| festa_nacional= <br />
| idioma_oficial = [[Idioma neerlandés|Neerlandés]] i [[Idioma frisó|Frisó]]<br />
| govern = [[monarquia constitucional]]<br />
| dirigents_títuls = [[Monarquia|Reina]]<br />[[Primer ministre]]<br />
| dirigents_noms = [[S.M. Beatriu I]]<br />[[Jan Peter Balkenende]]<br />
| fundació = <br />
| fundació_hites =<br />
| fundació_dates = <br />
| superfície = 41.526 km²<br />
| superfície_lloc = 131<br />
| superfície_aigua = 18,41%<br />
| fronteres = 1.027 km<br />
| costes = <br />
| població = 16.785.088 hab.<br />
| població_any = 2008<br />
| població_lloc = 59º<br />
| població_densitat = 393 hab/km2<br />
| PIB_nominal= $ 657.590 mil<br />
| PIB_nominal_any = 2007<br />
| PIB_nominal_lloc = 16º<br />
| PIB_nominal_per_cápita = $ 43.386 mil <br />
| PIB = € 530.564 mill<br />
| PIB_any = 2007<br />
| PIB_lloc = 23º<br />
| PIB_per_cápita = € 32.500<br />
| IDH = 0,953<br />
| IDH_any = 2005<br />
| IDH_lloc = 6º<br />
| IDH_categoria = <font color="#009900">Molt Alt</font><br />
| moneda = [[Euro]]<br />
| gentilici = Neerlandés/a<br />
| horari = [[Hora central europea|CET]] (+1)<br />
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)<br />
| cctld = .nl<br />
| còdic_telefònic = +31<br />
| prefix_radiofònic = PAA-PIZ<br />
| còdic_ISO = 528 / NLD / NL<br />
| nota1 = <br />
| nota3 = <br />
| nota4 = <br />
| nota5 = <br />
| matrícula_coche= NL<br />
| matrícula_avió= NL<br />
}}<br />
<br />
<br />
'''Països Baixos''' (en [[idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es compon d'aquells, de les [[Antilles Neerlandeses]] i de [[Aruba]]. És membre de la [[Unió Europea]] (UE).<br />
<br />
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per davall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]]''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]]'', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]].<br />
<br />
Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del món i és un dels estats més desenrollats: en 2008 estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenvolupament Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref><br />
<br />
Sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]]''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en la història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.<br />
<br />
== Institucions i Organismes ==<br />
<br />
El país és seu de la [[Cort Internacional de Justícia]].<br />
Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de la Unió Europea, Europol. <br />
<br />
=== Organisació polític-administrativa ===<br />
<br />
Els Països Baixos estan formats per dotze províncies:<br />
<br />
* [[Groninga]] (''Groningen'') - [[Groninga (ciutat)|Groninga]] (''Groningen'')<br />
* [[Frísia]] (''Friesland'') - [[Leeuwarden]]<br />
* [[Drente]] (''Drenthe'') - [[Assen]]<br />
* [[Overijssel]] - [[Zwolle]]<br />
* [[Güeldres]] (''Gelderland'') - [[Arnhem]]<br />
* [[Utrecht]] - [[Utrecht (ciutat)|Utrecht]]<br />
* [[Flevolanda]] (''Flevoland'') - [[Lelystad]]<br />
* [[Holanda Septentrional]] (''Noord-Holland'') - [[Haarlem]]<br />
* [[Holanda Meridional]] (''Zuid-Holland'') - [[L'Haja]] (''Donen Haag'')<br />
* [[Zelanda]] (''Zeeland'') - [[Middelburg|Midelburgo]] (''Middelburg'')<br />
* [[Brabant Septentrional]] (''Noord-Brabant'') - [[Bolduque]] (''s-Hertogenbosch'')<br />
* [[Limburg (Països Baixos)|Limburgo]] (''Limburg'') - [[Mastrique]] (''Maastricht'')<br />
<br />
<br />
== Demografia ==<br />
<br />
L'any [[2007]], Països Baixos té una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de 30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetissada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].<br />
<br />
El govern encorajà l'emigració després de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.<br />
<br />
La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref><br />
<br />
* 80,9% neerlandesos <br />
* 2,4% [[Indonesia|indonesios]]<br />
* 2,4% [[Alemania|alemanes]]<br />
* 2,2% [[Turquía|turcos]]<br />
* 2,0% [[Surinam|surinameses]]<br />
* 1,9% [[Marruecos|marroquíes]]<br />
* 0,8% [[Antilles Neerlandesas|antillanos]] i [[aruba]]nos<br />
* 6,0% atres<br />
== Veja també ==<br />
* [[Cronologia de la Unió Europea]]<br />
* [[Tractat d'Àmsterdam]]<br />
* [[Referèndum sobre la Constitució Europea en els Països Baixos]]<br />
* [[Operació Market Garden]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.minbuza.nl/es/home Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Asunts Exteriors]<br />
* [http://www.online-translator.com/url/tran_url.asp?lang=es&direction=es&template=General&transliterate=&autotranslate=on&url=http://www.koninklijkhuis.nl/english/index.jsp Casa Real Neerlandesa]<br />
* [http://www.holland.Com/és/ Oficina de Turisme i Congressos]<br />
* [http://www.informarn.nl/ Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos]<br />
* [http://www.holandalatina.Com Holandalatina.Com, web sobre Holanda en castellà]<br />
* [http://www.noticiasholanda.Com Notícies d'Holanda, Notícies dels Països Baixos en espanyol]<br />
* [http://www.sababa.nl/es Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos]<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Països Baixos]]<br />
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pol%C3%B2nia&diff=32477Polònia2010-01-17T22:16:37Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>'''Polònia''' (en [[Idioma polac|polac]] ''Polska''; oficialment, '''República Polonesa''' o '''República de Polònia''', en polonés ''Rzeczpospolita Polska'') és un país ubicat en [[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE) i l'[[OTAN]].<br />
<br />
Polònia llimita en [[Alemanya]] a l'Oest; la [[República Checa]] i [[Eslovàquia]] al Sur; [[Ucrània]], [[Bielorrússia]] i [[Lituània]] A l'Est; i el [[mar Bàltic]] i el [[óblast de Kaliningrado]], un enclau rus (part de l'antiga [[Prussia Oriental]]), al Nort.<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
* Polònia: del terme polonés de ''Polska'', era el nom de les tribus ''Polanie'', ve de "Pole/Pola", camp (zona de camps), a causa de les planes de Polònia, eren llavors, els habitants dels camps.<br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i la història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], després de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament després de la [[Segona Guerra Mundial]].<br />
<br />
En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero al llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar.<br />
<br />
La [[Dinastia Jogalia]] (1385–1569) va formar la [[Mancomunitat polonés-lituana]], començant en el gran Duc lituà [[Ladislau II de Polònia|Jogaila]]. L'amistat se va demostrar beneficiosa per als polonesos i lituans, que van jugar el paper dominant en un dels imperis més importants d' [[Europa]] pels següents tres sigles. El ''[[Nihil novi]]'', acta adoptada pel ''[[Sejm]]'' en 1505, va transferir més poder llegislatiu al Sejm que al monarca. Este acontenyiment va marcar el principi del periodo nomenat la «[[Mancomunitat polaco-lituana|Mancomunitat dels nobles]]» quan l' [[estat]] era governat per «lliures i iguals», la ''[[szlachta]]''. L'[[Unió de Lublin]] de 1509 va establir a la Mancomunitat polonés-lituana com un participant molt influent en la [[política]] i [[cultura]] [[Europa|europees]].<br />
<br />
En el [[sigle XVIII]] la democràcia dels nobles gradualment va declinar en l'[[anarquia]], fent a l'una vegada poderosa mancomunitat, vulnerable a les influències estrangeres. Eventualment tots van voler una part de Polònia, i la van obtindre, borrant a Polònia del mapa en 1795. La idea d'independència polonesa fon guardada fins al sigle XIX. La localisació de Polònia en el centre d'Europa es va tornar significativa en un periodo en que [[Prússia]] i la [[Rússia Imperial]] estaven intensament involucrats en les rivalitats i aliances europees i els estats moderns s'establien per complet en el [[Història d'Europa#Absolutisme|continent]].<br />
<br />
Des de l'estiu de [[1915]], Alemanya i Àustria-Hongria havien ocupat tots els territoris històricament polonesos, gràcies a l'eficàcia de la [[ofensiva de Gorlice-Tarnów]]. Els alemans van propondre la creació d'un [[Regne de Polònia (1916–1918)|regne polonés]] el [[5 de novembre]] de [[1916]]. L'elecció d'un rei fon posposta, sempre considerant-se com a candidats a membres de la noblea de la [[Casa d'Habsburgo]]. L'independència d'este estat polonés ocupat militarment era dubtosa, i el governador General alemà, [[coronel General]] [[Hans Hartwig Von Beseler]], eixercia el poder [[de fet]].<br />
<br />
En la firma de l'[[Armistici de Compiègne]], el governador Von Beseler va cedir el poder al General polonés [[Józef Pilsudski]] el [[11 de novembre]] de [[1918]].<ref name="FirstWorldBese">[http://www.firstworldwar.Com/bio/beseler.Htm Who'S Who: Hans Von Beseler]. First World War. Consultat el 26/01/2008.</ref> Esta transferència de poder va significar l'establiment del primer estat polonés independent en més de dotze décades. Després d'una [[Sublevació de Gran Polònia (1918–1919)|sublevació polonesa en territoris d'Alemanya]], Polònia va guanyar més terreny. En el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]], se va reconéixer internacionalment la independència polonesa, i la seua frontera occidental fon definida, sent la creació d'un [[corredor polonés]] una de les innovacions més polèmiques. Si be Polònia va estar en pau en Alemanya, la seua integritat territorial estava llunt de ser segura.<br />
<br />
Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref><br />
<br />
L'1 de setembre de 1939, Alemanya va invadir a Polònia. Dos dies després, el Regne Unit i França li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]].<br />
<br />
Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya.<br />
<br />
A finals dels [[anys 1980]] un moviment d'oposició al govern, encapçalament pel sindicat obrer [[Solidarnosc]] va conseguir posar en escac el règim [[estalinisme|estalinista]]([[Comunisme|Comunista]]), recolzat per les [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|potencies occidentals]] i la [[Iglésia Catòlica]], que va conseguir influir en el procés, a través dels seus líders, per a refermar la restauració de les llibertats democràtiques, el respecte als drets humans i el [[capitalisme]] i el lliure mercat com a basses del sistema econòmic (ya iniciada a través de reformes de [[lliberalisme|lliberalisadores]] per l'anterior administració) davall un règim [[multipartidisme|multipartidista]] electoral [[parlamentarisme|parlamentari]], donant lloc al modern Estat polonés, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]].<br />
<br />
== Govern i política ==<br />
<br />
Polònia té un [[president de la República|president]] com [[cap d'estat]]. [[president de Polònia|El president]] és triat per sufragi universal directe cada cinc anys. Des del [[23 de decembre]] de [[2005]] el president és [[Lech Kaczynski]], que ademés és el germà bessó de Jaroslaw, l'ex-primer ministre. <br />
<br />
L'estructura del govern se centra en el [[Consell de ministres de Polònia|Consell de ministres]], dirigit pel [[primer ministre de Polònia|primer ministre]]. L'actual és [[Donald Tusk]]. <br />
<br />
El president designa [[Consell de Ministres|al Consell de ministres]] i al Primer ministre, que sol pertànyer a la coalició majoritària en la càmara baixa del Parlament (''Sejm'') que ademés ha d'aprovar estes propostes. Per la repartició del poder eixecutiu entre el president i el Primer ministre, se considera Polònia com un règim presidencial.<br />
<br />
Els votants polonesos trien un parlament [[Bicameral|bicameral]] d'un [[Sejm]], la càmara baixa, de 460 «diputats» i un [[Senat de Polònia|Senat]], la càmara alta, de 100 senadors. El Sejm és triat en [[Escrutini proporcional plurinominal|plurinominalment]] segons el [[sistema d'Hondt]], un mètodo prou generalisat en atres sistemes parlamentaris. El Senat és triat en una particular [[votació en bloc]] de majoria simple: es trien els candidats de major soport de cada districte electoral.<br />
<br />
Excepte els partits ètnics minoritaris, només els candidats dels partits que reben almenys un 5% del vot nacional total accediran al Sejm. A l'assentar-se en la sessió conjunta, els membres del Sejm i el Senat formen l'Assamblea Nacional (''Zgromadzenie Narodowe''). L'Assamblea Nacional es forma només en tres ocasions: en cada nou president, quan una acusació contra el president de la República arribe al Tribunal de l'Estat (''Trybunal Stanu'') i quan es declarara una incapacitat permanent del president per a eixercitar els seus deures degut al seu estat de salut. De moment, només s'ha donat la primera.<br />
<br />
El [[judicial]] té un paper important en la presa de decisions. Les seues institucions principals inclouen el [[Tribunal Suprem de Polònia]] (''Sad Najwyzszy''); el [[Tribunal Suprem Administratiu de Polònia]] (''Naczelny Sad Administracyjny''); el [[Tribunal Constitucional de Polònia]] (''Trybunal Konstytucyjny''); i el [[Tribunal Estatal de Polònia]] (''Trybunal Stanu''). Sobre l'aprovació del Senat, el Sejm també designa al [[Defensor del Poble]] (''Rzecznik Praw Obywatelskich'') cada cinc anys. El Defensor té el deure de protegir i posar en pràctica els drets dels ciutadans i residents polonesos, i de la llei i dels principis de la vida en comunitat i la justícia social.<br />
<br />
== Organisació polític administrativa ==<br />
<br />
<br />
Polònia se dividix en 16 regions crides [[voivodato]]s (''województwa''; singular: ''województwo''). En distints periodos de la història de Polònia el número de voivodatos ha segut major o menor.<br />
<br />
La capital és [[Varsòvia]] (''Warszawa''; en alemany: ''Warschau'') les ciutats majors són: [[Lódz]], [[Cracòvia]] (''Kraków''), [[Wroclaw]], [[Posnania]] (''Poznan''), [[Gdansk]]([[Danzig]]), [[Szczecin]], [[Bydgoszcz]], [[Lublin]], [[Katowice]], [[Bialystok]], [[Torun]], [[Olsztyn]], [[Rzeszów]].<br />
<br />
{| class="wikitable" border="1"<br />
|- bgcolor="lightblue"<br />
! Abreviatura<br />
! Voivodato<br />
! Nom ([[idioma polaco|polaco]])<br />
! Superfície<br />(en icm)<br />
! Població<ref>Les dades corresponen a giner de 2003.</ref><br />
! capital<br />
! <center>Mapa</center><br />
|-<br />
| align="center"| ZP<br />
| [[Voivodato de Pomerània Occidental|Pomerania Occidental]]<br />
| ''Zachodniopomorskie''<br />
| 23.032<br />
| 1.697.500<br />
| [[Szczecin]]<br />
| rowspan= 16 | [[Archiu:Poland administrative divisió 1999 literki.png|400px]]<br />
|- <br />
| align="center"| PM<br />
| [[Pomerània (voivodato)|Pomerania]]<br />
| ''Pomorskie''<br />
| 18.293<br />
| 2.183.600<br />
