Edició de «Angola»

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''República de Angola''<br/>República de Angola
| image_bandera = Flag of Angola.svg
| image_escut = Coat of arms of Angola.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Angola (orthographic projection).svg
| lema_nacional =''"Virtus Unita Fortior"''  <small>([[Llatí]])<br/>"L'unió fa la força"</small>
| himne_nacional =''[[Angola Avante]] ''
| capital =[[Luanda]]
| capital_població =700.000 hab.
| capital_coord. = 8°50'S13°20'E
| ciutat_principal =Luanda
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[Portugués]]. <small>
Se parlen també vàries llengües regionals, com [[Kikongo]], [[Mutombo]], [[Chokwe]], [[Quimbundo]] i [[Idioma umbundu|Umbundu]].</small>
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[President d'Angola|President]]<br />[[Primer Ministre d'Angola|Primer Ministre]]
| dirigents_noms =[[José Eduardo dos Santos]] <br /> [[Paulo Kassoma]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- data
| fundació_dates =de [[Portugal]] <br /> [[11 de novembre]] de [[1975]]
| superfície =1.246.700
| superfície_lloc =22
| superfície_aigua = despreciable
| fronteres =5.198 Km.
| costes =1.600 Km.
| població = 10.978.552
| població_any = 
| població_lloc = 71
| població_densitat =9 
| PIB_nominal= 
| PIB_nominal_any = 
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_càpita= 
| PIB = US$ 56.451.000.000
| PIB_any = 2006
| PIB_lloc = 74
| PIB_per_càpita=US$ 3.558
| IDH = 0,446
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =162
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
| moneda = [[Kwanza]] ([[ISO 4217|AOA]])
| gentilici = Angoleny, angolenya
| horari = [[UTC]] + 1
| horari_estiu = 
| cctld= [[.ao]]
| còdic_telefònic = 244
| prefix_radiofònic =D2A-D3Z
| còdic_ISO = 024 / AGO / AO
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[CPLP]], [[OPEP]] 
| nota1 = 

}}



'''Angola''' (el nom oficial del qual és '''República d'Angola''') és un [[país]] del suroest d'[[Àfrica]] que llimita en [[Namíbia]], la [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]], i l'[[oceà Atlàntic]]. L'[[enclavament]] i [[província]] de [[Cabinda]] té fronteres al nort en la [[República del Congo]], estant rodejada per l'est i sur per la [[República Democràtica del Congo]].

Fon una antiga [[colònia administrativa|colònia]] [[Portugal|portuguesa]], que té [[recursos naturals]] considerables, entre els que es destaquen el [[petròleu]] i els [[diamant]]s. Les formes d'[[Estat]] i de [[govern]] del [[país]], són respectivament, la [[república|republicana]] i la [[democràcia|democràtica]], (adoptant un [[règim]] [[presidencialisme|presidencial]] i [[multipartidisme|multipartidiste]]).

== Orige del nom ==
El nom Angola és una derivació portuguesa de la paraula [[Llengües bantús|bantú]] Gola, que fa referència al títul dels [[Comandància|caps]] natius d'eixa regió en el [[Sigle XVI]], en el temps de la colonisació portuguesa.

== Història ==

Els habitants originals de l'actual Angola foren caçadors i recolectors i parlaven la llengua koisan. L'expansió dels pobles bantú, en el primer milenari d.C., els va fer perdre predomini en la zona. En grups reduïts, els koisan –bosquimans per als europeus– encara habiten algunes zones del sur del país.
Els bantú eren un poble d'agricultors, recolectors i caçadors que és provable començaren les seues migracions des de la selva humida, en lo que hui és la frontera entre Nigèria i Camerun. La seua expansió es va donar en grups chicotets, que se reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. A través dels sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], establiren una série de regnes, sent el de Congo el principal. Este va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i R.D. Congo i el seu apogeu es donà durant els sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]].
En [[1482]] a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cao. Eixe fon el primer contacte en els angolesos –Integrats en l'antic regne de Congo– I l'escomençament del procés colonisador. El mateix utilisà primer les missions evangelisadores, el comerç més tart, i despuix expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori.

