https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&user=Sabranenc&feedformat=atomL'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [es]2024-03-28T22:09:16ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.35.2https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espanya&diff=55020Espanya2013-02-23T20:05:18Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela|Espanyol (desambiguació)}}<br />
{{Ficha de país<br />
| nom_oficial = Reino de España{{Infobox ref|1}}<br />
| image_bandera = Flag of Spain.png<br />
| image_escut = Escut_de_Espanya.png<br />
| image_escut_tamany = 125px<br />
| image_mapa = Espanya.png<br />
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]]'' ([[llatí]]: ‘Més allà')<br />
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]]''<br />
| capital = [[Madrit]]<br />
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]]) <br />
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O<br />
| ciutat_principal = [[Madrit]]<br />
| principals ciutats= Madrit i Barcelona<br />
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.<br />
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}<br />
| govern = [[monarquia parlamentària]]<br />
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]<br />
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]]<br />[[José Luis Rodríguez Zapatero]]<br />
| fundació = Formació<br />
| fundació_hites =<br />
| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]<br />
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref><br />
| superfície_lloc = 51<br />
| superfície_aigua = 1,04%<br />
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]<br />
| costes = 7.921 km<br />
| població = 46.157.822<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref><br />
| població_any = 2008<br />
| població_lloc = 27<br />
| població_densitat = 91,4<br />
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.<br />
| PIB_nominal_any = 2007<br />
| PIB_nominal_lloc = 10<br />
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066 <br />
| PIB = US$ 1.351.608 mill.<br />
| PIB_any = 2007<br />
| PIB_lloc = 11<br />
| PIB_per_cápita = US$ 30.120<br />
| IDH = 0,949<br />
| IDH_any = 2005<br />
| IDH_lloc = 13<br />
| IDH_categoria = <font color="#009900">Alt</font><ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenrollament humà] (en anglés)</ref><br />
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)<br />
| gentilici = Espanyol, -a<br />
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}<br />
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)<br />
| cctld = .es<br />
| còdic_telefònic = 34<br />
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ<br />
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península)<br />EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}}<br />IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}<br />
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]<br />
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]<br />
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.<br />
| nota1 = En les atres llengües cooficials és:<small><br />*[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya<br />*[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya<br />*[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España<br />*[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma<br />*[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha</small><br />
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.<br />
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].<br />
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.<br />
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref><br />
| matrícula_coche= E<br />
| matrícula_avió= EC<br />
}}<br />
España<br />
Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].<br />
<br />
D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.<br />
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref><br />
<br />
<br />
<br />
== Etimologia ==<br />
<br />
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.<br />
<br />
«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición = <br />
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].<br />
<br />
Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".<br />
<br />
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref><br />
<br />
A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref><br />
<br />
Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref><br />
<br />
A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref><br />
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref><br />
<br />
== Etimologia ==<br />
<br />
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.<br />
<br />
«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición = <br />
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]]'' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]]'', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].<br />
<br />
Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".<br />
[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]<br />
Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref><br />
<br />
A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref><br />
<br />
Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref><br />
<br />
A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref><br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Conjunt Arqueològic de Mèrida#Teatre Romà|Teatre Romà]] de [[Mèrida (Espanya)|Mèrida]] [[província de Badajoz|(Badajoz)]].</center>]]<br />
<br />
=== Edat Antiga ===<br />
<br />
Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que van ocupar la [[península Ibèrica]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai van entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.<br />
<br />
Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.<br />
<br />
[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]<br />
<br />
Entre els anys [[1200 a. C.|1200&nbsp;a.&nbsp;C.]] i [[800 a. C.|800&nbsp;a.&nbsp;C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les muntanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica. <br />
<br />
En torn a l'any [[1100 a. C.|1100&nbsp;a.&nbsp;C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys després de la guerra de [[Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104&nbsp;a.&nbsp;C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.<br />
<br />
[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]<br />
<br />
Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front al llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139&nbsp;a.&nbsp;C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref><br />
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]<br />
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59&nbsp;a.&nbsp;C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).<br />
<br />
Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.<br />
<br />
=== Edat Mija ===<br />
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys després, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].<br />
<br />
La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Església Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.<br />
<br />
L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], després de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].<br />
<br />
L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.<br />
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]<br />
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.<br />
<br />
L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.<br />
<br />
En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc després de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.<br />
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]<br />
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].<br />
<br />
En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].<br />
<br />
Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys després, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].<br />
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]<br />
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, després d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".<br />
<br />
L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Així com tota una série de regnes de taifa musulmans.<br />
<br />
En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.<br />
<br />
A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.<br />
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]]'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]<br />
<br />
Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.<br />
<br />
A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó. <br />
<br />
Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; així com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa. <br />
<br />
En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].<br />
<br />
[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.<br />
<br />
En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.<br />
<br />
=== Edat Moderna ===<br />
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.<br />
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}<br />
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}<br />
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}<br />
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o després de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}<br />
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]<br />
<br />
<br />
Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].<br />
<br />
També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.<br />
<br />
En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i després [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).<br />
<br />
Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.<br />
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.<br />
<br />
[[Archiu:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]<br />
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].<br />
<br />
Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].<br />
<br />
Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].<br />
<br />
Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.<br />
<br />
Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero després fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.<br />
<br />
El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.<br />
<br />
=== Edat Contemporànea ===<br />
<br />
[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]] <br />
<br />
L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder després de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.<br />
<br />
Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.<br />
<br />
[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]<br />
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.<br />
<br />
La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.<br />
<br />
