Edició de «Bocairent»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Situat entre la [[Serra de Mariola]] i les montanyes d'Orient i [[Fontanars dels Alforins]], en el centre de la vall del seu mateix nom. La superfície del terme és molt montanyosa, en un chicotet sector en el centre menys ondulat. Les altures principals són: Alt de Mariola (1.158 m.), Pic d'Àguila (961 m), ''Xar'' (1093 m), ''Sant Jaume'' (956 m), Portí (1.081 m), Masarra (659 m), i Alt de la Creu (956 m). Els rius [[Clariano]] i [[Vinalopó]] naixen dins del terme. En el cim de ''Sant Jaume'' està la divisòria d'aigües entre abdós rius. Drenen el terme els barrancs de l | + | Situat entre la [[Serra de Mariola]] i les montanyes d'Orient i [[Fontanars dels Alforins]], en el centre de la vall del seu mateix nom. La superfície del terme és molt montanyosa, en un chicotet sector en el centre menys ondulat. Les altures principals són: Alt de Mariola (1.158 m.), Pic d'Àguila (961 m), ''Xar'' (1093 m), ''Sant Jaume'' (956 m), Portí (1.081 m), Masarra (659 m), i Alt de la Creu (956 m). Els rius [[Clariano]] i [[Vinalopó]] naixen dins del terme. En el cim de ''Sant Jaume'' està la divisòria d'aigües entre abdós rius. Drenen el terme els barrancs de l'Infern, de Fos, de la ''Foyeta'' i de la Frontera. La vila està situada, escalonadament, sobre una gran penya. |
El clima és [[clima continental]]; els vents més freqüents són els del sur i este; este últim és el que provoca les pluges, generalment de [[giner]] a [[abril]]; neva en giner i [[febrer]]. | El clima és [[clima continental]]; els vents més freqüents són els del sur i este; este últim és el que provoca les pluges, generalment de [[giner]] a [[abril]]; neva en giner i [[febrer]]. |