=== Periodo colonial ===

Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.

Els [[Països Baixos|holandesos]] varen ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, nomenada també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].

Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:

* El [[Moviment Popular per a la lliberació d'Angola]] (''Movimento Popular de Libertação d'Angola, MPLA''), en una base entre Kimbundu i l'inteligència [[Mestiç|mestiça]]] de Luanda, i llaços en partits [[Comunisme|comunistes]] en Portugal i els països del [[Pacte de Varsòvia]].
* El [[Front Nacional de lliberació d'Angola]] (''Front Nacional de Libertação d'Angola, FNLA''), en una base [[ètnia|ètnica]] en la regió bakongo del nort i vínculs en el [[Govern dels Estats Units]] i el règim de [[Mobutu Sese Seko]] en [[Zaire]]; i, el govern apartheidiste de Suràfrica, entre atres.
* L'[[Unió Nacional per a l'Independència Total d'Angola]] (''União Nacional para a Independência Total d'Angola, UNITA''), liderat per [[Jonàs Savimbi|Jonas Malheiro Savimbi]] en base ètnica i regional en el cor de [[Ovimbundu]], en el centre del país.

Després d'una [[guerra de guerrilles]] independentista de 14 anys, iniciada el [[4 de febrer]] de [[1961]], i seguint la [[Revolució dels Clavells]] en [[Portugal]], Angola conseguix la seua independència en [[1975]].

=== Periodo autònom ===

Inclús abans del traspàs formal del govern per part dels portuguesos (fixat per al [[11 de novembre]] de [[1975]]), una [[Guerra Civil d'Angola|guerra civil]] va esclatar entre el MPLA, la UNITA i el FNLA recolzats per una invasió surafricana (9 d'agost de 1975) El MPLA, d'inspiració [[esquerrà]], conseguix derrotar, en soport de forces cubanes ([[:en:Cuba in Angola]]), [[Guinea Equatorial|guineanes]] i katanguesas (de Katanga, província escindida de [[Zaire]] que posteriorment tornaria a la seua sobirania) als seus oponents en Qifangondo, a les portes de Luanda i rebé el govern de mans dels portuguesos, pero la guerra va continuar. En [[1976]], el FNLA, recolzat pel Zaire, fon derrotat en l'[[Operació Carlota]], deixant al MPLA i la UNITA abonada per la [[Suràfrica en l'era de l'apartheid|Suràfrica de l'apartheid]] a lluitar pel poder. 

En [[1991]], despuix de la derrota patida en Cuito Cuanavale en [[1988]], despuix de llargues negociacions, Suràfrica accepta retirar-se de [[Namíbia]] i deixar de recolzar a la UNITA, [[Cuba]] retirà les seues forces i el govern d'Angola i UNITA  varen acordar convertir a Angola en un estat multipartidiste, pero despuix que [[José Eduardo dos Santos]], del MPLA, guanyara les eleccions presidencials supervisades per observadors internacionals, l'UNETA va tornar a deslligar les hostilitats, proclamant que va hi hagué frau, alegació no avalada per eixos observadors.

Un nou acort de pau en [[1994]] (Protocol de Lusaka) entre el govern i l'UNITA va vore la integració d'ex-insurgents de l'UNITA en el govern. Un govern d'unitat nacional s'instalà en [[1997]]. No obstant, l'UNITA va alegar que el govern no estava complint els acorts i reprengué les hostilitats en [[1998]]. Esta vegada la ONU va aprovar una censura contra l'UNITA. El president José Eduardo dos Santos suspengué el funcionament regular de les instàncies democràtiques a causa del conflicte i llançà una ofensiva major que esclafà les forces convencionals de l'UNITA en [[1999]] i recapturà les ciutats principals. L'UNITA va anunciar un retorn a la guerra de guerrilles.

El [[22 de febrer]] de [[2002]], [[Jonàs Savimbi]], el líder de l'UNITA, fon abatut en una emboscada en la província de Moxico i es va conseguir un alt el foc entre les dos faccions. L'UNITA va deixar la lluita armada i es transformà definitivament en un partit polític. 