La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut després de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i després del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.<br />
<br />
=== Sigle XX ===<br />
<br />
[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]<br />
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].<br />
<br />
Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, després, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]]''.<br />
<br />
Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].<br />
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]<br />
<br />
Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'esglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal). <br />
<br />
El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].<br />
<br />
La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de basses militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.<br />
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]<br />
<br />
El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies després en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], després de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista basca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, així com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.<br />
<br />
[[Image:568PX-~1.PNG"|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]<br />
<br />
En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]]''.<br />
<br />
Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].<br />
<br />
Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.<br />
<br />
=== Sigle XXI ===<br />
<br />
El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], després de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].<br />
<br />
L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].<br />
<br />
A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web<br />
|<br />
|apellido = Pérez<br />
|nombre = Claudi<br />
|enlaceautor = <br />
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya<br />
|año = 2007<br />
|Edición = <br />
|ubicación = Barcelona<br />
|editorial = EL PAÍS<br />
|ID = <br />
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes<br />
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007<br />
}}</ref><br />
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.<br />
<br />
En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.<br />
<br />
El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida. <br />
<br />
Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació<br />
|autor = <br />
|título = Zapatero repetix victòria en més força<br />
|año = 2008<br />
|publicación = El País<br />
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes<br />
}}</ref><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{Traduït de|es|España}}<br />
<br />
{{UE}}<br />
<br />
[[Categoria:Països]]<br />
[[Categoria:Països d'Europa]]<br />
[[Categoria:Unió Europea]]<br />
[[Categoria:Espanya]]<br />
[[Categoria:Membres de l'ONU]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Val%C3%A9ncia&diff=55017Discussió:Valéncia2013-02-23T20:00:48Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div> me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela crec que lo correcte seria titular l'artícul: '''Valéncia (ciutat)''', de manera paralela a l'artícul referit a tota la nostra terreta: '''Valéncia (comunitat autònoma)'''. No es pot titular l'artícul alegrement '''Ciutat de Valéncia''', perque eixe no és el nom oficial ni l'utilisat per la gent. --[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 20:45, 11 gin 2009 (UTC)<br />
:Estic d'acort, ho canvie. La redacció de l'artícul quedaria un poc ridícula si se canvia: "''Valéncia és la capital de Valéncia''" xD --[[Usuari:Castelloner|Castelloner]] 00:01, 12 gin 2009 (UTC)<br />
<br />
::Per lo general, me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela és més correcte "Valéncia, (cap i casal)" que "Valéncia, (ciutat)".--Ssurfer 02:07, 7 febr 2009 (UTC)</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Val%C3%A8ncia&diff=55016València2013-02-23T19:59:33Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela|Valéncia (desambiguació)}}<br />
En [[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mesura de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els mètodos alvançats de [[química quàntica]].<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==<br />
La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref> <br />
<br />
En [[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:<br />
<br />
No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO<sub>3</sub>, NH<sub>3</sub>, NI<sub>3</sub>,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO<sub>5</sub>, NH<sub>4</sub>O, PO<sub>5</sub>,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref> <br />
<br />
{{cita|Una tendència o llei prevalix (ací), i que, no importa que puguen ser els caràcters dels àtoms que s'unixen, el '''poder combinant''' dels elements atraents, si em puc permetre el terme, se satisfà sempre pel mateix número d'estos àtoms.}} <br />
<br />
Este " me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela combinant" fon denominat posteriorment ''cuantivalència'' o valència.<ref>Partington</ref><br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela general ==<br />
El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En [[1919]], [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.<br />
== Vista general ==<br />
El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència. '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.<br />
<br />
== Definició del "número d'enllaços" ==<br />
Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un mètodo sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a la idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]].<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela IUPAC ==<br />
La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref><br />
<br />
''El màxim número d'àtoms univalents (originàriament àtoms de [[hidrogen]] o [[clor]]) que poden combinar-se en un àtom de l'element en consideració, o en un fragment, o per al qual un àtom d'este element pot ser substituït.''<br />
<br />
Esta definició reimpon una valència única per a cada element a costa de despreciar, en molts cassos, una gran part de la seua química.La menció de l'hidrogen i el clor és per raons històriques, encara que abdós en la pràctica formen composts principalment en els que els seus àtoms formen un enllaç simple. Les excepcions en el cas de l'hidrogen inclouen el [[ió bifluorur]], [HF<sub>2</sub>]<sup>-</sup>, i els diversos hidrurs de [[bor]] com ara el [[diborà]]: estos són eixemples de [[enllaç de tres centres]]. El clor forma un número de [[fluorur]]—[[monofluorur de clor|ClF]], [[trifluorur de clor|ClF<sub>3</sub>]] i [[pentafluorur de clor|ClF<sub>5</sub>]]—I el seu valència, d'acort en la definició de la IUPAC, és cinc. El [[flúor]] és l'element per al que el número més gran d'àtoms es combinen en àtoms d'atres elements: és univalent en tots els seus composts, excepte en l'ió [H<sub>2</sub>F]<sup>+</sup>. En efecte, la definició IUPAC només pot ser resolta al fixar les valències de l'hidrogen i el flúor com u, convenció que ha segut seguida ací.<br />
<br />
== Valències dels elements ==<br />
Les valències de la majoria dels elements es basen en el fluorur més alt conegut.<ref>http://www.webelements.com/.</ref><br />
<br />
== Atres crítiques al concepte de valència ==<br />
*La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s).<br />
*El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de flúor, mentres que la valència del liti és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.<br />
<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela externs ==<br />
*[http://www.vaxasoftware.com/doc_edu/qui.Html Taules de valencias (Espanyol)]<br />
<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==<br />
<references /><br />
{{Traduït de|es|Valencia_(química)}}<br />
<br />
[[Categoria:Propietats químiques]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0&diff=55015País Valencià2013-02-23T19:58:40Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''País me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] junt en el de [[Regne de Valéncia]] i [[Comunitat Valenciana]].<br />
<br />
Encara que este terme s'escomençà a utilisar en els [[anys 1930|anys 30]], durant la [[II República Espanyola]] (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i mes tart durant la [[transició democràtica]] i la pre-autonomia, actualment és amprat únicament pel moviment [[catalaniste]], per analogia en "País" (singular) [[Països Catalans]] (plural). En la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]] en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de ''Comunitat Valenciana'', en contra abdós noms dels tradicionals i històrics '''Regne de Valéncia''' o '''Valéncia'''. <br />
<br />
Els sectors [[valencianistes]] aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de '''Regne de Valéncia''', quan per eixemple en [[Catalunya]] si s'utilisa habitualment el nom històric de [[Principat de Catalunya]] o "El Principat" a soles o inclús els asturians gasten el nom oficial de [[Principat d'Astúries]], etc.<br />
<br />
== País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat) ==<br />
'''TÍTUL 1'''. '''Artícul 1''':<br />
*1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del Pais Valenciano.<br />
*2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.<br />
*3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Patria Valenciana]]<br />
*[[Nació Valenciana]]<br />
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]<br />
*[[Valencianisme]]<br />
*[[Comunitat Valenciana]]<br />
<br />
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Catalanisme]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ontinyent&diff=55014Ontinyent2013-02-23T19:57:52Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela<br />
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]<br />
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]<br />
|nom = Ontinyent<br />
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Vall d'Albaida]]<br />
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]<br />
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O<br />
|superfície = 127 km2<br />
|altitut = 359 m.<br />
|població = 36368 hab.<br />
|densitat = 290,02 hab./km²<br />
|gentilici = ontinyentí/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46870<br />
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre<br />
|alcalde = Lina Insa Rico<br />
|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]<br />
|notes = <br />
}}<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela== <br />
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[segle XIV]] a [[segle XVII|XVII]]. <br />
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional. <br />
*Palaus i Cases Senyorials. <br />
*Convent dels Pares Franciscans. <br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela == <br />
*Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). <br />