| [[Gdansk]]<br />
|-<br />
| align="center"| LB<br />
| [[Voivodato de Lebus|Lebus]]<br />
| ''Lubuskie''<br />
| 13.985<br />
| 1.008.400<br />
| [[Gorzów Wielkopolski]]<ref>Seu de wojewoda.</ref><br />[[Zielona Góra]]<ref name=repetida_1>Seu del parlament o [[sejm]].</ref><br />
|-<br />
| align="center"| DS<br />
| [[Voivodato de Baixa Silesia|Baja Silèsia]]<br />
| ''Dolnoslaskie''<br />
| 19.948<br />
| 2.904.700<br />
| [[Wroclaw]]<br />
|-<br />
| align="center"| OP<br />
| [[Opole (voivodato)|Opole]]<br />
| ''Opolskie''<br />
| 9.412<br />
| 1.061.000<br />
| [[Opole]]<br />
|-<br />
| align="center"| SL<br />
| [[Voivodato de Silesia|Silesia]]<br />
| ''Slaskie''<br />
| 12.294<br />
| 4.731.500<br />
| [[Katowice]]<br />
|-<br />
| align="center"| WP<br />
| [[Gran Polònia]]<br />
| ''Wielkopolskie''<br />
| 29.942<br />
| 3.355.300<br />
| [[Poznan]]<br />
|-<br />
| align="center"| KP<br />
| [[Voivodato de Cuyavia i Pomerania|Cuyavia i Pomerània]]<br />
| ''Kujawsko-Pomorskie''<br />
| 17.970<br />
| 2.069.200<br />
| [[Bydgoszcz]]<ref>Seu de [[wojewoda]].</ref><br />[[Torun]]<ref name=repetida_1 /><br />
|-<br />
| align="center"| LD<br />
| [[Voivodato de Lodz|Lodz]]<br />
| ''Lódzkie''<br />
| 18.223<br />
| 2.607.400<br />
| [[Lódz]]<br />
|-<br />
| align="center"| WM<br />
| [[Voivodato de Varmia i Masuria|Varmia i Masuria]]<br />
| ''Warminsko-Mazurskie''<br />
| 24.202<br />
| 1.428.400<br />
| [[Olsztyn]]<br />
|-<br />
| align="center"| MA<br />
| [[Mazovia]]<br />
| ''Mazowieckie''<br />
| 37.715<br />
| 5.128.600<br />
| [[Varsòvia]]<br />
|-<br />
| align="center"| PD<br />
| [[Podlaquia]]<br />
| ''Podlaskie''<br />
| 20.180<br />
| 1.207.700<br />
| [[Bialystok]]<br />
|-<br />
| align="center"| SO<br />
| [[Voivodato de Santa Cruz|Santa Cruz]]<br />
| ''Swietokrzyskie''<br />
| 11.672<br />
| 1.295.900<br />
| [[Kielce]]<br />
|-<br />
| align="center"| LU<br />
| [[Lublin (voivodato)|Lublin]]<br />
| ''Lubelskie''<br />
| 25.115<br />
| 2.197.000<br />
| [[Lublin]]<br />
|-<br />
| align="center"| MP<br />
| [[Chicoteta Polònia]]<br />
| ''Malopolskie''<br />
| 15.141<br />
| 3.245.600<br />
| [[Cracòvia]]<br />
|-<br />
| align="center"| PK<br />
| [[Voivodato de Subcarpacia|Subcarpacia]]<br />
| ''Podkarpackie''<br />
| 17.890<br />
| 2.096.700<br />
| [[Rzeszów]]<br />
|}<br />
<br />
== Principals ciutats ==<br />
Les ciutats més importants a Polònia són: Varsòvia, que és la capital i està en el centre d'este país, en Mazovia; Cracòvia, la segona ciutat més poblada del país que està en el sur del país (en la «Chicoteta Polònia») i té quasi 800 mil habitants; Lódz que se situa en el seu centre; Gdansk, la capital de Pomorskie (Pomerània), una ciutat en un dels ports més importants en el Bàltic; Wroclaw, la capital de la Baixa Silèsia i un dels principals centres econòmics i de desenroll tecnològic del país.<br />
<br />
== Geografia ==<br />
{{AP|Geografia de Polònia}}<br />
<br />
En general, el sol de Polònia és poc elevat formant majoritàriament pel [[Escut Bàltic]] i la [[Plana Sarmática]], els [[Carpats]] polonesos es dividixen en dos grans blocs alineats: el [[Beskides]] Oriental i el Beskides Occidental. Al sur-oest del país es troben els [[Sudets]]. Al nort es troben numerosos llacs d'orige glaciar. El principal riu de Polònia és el [[Vístula]] (en polonés: ''Wisla''), el [[Oder]] (en polonés: ''Odra'') creua per territori polonés abans de formar part de la frontera en [[Alemanya]]. Pel nort Polònia llimita en el [[Mar Bàltic]].<br />
<br />
Polònia té un clima continental en una amplitut tèrmica anual que s'accentua conforme s'alvança cap a l'est, on poden superar els 20&nbsp;°C de diferència. La temperatura mija en l'estiu és de 15 a 25&nbsp;°C, mentres que a l'hivern se situa per davall dels 0&nbsp;°C. Les pluges, que oscilen entre els 500 i els 600 [[milímetro|mm]] anuals en les àrees occidentals, disminuïxen cap a l'est i aumenten en les montanyes del sur.<br />
<br />
La regió més càlida és [[Baixa Silèsia]] i [[Chicoteta Polònia]]. Temperatures extremes registrades en el territori polonés està a +40,2 ( Prószków prop de [[Opole]], 29.VII.1921), i està a -41,0 ([[Siedlce]], en 11.I.1940).<br />
<br />
Entre la fauna les espècies més representatives són la cigonya blanca ''(Ciconia ciconia),'' el gat cerval (''Felix lynx),'' dant ''(Ants ants),'' llop (''Canis lupus),'' castor ''(castor fiber),'' àguila pomerània ''(Aquila pomarina),'' trencanous ''(Nucifaga caryocatactes)'', garseta gran ''(Egretta alba)'' i sobretot el bisont ''(Bison bonasus)''. Entre els parcs Nacionals destaca el de Bialowieza que conta en l'últim bosc verge o primari d'Europa i el d'Ojców que és el més chicotet i antic de Polònia presentant formacions geo morfològiques úniques.<br />
<br />
El [[bioma]] dominant a Polònia és el [[bosc templat de frondoses]], encara que també està present el [[bosc templat de coníferes]] en els Carpats. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Polònia entre quatre [[Ecorregió|ecorregions]]:<br />
* [[Bosc mixt bàltic]], en el nort-oest<br />
* [[Bosc de frondoses d'Europa occidental]], en el sud-oest<br />
* [[Bosc montanyés dels Carpats]], en el sur-est<br />
* [[Bosc mixt d'Europa central]], en la resta del país.<br />
<br />
== Economia ==<br />
<br />
El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar a Polònia després de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. <br />
<br />
L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats van continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució van deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció continua manifestant la importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu [[PIB]].<ref name="CIA">«[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.Html Poland]», en ''The World Factbook'', (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).</ref> Destaquen el cultiu de la [[creïlla]], de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La [[remolacha]], les fibres textils, el llúpol i el [[tabac]] són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita.<br />
<br />
Les cabanyes porcina i bovina són destacades. D'elles s'obtenen [[carn]], [[llet]] i [[cuiro]]. L'explotació forestal és escassa, a pesar que els boscs cobrixen un 28% del territori. L'activitat peixquera és significativa i, encara que opera en el [[mar Bàltic]], destaca la seua flota peixquera d'altura per a la captura de [[lluç]] i el [[arenc]. Quant a l'obtenció de recursos minerals i energètics, el [[carbó]] és el principal recurs del país i un dels seus principals productes d'exportació. S'extrau en les conques de l'Alta Silèsia i [[Walbrzych]]. Són també importants les reserves de [[sofre]], [[coure]] i [[plom]], així com les de [[zinc]], [[plata]], [[níquel]], [[magnessita]] i [[sal gemma]]. La resta dels recursos energètics és escàs, exceptuant el [[gas natural]], que es troba en els [[Carpats]].<br />
<br />
<br />
Quan en [[1990]] es va introduir el sistema de [[economia de mercat]] es van observar quins eren els principals problemes del sector industrial: alta concentració de l'economia en un sector (indústria pesada), sobre dimensió empresarial i tecnologia obsoleta, que generava baixos rendiments i greus problemes medi ambientals. El programa de privatisació i reforma econòmica es va iniciar en [[1990]]. En la colaboració d'institucions econòmiques mundials, com el [[FMI]] i el [[Banc Mundial]], la indústria va començar a generar molt bons resultats, pero en una gran disparitat en la riquea. Les principals zones industrials del país s'ubiquen en l'Alta Silèsia ([[Katowice]], [[Rybnik]], [[Bielsko]], [[Cracòvia]]) i en [[Varsòvia]]. Les activitats siderúrgiques més importants són l'obtenció de [[ferro]] fos, [[acer]], [[alumini]] i fosa de [[zinc]] i [[plom]]. La metalúrgia del coure té importància a nivell mundial, competint en els seus parells de [[Chile]] i [[Chipre]]. La construcció de maquinària està molt desenrollada i gran part es dedica a l'exportació, mentres la indústria productora de benes de consum està creixent en importància.<br />
<br />
En el quinqueni [[2000]]–[[2004]], Polònia va solucionar en part els seus principals problemes macro econòmics —Dèficit elevat i una inflació molt fluctuant—, la qual cosa li va permetre ingressar en l'[[Unió Europea]]. Per tamany i població, Polònia està cridà a ser un membre de gran importància. Actualment, els seus principals proveïdors són membres de la Unió Europea (39,8%), entre ells destaca [[Alemanya]] (25,2%).<br />
<br />
Les regions més pròsperes són [[Mazovia]] i [[Baixa Silèsia]]. Estes regions tenen un PIB comparable a algunes regions de [[Espanya]]com [[Extremadura]], [[Andalusia]] i [[Castella La Mancha]]. Els regions més pobres se situen en l'est Polònia: [[Lublin]] i [[Subcarpacia]], els seus PIB no supera els 10 mil $ i és inferior al 40% de la mija per a tota la Unió Europea.<br />
<br />
A pesar de la crisis econòmica, l'economia polonesa està creixent a un 1,1% (Q2 2009), quin és el millor resultat en la Unió Europea. <br />
<br />
=== Agricultura ===<br />
L'agricultura utilisa al 14% de la [[població activa]], pero contribuïx únicament en un 4% del PIB, la qual cosa mostra la baixa productivitat d'este sector.<ref name="CIA" /> La menor ocupació en l'agricultura es produïx en les regions [[Silèsia]] i [[Baixa Silèsia]] (aproximadament de 5%). <br />
<br />
Actualment, dos millons de granges privades ocupen el 90% del terreny agrícola i representa aproximadament el mateix percentage de la producció agrícola total. Estes finques són chicotetes, d'una mija de 8 [[hectàrea|ha]], i estan sovint dividides. Les granges en una àrea superior a 15 hectàrees representen un 9% del total, pero ocupen el 45% del terreny agrícola. Més de la mitat de les granges de Polònia produïxen únicament lo que és necessari per a l'auto consum o molt poc per a la venda.<br />
<br />
No obstant, Polònia és el major productor europeu de creïlles i un dels majors productors mundials de remolacha. És també un gran productor de colza, i de ganado porcí i vaquí. Polònia exporta dolços, fruites manufacturades i verdures, carn i productes làcteus.<br />
<br />
Sovint s'importa blat, gra, oli vegetal i aliments de Proteïna, que generalment són insuficients per a cobrir la demanda domèstica. Els intents d'aumentar la producció de gra han segut impedits per la curta temporada de cultiu, el sol pobre i la reduïda dimensió de les finques.<br />
<br />
=== Indústria ===<br />
Abans de la Segona Guerra Mundial, la base industrial polonesa se situava en els sectors de carbó, textil, química, maquinària, ferro i acer. Hui en dia també hi ha activitat industrial destinada a la producció d'abonaments, petroquímica, ferramentes automàtiques i elèctriques, artículs electrònics, i a la construcció de cotes i barcos.<br />
<br />
La base industrial polonesa va quedar pràcticament destruïda en la [[Segona Guerra Mundial]]. El sistema econòmic comuniste impost en la década de 1940 va crear grans estructures econòmiques que es desenrollaven davall el sistema centraliste, la qual cosa va acabar colapsant el sistema.<br />
<br />
En 1990, el govern de [[Mazowiecki]] va començar un programa de reforma per a substituir el programa centraliste en un sistema més orientat al mercat. Els resultats van ser una gradual incorporació a la [[economia de mercat]] i l'increment en els resultats dels distints sectors productius. En febrer del 2004, la producció industrial creixia al 18% anual.<br />
<br />
== Les atres Polonias ==<br />
Fora de les seues fronteres viuen atres dotze millons de polonesos, en els territoris que auto denominen «les Polònies». Els principals estats receptors d'estes onades migratòries van ser [[Estats Units]], [[Alemanya]], [[França]] i les ex repúbliques soviètiques de [[Lituània]], [[Ucrania]], [[Letònia]] i [[Bielorússia]]. En [[Chicago]], per eixemple, viuen 1,8 millons de polonés-americans. En [[Amèrica Llatina]], els receptors són en la seua immensa majoria països del [[Con Sur]]: [[Argentina]], Sur del [[Brasil]], [[Chile]] i [[Uruguai]], en [[Amèrica del Nort]]: [[Mèxic]], on hi ha comunitats importants de descendents de polonesos.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
La composició ètnica de Polònia ha variat notablement al llarc del [[sigle XX]]. Fins a la [[Segona Guerra Mundial]], un 30% estava format per grups minoritaris. Els alemans es concentraven en terres pròximes al seu país d'orige, mentres que els ucranians i bielorrussos habitaven en regions de l'est. Numeroses comunitats [[Poble judeu|judeues]] estaven establides, ademés, en ciutats poloneses. La República de Polònia fon el segon país de [[Europa]] en més víctimes mortals en la [[Segona Guerra Mundial]], només superat per la [[Unió Soviètica]]. A estes baixes també cal sumar la pèrdua d'un important número d'habitants com a conseqüència de la re estructuració de les seues fronteres.<br />
<br />
<br />
El 95% dels polonesos practica el [[catolicisme]]i l'[[Iglésia Catòlica|Iglésia]] eixercix una certa influència en la vida política de Polònia, sent gràcies a ella la supervivència de la resistència al règim comuniste i la seua posterior caiguda. Aixina mateix, un alt percentage de polonesos es considera practicant. <br />
<br />
Actualment Polònia conta en una població de 38.500.000 habitants, la composició ètnica actual és la següent:<ref>{{cita web<br />
|url=http://www.business.gov.pl/Business,practices,83.html<br />
|título=System edukacji <!--Generado por Muro Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantilla--><br />
|añoacceso=2009<br />
|autor=<br />
|enlaceautor=<br />
|idioma=<br />
}}</ref><br />
<br />
* Polonesos: 98,7%<br />
* Procedents d'atres països europeus: 1,2%<br />
* Gitanos, atres: 0,1%.<br />
<br />
== Cultura ==<br />
<br />
La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com a occidental. Actualment, açò s'evidencia en el seu [[arquitectura]], [[folclor]] i [[art]]. Polònia és el lloc de naiximent de diversos personages coneguts, com [[Marie Curie]], [[Frédéric Chopin]], i [[Nicolás Copèrnic]], entre atres.<br />
<br />
L'art polonés ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor [[Jan Matejko]] va incloure numerosos acontenyiments històrics significatius en les seues pintures. Un altre artiste polonés important fon [[Stanislaw Ignacy Witkiewicz]]. Fon un eixemple del ''home renaixentiste'', aixina com un destacat dramaturc, pintor i poeta [[Stanislaw Wyspianski]]. Els inicis de la [[lliteratura polonesa]] daten dels anys [[1100]], i inclou poetes i escritors com [[Jan Kochanowski]], [[Adam Mickiewicz]], [[Boleslaw Prus]], [[Juliusz Slowacki]], [[Witold Gombrowicz]], [[Stanislaw Lem]], [[Ryszard Kapuscinski]], [[Henryk Sienkiewicz]], [[Wladyslaw Reymont]], [[Czeslaw Milosz]], [[Wislawa Szymborska]] (els quatre últims sent guanyadors del Premi Nobel de Lliteratura), i el noveliste anglés d'orige polonés [[Joseph Conrad]].<br />
