Edició de «Altea»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de [[Dénia]]. Fon conquistada en [[1244]] per [[Jaume I]] d'[[Aragó]] i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]]. | Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de [[Dénia]]. Fon conquistada en [[1244]] per [[Jaume I]] d'[[Aragó]] i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en [[1279]]. | ||
− | En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, | + | En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[sigle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el [[sigle XIX]] la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. |
== Demografia == | == Demografia == |