*Museu Fester - (96 238 02 52). <br />
*Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55). <br />
<br />
== Festes== <br />
La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia. <br />
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent. <br />
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. <br />
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.<br />
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Tot i que es celebra també la vespra, en balls de gegants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.<br />
<br />
== Fills ilustres ==<br />
*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom desde la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.<br />
*[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.<br />
*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.<br />
*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de la [[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.<br />
*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.<br />
*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor<br />
<br />
== Història== <br />
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].<br />
<br />
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.<br />
Recialles de finals del neolític, com són l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, on ara es troba el polideportiu municipal.<br />
<br />
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mijans o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.<br />
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.<br />
<br />
Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.<br />
<br />
Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.<br />
<br />
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.<br />
<br />
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]<br />
{{Capitals comarques}}</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alcoy&diff=55013Alcoy2013-02-23T19:57:30Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela<br />
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]<br />
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]<br />
|image_escut = [[Image:Escut_Alcoy.png|60px]]<br />
|nom = Alcoy<br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província d'Alacant]]<br />
|comarca = [[L'Alcoyà]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alcoy]]<br />
|coor = 38°41′54″N 0°28′25″O<br />
|superfície = 129,86 km²<br />
|altitut = 562 msnm<br />
|població = 61.417 (INE 2010)<br />
|densitat = 475,11 hab./km²<br />
|gentilici = Alcoya/na<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 03800<br />
|festes = Del [[21 d'abril|21]] al [[24 d'abril]],<br />[[Moros i Cristians]]<br />
|alcalde = Jordi Sedano ([[PPCV]])<br />
|uep = [http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]<br />
|notes = <br />
}}<br />
''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' es un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010).<br />
<br />
== Geo me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamelarafia ==<br />
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===<br />
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.<br />
<br />
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 ([[Barcelona]]-[[Cadis]]), comunica la ciutat en [[Alacant]] pel Sur i en [[Xàtiva]]-[[Valéncia]] pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]].<br />
<br />
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela i vegetació ===<br />
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.<br />
<br />
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==<br />
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===<br />
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]].<br />
<br />
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ===<br />
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).<br />
<br />
=== Llengua ===<br />
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.<br />
<br />
=== Atre me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela indicadors ===<br />
==== Parc de vehículs ====<br />
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.<br />
<br />
== Cultura ==<br />
=== Festes ===<br />
[[Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|thumb|250px|Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973]]<br />
Els patrons d'Alcoy son [[Sant Mauro]], [[Sant Jordi]] i la [[Mare de Deu dels Lliris]].<br />
<br />
==== [[Moros i Cristians]] ==== <br />
En abril es celebren les seues festes de [[Moros i cristians]] d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril. <br />
<br />
'''Filaes:'''<br />
*''Bando Moro:'' Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.<br />
*''Bando Cristià:'' Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.<br />
<br />
==== [[Cavalcata dels Reixos]] ====<br />
La '''Cavalcata dels Reis Macs''' o '''Cavalcata dels Reixos Macs''', és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]].<br />
<br />
=== Accessibilitat ===<br />
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l'any [[1996]] i en vigor des de el dia [[9 de novembre]] del mateix any.<br />
<br />
== Alcoyans ilustres ==<br />
=== Músics ===<br />
*[[Amando Blanquer Ponsoda]], compositor.<br />
*[[Camilo Sesto]], cantant.<br />
*[[Francisco (cantant)|Francisco]], cantant.<br />
*[[Carlos Palacio]], compositor,<br />
*[[Víctor Espinós Moltó]], musicolec (1875-1948).<br />
<br />
=== Pintors ===<br />
*[[Antonio Gisbert Pérez]], pintor.<br />
<br />
=== Escritors i poetes ===<br />
*[[Joan Gil-Albert]], poeta.<br />
*[[Joan Valls i Jordà]], poeta.<br />
<br />
=== Deportistes ===<br />
*[[Francisco José Carrasco|Francisco José "Lobo" Carrasco]], futboliste.<br />
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.<br />
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Piloto de motociclisme.<br />
<br />
== Bibliografia ==<br />
* Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).<br />
<br />
== Vore també ==<br />
*[[Moros i Cristians]]<br />
*[[Castell de Barchell]]<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.ajualcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy]<br />
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03009&Submit.x=34&Submit.y=7 Índex d'estadística municipal d'Alcoy]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.<br />
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03009 Alcoy en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]<br />
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/presup.asp?codipresup=9&Submit.x=33&Submit.y=7 Presupost municipal d'Alcoy]<br />
*[http://alcoi.comunitatvalenciana.com/ Web de turisme d'Alcoy en la Comunitat Valenciana]<br />
*[http://www.alcoyturismo.com/ Tourist Info Alcoy]<br />
*[http://www.alcoy.es Alcoy Ciutat Digital]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística]<br />
*[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Colectiu Aitana]<br />
*[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d'Alcoy]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Alcoy}}<br />
{{Municipis de L'Alcoyà}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]<br />
[[Categoria:Alcoy]]<br />
{{Capitals comarques}}</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Municipis_de_L%27Alt_Pal%C3%A0ncia&diff=55012Plantilla:Municipis de L'Alt Palància2013-02-23T19:57:09Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div><br me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela=all><center><br />
{| me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela="toccolours" width=100%<br />
! style="background:#CCCCFF" align="center" width="100%" |Municipis de l'[[Alt Palància]]<br />
|-<br />
| me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela="center" style="font-size: 90%;" colspan="2" |[[Algímia d'Almonesir]] {{·}} [[Almedíxer]] {{·}} [[Altura (Alt Palància)|Altura]] {{·}} [[Assuévar]] {{·}} [[Barraques]] {{·}} [[Begís]] {{·}} [[Benafer]] {{·}} [[Castellnou]] {{·}} [[Caudiel]] {{·}} [[Chóvar]] {{·}} [[Figueres (Alt Palància)|Figueres]] {{·}} [[Gaibiel]] {{·}} [[Geldo]] {{·}} [[Matet]] {{·}} [[Navaixes]] {{·}} [[Pavies]] {{·}} [[Pina]] {{·}} [[Sacanyet]] {{·}} [[Sogorp]] {{·}} [[Soneja]] {{·}} [[Sot de Ferrer]] {{·}} [[Teresa (Alt Palància)|Teresa]] {{·}} [[Toràs]] {{·}} [[El Toro]] {{·}} [[La Vall d'Almonesir]] {{·}} [[Viver]] {{·}} [[Xérica]] <br />
|}</ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela></div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sagunt&diff=55011Sagunt2013-02-23T19:56:59Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>[[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela.jpg|thumb|300px|<center>''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]<br />
''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' (en [[castellà]] '' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''), (històricament coneguda com '''Morvedre''') és una ciutat situada en el nort de la [[província de Valéncia]], sent la més important de la comarca d'[[El Camp de Morvedre]]. <br />
<br />
==Enllaços me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela==<br />
*[http://www.levante-emv.com/comarcas/2009/10/04/sagunto-filipinas/637976.html Sagunt en Filipines]<br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela també ==<br />
*[[Teatre Romà de Sagunt]]<br />
<br />
{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de El Camp de Morvedre}}<br />
{{Capitals comarques}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sueca&diff=55010Sueca2013-02-23T19:56:37Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de [[La Ribera Baixa]]; els seus orígens radiquen en una [[alqueria]] àrap. Com el seu enorme terme municipal se dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]], se considera que esta zona podria ser l'orige de la [[Paella]]. <br />
<br />
La me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela alberga des de [[1961]] el prestigiós [[Concurs Internacional de Paella Valenciana]].<br />
<br />
{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de La Ribera Baixa}}<br />
<br />
[[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de la Província de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alzira&diff=55009Alzira2013-02-23T19:56:30Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>{{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela pobles<br />
|image_país = [[Image: Untitled5.JPG|100px]] <br />
|image_província = [[Image: Untitled6.JPG|160px]] <br />
|nom = Alzira <br />
|image_escut = [[Image: Untitled23.JPG|90px]] <br />
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]<br />
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
|província = [[Província de Valéncia]]<br />
|comarca = [[Ribera Alta]]<br />
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]] <br />
|coor = 39°9′00″N 0°26′6″O <br />
|superfície = 110,40 km²<br />
|altitut = 14 msnm<br />
|població = 44.982 hab.<br />
|densitat = 0,41 hab./km²<br />
|gentilici = Alcireny/a<br />
|llengua = [[Valencià]]<br />
|còdic_postal = 46600 <br />
|festes = Setembre <br />
|alcalde = Elena María Bastidas Bono ([[PPCV]]) <br />