<br />
Molts directors de cine polonesos són mundialment coneguts, incloent els guanyadors del [[Premis Óscar|Óscar]] [[Roman Polanski]], [[Andrzej Wajda]], [[Zbigniew Rybczynski]], [[Janusz Kaminski]] i [[Krzysztof Kieslowski]]. També són mundialment conegudes les actrius [[Helena Modjeska]] i [[Pola Negri]]. Entre els compositors, és conegut mundialment [[Frédéric Chopin]], així com [[Krzysztof Penderecki]], [[Henryk Mikolaj Górecki]], i [[Karol Szymanowski]], entre atres.<br />
<br />
Plats famosos de la [[cuina polonesa]] són [[kielbasa|kielbasa]], [[borscht|barszcz]], [[pierogi]], [[flaczki]] (sopa de budell), [[golabki]], [[oscypek]], kotlet schabowy (chulles de porc poloneses), [[bigos]], uns quants plats de [[creïlla]], sanwich de zapiekanka, entre atres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el [[paczki]], i el [[pa de jengibre]], entre atres.<br />
<br />
=== Deport ===<br />
Molts deports són populars a Polònia. El [[fútbol]] és el més popular del país, en una rica història de competència internacional. També són populars el [[voleibol]], el [[atletisme]], el [[basquet]], el [[boxeig]], la [[esgrima]], el [[handbol]], el [[hoquei sobre gel]], la [[natació]], i la [[halterofília]], entre atres. El primer pilot polonés de [[fòrmula 1]] fon [[Robert Kubica]], qui també fon el primer a guanyar una carrera. Polònia s'ha destacat en el [[motociclisme]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot reeixit. Les montanyes poloneses són un lloc ideal per a practicar senderisme, esquí i ciclisme de montanya, la qual cosa atrau a l'any a millons de turistes, procedents de tot el món. Les plages i resorts del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a la peixca, la canoa, i el cayac, entre atres [[deports aquàtics]]. Actualment la ciutat de Poznan és candidata als Jocs Olímpics Jovenils, junt en Guadalajara, Mèxic i Nanjing, China, s'elegirá la ciutat guanyadora abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Vancouver 2010.<br />
<br />
== Festes ==<br />
{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width="40%"<br />
|+<font size="+1">'''Festes'''</font><br />
|- <br />
|"#EEEEEE"<br />
! width=100px|Fecha || Nom en valencià || Nom local<br />
|- <br />
| [[1 de giner]]<br />
| Any Nou <br />
| Nowy Rok<br />
|- <br />
| març o abril<br />
| La [[Pasqua]]<br />
| Wielkanoc<br />
|- <br />
| [[1 de maig]]<br />
| [[Dia del treballador]]<br />
| Swieto Pracy<br />
|- <br />
| [[2 de maig]]<br />
| Dia de la Bandera Nacional<br />
| Swieto Flagi Rzeczypospolitej<br />
|- <br />
| [[3 de maig]]<br />
| Dia de la Constitució<br />
| Swieto Konstytucji<br />
|- <br />
| juny<br />
| [[Corpus Christi]]<br />
| Boze Cia'l<br />
|- <br />
| [[15 d'agost]]<br />
| [[Assunció]] i Dia de Forces Armades<br />
| Wniebowziecie i Dzien Wojska Polskiego<br />
|- <br />
| [[31 d'agost]]<br />
| Dia de la [[Solidarnosc|Solidaridad]] i Llibertat<br />
| Dzien Solidarnosci i Wolnosci<br />
|-<br />
| [[1 de novembre]]<br />
| Dia de tots els Sants<br />
| Wszystkich Swietych<br />
|- <br />
| [[11 de novembre]]<br />
| '''Dia d'Independència'''<br />
| Swieto Niepodleglosci<br />
|- <br />
| [[24 de decembre]]<br />
| [[Nit de Nadal]]<br />
| Wigilia<br />
|- <br />
| [[25 de decembre]]<br />
| Dia de [[Nadal]]<br />
| Boze Narodzenie<br />
|- <br />
| [[26 de decembre]]<br />
| Nadal<br />
| Drugi dzien swiat Bozego Narodzenia<br />
|}<br />
<br />
== Polonesos famosos ==<br />
* [[Copèrnic]], astrònom i matemàtic.<br />
* [[Marie Curie|Maria Sklodowska Curie]], científica, Premi Nobel de Física en 1903, Premi Nobel de Química en 1911.<br />
* Pare [[Maximiliano Kolbe]], sant i màrtir.<br />
* [[Karol Wojtyla]], papa Joan Pau II.<br />
* Pare [[Jerzy Popieluszko]], sacerdot i líder opositor, martirisat pel règim comuniste.<br />
* Santa [[Maria Faustina Kowalska]], santa i religiosa, difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia de Jesús. <br />
* [[Tadeusz Kosciuszko|Tadeusz Kosciuszko]], ingenier, líder de moviment anti ocupació Ruso-prusiana-austrohúngara, el seu nom porta el montanya més alt d'Austràlia (Mount Kosciuszko) en la seua memòria.<br />
* [[Robert Kubica]], pilot de Fòrmula 1 encara en actiu en la màxima competició automovilística.<br />
* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic en [[topologia]].<br />
* [[Alfred Tarski]], matemàtic i llògic i coautor en Banach d'una famosa paradoxa: [[Banach–Tarski paradox]].<br />
* [[Shimon Peres]], president de l'Estat d'Israel<br />
* [[Aneta Kreglicka]], Mis món 1989<br />
* [[Fryderyk Chopin]], gran músic i compositor.<br />
* [[Manfred Von Richthofen]], conegut com el [[baró Roig]] As de la Força Aérea alemana durant la [[Primera Guerra Mundial]], naixcut en el poblat polonés de [[Wroclaw]] el 2 de maig de 1892.<br />
* [[Andrzej Wajda]], director de cine.<br />
* [[Pola Negri]], actriu naixcuda en Janowa, famosa en el cine mut de Hollywood i Europa.<br />
* [[Witold Gombrowicz]], escritor i dramaturc del sigle XX.<br />
* [[Henryk Sienkiewicz]], escritor, [[Premi Nobel de Lliteratura]] en 1905.<br />
* [[Rosa Luxemburg]], teòrica [[marxiste]].<br />
* [[Adam Mickiewicz]], escritor.<br />
* [[Ryszard Kapuscinski]], periodiste, escritor i ensagiste.<br />
* [[Lech Walesa]], líder sindical revolucionari, president de la seua nació entre 1990 i 1995.<br />
* [[Wladyslaw Szpilman]], pianiste i sobre vivent a la invasió de Polònia(Segona Guerra Mundial).<br />
<br />
== Veja també ==<br />
<br />
* [[Gastronomia de Polònia]]<br />
* [[Katyn|Katyn]]<br />
* [[Masacre de Katyn|Masacre de Katyn]]<br />
* [[Forces armades poloneses]]<br />
* [[Història dels jueus a Polònia]]<br />
* [[Pioners polonesos del Riu de La Plata]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref|2}}<br />
<br />
<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Poland commonscat|Poland|Polonia]<br />
* [http://www.poland.gov.pl/index.php?document=5 Poland.Gov.pl — Portal del Ministeri d'Asunts Exteriors de la República de Polònia] (també en espanyol)<br />
<br />
{{Traduït de|es|Polonia}}<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Polònia| ]]<br />
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rep%C3%BAblica_Checa&diff=32476República Checa2010-01-17T22:15:47Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>La '''República Checa''' (en tec ''Ceská republika'') o '''Tèquia''' (en tec ''Cesko'') és un Estat de la [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integra el ''[[Grup Visegrad]]'' de nacions de la [[Europa central]].<br />
<br />
[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és també montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.<br />
<br />
El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Tecoslovàquia]] es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents. <br />
<br />
== Història ==<br />
<br />
<br />
El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (tec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Teca)|Bohemia]] fon un poder regional significant, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or van convertir el regne en un poder que no tenia imposts, i podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. <br />
<br />
Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia va viure la seua época d'or (sempre propiciat per les mines del mateix metal). Carles IV va convertir a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348 va fundar la [[Universitat Carolina]] de Praga, el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.<br />
<br />
Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors van ser els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constanza]].<br />
<br />
Després de la dinastia dels reis polonesos [[Jagellón]], fon triat en 1526 al tro chec [[Ferrando I d'Habsburgo]]. En este acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] van ocupar la corona checa, i per tant, va passar a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall el règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia va patir guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en 1756-1763, pero també es va beneficiar de l'impuls econòmic i social que va viure la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que van convertir Bohèmia en el cor industrial de la monarquia.<br />
<br />
Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]] després de la [[Primera Guerra Mundial]], els tecs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] es van unir per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, la qual cosa va portar a la dissolució de Checoslovàquia quan [[Alemanya]] va anexar a esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia va declarar la seua independència. L'Estat tec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].<br />
<br />
Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], Checoslovàquia es va convertir en un [[Estat socialista]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] va acabar en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[primavera de Praga]]'' (en tec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia va adoptar el multipartidisme i va començar a abandonar progressivament l'economia socialiste, la qual cosa es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es va dividir en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa, d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia), d'un atre, són dos països independents. <br />
<br />
La República Checa es va adherir a la [[OTAN]] en [[1998]] i a la Unió Europea en [[2004]].<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
<br />
* [http://www.czech.cz/es/ Lloc Oficial de la República Teca]<br />
* [http://www.radio.cz/es/ Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol]<br />
* [http://hora.index.Com.Pe/republica_checa.Htm Hora actual de la República Teca]<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
{{Traduït de|es|República_Checa}}<br />
[[Categoria:República Checa| ]]<br />
[[Categoria:Països membres de la Unió Europea]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acci%C3%B3_Cultural_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=32194Acció Cultural del País Valencià2010-01-15T20:12:27Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>[[Image:Mani ACPV-09-05-09.jpg|thumb|right|350px|Manifestació del dia 9 de maig de 2009 pels '''"Paissos Catalans i la TV3"''' organisada per ACPV en Valéncia]]<br />
<br />
'''Acció Cultural del País Valencià''' (ACPV) és una associació [[pancatalanisme|pancatalanista]] que fon fundada en [[1978]] per [[Joan Fuster]]. El seu actual president és [[Eliseu Climent]]. L'associació té com a únic objectiu la catalanisació total de la [[Comunitat Valenciana]] i emetre illegalment els canals autonòmics de [[Catalunya]] [[TV3]], [[K3/33]], 3|24, 300 i [[Catalunya Ràdio]] per a conseguir que els valencians, mallorquins i aragonesos<ref>http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=print&sid=141</ref> s'acostumen a escoltar [[català]] creant un ''espai de cohesió comunicatiu nacional''<ref>L'entrevista - 3/24 - 14/01/2010, minut 10:30 tv3.cat/videos/2337659/El-debat-cultural-al-Pais-Valencia</ref> dels [[països catalans]]. Va emetre illegalment estes cadenes durant més de 20 anys i en la actualitat continua emetent sense llicència per [[Televisió Digital Terrestre]].<br />
<br />
==Subvencions==<br />
Eliseu Climent es l'ideòlec del pancatalanisme valencià i entitats afins ad ell han obtingut subvencions per import de millons de euros de la Generalitat Catalana<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Cataluna/concede/632/000/euros/compra/edificio/Siglo/elpepiautval/20050222elpval_22/Tes/ Cataluña concede 632.000 euros para la compra del edificio de El Siglo]</ref>. Entre [[1999]] i [[2001]], l'eixecutiu de [[Jordi Pujol]] entregà 1,34 millons d'euros al semanari «El Temps», editat per Climent, en concepte d'insercions de publicitat, subscripcions i subvencions<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html Maragall otorga 1,2 millones de euros al ideólogo del pancatalanismo valenciano]</ref>. En 2004 i 2005, entitats d'Eliseu Climent han obtingut 1,2 millons<ref>http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html</ref> d'euros del Govern Català. Entre 2003 i 2008 va acumular 10 millons en subvencions d'euros per part de Catalunya <ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_19_432704__ComunitatValenciana-Eliseu-Climent-recibe-cinco-millones-subvenciones Eliseu Climent recibe en cinco años 10 millones de Cataluña en subvenciones]</ref><br />
<br />
Acció Cultural del País Valencià és l'entitat valenciana més subvencionada per part de la Generalitat Catalana, seguida per [[Escola Valenciana]].<br />
<br />
==Ideologia==<br />
Oficialment, ACPV no es troba vinculada a cap partit polític, encara que defén el concepte cultural i polític<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=197 Vore portada de la reviste Temps, en un papa Borja (valencià) i el Barcelona FC. Parla d'una nació, "...dies de glòria d'una nació"]</ref> dels [[països catalans]], del que formaria part la [[Comunitat Valenciana]]. Definixen com el seu propòsit el treballar per la llengua i cultura catalanes i per la "identitat nacional".<ref>[http://www.acpv.cat/php/pagina.php?id_sec=2&sessio= Qué és ACPV] de la pàgina web d'ACPV.</ref> Les seues manifestacions solen convocar individus i organisacions partidàries de la plasmació política del dit concepte cultural.<ref>[http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av21553186.htm País, llengua i territori' (País, llengua i territori), 'Ja n'hi ha prou de suportar Espanya' (Basta ya de soportar Espanya), 'Independència' (Independència)...]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042600_1_438382__Portada-de-Valencia-manifestacion-recorre-calles-Alicante-para-reclamar-emisiones-Comunitat Manifestació a Alacant organisada per ACPV en banderes independentistes catalanes]</ref> Ademés, destacats dirigents de [[Esquerra Republicana del País Valencià]] han ocupat càrrecs directius de l'entitat, com [[Agustí Cerdà]], que fon gerent entre 1992 i 1996 i del bolletí del qual es va fer càrrec com a director durant octubre de 1989.<br />
<br />
== Activitats ==<br />
