Resultat MediaWiki API

{
    "batchcomplete": "",
    "continue": {
        "gapcontinue": "Reagrupament",
        "continue": "gapcontinue||"
    },
    "warnings": {
        "main": {
            "*": "Subscribe to the mediawiki-api-announce mailing list at <https://lists.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-api-announce> for notice of API deprecations and breaking changes."
        },
        "revisions": {
            "*": "Because \"rvslots\" was not specified, a legacy format has been used for the output. This format is deprecated, and in the future the new format will always be used."
        }
    },
    "query": {
        "pages": {
            "29361": {
                "pageid": 29361,
                "ns": 0,
                "title": "Reacci\u00f3 qu\u00edmica",
                "revisions": [
                    {
                        "contentformat": "text/x-wiki",
                        "contentmodel": "wikitext",
                        "*": "Una '''reacci\u00f3 qu\u00edmica''', tamb\u00e9 nomenada '''canvi qu\u00edmic''' o '''fenomen qu\u00edmic''', \u00e9s tot [[proc\u00e9s termodin\u00e0mic]] en el qual una o m\u00e9s [[esp\u00e8cie qu\u00edmica|subst\u00e0ncies]] (nomenades [[reactant]]s o [[reactant|reactius]]), es transformen, canviant la seua [[estructura molecular]] i els seus [[enlla\u00e7 qu\u00edmic|enlla\u00e7os]], en atres subst\u00e0ncies, nomenades productes. Els reactants poden ser [[element qu\u00edmic|elements]] o [[compost]]s. Un eixemple de reacci\u00f3 qu\u00edmica \u00e9s la formaci\u00f3 de [[\u00f2xit de ferro]] produ\u00efda al reaccionar el [[oxigen]] de l'aire en el [[ferro]] de forma natural, o una cinta de [[magnesi]] en colocar-la en una llama es convertix en [[\u00f2xit de magnesi]], com un eixemple de reacci\u00f3 indu\u00efda.  \n\nA la representaci\u00f3 simb\u00f2lica de cadascuna de les reaccions se li denomina [[equaci\u00f3 qu\u00edmica]].\n\nEls productes obtenguts a partir de certs tipos de reactius depenen de les condicions baix les que es dona la reacci\u00f3 qu\u00edmica. No obstant, despuix d'un estudi cuidad\u00f3s es comprova que, encara que els productes poden variar segons canvien les condicions, determinades cantitats permaneixen constants en qualsevol reacci\u00f3 qu\u00edmica. Estes cantitats constants, les magnituts conservades, inclouen el n\u00famero de cada tipo de [[\u00e0tom]] present, la [[c\u00e0rrega el\u00e8ctrica]] i la [[Llei de conservaci\u00f3 de la mat\u00e8ria|massa]] total.\n\n\n== Vore tamb\u00e9 ==\n* [[cin\u00e8tica qu\u00edmica]]\n* [[ensaig qu\u00edmic]]\n* [[equilibri qu\u00edmic]]\n* [[estequiometra]]\n* [[lleis estequiom\u00e8triques]]\n* [[propietats qu\u00edmiques]]\n* [[termoqu\u00edmica]]\n\n[[Categoria:Qu\u00edmica]]\n[[Categoria:Reaccions qu\u00edmiques]]"
                    }
                ]
            },
            "29165": {
                "pageid": 29165,
                "ns": 0,
                "title": "Reacci\u00f3 \u00e0cit-base",
                "revisions": [
                    {
                        "contentformat": "text/x-wiki",
                        "contentmodel": "wikitext",
                        "*": "Una '''reacci\u00f3 \u00e0cit-base''' o '''reacci\u00f3 de neutralisaci\u00f3''' \u00e9s una [[reacci\u00f3 qu\u00edmica]] que ocorre entre un [[\u00e0cit]] i una [[base (qu\u00edmica)|base]] produint una sal i [[aigua]]. La paraula \"sal\" descriu qualsevol compost i\u00f2nic el cati\u00f3 del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'ani\u00f3 del qual provinga d'un \u00e0cit (Cl<sup>-</sup> del HCl). Les reaccions de neutralisaci\u00f3 s\u00f3n generalment [[exot\u00e8rmiques]], lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisaci\u00f3 perque en reaccionar un \u00e0cit en una base, estos neutralisen les seues propietats m\u00fatuament.\n\nExistixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacci\u00f3 involucrats en estes reaccions, i la seua aplicaci\u00f3 en problemes en [[dissoluci\u00f3]] relacionats en elles.