Edició de «Alfred Jarry»

[[File:Alfred Jarry.jpg|thumb|250px|Alfred Jarry]]

'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - † [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]

'''Alfred Henry Jarry''' va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una  educació en molt de mirament. En octubre de l'any [[1891]] arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; despuix del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc despuix va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular.

[[File:Véritable portrait de Monsieur Ubu.png|thumb|250px|Retrat del Pare Ub, per Alfed Jarry]]

L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]] '', estrenada en [[París]] el [[10 de decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment a soles es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Despuix de nosatros, El Déu Salvage".

== Referències ==