ACPV és propietària de seus (denominades "Casal Jaume I") en una vintena de localitats de la [[Comunitat Valenciana]] (que també reben finançament per part de la Generalitat de Catalunya).<ref>[http://www.gencat.cat/diari_c/4792/06335184.htm Acció Cultural del País Valencià. Casal Jaume I de Fraga.Import: 16.200,00 euros.]</ref> Les seues seus es poden trobar també en atres zones fora de la geografia valenciana, com en [[Perpinyà]] i [[Ria-Sirach]] (en el [[Roselló (França)|Roselló francés]]) o [[Fraga (Osca)|Fraga]] en [[Aragón]]. En elles es realisen ben sovint activitats pancatalanistes com charrades, conferències, ponències o presentacions de llibres ideològics. L'associació també s'encarrega de l'organisació de la ''[[Correllengua]]'', una manifestació per a la promoció de la [[llengua catalana]] i la consciència nacional catalana, en la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
En l'àmbit audiovisual, ACPV és la responsable des de fa més de 20 anys de l'emissió illegal del senyal analògic de les cadenes de televisió catalanes en territori valencià, en l'objectiu de que TV3 siga un ''espai de cohesió comunicatiu nacional''<ref>L'entrevista - 3/24 - 14/01/2010, minut 10:30 tv3.cat/videos/2337659/El-debat-cultural-al-Pais-Valencia</ref><br />
<br />
== Condenes judicials ==<br />
<br />
Esta associació ha segut condenada a pagar una multa de la [[Generalitat Valenciana]] de 300.000 euros per les seues emissions illegals i la seua desobediència al no complir l'orde de tancament dels seus repetidors illegals. Els repetidors de la Carrasqueta, en Xixona, i el de El Monduver, en Valéncia, han segut tancats i precintats per funcionaris de la Generalitat Valenciana autorisats per una orde judicial. <br />
<br />
El Repetidor del Bartolo, en Castelló, encara continua emetent perque el jujat de Castelló ha denegat l'entrada fins a que es resolga el recurs que ACPV ha interpost davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
== Vínculs en organisacions terroristes ==<br />
ACPV ha organisat diversos concerts de rock on actuen grups propencs a l'entorn d'[[ETA]]. Entre els concerts organisats per esta entitat, esta el del grup [[Berri Txarrak]]<ref>[http://www.acpv.cat/php/arxius/imatgeconcert09.jpg Cartell del concert de Barri Txarrak organisat per ACPV]</ref> (colaborador en el disc ''18/98 auzolanean'' en favor dels presos d'ETA<ref>[http://www.gara.net/idatzia/20061124/art190480.php Crean un disco para ayudar a los imputados en el macrosumario 18/98]</ref>), el de la [[Banda Bassotti]]<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=221 En el concierto que ACP organizó tocaron grupos en favor de ETA]</ref>, grup que entre els seus temes se poden trobar lletres on es vitoreja a la banda terrorista ETA<ref>http://eu.musikazblai.com/traducciones/etxamendi-eta-larralde/yup-la-la/</ref>.<br />
<br />
La relació d'esta entitat pancatalanista en grups radicals vascs també se fa present en manifestacions, a les quals han assistit membres d'estos grups.<ref>[http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Manifestacion-abril-Valencia/5311/2.html Manifestació organisada per ACPV en gent arribada de Catalunya]</ref> <br />
<br />
== Joventuts ==<br />
Actualment l'organisació conta en una secció jovenil denominada ''Joves d'Acció''.<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist|2}}<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
<br />
*[http://e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=11113 Nota de prensa]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acci%C3%B3_Cultural_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=32193Acció Cultural del País Valencià2010-01-15T20:08:14Z<p>Joan85: /* Activitats */</p>
<hr />
<div>[[Image:Mani ACPV-09-05-09.jpg|thumb|right|350px|Manifestació del dia 9 de maig de 2009 pels '''"Paissos Catalans i la TV3"''' organisada per ACPV en Valéncia]]<br />
<br />
'''Acció Cultural del País Valencià''' (ACPV) és una associació [[pancatalanisme|pancatalanista]] que fon fundada en [[1978]] per [[Joan Fuster]]. El seu actual president és [[Eliseu Climent]]. L'associació té com a únic objectiu la catalanisació total del [[Regne de Valéncia]] i emetre illegalment els canals autonòmics de [[Catalunya]] [[TV3]], [[K3/33]], 3|24, 300 i [[Catalunya Ràdio]] per a conseguir que els valencians, mallorquins i aragonesos<ref>http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=print&sid=141</ref> s'acostumen a escoltar [[català]]. Va emetre illegalment estes cadenes durant més de 20 anys i en la actualitat continua emetent sense llicència per [[Televisió Digital Terrestre]].<br />
<br />
==Subvencions==<br />
Eliseu Climent es l'ideòlec del pancatalanisme valencià i entitats afins ad ell han obtingut subvencions per import de millons de euros de la Generalitat Catalana<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Cataluna/concede/632/000/euros/compra/edificio/Siglo/elpepiautval/20050222elpval_22/Tes/ Cataluña concede 632.000 euros para la compra del edificio de El Siglo]</ref>. Entre [[1999]] i [[2001]], l'eixecutiu de [[Jordi Pujol]] entregà 1,34 millons d'euros al semanari «El Temps», editat per Climent, en concepte d'insercions de publicitat, subscripcions i subvencions<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html Maragall otorga 1,2 millones de euros al ideólogo del pancatalanismo valenciano]</ref>. En 2004 i 2005, entitats d'Eliseu Climent han obtingut 1,2 millons<ref>http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-04-2006/abc/Nacional/maragall-otorga-12-millones-de-euros-al-ideologo-del-pancatalanismo-valenciano_1421100438024.html</ref> d'euros del Govern Català. Entre 2003 i 2008 va acumular 10 millons en subvencions d'euros per part de Catalunya <ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_19_432704__ComunitatValenciana-Eliseu-Climent-recibe-cinco-millones-subvenciones Eliseu Climent recibe en cinco años 10 millones de Cataluña en subvenciones]</ref><br />
<br />
Acció Cultural del País Valencià és l'entitat valenciana més subvencionada per part de la Generalitat Catalana, seguida per [[Escola Valenciana]].<br />
<br />
==Ideologia==<br />
Oficialment, ACPV no es troba vinculada a cap partit polític, encara que defén el concepte cultural i polític<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=197 Vore portada de la reviste Temps, en un papa Borja (valencià) i el Barcelona FC. Parla d'una nació, "...dies de glòria d'una nació"]</ref> dels [[països catalans]], del que formaria part la [[Comunitat Valenciana]]. Definixen com el seu propòsit el treballar per la llengua i cultura catalanes i per la "identitat nacional".<ref>[http://www.acpv.cat/php/pagina.php?id_sec=2&sessio= Qué és ACPV] de la pàgina web d'ACPV.</ref> Les seues manifestacions solen convocar individus i organisacions partidàries de la plasmació política del dit concepte cultural.<ref>[http://terranoticias.terra.es/articulo/html/av21553186.htm País, llengua i territori' (País, llengua i territori), 'Ja n'hi ha prou de suportar Espanya' (Basta ya de soportar Espanya), 'Independència' (Independència)...]</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042600_1_438382__Portada-de-Valencia-manifestacion-recorre-calles-Alicante-para-reclamar-emisiones-Comunitat Manifestació a Alacant organisada per ACPV en banderes independentistes catalanes]</ref> Ademés, destacats dirigents de [[Esquerra Republicana del País Valencià]] han ocupat càrrecs directius de l'entitat, com [[Agustí Cerdà]], que fon gerent entre 1992 i 1996 i del bolletí del qual es va fer càrrec com a director durant octubre de 1989.<br />
<br />
== Activitats ==<br />
ACPV és propietària de seus (denominades "Casal Jaume I") en una vintena de localitats de la [[Comunitat Valenciana]] (que també reben finançament per part de la Generalitat de Catalunya).<ref>[http://www.gencat.cat/diari_c/4792/06335184.htm Acció Cultural del País Valencià. Casal Jaume I de Fraga.Import: 16.200,00 euros.]</ref> Les seues seus es poden trobar també en atres zones fora de la geografia valenciana, com en [[Perpinyà]] i [[Ria-Sirach]] (en el [[Roselló (França)|Roselló francés]]) o [[Fraga (Osca)|Fraga]] en [[Aragón]]. En elles es realisen ben sovint activitats pancatalanistes com charrades, conferències, ponències o presentacions de llibres ideològics. L'associació també s'encarrega de l'organisació de la ''[[Correllengua]]'', una manifestació per a la promoció de la [[llengua catalana]] i la consciència nacional catalana, en la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
En l'àmbit audiovisual, ACPV és la responsable des de fa més de 20 anys de l'emissió illegal del senyal analògic de les cadenes de televisió catalanes en territori valencià, en l'objectiu de que TV3 siga un ''espai de cohesió comunicatiu nacional''<ref>L'entrevista - 3/24 - 14/01/2010, minut 10:30 tv3.cat/videos/2337659/El-debat-cultural-al-Pais-Valencia</ref><br />
<br />
== Condenes judicials ==<br />
<br />
Esta associació ha segut condenada a pagar una multa de la [[Generalitat Valenciana]] de 300.000 euros per les seues emissions illegals i la seua desobediència al no complir l'orde de tancament dels seus repetidors illegals. Els repetidors de la Carrasqueta, en Xixona, i el de El Monduver, en Valéncia, han segut tancats i precintats per funcionaris de la Generalitat Valenciana autorisats per una orde judicial. <br />
<br />
El Repetidor del Bartolo, en Castelló, encara continua emetent perque el jujat de Castelló ha denegat l'entrada fins a que es resolga el recurs que ACPV ha interpost davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
== Vínculs en organisacions terroristes ==<br />
ACPV ha organisat diversos concerts de rock on actuen grups propencs a l'entorn d'[[ETA]]. Entre els concerts organisats per esta entitat, esta el del grup [[Berri Txarrak]]<ref>[http://www.acpv.cat/php/arxius/imatgeconcert09.jpg Cartell del concert de Barri Txarrak organisat per ACPV]</ref> (colaborador en el disc ''18/98 auzolanean'' en favor dels presos d'ETA<ref>[http://www.gara.net/idatzia/20061124/art190480.php Crean un disco para ayudar a los imputados en el macrosumario 18/98]</ref>), el de la [[Banda Bassotti]]<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=221 En el concierto que ACP organizó tocaron grupos en favor de ETA]</ref>, grup que entre els seus temes se poden trobar lletres on es vitoreja a la banda terrorista ETA<ref>http://eu.musikazblai.com/traducciones/etxamendi-eta-larralde/yup-la-la/</ref>.<br />
<br />
La relació d'esta entitat pancatalanista en grups radicals vascs també se fa present en manifestacions, a les quals han assistit membres d'estos grups.<ref>[http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Manifestacion-abril-Valencia/5311/2.html Manifestació organisada per ACPV en gent arribada de Catalunya]</ref> <br />
<br />
== Joventuts ==<br />
Actualment l'organisació conta en una secció jovenil denominada ''Joves d'Acció''.<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist|2}}<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
<br />
*[http://e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=11113 Nota de prensa]<br />
[[Categoria:Pancatalanisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=ACPV&diff=32192ACPV2010-01-15T20:04:25Z<p>Joan85: S'està redirigint a Acció Cultural del País Valencià</p>
<hr />
<div>#REDIRECT [[Acció Cultural del País Valencià]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Corona_d%27Arag%C3%B3&diff=31956Corona d'Aragó2010-01-11T22:10:40Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = Corona d'Aragó<br />
| image_bandera = Senyeraarago.png<br />
| image_escut = Escutarago.png<br />
| image_escut_tamany = 100px<br />
| image_mapa = Mapacoronaarago.png<br />
| lema_nacional = <br />
| himne_nacional = <br />
| capital = Itinerant<br />
| capital_població = <br />
| capital_coord = <br />
| ciutat_principal = <br />
| principals ciutats= Saragossa, Barcelona, Valencia, Mallorca, Atenes i Roma.<br />
| festa_nacional= <br />
| idioma_oficial = [[Idioma aragonés|Aragonés]], [[Llengua catalana|Català]], [[Llengua valenciana|Valencià]], [[Idioma espanyol|Castellà]], [[Llatí]], [[Llengua italiana|Italià]], [[Llengua siciliana|Sicilià]], [[Occità]], [[Idioma grec|Grec]]<br />
| govern = [[Monarquia]]<br />
| dirigents_títuls = <br />
| dirigents_noms = <br />
| fundació = <br />
| fundació_hites =<br />
| fundació_dates = <br />
| superfície = <br />
| superfície_lloc = <br />
| superfície_aigua = <br />
| fronteres = <br />
| costes = <br />
| població = 300,000 <br />
| població_any = <br />
| població_lloc = <br />
| població_densitat = 1,2/km2<br />
| PIB_nominal= <br />
| PIB_nominal_any = <br />
| PIB_nominal_lloc = <br />
| PIB_nominal_per_cápita = <br />
| PIB = <br />
| PIB_any = 2<br />
| PIB_lloc = <br />
| PIB_per_cápita = <br />
| IDH = <br />
| IDH_any = <br />
| IDH_lloc = <br />
| IDH_categoria = <br />
| moneda = Varia segons la zona<br />
| gentilici = Aragonés, Valencià, Català, Mallorquí, Napolità, Rosellonés...<br />
| horari = <br />
| horari_estiu = <br />
| cctld = <br />
| còdic_telefònic = <br />
| prefix_radiofònic = <br />
| còdic_ISO = <br />
| membre_de = <br />
|Ciutats importants<br />
|División administrativa: <br />
| nota1 = <br />
| nota3 = <br />
| nota4 = .<br />
| nota5 = <br />
| matrícula_coche= <br />
| matrícula_avió= <br />
}}<br />
La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'Aragó, de 1164 a 1707.<br />
<br />
El 13 de novembre de 1137, Ramiro II el Monge, rei d'Aragó, deposità en el seu gendre Ramón Berenguer el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.<br />
<br />
Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En 1164, Alfons II d'Aragó heretaria el patrimoni conjunt.<br />
<br />
Més tart, per conquistes de nous territoris i matrimoni, esta unió de regne i comtat en una sola corona, ampliaria els seus territoris del Aragó i Catalunya històriques fins a incloure atres dominis: fonamentalment els reines de Mallorca, Valéncia, Sicília, Còrcega, Sardenya, Nàpols, aixina com, durant un breu temps, els ducats d'Atenes i Neopàtria.<br />
<br />
En la boda dels [[Reis Catòlics[[ en 1469, es realisà la unió en la Corona de Castella, formant la base de lo que després es convertiria en la Corona d'Espanya, encara que els distints reines conservarien els seus sistemes llegals i característiques. En els Decrets de Nova Planta de 1705-1716, [[Felip V]] elimina finalment tots estos privilegis i furs, terminant aixina la unificació.<br />
<br />
Alguns historiadors actuals se solen referir als monarques per el seu alies i no per la seua numeració, degut a que alguns d'ells tenien una numeració diferent segons el territori al que es fea referència. Per eixemple, "Pere el Catòlic" en lloc de "Pere II d'Aragó".<br />
<br />
== La formació de la Corona d'Aragó ==<br />
[[Image:Portada de los Anales de la Corona de Aragon.jpg|thumb|right|Portà dels ''Anales de la Corona de Aragón'']]<br />
<br />
La formació de la Corona té el seu orige en la unió dinàstica entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.<br />
<br />
Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any 1134, durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'[[Aragó]]. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a Ramir II el Monge, germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, Alfons VII de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.<br />
<br />
Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] Alfons VII deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. En tot i això, eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per sa part, Ramiro II, a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en 1136. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.<br />
<br />
El comtat de Barcelona, en aquella época, estava en mans de Ramon Berenguer IV. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per Alfons VI i el Cid (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en la unió de Barcelona i Provença pel casament de Ramon Berenguer III en [[Dolç de Provença]].<br />
<br />
Alfons VII presentà la candidatura de son fill Sancho, futur Sancho III de Castella, pero la noblea aragonesa acabà triant a la Casa de Barcelona, en la que se negociaren detalladament els térmens del acort, pels quals Ramon Berenguer IV rebria el títul de "príncip" i "dominador" d'Aragó. S'especificava que si morira la reina Petronila ans que Berenguer, el regne no quedaria en mans del comte fins a després de la mort de Ramir. Ademés, el Regne si aniria a mans de Berenguer si Petronila moria sense descendència, o tenia sols filles, o fills varons pero estos morien sense descendència.<br />
<br />
Ramon Berenguer pacta en el rei aragonés Ramir I ''yo el rei Ramir siga rei, senyor i pare en el meu Regne d'Aragó i en tots els teus comtats mentres em plaixca'', entregant a la Corona d'Aragó tots els seus dominis com "dominador" o príncips per a eixercir la potestat real, pero no va cedir ni el títul de Rei ni la dignitat ni el llinage.<br />
<br />
La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Alfons d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.<br />
<br />
En 1164, el fill de Ramon Berenguer i Petronila, Alfons II de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.<br />
<br />
La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del sigle XIV foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de 1580, ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del sigle XVI. <br />
<br />
El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per Pere IV el Cerimoniós en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del Regne de Aragó, el qual regne és nostra principal designació i títul".<br />
<br />
== Els territoris de la nova Corona ==<br />
[[Image:Expansiopeninsularibaledaricadelacoronadarago.png|thumb|300px|right|Expansió peninsular i baleàrica de la corona d'Aragó.]]<br />
<br />
Els territoris que passaren a formar part e la Corona d'Aragó foren els següents:<br />
<br />
* El [[Regne d'Aragó]] <br />
* Comtats Catalans<br />
** [[Comtat de Barcelona]]<br />
** Herència provençal de la casa de Barcelona, de sobirania directa durant tranta anys del reinat de Alfonso II d'Aragó entre 1166 i 1196.<br />
** Els territoris feudataris i vassalls de la Corona: [[Béarn]], [[Bigorra]], [[Cominges]], [[Pallars Sobirà]], [[Pallars Jussà]], [[Urgel]], [[Carcasona]], [[Rasès]], [[Roseló]] i [[Comtat d'Ampúries]].<br />
* Les conquistes de Ramon Berenguer IV: [[Daroca]], [[Monreal del Campo]], [[Montbalà]], [[Caspe]], [[Fraga]], [[Lleida]] i [[Tortosa]].<br />
<br />
En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i després perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i Saragossa.<br />
<br />
En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despres d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.<br />
<br />
Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del sigle XII hasda el sigle XIV. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el sigle XIII estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.<br />
<br />
* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en 1172. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Alfons II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.<br />
<br />
* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.<br />
<br />
*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó desde fa més d'un sigle.<br />
<br />
El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del sigle IX, en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al sigle XIV. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el sigle XIII. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.<br />
<br />
* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de 1120, que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el sigle XIV s'incorporaren ad ella definitivament.<br />
<br />
== L'expansió de la Corona d'Aragó ==<br />
[[Image:Escut d'armes d'arago i sicilia.png|thumb|right|Armes d'[[Aragó]] i [[Sicília]].]]<br />
<br />
Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]].<br />
<br />
Durant el regnat de Jaume I, tingué lloc la conquista de Mallorca i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del sigle XIII. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Veja's els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Veja's [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Veja's [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despres de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].<br />
<br />
Des de finals del sigle XIII s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. Jaume II retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al sigle XV se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en 1324 i supondria un dur esforç de domini al llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.<br />
<br />
Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps.<br />
<br />
== Del canvi de dinastia a la unió dinàstica en Castella ==<br />
Despres de la mort de [[Martí l'Humà]], la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix fallix sense haver nomenat successor. En eixe context deprengueren quatre candidats al tro: l'Infant Federic, Lluís d'Anjou, Jaume d'Urgel i Ferrando d'Antequera, de les quals les seues aspiracions al tro se dilucidaren per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionaria de manera favorable a Ferrando d'Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]]. <br />
<br />
Ajudà a allò l'actuació del Papa Benedicte XIII, que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, Alfons V, conquistaria el Regne de Nàpols en [[1443]].<br />
<br />
La boda entre [[Ferrando el Catòlic]] i [[Isabel la Catòlica]], celebrada en [[1469]], en [[Valladolit]] i la aliança consegüent va permetre que els castellans recolzaren la política expansionista d'Aragó en el Mediterràneu, al tindre una política exterior comú. El duc d'Alba anexà el regne de [[Navarra]] a la corona d'Aragó en [[1512]]. En tot i això en [[1515]] Navarra fon cedida a [[Castella]].<br />
<br />
A pesar del matrimoni dels [[Reixos Catòlics]] de [[1460]], abdos regnes conservaren les seues institucions polítiques i mantingueren les corts, les lleis, les administracions públiques i la moneda encara que unificaren la política exterior, la facenda real i el eixèrcit. Reservaren per a la Corona els temes polítics, i actuaren conjuntament en política interior. La unió efectiva dels regnes de Castella, Aragó i Navarra es va fer baix el regnat de [[Carles I]], que fon el primer en adoptar, junt a sa mare Joana, el títul abreviat de Rei de les Espanyes i de les Índies.<br />
<br />
== Els territoris de la Corona d'Aragó en l'Edat Moderna ==<br />
[[Image:Constitucions catalanesbasaesen.jpg|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]<br />
<br />
L'integració dels territoris de la Corona d'Arago en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de Castella en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en 1494, a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per Ferrando el Catòlic, que des de 1522 estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al regne de Valéncia i dos per als comtats Catalans, Mallorca i Sardenya. Per sa part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.<br />
<br />
Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En 1521 tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any 1523. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en 1569, tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En 1591, tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].<br />
<br />
Durant el sigle XVII, les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Després d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de França com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a Espanya la baixa Sardenya. A finals del sigle, en [[1693]] estallaria també en Valéncia la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites.<br />
<br />
== Veja's també ==<br />
* [[Regne de Valéncia]]<br />
* [[Catalunya]]<br />
* [[Aragó]]<br />
* [[Sardenya]]<br />
* [[Atenes]]<br />
* [[Illes Balears]]<br />
* [[Llengües de la Corona d'Aragó]]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
[[Categoria:Corona d'Aragó]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos&diff=31695Federico Jiménez Losantos2010-01-05T16:57:29Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>[[Image:Federico_Jimenez_Losantos.jpg|thumb|right|300px|Federico Jiménez Losantos.]]<br />
'''Federico Jiménez Losantos''' ([[Orihuela del Tremedal]], [[Terol]], [[15 de setembre]] de [[1951]]) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.<br />
<br />
És vicepresident i editor del diari digital [[Libertad Digital]], director i presentador del programa [[Es la Mañana de Federico]] de la cadena [[esRadio]], columniste del diari [[El Mundo]] i columniste i director de la revista [[La ilustración liberal]]. Fins el [[10 de juliol]] de [[2009]] va ser director i presentador del programa [[La Mañana]] en la Cadena [[COPE]].<br />
<br />
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder [[polític]] siga del color que siga, es a dir, en independència política.<br />
<br />
== Biografia ==<br />
=== Joventut ===<br />
De pare sabater, de mare mestra i nét de mestres, Federico Jiménez Losantos és el major de tres germans. Als deu anys guanyà una beca [[rural]] que va conservar durant tots els seus estudis, gràcies a la qual estudià en l'Institut d'Ensenyança Mija i en el colege Sant Pablo de [[Terol]] (on va tindre com a professor al [[cantautor]] i, posteriorment, polític [[José Antonio Labordeta]] i al [[dramaturc]] [[José Sanchis Sinisterra]]). Als setze anys va escriure els seus primers relats i poemes.<br />
<br />
Va estudiar [[Filosofia]] i [[Lletres]] en [[Saragossa]] i en [[1971]] es traslladà per a cursar l'espcialitat de [[Filologia Espanyola]] en l'[[Universitat de Barcelona]]. Se va llicenciar en una tesis sobre les acotacions sobre els [[esperpents]] de [[Ramón María del Valle-Inclán|Valle-Inclán]], dirigida per [[Joaquín Marco]]. El tribunal presidit per [[José Manuel Blecua]] li va otorgar un excelent per unanimitat.<br />
<br />
Va estudiar [[Psicoanàlisis]] en [[Óscar Masotta]] i va ser un dels fundadors de la [[Biblioteca Freudiana de Barcelona]] aixina com de l'universitària ''Revista de Lliteratura''. En [[giner]] de [[1978]] va fundar i va dirigir junt ad [[Alberto Cardín]] la revista sobre pensament de filosofia, política, lliteratura i psicoanàlisis ''Diwan'', considerada pel diari [[El País]] com la ''revista cultural mes important, oberta i viva del moment.''<br />
<br />
=== Militància comunista i antifranquista ===<br />
Durant el [[Francisco Franco|franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialiste Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.<br />
<br />
Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el castellà i el català.<br />
<br />
Poc temps després, el [[21 de maig]] de 1981, va ser seqüestrar pel grup terroriste català [[Terra Lliure]] (que no anuncià la seua existència fins el [[24 de juny]]) i va ser lliberat el mateix dia, havent rebut ans un tir en el genoll. Arraïl d'açò va abandonar Catalunya junt ad atres firmants del [[Manifest dels 2.300]]. La condena de tots els polítics ad este succés va ser unànime i rebujant la forma d'actuar de [[Terra Lliure]].<br />
<br />
=== ABC i Antena 3 Ràdio ===<br />
En [[1982]] se va establir en [[Madrit]] i passà de colaborar en [[El País]] a fer-ho en [[Diario 16]], labor que simultanejava en les seues classes de Lliteratura en l'institut Lope de Vega. L'any següent va ser nombrat cap d'opinió del diari i també passà a colaborar en la revista [[Cambio 16]]. En [[1987]] va fichar com a columniste de l'''ABC''. A principis dels anys noranta començà a colaborar en l'emissora [[Antena 3 Ràdio|Antena 3]], en el programa d'[[Antonio Herrero]] ''El primero de la mañana'' i en la [[COPE|Cadena COPE]] en el programa ''Protagonistas'' en Luis del Olmo. Va ser contertuli fix en el programa de [[José Luis Balbín]] ''Hora cero'' i comentarista polític de [[Luis Herrero]] en l'informatiu d'[[Antena 3 Televisió]].<br />
<br />
[[Image:Federico_jimenez_losantos_ld.jpg|thumb|rigt|200px|Federico Jiménez Losantos en esRadio]] <br />
=== COPE i Libertad Digital ===<br />