Encara que la situació política del país pareix estar normalisant-se, el president dos Santos encara no ha permés que es duguen a terme processos regulars democràtics. No obstant, s'ha format un Govern d'Unitat Nacional que inclou representants polítics de totes les parts del conflicte (UNITA, FNL i MPLA) i diversos partits formats ya siga durant el conflicte o posteriorment. El govern ha anunciat eleccions per a [[2008]].

Entre els principals problemes d'Angola estan: una seriosa crisis humanitària (resultat de la guerra prolongada), l'abundància de [[Mina terrestre|camps minats]], i les accions dels moviments guerrillers (''Front para a Libertação do Enclavament de Cabinda'', FLEC) que lluiten per l'independència de l'enclavament norteny de [[Cabinda]], a fi de conseguir una [[República de Cabinda]], si be les fortes inversions que ha realisat el govern actual en la província, aixina com l'escàs soport de les autoritats congoleses actual cap ad este grup guerriller (producte de la intervenció angolenya en el Congo en favor seu) han reduït prou la seua activitat.

Angola, com moltes [[Àfrica subsahariana|nacions Subsaharianes]], està subjecta a epidèmies periòdiques de [[Malaltia infecciosa|malalties infeccioses]]. A partir d'abril de [[2005]], Angola està en el mig d'una epidèmia del [[virus Marburg]], el qual s'està convertint en la pijor epidèmia de febra hemorràgica registrada en l'història, en més de 237 morts registrades dels 261 casos reportats, i s'ha escampat a 7 de les 18 províncies a partir del [[19 d'abril]] de [[2005]].

== Govern i política ==

[[File:José Eduardo dos Santos 3.jpg|thumb|Expresident de la república, [[José Eduardo dos Santos]].]]

Sumit en la guerra civil des de [[1975]], quan es va independisar de [[Portugal]] i el [[Moviment Popular de lliberació d'Angola]] ([[MPLA]]) prengué el poder. El seu opositor és l'[[Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola]] ([[UNITA]]). En [[1994]] es firma un acort de pau que favorix un govern d'identitat nacional. En [[1998]] la guerra torna a explotar i acaba en l'intervenció de la [[ONU]] en [[1999]] i la recuperació del govern a les mans del [[MPLA]].
Angola permaneix com un país pobre.

L'eixecutiu del govern es compon del president, el Primer ministre i el Consell de ministres. Durant décades, el poder polític s'ha concentrat en la Presidència. El Consell de ministres, integrat per tots els ministres, es reunix regularment. Els governadors de les 18 províncies són designats per a servir al president. La llei constitucional de [[1992]], establix les llínies generals de l'estructura del govern i definix els drets i deures dels ciutadans. El sistema jurídic es basa en el portugués, pero és dèbil i molt fragmentat i els seus tribunals a soles estan presents en 12 dels 140 municipis. La Cort Suprema de Justícia actua com a tribunal d'apelació. Un Tribunal Constitucional de poder de revisió judicial mai ha segut constituït. Les últimes eleccions parlamentàries es celebraren en setembre del [[2008]], sent guanyador el partit [[MPLA]], en el 81% dels vots. Estes eleccions foren les primeres des de 1992.

== Organisació polític-administrativa ==

Angola està dividida en 18 províncies:

