Edició de «Oceà Índic»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png|thumb|Oceà Índic]] | [[File:Indian Ocean bathymetry srtm.png|thumb|Oceà Índic]] | ||
− | L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur | + | L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]]. |
Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals. | Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i de l'[[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat|km²]], incloent la [[mar roja]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals. | ||
− | Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[ | + | Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seychelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral. |
==Mig físic== | ==Mig físic== | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament. | Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament. | ||
− | Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes | + | Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist. |
Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho. | Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho. |