En 1992 es dissolgué el grup format per Antena 3 Ràdio i Antena 3 Televisió, per mig d'una operació orquestada des del [[Govern espanyol]] per la qual el Grup [[PRISA]] es feya el propietari de l'emissora de ràdio i el Grup [[Zeta]] es feya propietari de la cadena de televisió, fent que les estreles de la cadena com [[Antonio Herrero]], [[José María García]], [[Luis Herrero]] i el propi Federico Jiménez Losantos varen anar-se'n de l'emissora a la Cadena COPE. En maig de [[1998]] va morir Antonio Herrero, tenint que substituir-lo Luis Herrero al front del programa [[La Mañana]] i [[José Apezarena]] a Luis Herrero al front del programa [[La Linterna]]. Tras els roïns resultats d'Apezarena en la direcció del programa nocturn de l'emissora, Federico Jiménez Losantos passà a ser director de [[La Linterna]] a partir del més de setembre del mateix any. Aixina va continuar durant cinc anys mes fins a [[2003]], quan Luis Herrero passà a ser [[eurodiputat]] del [[Partit Popular]] en el [[Parlament Europeu]]. Gràcies a que era l'únic que conseguia millorar l'audiència en tots els estudis de l'[[EGM]], Federico Jiménez Losantos passà a fer-se càrrec del programa [[La Mañana]] des del més de setembre de 2003. Ací, en este programa, és on s'ha guanyat, potser, el títul de periodiste mes influent de la ràdio espanyola en l'actualitat, on se solia incloure dos blocs ben diferenciats: de 6 a 10 del matí tracta sobre informació política, és el bloc mes important del programa i és on Jiménez Losantos repassa i comenta l'actualitat política on no es lliura de la crítica ni el [[President del Govern]] [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ni el [[PSOE]] ni l'oposició representada en el [[Partit Popular]], representant la crítica en el seu president nacional [[Mariano Rajoy]] i en l'alcalde de [[Madrit]] [[Alberto Ruiz-Gallardón]]. A partir de les 10 fins a les 12 del matí es fa el segon bloc del programa on es dona pas ad atres temes de l'actualitat. En l'any [[2000]] és fundada [[Libertad Digital]], un diari digital en internet del qual actualment ell és editor i vicepresident. A finals de [[2006]] escomença a emetre en proves per a la [[Comunitat de Madrit]] [[Libertad Digital TV]] iniciant les emissions regulars en [[giner de 2007]]. En [[abril]] de l'any [[2009]] es va anunciar que Jiménez Losantos no continuaria al front de la direcció de [[La Mañana]], oferint-li codirigir junt en el seu companyó [[César Vidal]] [[La Linterna]]. Semanes després, l'oferta és rebujada per Losantos i César Vidal. Aixina que anuncien que no continuaran en la Cadena COPE després del [[31 d'agost]], just quan acaben els seus contractes. Per això el [[16 de juny]] anuncia la creació, junt en César Vidal i Luis Herrero, d'[[esRadio]], una nova emissora que iniciarà les seues emissions el [[7 de setembre]] a través del 99.1 FM de [[Madrit]] i les emissores associades.<br />
<br />
[[Image:EsRadio.jpg|thumb|right|300px|Logo d'esRadio]]<br />
=== EsRadio ===<br />
Des del 7 de setembre del 2009, dençà que varen escomençar les emissions d'esRadio a través del 99.1 FM de Madrit i a través de quarantaú emissores associades per diversos punts d'[[Espanya]], dirigix el prgrama [[Es la mañana de Federico]] esta vegada des de les 7 del matí fins l'1 del migdia. S'espera que quan mes vaja passant el temps mes emissores s'associaran ad esta nova emissora.<br />
<br />
== Estil periodístic i ideologia ==<br />
Jiménez Losantos sol fer us d'un estil irònic i crític, en independència política. Es definix com a lliberal i té defensors i detractors igualment acèrrims. Els seus defensors argumenten que és l'únic periodiste en independència política, ya que critica tant a l'esquerra del PSOE <br />
com a la dreta del PP. Els seus detractors argumenten que lo que Jiménez Losantos definix com a lliberal en realitat és l'extrema dreta de la que Jiménez Losantos actuaria com a portaveu. Una de les seues veus mes crítica la té en el [[catalanisme]] o nacionalisme català i en la figura de l'expresident d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] nomenat per ell en el malnom de ''Rovireche'' i al president del mateix partit [[Joan Puigcercós]]. És també u dels numerossos peridistes que posen en dubte l'investigació judicial dels [[atentats de l'11-M]], indicant clarament un intent de la busca de la veritat sobre l'investigació de les bombes esclatades en els trens de cercanies aquell matí d'un [[11 de març]] de [[2004]]. També és contrari a l'intent de negociació del Govern espanyol en la banda terrorista [[ETA]]. També ha segut condenat a pagar una multa de 60.000 euros a Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per expressions referides als dos, després d'haver segut estimat el recurs de cassació per haver segut desestimada la demanda en [[primera instància]], durant els dies 12,13,14,15 de juny i 1 de juliol de 2006 en [[La Mañana]]:<br />
{{cita|La demandada no niega las expresiones denunciadas, que se transcriben en el escrito de demanda. No obstante esto, para una mejor claridad expositiva, es necesario indicar que después de escuchar el CD aportado, resulta que, de forma general, el periodista demandado equipara a los demandantes con la organización terrorista ETA. Califica a ERC de «el partido separatista aliado de la ETA. El que pactó en Perpiñán con la ETA que los etarras pusieran coches bomba, por ejemplo, que asesinaran a gente de toda España menos en Cataluña», «pistoleros no arrepentidos», «... y otros el tiro en la nuca». Dice: «hay mucha gente que ignora que ERC es un partido siempre violento, siempre golpista»; «un partido paranoico, parecido al fascismo»; «en Cataluña los terroristas mandan». También califica a sus miembros de «majaderos» y «mandrias».}}<br />
<br />
El 16 de juny de 2008 el [[Jujat de lo Penal]] número 6 de Madrit condenà a Federico Jiménez Losantos a pagar una multa de 36.000 euros a l'alcalde de Madrit Alberto Ruiz-Gallardón per injúries greus abocades sobre ell.El [[21 de juny]] Ruiz-Gallardón anuncià que anava a interpondre una querella contra Losantos per haver dit el dia anterior en La Mañana que a l'alcalde de Madrit li «da igual que haya 200 muertos y 1500 heridos con tal de llegar al poder», en referència als atentats de l'11-M. En maig de 2008 tingué lloc la primera sessió del juí:<br />
{{cita|El querellado, por un lado imputó hechos falsos ... y, por otro, utilizó de forma reiterada insultos y descalificaciones con imputaciones gravemente ofensivas que afectan a la dignidad del querellante ... Las expresiones proferidas son tan claramente insultantes o hirientes que el ánimo específico se encuentra ínsito en ellas ... No existe duda alguna de que pretendían vejar la imagen y dignidad del querellante en forma innecesaria y gratuita y desacreditarle públicamente en su condición de Alcalde de la Villa de Madrid y de miembro del Partido Popular.}}<br />
<br />
El [[29 de juliol]] de [[2008]] el [[Jujat de Primera Instància]] número 6 de Madrit lo condenà a pagar 100.000 a l'[[ex-director]] de l'[[ABC]] [[José Antonio Zarzalejos]] al calificar els seus insults ad éste com ''intromissió ilegítima en el dret de l'honor''. La sentència dia aixina:<br />
{{cita|... el empleo por Don Federico Jiménez Losantos de los términos dedicados al demandante y recogidos en el fundamento de derecho tercero de esta resolución y en general los contenidos en el cuadro contenido en el hecho preliminar de la demanda, o de cualesquiera sinónimos, constituye una intromisión ilegítima en el derecho fundamental al honor de D. José-Antonio Zarzalejos Nieto.}}<br />
<br />
== Publicacions ==<br />
*Lo que queda de España (ISBN 978-84-85663-00-2)Barcelona, juny de 1979 (Reimpresió i ampliació (ISBN 84-7880-538-9): Madrit, maig de 1995).<br />
*Diván de Albarracín (ISBN 84-85762-07-X) Madrit, octobre de 1982.<br />
*Contra el felipismo (ISBN 84-7880-338-6) Madrit, desembre de 1993.<br />
*La última salida de Manuel Azaña (ISBN 84-08-01121-9) Barcelona, maig de 1994.<br />
*La dictadura silenciosa (ISBN 84-7880-610-5) Madrit, giner de 1996.<br />
*Crónicas del acabóse (ISBN 84-7880-653-9) Madrit, maig de 1996.<br />
*Los nuestros: cien vidas en la historia de España (ISBN 84-08-03304-2) Barcelona, maig de 2000<br />
*Poesía perdida (1969-1999) (ISBN 84-8191-396-0) Valéncia, maig de 2001.<br />
*Con Aznar y contra Aznar: artículos y ensayos 1983-2002 (ISBN 84-9734-081-7) Madrit, novembre de 2002.<br />
*El adiós de Aznar (ISBN 84-08-05094-X) Barcelona, febrer de 2004.<br />
*Federico responde: los chats de Libertad Digital (ISBN 84-9734-224-0) Madrit, setembre de 2004.<br />
*España y Libertad (ISBN 84-270-3249-8), Madrit, abril de 2006.<br />
*De la noche a la mañana (ISBN 84-9734-549-5), Madrit, octobre de 2006.<br />
*La ciudad que fue: Barcelona, años 70 (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2007.<br />
*Más España y más Libertad (ISBN 978-84-8460-642-0), Madrit, 2008.<br />
*Lo que queda de España (Reimpresió i ampliació) (ISBN 978-84-8460-716-8), Madrit, 2008.<br />
*Historia de España (Junt a César Vidal) (ISBN 978-84-08-08211-8), Barcelona, 2009.<br />
<br />
== Referències ==<br />
<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos commons]<br />
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Federico_Jim%C3%A9nez_Losantos Wikiquote]<br />
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=747610 Recopilación de trabajos de Federico Jiménez Losantos] en [[Dialnet]]<br />
* [http://www.libertaddigital.com Libertad Digital, diario del que es editor]<br />
* [http://www.lamanana.com.es/ La Mañana, programa radiofónico del que es director y presentador]<br />
* [http://www.kaosenlared.info/noticia_imprimir.php?id_noticia=16037 Explicación de la revista ''El Viejo topo'' sobre la polémica del libro ''Lo que queda de España'']<br />
* [http://www.liberalismo.org/articulo/289/244/ Entrevista realizada el 13 de marzo de 2002, en la que cuenta más detalles sobre su vida y opiniones políticas]<br />
* [http://dailymotion.alice.it/visited/search/federico/video/xrb5o_entrevista-a-federico-jimenez-losan Vídeo Entrevista realizada en noviembre de 2006 en el programa ''Las Noches Blancas'', de Fernando Sánchez Dragó]<br />
<br />
{{Traduït de|es|Federico_Jiménez_Losantos}}<br />
[[Categoria:Periodistes]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques&diff=31674Llengües romàniques2010-01-05T13:26:52Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>Les '''llengües romàniques''' (també nomenades '''llengües neollatines''' o ab el nom conjunt de '''romanç''') són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic).<br />
La llengua romanç més parlada és el [[Idioma espanyol|castellà]], parlat per més de 400 millons de persones.<br />
<br />
== Ubicació i Historia (La Romania) ==<br />
[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|Llengües romances d'Europa.]]<br />
Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori qeu recivix el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els termens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.<br />
El primer escrit en qeu s'encontra el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en el any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any 804, i està escrit en castellà molt antic.<br />
<br />
La evolució del [[llatí vulgar]] cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la siguient manera:<br />
*Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.<br />
*Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.<br />
*A partir del 800: es reconeix la existència de les llengües romàniques.<br />
<br />
== Característiques comunes ==<br />
Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:<br />
<br />
*Les llengües romances són totes llengües fusionants.<br />
*El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.<br />
*El orde bàssic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en [[rumà]] l'artícul es postposat).<br />
*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.<br />
*Presència de al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).<br />
*Presència de concordàncies gramaticals de gènere entre el sustantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expresat en el verp.<br />
*Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.<br />
<br />
== Del llatí clàssic al llatí vulgar ==<br />
{{AP|Llatí vulgar}}<br />
<br />
== Llista de llengües romàniques ==<br />
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que perteneixen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.<br />
Per atra part, ha de tindre's en conte qeu al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:<br />
<br />
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].<br />
(Escrit només): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[mallorquí]].<br />
<br />
La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):<br />
<br />
=== Llengües galorromàniques ===<br />
*[[Idioma francés|Francés]] (français):<br />
**[[Idioma való|Való]] (walon).<br />
**[[Idioma picart|Picart]] (cht'i).<br />
**[[Idioma normant|Normant]].<br />
**[[Idioma Jèrriais|Jèrriais o jerseyà]].<br />
**[[Idioma Gornesià|Gornesià]].<br />
*[[Idioma franco-provençal]].<br />
*Un grup de varis dialectes estretament emparentats en el Nort d'Itàlia (grup galoitàlic): [[Idioma venecià|Venecià]], [[Idioma emilià-romanyol|Emilià-romanyol]], [[Idioma llombart|llombart]], [[Idioma ligur|ligur]] i [[Idioma piamontés|piamontés]].<br />
<br />
=== Dialectes retrorromànics ===<br />
Son varietats llingüístiques galorromàniques molt properes parlaes en el sur de [[Suissa]] i nord-est d'[[Itàlia]]. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.<br />
*Dialectes romanches.<br />
*Dialectes ladins.<br />
*Dialectes friulans.<br />
<br />
=== Llengües occitano-romàniques ===<br />
Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.<br />
*[[Occità]]:<br />
**[[Provençal]]<br />
**[[Llemosí]]<br />
**[[Auvernyat]]<br />
**[[Gascó]]<br />
***[[Aranés]]<br />
*[[Valencià]]:<br />
**[[Tortosí]]<br />
*[[Català]]:<br />
**[[Català Central]]<br />
**[[Català nord-occidental]]<br />
**[[Alguerés]]<br />
**[[Rosellonés]]<br />
**[[Tortosí]]<br />
*[[Balear]]:<br />
**[[Mallorquí]]<br />
**[[Menorquí]]<br />
**[[Eivissenc]]<br />
<br />
=== Llengües iberorromàniques ===<br />
* [[Castellà]]<br />
* [[Galaico-portugués]]:<br />
** [[Portugués]]<br />
** [[Gallec]]<br />
*[[Asturià]]<br />
*[[Mirandés]]<br />
*[[Llengües mossàraps]]:<br />
** [[Valencià]]<br />
** [[Aragonés]]<br />
** [[Lleonés]]<br />
** [[Extremeny]]<br />
** [[Balear]]<br />
** [[Llengües mossàraps extinguides]]<br />
<br />
=== Italià ===<br />
*[[Italià]]:<br />
**[[Sicilià]]<br />
**[[Napolità]]<br />
**[[Toscà]]<br />
**[[Cors]]<br />
I més llengües italianes.<br />
<br />
== Taula comparativa ==<br />
{|class="wikitable"<br />
|-<br />
!width="90"|[[Llatí]] ([[acusatiu|ac.]])<br />
! [[idioma asturià|Asturià]]<br />
! [[idioma català|Català]]<br />
! [[idioma francés|Francés]]<br />
! [[idioma gallec|Gallec]]<br />
! [[idioma italià|Italià]]<br />
! [[idioma lleonés|Lleonés]]<br />
! [[Jèrriais|Normando Jèrriais]]<br />
! [[idioma portugués|Portugués]]<br />
! [[Idioma occità|Occità]]<br />
! [[idioma rumà|Rumà]]<br />
! [[idioma sart|Sart]]<br />
! [[idioma sicilià|Sicilià]]<br />
! [[idioma espanyol|Espanyol]]<br />
! [[Idioma valencià|Valencià]]<br />
|-<br />
<br />
|-<br />
|| áltu(m) || alto || alt || haut || alto || alto || altu || haut || alto<ref>Alto: arcaico ''outo''</ref> || aut || înalt || altu || autu || alto || alt<br />
|-<br />
|| árbor(em) || árbol || arbre || arbre || árbore || albero || árbol || bouais || árvore || arbre || arbore / pom<ref>''Pom:'' ver también ''poamă''</ref>/ copac<ref><''Copac:'' sustrato romance oriental</ref> || àrvure || àrvuru || árbol || abre<br />
|-<br />
|| áuru(m) || oro || or || or || ouro || oro || ouru || or || ouro || aur || aur || òro || oru || oro || or<br />
|-<br />
