Edició de «Àlgebra de Boole»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les | + | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. |
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sigle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sigle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | ||
| − | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables | + | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. |
D'atra banda, una '''àlgebra de Boole''' és un conjunt ''B'' d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington. | D'atra banda, una '''àlgebra de Boole''' és un conjunt ''B'' d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington. | ||