Edició de «Aragó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
|camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | |camp1 = [[Idioma aragonés|Aragonés]] | ||
|camp2_nom = Festa oficial | |camp2_nom = Festa oficial | ||
− | |camp2 = 23 | + | |camp2 = 23 de abril |
|camp3_nom = Consideració | |camp3_nom = Consideració | ||
|camp3 = [[Nacionalitat històrica]] | |camp3 = [[Nacionalitat històrica]] | ||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]]. | ||
− | El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió | + | El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió de abdós corones. |
Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. | Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella. |