{| class="wikitable sortable col1cen col2izq co3izq col4der" align="left"
|- 
! NÚM. || Província||Capital||Àrea (icm)
|rowspan=19|[[Image:Angola Provinces numbered 300px.png|Províncies d'Angola.]]
|- 
| 1 || [[Bengo]] || [[Caxito]] || 31.371
|- 
| 2 || [[Benguela]] || [[Benguela]] || 31.788
|- 
| 3 || [[Bié]] || [[Kuito]] || 70.314
|- 
| 4 || [[Cabinda]] || [[Cabinda]] || 7.270
|- 
| 5 || [[Quan Cubango]] || [[Menongue]] || 199.049
|- 
| 6 || [[Cuanza Nort]] || [[N'Dalatando]] || 24.190
|- 
| 7 || [[Cuanza Sur]] || [[Sumbe]] || 55.660
|- 
| 8 || [[Cunene]] || [[N'Giva]] || 89.342
|- 
| 9 || [[Huambo]] || [[Huambo]] || 34.274
|- 
| 10 || [[Vaig fugir-la (Angola)|Huila]] || [[Lubango]] || 75.002
|- 
| 11 || [[Luanda (província)|Luanda]] || [[Luanda]] || 2.418
|- 
| 12 || [[Lunda Nort]] || [[Lucapa]] || 102.783
|- 
| 13 || [[Lunda Sul]] || [[Saurimo]] || 45.649
|- 
| 14 || [[Malanje]] || [[Malanje]] || 97.602
|- 
| 15 || [[Moxico]] || [[Lwena]] || 223.023
|- 
| 16 || [[Namibe]] || [[Namibe]] || 58.137
|- 
| 17 || [[Uige]] || [[Uíge]] ||58.698
|- 
| 18 || [[Zaire]] || [[M'Banza Kongo]] ||40.130
|}
<br clear="all"/>

== Geografia ==
[[File:Angola carte.es.png|thumb|200|<center>Mapa d'Angola</center>]]
Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300&nbsp;km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un païsage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700&nbsp;icm.

== Ecologia ==
El [[bioma]] dominant en Angola és la [[sabana]]. En el centre del país, i ocupant la major part de la seua extensió, es troba l'[[ecorregió]] denominada [[sabana arborada de miombo d'Angola]]. Cap al sur, d'est a oest, se succeïxen la [[sabana arborada de tec del Zeneze]] i la [[sabana arborada de mopane d'Angola]]. Cap a l'est, de nort a sur, nos trobem en la [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] i la [[pradera del Zeneze occidental]]; esta última entremesclada en la  [[selva seca del Zeneze]]. Més al surest es troben alguns enclavaments de [[pradera inundada del Zeneze]].

El suroest del país és [[Desert|desèrtic]], en el [[desert de Kaoko]] en la costa i la [[sabana arborada de Namíbia]] en l'interior.

En l'oest del país predomina la [[pradera de montanya]], en la [[sabana del Gran Ataluse d'Angola]] en el noroest i el [[mosaic montanyés de selva i pradera d'Angola]] més al sur.

Cap al nort hi ha una transició de la sabana a la [[selva umbròfila]], en el [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] i, al nordest, el [[mosaic de selva i sabana del [[Congo]] meridional]].

En l'extrem noroest es troba el llímit meridional del [[manglar d'Àfrica central]] i en l'interior de l'enclavament de [[Cabinda]] apareix la [[selva costera equatorial atlàntica]].

== Economia ==
Angola té una economia que es troba en el desorde degut a un quart de [[sigle]] de guerra casi contínua. A pesar dels seus recursos naturals abundants, la seua eixida ''per càpita'' està entre les més baixes del món.

L'agricultura de subsistència proporciona el soport principal per al 85% de la població. La producció és vital per a l'economia, que contribuïx aproximadament el 45% al [[PIB]] i el 90% de les exportacions. No obstant a pesar d'haver firmat un acort de pau en [[novembre]] de [[1994]], la violència seguix, millons de mines permaneixen soterrades en les terres, per lo qual molts grangers estan poc disposts a tornar als seus camps. Per consegüent, la major part de l'aliment del país encara ha de ser importat. A pesar del pas de la guerra civil de l'any [[1998]], l'economia va créixer un 4% estimat en [[1999]]. El govern introduí noves denominacions monetàries en [[1999]], incloent 1 i 5 ''kwanzas''. 

