Edició de «Antiga Grècia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 47: | Llínea 47: | ||
Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial. | Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial. | ||
− | Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig | + | Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig de aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]]. |
En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos. | En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos. |