Edició de «Torre de Benizahat»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació 30 de maig de l'any [[2008]]. | |
− | |||
− | La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació | ||
== Història == | == Història == | ||
Llínea 7: | Llínea 5: | ||
La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat. | La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat. | ||
− | + |
En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta. | |
− | Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. | + | Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]].
Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]]. |
− | La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] | + | La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits. |
− | Segons el [[Llibre del Repartiment|llibre del Repartiment]] es diu que la torre de Benizahat fon donada el | + | Segons el [[Llibre del Repartiment|llibre del Repartiment]] es diu que la torre de Benizahat fon donada el 1 d'octubre de [[1248]], a Ramón Despedriz i a la seua esposa. |
− | En l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en | + | En l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en [[1609]], es produïx un gran despoblació de la zona. Per a conseguir que tornara la població, els ducs varen establir en [[1612]], contractes de repoblament en gents vingudes del [[Maestrat|Maestrat de Montesa]]. |
− | == Descripció == | + | == Descripció == |
La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors. | ||
− | En la seua construcció es va amprar mamposteria i | + | En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |