Edició de «Àlgebra commutativa»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
En [[àlgebra abstracta]], l''''àlgebra commutativa''' és el camp d'estudi dels [[anell commutatiu|anells commutatius]], els seus [[ideal (teoria d'anells)|ideals]], [[mòdul (matemàtica)|mòduls]] i [[àlgebra sobre un cos|àlgebra]]. És una matèria fundacional tant per a la [[geometria algebraica]] com per a la [[teoria algebraica de números]].
+
En [[àlgebra abstracta]], el '''àlgebra commutativa''' és el camp d'estudi dels [[anell commutatiu|anells commutatius]], els seus [[ideal (teoria d'anells)|ideals]], [[mòdul (matemàtica)|mòduls]] i [[àlgebra sobre un cos|#àlgebra]]. És una matèria fundacional tant per a la [[geometria algebraica]] com per a la [[teoria algebraica de números]].
  
Es considera que el fundador real de la matèria, en l'época en la que es dia ''teoria d'ideals'', és [[David Hilbert]]. Sembla que ell pensa sobre ella (al voltant de l'any [[1900]]) com un enfocament alternatiu a la llavors de moda [[Anàlisis complex|teoria de funcions complexes]]. Este enfocament seguix certa "llínea" de pensament que considera que els aspectes computacionals són secundaris respecte als estructurals. El concepte adicional de [[mòdul (Matemàtica)|mòdul]], presentat d'alguna manera en el treball de [[Leopold Kronecker|Kronecker]], és tècnicament un pas alvance si ho comparem en treballar sempre directament en el cas especial dels ''ideals''. Este canvi s'atribuïx a l'influència de [[Emmy Noether]].
+
Es considera que el fundador real de la matèria, en l'época en la que es dia ''teoria d'ideals'', és [[David Hilbert]]. Sembla que ell pensa sobre ella (al voltant del 1900) com un enfocament alternatiu a la llavors de moda [[Anàlisis complex|teoria de funcions complexes]]. Este enfocament seguix certa "llínea" de pensament que considera que els aspectes computacionals són secundaris respecte als estructurals. El concepte adicional de [[mòdul (Matemàtica)|mòdul]], presentat d'alguna manera en el treball de [[Leopold Kronecker|Kronecker]], és tècnicament un pas alvance si ho comparem en treballar sempre directament en el cas especial dels ''ideals''. Este canvi s'atribuïx a l'influència de [[Emmy Noether]].
  
Donat el concepte d'[[Esquema (matemàtica)|esquema]], l''''àlgebra commutativa''' és pensada, compresa, de forma raonable, be com la teoria local o be com la teoria afí de la [[geometria algebraica]].
+
Donat el concepte de [[Esquema (matemàtica)|esquema]], el '''àlgebra commutativa''' és pensada, compresa, de forma raonable, be com la teoria local o be com la teoria afí de la [[geometria algebraica]].
  
 
L'estudi general d'anells sense requerir conmutativitat es coneix com [[àlgebra no commutativa]]; és matèria de la [[teoria d'anells]], de la [[teoria de la representació]] i també d'atres àrees com la teoria de les [[àlgebra de Banach]].
 
L'estudi general d'anells sense requerir conmutativitat es coneix com [[àlgebra no commutativa]]; és matèria de la [[teoria d'anells]], de la [[teoria de la representació]] i també d'atres àrees com la teoria de les [[àlgebra de Banach]].
Llínea 11: Llínea 11:
 
* *Atiyah, M.,"Introducció a l'àlgebra commutativa", Barcelona, *Reverté, 1980.
 
* *Atiyah, M.,"Introducció a l'àlgebra commutativa", Barcelona, *Reverté, 1980.
  
[[Categoria:Matemàtiques]]
 
[[Categoria:Àlgebra]]
 
 
[[Categoria:Àlgebra abstracta|Àlgebra commutativa]]
 
[[Categoria:Àlgebra abstracta|Àlgebra commutativa]]
  
 
{{Traduït de|es|Álgebra conmutativa}}
 
{{Traduït de|es|Álgebra conmutativa}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: