Edició de «Bèlgica»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 64: | Llínea 64: | ||
La menció més antiga dels térmens ''Belgae'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben en el llibre [[De bello gallico]] de [[Juli César]]. Ell dividix la Gàlia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[belgues (Britània)|belgues]]. Estos últims estaven separats de la Gàlia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. La [[Gàlia]] fon dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]] al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dos ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fon dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa rn la ''Germania Inferior'' (més tart nomenada ''Germania Secunda'') i rn la ''Belgica Secunda''. | La menció més antiga dels térmens ''Belgae'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben en el llibre [[De bello gallico]] de [[Juli César]]. Ell dividix la Gàlia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[belgues (Britània)|belgues]]. Estos últims estaven separats de la Gàlia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. La [[Gàlia]] fon dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]] al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dos ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fon dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa rn la ''Germania Inferior'' (més tart nomenada ''Germania Secunda'') i rn la ''Belgica Secunda''. | ||
− | Estos térmens desaparegueren quasi totalment despuix de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sino als llibres del clericat. Reaparegueren en la segona mitat del [[ | + | Estos térmens desaparegueren quasi totalment despuix de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sino als llibres del clericat. Reaparegueren en la segona mitat del [[segle IX]], despuix de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] en la creació de la [[Lotaríngia]]. El clericat de l'época utilisaren el terme ''Belgica'' per a designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calp]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[segle XII]], despuix de la desaparició de la Lotaríngia. |
Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues. | Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues. |