|uep = [http://www.alzira.es/ Web Oficial de Alcira]<br />
|notes = <br />
}}<br />
<br />
''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' (en [[v]] ''Alcira''), és una ciutat de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]]. És capital de la [[Ribera Alta]]. La [[conurbació]] que forma en l'actualitat en els municipis d'[[Algemesí]] i [[Carcaixent]] constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la [[província de Valéncia]], després de la capital i la seua àrea metropolitana.<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela[[Image: Untitled7.JPG|thumb|left|225px|<center>Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).</center>]]<br />
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros. <br />
<br />
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat ''La Garrofera'', el qual se troba separat pes termes municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.<br />
<br />
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu [[Xúquer]]; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Les Agulles'', entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.<br />
[[Image: Untitled8.JPG|thumb|right|225px|<center>Horts de tarongers, en la planura d'Alzira.</center>]]<br />
<br />
El terme d'Alzira està travessat pel riu [[Xúquer]], al que afluixen el [[riu de los Ojos]] per la seua banda esquerra i el barranc de [[Barcheta]] per la dreta. El riu [[Xúquer]] fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al [[segle XVI]].<br />
<br />
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.<br />
<br />
S'accedix a esta ciutat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[A-7]] i l'autopista [[AP-7]]. Conta en estació de ferrocarril ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]) de la llínea [[Valéncia]]-[[Almansa]] i integrada en la llínea de [[rodalies Valéncia|rodalies de Valéncia]] C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de [[Carcaixent]], [[Algemesí]], [[Cullera]] i [[Sueca]].<br />
<br />
Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d'autobusos urbans (''AlziBus'') de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l'estació de ferrocarril, l'[[hospital de La Ribera]] i centres de salut, centres comercials, centres d'ensenyança, etc.<br />
Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional. <br />
<br />
=== Barris i pedanies ===<br />
[[Image: Untitled9.JPG|thumb||right|200px|<center>Vista general de la Plaça Major</center>]]<br />
[[Image: Untitled10.JPG|thumb|right|200px|<center>El distrit de ''Venècia''.</center>]]<br />
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:<br />
<br />
* ''La Barraca d'Aigües Vives'', Entitat Local Menor.<br />
* ''El Torrecho''.<br />
* ''La Garrofera'''.<br />
* ''El Pla de Corbera''.<br />
* ''San Bernat''.<br />
* ''Vilella''.<br />
<br />
En la ciutat trobem els següents barris: <br />
[[La Vila d'Alzira]], ''Tulell'', ''Alborchí'', ''l'Avinguda'' i el ''Arraval de Sant Agustí'', ''Sant Joan'', ''Albuixarres'', ''Sants Patrons'', ''Sant Judes'' , ''Capuchins'', ''les Bases'', ''Venècia'' i l'''Alquerieta''.<br />
<br />
===Localitats llimítrofs===<br />
El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.<br />
<br />
== Història ==<br />
[[Image: Untitled11.JPG|thumb|left|200px|<center>[[Muralla d'Alzira]].</center>]]<br />
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del [[paleolític]] les cases de ''Chicherá'' i la ''cova d'Alfons''; del [[neolític]] la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'[[edat de bronze]] la montanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'[[Antigua Roma|época romana]] el sequer de Sant Bernart i la [[necròpolis]] del camí d'[[Albalat]]- els orígens no estan clars. <br />
Per alguns la ciutat és la successora de la ''Sucro'' ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme. <br />
<br />
Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').<br />
<br />
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.<br />
<br />
[[Image: Untitled12.JPG|150px|right|thumb|<center>[[Jaume I d'Aragó|Jaume I d'Aragó ''el Conquistador'']].</center>]]<br />
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. <br />
<br />
La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué després de la desamortisació de [[1820]].<br />
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. <br />
<br />
[[Alfons III d'Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]]. <br />
[[Image: Untitled13.JPG|200 px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]<br />
<br />
Tingueren convent en la ciutat els [[jerònims]] ([[Monasteri de La Murta|Monasteri de Santa Maria de la Murta]], [[1401]]), les [[agustins|agustines]] (Santa Lucia, [[1536]]), dit convent gojà de la protecció de la reina [[Margarita d'Àustria]], els [[franciscans]] (Santa Bàrbara, [[1539]]), els [[trinitaris]] (Sant Bernart, [[1558]]), els [[capuchins]] (L'Encarnació, [[1614]]), etc. De tots ells, [[Monasteri de La Murta|La Murta]] fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els [[Juan Vich i Manrique de Lara|Vich]] o els Vilaragut, així com importants personages de l'alt clero com el [[cardenal Cisneros]] o el patriarca [[Sant Joan de Ribera]] i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]], [[Felip III d'Espanya|príncip Felip]] i l'infanta [[Isabel Clara Eugènia]] en [[1586]].<br />
<br />
Els segles [[Segle XVI|XVI]] i [[Segle XVII|XVII]] varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: [[Carcaixent]], [[Guadassuar]] i [[Algemesí]] i sofrí els efectes de l'[[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]).<br />
<br />
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], després de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. <br />
<br />
En [[1820]] se crea el partit judicial d'Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d'agost]] de [[1876]], [[Alfons XII de Espanya|Alfons XII]], en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l'insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]]. <br />
[[Image: Untitled14.JPG|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]<br />
<br />
El desenroll de l'industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en [[1961]] del [[Joan Carles I|príncip Joan Carles de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]]. <br />
En este context se celebrà en [[1964]] el VII Centenari de la [[Sequia Real del Xúquer]] batejada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] en [[1264]] en el nom de ''Sequia Real d'Alzira''; actes que foren presidits per [[Cayetana Fitz-James Stuart]], [[duquesa d'Alba]], que tributà en l'[[Ajuntamentot d'Alzira|Ajuntamentot]] un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble.<br />
En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.<br />
<br />
El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d'octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al ''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'', desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la ''montanyeta del Salvador'', on el sum pontífex de l'[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa. <br />
<br />
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s'hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.<br />
<br />
== Demografia ==<br />
Segons dades de l'Ajuntament a [[31 d'agost]] de [[2008]], Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[segle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units. <br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Alzira<br />
|-<br />
![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !!<br />
|-<br />
| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982<br />
|}<br />
<br />
== Política ==<br />
{{Alcaldes_Espanya<br />
| Alcalde_1 = Francisco José Blasco Castany<br />
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] <br />
| Alcalde_2 = Francisco José Blasco Castany<br />
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_3 = Francisco José Blasco Castany<br />
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] <br />
| Alcalde_4 = Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. <br />
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992<br />
| Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez<br />
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]<br />
| Alcalde_6 = Pedro Grande Diago<br />
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]<br />
| Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono <br />
| Partit_7 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono<br />
| Partit_8 = [[PPCV]]<br />
| Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono<br />
| Partit_9 = [[PPCV]]<br />
}}<br />
<br />
== Economia ==<br />
[[Image: Untitled15.JPG|thumb|right|150px|<center>Central d'Ice Cream Factory Comaker.</center>]]<br />
[[Image: Untitled16.JPG|thumb|left|200px|<center>Central de [[Grefusa]].</center>]]<br />
[[Image: Untitled17.JPG|thumb|left|200px|<center>Central del Grup Blauverd.</center>]]<br />
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: [[garrofa|garrofes]], [[cep]], [[olivera]], [[armela|armeler]], etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el [[taronja|taronger]]. El cultiu de l'[[arròs]] ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: [[blat]], [[dacsa]], [[tomata]], [[cotó]], [[creïlla|creïlles]], etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.<br />
<br />
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.<br />
<br />
En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[segle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].<br />
<br />
Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. <br />
La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-[[Carcaixent]] en la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector ''Tulell'' confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l'Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.<br />
<br />
=== Turisme ===<br />
[[Image: Untitled18.JPG|225px|thumb|[[Falles d'Alzira]], Festa d'Interés Turístic Nacional (''Cremà'' de la Falla Plaça Major 2008).]]<br />
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s'han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l'image de la ciutat en [[FITUR]] i atres fires de turisme i a través de la creació de l'oficina ''Tourist Info''.<br />
<br />
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues [[Falles de Valéncia|Falles]] i la [[Semana Santa]] (declarades festes d'interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d'industria en la ciutat en el futur.<br />
<br />
La ciutat conta en quatre establiments hotelers: <br />
*Hotel Avinguda-Plaça. <br />
*Hotel Lluna.<br />
*Hotel La Masia.<br />
*Hotel Reconquista.<br />
<br />
== Monuments ==<br />
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira]], seu de l'Ajuntament.</center>]]<br />
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat. <br />
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]<br />
<br />
* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca. <br />
* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]]'''. [[Segle XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana. <br />
