Edició de «Alcàsser»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
|image_país = [[File:Localització d'Alcàsser respecte del País Valencià.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[File:Localització d'Alcàsser respecte de l'Horta Sud.png|135px]]
+
|image_província = [[Image:Localisació alcàsser.png|95px]]
 
|nom = Alcàsser
 
|nom = Alcàsser
|image_escut = [[File:Escudo de Alcàsser.png|95px]]
+
|image_escut = [[Image:Escut_alcàsser.png]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
+
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
+
|comarca = [[Horta Sur]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
 
|coor = 39°22′28′′N 0°26′34′′O
 
|coor = 39°22′28′′N 0°26′34′′O
 
|superfície = 9,01 km²
 
|superfície = 9,01 km²
 
|altitut = 15 msnm
 
|altitut = 15 msnm
|població = 10.396 hab. (2022)
+
|població = 8.716 hab.
|densitat = 1.089,12 hab./km²
+
|densitat = 967,37 hab./km²
 
|gentilici = Alcasser/a
 
|gentilici = Alcasser/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46290
 
|còdic_postal = 46290
 
|festes = A partir del 15 d'Agost
 
|festes = A partir del 15 d'Agost
|alcalde = Alberto Primo Llácer ([[PPCV]])
+
|alcalde = Mª Remedios Avia Ferrer ([[PP]])
|web = [https://alcasser.es Web oficial d'Alcàsser]
+
|uep = [http://alcasser.es Web Oficial d'Alcàsser]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Alcàsser''' (en [[castellà]] ''Alcácer''), és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]], [[Espanya]] que pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].
 
  
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).
+
'''Alcàsser''' (en [[castellà]] ''Alcácer'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l' [[Horta Sur]].
 +
 
 +
El topònim ve del vocable àrap al-qasr, "la fortalea", sent la mateixa arrel d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula "alcàzar" (Alcazar de San Juan, per eixemple).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
+
Situat al sur de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Real de Madrit. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous.  
  
S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]].
+
S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[V-31]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Alcàsser llimita en les següents localitats: [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia.
+
Alcàsser llimita en les localitats de [[Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].
+
Habitada per musulmans i mossàraps, lo rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies després se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en 1443, es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En 1446 es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en 1805.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 51: Llínea 52:
 
   | Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera
 
   | Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera
 
   | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
 
   | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer
+
   | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera - MªRemedios Avia Ferrer
   | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]-[[PPCV]]
+
   | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]- [[PPCV]]
 
   | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer
 
   | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
  | Alcalde_9 = Mª Remedios Avia Ferrer
 
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_10 = Eva Zamora Chanzá
 
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_11 = Eva Zamora Chanzá
 
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_12 = Alberto Primo Llácer
 
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta en una població de 10.396 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
+
Conta en una població de 8.716 habitants en [[2007]].
  
<center>
+
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
{| align="center" {{tablabonita}}
+
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
  
 
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
 
|-
 
|-
| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || align=center| 8.716 || align=center| 9.813 || align=center| 10.396
+
| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 ||
 
|}
 
|}
</center>
 
  
 
== Coleges i Instituts ==
 
== Coleges i Instituts ==
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
+
Alcàsser, conta en 3 coleges d'educació primària, 9 d'Octubre, Jaume I i Santisim Crist de la Fe, est últim privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Destaquen els dolços: ''plat de glòria'', ''coca de carabassa'', ''coca d'arrop'', ''coca fina'', ''coca borracha'' i ''pilotes dolces''.
+
Destaquen els dolços: "plat de glòria", "coca de carabassa", "coca d'arrop", "coca fina", "coca borracha" i "pilotes dolces".
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.
+
La primera mitat del segle XIX va produir fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.
  
Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
+
Actualment es cultiva principalment tarongers. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.
  
Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.
+
Alcàsser conté 2 polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.  
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
* Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
+
*Esglesia de S.Martí Obisp (1610 - ampliada en 1805); en interesants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de Carlos IV i Fernando VII; aixina com la capella del Crist de la Fe (1819). Encara que la construcció data del segle XVIII ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necesaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.
  
[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
+
Ademés es possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de 1996, moment en que fon inaugurat.
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
 
 
   
 
   
* Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
+
*Palau de la Baronia. El antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.
+
En l'ultima semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en novembre) Del 15 al 19 de Març es celebren les fales, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana després atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'Octubre es celebra una feria medieval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia 5 de giner els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles.
  
== Vore també ==
+
== Enllaços externs ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+
*[http://www.alcasser.es/ Ajuntament d'Alcàsser]
* [[Himne d'Alcàsser]]
+
*[http://intercentres.cult.gva.es/iesalcasser/ IES-Alcàsser]  
 +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extrait informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Reflist}}
+
{{Traduït de|es|Alcácer}}
 
+
{{Pobles de Valéncia}}
* [https://www.alcasser.es/ Ajuntament d'Alcàsser]
 
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alcàsser INE. Població d'Alcàsser]
 
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Alcàsser}}
 
 
 
 
 
{{Municipis de L'Horta Sur}}
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!