Edició de «Archiu de la Corona d'Aragó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 67: | Llínea 67: | ||
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}} | Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}} | ||
− | * El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de | + | * El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte: |
{{Cita|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}} | {{Cita|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}} |