Edició de «Mar del Nort»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:NASA NorthSea1.jpg|thumb|Vista de satèlit del mar del Nort]] | [[Image:NASA NorthSea1.jpg|thumb|Vista de satèlit del mar del Nort]] | ||
− | + | El '''mar del Nort''' és un [[mar]] obert de l'[[oceà Atlàntic]], situat entre les costes de [[Noruega]] i [[Dinamarca]] en l'est, les de les [[illes Britàniques]] a l'oest, i les de [[Alemanya]], els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[França]] al sur. El [[Skagerrak]] constituïx una espècie de baïa a l'est del mar, la qual ho conecta en el [[Mar Bàltic|Bàltic]] en través del [[Kattegat]]; també està conectat en el Bàltic per mig del [[canal de Kiel]]. El [[canal de la Mànega]] ho conecta al restant de l'Atlàntic pel sur, mentres que pel nort conecta en través del [[mar de Noruega]], que és el nom que adopta el mar al nort de les [[illes Shetland]]. | |
− | Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del | + | Les marees són prou irregulars ya que confluïxen en ell un corrent provinent del nort i una atra del sur. Hi ha molta pluja i boira durant tot l'any, i del nort-oest arriben violentes tempestats que fan la navegació perillosa. |
− | Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de | + | Té una superfície d'uns 750.000 quilómetros, una llongitut aproximada de 960 i una amplària màxima de 480 quilómetros. És un mar molt poc profunt, en una profunditat mija de 95 metros: el fet que en el [[Banc Dogger]], al mig del mar i a una profunditat d'uns 25 metros, s'hagen trobat restes de mamuts prova que durant l'última glaciació o be estava cobert de gel o be estava emergit. En el desgel, el banc se va convertir en una espècie d'últim reducte en forma d'illa. |
− | Durant | + | Durant la [[Edat Antiga]] este mar es coneixia com ''Oceanum'' o ''Mare Germanicum''. El nom actual se pensa que va sorgir des del punt de vista de les [[illes Frisones]], des de a on quedava totalment al nort, i per oposició al mar del Sur (el [[mar de Frísia]], en els Països Baixos). A la llarga, el nom actual es va acabar imponent, de manera que ya era predominant durant l'[[Edat Moderna]]. |
Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''. | Segons les llengües oficials dels estats que ho rodegen, es denomina ''Mer Du Nord'', en [[idioma francés|francés]]; ''Noordzee'', en [[idioma holandés|neerlandés]]; ''Nordsee'', en [[idioma alemà|alemà]]; ''Nordsjön'', en [[idioma suec]]; ''Nordsøen'', en [[idioma danés|danés]]; ''Nordsjøen'', en [[idioma noruec|noruec]]; i ''North Siga'' en [[idioma anglés|anglés]]. En [[idioma frisó|frisó]] es diu ''Noardsee'' i en [[gaèlic escocés]] ''A' Mhuir en Tuath''. | ||
− | Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es | + | Té importants jaciments de [[petròleu]] i [[gas natural]], els quals es van començar a explotar en els [[anys 1970]]. |
== Rius principals que desemboquen en ell == | == Rius principals que desemboquen en ell == | ||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Tràfic marítim == | == Tràfic marítim == | ||
− | + | El mar del Nort és molt important per al tràfic marítim. Alguns dels [[port]]s més grans del món se situen en les seues costes o be a la vora dels rius pocs quilómetros riu dalt de la seua desembocadura (és el cas, per eixemple, de [[Rotterdam]] —Tercer port del món—, [[Anvers]], [[Henurg]] i [[Londres]]), o be tenen un fàcil accés, com el de [[Àmsterdam]], cosa que fa que disponga de rutes marítimes molt solicitades. És vital per al comerç de [[Europa]] Occidental. | |
=== Ports costers principals === | === Ports costers principals === | ||
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
* [[Esjberg]] en [[Dinamarca]] | * [[Esjberg]] en [[Dinamarca]] | ||
* [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]] | * [[Oslo]], [[Kristiansand]], [[Stavanger]] i [[Bergen]] en [[Noruega]] | ||
− | * [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[ | + | * [[Aberdeen]], [[Dundee]] i [[Edimburg]] en [[Escòcia]] (Gran Bretanya) |
* [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya) | * [[Newcastle upon Tyne]], [[Sunderland]], [[Kingston upon Hull]], [[Grimsby]], [[Great Yarmouth]], [[Lowestoft]], [[Colchester]], [[Southend-on-Sea]] i [[Dover]] en [[Anglaterra]] (Gran Bretanya) | ||
+ | |||
+ | == Notes == | ||
+ | {{Reflist}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Mar del Sur]] | * [[Mar del Sur]] | ||
− | == | + | == Enllaços externs == |
− | + | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/North_Sea commons|North Sea|Mar del Norte] | |
+ | |||
{{Traduït de|es|Mar del Norte}} | {{Traduït de|es|Mar del Norte}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Geografia d'Europa]] | [[Categoria:Geografia d'Europa]] | ||
[[Categoria:Mars]] | [[Categoria:Mars]] |