{{AP|Casa consistorial d'Alzira}}<br />
[[Image: Untitled21.JPG|thumb|left|225px|[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia Archiprestal de Santa Caterina]].]]<br />
<br />
* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]]'''. [[segle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc. <br />
{{AP|Iglésia de Santa Caterina (Alzira)}}<br />
* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[segle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.<br />
[[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]<br />
<br />
*''[[Círcul Alzireny]]'', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. <br />
{{AP|Círcul Alzireny}}<br />
* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.<br />
* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[segle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[segle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.<br />
[[Image: Untitled24.JPG|150px|thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].]]<br />
<br />
* '''[[La Vila d'Alzira]]''' i la '''[[Muralla d'Alzira]]'''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[segle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] després de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els segles [[segle IX|IX]] i [[segle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].<br />
[[Image: Untitled25.JPG|225px|thumb|left|Santuari de Nostra Senyora del Lluch.]]<br />
{{AP|La Vila d'Alzira}}<br />
{{AP|Muralla d'Alzira}}<br />
<br />
* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]]. <br />
*'''[[Monasteri de La Murta]]'''. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]]. <br />
{{AP|Monasterio de La Murta}}<br />
<br />
==Parcs, jardins i parages naturals==<br />
[[Image: Untitled26.JPG|thumb|right|225px|<center>El parc de ''L'Alquenencia''.</center>]]<br />
[[image: Untitled27.JPG|thumb|right|225px|<center>La ''Montanyeta del Salvador''.</center>]]<br />
El municipi d'Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d'incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit ''Montanyeta del Salvador'' que fa les funcions de gran parc de la ciutat.<br />
<br />
Els parcs urbans més destacats son:<br />
*El parc de ''L'Alquenencia'': és el parc més extens, situat en el distrit de ''Venècia''. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]]. <br />
*El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l'anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d'[[Alfons el Magnànim]], natural d'Alzira.<br />
*El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al [[Regne d'Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].<br />
*'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.<br />
<br />
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]]'', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]]''' de [[Nova York]].<br />
<br />
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de ''La Casella'' i la seua ''reserva de cérvols'' i la vall d'''Aigües Vives'', que alberga el [[Convent d'Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives]]. Les altures d'estes serres son el ''Tallat Roig'' (394 m.), la ''Creu del Cardenal'' (543 m.), les ''Orelles de Ruc'' (592 m.) i la ''Ralla'' (625 m.).<br />
<br />
Alzira i el seu entorn també inspirà a [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la creació de la seua novela ''Entre Naranjos''.<br />
<br />
== Premis Lliteraris ''Ciutat d'Alzira'' ==<br />
Els ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira'' (XX edicions), s'han convertit en la cita cultural lliterària més important de la [[Comunitat Valenciana]]. El certamen consistix en una serie d'actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d'entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític. <br />
<br />
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Ciutat/d/Alzira/queda/desierto/primera/vez/historia/elpepiautval/20061111elpval_12/Tes/ El País]<br />
<br />
[http://www.uv.es/obsast/es/divul/prensa144.pdf UV - Las Provincias] <br />
<br />
[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Premis/Ciutat/d/Alzira/baten/record/188/obras/elpepuespval/20061012elpval_15/Tes El País 12/10/2006]<br />
<br />
== Festes ==<br />
[[Image: Untitled28.JPG|200px|thumb|''Mascletà'' de les [[Falles d'Alzira]] en la plaça del Regne.]]<br />
*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.<br />
{{AP|Falles d'Alzira}}<br />
*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra. <br />
{{AP|Semana Santa d'Alzira}}<br />
[[Image: Untitled29.JPG|thumb|150px|Monument a [[Sant Bernart Màrtir]], Maria i Gràcia, en la avinguda Sants Patrons.]]<br />
*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.<br />
* Festes patronals de Sant [[Bernart d'Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.<br />
*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.<br />
*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'[[Casa consistorial d'Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat. <br />
*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de ''l'Alborgí''; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, ''Montanyeta del Salvador'', ''Vilella'', ''Chavegó'', ''La Graella'', ''Racó de les Vinyes'', ''urbanisació Sant Bernart'', ''Sant Roc'', ''Forn de Carrascosa'', ''Colónia Santa Marina'', ''pujades de Brú'', ''Risneres-Chicherà'' i ''Vallvert-La Coma''.<br />
<br />
== Mijos de comunicació ==<br />
=== Radio y Televisión ===<br />
Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[segle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]]. <br />
<br />
Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.<br />
<br />
===Prensa escrita===<br />
Alzira conta en delegacions dels diaris [[Levante-EMV]] i [[Las Provincias]], abdós d'àmbit autonòmic i en edició comarcal. <br />
<br />
===Prensa en Internet===<br />
Per últim, també existix un diari digital, ''El Seis Doble'', en tota l'actualitat i personages de la ciutat.<br />
*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]<br />
<br />
==Educació==<br />
[[Image: Untitled30.JPG|thumb|right|225px|<center>Escola La Puríssima d'Alzira.</center>]]<br />
[[Image: Untitled31.JPG|thumb|right|225px|Campus universitari de La Ribera, en Alzira.]]<br />
[[Image: Untitled32.JPG|thumb|right|175px|Centre de l'''Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir'', en el campus d'Alzira.]]<br />
L'educació en Alzira depén de la Conselleria d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]], titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit de la [[Comunitat Valenciana]].<br />
<br />
===Educación infantil y primaria===<br />
*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27. <br />
*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16. <br />
*Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2. <br />
*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12. <br />
*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n. <br />
*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n. <br />
*Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4. <br />
*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n. <br />
*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34. <br />
*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.<br />
*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.<br />
*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38 <br />
*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.<br />
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.<br />
<br />
===Educació Secundaria===<br />
*Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3. <br />
*Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.<br />
*Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.<br />
*Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.<br />
*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.<br />
*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38 <br />
*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.<br />
<br />
===Educació universitària===<br />
*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera<br />
*Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.<br />
<br />
===Atra ensenyança===<br />
*Escola d'Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.<br />
<br />
== Personages ilustres d'Alzira ==<br />
===Personalitats actuals===<br />
Per orde alfabètic:<br />
* [[Carles Alberola]], actor, director i dramaturc (Alzira, [[1964]]).<br />
* Salvador Francisco Aliño (Alzira, [[1950]]), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d'Història de la Medicina ([[1972]]). <br />
* [[Joan Amèric]], cantautor (Alzira, [[1964]])<br />
* [[Josep Ballester i Roca]], poeta i filòlec (Alzira, [[1964]]).<br />
* [[Lluís Vicente Barceló Vila]] (Alzira, [[1948]]), economista, ingenier agrònom i catedràtic d'economia i política agrària.<br />
* [[Adrián Campos]], pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, [[1960]]).<br />
* Lorenzo Carrió (Alzira, [[1973]]), atleta olímpic ([[Jocs Olímpics de 1996|Atlanta 1996]]) i campeó d'[[Espanya]] d'[[Halterofília]] (fi carrera com deportista en [[2003]]).<br />
* Mónica Carrió (Alzira [[1977]]), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en [[1998]] (RAA).<br />
* [[Juan J. Colomer]] (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, [[1966]]).<br />
* [[Jorge Martínez "Aspar"]], campeó del mon de [[motociclisme]] (Alzira, [[1962]]).<br />
* [[Bernat Montagud]], escritor, historiador i acadèmic (Alzira, [[1947]]).<br />
* [[Elena Negueroles]], pintora (Alzira, [[1949]]).<br />
* [[Elisa Ramírez]], actriu (Alzira, [[1943]]).<br />
* [[María del Carmen Suñer Picó]], empresària (Alzira, [[1941]]).<br />
* [[Emilio Tortosa]], economista i financer (Alzira, [[1941]]).<br />
<br />
===Personalitats històriques===<br />
Per orde cronològic:<br />
* [[Ibn Jafaya]] (Alzira, [[1058]]-[[1137]]), poeta.<br />
* Ibn Al Zaqqaq (Alzira, [[1096]]-[[1135]]), poeta. Nebot d'[[Ibn Jafaya]].<br />
* Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XI]]- Alzira o [[Múrcia]], [[1184]]/[[1185]]), poeta i visir.<br />
* Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals [[segle XII]]- primera mitat [[segle XIII]]), lliterat.<br />
* Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat [[segle XII]]-[[1235]]), lliterat, net d'Abu Bakr.<br />
* [[Ibn Tumlus]] (Alzira, [[1164]] - [[1223]]), mege i filòsof.<br />
* [[Ibn Amira]] (Alzira, [[1186]] - [[Túnez]], [[1251]]), historiador, poeta i jurista.<br />
* Johan Venrell, (Alzira, [[segle XIII]]), Síndic General del [[Regne de Valéncia]], diputat en Corts i conseller de la reina [[Maria de Montpellier]].<br />
*Pere Crespí (Alzira, [[segle XV]]), jardiner major del rei [[Alfons el Magnànim]].<br />
* Juan de Vera (Alzira, [[1453]] - [[Roma]], [[1507]]), [[cardenal]] de l'Iglésia Catòlica ([[1500]]), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de [[Salern]]. <br />
* [[Juan Vich i Manrique de Lara]] (Alzira, [[1530]] - [[Tarragona]], [[1612]]), embaixador d'[[Espanya]] en la [[Santa Sede]], [[Anexe:Bisbes de Mallorca]] ([[1573]]) i arquebisbe de [[Tarragona]] ([[1604]]).<br />
* Antonio Just de Ridaura, ([[segle XVI]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]].<br />
* Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-[[1682]]), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'[[Acadèmia dels Sols]] en [[1658]].<br />
* Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-[[1719]]), aristócrata i jurista. Autor de ''Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae'' en [[1690]].<br />
* Jaime Cervera (Alzira, ¿?-[[1722]]), filòsof, predicador i canonge magistral de la [[catedral de Valéncia]]. Autor de les obres filosòfiques ''Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae'' ([[1693]]) i ''Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones'' ([[1697]]).<br />
*José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].<br />
* Joaquín José Casasús (Alcira, [[1733]]-[[1822]]) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l'atac del mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]]. <br />
* [[Francisco Palanca i Roca]] (Alzira, [[1834]]-[[1897]]), escritor.<br />
* Bernardo Aliño Marrades (Alzira, [[1842]]-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de ''L'Agricultura Espanyola'', en [[1863]].<br />
* Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, [[1899]]-[[1964]]), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.<br />
* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].<br />
* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.<br />
* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.<br />
* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.<br />
* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.<br />
* [[Luis Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.<br />
<br />
== Ciutats agermanades ==<br />
* {{flagicon|France}} [[Corbeil-Essonnes]], [[França]]<br />
* {{flagicon|Spain}} [[Onda]], [[Espanya]]<br />
<br />
== Veja's també ==<br />
* [[Parage natural La Murta i la Casella]]<br />
* [[La Vila d'Alzira]]<br />
* [[Muralla d'Alzira]]<br />
* [[Casa Consistorial d'Alzira]]<br />
* [[Batalla d'Alzira]]<br />
* [[Unió Deportiva Alzira]]<br />
* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]<br />
<br />
== Notes ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.alzira.es Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira]<br />
*[http://perso.orange.es/s962490910 Web oficial del Marketing distribució de la Ribera] <br />
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46017 Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'información en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]<br />
*[http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Alzira/46/017/ Eleccions Municipals de 2007 en Alzira]<br />
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008062100_39_463163__Cultura-Alzira-pretende-reconstruir-casa-donde-murio-Jaume-partir-tres-muros| Levante (21/06/2008): "Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs".]<br />
*[http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?id=16 Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)]<br />
*[http://www.ibntufayl.org/modules.php?name=News&file=article&sid=213| Fundació Ibn Tufayl.]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{Traduït de|es|Alcira}}<br />
{{Municipis de La Ribera Alta}} <br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=%C3%89nguera&diff=55008Énguera2013-02-23T19:56:14Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Pertanyent a la comarca del [[Canal del Navarrés]]. Conta en 5.762 habitants.<br />
<br />
== Celebritats de la me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela == <br />
* [[Fray Francisco Cabezas]], arquitecte i religiós.<br />
* [[Manuel Ciges Aparicio]], escritor i polític.<br />
* [[Manuel Tolsá]], arquitecte i escultor.<br />
* [[Eduardo López Palop]], advocat, notari i escritor. Membre del Consell del Regne.<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela* [[José Garnelo y Alda]], pintor i erudit.<br />
* [[José Ibáñez Marín]], militar, escritor i historiador-<br />
* [[José Palop Gómez]], dibuixant de còmics.<br />
* [[José María Albiñana Sanz]], especialiste en malalties nervioses i mentals i polític.<br />
* [[Nacho Vidal]], actor de cine pornogràfic i actualment productor.<br />
<br />
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&diff=55007Catarroja2013-02-23T19:56:07Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' és un [[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. <br />
<br />
== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela ==<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l'[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d'Albufera és famós, i gràcies a ell s'ha convertit en el breçol de l'[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l'[[anguila]]).<br />
<br />
Catarroja s'estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s'eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l'oest de la comarca.<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l'Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.<br />
<br />
Els camps d'arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d'[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.<br />
<br />
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===<br />
*'''Barri de les Barraques'''.<br />
*'''Barri del Toll'''.<br />
*'''Barri de la Rambleta'''.<br />
*'''Barri de la Raval'''.<br />
*'''Port de Catarroja'''.<br />
*''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de la regió'''.<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
Catarroja llimita en les següents localitats:<br />
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]<br />
<br />
{{Municipis de L'Horta Sur}}<br />
<br />
[[ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocentaina&diff=55006Cocentaina2013-02-23T19:55:44Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' és una ciutat situada en el nort de la [[província d'Alacant]] en la [[Comunitat Valenciana]]. Capital de la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Durant un temps el seu nom oficial fon Co'''n'''centaina, passant posteriorment al nom actual '''Cocentaina'''. Conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<br />
<br />
<br />
== Geografia ==<br />
Cocentaina està situada en las riberes del [[riu Serpis]], en la vertent est de la [[Serra de Mariola]]-Pic del Montcabrer (1.390 m). Capital de la comarca de El Comtat, en 24 municipis i una extensió de 378,9 Km2. <br />
<br />
Posseïx un clima de transició entre el mediterràneu i el continental. El major índex de precipitacions es registra en els mesos de [[setembre]], [[octubre]] i [[novembre]] i en els mesos de [[març]] i [[abril]].<br />
<br />
Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per mig de la [[N-340]].<br />
<br />
=== Barris i pedanies ===<br />
En el terme municipal de Cocentaina se troben els següents barris i pedanies:<br />
<br />
*'''Barris''':<br />
*[[Urbanisació Gormaig]]<br />
*[[Residencial Entrepinos]]<br />
*[[L'Altet (en construcció)]]<br />
*[[Beniasent (en construcció)]]<br />
*[[Mas de Moltó]]<br />
*[[Ferrocarril - Barri Roig]]<br />
*[[Eixample (Xixona)|Eixample]]<br />
*[[Riera - Sant Hipòlit]]<br />
*[[Real Blanc]]<br />
*[[Llauradors]]<br />
*[[Sant Jaume (Xixona)|Sant Jaume]]<br />
*[[La Goma]]<br />
*[[Fraga (Alacant)|Fraga]] (Centre Històric Antiga Juderia)<br />
*[[Vila Vella]] (Centre Històric Antic barri cristià)<br />
*[[El Raval (Xixona)|El Raval]] (Centre Històric Antic barri morisc)<br />
<br />
*'''Pedanies''':<br />
*[[Alcudia (Cocentaina)|Alcudia]]<br />
*[[Algars (Xixona)|Algars]]<br />
*[[Penella]]<br />
*[[Poble Nou de Sant Rafel]].<br />
<br />
=== Localitats limítrofs ===<br />
Llimita en els térmens municipals d'[[Agres]], [[Alcosser]], [[Alcoy]], [[L'Alqueria d'Asnar]], [[Benilloba]], [[Benillup]], [[Benimarfull]], [[Gorga]], [[Millena]], [[Muro]], [[Penàguila]] i [[Bocairent]]. Este últim pertany a la [[província de Valéncia]]<br />
<br />
== Demografia ==<br />
Cocentaina conta en 11.408 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<br />
<br />
== Contestans ilustres ==<br />
*[[Francisco Nicolás Borrás]], [[Pintura artística|pintor]], [[retor]].<br />
*[[Jerónimo Jacinto Espinosa]], pintor.<br />
*[[Agustín Arques Jover]], [[franciscà]], [[escritor]] i [[historiador]].<br />
*[[Antonio Torró Sansalvador]], franciscà, [[filòsof]] i [[teòlec]] catòlic.<br />
*[[Gustavo Pascual Falcó]], [músic i autor del passodoble [[Paquito el Chocolatero]].<br />
*[[Justo Sansalvador Cortés]], músic.<br />
*[[José Pérez Vilaplana]], músic.<br />
*[[José Luis Moltó]], jugador internacional de voleibol.<br />
*[[Vicente Belda]], ciclista internacional.<br />
*[[Vicente Paul Agulló Sanchis]], ("Agulló de Cocentaina"), escultor.<br />
*[[Carolina Ferre Amat]], periodiste.<br />
*[[Antonio Ferrándiz Montava]],músic<br />
*[[Octavio Cerdá]],futboliste.<br />
*[[Eduardo Pérez Ferre]],futboliste.<br />
*[[Francisco Valor Llorens]],músic.<br />
<br />
== Grups i associacions culturals constestanes ==<br />
*Ateneu Musical de Cocentaina.<br />
*Centre d'Estudis Contestans.<br />
*Centre Excursioniste Contestà.<br />
*[[Cor de Càmara]] "[[discanto|Discantus]]".<br />
*[[Cor]] "Just Sansalvador".<br />
*Grup de Danses Cocentaina.<br />
*Grup de Danses el Convent.<br />
*Grup de Danses Real Blanc.<br />
*Orquesta de Pulso Púa "La Paloma".<br />
*Grup de teatre "Teló Teatre".<br />
*Unió Musical Contestana.<br />
*Colla de Dolçaines i Tabals "Mal Passet"<br />
*Club Ye Faky Fútbol Sala<br />
*Riders team<br />
*Club Deportiu Contestà<br />
<br />
== Enllaços externs relacionats en Cocentaina ==<br />
*[http://www.cocentaina.es Ajuntament de Cocentaina]<br />
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03056&Submit.x=16&Submit.y=8 Índex estadístic municipal de Cocentaina.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant<br />
*[http://www.firadecocentaina.org Web Fira de Tots Els Sants]<br />
*[http://www.jfcocentaina.org Web Federació Junta de Festes de Moros i Cristians]<br />
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]<br />
*[http://cocentaina.comunitatvalenciana.com Web de turisme de Cocentaina realisada per l'Oficina de Turisme per al portal turístic de la Comunitat Valenciana]<br />
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s' ha extret l'informació en el seu consentiment.<br />
<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]<br />
<br />
{{Localitats d'El Comtat}}<br />
{{Capitals comarques}}</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&diff=55005Renovacio Politica2013-02-23T19:55:26Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,''' ('''RePo''') és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[valencianisme|valencianista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Benjamín Lafarga]].<br />
<br />
== Ideologia ==<br />
Segons s'extrau del seu programa "Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l'implantació un sistema eficaç en la gestió de l'[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, a la salut, l'educació,me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,el treball, les infraestructures, el camp,les la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià. <br />
