Edició de «Julián Ribera i Tarragó»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Julián Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | '''Julián | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit | + | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit l'any 1934. |
== Obra == | == Obra == | ||
− | * ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' ( | + | * ''La enseñanza entre los musulmanes españoles'' (1893) |
− | * ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ( | + | * ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' (1896) |
− | * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ( | + | * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' (1897). |
− | |||
− | Edità l'Història dels juges de | + | Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes. |
− | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', | + | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música medieval dels trobadors i els ''minnesänger''. |
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. | + | {{Cita|''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...''|"Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana". Regnedevalencia. com}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_Ribera Julián Ribera en Wikipedia] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |