Edició de «Tabarnia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 43: | Llínea 43: | ||
=== Edat contemporànea === | === Edat contemporànea === | ||
==== Revolució industrial ==== | ==== Revolució industrial ==== | ||
− | La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la | + | La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]]. |
==== Mancomunitat de Catalunya ==== | ==== Mancomunitat de Catalunya ==== | ||
Llínea 51: | Llínea 51: | ||
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia. | Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia. | ||
− | La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada | + | La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en [[llatí]]). |
== Geografía == | == Geografía == | ||
Llínea 144: | Llínea 144: | ||
* Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica». | * Junts per Tabàrnia: Fundat en l'any [[2011]] que anteriorment es dia Via Democràtica i en [[estiu]] de l'any 2018, davant l'èxit de Tabarnia, va modificar el nom en el registre afegint el prefix «Junts per Tabàrnia – Via Democràtica». | ||
− | == | + | == Bibliografía == |
* Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García | * Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García | ||
* ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]] | * ¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per [[Albert Boadella]] |