<br />
Una política social me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l'educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble".<br />
<br />
==me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, externs==<br />
*[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]<br />
<br />
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Renovacio_Politica&diff=55004Renovacio Politica2013-02-23T19:55:14Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,''' ('''RePo''') és un [[partit polític]] de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[valencianisme|valencianista]] fundat en [[2012]]. El seu president és [[Benjamín Lafarga]].<br />
<br />
== Ideologia ==<br />
Segons s'extrau del seu programa "Renovacio Politica busca aportar canvis a la forma de governar per mig de l'implantació un sistema eficaç en la gestió de l'[[economia]], aixina com conseguir un major autogovern de la [[comunitat autònoma]] i la defensa del [[valencià]] i la [[cultura valenciana]]. Donar-li me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, a la salut, l'educació,me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,el treball, les infraestructures, el camp, la peixca tradicional valenciana que en el seu dia va tindre, reviscolar en ilusió, en ganes la riquea del poble valencià. <br />
<br />
Una política social me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, done solucions als problemes que patix el poble valencià, que defenga als parats i als empresaris, que lluite pels interessos dels valencians per tot lo [[Terra|mon]], que defenga les raïls valencianes, el dret a l'educació , sanitat i una justícia del poble i per al poble".<br />
<br />
==me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, externs==<br />
*[http://www.renovaciopolitica.com Portal de Renovacio Politica]<br />
<br />
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Valencianisme]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&diff=55003Catarroja2013-02-23T19:54:54Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''Catarroja''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. <br />
<br />
== Geografia ==<br />
Situat en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l'[[Albufera de Valénme chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,ia]]. El seu port d'Albufera és famós, i gràcies a ell s'ha convertit en el breçol de l'[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l'[[anguila]]).<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, s'estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s'eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l'oest de la comarca.<br />
<br />
L'horta i la [[me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,]] són els elements més definitoris del paisage, on l'Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.<br />
<br />
Els camps d'arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d'[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.<br />
<br />
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===<br />
*'''Barri de les Barraques'''.<br />
*'''Barri del Toll'''.<br />
*'''Barri de la Rambleta'''.<br />
*'''Barri de la Raval'''.<br />
*'''Port de Catarroja'''.<br />
*'''Barri de la regió'''.<br />
<br />
=== Localitats llimítrofs ===<br />
Catarroja llimita en les següents localitats:<br />
[[me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, (me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,)|me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]<br />
<br />
{{me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de L'Horta Sur}}<br />
<br />
[[me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catarroja&diff=55002Catarroja2013-02-23T19:54:31Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]]. <br />
<br />
== Geografia ==<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, en la [[comarca]] de [[L'Horta Sur]], es troba a 8 quilómetros de la capital de la [[Comunitat Valenciana]], [[Valéncia]], i a la vora del llac valencià per excelència, l'[[Albufera de Valéncia]]. El seu port d'Albufera és famós, i gràcies a ell s'ha convertit en el breçol de l'[[all i pebre]] (plat típic valencià la base principal del qual és l'[[anguila]]).<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, s'estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del [[miocé]], que s'eleva des del [[mar Mediterràneu]] cap als cerros de l'oest de la comarca.<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, i la [[marjal]] són els elements més definitoris del paisage, on l'Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del [[arròs]] configuren la seua essència.<br />
<br />
Els camps d'arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d'[[aigua]] i els horts de tarongers conformen el paisage agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.<br />
<br />
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===<br />
*'''Barri de les Barraques'''.<br />
*'''Barri del Toll'''.<br />
*'''Barri de la Rambleta'''.<br />
*'''Barri de la Raval'''.<br />
*'''Port de Catarroja'''.<br />
*'''Barri de la regió'''.<br />
<br />
=== me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, llimítrofs ===<br />
Catarroja llimita en les següents localitats:<br />
[[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Picanya]], [[Massanassa]], [[Albal]] i [[Valéncia]]. Totes elles dins de la [[província de Valéncia]]<br />
<br />
{{Municipis de L'Horta Sur}}<br />
<br />
[[me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de la Comunitat Valenciana]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alboc%C3%A0sser&diff=55001Albocàsser2013-02-23T19:54:10Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>'''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, en la [[provincia de Castello]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]] i capital de la mateixa.<br />
<br />
<br />
<br />
{{me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de L'Alt Maestrat}}<br />
[[me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, de la Província de Castelló]]<br />
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estaci%C3%B3_del_Nort_(Val%C3%A9ncia)&diff=55000Estació del Nort (Valéncia)2013-02-23T19:53:00Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]<br />
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]<br />
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|12000px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]<br />
L''''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]<br />
<br />
== Història ==<br />
Situada en me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.<br />
<br />
La me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.<br />
<br />
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.<br />
<br />
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.<br />
<br />
== L'edifici ==<br />
L'me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,ci és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. <br />
<br />
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines. <br />
<br />
Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat. <br />
<br />
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]]. <br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.<br />
<br />
=== Plans ===<br />
<gallery><br />
Image: Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera.<br />
Image: Estacion del norte.seccion.Jpg|Secció transversal.<br />
<br />
</gallery><br />
<br />
== Situació ==<br />
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.<br />
<br />
Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.<br />
<br />
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.<br />
<br />
== Servicis ferroviaris ==<br />
=== Distribució de les vies ===<br />
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.<br />
<br />
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! Via !! Trens i destins<br />
|-<br />
| 1 || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]]'''MD-L7''' [[Tortosa]]<br />
|-<br />
| 2-3 || '''Llarga distancia'''<br />
|-<br />
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]<br />
|-<br />
| 7-8-9 || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]<br />
|-<br />
| 21-22 || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]<br />
|}<br />
<br />
=== Llarga Distancia ===<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! tipo de tren !! << destí !! destí >> !! observacions<br />
|- align=center<br />
| rowspan=6 | '''[[Alaris (Renfe)|Alaris]]''' || ''terminal'' || Madrit Chamartín ||<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| Gandia || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit<br />
|- align=center<br />
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit<br />
|- align=center<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| '''[[Euromed]]''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| '''[[Arco (Renfe)|Arco]]''', ''García Lorca'', (4 rames) || [[Estació de Santa Justa|Sevilla-Santa Justa]], [[Badajoz]], [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-Maria Zambrano]], [[Estació d'Almeria|Almeria]], [[Estació de Granada|Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana<br />
|- align=center<br />
| '''[[Talgo]]''', ''Mare Nostrum'' || Cartagena || Montpellier ||<br />
|- align=center<br />
| rowspan=2 | '''[[Talgo]]''' || [[Estació de Llorca-Sutullena|Llorca-Sutullena]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| '''[[Trenhotel]]''', ''Gibralfaro'' || [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-María Zambrano]], [[Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|}<br />
<br />
=== [[Mija Distancia Renfe]] ===<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! Llínea !! Destí !! Material Mòvil<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#1486fe | <big>'''<font color=white>L-1''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]], [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]], [[Cartagena]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#b9cf1e | <big>'''L-3</big>''' || [[Albacete]], [[Estació d'Alcázar de San Juan|Alcázar de San Juan]], [[Ciutat Real]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#9f0ace | <big>'''<font color=white>L-4 || [[Alcoy]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#23d384 | <big>'''<font color=white>L-6 || [[Terol]], [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]], [[Huesca]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 594 de Renfe|594 (TRD)]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#6172ce | <big>'''<font color=white>L-7 || L'Aldea-[[Amposta]]-[[Tortosa]], [[Estació de França (Barcelona)|Barcelona-Estació de França]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]] / [[Serie 447 de Renfe|447]]<ref>Les unitats de la [[Serie 447 de Renfe]] en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats [[Valéncia]]-[[Oropesa]] que circulen en periodo estival</ref><br />
|}<br />
<br />
=== [[Rodalies Valéncia]] ===<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[Rodalies Valéncia]]</font> que presten servici en l'estació'''<br />
