Edició de «Barri del Mercat (Valéncia)»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], a soles inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat. | La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], a soles inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat. | ||
− | [[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del sigle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[ | + | [[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del sigle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[segle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]]. |
El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc més concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous. | El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc més concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous. |