\nLa paraula Neutralisaci\u00f3 es pot interpretar com a aniquilaci\u00f3 o com a eliminaci\u00f3, lo que no est\u00e0 molt llunt\u00e0 a la realitat. Quan un \u00e0cit es mescla en una base abd\u00f3s esp\u00e8cies reaccionen en diferents graus que depenen en gran mesura de les concentracions i volums de l'\u00e0cit i la base a modo ilustratiu es pot considerar la reacci\u00f3 d'un \u00e0cit fort que es mescla en una base d\u00e8bil, esta \u00faltima ser\u00e0 neutralisada completament, mentres que permaneixer\u00e0 en dissoluci\u00f3 una porci\u00f3 de l'\u00e0cit fort, depenent de les mols que varen reaccionar en la base.Poden considerar-se 3 alternatives adicionals que sorgixen de la mescla d'un \u00e0cit en una base:\n\n# Es mescla un \u00e0cit Fort en una base forta: Quan a\u00e7\u00f2 succe\u00efx, l'esp\u00e8cie que quedar\u00e0 en dissoluci\u00f3 ser\u00e0 la que estiga en major cantitat respecte de l'atra.\n# Es mescla un \u00e0cit d\u00e8bil en una base forta: La dissoluci\u00f3 ser\u00e0 b\u00e0sica, ya que ser\u00e0 la base la que permaneixca en la mescla.\n# Es mescla un \u00e0cit d\u00e8bil en una base d\u00e8bil: Si a\u00e7\u00f2 succe\u00efx, l'acidea d'una dissoluci\u00f3 dependr\u00e0 de la constant d'acidea de l'\u00e0cit d\u00e8bil i de les concentracions tant de la base com de l'\u00e0cit.\n\nA pesar de les difer\u00e8ncies en les definicions, la seua import\u00e0ncia es posa de manifest en els diferents m\u00e9todos d'an\u00e0lisis, quan s'aplica a reaccions \u00e0cit-base d'esp\u00e8cies [[gas]]eoses o [[l\u00edquit|l\u00edquides]], o quan el car\u00e0cter \u00e0cit o b\u00e0sic pot ser una miqueta menys evident. El primer d'estos conceptes cient\u00edfics de \u00e0cits i bases va ser proporcionat pel qu\u00edmic franc\u00e9s [[Antoine Lavoisier]], al voltant de 1776.<ref name=\"lavoisier_1\">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - La taula de descobriments atribu\u00efx a Antoine Lavoisier ser el primer en publicar una teoria cient\u00edfica en relaci\u00f3 en els [[oxo\u00e0cit]]s.</ref>\n\n=== Definici\u00f3 de Lavoisier ===\nYa que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]] dels [[\u00e0cit fort|\u00e0cits forts]] estava restringit principalment als [[ox\u00e0cit]]s, que tendixen a contindre \u00e0toms centrals en un alt [[estat d'oxidaci\u00f3]] rodejats d'\u00e0toms d'oxigen, tals com el [[\u00e0cit n\u00edtric|HNO<sub>3</sub>]] i el [[\u00e0cit sulf\u00faric|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composici\u00f3 dels [[\u00e0cit hidr\u00e0cit|\u00e0cits hidr\u00e0cits]] ([[fluorur d'hidrogen|HF]], [[clorur d'hidrogen|HCl]], [[bromur d'hidrogen|HBr]], [[yodur d'hidrogen|HI]] i uns atres), va definir els \u00e0cits en t\u00e9rmens del \u201c[[oxigen]]\u201d contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen \"formador d'\u00e0cit\" (del [[Idioma grec|grec]] \u03bf\u03be\u03c5\u03c2 (oxys) que significa \"\u00e0cit\" o \"sostengut\" i \u03b3\u03b5\u03b9\u03bd\u03bf\u03bc\u03b1\u03b9 (*geinomai) que significa \"engendrar\").\n\nLa definici\u00f3 de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant m\u00e9s de 30 anys, fins a l'art\u00edcul de l'any [[1810]] i posteriors confer\u00e8ncies a c\u00e0rrec de [[Humphry Davy|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la car\u00e8ncia d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen|H<sub>2</sub>Te]] i els hidr\u00e0cits.\n\n=== Definici\u00f3 de Liebig ===\nEsta definici\u00f3 va ser proposta per [[Justus von Liebig|Liebig]], aproximadament en l'any [[1838]],<ref name=\"liebig_1\">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribu\u00efx a Justus von Liebig com a data de publicaci\u00f3 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composici\u00f3 qu\u00edmica dels [[\u00e0cit org\u00e0nic|\u00e0cits org\u00e0nics]]. A\u00e7\u00f2 va acabar en la distinci\u00f3 doctrinal entre \u00e0cits basats en l'oxigen i \u00e0cits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un \u00e0cit \u00e9s una subst\u00e0ncia que cont\u00e9 hidrogen que pot ser reempla\u00e7at per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definici\u00f3 de Liebig, incl\u00fas  sent completament emp\u00edrica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopci\u00f3 de la definici\u00f3 de Arrhenius\n\n== Refer\u00e8ncies ==\n<references />\n\n[[Categoria:Qu\u00edmica]]\n[[Categoria:Qu\u00edmica \u00e0cit-base]]\n[[Categoria:Equilibri qu\u00edmic]]\n[[Categoria:Reaccions qu\u00edmiques]]"
                    }
                ]
            }
        }
    }
}