Edició de «L'orfanat»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Sinopsis== | == Sinopsis== | ||
− | Laura (Belen Rueda) torna en la seua familia a l'orfanat a on va | + | Laura (Belen Rueda) torna en la seua familia a l'orfanat a on va creixer de chiqueta, en l'intenció de convertir-ho en una residencia per a chiquets en [[Sindrome de Down]]. Una volta en el lloc, el chicotet Simón (Roger Princep) de set anys, fill adoptiu de Laura i el seu marit, portador del [[VIH]], escomença a deixar-se portar pels seus amics imaginaris, als que els seus pares no els donen importancia. Un d'ells és Tomás (Óscar Casas) que porta una maixquera semblant a un sac que li tapa tota el cap, i pronte se li uniran cinc chiquets més. Uns dies més tart, una treballadora social, Benigna Escobedo (Montserrat Carulla), acodix a l'orfanat per a parlar sobre l'adopció de Somón i la seua malaltia, pero com tot sembla un poc estrany, Laura s'enfada i la tira de casa. No obstant, eixa mateixa nit Laura la descobrix mirant en l'almagasen de [[carbó]], pero la dona conseguix escapar abans de que puga ser atrapat. |
Més tart, Simón li explica a sa mare el joc al que ha estat jugant en els seus amics imaginaris, que consistix en reemplaçar objectes per atres, i a l'acabar les pistas, deuries trobar el teu tesor, i al fer-ho, tens dret a demanar un desig. Jugant a això, Simón troba els papers de l'adopció, i Laura li espeta que són papers personals; en mitat de la discussió, ella li crida que deu deixar de dir mentiroles en lo referent a jugar en atres chiquets, i ell li diu que és ella la mentirosa, perque no és sa mare, i els seus amics li han dit que se va a morir pronte. | Més tart, Simón li explica a sa mare el joc al que ha estat jugant en els seus amics imaginaris, que consistix en reemplaçar objectes per atres, i a l'acabar les pistas, deuries trobar el teu tesor, i al fer-ho, tens dret a demanar un desig. Jugant a això, Simón troba els papers de l'adopció, i Laura li espeta que són papers personals; en mitat de la discussió, ella li crida que deu deixar de dir mentiroles en lo referent a jugar en atres chiquets, i ell li diu que és ella la mentirosa, perque no és sa mare, i els seus amics li han dit que se va a morir pronte. |