|| brácchiu(m) || brazu || braç || bras || brazo || braccio || brazu || bras || braço || braç || braţ || bràtzu || vrazzu || brazo || braç<br />
|-<br />
||cǽlu(m) ||cielu|| cel|| ciel|| ceo || cielo|| cielo|| || ||ceu || || || || cielo || cel<br />
|-<br />
|| cláve(m) || llave || clau || clef || chave || chiave || chave || clié || chave || clau || cheie || jàe || chiavi || llave || clau<br />
|-<br />
|| díe(m) || día || dia / jorn || jour<ref>''Jour'', del latín ''diurnus''</ref> || día || giorno || día || jour || dia || jorn || zi || díe || jornu || día || dia<br />
|-<br />
|| dígitu(m) || deu || dit || doigt || dedo || dito || díxitu || dé || dedo || det || deget || dídu o pòddighe || jitu || dedo || dit<br />
|-<br />
|| dúōs || dos || dues || deux || dous/dúas || due || dous (m) /dúas (f) || deux || dois / duas || dos || doi/două || dúos / duus / duas || dui || dos || dos<br />
|-<br />
|| hómo o<br>hómine(m) || home || home || homme || home || uomo || home || houmme || homem || òme || om || ómine || omu || hombre || home<br />
|-<br />
|| líbru(m) || llibru || llibre || livre || libro || libro || llibru || livre || livro || libre || carte<ref><''Carta''</ref> || líberu || libbru || libro || llibre<br />
|-<br />
|| lūna(m) || lluna || lluna || lune || lúa || luna || lluna || leune || lua || luna || lună || lúna || luna || luna || lluna<br />
|-<br />
|| mānu(m) || manu || mà || main || man || mano || manu || main || mão || man || mână || mànu || manu || mano || mà<br />
|-<br />
|| nígru(m) || prietu || negre || noir || negro || nero || ñegru || nièr || preto<ref><''Appectoratu''</ref> / negro || negre || negru || niéddu || nivuru || negro || negre<br />
|-<br />
|| níve(m) || ñeve || neu || neige || neve || neve || ñeve || né || neve || nèu || nea / zăpadă<ref>''Zăpadă:'' del eslávico</ref> || níe || nivi || nieve || nèu<br />
|-<br />
|| nócte(m) || nueche || nit || nuit || noite || notte || nueche || niet || noite || nuèch || noapte || note || notti || noche || nit<br />
|-<br />
|| péctu(m) || pechu || pit || poitrine || peito || petto || pechu || estonma || peito || || piept || pétus || pettu || pecho || pit<br />
|-<br />
|| quī / quem || quien || qui || qui || quen || chi || quien || tchi || quem || quau || cine || kie / kini || cu || quien || qui<br />
|-<br />
|| súcu(m) || zumu || suc || jus || zume || succo || zumu || jus || suco / sumo || suc || suc || sutzu || sucu || jugo / zumo || suc/zumo<br />
|-<br />
|| trēs || tres || tres || trois || tres || tre || || || três || || trei|| || || tres || tres<br />
|-<br />
||universitāte(m) || universidá || universitat || université || universidade || università || || universidade || || || universitate |||||| universidad || universitat<br />
|-<br />
|| ūnu(m) || ún/unu || un || un || un || uno || unu || ieune || um || un || unu || unu || unu || un / uno || uno/un/u<br />
|-<br />
|| vácca(m) || vaca || vaca || vache || vaca || mucca<ref>''Mucca'' (italiano): ¿''muggire + vacca''?</ref> / vacca || vaca || vaque || vaca || vaca || vacă || baca || vacca || vaca || vaca<br />
|-<br />
|| vétulu(m) || vieyu || vell || vieux<ref><''Vétulus''</ref> || vello || vecchio || vieyu || vyi || velho || vièlh || vechi<ref>''Vechi'' (rumano): para objetos (referido al tiempo)</ref> / bătrân<ref><''Veteranus''</ref> || bètzu<ref><''Vetustus''</ref> || vecchiu || viejo<br />
<br />
|-<br />
!width="75"!|[[Latín]]<br />
<br />
! [[idioma asturià|Asturià]]<br />
! [[idioma català|Català]]<br />
! [[idioma francés|Francés]]<br />
! [[idioma gallec|Gallec]]<br />
! [[idioma italià|Italià]]<br />
! [[idioma lleonés|Lleonés]]<br />
! [[Jèrriais|Normando Jèrriais]]<br />
! [[idioma portugués|Portugués]]<br />
! [[Idioma occità|Occità]]<br />
! [[idioma rumà|Rumà]]<br />
! [[idioma sart|Sart]]<br />
! [[idioma sicilià|Sicilià]]<br />
! [[idioma espanyol|Espanyol]]<br />
! [[Idioma valencià|Valencià]]<br />
|}<br />
<br />
== Eixemples ==<br />
* Aragonés: “Toz los sers humanos naixen libres e iguals en dignidat e dreitos. Són dotaus de raçon e de consciéncia, e han a comportar-se fraternalment los uns con los altros”<br />
<br />
* Aranés: “Toti es èssers umans nèishen liures e parièrs en dignitat e drets e, dotadi coma son d'arrason e consciéncia, an de comportar-se fraternalmente es òm damb es auti”<br />
<br />
* Arrumà: “Tuti iatsãli umineshtsã s-fac liberi shi egali la nãmuzea shi-ndrepturli. Eali suntu hãrziti cu fichiri shi sinidisi shi lipseashti un cu alantu sh-si poartã tu duhlu-a frãtsãljiljei”<br />
<br />
* Asturià: “Tolos seres humanos ñacen llibres ya iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase hermaniblemente los unos colos otros”<br />
<br />
* Auvergnat: “Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà”<br />
<br />
* Auvergnat Estandar: “Tas las prossonas neisson lieuras moé pariras par dignessa mai dret. Son charjadas de rason moé de consciença mai lhur fau argir entremei lha 'bei n'eime de freiressa. <br />
<br />
* Cabo Verdiano: “Túdu alguêm tâ nacê lívri í iguál nâ dignidádi cú nâ dirêtus. Ês ê dotádu cú razõ í cú consciência, í ês devê agí pâ cumpanhêru cú sprítu dí fraternidádi”<br />
<br />
* Català: “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Son dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”<br />
<br />
* Chabacà: “Todo el mga genti ya naci libre y igual na dignidad y derecho. Tieni ilos rason y conciencia y debi ilos trata cun uno y otro comu mga hermano”<br />
<br />
* Cors: “Nascinu tutti l'omi libari è pari di dignità è di diritti. Pussedinu a raghjoni è a cuscenza è li tocca ad agiscia trà elli di modu fraternu”<br />
<br />
* Emilià: "Tot j essèri umèn i nàs lébri e cumpagn in dignità e dirét. Lou i è dutid ad rasoun e ad cuscinza e i à da operè, ognun ti cunfrunt at ch'j ilt, sa sentimint ad fratelènza"<br />
<br />
* Espanyol: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”<br />
<br />
* Francés: “Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité”<br />
<br />
* Franco-Provençal: “Tôs los étres homans nêssont libros et ègals en dignitât et en drêts. Ils ant rêson et conscience et dêvont fâre los uns envèrs los ôtros dedens un èsprit de fraternitât”<br />
<br />
* Friulà: “Ducj i oms a nassin libars e compagns come dignitât e derits. A an sintiment e cussience e bisugne che si tratin un culaltri come fradis”<br />
<br />
* Gallec: “Todos os seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e en dereitos e, dotados como están de razón e consciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros”<br />
<br />
* Gallo: “Le monde vienent su la térre librs tertous e s'ent'valent en drets e dignitë. Il lou apartient d'avaer de la réson e de la conscience e il ont de s'ent'enchevi conme feraen dés freres”<br />
<br />
* Genovés: “Tytti i ommi nàscian libberi e yguâli in dignitæ e drîti. Sun dutæ de raxun e de cunscensa e dêvan agî i-yn versu i-âtri inte'n spirritu de fraternitæ”<br />
<br />
* Haitià: “Tout moun fèt lib, egal ego pou diyite kou wè dwa. Nou gen la rezon ak la konsyans epi nou fèt pou nou aji youn ak lot ak yon lespri fwatènite”<br />
<br />
* Italià: “Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spírito di fratellanza”<br />
<br />
* Ladí: “Kada benadam i benadam nase forro i igual en dinyidad i en derechos. Todos son baale razon i konsiensia i deven komportarsen los unos verso los otros kon fraternidad”<br />
<br />
* Langue d’Oc: “Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Són dotats de rason e de consciéncia e se devon comportar los unes amb los autres dins un esperit de fraternitat”<br />
<br />
* Langue d’Oc Estandar: “Totas las personas nàisson liuras e parièras en dignitat e en dreches. Son cargadas de rason e de consciéncia e mai lor se cal comportar entre elas amb un eime de frairetat”<br />
<br />
* Llatí: “Omnes homines dignitate et iuribus pares liberique nascuntur. Ratione atque conscientia præditi sunt, et alii erga alios fraterno more se gerere debent”<br />
<br />
* Lleonés: “Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dinidá y dreitos y, dotaos comu tán de razon y conciencia, débense comportare los unos colos outros dientru d'un espíritu de fraternidá”<br />
<br />
* Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè de altele yn spirityl fraternitècij”<br />
<br />
* Normant: “Touos l's houmes nâquissent libes et parels dauns lus taête et en dreit. Il ount byin de l'obiche et de l'ingamo et deivent faire d'aveu leus prochan coume si ch'tait pou yeus”<br />
<br />
* Picart: “Tos lès-omes vinèt å monde lîbes èt égåls po çou qu'èst d' leû dignité èt d' leûs dreûts. Leû re°zon èt leû consyince elzî fe°t on d'vwér di s'kidûre inte di zèle come dès frès”<br />
<br />
* Piemontés: “Tuij j'esser uman a nasso liber e uguaj an dignità e dirit. A l'han ëd rasonament e 'd cossienssa e a l'han da comportesse j'un con j'aotri an spirit ëd fradlanssa”<br />
<br />
* Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l´aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”<br />
<br />
* Portugués: “Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade”<br />
<br />
* Retorromano: “Tuots umans naschan libers ed eguals in dignità e drets. Els sun dotats cun intellet e conscienza e dessan agir tanter per in uin spiert da fraternità”<br />
<br />
* Romance: “Tou ı’ser umanı nasc lıbre ı’egal n’dıgnite ı’drets’i, dotar ca tan dı rao ı’coscienza, ande comportar fraternalménté ı’om cu ı’altri”<br />
<br />
* Romance Estandar: “Tou ı ser umanı nasc lıbre ı egal n dıgnıte ı drets ı, dotar ca tan dı rao ı coscıenza, ande comportar fraternalmente ı om cu ı altrı”<br />
<br />
* Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă de altele în spiritul fraternităţii”<br />
<br />
* Sart: “Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade”<br />
<br />
* Sassarese: “Tutti l'òmmini nàscini lìbbari e uguari in digniddai e diritti. Eddi so dutaddi di rasgioni e di cussènzia e dèbini agì l'uni cun l'althri cun ippìritu di fraterniddai”<br />
<br />
* Sicilià: “Tutti i cristiani nascinu libbiri cu a stissa dignità i diritti. Iddi hannu a raggiuni i cuscienza i hannu a travagghiari 'nzemmula cu spiritu di fratirnità”<br />
<br />
* Valencià. "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns en els atres".<br />
<br />
* Való: “Tos lès-omes vinèt-st-å monde lîbes, èt so-l'minme pîd po çou qu'ènn'èst d'leu dignité èt d'leus dreûts. I n'sont nin foû rêzon èt-z-ont-i leû consyince po zèls, çou qu'èlzès deût miner a s'kidûre onk' po l'ôte tot come dès frés”<br />
<br />
* Véneto: “Tuti i eseri umani xe nati liberi e conpagni par dignità e diriti. I xe dotai de raxon e de cosiensa e i deve conportarse i uni co st´altri c spirito de fradelana”<br />
<br />
* Zamboangà: “Todo'l maga ser humano nace libre e igual en dignidad y maga derecho. Dotado con ellos el razon y conciencia y debe ellos comporta fraternalmente con el maga uno con el maga otro”<br />
<br />
== Veja's també ==<br />
* [[Llatí vulgar]]<br />
* [[Llengua]]<br />
<br />
[[Categoria:Llingüística]]<br />
[[Categoria:Grups llingüístics]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_moss%C3%A0rap&diff=31673Llengua mossàrap2010-01-05T13:22:25Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>Es coneix per '''Llengua Mossàrap''' als parlars [[romanç]] de les zones de la Península Ibèrica baix domini musulmà. [[Mossàrap]] era la forma en que els musulmans nomenaven als cristians que vivien entre ells, per lo que la denominació de mossàrap per a la llengua és un erro induït pels primers historiadors que cregueren que la llengua venia imposta per la religió. En realitat, els musulmans tenien clar que una cosa era la religió i una atra la llengua, pero això nomenaven [[aljamia]] als parlars romanç diferenciant-ho del terme [[mossàrap]]. L'[[aljamia]] la parlaven tant mossàraps com musulmans, de naiximent o conversos, no era una llengua exclusiva dels mossàraps.<br />
<br />
{{cita|“mossarap” es “llengua romanç parlada tant per cristians com per musulmans, entenent per estos ultims, aquells descendents d´iberorromans que s´havien convertit a la religio islamica”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-i/ FANTASMES “Mossàraps", i antroponimia valenciana(I).Galbis,Agustí)]</ref>}}<br />
<br />
S'han conservat poques mostres escrites d'esta [[aljamia]] degut a que no era considerada llengua lliterària, pero alguns poetes s'atreviren a incloure-la com a part de les seues composicions. Coneixem les garches que eren la part final d'unes composicions poètiques cultes nomenades moixades, pròpies de l'época de dominació musulmana.<br />
<br />
{{cita|Vegem per tant, que el nom d´una persona, oficial o familiar, en absolut determina la seua llengua materna. I aço tambe passava en l´epoca historica de la que parlem. El valencià Ibn Baskwal, diu d´un biografiat que “…sabía recitar versos y se sospecha que los entendía”, es dir que no acabava de tindre clar, que un personage musulmà, entenguera el Coran encara que el recitara, perque sense dubte parlava en romanç<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-ii/ Fantasmes “Mossàraps", i antroponimia valenciana(II).Galbis,Agustí)]</ref>}}<br />
<br />
També trobem en els llinages mostres del parlar mossàrap.<br />
<br />
{{cita|“Rei Llop”, no “Lobo”. Els “Anales Toledanos”, fent referencia a l´any 1167 diuen: “Entró el Rey Lop en Toledo Era MCCV.” I de l´any 1172 diuen: “Murió el rey don Lop. Era MCCX” I de Llop, el fill de Llop es Llopis. En la Denia del s. XI, trobem a un “Ibn Gharsiya”. Ya hem parlat del biograf valencià Ibn Baskwal (lligga´s Pasqual). Per l´articul citat sobre “Los Banu Burunyal, una familia de intelectuales denienses”, sabem que l´acabament en –al, dels llinages musulmans, “…era abundante en Valencia y en Cataluña…”. Afig l´autor que “Se trata de un sufijo usado por los mozárabes en forma de -el o -elo, para formar el diminutivo y adoptado por los musulmanes españoles.”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-ii/ Fantasmes “Mossàraps", i antroponimia valenciana(II).Galbis,Agustí)]</ref>}}<br />
<br />
<br />
La persistència d'esta aljamia s'ha pretés posar en dubte subjugant-la a l'existència de mossàraps, i s'afig ad esta pretensió la confusió popular dels térmens mossàrap i aljamia. Lo cert és que l'aljamia era la llengua de la classe social baixa, i en acabar la dominació musulmana ho seguí sent. En Valéncia es convertiria més tart en llengua culta i lliterària baix el nom de [[llengua valenciana]].<br />
<br />
== Llengües mossàraps que han sobrevixcut ==<br />
A diferència de la Corona de Castella, la Corona d'Aragó a mida que conquistava territoris baix adminsitració i religió musulmana respectava les seues tradicions, gent i llengua. Per tant són les llengües de la corona d'Aragó les que sent mossàraps han sobrevixcut, per eixemple:<br />