Angola és el segon país d'Àfrica en major creiximent econòmic en les últimes décades. L'[[any]] [[2004]], l'Eximbank de [[China]] aprovà un crèdit de 2 000 millons de dolares, per a la millora de les infraestructures d'Angola. La producció de petròleu en 2005 va conseguir la sifra de 1.400.000 barrils de cru, en una previsió de més de 2.000.000 de barrils per a finals d'esta década. L'explotació del petròleu s'ha consolidat en un conglomerat d'empreses denominat [[Senangol Group]], propietat del Govern d'Angola. El 14 de [[decembre]] del [[2006]] Angola fon admesa en l'[[OPEP]], adquirint la condició de nou membre el 1 de [[març]] del [[2007]]. L'economia d'Angola va créixer el 18% en [[2005]], el 26% en 2006 i el 17% en 2007. A pesar d'este creiximent econòmic, i l'estabilitat econòmic conseguit l'any 2002, afronta grans problemes socials i econòmics com a conseqüència dels conflictes continus des de [[1961]].

== Demografia ==
[[File:Angola demography.png|thumb|250px|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]
En l'any 2007, Angola té una població de 12.263.596 habitants. L'esperança de vida és de 37 anys. Angola posseïx sis grups ètnics ben definits, des del punt de vista llingüístic, parlants tots de la llengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%,bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Quan es considera el punt de vista del número de parlants, és la llengua Umbundu la que sobreïx. Lo més important és que tots els parlants volen defendre la seua cultura preservant les seues llengües. Actualment les llengües bantú d'Angola tenen molt de valor en la creació de la facultat de lletres i ciències socials, molt específicament en el departament de Lletres a on estan els cursos de llengües i cultures en un accent sobre Llengües i lliteratures africanes. Ademés, una raça mixta (entre europeus i africans) ascendixen a un 2%, una chicoteta població de blancs 1%, d'ascendència portuguesa i holandesa. Els portuguesos representen la població més gran d'orige no angoleny, en prop de 30.000 persones (per lo que els natius naixcuts en Angola poden reclamar per la seua nacionalitat conforme a la llei portuguesa). El portugués és tant llengua oficial com predominant. La segona llengua d'orige europeu en Angola és l'[[idioma espanyol|espanyol]], que constituïx un 4,34% en la província de [[Moxico]]. La mija de fills per dòna és de 6,27, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals.

=== Religió ===
El 70% són [[Cristià|cristians]], dels quals el 50% són [[Catolicisme|catòlics]] i el restant [[Protestantisme|protestants]]. El 30% de la població seguixen credos tradicionals.

=== Taxa de mortalitat ===
En el [[2009]] la [[taxa de mortalitat]] d'Angola és d'aproximadament 24 morts cada 1.000 habitants.

=== Alfabetisme ===

{| cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; float: right;"
!colspan=2 style="text-align:center; background:#f0f0f0"| Índex d'alfabetisme*<BR> (est. [[2001]])
|-
!Població total:
| 66,8%
|-
!Hòmens:
| 82,1%
|-
!Dònes:
|53,8%
|-
|colspan=2 style="font-size:75%; background:#f5f5f5"|* Majors de 15 anys que saben llegir i escriure
|}
En principi, l'educació és gratuïta i obligatòria per als chiquets i chiquetes entre els 6 i els 9 anys. En el cicle lectiu del [[2000]], 1.178.485 alumnes estaven inscrits en l'ensenyança primària. Les taxes d'escolarisació en les ensenyances secundària i superior varen ser del 19% i 1%, respectivament. L'única universitat del país és l'Universitat d'Agostinho Neto (1976) en Luanda. El govern s'ha compromés a realisar un dràstic increment de la taxa d'alfabetisació (estimada en casi el 42%); pero açò choca en la carència de professors i la continuació de l'enfrontament civil. L'educació no estigué especialment atesa devall el mandat colonial; l'accés estava restringit principalment a la colònia portuguesa i a un chicotet grup d'Angolenys.

== Cultura ==
* [http://www.mwangole.Net Ràdio Mwangole]
* [http://www.ovimbundu.Org Nação Ovimbundu]


* [[Companhia de Dança Contemporânea d'Angola]][http://www.cdcangola.com]
Lo més rellevant de les manifestacions culturals d'Angola són les recialles de les construccions colonials portugueses. En Luanda, la capital, es distinguix la Fortalea de Sao Pedro. No cal oblidar que entre els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XIX|XIX]], Angola fon una de les bases més importants de la tracta d'esclaus. Allí eren embarcats, principalment, bantús, destinats a les plantacions de la [[sucre|canya de sucre]] de [[Brasil]].
Entre les manifestacions actuals hi ha que resaltar els treballs artesanals de les ètnies bantús, quioco i mbundu.


