Edició de «Antonio Mingote»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - | + | '''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
+ | |||
Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]]. | Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919, fill d'Ángel Mingote Lorente ([[1891]]-[[1961]]), músic i natural de [[Daroca]], [[Saragossa]], i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, [[Tarragona]], filla del pedagoc i periodiste [[Carlisme|carliste]] Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any [[2006]]. Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera [[Autodidacta|autodidacta]]. La seua infància la va passar entre Daroca, [[Calatayut]] i [[Terol]]. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor [[Ángel Novella]]. | ||
− | Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], | + | Als dèsset anys d'edat, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en [[Guadalajara]], on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia ''La Cabra''. Estudià Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Saragossa]] pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, a on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón. |
− | Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen | + | Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista ''La Codorniz'' en l'any [[1946]] de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En [[1948]] va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (''Las palmeras de cartón''), i el 19 de juny de [[1953]] va començar una colaboració en el diari [[ABC]], que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en [[1955]], li varen encomanar la direcció de la revista humorística ''Don José'' —pertanyent al diari ''España de Tánger''—, en la qual varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com ''Moncayo'', ''Reconquista'' o ''Revista Española de Defensa''. |
En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | En l'any [[1974]] escrigué per al teatre ''L'orso i el madrileny'' (''El oso y el madrileño''), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, [[1975]], escrigué el guió de la série d'èxit de televisió ''Este senyor de negre'' (''Este señor de negro''), dirigida per [[Antonio Mercero]] i interpretada per [[José Luis López Vázquez]]. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes ''Fadrina i mare en la vida'' (''Soltera y madre en la vida''), ''Cama creixent'' (''Pierna creciente''), ''Falda minvant'' (''Falda menguante''), ''Fins que el matrimoni nos separe'' (''Hasta que el matrimonio nos separe''), o la seua sàtira política ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, ''Adelita en la seua andana'' (''Adelita en su desván''). Ademés, entre els anys [[1993]] i [[1995]] va participar en el programa de televisió ''Este país necessita un repàs'', de [[Telecinco]], que dirigia [[José Luis Coll]]. | ||
− | El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als | + | El 3 d'abril de [[2012]] va fallir en la ciutat de Madrit als norantatres anys d'edat a causa d'un càncer hepàtic. Fon incinerat el 4 d'abril, en el madrileny cementeri de l'Almudena, en una cerimònia privada. |
== Premi Mingote == | == Premi Mingote == | ||
− | En | + | En [[1967]], Prensa Espanyola va instituir un premi que porta el nom de Mingote, que li va concedir en la seua primera edició i que reconeix els treballs d'humor i periodisme gràfic. Hui, el «Premi Mingote» és un dels més prestigiosos, junt en el «Mariano de Cavia» i el «Luca de Tena». L'obra més eloqüent i filosòfica de Mingote, ''Home sol'' (''Hombre solo''), va aparéixer en l'any [[1970]]. Uns anys despuix va publicar ''Home atònit'' (''Hombre atónito'') on se sorprén pels incomprensibles registres del comportament humà. |
− | == Reconeiximents | + | == Reconeiximents == |
− | En | + | En [[1987]] fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i va passar a ocupar el silló «r». El seu discurs d'ingrés, llegit en [[1988]], va versar sobre «La transició de l'humor de 'Madrid Cómico' al de 'La Codorniz'». El 24 de maig de [[1996]] va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, junt a noms famosos, com l'escritor [[Camilo José Cela]] i el poeta [[Rafael Alberti]]. El 15 de decembre de [[2005]] fon nomenat doctor honoris causa per l'[[Universitat d'Alcalà d'Henares]] i el 26 de giner de [[2007]] per l'[[Universitat Rei Joan Carles]]. El 2 de decembre de [[2011]] li va ser concedit el títul de Marqués de Daroca pel rei [[Joan Carles I]]. Mingote ha gojat de prestigi internacional8 i els seus succeïts han segut reproduïts i traduïts en la prensa estrangera com en [[The New York Times]], The Times Wednesday i The Daily Telegraph. |
− | |||
− | |||
== Obra == | == Obra == | ||
Llínea 49: | Llínea 48: | ||
* ''Mingote'', Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663 | * ''Mingote'', Amaníaco - Gaboche, Barcelona, 2015. ISBN: 9788494242663 | ||
* ''El arte de Mingote'', Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165 | * ''El arte de Mingote'', Evolution Panini Comics, Torroella de Montgrí, 2019. ISBN: 9788491679165 | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 68: | Llínea 59: | ||
[[Categoria:Dibuixants espanyols]] | [[Categoria:Dibuixants espanyols]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
− | [[Categoria:Escritors | + | [[Categoria:Escritors espanyols]] |