<br />
* [[Idioma Aragonés|Aragonés]] (excepte els dialects del nort que mai han segut mossàraps)<br />
* [[Tortosí]] (variant dialectal entre el valencià i el català)<br />
* [[Idioma valencià|Valencià]] <br />
* [[Idioma balear|Balear]]<br />
* [[Idioma sicilià|Sicilià]]<br />
<br />
==Referències==<br />
{{Reflist}}<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-i/ Fantasmes “MOSSARAPS”, i antroponimia valenciana(I)][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-ii/][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-iii/][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-iv/][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/fantasmes-%E2%80%9Cmossaraps%E2%80%9D-i-antroponimia-valenciana-i-v/]<br />
*[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/els-cristians-valencians-des-del-713-al-sit-i/ Mossàraps i el Sit][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/els-cristians-valencians-des-del-713-al-sit-ii/][http://agustigalbis.wordpress.com/2009/05/11/els-cristians-valencians-des-del-713-al-sit-i-iii/]<br />
[[Categoria:Llengües]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=31672Idioma valencià2010-01-05T13:20:52Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{destacat}}<br />
{{llengua|<br />
|nom= Valencià<br />
|nomnatiu=<br />
|pronunciació=<br />
|atresdenominacions=<br />
|estats=[[Espanya]]<br />
|regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]<br />
|parlants= 2 millons<br />
|parlantsnatius= 1,3 millons<br />
|parlantsnonatius= 0,7 millons<br />
|rank= 178º<br />
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br /><br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br /><br />
|nació=[[Comunitat Valenciana]]<br />
|fontcolor=<br />
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br />
|iso1=<br />
|iso2=<br />
|iso3=<br />
|sil=<br />
|mapa=[[Image:Extension_del_valenciano.png|220px|center]]<br />
}}<br />
El '''valencià''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.<br />
<br />
La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any 2004.<ref>[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]</ref><ref>[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref><br />
<br />
<br />
== Orige del valencià ==<br />
{{AP|Orige del valencià}}<br />
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el segle XII, un segle abans de la conquista del Regne de Valéncia]]<br />
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br />
<br />
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.<br />
<br />
La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.<br />
<br />
Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref><br />
<br />
== Extensió del valencià ==<br />
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br />
<br />
La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br />
<br />
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br />
<br />
== Història del Valencià ==<br />
<br />
=== Denominació ===<br />
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br />
<br />
{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br />
<br />
Que vol dir en valencià:<br />
<br />
“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.<br />
<br />
Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br />
<br />
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br />
<br />
{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}<br />
<br />
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref><br />
<br />
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref><br />
<br />
En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br />
<br />
{{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}} <br />
<br />
En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref><br />
<br />
=== Lliteratura ===<br />
<br />
La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br />
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br />
<br />
* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br />
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br />
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br />
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)<br />
<br />
Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br />
<br />
=== Política ===<br />
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br />
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).<br />
<br />
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br />
<br />
== Us del valencià ==<br />
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br />
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"<br />
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?"<br /><small>Sondeig del CIS</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref><br />
|-bgcolor=#efefef<br />
!width=10% |Us<br />
!width=10% |Valencià<br />
|-<br />
| Sempre<br />
| 24.1%<br />
|-<br />
| No conec el valencià<br />
| 19.2%<br />
|-<br />
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br />
| 5.9%<br />
|-<br />
| Indistintament<br />
| 50.8%<br />
|-<br />
| No contesta<br />
| 0.1%<br />
|-<br />
|}<br />
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.<br />
<br />
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.<br />
<br />
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br />
<br />
== Dialectes del Valencià ==<br />
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br />
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]<br />
<br />
=== Valencià de Transició ===<br />
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br />
<br />
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.<br />
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br />
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.<br />
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br />
<br />
=== Valencià Septentrional ===<br />
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br />
<br />
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br />
* Neutralisació de la b/v.<br />
* Manteniment dels artículs lo/los.<br />
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br />
* No pronunciació de la -r final.<br />
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br />
<br />
=== Valencià Apichat ===<br />
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br />
<br />
* Manteniment dels artículs lo/los.<br />
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br />
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br />
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br />
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br />
<br />
=== Valencià Meridional ===<br />
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br />
<br />
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br />
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br />
<br />
=== Valencià Alacantí ===<br />
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br />
<br />
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br />
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br />
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br />
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{reflist|2}}<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br />
*[[Normes del Puig]]<br />
*[[Segle d'Or Valencià]]<br />
*[[El Carche]]<br />
<br />
== Diccionaris i correctors en valencià ==<br />
*http://www.softwarevalencia.com<br />
*[http://www.racv.es RACV]<br />
*[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]<br />
*http://www.llenguavalencianasi.com<br />
*http://www.vaavant.org<br />
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br />
<br />
== Enllaços Externs ==<br />
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br />
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br />
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br />
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br />
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]<br />
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br />
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br />
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br />
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html LA LENGUA VALENCIANA]<br />
<br />
{{Regne de Valéncia}}<br />
{{Llengües romàniques}}<br />
{{Llengües d'Espanya}}<br />
<br />
[[Categoria:Valencià]]<br />
[[Categoria:Llengües]]<br />
[[Categoria:Llengües romàniques]]<br />
[[Categoria:Llingüística]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Roman%C3%A7&diff=31671Romanç2010-01-05T13:20:25Z<p>Joan85: S'està redirigint a Llengües romàniques</p>
<hr />
<div>#REDIRECT [[Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_roman%C3%A7&diff=31670Llengua romanç2010-01-05T13:20:06Z<p>Joan85: S'està redirigint a Llengües romàniques</p>
<hr />
<div>#REDIRECT [[Llengües romàniques]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bous_a_la_mar&diff=31584Bous a la mar2010-01-02T19:56:45Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>[[Image:Denia.jpg||right|thumb|400px|Image típica dels '''bous a la mar''' en [[Dénia]].]]<br />
<br />
Els '''Bous a la Mar''' és una festa patronal d'interés turístic nacional que es celebra [[Dénia]], en la segona semana de Juliol, festejant a la Santíssima Sanc. L'originalitat de la festa està en que es fa en el port i el participant tracta que dur el animals a l'aigua. L'Oficina de Turisme de Dénia actualisa l'informació de manera semanal.<br />
<br />
==Vore també==<br />
*[[Bous al carrer]]<br />
*[[Bou embolat]]<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
*[http://www.denia.net Oficina de Turisme de Dénia]<br />
<br />
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Islamisme&diff=31565Islamisme2010-01-02T12:32:04Z<p>Joan85: S'està redirigint a Islam</p>
<hr />
<div>#REDIRECT [[Islam]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Categoria:Islam&diff=31564Categoria:Islam2010-01-02T12:31:11Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>{{catmés|Islam}}<br />
[[Categoria:Islamisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Islam&diff=31563Islam2010-01-02T12:30:46Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Deu que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].<br />
<br />
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen així mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).<br />
<br />
L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.<br />
<br />
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.<br />
<br />
[[Categoria:Islam]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Categoria:Islam&diff=31561Categoria:Islam2010-01-02T12:30:27Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>[[Categoria:Islamisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Categoria:Islamisme&diff=31560Categoria:Islamisme2010-01-02T12:29:41Z<p>Joan85: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Religió».</p>
<hr />
<div>[[Categoria:Religió]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Islam&diff=31558Islam2010-01-02T12:29:18Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Deu que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].<br />
<br />
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen així mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).<br />
<br />
L'islam és una religió abrahàmica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.<br />
<br />
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.<br />
<br />
[[Categoria:Islamisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Islam&diff=31557Islam2010-01-02T12:28:57Z<p>Joan85: </p>
<hr />
<div>L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Deu que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà» La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].<br />
<br />
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen així mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).<br />
<br />
L'islam és una religió abrahámica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.<br />
<br />
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.<br />
<br />
[[Categoria:Islamisme]]</div>Joan85https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Islam&diff=31556Islam2010-01-02T12:28:27Z<p>Joan85: Pàgina nova, en el contingut: «L''''islam''' és una religió monoteista abrahàmica el dogma de la qual es basa en el llibre de l'Alcorà, el qu...».</p>
<hr />
<div>L''''islam''' és una [[religió]] [[monoteisme|monoteista]] [[religió abrahàmica|abrahàmica]] el dogma de la qual es basa en el llibre de l'[[Alcorà]], el qual establix com a premissa fonamental per als seus creents que «No hi ha més Deu que Alà i que [[Mahoma]] és el mensager d'Alà»[2] La paraula [[àrap]] [[Allah]], castellanisada com a [[Alà]], significa 'Deu' i la seua etimologia és la mateixa de la paraula semítica El, per la que es nomena Deu en la [[Bíblia]]. Els erudits islàmics definixen a l'islam com: «La sumissió a Deu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i l'abandó de l'idolatria». El llibre sagrat de l'islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de [[Yibril]] (l'arcàngel Gabriel). Els seguidors de l'islam es denominen [[musulmà|musulmans]] (de l'àrap muslim). Testifiquen que Mahoma és l'últim dels [[profeta|profetes]] enviats per Deu i sagell de la [[Profecia]].<br />
<br />
S'accepten com a profetes principalment (pero no llimitant-se) a [[Adam]], [[Noé]], [[Abraham]], [[Moisés]], [[Salomó]] i [[Jesucrist|Jesús]]. Ademés de l'Alcorà, els musulmans de tradició [[sunisme|sunita]] seguixen així mateix els [[hadiç|hadices]] i la [[suna]] del profeta Mahoma, que conformen el Registre històric de les accions i les ensenyances del Profeta. S'accepten també com a llibres sagrats la [[Torà]] (que els cristians nomenen [[Antic testament]]), els [[Llibres de Salomó]] i els [[Evangelis]] (que els [[cristianisme|cristians]] nomenen [[Nou testament]]).<br />
<br />
L'islam és una religió abrahámica monoteista que adora exclusivament Alà sense coparticipants. S'estima que hi ha en l'actualitat entre 1000 i 1800 millons de musulmans en el món (i en creiximent). Segons el [[Vaticà]] l'islam és la religió més gran del món, ya que recentment ha superat el número de [[iglésia catòlica|catòlics]], i la segona religió del món si no es desglossa el número de seguidors del cristianisme.<br />
<br />
L'islam es va iniciar en la predicació de Mahoma l'any 622 en [[La Meca]] (en l'actual [[Aràbia Saudita]]). Baix el liderage de Mahoma i els seus successors, l'islam es va estendre ràpidament. Hi ha discrepància entre els musulmans i no musulmans si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per conversió dels pobles a l'islam.<br />
<br />
[[Categoria:Islamisme]]</div>Joan85