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]<br />
|}<br />
<br />
== Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants ==<br />
=== [[MetroValencia]] ===<br />
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Xàtiva'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Rafelbunyol|Rafelbunyol]] || rowspan=2 | [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Estació de Aeroport (MetroValencia)|Aeroport]]<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]<br />
|}<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Bailén'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] || [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]<br />
|}<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Llíria|Llíria]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] || rowspan=2 | [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Bétera|Bétera]] || [[Estació de Vilanova de Castelló|Vilanova de Castelló]]<br />
|}<br />
<br />
=== Autobusos [[EMT Valéncia|EMT]] ===<br />
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.<br />
*'''5''' Circular interior.<br />
*'''6''' Torrefiel – Malilla.<br />
*'''7''' [[Mislata]] – Fonteta de Sant Lluís.<br />
*'''8''' Estació d'Autobusos – Malilla.<br />
*'''10''' Benimaclet - Sant Marcelí.<br />
*'''14''' Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.<br />
*'''17''' Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.<br />
*'''15''' Pinedo - Marqués de Sotelo.<br />
*'''19''' La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.<br />
*'''32''' Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.<br />
*'''35''' Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.<br />
*'''40''' Universitats - Estació del Nort.<br />
*'''63''' Noves Facultats – Xàtiva.<br />
*'''N1''' Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.<br />
*'''N7''' Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.<br />
<br />
=== Metrobús ([[FGV]]) i atres ===<br />
* Aerobús<br />
* > [[El Perelló]]<br />
* > [[Aldaya]] - [[Bonaire]]<br />
* > [[Catarroja]]<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Anex:Estacions de Rodalies Valéncia]]<br />
* [[Mija Distancia Renfe]]<br />
* [[Euromed]]<br />
* [[Arco (Renfe)|Arco]]<br />
* [[Talgo]]<br />
* [[Alaris]]<br />
* [[Renfe Operadora]]<br />
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]<br />
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]<br />
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]<br />
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}<br />
<br />
{{Monuments de Valéncia}}<br />
<br />
[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]]<br />
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]<br />
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br />
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]</div>Sabranenchttps://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estaci%C3%B3_del_Nort_(Val%C3%A9ncia)&diff=54999Estació del Nort (Valéncia)2013-02-23T19:52:44Z<p>Sabranenc: </p>
<hr />
<div>[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]<br />
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]<br />
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|12000px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]<br />
L''''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]<br />
<br />
== Història ==<br />
Situada en me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.<br />
<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.<br />
<br />
La me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.<br />
<br />
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.<br />
<br />
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.<br />
<br />
== L'edifici ==<br />
L'me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,ci és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. <br />
<br />
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines. <br />
<br />
Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat. <br />
<br />
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]]. <br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.<br />
<br />
=== Plans ===<br />
<gallery><br />
Image: Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera.<br />
Image: Estacion del norte.seccion.Jpg|Secció transversal.<br />
<br />
</gallery><br />
<br />
== Situació ==<br />
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.<br />
<br />
Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.<br />
<br />
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.<br />
<br />
== Servicis ferroviaris ==<br />
=== Distribució de les vies ===<br />
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.<br />
<br />
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! Via !! Trens i destins<br />
|-<br />
| 1 || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]]'''MD-L7''' [[Tortosa]]<br />
|-<br />
| 2-3 || '''Llarga distancia'''<br />
|-<br />
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]<br />
|-<br />
| 7-8-9 || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]<br />
|-<br />
| 21-22 || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]<br />
|}<br />
<br />
=== Llarga Distancia ===<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! tipo de tren !! << destí !! destí >> !! observacions<br />
|- align=center<br />
| rowspan=6 | '''[[Alaris (Renfe)|Alaris]]''' || ''terminal'' || Madrit Chamartín ||<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| Gandia || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit<br />
|- align=center<br />
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit<br />
|- align=center<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit<br />
|- align=center<br />
| '''[[Euromed]]''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| '''[[Arco (Renfe)|Arco]]''', ''García Lorca'', (4 rames) || [[Estació de Santa Justa|Sevilla-Santa Justa]], [[Badajoz]], [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-Maria Zambrano]], [[Estació d'Almeria|Almeria]], [[Estació de Granada|Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana<br />
|- align=center<br />
| '''[[Talgo]]''', ''Mare Nostrum'' || Cartagena || Montpellier ||<br />
|- align=center<br />
| rowspan=2 | '''[[Talgo]]''' || [[Estació de Llorca-Sutullena|Llorca-Sutullena]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|- align=center<br />
| '''[[Trenhotel]]''', ''Gibralfaro'' || [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-María Zambrano]], [[Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||<br />
|}<br />
<br />
=== [[Mija Distancia Renfe]] ===<br />
{| {{tablabonita}}<br />
! Llínea !! Destí !! Material Mòvil<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#1486fe | <big>'''<font color=white>L-1''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]], [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]], [[Cartagena]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#b9cf1e | <big>'''L-3</big>''' || [[Albacete]], [[Estació d'Alcázar de San Juan|Alcázar de San Juan]], [[Ciutat Real]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#9f0ace | <big>'''<font color=white>L-4 || [[Alcoy]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#23d384 | <big>'''<font color=white>L-6 || [[Terol]], [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]], [[Huesca]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 594 de Renfe|594 (TRD)]]<br />
|- align=center<br />
| bgcolor=#6172ce | <big>'''<font color=white>L-7 || L'Aldea-[[Amposta]]-[[Tortosa]], [[Estació de França (Barcelona)|Barcelona-Estació de França]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]] / [[Serie 447 de Renfe|447]]<ref>Les unitats de la [[Serie 447 de Renfe]] en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats [[Valéncia]]-[[Oropesa]] que circulen en periodo estival</ref><br />
|}<br />
<br />
=== [[Rodalies Valéncia]] ===<br />
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[Rodalies Valéncia]]</font> que presten servici en l'estació'''<br />
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]<br />
|- align=center<br />
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]<br />
|}<br />
<br />
== Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants ==<br />
=== [[MetroValencia]] ===<br />
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Xàtiva'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Rafelbunyol|Rafelbunyol]] || rowspan=2 | [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Estació de Aeroport (MetroValencia)|Aeroport]]<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]<br />
|}<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Bailén'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] || [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]<br />
|}<br />
<br />
{| {{tablabonita}}<br />
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'''<br />
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >><br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Llíria|Llíria]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] || rowspan=2 | [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]<br />
|- align=center<br />
| [[Estació de Bétera|Bétera]] || [[Estació de Vilanova de Castelló|Vilanova de Castelló]]<br />
|}<br />
<br />
=== Autobusos [[EMT Valéncia|EMT]] ===<br />
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.<br />
*'''5''' Circular interior.<br />
*'''6''' Torrefiel – Malilla.<br />
*'''7''' [[Mislata]] – Fonteta de Sant Lluís.<br />
*'''8''' Estació d'Autobusos – Malilla.<br />
*'''10''' Benimaclet - Sant Marcelí.<br />
*'''14''' Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.<br />
*'''17''' Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.<br />
*'''15''' Pinedo - Marqués de Sotelo.<br />
*'''19''' La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.<br />
*'''32''' Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.<br />
*'''35''' Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.<br />
*'''40''' Universitats - Estació del Nort.<br />
*'''63''' Noves Facultats – Xàtiva.<br />
*'''N1''' Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.<br />
*'''N7''' Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.<br />
<br />
=== Metrobús ([[FGV]]) i atres ===<br />
* Aerobús<br />
* > [[El Perelló]]<br />
* > [[Aldaya]] - [[Bonaire]]<br />
* > [[Catarroja]]<br />
<br />
== Vore també ==<br />
* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)]]<br />
* [[Anex:Estacions de Rodalies Valéncia]]<br />
* [[Mija Distancia Renfe]]<br />
* [[Euromed]]<br />
* [[Arco (Renfe)|Arco]]<br />
* [[Talgo]]<br />
* [[Alaris]]<br />
* [[Renfe Operadora]]<br />
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]<br />
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]<br />
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]<br />
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}<br />
<br />
{{Monuments de Valéncia}}<br />
<br />
[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]]<br />
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]<br />
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]<br />
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]</div>Sabranenc