=== Festes ===

{|="1" align="center" cellpadding="2" cellspacing="0" style="-collapse:collapse;border:1px solid gray;font-size:95%"  
! style="background:#efefef;width:20%;" | Data !! style="background:#efefef;width:25%;" | Nom !! style="background:#efefef;width:25%;" | Nom en valencià !! style="background:#efefef;width:25%;" | Referències

|-
|[[1 de giner]] || Anus Novo || [[Cap d'Any]]
|-
|[[4 de giner]] || Dia dos Màrtirs dóna Repressão Colonial || Dia dels màrtirs de la repressió colonial
|-
|[[4 de febrer]] || Dia Nacional da Luta Armada || Dia Nacional de la Lluita Armada || Data de l'escomençament de la [[Guerra Colonial Portuguesa]] ([[1961]]-[[1974]])
|-
|[[8 de març]] || Dia Internacional da Mulher || [[Dia Internacional de la Dòna]]
|-
| [[4 d'abril]] || Dia da Paz || Dia de la Pau || Data de l'acort de pau entre les forces armades d'Angola i el partit [[UNITA]] (sense la presència de [[Jonàs Savimbi]]).
|-
|[[1 de maig]] || Dia do Trabalho || [[Dia del Treball]]
|-
|[[1 de juny]] || Dia Internacional da Criança || [[Dia Internacional de l'Infància]]
|-
|[[17 de setembre]] || Fundador da Nação e Dia dos Heróis Nacionais || Fundador de la nació i Dia dels Héroes Nacionals || Naiximent d'[[António Agostinho Net]] ([[1922]]-[[1979]]), primer president d'Angola
|-
|[[2 de novembre]] || Dia de Todos os Santos || [[Dia de Tots Sants]]
|- 
| [[11 de novembre]] || Dia da Independência || Dia de l'Independència || Data de la proclamació d'independència d'Angola respecte de Portugal
|- 
| [[25 de decembre]] || Natal || [[Nadal]]
|- 
| [[31 de decembre]] || Último dia do ano || Últim dia de l'any || [[Nit de cap d'Any]]
|}

== Deports ==
=== Fútbol ===
* [[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|Selecció de Fútbol]]

El deport més popular del país. La [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}|selecció nacional Angolenya de fútbol]] va conseguir classificar-se per al [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|mundial de 2006]], celebrat en [[Alemanya]], on tingué una digna actuació a l'empatar en [[Selecció de fútbol de Mèxic|Mèxic]] (0:0) i [[Selecció de fútbol d'Iran|Iran]] (1:1), més una mínima derrota en sa mare pàtria [[Selecció de fútbol de Portugal|Portugal]] (0:1). Finalisant aixina en el tercer lloc del Grup D (despuix de [[Portugal]] i [[Mèxic]]) i quedant eliminada.

D'atra banda, hi han 3 competicions en el fútbol Angoleny:

* [[Girabola]]: Nom Donat aixina al Campeonat Angoleny de Fútbol. L'equip en més giraboles és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 14. El més gran golejador de Girabola és [[Carlos Alves]] que va convertir 29 tants en el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en la temporada [[1980]].

* [[Copa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més copes és el [[Atlètic Petrolis de Luanda|Petro Atlètic]] en 8 alçaments.

* [[Supercopa Angolenya de Fútbol]]: L'equip en més supercopes és el [[Clube Desportivo Primeiro d'Agosto|Primeiro d'agost]] en 5 alçaments.

=== Atres deports ===
Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals. 

== Bibliografia ==
* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.
* Menéndez de la Vall, Emilio. ''Angola. Imperialismo y Guerra Civil'', Madrid, Akal Editor, 1976.

== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Angola}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Angola}}
* [https://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]
* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]

{{Països d'Àfrica}}
 
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Angola]]